Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta celebració és el seguit d'actes que s'han fet al llarg de l'any, que anaven en diferents vessants, segurament el Daniel Enquad no mateix serà sobre el que estic dient, però que hi ha diferents vessants en quant a celebració per part dels treballadors, de l'entorn social allà on estem, dels socis pròpiament d'Aitassa i evidentment la celebració formal que vam fer aquest divendres passat.
Doncs això és seguit d'actes que han anat celebrant i encara seguiran celebrant aquest 50è aniversari, no?
Sí, bé, nosaltres quan vam decidir de celebrar el 50è aniversari vam decidir això, de fer uns actes que fossin de celebració i sobretot centrat en totes les persones que han estat vinculades amb Aitassa,
ja sigui treballadors com a entitats i com altres que poguessin haver tingut alguna relació.
I tot això ho vam començar amb unes jornades de portes obertes als treballadors, que va estar molt bé, perquè va poder visualitzar o donar visualització a les famílies,
en uns dies que ens ho vam passar molt bé, amb totes les famílies de la gent, també en l'entorn amb el que estem integrats i molt ben vinculats,
que és el barri de Bona Vista, amb el qual vam fer un acte que es va traduir en un concurs de pintura, i això va ser en el mes de juliol, i va estar bé, va haver una molt bona participació,
i va ser un espai, vam adequar molt bé un espai que tenim allà al darrere de les instal·lacions.
I també hem fet algun panell, un panell itinerant, que el farem voltar per totes les indústries, per donar aquesta visualització del 50è aniversari i del que és Aitassa.
I tot això ha culminat, com dèieu, amb els actes de divendres passat, amb un acte més institucional, de celebració amb tots els consellers i totes les persones que han passat per Aitassa.
N'aniríem parlant, de fet, a Bona Vista es veuen els dipòsits d'Aitassa al capdamunt de tot, perquè és un element que es veu, que és visible, no?
Hi ha també oficines allà, a Sant Pere i Sant Pau? Ai, a Bona Vista, perdó.
Sí, sí, de fet, allí és la seva actualment d'Aitassa, al costat mateix aquest dipòsit blau que es veu.
Precisament és això, no? 50 anys i aquest dipòsit, que podem dir que és un símbol d'una zona determinada del nostre entorn,
i que una empresa que estigui ubicada allí faci 50 anys, però en canvi no hi hagi una visualització en la ciutadania del que és aigus industrials de Tarragona,
tot i la importància sobre les tasques que està realitzant, creiem que hauria d'aprofitar aquest 50è aniversari per donar-ho a conèixer.
I d'aquí aquest seguit de coses, no tan sols en una festa institucional, sinó a través de diferents actes amb molta gent,
o la participació de molta gent al llarg de l'any.
Hi ha projectes, imagino que en marxa, no? Alguns dels quals, en parlàvem també en l'anterior programa,
com és la canalització de les avingudes d'aigües produïdes per les pluges torrencials,
està tot plegat en marxa, no? La prevista finalitzar a final d'any, parlem de canalitzar aquests barrancs que passen pel territori,
especialment la boella, no? El barran de la boella també, el de la Beurada. Com està la situació, l'obra?
Bé, a dia d'avui podem dir que més o menys acabarem el projecte final d'any.
De fet, ja tenim una part important del projecte executat, que ha suposat que aquestes pluges que hem tingut,
aquesta tardor, no hagi afectat, per exemple, el que és l'autovia, no?
Això ja ha beneficiat el que és el territori i esperem que quan acabin aquestes obres,
ja dic, més o menys cap allà a final d'any, doncs, encara beneficia molt més.
Una actuació, recordo que es van explicar complex, eh?
Perquè ha hagut tocar, doncs, a part de tres de les vies del tren, no?
És a dir, que s'ha hagut d'actuar amb molta complexitat a la zona aquella de...
no només de la C31B, no? De l'autovia, sinó també de la zona viària, no? Ferroviària.
Bé, aquí, com a serveis principals afectats, doncs, trobem el que hem comentat, l'autovia de Salou,
la C31B, i després les dues línies ferroviàries, tant la de Lleida com la de Madrid, i la de València, perdó.
A partir d'aquí, nosaltres, hi ha tot un seguit d'adequacions que han fet possible aquesta canalització.
És més, aquí hi ha molts serveis que no es veuen, aquests sí que es veuen, els de la carretera i els de la via del tren,
que també han estat afectats i que li ha donat una complexitat molt gran amb aquest projecte.
Parlem, però, d'això, eh? En definitiva, de canalitzar, no?
És a dir, canalitzar els barrancs, no? L'avinguda d'aigües torrencials de pluja, canalitzar-los perquè vagin a Bon Port, no?
L'efecte és visual molt clar.
Quan hi ha moltes pluges aquestes a la zona de l'Altovia, en Tarragona-Salou, quedava tallada,
degut a aquestes avingudes d'aigua.
De fet, ara que hi ha hagut fa poc temps una tromba d'aigua important,
no s'ha hagut de tallar perquè ja estava canalitzada aquesta part.
Falta encara alguna zona per poder finalitzar, sobretot la zona de la Nacional 340,
però que, evidentment, aquestes avingudes d'aigua que no estaven d'una forma controlada,
en aquest moment ja estan encarrilats.
No tan sols per l'afectació que estaves comentant abans,
sinó a més l'afectació a diferents institucions.
Aquí participa la Generalitat, la disposició de Tarragona, el Ministeri,
empreses privades, etcètera, etcètera.
I això, la gestió, en aquest cas, en el capdavant amb el Daniel,
crec que s'ha fet una molt bona gestió per poder donar una solució,
un problema que hi havia en aquest moment.
Recordem també aquest acord entre l'AICOT, també l'ACA,
la gent que està a l'aigua, l'empresa, Aigües Industrials,
per tant també hi ha hagut un acord a diferents bandes per fer possible aquesta actuació,
que va començar fa un parell d'anys, si no recordo malament.
Bé, això va començar fa més de 20 anys.
És a dir, el primer projecte que es va fer de l'endegament de les Rieres,
estem parlant dels anys, a finals dels anys 90, o meitat dels anys 90,
i hem trigat més de 20 anys a poder executar-lo,
bàsicament per la complexitat que portava el projecte
i arribar amb un acord com s'ha arribat amb aquesta vegada.
A partir d'aquí sí que hi ha hagut un gran esforç per part de l'administració
i un gran esforç per part de la indústria química
per poder tirar endavant aquest projecte.
Sobretot pel finançament,
estem parlant d'una obra de més de 5 milions d'euros
que està pagant la indústria química.
5 milions d'euros, doncs, aquesta aportació
per part de l'empresa, del sector químic del territori.
I parlem sovint d'aquest espai també, no?,
del risc zero, en aquest sentit.
És a dir, es podrà garantir això?
És a dir, que mai més hi haurà desbordaments
en aquella zona d'aigües o risc zero?
En aquest cas, sempre hi ha alguna finestrada oberta?
A veure, el risc zero no existeix mai.
O sigui, és el que hem d'anar a buscar.
I amb aquestes obres hem millorat molt,
el potencial risc que podem tenir.
És evident que pot venir un aigüat
molt enllà del que està previst,
però aquestes obres jo crec que cobreixen
una gran part del que pot arribar a venir.
De fet, el caval que s'ha dissenyat per aquesta obra
en principi ens dona unes garanties molt altes
que en aquella zona ha de venir una tromba
com la que va ser als anys 90
perquè allà podem estar tranquils,
tant nosaltres com el territori.
Parlem una mica de... recordem els oients,
ara anirem parlant d'aquest 50è aniversari,
també una mica de l'essència,
del que s'ha buscat i el que es va posar en sòlfa
en aquest mig segle d'història.
Però per explicar-ho als oients així grans trets,
tot i que recordo que en vam parlar ja l'anterior ocasió,
què es fa a Itassa?
És a dir, quina és una mica la tasca principal
d'aquesta empresa d'aigües, en definitiva?
Bé, si remuntem una miqueta,
em permetreu que faci dos pinzellades.
Itassa és una empresa que l'any 1965
es va constituir per poder explotar,
captar i distribuir aigua
bàsicament per a la indústria de Tarragona.
Això ha passat i ha fet molts canvis,
especialment des que es va consolidar
el trasbassament del Consorci d'Aigües de Tarragona
portant l'aigua perquè no anava d'aquí.
Evidentment, en aquell moment,
el que havia de fer Itassa
ja no tenia molt més sentit
el fet de poder captar i explotar aquesta aigua,
sí en la part de distribució,
però que evidentment el seu portafoli
quedava una miqueta desreluït.
Llavors, com es va voler fer que Itassa
fos el que creiem que en aquest moment és,
és una empresa que dona serveis
a la indústria química
amb un servei d'una forma molt més genèrica.
Evidentment, sent el seu core business
el tema de l'aigua.
Per aquest motiu,
Itassa en aquest moment
no tan sols està distribuint l'aigua
a la indústria química,
sinó que a més està aportant un altre,
perdonant-lo i un valor,
afegit un altres tipus d'aigua.
Conjuntament amb una empresa
i amb l'explici de l'Agència Catalana de l'Aigua,
estem gestionant la planta depuradora
de tractament d'aigua regenerada,
el que fa és que captar les aigües
de les depuradores de Vilaseca i de Tarragona,
agafar una part d'aquest aigua,
poder-la tractar
i poder reconvertir aquesta aigua,
una altra vegada cap a la indústria química,
amb una qualitat d'aigua molt bona.
Això el que fa és això,
donar-li un valor afegit
a una aigua que en aquest moment
estava fora de l'ús.
Una altra aigua que està fent,
a partir d'aquesta mateixa aigua,
fa aigua desmoralitzada,
una aigua amb una qualitat molt més elevada,
fent servir per a producció de vapor,
producció d'utilització en turbines
amb alta pressió, etcètera,
que també hi ha una xarxa de distribució.
Aleshores, i tampoc ho faig de forma cronològica,
també hi ha una distribució d'aigua colorada
per a tota la indústria química.
Si això és el tema del món de l'aigua,
que encara serveixen algunes puntes per poder fer,
sí que se va obrir un altre ventall.
L'altre ventall és de gestió
d'algunes de les infraestructures
que en aquest moment
ho estem disfrutant en tot el territori.
començant des de la distribució
o la coordinació de la distribució
de productes químics,
el que és el rac d'isquímics,
que això també ho està coordinant a Itassa,
des de, precisament,
les obres de canalització
del tema de les rieres,
el fet de la distribució,
no, en aquest cas,
el fet del misèri conjunt,
és el que volia dir,
és la construcció d'una misèri conjunt
de tota la indústria química,
posant en un únic punt d'abocament
tot el que és el tema de la indústria química
i altres aspectes
que en aquest moment
estan damunt de la taula
i que creiem que donaran un valor afegit,
no tant a les edicències,
sinó també al territori.
Perquè, veieu,
tot i que sota el títol
d'Aigües Industrials de Tarragona,
només seguir referència al tema de l'aigua,
hi ha molt més al voltant de tot això,
és una empresa
que et dona això,
moltes sinergies
al voltant de,
bàsicament,
de la indústria química,
són els nostres principals clients,
i que crec que això és un benefici per tots,
per la mateixa indústria química
en la qual té uns recursos comuns
per part de tothom
i per la mateixa tasa
que s'ha sabut reconvertir
en tots aquests anys,
i jo crec que això és una fenya feta
ja fa molts anys en el tema de l'aigua de tasa,
i que nosaltres crec que hem de seguir
treballant en aquest sentit
i millorar alguns aspectes
que, com he dit,
estan damunt de la taula
que crec que seran bons
per tot el territori
i per als associats de l'aigua de tasa.
L'emissari conjunt
és un d'aquests projectes?
L'emissari conjunt
és un d'aquests projectes
que està sobre la taula?
No, l'emissari conjunt
és una realitat.
És una realitat.
És una realitat
que ja fa un any
es caig...
Una mica més d'un any.
El juliol del 2014
el vam posar en funcionament.
I a partir d'aquí,
doncs,
s'ha demostrat
que ha sigut tot un encert
perquè ha millorat
substancialment
la situació
envers el territori.
és a dir,
permet que el port
tingui el creixement
que ha de tenir
i permet que les indústries
tinguin el creixement
que han de tenir,
si volen,
i amb una millora
substancial
perquè l'abocament
o el vertit
es fa fora del que és
la zona portuària interna
d'aquí del port de Tarragona.
Més enllà d'això,
evidentment,
que hi ha aquests projectes nous.
Projectes nous
que aquí el Daniel
és un capdavanter molt
i que insisteix molt en el tema
és un que ja s'estem treballant
que és el tema de l'unificació,
bé,
una gestió d'uns magatzems únics
a través de poder tindre
eines,
repostos,
etcètera,
per a la indústria química
o per a les associats
que pugui fer.
I dos projectes més
que aquest sí que està
més a les Baceroles
que un referenciat
sobre el tema de gestió
en l'aigua,
precisament aquest de la Misèria Única
arrel de possibles sortides
de nova legislació
que en aquest moment
a nivell europeu hi són
i que potser simplement
hi té molt a dir
aïtar-se en aquest sentit.
i un altre projecte,
uns altres projectes
que estan més basats
en el tema
de sinergies energètiques
al voltant de la indústria química
i també com a base
a l'aigua, no?
El que passa que això
sí que està molt
embastat,
però que crec que és
dos punts
que podem estar treballant
de cara a això, no?
Donar sempre el servei
als nostres associats.
Bé,
el preu de l'energia
és un dels grans cavalls
de batalla
per a la indústria química
del territori
amb aquests greus
i els comparatius
respecte d'altres països
de l'Unió Europea, no?
que allà el quilowatt-hora
és molt més barat que aquí
i es continuen treballant
en aquesta línia
d'aconseguir, doncs,
també que el preu aquí
sigui el més eficient possible
i competitiu, eh?
Que aquí estem, no?,
en aquesta tessitura.
En un món global,
allà en el transport
de productes
i la gestió de logística
cada vegada
va evolucionant més
i que aquí també tenim
unes mancances determinades,
és evident
que el cost de producció
d'un producte
va molt directament
llogat
a la seva competitivitat.
El que no pot ser
és que tinguem percentatges
molt superiors
al cost d'energia elèctrica
al que és l'entorn
de la indústria
aquí a Espanya
que no pas
el que pugui tindre
un país
al mig d'Europa.
En canvi,
el transport
segurament se'ls supleix
com a tal.
Això és un greus
en quant a la competitivitat
que puguem tindre
i d'altres coses
perquè no tan sols
per possibles inversions
que puguin tindre
o vindre aquí
a la nostra territoria
sinó inclús
les pròpies indústries
que sabem que
hi ha moltes que són multinacionals
a l'hora de poder decidir
de fer un producte
de fer-lo aquí
o amb un altre
de les seves seus
on el tema
de la costa energètica
sigui molt més competitiu.
Això és un tema
que evidentment
i des de la posició
no tan sols
el suport que li pugui donar
a Itassa
a través de la seva participació
en aquest met,
sinó també
arreu de la seva vinculació
amb l'EQT
evidentment que
s'han de posicionar
a favor
i a treballar conjuntament
per a tindre
aquest punt competitiu
que
sapiguem
fer-ho bé
evidentment
és un greuge
que considerem
que hem de solucionar.
Parlem d'aquest aspecte
de l'aigua regenerada
que no sé si en guany
aquest 2015
segueix amb la tendència
de l'any anterior
parlàvem de duplicar
el consum
de la indústria química
a Tarragona
d'aquesta aigua
regenerada
el 2014
es va duplicar
pràcticament el consum
què és el que porta
aquesta aigua regenerada
és a dir
què és el que
en què beneficia
el sector químic
del territori?
Bé
la previsió
d'aquest 2015
la superarem
amb Esquerès
perquè
a dia d'avui
jo crec que
ja quasi que hem arribat
a la previsió
que teníem
per tot l'any
i a partir d'aquí
doncs
l'any vinent
el que hem previst
és encara un increment
i aquest increment
jo crec que es va consolidant
perquè aquesta aigua
dona unes garanties
a la indústria
i dona
unes possibilitats
que abans no tenien
és a dir
aquesta aigua
facilita que la indústria química
pugui
dins de casa seva
gestionar
les instal·lacions
d'una manera
més fiable
i més segura
del que es podia fer
amb l'altra aigua
això no vol dir
ni que una
sigui més bona
que l'altra
simplement que
degut a les seves característiques
dona aquesta possibilitat
això què afavoreix
doncs
com deia el Marc
afavoreix
que les indústries
doncs
mica en mica
amb aquesta aigua
puguin ser
més competitives
i a partir d'aquí
el que nosaltres
hem de fer
és donar-li
un valor afegit
com hem dit
amb el projecte
de l'aigua desmineralitzada
i altres coses
que puguem estar pensant
a dia d'avui
L'any passat parlàvem
de 2,4 hectòmetres cúbics
si no merguen les dades
això a què equival?
perquè clar
una ciutat
com Tarragona
160.000 habitants
quin consum
de població
estem parlant
aquests 2,4 hectòmetres cúbics
que són els que va consumir
la ciutat
la indústria química
l'any passat
2014
d'aigua regenerada
parlem d'una ciutat
no sé
de 45.000
de 60.000
de 50.000
nosaltres vam preveure
que més o menys
el consum
que tenim
d'aigua desmineralitzada
equival a tota
l'aigua regenerada
perdona
de l'aigua regenerada
equival a tota
la comarca
de l'Alcamp
o sigui
et pots fer una idea
del que significa
tot això
a partir d'aquí
la planta
té una capacitat
de 6,8 hectòmetres cúbics
any
i estem parlant
que Tarragona
està
entre els 10
o els 12
hectòmetres cúbics
any
la planta
inclús en una segona fase
podria estar
en disposició
de produir
i distribuir
tanta aigua
com consumés
una ciutat
com Tarragona
estem parlant
d'una aigua
que d'altra manera
diria el mar
si no s'aprofites
és
sustancialment
important
això
és a dir
és encanviat
i
faig referència
també
en algun discurs
que hi va haver
el mateix
divendres
en aquest acte
com ha canviat
en l'evolució
de tots
en la mentalitat
de tots
és una aigua
que una vegada
tractada
per les depredadores
municipals
anava a bocada
al mar
el que hem agafat
d'aquesta aigua
és reconvertir-la
i tindre una aigua
perquè ens entenguem
gairebé
com l'aigua
que podem posar
en una planxa
millor
inclús
inclús en algunes paràmetres
millor
per tant
no és una aigua
que pot servir
per regar
no no no
és una aigua
que la posem
a les torres
de refrigeració
o es pot posar
en unes calderes
inclús
es pot posar
en un procés
perquè té una aigua
a una qualitat determinada
aquests 6,8 hectòmetres
que seria la capacitat
màxima en aquest moment
que s'han incrementat
respecte
als altres consums
i això
té una tendència
important
per poder-ho fer
si a damunt
això ho podem ampliar
i hi ha capacitat
per poder-ho ampliar
i poder-ho fer
extès
podríem acabar
de
permeteu-me
de tancar un cercle
que això no és exactament així
però
que tot el que
puguem estar generant
per poder-ho abocar
o que agafaríem
per poder captar
tota l'aigua
que pot consumir
una ciutat
de 120.000 habitants
que pot ser Tarragona
és substancialment important
com per poder fer
una aposta
perquè
ens doni facilitats
per poder utilitzar
aquesta aigua
això és una aigua
que aleshores
i a més
és una part important
no agafem
del trasbassament
de l'Ebre
en la qual
posem a disponibilitat
més encara
dels que puguin necessitar
aquesta quantitat
d'aigua
imaginem-nos que
en un moment determinat
no hi ha una captació
d'aigua per part de l'Ebre
per una ciutat
de 100.000 habitants
i que aquesta aigua
està a disponibilitat
de qui el puguin necessitar
en un moment determinat
i això evidentment
no és competència
per part nostra
però sí que donem
un valor importantíssim
a una aigua
que està abocada
i que
com sempre hem dit
l'aigua és un recurs
natural
escàs
per molt
que hi hagi campanyes
que semblen que siguin cícliques
que hi ha èpoques de sequera
i èpoques de més bonança
no
sempre hem de tractar
com si fos un recurs escàs
que així és com ha de ser
i a més
el que volem fer
és fer un tractament de l'aigua
com moltes vegades hem dit
a la carta
doncs parlem d'això
parlem d'una aigua
que circula
per uns
més de 40 quilòmetres
de canonades
aquí
és a dir
no és que vagin
a mig camí de Barcelona
i tornin
sinó que són
són canonades
que tenim aquí
al territori
això també és un
és un tema
que 40 quilòmetres
de canonades
que també deuen portar
la seva feina
de manteniment
de sistema de control
per això
deu estar automatitzat
imagina
per trams
de poder veure-ho
per sinòptics
quadres d'aquests
amb 10 metres LED
sí
nosaltres en el seu dia
ja vam fer una aposta
per la
informatització
i la
la digitalització
de tota la xarxa
i a partir d'aquí
tenim un sistema
de control
jo crec que
modern
el qual
ens permet gestionar
la xarxa
i més que la xarxa en si
ens dona més problemes
problemes
ens dona més feina
com hem de donar
aquesta aigua
és a dir
els nostres clients
uns la volen
així
els altres la volen
d'una altra manera
i nosaltres
el que hem de fer
és fer l'esforç
per tenir-la
com la vol
cada un d'ells
a partir d'aquí
ja venen tots els projectes
que és el que estem pensant
i dic 43 quilòmetres
una mica més de 40
però són 43
més 15
més 14
en total
jo crec que
arribem amb una xarxa
sumant
totes les xarxes
diferents
de més de 80 quilòmetres
ho dic perquè
tenim la xarxa industrial
com ha dit el Marc
la d'aigua clorada
la d'aigua regenerada
i la d'aigua desmineralitzada
que a més a més
de tot això
també tenim la misera i conjunt
però
que seria
amb xarxa de distribució
estem parlant
d'uns 80 quilòmetres
a quin és
el següent pas
de tot plegat
és a dir
o quin seria
una mica
allò l'objectiu
si volen utòpic
d'un futur proper
seria que aquesta aigua
per exemple
es convertís en aigua de boca
en aigua potable
o no està entre els objectius
això
és a dir
que aquesta aigua
reutilitzada
pot ser aigua de boca
de consum de boca
o ja ho és
no
no ho és
no ho és en aquest moment
tampoc és l'objectiu
tampoc és l'objectiu
que sigui una aigua de boca
perquè no hi ha
tanta necessitat
amb aigua de boca
en el món
en el món industrial
tot pensant
que tenim una xarxa
de distribució d'aigua clorada
amb unes característiques
determinades també
per a la indústria química
no és l'objectiu
hi ha altres objectius
en el qual
el tema
de l'aigua
i d'altres serveis
fora de l'aigua
per poder donar
això és el que estem pensant
cada dia
què és el que necessita
la indústria química
que puguem ser nosaltres
compilador
d'aquestes necessitats
de diferents sectors
o diferents
empreses
si això
ho podem
agafar
com un paquet
únic
per a poder
donar-li aquest servei
Aitasa estarà posicionada
allà
per poder-ho fer
ja dic
sigui en el món de l'aigua
hi ha alguns projectes
amb el tema
del món de l'aigua
o seguint
amb el tema
del món de l'aigua
com amb altres possibilitats
d'altres vessants
que no tenen res a veure
amb el tema
de l'aigua
Aitasa té una xarxa
de fibra òptica
que es va
distribuir
al mateix temps
que el tema
de l'aigua
colorada
i això el Daniel
traia més informació
això dona moltes possibilitats
i dona molt de ventall
per això
també és un actiu
important
que té
Aitasa
en aquest moment
en el qual
evidentment
dona esperances
unes esperances
o camins d'obertura
per poder fer
altres coses
Jo només puntualitzar
nosaltres
o la indústria química
quan va apostar
per l'aigua regenerada
d'alguna manera
ja estava apostant
perquè el territori
disposés de més aigua
perquè
com ha dit el Marc
que la indústria química
consumeixi aigua regenerada
vol dir que posa
a disposició del territori
un volum important
i aquest volum important
és el que ja tenim
a dia d'avui
aquí al territori
i en quant al servei
jo sempre dic el mateix
Aitasa
farà les coses
que
a mi em deixin dir
sempre dic
però bueno
em deixin fer
però
és el que
les indústries
siguin capaces
d'assumir
és a dir
en aquest sentit
nosaltres
amb el tema
de la xarxa
de fibra òptica
vam desenvolupar
un programa
de gestió
d'emissions
a l'atmòsfera
estem pensant
en noves coses
en quant a l'aigua
és el que hem dit
que estem pensant
en el tema
de l'aigua desmineralitzada
potenciar-la encara més
però també estem pensant
en altres temes energètics
amb aquesta aigua
que a dia d'avui
està en estat embrionari
però també estem pensant
i altres coses
que sempre
sota el paraigües
de la indústria química
Interessant això
de la xarxa
de fibra òptica
aquesta xarxa
de fibra òptica
que això
les possibilitats
són immenses
a nivell tecnològic
a nivell de comunicació
a nivell d'informació
a nivell de tot plegat
bé
no només serveix
per veure
el que va en el Canal Plus
és a dir
la nostra xarxa
de fibra òptica
doncs per exemple
gestiona
aquest sistema
de gestió
d'emissions
a l'atmosfera
gestiona informació
entre les empreses
gestiona
la nostra xarxa
de distribució
amb tota la informació
que va amunt i avall
també permet
un sistema
nosaltres
com ha dit el Marc
gestionem un RAC
el RAC
disquímics
fem la coordinació
i gestió
del RAC
disquímics
amb aquest RAC
també fem
la vigilància
conjunta
d'aquest RAC
hi ha altres RAC
i altres instal·lacions
i amb això
tenim una
vigilància
i un sistema
de càmeres
doncs aquest sistema
de càmeres
també va a través
d'aquesta xarxa
a través d'aquesta xarxa
també hi ha un sistema
que vam fer conjuntament
amb els parts químics
un sistema
de comunicació
d'incidents
en el qual hi ha
unes pantalles
muntades a cada una
de les indústries
també hi ha
un sistema
d'emissores conjunt
dins de la indústria
química
és a dir
hi ha moltes coses
que funcionen
a través d'aquesta xarxa
i que ha fet possible
que sigui una realitat
tot això
El RAC
el disc químics
és una
una canona
d'anada i tornada
per entendre'n
moltes
però les empreses
que poden portar
des del polígon sud
al polígon nord
al port de Tarragona
doncs els seus productes
seria això?
És una infraestructura
perquè no és més
que una infraestructura
de 10 metres d'ample
més o menys
en tot el seu recorregut
que uneix
el polígon sud
amb el port de Tarragona
a partir d'aquí
doncs sí que és veritat
que hi ha empreses
que l'utilitzen
per connectar-se entre elles
però bàsicament
és això
una infraestructura
en la qual
cada una de les empreses
que pot participar
d'aquest RAC
doncs pot disposar
d'un espai
per muntar
les seves canonades
a partir d'aquí
això ha donat
una millora
substancial
o va donant
al seu dia
una millora
molt substancial
en el polígon
de competitivitat
perquè estem pensant
que per dir
jo vull transportar
un producte
d'aquí a allà
l'únic que haig de fer
és apretar un botó
per posar en marxa
una bomba
quan abans
tot això
es feia
amb transport
per carretera
abans no el truquessis
vingués
i de més
doncs bueno
té el seu efecte
de competitivitat
a més a més
com altres
com
queden clar
com a nivell
de medi ambiental
de tota l'emissió
de CO2
etcètera
de reduir
un transport
de carretera
per fer-lo
a través
d'aquesta infraestructura
veiem que
l'objecte social
ha canviat moltíssim
en aquests 50 anys
ha canviat moltíssim
radicalment
també
m'atreveixo a dir
si fa uns anys
bastants anys ja
no s'hagués canviat
aquest portafoli
en aquest moment
segurament
no estaríem parlant
però descomptat
de l'ITASA
que estem parlant
en aquest moment
i segurament
el seu
motiu de ser
a més de distribució
d'aigua
quedaria molt lluny
de les possibilitats
que pugui tindre
el fet que s'hagués
pogut encertar
en aquest moment
en què pugueu canviar
avui jo crec que és un
com vaig dir
a la celebració
crec que l'ITASA
és un soci
capdalt
per la indústria química
per donar
els serveis
que ella necessiti
doncs 50 aniversari
que
va ser que en vinguin
molts més
i tant
i que els puguem veure tots
i que tots els puguem veure
i explicar-los també
en aquest espai
i a l'espai Q
amb l'Associació Impressional
de la Química de Tarragona
generalment coneixem
empreses químiques
avui també
empresa que treballa
per les químiques
és a dir
empresa que forma part
també de les químiques
que pida fila
de l'Eco
té com és a ITASA
aquesta empresa
d'aigües
i que vull molt conèixer
aigües industrials
de Tarragona
amb el Daniel Montserrat
el seu director
i amb el conseller delegat
amb el Marc Fargas
senyors gràcies
per acompanyar-nos
i això
que en vinguin
molts anys més
fins aviat
gràcies a vosaltres
gràcies
aigües