Tartúlia, compartim aquest divendres amb el cap de comunicació externa de Repsol, Pep Bertran.
Pep, molt bon dia.
Bon dia.
I amb la responsable, amb la professora de comunicació, responsable també del seu departament de comunicació de la URB, que és l'Anna Mí Rodríguez.
Una mi que tal, molt bon dia.
Bon dia.
I a més no sé què anava a dir, eh, aquí no tenia apuntat una cosa.
Ara vas a pujar al càrrec i ja m'estava bé.
Sí, sí, de cop i volta ja t'he fet...
És una noia molt responsable.
Escolteu-me, el tema de la comunicació és molt important aquests dies, eh?
El tema de la comunicació, és a dir, que hi hagi molta informació que arribi a l'altra banda perquè la gent no estigui les coses clares, saps?
Bé, estic començant que en aquest món hi ha dues coses que són vitals, que és el finançament i la comunicació.
Si aquestes dues coses les gestiones bé, no hi ha qui t'aturi.
I la veritat és que falta, falta.
Sí, sí, hi ha molta comunicació, hi ha molta informació que s'ha de veure si la informació és bona o no és bona perquè també les coses...
Sí, ja diuen que un accés d'informació és autocensura, dius.
A tabala, no? I a vegades, bueno, a vegades hi ha gent que fa informació per acabar desinformant.
Bé, no ho sé, jo en tot cas el que pensava ara quan llegies tots els sumaris és que ens podíem passar el dematí aquí perquè té molt bona pinta tot aquest dematí que feu avui aquí.
I a fora, entre que hi ha molta feina i que el dia està xungo, potser ens quedem aquí.
Avui tenim un dia rufo, un dia d'aquests de bo i d'estrany, no sé, un dia estranyot.
A nivell d'informació, i ara parlant ja una mica del que ha passat a nivell del Parlament de Catalunya,
teniu aquesta sensació que no ho sé, m'impasa personalment, que no sé exactament què he pensat del que està passant,
o si m'ho preguntessin com explicar-ho, tampoc no sé ben bé què explicar del que està passant o del que passarà properament.
És a dir, no sé si ho veieu amb aquest horitzó.
Mira, doncs jo et puc dir que abans d'ahir m'estaven recordant de tota la família dels 10 diputats de la CUP,
que fins i tot vaig mirar els seus perfils per saber qui eren exactament, perquè els veia a la tele i n'hi havia que reconeixer, n'hi havia que no.
Però avui estic bastant més tranquil·la, vull dir, jo crec que és un procés molt, molt complicat,
jo crec que és un procés que està en una fase en la que hi havia de passar, vull dir, aquesta fase ha de passar,
però jo no penso que s'hagi acabat, que ens hem de tallar les venes, que hem d'anar directament a noves eleccions, ni molt menys.
Jo estic absolutament convençuda que s'arribarà amb algun invent que no et sé di quin, que no sé,
president Mas, primer ministre Oriol Junqueras, m'estic tirant a la piscina, eh?
Alguna entente d'aquestos i que això tirarà endavant.
Jo estic convençuda, tal com va dir Raúl Romeva amb la seva, no sé quan va ser,
perquè els veig cada dia, formen part de la família, ja vull dir, t'asentes a dinar i estan tots a taula,
que potser no serà avui, però serà, potser no serà amb aquesta gent, però serà,
vull dir que aquest procés no penso que hi hagi qui l'aturi, crec.
Jo fa uns dies que m'he posat en modo avión,
perquè arriba un moment en què, és a dir, com que jo no puc fer res amb tot això,
i a vegades ets incapaç d'interpretar les coses i altres vegades penses,
bueno, doncs cadascú té les seves raons, no?
Jo ara al dematí, mentre baixava cap aquí, venia escoltant en Banyos,
que li feien una entrevista i el que explica té una certa coherència, no?
Però clar, després escoltes un altre i també té una certa coherència.
I després, ja també per experiència de molts anys,
moltes vegades saps que una cosa és el que es veu i una altra cosa és el que no es veu, no?
I fins i tot, com que parlàvem ara de comunicació i d'informació,
doncs moltes vegades les estratègies també van per aquí,
és a dir, escolta, farem veure que una cosa,
però en realitat està passant una altra, eh?
Fins i tot, doncs algú ha comentat en algun moment
que a veure si tot això no és com una mena d'estratègia,
perquè, bueno, allarguem tot el que es pugui allargar a tot
per intentar que a partir del 20 de desembre canviï l'escenari
i en tinguem una altra i llavors ens plantem a fa uns quants anys
que era el dret a decidir.
Llavors, tornem a començar.
Llavors, com que hi ha tantes maneres d'entendre, d'interpretar, de no sé què,
doncs jo he decidit ja posar-me en mode avión i quan no lo tengan...
Mira, un titular que s'ha de fer ara del concert sobiranista,
un titular del diari ara que es veu a través del 324.
No, i si mires els diaris de Madrid...
Si tu fas un repàs avui, tens de tot, des de premsa internacional
que està explicant que tot això és munició pel Rajoy
i que està revifant el Rajoy.
Sí, sí.
Gent que explica que, bueno, amb el bé, diguem, que s'havia fet fins ara i tal,
doncs que sembla mentida que...
Bueno, i tens tot el panorama.
Alguns que fins ara eren... jaleaven tot això,
doncs ara ja comencen a dir també, hosti, doncs poder que ens ho fem mirar tot això, no?
En Julián a la Vanguardia esbossa com dues vies, no?
I diu, bueno, uns ja firmen el certificat de defunció
i a lo millor encara és una mica aviat.
Al final, bueno, jo hi puc fer alguna cosa, doncs no,
doncs escolti, ja m'avisaran...
Però jo penso que, com sempre, la maroteca és una bona manera de solucionar-te la vida.
Vull dir, tu tires enrere i t'adones que aquestes coses han passat moltes altres vegades
i se'n surten.
Ara hi ha molta gent que està dient,
oh, és que el Junts per si i la CUP és com barrejar aigua i oli.
No?
Sí, sí.
Ho heu sentit, segur, és un d'aquests comentaris que diuen,
això no pot funcionar.
Vosaltres penseu que hi ha més diferència entre Junts per si i la CUP
que la que hi havia entre el senyor Fraga i el senyor Carrillo?
Jo crec que no.
Jo crec que n'hi havia més diferències entre aquells dos personatges que no pas ara.
I allò va funcionar.
I no cal anar-nos a la prehistòria si no fa un any, amb el 9N.
Un mes abans, tots frustrats perquè no ens deixaven fer la consulta,
perquè la gent deia no es farà la consulta,
perquè això s'ha aturat, tonteria...
No sé, jo penso que les situacions...
I també estic d'acord amb tu, que forma part el teatre, forma part.
Vull dir, no em diràs que no estem tots tensos com una corda d'una guitarra, no?
Vull dir, estem tots esperant, i això penso que és fins i tot positiu
per tirar endavant una cosa conjunta.
Vull dir, que la passió de tots, l'angoixa de tots també forma part d'aquest procés.
Per què no? Jo crec que sí, jo crec que se'n sortiran.
Avui hi ha la reina de l'optimisme.
Sí, no, no.
Jo estic segur amb això necessàriament, ha d'acabar en algun lloc.
O les clàssiques de les eleccions, repetir les eleccions,
o un govern amb tres vicepresidents,
o un govern amb el Mas a la cantonada, no ho sé.
Segur, segur, perquè el que sí és veritat,
o almenys la percepció que jo tinc,
és que ningú vol acabar estripant les coses
i que alguns plantejaments que explica la CUP,
tot i que formalment poden ser extrems,
també tenen una certa racionalitat.
I avui mateix, deien, escolta,
el que estem buscant és una majoria de 72,
però no només per escollir algú, sinó per tenir una...
Bueno, doncs, al final les coses...
I segurament, malgrat tot aquest diàleg d'aquests dies
i totes aquestes negociacions,
ara sembla que no porten en lloc.
A vegades, si tot això s'hagués fet fa quatre anys
amb la gent de Madrid i tal,
segurament ara estaríem...
Ben tranquils.
Amb altres coses.
A potser no hauríem avançat tant com sembla que hem avançat ara,
però les coses canviarien.
I jo, no és que comparteixi moltes de les coses
que expliquen a vegades la gent de Podemos,
però aquests últimament estan insistint
en que la política, els problemes aquests
s'han de resoldre d'una manera política
i no d'una altra manera.
I la política, a última hora,
s'obre en una taula
i a vegades que et vegi a la galeria
i a altres vegades amagat que no et vegin
i unes vegades expliquen una taula...
I cedeixes una mica tu, cedeixo una mica jo,
tu no estàs del tot content,
ja no estic del tot contenta,
però això fa que la roda rodi.
Ara, com que no sé com acabarà
i com que queden dies
i com que a mi no em truquen per preguntar-me res,
doncs jo estic en molt avió.
Ara us preguntaré,
i a més a més agafant una mica el fil
del tema que ha treu l'Anani,
que ha posat el retrovisor cap endarrere,
us preguntaré què fèieu fa 40 anys,
un dia com el de divendres,
que ve, avui és divendres 13,
però divendres que ve 20 de novembre
es compliran 40 anys de la mort
del dictador de Franco.
Recordeu què fèieu aquell dia?
Absolutament.
Per exemple,
a Torres Bessona segur que recordeu
què fèieu que el van caure.
A més m'encanta que m'ho preguntis.
Doncs sí, sí, recordeu.
No ho vull dir,
perquè estem preparant un programa especial
també pel de...
Sí, sí, sí.
I una pregunta serà aquesta.
Què fèieu el dia 20 de desembre?
Ara et podria dir que jo no havia nascut,
però no t'ho puc dir.
Us recordo perfectament.
Jo estava,
tal dia com avui,
començava primer de carrera
a Pamplona.
Estava en un lloc,
en una ciutat
on l'ambientillo
era complicadet.
En un col·legi major
on hi havia gent de tot arreu.
I recordo
dues o tres coses.
Una,
l'eufòria de gent
que estava al col·legi major
i sobretot gent
de pobles del voltant
de Pamplona.
Ja no només hi havia gent de Jerez
o de Barcelona,
de Manresa,
com en el meu cas,
sinó que hi havia gent
dels pobles del voltant.
I recordo
la festa,
l'eufòria que hi havia
i ho recordo.
Després recordo
la situació
que es decideix
que es tanca
la universitat
i no sé què
i tothom
cap a casa.
Jo portava
pocs dies
a Pamplona
vaig fer la maleta
i no vaig poder
agafar un avió
perquè estava tancat
a l'aeroport
de Noin
per un tema de neu
o mal temps
o no sé què
i amb un autobús
cap a Sant Sebastián
en un ambient
estrany
perquè jo portava
quatre dies
pràcticament
vivint
en una zona
que insisteixo
era una mica complicat
i jo que no saps
molt bé
què passarà
per allà dalt
perquè sí que veies
doncs policia,
guardia civil,
un ambient
segurament ara
està tot desdibuixat
però
aquestes dues sensacions
d'eufòria
per part d'un grup
per part d'un grup de gent
i anar-te'n
i anar-te'n cap a Sant Sebastián
que no saps
molt bé
en un temps
així
espaiat
una cosa
una mica
una mica
estranya
i després
vaig aconseguir
agafar un avió
i tal
i vaig marxar
però són els dos
flaixos
que jo no estava
gens posat
en coses
que tenia
era tendre
en aquella època
ara
m'està fotent
perquè quedarà molt clar
que soc més gran
que ell
però bueno
jo acabava de sortir del cou
i venia de Barcelona
de no sé què
i llavors arribes
en un lloc
que el paisatge és diferent
que la gent és diferent
que l'ambient al carrer
és molt tens
que hi ha molta història d'eta
i tot això
penses
tio
jo reconec
quan més aviat
me'n vagi cap a casa
dels meus bares
i el record és clar
i mític
el flash que t'ha vingut
és clar
és un flash
perfectament
jo estava a més
amb un col·legi major
que tenia una estructura
de torre
i recordo
cap al forat de l'escala
doncs veies gent
i veies Icurrinyes
i que jo tampoc sabia
encara molt bé
què era allò de la Icurrinyes
i una sensació
que contrastava molt
amb el que aquells dies
estaves veient
a la tele
doncs de gent pendent
i tal
i en canvi jo
era un altre xip diferent
bueno
doncs veureu
jo en aquella època
estava fent tercer de periodisme
a l'Autònoma
amb la qual cosa
estava molt implicada
era l'època
en què cada dos per tres
es posaven bombes
en què
bueno
hi havia l'Autònoma
i hi havia molt ambient
i estaven molt implicats
tothom
i més periodisme
a l'Autònoma
i teníem
una companya
que treballava
a Televisió Espanyola
la delegació de Sant Cugat
que d'alguna manera
era la que ens informava
de Fuentes Oficials
i portàvem com un mes
que ens trucava
i ens deia
ja, ja, ja, ja
ens han dit que preparem
la unitat mòbil
perquè s'està morint
perquè ja
perquè d'aquesta nit
no passa
preparàvem la festa
amb els del pis de dalt
jo vivíem un pis a Barcelona
d'estudiants
amb els del pis de dalt
amb els del pis de baix
que sí, que sí, que sí
i després resulta que no
i aquesta agonia
va durar
doncs com a tres o quatre alarmes
d'aquestes
que ens ha dit que sí
que ja li han dit
que preparem
la unitat mòbil
perquè ja està
i al final
no passava res
i el dia que va passar
doncs, bueno
jo et puc dir que
tenia la meva parella
que ara és el meu marit
fent la mili
fent la mili a Madrid
Quan tesorava la mili llavors?
Ell feia milícies
i llavors eren
milícies universitàries
que es feien com
amb tres terminis
vull dir, la gent que estava
a la universitat
podia optar
amb aquesta opció
i era el termini del mig
i estava
a Madrid
i clar
què passarà
tancaran
no tancaran
i realment
quan va morir
tres dies
tancada a la universitat
i els
que estaven a Madrid
a la mili
tres dies
de permissió
cap a casa
vull dir que al final
va ser una festa
però ho recordo
nítidament no
el següent
és una de
el viatge de la meva vida
l'època de la meva vida
l'època de la meva vida
jo crec que per molts
és l'època universitària
i a més
a tercer
ja tens prou coneixement
vull dir
no estàs perdut
no és allò que diguis
ai du meu
estic a la universitat
mama por
que ja saps com funciona
que feies assemblees
i eres delegada
i et menjaves el món
perquè el volies canviar
vull dir
jo llavors
hauria estat de la CUP
però fijo
fijo
vaig començar el curs
em sembla que primer és d'octubre
i això va passar el novembre
que portava un mes
vivint fora de casa
que és la primera vegada
que deixes el papa i la mama
que te'n vas fora de casa
que t'estàs ubicant
i encara que ara són estrany
doncs bueno
vas en un lloc
que el temps és diferent
i que les costums són diferents
i que la gent és diferent
jo recordo que
la gent
diguem
de Pamplona i dels voltants
que estudiava amb mi
els hi deien
los godos
sí
clar
i la pinta que tenien
ara jo diria
en aquella època
hòstia
els bàrbaros del nord
després
és una gent maquíssima
amb la que
hi guardo molta relació
que ja fa
ja fa any
però clar
quan això et passa
si hagués portat
dos o tres anys
és diferent
perquè
no ho sé
ja saps on està
l'estació del tren
i els horaris de tren
però jo aquell dia
20 de novembre
hòstia
no sabia ni com tornar a casa
ni com es tenia que fer
no
no sabia
perdona eh
ni quan es tardava
de Pamplona
a Sant Sebastià
és que no tenia ni idea
però és que a més
és que va ser una cosa
que
que dius tan llarga
perquè
potser va durar
bueno
des de l'estiu
ja es veia
que allò no podia durar gaire
l'última
intervenció
que va fer la plaça d'Orient
aquell home
l'aguantaven amb pinces
vull dir
és que era textual
que l'aguantaven amb pinces
però és que ja veies
que allò no podia durar
no
i aquells que han crescut
cantant l'estaca
doncs veies l'estaca
que corcada
corcada
vull dir que estava ja
a cantor
i la veritat
és que va ser un dia molt
em sap greu de dir bonic
diria que l'última audiència pública
que va fer
va ser els alpinistes catalans
que van fer el cim
de la Napurnaest
que va ser a l'Anglada
els civis
els Jordi Pons
ells ho han explicat
això
que l'última audiència
que pública va ser
va ser l'homenatge
als alpinistes espanyoles
que havien fet el cim
del primer 8.000
a la Napurnaeste
i ells ho expliquen
que van arribar allà
això el Jordi Pons
ho expliquen
a l'Unicament de Tarragona
que van arribar allà
i que amb prou feines
tampoc s'aguantava
si va fer alguna broma
fins a tot algun banc s'ho pagava
que va ser
i de l'Unicament
l'última audiència
que va fer
doncs això
alguns catalans
sí, sí, sí
allò
molt bé
és una data que es recorda
i una altra cosa
en aquell temps
suposo que
al nivell universitari
mobilitzar-se
a sortir al carrer
protestar
una cosa habitual
absolutament
jo a mi
ara quan veig a la universitat
i veig els problemes que hi ha
i els veig a tots sentats al bar
jugant a escacs
doncs m'assembla
raro
perquè a la meva època
el món girava
perquè la universitat empenyia
era així
ens feien eco
de tots els problemes del món
de la guerra del Vietnam
jo havia anat a manifestacions
de la guerra del Vietnam
i em mires tu
sona
prehistòric
ja ho sento
però és que és així
això era una mica diferent
en aquella època
perquè
ara
potser m'equivoco
però que no
jo crec que
en aquella època
a Navarra
no hi havia una universitat pública
encara
l'única universitat
que hi havia
era una universitat privada
i l'ambient era
una mica diferent
del que normalment
doncs hi pot haver
en aquella època
potser més soterrat
però jo diria que
però en canvi
diguem
jo diria que el de menys
era el que passava
a la universitat
que no passava res
on hi havia
on hi havia
show
hi havia moviment
hi havia històries
era a Pamplona
la ciutat de Pamplona
era molt intensa
i insisteixo
aquells dies abans
doncs ja ho era
però és que després
jo estudiava allà
quan va passar
els morts de Vitoria
i això allà
jo tinc companys
de cursos
que a l'ETA
els va matar
el pare
i tinc altres
que hi havia
bueno
hi ha de tot
tenies de tot
perquè encara que jo
fos una universitat privada
allà estudiava tothom
hi havia gent
i l'ambient
moltes vegades
era un ambient
complicat
però sobretot
a la ciutat
també recordo després
a l'època de les eleccions
que ara ja no es va
ara
la gent que va a un mitin
són els de la llista
els militants
i tal i qual
però ja no
jo recordo
el Tierno Galván
i tota aquesta gent
mitins de Pamplona
que sorties allà
amb cordones de policia
era un ambient
que segurament
en aquell moment
el vius
i després el valores
després més tard
valores el que hi ha
però una vida
aquells anys a Pamplona
complicadet
jo penso que abans
a la universitat
a part dels ensenyaments acadèmics
t'ensenyava a viure
t'ensenyava a implicar-te
a la societat
potser pel tipus de societat
no ho sé
i ara jo diria que no
potser m'equivoco
i és aquí
i això
que us ensenyo
ara quina part de culpa
en té
ensenyo un telèfon mòbil
ho dic en el sentit
de la mobilització ciutadana
a través de la xarxa
és a dir
la portessa
a través del Twitter
a través del Facebook
a través de l'ed
bueno parlem també
de democràcia
també
és a dir
de tots aquests moviments
que a través de la xarxa
no hi havia WhatsApp
però en tres minuts
t'omplíem els autobusos
d'octavilles
i de pamfletos
anaves tirant octavilles
i eren els whatsapps
la informació hi era
la informació hi era
sí sí sí
amb canals diferents
però hi era
i les coses s'organitzaven
d'un dia per l'altre
jo tinc una bona notícia
que no té res a veure
amb el que estem parlant
puc dir-la?
oi tant que sí
en primícia va
en primícia
acaba de demanar permís
el cap de l'àrea tècnica
de la universitat
l'Isidre
que tu també el coneixes
va fer l'any passat
de director de productor
d'una pel·lícula
que es diu
Teixe comida
que encara no s'ha estrenat
a les sales comercials
però que ja està donant toms
i ha guanyat premis
el festival de Màlagan
va guanyar
i ahir va sortir
la candidatura
dels Oscars
dels Goya
i l'Isidre Monreal
és un dels candidats
a optar
el Goya
per la millor direcció
de producció
i és de casa
i que val la pena
explicar-la
i tant que sí
veus com hem d'anir
que ja faríem nosaltres
el programa
no no
jo marxo ara mateix
escriure la notícia fora
i la publiquem
en exclusiva
Teixe comida
veig que tenen perfil
al Facebook
la pel·lícula
estem en cinemes
el 4 de desembre
però no sé
si estarà aquí
perquè a veure
el pressupost és el pressupost
i tenen
una sèrie de còpies
aniran a Madrid
aniran a Barcelona
aniran a Màlaga
que a Sevilla
em sembla
la zona on es va rodar
i a la millor
arriba alguna còpia
a Tarragona
i la podem veure
és una història
no és una comèdia
hem fet una part
del programa
en blanc i negre
anem a la reviós
actualitat
reviós actualitat
i si busques els candidats
als Goya d'enguany
en director de producció
surt Isidre Montreal
Teixe comida
ell és tarragoní
és d'aquí del territori
no, és nascut a Barcelona
però és de Tarragona
a veure
un pobre ell que digui que no
fa molts anys que hi viu
aquí està molt integrat
i és una persona molt maca
i m'imagino que avui en dia
perquè el titular canvia
saps?
el titular canvia
si és tarragoní
és a seu carrel
o si és nouvingut
si és a fora
clar, el titular és diferent
un matís
jo crec que avui en dia
fer de director de producció
d'una pel·lícula
només per això
li haurien de donar
el premi
no vol dir
premia l'atreviment
sí, premia l'atreviment
de què va per cert
la pel·lícula?
és una pel·lícula
no és una comèdia
té a veure
amb els desnonaments
amb una persona
amb una dona
sola
amb fills
que es troba en una situació
vull dir
no és una comèdia
però és molt actual
i jo no l'he vist
però he seguit una mica
però me consta
la història
i de fet
tant el Pep com jo
tenim una assignatura
que es diu Patrocini Macenatge
i l'Isidre
ens va deixar
l'informe
que van fer
per buscar patrocinis
per exemple
la Cruz Campo
que va ser un dels patrocinadors
i ens va deixar
l'informe
que havíem preparat
per demanar-lo
per posar com a exemple
els alumnes
i per això
hi tinc
un especial carinyo
en aquesta pel·lícula
i tinc moltes ganes
de veure-la
això és que si t'arriba
una ràdio
vol col·laborar
amb les despeses
de la pel·lícula
molt gentilment
Techo
Techo y comida
de la Natàlia
Natàlia de Molina
si li deus la cara
la reconeixes
és cara coneguda
el que passa
que el nom
no me sona tant
però si la veus
ara estic mirant la imatge
busqueu al Facebook
el perfil de la pel·lícula
ja veureu
que ha guanyat
algun reconeixement
i ara nominada
els Premi Goya
18 nominacions
té el Goya
18 nominacions
i també em sellegren
que avui hi hagi vingut
a la tartulia
amb aquesta primícia
via WhatsApp
i de gratis
que t'ho donen la primícia
de gratis
es queden 5 minuts
avui
hem passat del blanc i negre
el color
i ara també
recte final
i volia preguntar
per doblegat
pel tema dels Jocs Mediterranis
que tenim
obres que ja han començat
aquí al Palau Sant Jordi
al Palau d'Esport
que arrencaran
de cara a l'any vinent
depèn de com ha sigut el plegat
però tenim aquests dies
com dèiem el president
del Comitè Internacional
la Mare Dadi
a la ciutat
aquesta proposta
que cal confirmar oficialment
perquè està encara
en posició de lluitar esportistes
a Port Aventura
que és un tema
jo no sé jo
si fos esportista
amb lliència de Port Aventura
no sé jo
personalment
suposo que estaria content
però clar
també hi ha el tema
que la gent de la ciutat
reclama que siguin aquí a la ciutat
com ho veieu tot el plegat?
Complicat
Qui parla a la tertulia?
jo crec que aquí
tens més a dir tu que jo
no, no, no ho sé
a veure
jo crec que
segurament ara
és la proposta
poder més
més viable
segurament
perquè
ja vas
ja vas a una vila
que ja està muntada
no has de muntar
una vila
i segurament
perquè
deu ser més fàcil
doncs
pautar les coses
és a dir
el que
teòricament no pot ser
és que uns estiguin
en un lloc
i uns altres amb uns altres
i uns tinguin uns menús
i la manera d'organitzar-ho
i per això es fan les viles
clar
però si no tens la vila construïda
és de buscar el que més s'assembli
jo crec
jo no sé si és l'ideal
ni sé
doncs
si això comporta
posar algunes modificacions
dels hotels
no en tinc ni idea
però òbviament
a les alçades que estem
el que està molt clar
és que el que més s'assembla
a una vila
és el muntatge
que hi ha
a Port Aventura
que és una llàstima
que no haguem
però òbviament
com tot
aquí els jocs aquests
doncs s'ha apagat
la crisi econòmica
i per l'altre cantó
doncs
hem tingut el problema
que molta gent
que hi havia que haver posat
el coll des del començament
doncs no s'ho ha cregut
o no li ha interessat
creure-s'ho
o no ho ha volgut
i ara clar
a vegades venen les pressions
Sí, jo penso que si jo fos esportista
també m'agradaria més
que em portessin a Port Aventura
que no
amb una vila
feta de pressa i corrent
amb marracons
i mal acabada
i que tampoc tindria utilitat
per la ciutat
i llavors
en aquest sentit
penso que
la percepció
que s'emportaran
aquesta gent de Tarragona
aquest efecte multiplicador
d'aquells parlin
de com és això
doncs mira
ens anirà bé
també és una pena
perquè tot
estem amb el mateix
són uns jocs
que estaven
en el momento
más inadecuado
en un lugar más inadecuado
però bueno
El Maria
encara
ja
encara en venda
habitatges
de la vida
de la vida
d'esportistes
és tot un megacomplex
que es va construir
però clar
eren altres temps
una cosa és això
que eren altres temps
i una altra cosa
és el que estem aquí
ens ha agafat
doncs el pitjor de tot
el pitjor de tot
però bueno
jo crec que les coses
pel que jo conec
els calendaris
doncs encara
es van fent
i les coses
doncs encara
som a temps
òbviament
jo crec
de tenir uns jocs
doncs
uns jocs dignes
no cal
uns jocs dignes
efectivament
fantàstics però dignes
que no deixin mal
el regust de boca
per cert
heu vist la balena
que ha passat per aquí
pel litoral
sí
sí
l'has vist
les puc veure
ah no
la vaig veure
per la tele
ah no
que era a Barcelona
però hi estava a Tarragona
ha vingut a donar en tomet
hi estava a Tarragona
sí
passa per aquí
ha passat per aquí davant
pel nostre litoral
aquest any
no hem tingut tortugues
però
és que clar
comencem a ser
ciutat olímpica
doncs la gent ve a mirar
a veure què passa
no?
està claríssim
vaja
escolta i abans
ara jo faig la cuny
abans has parlat
de
quan feies el sumari
del dia
parlaves d'uns
d'uns premis
sí
home
avui a Torra d'embarra
fan la gala
d'alliurement
dels premis
de periodisme
amb en Llei Flaquer
i com que tu i jo
som del RAM
doncs també val la pena
comentar-ho
en alguns molts originals
s'han presentat molts originals
s'han presentat
sí
sí
sí
déu-n'hi-do
comparat amb edicions anteriors
doncs ara el número
jo soc de llet
i jo no els reting
però com
19-20 treballs
a la categoria
de premi de periodisme
sobre temes de turisme
i com uns 14
a la part
local de Torra d'embarra
són dos premis
un
treballs periodístics
sobre el turisme
en general
i un altre
sobre aspectes locals
de la vila de Torra d'embarra
i molt bé
passarem minuta
perquè està omplint
està omplint el dia
amb el que li anem explicant
sí sí
i a més
hi ha una actuació
que a mi m'encanta
el programa aquest
del
el deu de veu
de l'Oh Happy Day
que va guanyar la primera edició
vull dir que
però en fi
com que deies
parlaves de premis
doncs jo
tens una pel·lícula
i uns premis de periodisme
avui te m'ha arreglat el dematí
avui sí sí
ara el trucarem
tens contacte no?
l'Avisidra
escolt home el trucarem
jo crec que t'entrada
felicitar-lo
però és notícia
és notícia
i tant
el conte ragonístic
els Goya
els premis Goya
i amb 18 nominacions?
18
la pel·lícula té 18 nominacions
perquè veieu com són
com és el tema
de la tecnologia
i els whatsapps
perquè ella ha rebut un whatsapp
mentre estava aquí en directe
és que avui dia estàs a
jo també poso molt d'avió
però de nit
quan dormo
perquè a vegades
estàs dormint a les 3 del matí
i t'arriba un whatsapp
no saps aquí
l'aigua de pares
l'aigua de mar
i t'arriba un whatsapp
com ha canviat tot
el mateix exercici
que estàs fent tu
ara jo et parlo
de fulanito de tal
i tu no saps qui és
poses cara de pòquer
i amb l'ordinador
en 3 minuts
saps de qui estàs parlant
i això et soluciona
moltes coses
a la vida pràctica
t'has perdut
jo què sé
per Castella
i necessites una farmàcia
jo vaig veure
el Parlament dels Diputats
amb una comissió
que van dir el nom
d'un arquitecte
i un dels diputats
que estava allà
jo el vaig veure
com posava el nom
de l'arquitecte
wikipèdia
i llavors quan li va respondre
va dir
me n'alegro molt
que hagi citat aquesta persona
nascuda aquí
no sé què
no sé quantos
jo pensava
però tio
també fan tuits
també fan tuits
també fan tuits
també fan tuits
gràcies i bon cap de sabana
igualment
gràcies