logo

Arxiu/ARXIU 2015/MATI DE T.R 2015/


Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 13d 17h 55m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Nova edició de l'Espai Curar-se en Salut a la sintonia de Tarragona Ràdio,
com cada dimecres, amb aquesta hora del matí,
encetem una nova secció dintre del matí de Tarragona Ràdio.
Avui per presentar-vos i per parlar-vos de la unitat funcional territorial
de l'aparell digestiu.
Per fer-ho hem convidat el doctor Joan Carles Kerr,
ell és cap del servei de l'aparell digestiu de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
i també coordinador d'aquesta unitat funcional territorial de l'aparell digestiu
de la qual avui en parlarem.
Doctor Kerr, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies.
I també ens acompanya l'Albert Pons,
coordinador de les unitats funcionals territorials del TGN Salut.
Doctor Pons, molt bon dia.
Molt bon dia.
També, com sempre, compartint aquest espai de ràdio amb nosaltres.
Comencem tirant una miqueta enrere,
i és que el passat 20 de març es presentaven les noves unitats funcionals
emmarcades dintre del conveni de col·laboració.
També en venim parlant durant els darrers mesos
d'aquests proveïdors de salut de la ciutat,
els tres proveïdors de salut de la ciutat.
Quines són, exactament, aquestes noves unitats funcionals, doctor Pons?
A veure, les que es van aprovar i sortir a la llum
van ser una mica les que hem anat engegant
després, per dir-ho d'alguna manera, de la primera fornada.
I es van fer els nomenaments d'endocrinologia i nutrició,
de medicina interna, d'aparell digestiu,
i d'atenció sociosanitària i d'urologia.
Bé, i anem, continuem treballant, evidentment,
amb totes les que ja vam posar en marxa en el seu primer moment,
i ara continuem treballant per concretar-ne alguna més.
Sí que, i si em permets, aviat deixarem de presentar-ne més
per dedicar-nos més a consolidar tot allò que hem endegat, no?,
en aquest període, que realment encara no fa un any, no?,
les primeres que vam posar va ser al mes de desembre,
i, per tant, el de desembre de l'any 2014,
i per tant encara estem en aquesta fase d'arrencada.
Però a poc a poc jo crec que anem veient coses, no?,
i si més endavant portem els que ja vam entrevistar en els primers moments,
ja veurem que hi ha cada vegada més coses tangibles
i que impacten en l'atenció als malalts.
Unes unitats, doncs, que ara és moment d'anar definint i anar consolidant,
com apuntava el doctor Pons.
En la darrera dècada, totes aquestes especialitats mèdiques
han experimentat canvis importants,
sobretot en l'especialització, la innovació tecnològica,
també n'hem parlat força en aquest espai.
La de l'aparell digestiu, imaginem que no és una excepció, doctor Kerr.
Efectivament, l'aparell digestiu, com altres especialitats mèdiques,
s'han desenvolupat molt en els últims anys.
Jo diria que en les últimes dècades,
el maneig de les malalties de l'aparell digestiu
ha sofert un desenvolupament importantíssim,
sobretot per a les tècniques diagnòstiques,
com l'endoscòpia digestiva, també altres.
Però l'endoscòpia digestiva és una tècnica que ha evolucionat molt
i que inclús ha permès tractar les patologies de l'aparell digestiu
o veient moltes vegades la necessitat d'operar els malalts.
Jo penso que digestiu és una de les especialitats
que més s'ha beneficiat de la innovació tecnològica dels últims anys.
Aquest nou model d'unitat funcional,
de quina manera funcionarà?
És a dir, en quins àmbits es manifestarà aquesta nova manera
de treballar de la unitat funcional?
A veure, la unitat funcional d'aparell digestiu
el que busca, d'alguna manera,
és homogeneitzar la nostra manera de treballar.
El que volem és que tots plegats,
tots els digestòlegs que formem part de la unitat funcional,
o sigui, els digestòlegs tant de l'Hospital del Vendrell
com de Santa Tecla, com de l'Hospital Joan XXIII,
treballem de forma similar amb uns protocols consensuats, conjunts,
i que l'atenció sanitària sigui homogènia
per a tots els usuaris als que prestem atenció,
que són els usuaris del territori de Tarragona.
Suposem llavors que anirà de cara a la relació
també amb l'atenció primària,
les urgències amb l'atenció continuada,
tot això com ho vehiculareu?
Realment no es pot fer d'una altra manera.
Penso que el treball en el segle XXI
per a l'assistència sanitària,
de qualsevol especialitat,
i per tant també de digestiu,
té que ser un treball per nivells assistencials,
i aquí ens responsabilitzem tots.
No és un tema de digestiu, pròpiament dit,
sinó que el malalt amb patologia digestiva
té que ser atès per a la primària,
té que ser atès per al digestòleg,
però també en ocasions en urgències,
per cirurgia digestiva, etcètera, etcètera.
I en aquest moment nosaltres el que planteixem
és un treball en xarxa,
en nivells assistencials, multidisciplinar,
i cada vegada anem més a protocols consensuats
amb altres especialitats.
I sobretot potenciarem,
estem potenciant molt,
la nostra interrelació amb l'assistència primària.
Pensem que el nivell assistencial més bàsic
de l'atenció als malalts amb patologia digestiva
és el nivell de l'assistència primària.
Entenc, doncs, que aquesta millora
amb la relació amb l'assistència primària
portarà també aquesta creació, com vostè deia,
de grups multidisciplinaris,
que treballaran conjuntament, com deia,
per la qualitat assistencial del pacient.
Evidentment, el que intentem és que l'accessibilitat
al sistema sanitari dels ciutadans
que tinguin algun problema de tipus digestiu
sigui coherent, sigui homogènia,
i tots els malalts tinguin el mateix accés.
I això no es podrà fer si no treballen
en un model multidisciplinar
i sobretot amb la col·laboració
dels metges d'assistència primària.
De fet, que ara aconsegui també aquesta meta
i en aquesta direcció
tinc entès que com a unitat funcional
han organitzat per aquestes pròpies setmanes
un curs adreçat precisament a la primària
i a l'assistència especialitzada.
Efectivament.
Nosaltres, de fet, ja està ofertat
i és un curs que està en període d'inscripció
i és un curs que hem fet
col·laborant tots els metges de l'unitat funcional
que actuaran com docents,
metges tant de la xarxa Santa Tecla
com de l'Hospital Joan XXIII,
que va dirigit fonamentalment
a metges d'assistència primària
i en els que intentem parlar
d'aquells temes més prevalents,
allò que interessa més
als metges d'assistència primària.
Pensem que tot el que sigui integrar
l'atenció sanitària en aquests nivells assistencials
és bo
i treballar en protocols
en els que l'assistència primària
sàpigui com ha de resoldre els seus problemes
o què ha de fer per demanar ajuda
per resoldre aquells que no pot
en el seu nivell assistencial
quede ben clar i ben escrit.
Una vegada més, doctor Pons,
això fa palès allò que també hem comentat
moltíssimes vegades
de la formació i la docència,
també que era una de les potes,
diguéssim, de les branques
en les quals actuaven les unitats funcionals.
Sí, efectivament.
A poc a poc anem veient,
avui ens ho està explicant el doctor Kerr.
Com ens va consolidant
tot allò que deia vostè al principi, també.
És a dir, que ja podem parlar
d'accions concretes
i de coses que es van materialitzant.
Efectivament.
I també hem de dotar,
com el doctor Kerr ho està explicant molt bé,
d'aquest protagonisme que ha de tenir
de cara a la resolutivitat
dels problemes de salut
per part de l'atenció primària
i de la importància
d'aquest multinivell assistencial
i multidisciplinarietat.
Que això, en el fons,
no és més que tornar als començaments
i dir, escolta,
és que per fer bé les coses
hem de deixar de competir
entre professions,
entre nivells,
entre proveïdors,
sinó que ens hem de col·laborar
i establiar aquest marc
que permeti
que l'usuari
se senti
més ben tractat
i que els professionals
també tinguin
més possibilitats
de desenvolupament professional,
que és el que hem comentat
reiteradament.
Tornant al tema
de la unitat funcional,
doctor Kerr,
si fixem l'atenció
en el que seria el nostre territori,
en la nostra zona,
quines serien
les principals demandes
de la població
en el camp d'aquesta especialitat?
És a dir,
quines són
les patologies
més comunes?
A veure,
jo en primer lloc
el que tindria
que dir
és que
el que demana
la ciutadania
és tenir
un tracte
equitatiu
en l'accés
a la salut.
De manera
que els ciutadans
de Tarragona,
jo diria
de tota la província
de Tarragona,
se sentin
amb el mateix
sistema de salut
que el resta
d'habitants
de Catalunya
i tinguin
la mateixa facilitat
per accedir
al sistema sanitari.
O sigui,
el que busquem
és que els malalts
no s'hi haguin
que desplaçar
a altres territoris
fonamentalment
de l'àrea de Barcelona
per ser tractats
o ser diagnosticats.
En quant a les patologies
més prevalents
és que hi ha moltes.
Algunes
relativament
diguem
poc greus
com són
les patologies
funcionals
el colon irritable
la dispepsia funcional
la malaltia
per refluxo
que són malalties
que bàsicament
es mouran
en l'ambient
de l'assistència primària
i jo crec que
la majoria d'elles
es poden controlar
aquest nivell.
altres de més complexes
la malaltia inflamatòria
intestinal
que és el Crohn
la colitis ulcerosa
i també malalties
del fetge
ben conegudes
i que ara estan
en els mitjans
de comunicació
com és la hepatitis C.
Totes aquestes
patologies
es poden tractar
a Tarragona
en sintonia
també amb el que deia
vostè
que els pacients
se sentin
en igualtat
de condicions
que en altres zones
de Catalunya
l'actual cartera
de serveis
dels proveïdors
sanitaris
de la ciutat
cobreixen
tant la demanda
del tractament
com la de diagnosi
actualment?
Jo crec
que en el tema
de l'aparell digestiu
s'ha fet
un avanç important
en l'última dècada
s'ha fet un esforç
important
per part de tots
de les institucions
dels professionals
i avui en dia
puc dir
que la majoria
de processos
diagnòstics
que necessita
la patologia digestiva
estan al nostre
abast
dintre del territori
és veritat
que hi ha alguna mancança
que puc comentar
més endavant
i que espero
que en els propers mesos
podem comptar
amb aquesta
mancança
dintre de la nostra
cartera de serveis
però en general
la majoria
de coses
del nivell
que ens pertoca
dintre de l'assistència
sanitària
evidentment
no faran
trasplantaments
de fetge
a Tarragona
això no seria
coherent
són accessibles
als ciutadans
de Tarragona
Per allò de saber
què és el que es pot
millorar
i de cara
aconseguir-ho
quina és
aquesta mancança
que comentava?
A veure
nosaltres hem dibuixat
el que hauria de ser
la cartera de serveis
de digestiu
com he dit abans
per evitar que els malalts
es tinguin que desplaçar
de que ser
accessible
comoditat
per al malalt
sobretot
exploracions
que considerem
que tindrien
que estar
a l'abast
de tothom
nosaltres
tenim una cartera
de serveis
ja molt àmplia
no és la mateixa
en tots els hospitals
treballem en nivells
de complexitat
i realment
determinades tècniques
més complexes
se faran
només en un dels hospitals
concretament
en Joan XXIII
en els que ja estan
desenvolupades
i tenim una mancança
que és l'estudi
de la motilitat digestiva
les manometries digestives
l'estudi
d'empeachmetries
per la malaltia
per refluxes
una sèrie de tècniques
de patologia
funcional digestiva
que en aquest moment
obliguen els malalts
a desplaçar-se
a Barcelona
és una reivindicació
ja de fa uns anys
que esperem ara
amb el recolzament
de les institucions
sigui una realitat
i completi
la nostra cartera
de serveis
imagino que esteu
amb les negociacions
pertinents
perquè això sigui
una realitat
el més aviat possible
efectivament
abans comentava
aquestes patologies
que són més recurrents
o que més prevalents
per dir-ho d'alguna manera
i tot i que
imagino que no ha de ser
fàcil
perquè sabem que
algunes
o que una bona part
no estan diagnosticades
però sí que
li demanaria
que
si tenen dades
d'aquesta patologia
que
no sé si
darrerament ha adquirit
més rellevància
o si més no
és molt mediàtica
com vostè diria
que és l'hepatitis C
tenen dades
de quina és la incidència
al nostre entorn?

l'hepatitis C
és un problema sanitari
que a més
en aquest moment
està en els mitjans
de comunicació
perquè han hagut
avanços importants
en el seu tractament
la prevalència
que hi ha
de la malaltia
al nostre territori
és similar
al resta de Catalunya
i pràcticament
és la mateixa
que el resta d'Espanya
1,5%
és la prevalència
que tenim
és una prevalència
baixa
aparentment baixa
el problema
de l'hepatitis C
és la seva cronicitat
és una malaltia crònica
que no dona cap simptomatologia
i això ha fet
que molts dels malalts
que estan infectats
pel virus C
vagin per al carrer
sense saber-ho
i això
què vol dir?
que és una malaltia
infradiagnosticada
per tant
no totes estan
diagnosticades
ni tractades
no?
entenc
així és
ara s'està
generant
una estratègia
de salut
a nivell
de Catalunya
per atacar
tots aquests problemes
realment
s'ha de buscar
el malalt
amb hepatitis C
que no ho sap
i tindrem
estratègies
també estratègies
de prevenció
i el que busquem
és diagnosticar
el màxim
possible
de malalts
dintre dels que diagnostiquem
el que hem d'establir
és
qui són tributaris
de tractament
i és el que estem fent ara
nosaltres tenim
molts malalts
per tractar
ara és moment
no doncs
de buscar
perdó
de buscar
com vostè deia
els malalts
i d'apostar
per aquesta
diagnosi
però
pel que fa als tractaments
els tractaments
més nous
més novells
ja s'apliquen a Tarragona
en aquest
en aquest àmbit
hem de dir que sí
des de fa pocs mesos
és la veritat
perquè
fins fa poc
no se han
d'alguna manera
no s'han definit
clarament
la utilització
d'aquests fàrmacs
ara ja sí
i tinc que dir
que des que fa uns mesos
s'han posat en marxa
tots els hospitals
totes les
que perteneixen
a la unitat funcional
estan tractant malalts
amb les noves
amb els nous fàrmacs
sí que és veritat
que tenim
un número de malalts
per tractar
important
ja diagnosticats
i que no podem tractar-los
tots a la vegada
i això ens obliga
a prioritzar
i en aquest moment
estem tractant
tots aquells malalts
que tenen una malaltia hepàtica
diguem
més avançada
que són en els que
el tractament
és més urgent
però això no vol dir
que no tractem
el rest de malalts
progressivament
s'aniran tractant
tots els malalts
tractaments
que van en direcció
per com dèiem abans
amb la millora
de la qualitat
assistencial
d'aquests pacients
és un dels objectius
principals
però i de cara
al professional
el que abans comentàvem
també amb el doctor Pons
i em refereixo
a la docència
sobretot també
a la recerca
bé nosaltres
des de la unitat funcional
realment
el nostre plantejament
no és únicament
assistencial
l'assistència
no s'entén
sense docència
i sense recerca
la unitat funcional
fa docència
ja des de fa temps
nosaltres estem
acreditats
per la docència
de l'especialitat
formem especialistes
en digestiu
som l'únic hospital
de la província
de Tarragona
que formen
residents
de digestiu
aquesta docència
busquem ampliar-la
al rest de l'hospital
dels hospitals
de la unitat funcional
també en fem
docència de pregrau
a nivell de la facultat
a nivell de la Universitat
Rovira Virgili
i el que intentem
és fer docència
a tots els nivells
inclús dintre dels propis
professionals
tal com s'evidència
amb el curs
que oferim
ara properament
des del punt de vista
de recerca
estem establint
noves línies de recerca
això a vegades
és difícil
tenim molta pressió
en assistencial
però això
no ens té
que
d'alguna manera
influenciar
en no poder
fer recerca
jo penso que
un país
que vol ser
important
i que vol evolucionar
té que fer recerca
tota aquesta feina
de recerca
de docència
de treball
d'integració
també funcional
dels professionals
com ho acabaran notant
els usuaris
quins beneficis
ho notaran
els pacients
jo crec que
els pacients
de forma intangible
ja han de notar
la millora
de la qualitat
assistencial
dels últims anys
el digestiu
a la província
de Tarragona
ha evolucionat
francament
i això
provoca immediatament
una resposta
d'una millor
qualitat
assistencial
el fet
de fer docència
és un punt
de formació
tots els nivells
assistencials
aunque no siguin
especialistes
en digestiu
es formen
en la patologia
digestiva
això redunda
en millora
per l'atenció
als malalts
l'accessibilitat
al sistema
serà millor
ens estem
organitzant
de manera
que el malalt
visqui
al Vendrell
visqui
a Altafulla
o visqui
a Tarragona
tindrà
la mateixa
accessibilitat
als mitjans
assistencials
relacionats
amb les malalties
digestives
doncs
són objectius
i fites
que es van
materialitzant
que es van
consolidant
avui
n'hem conegut
una mica més
sobre la unitat
funcional
territorial
de l'aparell
digestiu
amb el
cap de servei
de l'aparell
digestiu
de l'Hospital
Universitari
Joan XXIII
de Tarragona
coordinador
a l'hora
també d'aquesta
unitat
funcional
territorial
amb el doctor
Joan Carles
Quera
qui li agraïm
que hagi participat
una setmana més
aquesta setmana
al curar-se en salut
moltíssimes gràcies
doctor Albert Pons
moltíssimes gràcies
i serà fins la propera
moltes gràcies
a vosaltres
a hot de ja