Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'estat de l'estació de tren de Tarragona, si els sembla,
ahir el subdelegat del govern ens avançava que abans de les eleccions
hi haurà una reunió entre la ministra Pastor i l'alcalde Ballesteros
per donar prioritat a aquesta actuació.
Què en pensen del tema?
Home, la situació de l'estació de Tarragona és indignant.
Jo penso que o es pren una mesura ràpida o realment allò no compleix les mínimes normes d'accessibilitat.
O sigui, si a qualsevol particular no li permeten obrir un local o una oficina
per no complir les normes d'accessibilitat,
és incomprensible que un espai públic com és l'estació de Tarragona
porti no sé quants anys obert sense complir aquesta normativa.
Crec que l'administració, els ajuntaments, l'administració central, l'administració autonòmica,
per mi han sigut negligents i se'ls ha d'urgir que d'alguna manera immediata
es prenguin les mesures necessàries.
És un insult a la ciutadania tindre l'estació de Tarragona amb l'estat que està.
Jo afegiria que si resulta per la majoria, per dir d'alguna manera,
incomprensible que afronta incompliments normatius
i hagin moviments socials i fins i tot polítics sobre sequeres qüestions,
que en una situació com la de l'estació de Tarragona,
que l'incompliment normatiu, especialment amb el que és l'accessibilitat,
és patent, que comporta a més una insensibilitat i un incompliment absolut
al que és la mínima norma de sensibilitat front als usuaris,
ja no diguem dels discapacitats,
que això es mantingui d'aquesta manera sense que hi hagi cap tipus d'actuació.
És a dir, estem acostumats a llegir en premsa, actuacions judicials,
instància de partits polítics, governs, grups socials, etcètera,
per qüestions que, tot i ser incompliments normatius,
no tenen l'abast ni la conseqüència que em té el cas de l'estació de Tarragona.
Ja no diguem, com deia en Toni Vives,
incompliments urbanístics, front a llicències d'activitat,
que per qüestions de detall, per dir-ho d'alguna manera,
que em sembla bé que se persegueixin i se sancionin,
i es paralitzi l'activitat en l'estació de Tarragona
i hi hagi aquest absolut, aquesta absoluta desídia
normalitzar, normalitzar, tan sols direm normalitzar aquestes qüestions.
Per tant, la meva opinió sobre la qüestió és molt crítica,
l'he expressat públicament en diversos àmbits,
però no el podem fer més a nivell individual.
Aquí el govern municipal en primer lloc pren la iniciativa
i després que potser ja és hora que hi hagi una mobilització política
i social a Tarragona per aquest tema.
Ignasi?
Sí, poc menys que faci.
També des d'un punt de vista molt crític
i fins i tot crític pel que ja s'ha manifestat
i fins i tot escèptic pel fet que en vísperes
o a punt d'eleccions hi hagi aquesta reunió
amb la ministra de Foment parlant del que es farà
i el que es promet de cara a unes eleccions
em sembla això, em crea un gran escepticisme,
més encara veient que aquest és un problema
no només de Tarragona, que és evident,
sinó també de tota la xarxa ferroviària a Catalunya,
de la qual hi ha pràcticament cada setmana
hi ha incidents, hi ha problemes de tota mena
que els usuaris estan francament maltractats
per la Renfe o ADIF o l'entitat que s'han ocupat d'aquesta qüestió.
Em sembla, francament, una de les queixes
i un... ja sé que és sortir una mica de la qüestió,
però una de les queixes o una de les raons
per les que estem, crec jo,
en gran mesura immersos a nivell polític i social,
precisament es deu a coses com aquesta,
a coses com el dèficit d'inversió en infraestructures
que crea un estat de malestar
i un estat de sensació
que no es fan les inversions
que corresponen al territori.
Afegiria... perdó, Miquel,
afegiria a l'estat de l'estació
l'estat dels convois,
l'estat dels convois que és lamentable,
lamentable, els convois que envien
al sud de Catalunya,
als usuaris del sud de Catalunya.
Convois que per mi que són de la Segona Guerra Mundial
i que no sols aments són vells,
sinó que bruts,
o sigui que almenys tindrien que fer
una campanya de neteja
perquè l'usuari pugui seure en un lloc digne.
A la nostra zona sembla que parlar de Renfe,
no?, per extensió,
doncs porta associat queixes,
porta associat malestar,
evidentment a l'estació de Tarragona,
amb aquests incompliments que, com deien,
són vigents,
que no només satisfarien les necessitats
de persones amb discapacitat,
sinó que al cap i a la fi,
fer una estació accessible,
fer una estació amb accessibilitat universal,
és una cosa positiva per tots.
No veuen, doncs,
que hi hagi un desencallament
en aquesta reunió amb la ministra Pastor?
No, jo ho atribueixo a un acte ja preelectoral,
un anunci de,
no sé a qui s'hi podran tallar cinta,
probablement no,
perquè ara per fer els excessos,
com correspondria mínimament,
no els hi dona temps.
Si poguessin,
potser sí que els començarien,
després no els continuarien un cop passada.
I si el 20 de desembre, evidentment,
queda un mes i mig.
No dona por això, no?
Però fixeu-vos-hi en la desproporció,
fixeu-vos-hi en la desproporció,
tots n'ha de tenir coneixement,
potser alguns n'ha de tenir més
per raons professionals,
que per una llicència d'activitat,
per un comerç,
per un petit comerç,
si hi ha qualsevol barrera
per persones amb mobilitat reduïda,
no hi ha llicència d'activitat.
Com és possible,
front a un servei públic de transport,
que l'estació de Tarragona estigui,
com estàs,
és inconcebible.
I no hi ha hagut cap moviment contundent,
després de les reivindicacions,
ja històriques a Tarragona,
perquè aquest tema acabi,
però no acabi amb missatges
com el de la ministra preelectorals,
sinó que acabi solventant el tema
que afecta tota la població.
Sí, és que a més és un tema
d'accessibilitat i de seguretat bàsica
i de comoditat.
O sigui, avui en dia accedim
a una maleta direcció a Barcelona
amb una persona de la meva edat,
pujar a unes escales...
Jova.
Pujar a unes escales, jove, ton.
Pujar a unes escales
i estar parat a l'andana central
és un perill per la integritat física de l'usuari.
O sigui, em sembla que la línia groga
de delimitació queda a un espai al mig
que no arriba a un metro.
Allí s'aglomeren diàriament,
s'aglomeren milers de persones...
Però de qualsevol edat, eh?
Vull dir, no ferim distincions
perquè fins i tot per als nens és insegut.
Per això dic que és una inseguretat total.
Està allí parat.
Jo moltes vegades hi penso,
dic jo, si fos autoritat pública,
no sé si clausuria l'estació,
jo no sé si podria tindre diàriament,
que és la segona estació de Catalunya
amb número de viatgers,
poder tindre una estació d'aquestes característiques
que rosa la negligència per part de l'autoritat.
Ja hi va haver l'advertiment.
Ja hi va haver l'advertiment.
Jo recordo que per part del govern municipal
es va fer un advertiment
i d'aquesta clausuraria, tal i qual i demés.
Però el tema, no sé si ho va ser també
en precampanya electoral
d'eterniades eleccions,
que va convenir també dir-ho,
però no ha tingut cap continuïtat.
Està clar que és una competència
no del govern municipal,
ni de l'autonòmic,
sinó de l'Estat,
arreglar-ho.
Però home,
al final és pressionar,
quan menys,
i no parar de pressionar
per una reivindicació
tan legítima com és aquesta,
fins que s'aconsegueix, no?
Per cert,
i sense deixar el tema dels trens,
un subdelegat que ahir també ens deia
que el corredor del Mediterrani avança,
ho fa a bon ritme,
que ja hi ha fins i tot trens dies
el que estan fent proves
amb aquest traçat,
que aviat ha d'arribar a una altra estació,
en aquest cas la del Camp de Tarragona.
Certament es veu,
es veu moviment,
jo per raons de mobilitat i desplaçament,
passo per llocs on creuen el corredor,
i efectivament es veu moviment
d'instal·lació de travesses,
línies, catenàries,
sí, això és veritat.
Ara, si el ritme és l'adequat
o no és l'adequat
per complir terminis
que no sé quins són,
doncs ja en parlarem,
ja ho veurem.
És a dir,
ara la escenificació és lògica
en aquest moment en què estem, no?
Ja tothom té que tallar cintes.
Quan s'arriba campanya electoral,
sembla que tots els somnis
s'hagin de fer realitat al moment.
Sí,
en un mes estarà solucionat.
En un mes estarà tot solucionat,
o sigui que és una,
és una mica dosificar aquest somnífer
perquè la gent confongui la realitat
amb els somnis.
I cal que ens preguntem,
tots plegats,
i amb aquesta experiència que ja tenim,
com és que ho consentim?
Que no continuï la reivindicació,
que no es denunci,
escolta'm, això ha estat una escenificació...
Deu donar resultat,
deu donar resultat,
perquè ho fan,
i m'imagino que deuen estudis,
perquè no ens queixem,
després de les eleccions,
no ens queixem que denunciem
que allò...
En memòria, no pot ser?
És que no hi ha alternativa.
Sí, no hi ha alternativa.
També.
És que no hi ha alternativa.
També.
De moment.
Parlem ara de Somni,
Sefil,
no hi ha calendari encara,
una obra que reclama,
insistentment,
el territori,
no sé com veuen
aquest altre contrapunt,
de certa manera.
Que és bàsic,
és fonamental,
el problema és
si aquesta provisionalitat
ja serà definitiva
i perdem
altres opcions,
no?
Però està clar,
és a dir,
ni una cosa ni l'altra,
el problema subsisteix
i no avancem.
Per tant,
doncs,
tercer fil,
però és tercer fil,
si aquesta és
l'única
o la pitjor
de les solucions,
però som-hi per aquesta,
perquè l'altra
se'n planteja
com a
una utopia.
Sí,
realment s'ha de prendre
una decisió
perquè la problemàtica
hi és,
llavors,
la teoria del mal menor,
no?
Si no tenim altra opció,
doncs agafem aquesta.
Home,
l'ideal seria fer
aquell gran somni
realitat,
no?,
del desvio total,
però davant de la impossibilitat,
doncs, bueno,
solventem,
perquè aquí es tenen
que conjugar interessos
de molts sectors
que tenen que tirar endavant,
llavors tampoc es poden tindre
paralitzades activitats,
projectes...
Una ciutat com Tarragona,
amb tots els seus àmbits,
col·locada en quants
qualsevol punt d'Europa
seria una estació,
i seria una xarxa ferroibèrica
que permetria anar
de Tarragona a Barcelona
amb mitja hora
i tres quarts d'hora.
És a dir,
això és el que seria
traslladant
tot el que és Tarragona
amb tots els seus aspectes
a qualsevol lloc d'Europa.
I aquí estem,
doncs,
com estem?
A Illets.
Ara no explicarem
el que triguem per anar a Barcelona.
La ciutat és coneguda
gairebé per tothom, eh?
Vull dir que...
Ignasi?
Sí, sí,
no, no,
ratificar
el que diuen
els meus companys
i poc més
es pot afegir
perquè és un tema ja
fins i tot
ja una mica
cancino, no?
Com el diu en castellà, no?
Cíclics,
són temes cíclics, eh?
Com el riu Guadiana,
que surten.
i se'n parla i se'n parla
i se'n parla
però no es solventa, no?
Llavors,
aquest és una mica
el que parlàvem abans, no?
De l'alternativa,
de dir, bueno,
quina és l'alternativa
amb aquesta situació?
No hi ha alternativa?
Doncs,
llavors,
haurem d'optar
pel que hi ha, no?
I en aquest cas
el que hi ha
és acceptar,
doncs,
en aquest cas
aquesta opció
que es planteja
com la menys dolenta
però,
evidentment,
no perquè sigui
la millor
possible.
Anem,
si els sembla,
als jutjats
de forma virtual.
Estem a dijous,
com dèiem,
una setmana,
doncs,
llarga,
als jutjats,
tant de Tarragona
com també del Vendrell,
també a nivell de Catalunya,
amb registres,
amb escorcolls.
A les ciutats
s'ha parlat
del cas Inipro,
doncs,
de les detencions,
de serificació,
també,
en les detencions,
per exemple,
del cas Petrum
o els escorcolls
de la família
Pujol Ferrosola
comparteixen
aquesta qualificació,
aquest actuar
de cara a la galeria
buscant impacte mediàtic?
Dels jutges?
No ho crec.
Jo no crec
que hi hagi
una coordinació
del poder polític
amb el poder judicial.
El poder judicial
actua,
quan ha d'actuar,
jo no crec
que segueixi
cap consigne
i si fos així
realment
no estaria
en un estat de dret
sinó que estaria
en una dictadura.
O sigui que jo
ni ho penso
ni ho crec,
ni crec
que la classe política
pugui fer
aquestes manifestacions
perquè són manifestacions
molt dures
i
que posen
el bord
del precipici
a l'estat de dret.
Sí,
el que passa
que no,
no ho sé,
jo interpreto
quan se
parla
de escenificació
no es parla
dels jutges.
Del jutge
jo estic
absolutament
d'acord
que no és,
que no crec
que hi hagi
una connivencia
política
dels polítics
amb la judicatura,
estic convençut
que això
no és així.
La escenificació
més aviat
es produeix
des del punt
de vista
de la policia
més aviat,
no?
O es denuncia
que és de la policia,
no dic que sigui així.
S'ha de ser
molt curós.
Diguem,
amb la crítica
estaria més aviat
amb la escenificació
per part de la policia
a nivell
de detencions,
a nivell
d'informacions
que es filtren
a la premsa
de manera
que la premsa
sap fins i tot
abans...
Quan es faran
les detencions,
quan començaran
els escorcolls,
quan sortiran
aquelles imatges
que tots veiem
per la televisió...
Efectivament,
efectivament.
Tota aquesta
escenificació
i fins i tot
la magnificació
de situacions
que no calen.
És a dir,
per exemple,
fent la comparativa,
l'altre dia
a Barcelona
evidentment
no entro
en el fons
de si hi ha raó
o no.
No hi ha raó
que aquesta
no crec que sigui
la qüestió
sinó
la escenificació
o no.
A Barcelona
200
policies
nacionals
amb una operació
que potser
no feia
tanta falta.
Ni que
el jutge
l'ordena,
ordena
una operació,
però qui
l'executa
és la policia
i seguint
directrius
de la policia
i per tant
d'una cadena
de mando
que acaba
amb un polític.
Això
seria així.
En canvi,
per exemple,
fent la comparativa
que ha comentat
el Miquel,
doncs,
del cas
i Nipro
aquí a Tarragona
s'ha produït
unes detencions
i hi ha coses
que són
quasi inevitables
però que no ha estat,
jo des del meu punt de vista
no hi ha hagut
una
escenificació
i una situació
superlativa
per produir-se
aquestes
actuacions
sinó que,
bueno,
s'han produït,
ha hagut unes
detencions,
això passa
però no
d'una manera
tan espectacular
com en d'altres casos,
almenys
en el cas
de la família Pujol
no és que jo
li vulgui
ni bo
ni dolent
però l'altre dia
veient el senyor
Jordi Pujol
i la seva dona
sortint del pis
em van fer
fins i tot
una mica
de paneta.
A mi una mica
sí,
potser per la seva edat
i hi ha molta gent
que dirà
que s'ho mereix
i probablement
el pell de la llei
ha de recaure
però, bueno,
a mi em van fer
fins i tot
una mica de llàstima
perquè,
bueno,
els veig
persones grans
i que fins i tot
em semblen
que estan
una mica fora
ja d'aquest món
es podria dir,
no?
No ho sé,
és un punt de vista
molt particular,
eh?
A veure,
jo crec
en la separació
de poders,
especialment
crec
en la separació
legislatiu,
executiu
i el judicial,
especialment
el judicial.
Per mi
el judicial
és una garantia
que em sembla
que els jutges
com a cost
actuen
i ho preserven
perquè sigui
d'aquesta manera,
és a dir,
és el que marca
precisament
la millor línia
de separació
en aquesta qüestió,
però
per seguir-hi creient,
que hi vull seguir creient,
no puc pensar massa
en tot aquest seguit
de coincidències,
casualitats
que ha esmentat
l'Ignasi
que es produeixen
casualment,
per dir-ho d'alguna manera,
en ocasions
com les que ara
estem visquent,
no?
La situació del Parlament,
eleccions
que hi van haver
autonòmiques,
les que venen generals,
que resulta
que
quasi com
el que dèiem abans
respecte a infraestructures
que anen batut
i surten notícies
i es tallen cintes
o es produeixen
aconteixements
que,
en certa manera,
per raons de casualitat,
per dir-ho,
per seguir creient
en aquesta independència,
es produeixen,
però que,
home,
si les analitzem
al detall,
són tantes
i tan curioses
que moltes vegades
penses,
home,
no el poder judicial
és el que les orquestra,
ni molt menys,
és a dir,
d'això no en tinc cap dubte,
però,
el que deia l'Ignasi,
no?
Des de la Fiscalia General
de l'Estat,
que és designada
ha dit
Consejo de Poder Judicial,
amb majoria
designada pel govern,
amb les majories
de tendència política
que són,
Tribunal Constitucional,
etcètera,
home,
si analitzem
i pensem massa
sobre aquesta qüestió,
són massa
les casualitats
i les coincidències
i les raons
com per les que,
en ocasions com aquestes,
es produeixen
aquestes actuacions,
no?
I després hi ha un altre tema
que em sembla
que també l'han comentat
moltes vegades
a la tertúlia,
que són aquestes
connotacions socials
que tenen
les pròpies imputacions,
no?
que el perjudicat
es pugui veure
a les portades
del diari
i aquí també
comparant casos,
no?
sembla que quan parlem
d'imputacions
tot cau al mateix sac,
sigui un cas
inipro,
sigui un cas
petrum,
o sigui un cas,
no?
Amb el mal que fan,
amb el mal que fan
les persones afectades,
no?
Quan moltes vegades
després acaben
amb la desimputació
o amb l'absolusió,
no?
Però aquest mal ja està fet
i a més
és irreparable,
no?
Aquí
tots han d'anar
amb cura,
no només
els jutges
que segur
que les imputacions
les valoren
i les decreten
quan consideren
que cal,
sinó també
els mitjans de comunicació
han de posar la seva,
no?
És a dir,
moltes vegades
perquè sigui notícia
i perquè
ajudi a vendre diaris
o perquè sigui
la primícia
respecte al sector
periodístic
o televisió
i a més,
home,
determinades imatges
i determinada difusió
sobre notícies
amb clau,
a més,
amb clau
d'espectacle
i amb clau
de fet
delictiu
que ja ha comès,
això també
es hauria d'anar
amb molta cura.
Senyors?
Alguna...
Sí, sí,
totalment d'acord.
Una cosa és el judici
que es té que fer
amb una persona
perquè ha comès un delicte,
que té que tindre
totes les garanties
i l'altra és el judici
paral·lel
que es fa
als mitjans de comunicació
i a la societat
d'una manera
totalment desinformada,
perquè es pot dirigir
la informació
cap a un cantó
inclús donant
una culpabilitat
d'aquesta
persona.
I el gran problema
és que això és irreparable,
aquest dany
és irreparable.
Una vegada sortit,
encara que t'absolgui,
la notícia de l'absolució
surt petiteta
amb un raconet
del diari
o amb un raconet
del Telenotícies
i realment
tots aquests danys
són irreparables.
De tots modus,
jo crec que
amb els temes
polítics,
no es pot comparar
un tema de corrupció
amb un tema
de
una delinqüència
de
diferent tipus.
Crec
que
el polític
està sotmès
també
en un control
de la societat
amb la seva activitat pública
i aquesta
condemna
és totalment
inevitable.
o sigui,
jo
no ho sé,
el senyor Pujol
surt
al telediari
perquè és el senyor Pujol
i jo crec
que a aquest senyor
se li exigeix
un plus
d'un estatal.
i això no et discuteix.
No,
no crec,
crec que
tampoc
tampoc
no ha de deixar
de sortir
evidentment.
No,
no,
no,
jo no,
o sigui,
la meva intenció
no és aquesta,
o sigui,
jo he parlat
del senyor Pujol
en el sentit...
Hi havia petició
d'ordre de detenció
d'ell i tot,
eh?
I el jutge
la va denegar.
Sí?
Sí,
hi havia petició
de detenció
d'endorra.
D'endorra.
Ja surt en dubtes
certificant
que per ell mateix
i si n'has
per ell mateix
que el titular
de les comptes
era ell.
Està set o vuit comptes
passant la que era
de dir els dipòsits
per quantitats...
L'ODEF
va demanar
detenció d'ell,
tres fills...
El que va negar
en la seva declaració judicial
i el jutge
diu que no.
I el jutge denega
les detencions
i ordena el registre.
Em sembla bé
que hi hagi un equilibri
el que passa que
clar,
estem parlant
que ha passat
fa molt de temps.
És necessari
detenir amb una persona
perquè presti declaració?
No.
No és necessari.
No, no, no.
La pots citar,
la pots citar.
Evidentment,
la pots citar.
Com el d'aquí Tarragona.
Si el jutge
de la mata,
si no recordo malament,
de Madrid,
de l'Audiència Nacional,
cita el senyor Jordi Pujol
perquè vagi a declarar,
no en cap dubte.
I no vull defensar,
no vull ara
compartir-me
amb defensor
del senyor Jordi Pujol,
simplement dic que
cal detenir-lo?
No.
El cites
i probablement,
o amb tota seguretat,
anirà a declarar.
No cal detenir-lo.
Llavors,
aquesta activitat
que s'ha produït
últimament
de detenir
a la gent
per qüestió
de mitja hora,
si és que no cal,
si és que ni siquiera
processalment,
des del punt de vista tècnic,
no cal.
No.
Qui va demanar
la detenció
de Pujol
per aquesta declaració?
El jutge
la va denegar.
Qui la va demanar
el fiscal?
L'UDEF.
O la policia.
La policia.
La policia.
La policia demana
la detenció
i el jutge ho denega.
Clar.
Llavors,
una cosa...
No tenia sentit.
Una cosa són els jutges,
una altra cosa són els fiscals
i una altra cosa és la policia.
i llavors,
cada un té un paper
i té una...
Però qui pren la iniciativa
que jo dono l'ordre
és als jutges.
Jo no crec que els jutges
estiguin en confabulació...
No, no, no, no,
però jo no estic dient això.
Jo estic dient...
Que hi ha un desplegament
espectacular...
I coincidint amb unes dates,
per exemple.
El jutge pot dir...
No en tinc cap dubte.
Vostès estan investigant això,
la policia.
Sí, estem investigant això,
molt bé.
Sota el seu control,
que es produeixi tal actuació
d'escorcoll al domicili
de no sé qui,
d'atenció de no sé qui,
etcètera, etcètera.
Molt bé.
El jutge dona la instrucció,
però no diu el dia,
normalment.
No diu el dia que s'ha de produir,
perquè a l'operatiu...
De l'entrada, sí.
No, l'operatiu policial,
llavors s'ha d'organitzar
i la policia li diu
ho farem el dia tal.
I el jutge diu,
doncs d'acord o no d'acord,
no sé molt bé com va.
Però no decideix el jutge
el dia que es produeix.
Home, dic-te l'ordre d'entrada
i m'ho ha de fer de manera immediata.
Demana una ordre d'entrada
i ho ha de complir.
Però pot ser un dimarts
o pot ser un dimecres.
Sí, però no molt més,
no poden demorar més.
És una mica el que deia abans.
No ho sé, no ho sé.
No hi pensem gaire,
no analitzem massa,
perquè tanta coincidència
amb vocacions
que
és qüestionable
que realment allò
tinguin la necessitat de ser
i que es produeixi en aquell moment
per actuacions
de qui sigui.
El jutge no,
el jutge parla molt.
Que sigui,
amb això
el jutge instrueix.
El jutge demana una prova
i diu,
escolti'm,
cal...
Qui dona l'ordre és el jutge.
L'ordre d'entrada
és el corcoll.
Jo no dono l'ordre.
Que no sigui el dimarts
o que no sigui el dimecres.
i el que siguin 200 policies
i el que en siguin dos.
Això no.
Tu demanes l'ordre
i el jutge te la dona
i tu entres.
I el jutge ho fa.
És el debat interessantíssim
però ens estem apropant
a les 10.
Ho deixem aquí.
Podem continuar després
el debat fora de micròfon,
evidentment.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta tertúlia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bona castanyada.
Igualment.
Gràcies.
Igualment.
Bon dia.
Adéu.
Agnes.
Agnes.
Agnes.
Agnes.
Agnes.
Agnes.