Darrers dies, només fins l'11 de gener, teniu temps per visitar la mostra,
l'exposició que ha estat aquest darrer trimestre de l'any a l'Espai Caixa Fòrum,
una mostra de quadres que venen del Museu del Prado
sota el títol de Els objectes parlen.
Avui farem la darrera visita guiada amb Carles Marqués, director de Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb una de les guies que us trobareu quan vingueu aquí,
l'Anna Catà, una de les responsables d'Àbriga Serveis Culturals.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Escolta, i hem començat, com que coincidim amb diferents grups escolars,
hem començat una mica pel rovell de l'ou,
per aquest quadre que ha servit també de cara, de cràtula,
per anunciar l'exposició.
Isabel de França.
Exacte.
D'alguna forma comencem amb un dels quadres que potser a la gent li sona més
perquè està penjat per tots els carrers de Tarragona d'alguna manera.
Funciona per publicitar l'exposició.
I és un retrat de Frans Purbus que d'alguna manera ens mostra
aquesta reina que va tenir a Espanya, Isabel de França,
que es va casar amb Felip IV i una de les primeres coses que ens crida l'atenció
és el grau de detallisme en el que arriba precisament l'artista.
I no només això, sinó que ens serveix també per començar a parlar dels retrats de les dones
que trobem a l'exposició.
Un retrat de dones que normalment, doncs acompanyades amb joies, amb vanos, amb parasols,
objectes que tradicionalment al llarg de la història de l'art s'han considerat com femenins,
però que en canvi veient que per molt petits que siguin,
en aquest cas és bastant espectacular la joia que agafa, que se'ns presenta,
estan plens de carregats de significat polític.
Sabem que el rei, en aquest cas Felip IV,
li va regalar una joia espectacular abans de casar-se.
D'alguna forma és com aquest ingrés a la monarquia espanyola.
el simbolisme polític que té aquesta joia i el significat, doncs és interessant.
El que crida també molt l'atenció és aquesta gorgera, impressionantment, ha fet el detall, no?
Exacte. Una mica, és un dels quadres que fascinen per això, no?
La gent, sobretot a vegades, no? Depèn del tipus de públic,
potser la gent més gran de seguida es fixa, no?
Amb aquest tipus de detalls, com estan fets, fins i tot coses aquestes curioses, no?
Que també a vegades agrada que expliquem.
una dona em va dir, nena, aquesta punta està mal feta.
Perquè resulta que...
I es va anar fixant en tots els punts com estava fet.
Diu, i aquí no compta?
Diu, bueno, és que realment és espectacular.
Així que la dona també, d'alguna forma,
s'hi va fixar molt en profunditat, eh?
Cadascú lo seu.
Cal saber si estava mal feta la gorgera o va ser el pintor,
que ja estava farda.
Va fer foradets.
Realment és espectacular.
Evidentment, deixem d'estar a l'anècdota dels punts, no?
Perquè és més en part anecdòtic en part de broma,
però sí que és, bueno,
és una mostra d'aquest gran detallisme que té el quadre.
Anem a veure'ns en cap a altres zones
que tot just acabem d'entrar a l'exposició
i mentre tal li preguntem al Carles, com a curiositat,
vaja, com és que vau triar la imatge d'Isabel de França
perquè fos la imatge de l'exposició,
la imatge promocional?
Bé, justament pel que explicava l'Anna,
perquè és la que explica més ràpidament
tres o quatre coses que explica l'exposició.
Vull dir, aquest, el retrat del poder,
el que els objectes, diguéssim,
a vegades se retraten allò més enllà
fins i tot del que vol el pintor,
perquè retraten una època,
jo penso que resumeix,
si no tota l'exposició, bona part.
Ara ens hem situat davant d'una zona,
tota una paret,
en què hi ha natures mortes.
Déu-n'hi-do també,
l'espectaculars que són.
Digues, digues, Anna.
Exacte, i d'alguna forma,
pot ser diferència de les sales del Museu del Prado,
que és un museu d'un format, podríem dir, clàssic,
en el que està tot molt per períodes,
aquí d'alguna forma sí que el tema de l'exposició
és precisament els objectes
i d'alguna forma es trenca aquesta linealitat cronològica
que té el Museu del Prado
i per tant trobem quadres de diverses èpoques
i això és una bona mostra,
perquè aquí tenim natures mortes
de diferents escoles,
de diferents països i períodes
i que ens permet poder fer comparacions
i per tant establir un diàleg molt més enllà
del que es pot fer, per exemple,
quan anem a Madrid a veure el museu.
I aquí, per exemple,
podem comparar molt bé quadres espanyols
fets principalment al voltant del segle XVII, XVIII
i amb quadres o bodegons,
natures mortes de flamenques,
fetes a Flandes.
i sense entrar en gaires qüestions històriques,
només mirant els quadres,
veiem les diferències a nivell de riquesa,
per exemple, dels països.
Els bodegons flamencs,
on aquestes natures mortes són molt més riques
i en canvi els bodegons espanyols
es nota per molt segle d'or que fos,
era un segle d'or a nivell artístic i cultural,
no a nivell econòmic,
i es veu aquesta austeritat,
aquesta ordre, aquesta simetria,
molt present,
a més a més,
amb uns recursos estilístics
que arriben diferents artistes.
Són artistes diferents,
però tots ens presenten al mateix taules
o prestatges sense tovalles,
tots trencats,
tots d'alguna forma
que es demostra precisament
de la crisi econòmica
que hi havia també a l'època.
Representa d'alguna forma
que evidentment és una gran representació de l'època
i no només per la fruita,
per les textures,
pels materials que són molt més rics,
allà veiem tot de daurats,
una arquitectura molt més rica,
cortinatges,
estovalles,
que en canvi,
tota aquesta ornamentació
en els espanyols
marxa
i és curiós fins i tot
comparar el vidre.
El vidre el trobem a tot arreu,
però aquí en els espanyols
és un vidre molt matosser,
podríem dir no,
molt gruixut,
i en canvi allà
trobem una cristalleria fina
que depèn de com,
si no t'hi fixes bé
no la veus,
de tan retallada
que m'està dibuixada,
no?
És realment curiós
fixar-se en aquests detalls.
Anem avançant
i us volia comentar també
una cosa que ja
quan vam venir a la inauguració
ja m'ha cridat l'atenció
i aquí es veu molt clarament
els marcs.
Els marcs,
alguns són fets de nou,
però alguns també són originals?
Sí, precisament,
entrem ara a la sala
on trobem un d'aquests marcs originals.
És precisament la sala
que tenim dedicada
a quadres de pintura
religiosa o mitològica
i un dels originals
és precisament de marcs
és aquest de Sant Joan Baptista.
Clar,
què ens passa?
Amb aquests quadres religiosos
o mitològics,
d'alguna forma
els objectes
tenen un significat especial
perquè es converteixen
en atributs,
ens permeten identificar
els personatges
i això és el que ens passa.
En Sant Joan Baptista
que és un nen
no estem molt acostumats
a trobar una representació
del sant d'aquesta forma.
En canvi,
de seguida el reconeixem,
veiem el riu Jordà,
veiem el Corder,
veiem també la pell del camell
que l'acompanya
a la travessa del desert,
per tant,
molts atributs
que ens identifiquen
en el sant
i això ens passa
tant amb aquesta pintura religiosa
com mitològica.
Veiem, per exemple,
un Hèrcules de Rubens,
un dels grans artistes
representats també avui aquí
perquè tenim noms
prou reconeguts
que encara no n'hem parlat
però que realment
són grans representants
en aquest cas
del barroc europeu
i que d'alguna forma
ens passa el mateix,
reconeixem aquest Hèrcules
per tots els atributs
que ens porta.
Seguim endavant.
Crec que aquest quadre
mereix una menció especial.
És el Sant Sopar
de Bartolomé Carducho,
no sé si ho dic bé,
i és un quadre més
restaurat
i a mida
o expressament
per formar part
d'aquesta exposició.
Exactament,
tal com la veurem
aquí a Tarragona,
no s'havia vist
a les altres exposicions,
a les altres literacions
d'aquesta exposició,
ni tampoc s'havia vist
així
en el propi
Museu del Prado
perquè es va restaurar
justament
per aquesta exposició
i fins aquí
a Tarragona,
diguéssim,
no hi ha tingut
cap paper.
Una altra cosa
que jo voldria dir
que no sé si l'Anna
us ho voldria comentar,
heu vist,
ho veureu
si veieu l'exposició,
que en aquesta taula
no hi ha alcalze,
no hi ha vi.
És una cosa
que és curiós
i aleshores
no sabem si significa res
però en qualsevol cas
és un detall
a tenir en compte
perquè és un dels elements
principals
de la Santa Cena,
del Sant Sopar
i aquí no hi és.
Sí que és curiós,
no?
I a més és una taula
també una mica austera
en què només veiem
una mica de manideta
i un,
no sé si és un tosinet o...
Sí, exacte,
una mica és això
que dèiem,
dels atributs aquests
que tenen aquests tipus
de quadres
seria el sopar
que segons els evangelis
van menjar
hi haurien les herbes amargues
en aquest cas
doncs enciam
podria ser,
el pa sense llevat
i el corder,
diguem que aquí potser
no va quedar massa ben agraciat
però sí que d'alguna forma
doncs serien aquests elements
i com comentava molt bé el Carles
ens falta el vi
però
d'alguna forma
allà en segon terme
sí que ens apareix
com una gerra
molt espectacular,
d'aurada
que no té res a veure
amb l'època de Jesús.
no sabem si representa el vi
perquè en aquell segon terme
no té molt de significat
el que passa
és que tant la gerra
com l'arquitectura
que trobem aquí
estan inspirats
amb l'Escorial de Madrid
d'alguna forma
el pintor
quan va treballar a la cort
es queda impressionat
per aquesta arquitectura
i aquesta ostentació
que hi havia a la cort
i ho retrata
per tant
amb aquests quadres històrics
veiem molt aquesta combinació
temes
o elements
del passat
en aquest cas
de fa dos mil anys
però amb elements propis
de l'època de l'artista.
Déu-n'hi-do
aquesta sala
que està dedicada
doncs
als motius
mitològics
i religiosos
i seguim avançant
estem davant
del príncep
Baltasar Carles
de Velázquez
exacte
d'alguna forma
comencem
un segon àmbit
el primer àmbit
com dèiem
anàvem parlant
dels objectes
doncs
a través de les natures mortes
de la religió
o dels infants
per exemple
o de les dones
i en canvi
en aquest segon àmbit
parlem de quadres
que evidentment
continuem parlant
dels objectes
perquè és la temàtica
de l'exposició
però que si coneixem
el significat
dels objectes
ens permeten
veure aquests missatges
amagats
que hi ha
en els quadres
quin missatge hi ha
darrere d'aquest quadre
de Velázquez
ens presenta una escena
de caça
com tantes altres
va fer Velázquez
de totes formes
clar
la caça
no només era un passatemps
ni un oci
sinó que representava
una formació
i està ple de significat
polític
aquest quadre
ens està dient
d'alguna forma
que
només és un nen
perquè és molt jovenet
però que s'està preparant
per governar
el poble
i per tant
d'alguna forma
ser monarca
i rei d'Espanya
en aquest cas
no ho va arribar a ser
però la intenció
del quadre
era mostrar-nos
precisament això
clar
és una d'aquelles coses
que deveu ensenyar
o deveu explicar
als escolars
que es deuen quedar parats
com un nen
que aparenta
uns 6 o 7 anys
com diu aquí
va tot a bitllat
i amb una escopeta
amb una escopeta
a la mà
una escopeta de caça
i tot en posició
reial
sí
de totes formes
amb alguns
els recorden
fets relativament
recents
vull dir que
de relacionar amb això
i no ho veuen
tan estrany
no ho veuen tan estrany
la infanta Margarida
Francesca
filla de Felip III
impressionant
un bebè
també vestida de reina
sí exacte
però d'alguna forma
són això
aquests missatges
que ens volen donar
aquests quadres
en aquest cas
podríem parlar
de la mortalitat infantil
directament
perquè
porta objectes
que no són joguines
sinó que són coses
molt estranyes
porta una campana
i tothom diu
no si és que és per cridar
els servents
o és per saber on està
no
és per espantar el mal d'ulls
són tot amulets
i ens parla
d'aquesta mortalitat infantil
que doncs d'alguna manera
era present a l'època
i que
una mica
totes aquestes supersticions
que s'ha de dir
que de poc
li van servir a la infanta
perquè al cap de sis anys
doncs el quadre
sabem que es va
es va morir
no
bueno
un reflex també
d'aquesta
d'aquesta època
seguim endavant
Carles
tu quan vulguis
intervenir
intervé
i passem ara
per un altre racó
anava a dir
una altra sala
és tot un espai diàfan
però bé partit
dividit
amb una paret pel mig
i això
fa que estigui distribuït
en diferents sales
i aquí veiem
molts retrats
retrats directament
sí
si vols comentem
aquest d'aquí
perquè és Felip II
però no només
perquè és Felip II
no el comentem
sinó perquè és l'únic quadre
que trobem a l'exposició
pintat per una dona
Safonis Van Guissola
una de les poques
artistes representades
del Prado
que avui tenim aquí
i a més a més
és una icona
quan tenim la imatge
de Felip II
tenim aquesta imatge
el rei Augusté
però a més a més
amb la presència
també del tu Isador
o fins i tot
el trobaríem
amb el Rosari
que hi ha gent
que es pensa
que té un significat
religiós
i en canvi
té un significat
clarament polític
la presència del Rosari aquí
perquè comemora
la batalla de la Pant
que si et sembla
ho deixem
com a incògnita
de perquè
té aquesta relació
per la gent que vingui a les visites
perquè si no
ja ho explicarem tot avui
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i què dius
que porta el coll penjat?
Porta el tu Isador
és el símbol
de la monarquia espanyola
això ho veiem
amb diversos retrats
al llarg de l'exposició
avui
i d'aquí
d'aquí està pintat
de forma molt austera
doncs una mica
amb aquesta moda austera
que el propi rei
va voler imposar
i que ho veiem
amb altres personatges
de l'època
que van vestits
de forma similar
Anna
què més tenim
per aquí
entrem en una altra sala
on jo crec que els nens
es queden encantats
veient
explica'ns què és això
sí
evidentment
és l'última sala
de l'exposició
que està dedicada
al col·leccionisme
ja que parlem d'objectes
hem de parlar
d'aquest costum
que tenim les persones
de col·leccionar
qualsevol tipus d'objectes
des de quadres
fins i tot armadures
una armadura
veiem bé
la part superior
de l'armadura
exacte
el Museu del Prado
té una col·lecció
important d'armadures
i d'alguna forma
s'han agafat objectes
que formen part
d'aquesta col·lecció
objectes tridimensionals
per relacionar-los
directament amb els quadres
en aquest cas
l'armadura
es compara
amb l'armadura
que porta el retrat
de l'emperador
Carles V
o Carles I d'Espanya
no és la mateixa
però és de la mateixa època
i d'alguna forma
doncs ens permet
fer també aquests paral·lelismes
amb objectes tridimensionals
però ja que parlem
potser de col·leccions
un dels quadres
que potser té més importància
a nivell de col·leccionisme
és el quadre
de Bruegel el vell
perquè ens parla
d'aquestes col·leccions
incipients de quadres
un quadre de quadres
de quadres
i de figures
o com un quadre
que enorme
en què es veu
col·leccionisme d'obres d'art
exacte
d'alguna forma
és aquest col·leccionisme
inicial
que d'alguna forma
eren aquestes galeries
totes atapeïdes
i que només
la família reial
o els seus descendants
podien permetre
aquest luxe
en aquesta època
i que a dia d'avui
és important
perquè és l'origen
dels museus
que tenim
el Museu del Prado
el seu origen
està precisament
en les col·leccions reials
de la monarquia espanyola
i passa el mateix
amb el Louvre
o els museus vaticans
del paral·lelisme a Itàlia
aquest quadre
més a més
és interessant
perquè ens parla
dels sentits
de les persones
tenim representat
l'olfacte i la vista
i tot el que hi ha representat
o es relaciona amb l'olfacte
o es relaciona amb la vista
o sigui
ja no és només la paciència
d'anar pintant tot
sinó sobre relacionant-ho
i quadres que ja existien
o escultures que ja existien
que ja eren una icona
a l'època
a nivell històric
o història de l'art
i que d'alguna forma
l'artista
ens col·loca
per poder-ho relacionar
i està ple d'elements
que ens podem passar aquí
molta estona
comentant
cada cosa
què és
i quin significat
pot arribar a tenir
interessant per això
perquè hi ha animals
hi ha moltíssimes flors
hi ha monedes antigues
mil objectes
realment és per passar-t'hi
aquí una estoneta
per curiositat
quina activitat feu
amb els alumnes
que passen per aquí
a aquest quart
els dieu això
si hi ha un moment
i busqueu algun objecte
un moment
relativament extens
perquè a més
és com un joc
d'anar descobrint
cada quadre
en què es pot relacionar
o cada objecte
a més a més
hi ha una cosa curiosa
que és la incògnita
que tenim a sobre de la taula
un mirall o un quadre
sempre plantegem això
què és
hi ha gent que diu
que és un mirall
hi ha gent que diu
que és un quadre
d'alguna forma
establim aquest diàleg
i veiem
què ens va voler
mostrar l'artista
però que si et sembla
ho deixem també
perquè la gent s'ho vingui a mirar
i pensin
no donem totes les respostes avui
recorda'ns el títol
de l'obra i el pintor
perquè així
quan vinguem aquí a veure
ho tinguem això de referència
és el quadre
per passar-s'hi un quart d'hora
exacte
és de Bruega del vell
i és la vista i l'olfacte
d'alguna forma
el títol porta
el nom dels sentits
que representa
té una parella
que està a Madrid
que no ha vingut
en la que ja l'ha representat
els altres tres sentits
que falten aquí
i és d'aquest estil també?
sí
és semblant
és semblant
amb aquesta mateixa idea
si et sembla
anem a la primera sala
que d'alguna forma
ara que ja no hi ha el grup
d'alguna forma
ens serveix també
per fer de conclusions
sentim de fons
no sé si ho podeu sentir
doncs
un altre dels monitors
d'obrigues serveis culturals
atenent
un grup en aquest cas
jo crec que són de secundà
el batxillerat
ja directament
sí
hi ha molts grups
de batxillerat
que venen a l'exposició
i és constant
perquè tot el matí
tenim grups
ho deia un nou Carles
que aquesta exposició
ha donat peu
a que vinguin
fins i tot
aquests grups
de més grans
d'alumnes més grans
que en altres exposicions
potser no
acabem de trobar lloc
correcte
i d'escoles
d'art
i de més
també hem vingut
algun grup
de profes
no tant
diguéssim
per després
transmetre'ls als alumnes
sinó perquè
també n'havien sentit
n'havien sentit
a parlar
a més que realment
és que
és una exposició
que sí que és una exposició
d'art
però al final
és una exposició
d'història
i tu
que ets
periodista
sabràs què vol dir
semiòtica
és una exposició
de semiòtica
és a dir
que cada quadre
reflecteix
moltíssimes coses
aquest que estem
veient ara
que és el del
dentista
i tothom que hagi vist
l'exposició
sabrà de quin
parlo
doncs
ens pot parlar
de temes
tan actuals
com
la publicitat
és a dir
el dentista
fa publicitat
del seu ofici
en totes les dents
que porta
que porta
penjades
també ens parla
diguéssim
de com
de com veiem
l'altre
perquè aquí
tothom està examinant
com li treuen
la dent
en aquest senyor
doncs bueno
des dels que sembla
que s'enriguin
una mica
el que explica
a mi també
m'ho van
m'ho van
fer
jo no sé
si hem posat
aquest quadre
en una reproducció
evidentment
en l'avançala
d'un dentista
d'aquí
de la ciutat
de Tarragona
s'hi atrauria
gaire
més aviat
em sembla
que espantaria
però bueno
hi ha com
una certa
crítica
o un cert
comentari
d'una època
insisteixo
que és de les coses
que són
més potents
d'aquesta
exposició
vull dir
ens trasllarem
en una època
i a més
ens som molt més conscients
que habitualment
ho seríem
amb el propi
Museu del Prado
amb un altre museu
en el qual
tens el temís
del nom
de l'autor
tens el temís
de l'escola
a l'època
abans
parlàvem
diguéssim
del
del
perquè
doncs
el
el
catolicisme
explica
d'una manera
doncs allò
la societat
a través dels quadres
i
els reformistes
ho expliquen
d'un altre
doncs estem
així davant
del quadre
del dentista
i és veritat
el que diu el Carles
citiem només
el quadre del dentista
i veniu
ja el trobareu
espectacular
dels meus preferits
pel tractament de la roba
pel tractament de les cares
fins i tot
ara cada cop que vinc
m'hi fixo en alguna cosa diferent
el dentista està traient-li
l'ADN
amb aquest pobre senyor
que està patint
i mirant a càmera
és que és impressionant
Anna
què expliqueu d'aquest quadre
o què et diuen
segur que
aquest treu moltes anècdotes
i riuen els estudiants
aquest crida molt l'atenció
perquè a més
és una escena
que més o menys
a tothom li queda propera
evidentment
salvant les distàncies
no no
evidentment
tothom diu
menys mal que tenim
un altre tipus
de tecnologia
de totes formes
també per exemple
no entrem molt
en temes
més aviat pictòrics
però n'hi ha alguns
que no podem saltar per alt
en aquest cas
el tractament de la llum
pròpia del barroc
que és molt espectacular
aquí quan venen
gent que és fotògraf
diuen
clar
diu cadascú el seu
la seva temàtica
i queden una mica
fascinats
per aquest tractament
que també ho observem
amb altres quadres
així com
per comentar altres temes
que no siguin tan històrics
que ens aporta molt
el discurs de l'exposició
i si et sembla
acabem amb un altre
dels grans noms
no n'hem parlat massa
d'artistes
al llarg
perquè
el discurs
porta més a parlar
dels objectes
i del context
com molt més deia el Carles
però tenim artistes
molt bons
com per exemple
Velázquez
que dèiem abans
Murillo
tenim un
Zurbaran
tenim Rubensa
tenim noms de primera línia
i per exemple
comencem
o acabem en aquest cas
amb un quadre de Goya
és un dels quadres
més importants
que hi ha avui aquí
sobretot pel que fa
a l'artista
i ens trobem
representa aquesta eduquesa
que és l'eduquesa
d'Abrantes
amb una partitura
clar
això
depèn de quins escolars
sempre ho fem
no ens crida l'atenció
al segle XXI
trobar una noia
o una senyora
amb una partitura
però evidentment
això és tota una declaració
d'intencions
molt moderna
posada en context
com els seus pares
els ducs de Suna
van voler donar als seus fills
un tipus d'educació
molt avançada
i molt il·lustrada
a part de la moda
també inspirada
en una moda francesa
i que per tant
d'alguna forma
ja és aquesta mostra
també de modernitat
que volia mostrar
a la família
així si seguim la fletxa
si fem l'exposició
tal com ha indicat
les fletxes de terra
doncs entrem-hi directament
a Mongoya
com deia l'Anna
hi ha molts noms propis
grans de la pintura
però es pot veure
l'exposició
de mil maneres
i sense tenir en compte
fins i tot
que hi ha aquestes
grans personalitats
de la història de l'art
i una altra cosa
que m'agradaria destacar
que ja ho vaig fer al començament
i crec que és posar un valor
les parets blanques
el que llueixen
aquesta selecció de quadres
que estiguin tots junts
tenint el seu espai
cada quadre té la seva presència
això també us ho valoren
no Carles?
Sí, exactament
i a més aquestes
sempre us hem dit
que és una sala molt diàfana
que als dissenyadors
els permet molt de joc
i aquí el joc
que se'n permet
és justament
el minimalista
el que les peces
parlessin
molt sobriament
i tot el contrari
del discurs
del quadre
aquell que us comentava
abans
l'Anna de Pregel
doncs permeten aquí
és que a més
són fotogrames
d'una mena
de pel·lícula
i això
us puc dir
que algun artista
contemporani
d'aquesta ciutat
ho ha valorat
especialment
és a dir
és una presentació
o un concepte
que també hem dit
que és molt pedagògic
però els artistes
contemporanis
diuen
ostres
aquesta presentació
realment
no correspon
a un museu històric
o historicista
com és el Prado
sinó que correspon
a una galeria
o correspon
a una presentació
museogràfica
que és la que s'està fent
actualment
amb l'art contemporani
i aleshores
això permet
que aquest mateix
quadre de Goya
que dèiem
pugui ser
llegit d'una manera
més enllà del temps
és a dir
què representa
en la història
de l'art
aquest quadre
o Goya
que és un artista
rabiosament
contemporani
i aleshores
això
cadascú ho explica
la seva
però a mi
això
m'ha arribat molt
que
si abans parlava
des del món
de la migració
doncs també puc parlar
del món
de l'art contemporani
com ho han vist
que alguns m'han dit
ja m'agradaria
que obra meva
es pogués presentar
en un context
com aquest
diguéssim
tan pensat
no des de
això
des de l'historicisme
sinó
des de que cada quadre
agafi la seva
la seva personalitat
és una exposició
per passar-s'hi hores
o per venir més d'una vegada
és el que us anava
a recomanar
ja sé que queden pocs dies
fins l'11 de gener
però de veritat
si no hi ha venat
veniu
i plantegeu-vos
que potser haureu de tornar
perquè en una visita
us quedareu en poc
perquè la segona visita
encara trobareu més coses
veniu acompanyats
també per comentar la jugada
jo és el que recomanaria
i sobretot no la deixeu passar
tenim un trosset
del Museu del Prado
amb les condicions
més òptimes
les millors
aquí al Caixa Fòrum
els objectes parlen
fins l'11 de gener
Anna Catada
Obriga Serveis Culturals
Carles Marquès
director de Caixa Fòrum
moltes gràcies a tots dos
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres