És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
D'això es tracta de poder xerrar amb les mil històries que ens explica aquest programa.
L'aventura de conversar, nosaltres encara tenim el record de dir-li l'aventura de la vida,
perquè en definitiva es tracta d'això, de poder parlar sobre aquelles coses que ens fan viure
i viure d'una manera saludable en tots els àmbits.
Uns valors, unes qüestions que treballen els diferents alumnes de diferents centres de Tarragona
durant tot el curs, amb diferents activitats,
i que el divendres, un dia a la setmana, durant una hora, ens ho venen a explicar aquí a Tarragona Ràdio.
Avui, els alumnes que ens parlaran sobre la convivència i el conflicte
són els alumnes de 5è C de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau,
a qui ja saludem així en general.
Bon dia, nois i noies, bon dia.
Bon dia!
Sou nou, nou persones, heu vingut?
Sí!
Sí que teniu poqueta gent a la classe, només sou nou a classe.
No!
A veure, jo de moment vaig picant d'aquí d'allà, eh?
Zaira, quanta gent sou a classe? Falta molta gent per venir? Micro?
La meitat de la classe.
Vale, així veniu com a representants, no?
Sí.
Això que m'explicareu avui, ho heu decidit entre tota la classe?
Sí.
Sí? Doncs ara anirem coneixent a poc a poc perquè parlareu tots, el Raül, la Paula, la Blanca,
l'Aroa, la Lucía, l'altra Paula, la Zaira, Amsa, ho dic bé?
Sí.
I la Irina. Primer que tot, em sembla que m'heu preparat una introducció, no?,
pels oients perquè sàpiguen de què parlarem avui.
Sí.
Doncs vinga, jo us deixo el micròfon, vosaltres mateixos.
La convivència i el conflicte.
Les persones convivint en societat i de vegades hi ha problemes entre nosaltres,
que no sabem com resoldre i podien crear greus conflictes.
Per tal d'evitar-los a totes les societats democràtiques,
hi ha uns valors que hem de conèixer i respectar.
1. El respecte.
Respectem algú quan fem tot el possible per no fer-li mal.
Respectem algú quan intentem protegir-lo de qualsevol acció que pugui fer-li mal.
2. La tolerància.
Som tolerants quan tenim una actitud de respecte amb les persones
encara que tinguin idees o formes d'actuar diferents a nosaltres.
3. La solidaritat.
Som solidaris quan intentem ajudar-nos mutuament,
pensem en els altres i no només en nosaltres mateixos,
ens preocupem pel que necessiten els demés.
4. La justícia.
Hem de ser justos amb tothom i intentar donar a cadascun el que li pertany o correspon.
5. La cooperació.
Hem de treballar en equip per aconseguir el que volem
i així construir un món més just i respectuós.
6. La pau.
Hem de resoldre els nostres problemes amb pau,
sense cap tipus de violència física i verbal.
Per tal de conviure en pau, hem d'aprendre a dialogar,
ja que amb el diàleg podrem evitar conflictes o solucionar-los.
També hem d'aprendre a comportar-nos de manera respectuosa i responsable
per tal de trobar solucions als nostres problemes.
Nosaltres hem parlat dels conflictes amb què ens trobem al barri,
a l'escola i amb la família i que alteren la nostra convivència.
Ja ho tenim, això.
Que m'adireu tots els conflictes?
Sí!
Ara mateix no, eh?
Fem una pausa perquè jo aquests conflictes dels que heu parlat,
i com solucionar-los, anem de parlar tranquil·lament.
Quines senyos us acompanyen avui?
La Maria José i la Maribel.
Que heu esmorzat avui, que tenim tanta energia.
Saludem la Maribel Rodríguez, tècnica professora també acompanyant avui,
i la tutora de 5C, la Maria José Dutu, que disquetament, no voleu parlar, segur?
No?
Elles han conduït.
Diuen, no cal, nosaltres seguim aquí i ara us deixem tot el micro per a vosaltres.
Això és confiança, confiança en els alumnes.
Què m'han dit? Que heu treballat a partir d'un compte?
Sí!
Sí? I què heu fet a classe? L'heu escoltat i després heu parlat sobre el compte?
Sí!
Qui m'explica una miqueta, només una mica el compte?
De què va?
La Zaira? La Paula?
Paula, va! T'atreveixes?
No! Qui surt al compte? Qui és un protagonista del compte? Qui surt?
Ara l'escoltarem, eh?
El Xavier.
El Xavier? Sí? Amsa, i què li passa al Xavier?
Que el van castigar quan no el tenien que castigar.
Ah, sí? Seria una cosa així?
Va, anem a escoltar-lo, anem a escoltar-lo.
A veure com el resumeu després.
Hola, avui és el meu torn. Em dic Xavier i us convido a escoltar un altre conte per xerrar.
Tio, l'aventura de la vida.
L'avantatge de C2.
Qui te l'ha deixat? És meu! No tens dret a agafar-lo!
Envejosa!
I tu, de què vas?
Així va ser com van començar la meva germana i jo.
Ens barallàvem per tot, però especialment pel ràdio que sent.
L'última vegada vam discutir tan fort que va aparèixer el pare.
Ja n'hi ha prou. No podeu parlar com dues persones civilitzades?
És que no em fa cas. Li he dit mil vegades que no faci servir el meu ràdio que sé.
I per què no el puc fer servir?
Doncs perquè me'l van regalar a mi.
Però a ella què li costa deixar-me'l?
És que ell no em demana mai permís.
Ens vam dir de tot.
El pare estava callat i quan vam acabar ens va dir...
per què no us poseu d'acord? Un dia el tens tu i un altre dia el tens tu.
Quin és el problema?
A mi em semblava molt assenyada la proposta del pare.
Però la Iolanda no deia res.
Se li notava la ràbia que tenia.
I per això vaig començar a divagenades, a veure si reia una mica.
Entesos?
Jo demano el radiocasset els dies que acaben amb VESA.
Per tant, els dilluns, els dimarts, els dimecres, els dijous, els divendres...
Sí, sí, ni parlar-ne.
Si de cas, te'l deixaré només els dies que porta a anar.
És a dir, els dimarts i els dissabtes.
Només dos dies?
Apa, filla, no siguis dolenta.
Deixa-li un dia més.
Bé, doncs, els dimarts, els dijous i els dissabtes.
I prou!
Això ja està més bé.
Entre broma i broma, ens vam deixar de barallar pel radiocasset.
Ara la Iolanda el fa servir uns dies i jo uns altres.
Afortunadament, només som dos germans.
Si no, hauríem d'inventar-nos més dies de la setmana.
Quina sort!
L'avantatge de ser dos és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Ara ja sé de què va el conte.
Que heu fet memòria, vosaltres?
Sí.
Així qui sortia? El Javier?
La seva germana.
La germana, la Iolanda.
I una altra persona sortia que al final és qui?
El pare.
A vegades necessita una tercera persona, no?
Per solucionar conflictes.
Algú que no estigui enfadat, que no estigui dins, que s'ho miri de fora i posi pau.
Què us ha passat mai? Alguna cosa semblant a la que explica el Javier?
Sí!
Sí? A veure, qui m'ho explica?
Blanca, va, que t'he veig molt llançada.
Doncs amb la tele.
Amb la tele?
El què, el què?
Doncs que la meva germana i jo ens barallaven perquè un dia volia jo i l'altra ella,
i al final van posar un dia cada una.
I ho compliu?
Sí.
Sí? I al final potser us ha passat com amb ells dos, que ja no mireu quin dia és?
No.
Ja no, ja no hi ha conflicte.
Qui més m'explica alguna experiència d'aquestes?
A veure, de barallar-se amb germans i d'haver de repartir-s'ho.
No?
Jo, jo.
Paula, no? Sí? Paula.
A veure, el meu germà, la tablet.
Ai, la tablet.
Sí.
Que només hi ha una tablet a casa?
Eh?
Només hi ha una tablet i l'heu de compartir?
No, ara li han regalat una.
Així ara ja en teniu dos?
Sí.
Però abans què passava?
Doncs que ens barallaven perquè la volíem la mateixa estona els dos.
Molt bé.
Escolta, i sempre, normalment heu de cridar amb una tercera persona?
Quan teniu un conflicte demaneu ajuda als pares, als mestres?
Sí.
Sí?
Sí?
Irina, a veure si m'expliques alguna experiència que et recordi amb això del conte, que t'hagi passat.
A casa, que t'hagis barallat per una cosa o per una altra i hagin vingut a posar pau.
que estàvem jugant i el meu germà volia agafar el mateix cotxe que jo volia agafar i al final va agafar i va deixar de jugar perquè era seu i va dir que ja no jugàvem més perquè era el seu cotxe.
I te'l va agafar?
Sí?
I al final el pare va dir que el pare va dir que el cotxe era de tots dos i que si no el compartia al final el agafaria i el guardaria.
Els alumnes de 5C hem volgut començar així una mica trencant el gel, sentint-vos la veu, els qui no heu parlat parlareu també.
Després anirem parlant sobre diferents conflictes, ens heu preparat un programa sobre la convivència i el conflicte.
Conflictes al carrer, conflictes a l'escola i conflictes amb la família, hem començat pels de la família.
En general, tot i que són conflictes molt diferents, per què? Per què ens enfadem les persones?
Que heu arribat amb alguna conclusió? Algú sap com ho podria dir?
Perquè tots volem el que volem.
Cadascú vol lo seu i cadascú vol tenir redó.
Alguna altra idea de per què ens enfadem?
Faire, la faire està llançada avui.
Digues, Faire.
Perquè hem d'aprendre a dialogar.
Això seria el que hauríem de fer, no?
Bé, doncs vinga, anem parlant sobre els diferents conflictes, us sembla?
A veure si comencem per als que heu llistat sobre la família, conflictes amb la família.
I així ens referirem al cas del Javier i la Yolanda.
Sí? Aquí en ves un conflicte entre dos germans que us deu passar bastant sovint, no?
Sí.
A dintre de la família és amb qui us baralleu més, els que teniu germans?
Sí.
Sí?
Sí.
I normalment són per aquestes coses, perquè jo vull el mateix que tu, per juguines.
Sí.
Sí?
Bé, que us els estimeu, però, els germans.
Sí.
Per això quan estàs enfadant no ho notes, no?
No.
No ho penses.
Qui me diu, a veure, conflictes amb la família.
Què comença?
Hem fet una llista, eh, de conflictes.
Lucía, comences tu, no?
Sí, ja pots començar.
La que tens marcada.
Cadascú la que tinguin.
M'aneu dient.
El germà agafa la joguina que tu volies o vol la que tu t'acabes de comprar.
Bueno, aquesta és la típica que ara està sortint, no?
Que estem dient tota l'estona.
Aquesta a tothom li ha passat més o menys.
Sí.
Sí.
I llavors, què feu?
Sou generosos, dieu, vinga, compartim...
Una mica.
Depèn de com us agafi.
Sí.
I depèn de la joguina que sigui.
Sí.
Per exemple, aquí té una joguina superpreferida que li costa molt de deixar-la.
Lucía, quina joguina?
Digues, digues.
No, se t'ha oblidat ja.
Tens una joguina que t'agrada molt i que no la vols deixar?
Ara la Lucía s'ha posat tímida.
Blanca.
La Nintendo 3DS.
I com és que no la vols deixar?
Perquè me la van comprar per la meva comunió i no sé, m'agrada molt.
T'agrada molt, no?
És allò que tot el dia vols estar amb ella.
Lucía, i tu, joguina preferida?
La tablet.
La tablet.
I com és que no la vols deixar?
Perquè tinc jocs i sempre m'acaben trencant.
Bueno, aquí també està l'altra cosa, no?
De poques ho trenquin, no?
No.
Bé, això seria un dels casos de conflicte amb la família, el que hem vist ja, els germans,
que tots dos voleu la mateixa cosa.
Més conflictes, què pot haver-hi a la família?
Ah, a veure, gent que no hagi parlat ara o a...
que els fills volen mascotes per tenir a casa i els pares no els deixen tenir.
Clar, ara parlem també de conflictes amb els pares, que també n'hi ha i que els pares haurien de tenir seny, no?
Però clar, un vol una cosa i l'altre una altra.
A qui li ha passat això, de voler una mascota i que no li deixin?
Paula, digues, digues.
Perquè ara volíem que... volíem tenir un gat i ens van dir que no, perquè com teníem el gos i més animats, ens van dir que no.
O sigui, tu ja tens un gos i el gat ara ja no, no?
No.
Per què volies un gat?
Perquè érem molt petit i fèiem els petons. Érem molt mimós.
I que els pares t'haven d'explicar que dos ja no podies ser?
No.
No? I ho vas entendre o et vas enfadar?
Bueno, ma mare, mig enfada, mig...
Mig a entendre-ho. És que a vegades passa que t'ho expliquen i ho entens, però igualment no t'agrada.
No? I llavors, mira, t'ho has de menjar amb patates.
Qui no ha parlat? Anem a... Irina. Irina, aixecaves la mà. Sí? A veure, això dels animals, digue'm.
Que jo volia tenir un peix, però la meva mare no em va deixar.
Perquè deia que... perquè volia un peix i que si ja tinc cocs de seda, que no fa falta que tinc un peix.
I que ho vas entendre?
No.
No.
A veure, què passa? Conflictes amb els pares.
Lucía, quan tu li dius als teus pares, o en general ho dic, eh, quan vols una cosa i els pares diuen que no,
sigui un animal de companyia, sigui una xutxa, d'acord?
Què fan? Us ho expliquen? O us diuen no? I per què no? I punto.
Us ho expliquen. Us ho expliquen? Sí? Raül.
Jo, jo quan volia un mòbil no em van deixar, però em van prometre que el del meu aniversari em regalarien un.
Val. Val. I et vas quedar tranquil.
Sí.
I ha sigut el teu aniversari? Sí.
Te l'han regalat? Sí.
Va, això em complirà. Molt bé. Paula.
Que jo sempre els faci la pilota perquè em comprin el que jo vull.
Sí? I funciona?
Sí.
Què vol dir fer la pilota? Què els hi fas per fer la pilota?
Doncs és que sí, va, porfa, i sempre ens diuen. És l'última vegada que t'ho faig i sempre m'ho fan.
Ostres, que fas el de compensa. Però a veure, Paula, segurament també t'ho fan perquè et deus portar bé, no?
Sí.
Ajudes? Sí.
T'ho portes bé? Sí.
Em sembla que dient, va, porfa, no n'hi ha prou, eh? Vull dir que alguna cosa bona deus fer, no? També?
Sí.
Sí, sí. De tota manera, quan us diuen que no, que no pot ser, és fàcil d'entendre? Us enfadeu? Teniu rebequeries?
Jo sempre enfadeu.
A veure, aquí s'enfada i crida i diu, ah! Raül, tu sí? Sí? Sí? I què fas? T'enfades? Crides? Te tires per terra?
Però això no fa risa. Però després ja se't passa. Sí, sí? A vegades costa, no?, d'entendre.
us expliquen, però dius, bueno, ho entenc, però no ho vull seguir. Lucía, va.
Jo m'enfato i em poso a plorar fins que m'ho compren o m'ho deixen fer, o si no, fins que em canso.
Bueno, però sabeu que això de plorar, plorar, plorar, fins que us ho compren és una mica mala cosa, no?
Sí.
No tota la vida es pot tenir.
No tot.
Bueno, això ja són reflexions, ara se m'han quedat tots molt seriosos.
Hamza, vinga, que tu tens ganes de dir, potser és l'últim conflicte que fem sobre la família i després anem cap al carrer, cap a l'escola.
Hamza, diguem.
Els pares no et deixen portar el caball o la roba com a tu t'agrada.
Això ja us passa a vosaltres?
No.
Sí.
Bueno.
Quants anys teniu, per cert? Estem parlant de cinquè? Quants anys són?
10 o 11.
10 o 11.
I a veure, a qui li passa això, que vol portar un tipus de roba, una samarreta, uns jerseis...
Espera, espera, Hamza, a tu no et passa això de la roba?
Bueno, a vegades.
A vegades, és que ja que ha parlat, deixem-lo, estirem-lo.
Per exemple, a veure si te'n recordes d'algun moment que et volguessis posar unes bambes a vegades o uns pantalons?
No, m'acorda bé. Quan era petit, sí, però ara ja no.
Sí? El Hamza, el tema de la roba, potser li és igual, una mica?
Bé, bé. Qui s'ha recordat alguna cosa d'aquestes amb la roba?
Lucía?
Sí.
Lucía, al principi no volia parlar, i ara? Digue'm, què t'ha passat a tu?
Que una vegada volia anar a l'escola o al carrer amb un vestit o amb uns pantalons curts i no em deixen.
I per què no?
No sé.
M'imagino que el primer que pregunteu quan no us deixen és per què.
Sí, sí.
No? I no ho saps, Lucía?
Per què no?
No.
El tema de la roba, quines coses us diuen?
Jo crec que va ser perquè cada vegada feia calor.
Clar, a vegades per poc us ho costi peu, no?
Sí, alguna altra experiència, Irina?
Que aquest dematí jo em volia portar una roba i la mare m'ha dit que no, que em posés una altra, perquè aniria a la ràdio.
Ah, t'hauria de posar guapa.
Sí.
Sí?
Bueno, bueno.
I qui creus que té més vista per posar-te guapa, tu o la mama?
La mare, però jo no ho volia, no?
Bueno, doncs estàs molt guapa, eh? Que ho sàpigues.
Escolta, només una última cosa de la família, perquè trobo que això, a veure la cara que feu, me sembla que sereu tots d'acord.
Conflicta amb els pares quan us diuen endreçar.
Ah, no.
Endreçar, recollir, fer el llit, sí?
Sí.
No hi ha ningú que ho faci de gust, això?
No.
Tu sí, Raül? Ets endreçat, t'agrada recollir?
Sí.
Sí? Però escolta, no us enfadeu per això o sí?
No.
Ho feu?
Sí.
Perquè ens obliguen.
Perquè us obliguen, perquè si no, no hi ha, no hi ha una altra cosa, no?
Sí.
Bueno, de totes aquestes coses que hem dit amb la família, quines us fan enfadar molt?
Quines serien realment conflictes? Perquè això d'endreçar, mira, potser és una mala cara, però bueno, ho acabes fent. Blanca.
Que fan promeses i després no les compleixen.
Això fa ràbia, no? Això fa ràbia. Però bueno, potser si no compleixen és perquè no poden.
Aquí està allò que dèiem, potser una mica de la tolerància, del respecte, que t'ho expliquin.
Si t'ho expliquen, potser ho entens. Zaire, que fa temps que no et sento.
Que quan a la germana li toca baixar el gos, es fa la remulana i al final li toca baixar a tu.
Ah, i haver de fer coses que han de fer els altres.
Sí, això fa ràbia també.
Però sí que surten conflictes, xicos, Paula.
Que potser t'estàs guardant alguna llavinadura i després va el teu germà i se la menja.
Que cruel.
Vinga, Paula i Irina, i així tanquem la família. Paula.
Quan els germans neteixen, fer els deures en pau.
Que van molestant per allí, no?
Sí.
Molt bé. Irina.
Que fas el llit, entreixes l'habitació i el teu germà ho desordena tot.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs això era alguns del llistat de conflictes que podeu tenir amb la família,
que heu fet un llistat, heu fet una llista i després n'heu parlat a classe.
I aquí han anat sortint coses.
Continuem pels conflictes al carrer, si us sembla?
Sí.
Vinga.
Conflictes al carrer.
Com és el vostre barri? Com és Sant Pere i Sant Pau?
Bonic.
Tenim la sensació bonic, sí? Tenim la sensació que hi ha conflictes, que hi ha problemes al carrer?
Sí.
Així en general, quin tipus de conflictes podem trobar?
Ui, ui, ui. Hamza.
Que estàs fent una cua i una altra persona arriba i es cola.
Ah, quan fas cua, per exemple, en una botiga?
Sí.
Sí? Això passa bastant?
Sí.
I vosaltres, què us coleeu?
Una mica.
Bé.
En fi, això clar, són coses que si te les prens amb bon humor, no?
Com ha fet el Javier Alconte, no?
Que ha fet una mica de broma perquè sa germana estés més distreta, no passa res.
Si et coles, dius, ai, mira, no res, no ho he vist, ja està, jiji.
Però clar, si arribem a enfadar-nos, malament rai.
Faig més conflictes al carrer.
Que parques entre les dues línies del pàrquing i ocupes dos espais.
Ah, vale, tema d'aparcament, no?
A vosaltres potser no us afecta tant, però a vegades els pares sí.
Digues, Paula.
Quan algú s'atura a parlar amb algú quan està conduint i forma una cua de cotxes al darrere que s'impacienten i s'enfaden.
Vale, però aquestes coses les heu pensat vosaltres?
Sí.
I ho veieu per quan els pares condueixen?
Sí.
Vale.
Lucía, quasi que passarem per tothom, no cal que et sequeu les mans, passarem per tothom.
Vinga, farem una ronda ràpida, Lucía.
Que uns nens van agafar un cot del camió de residus i van jugar amb ell i quan els encarregats el van anar a buscar el van amagar.
Vale.
Això són coses també que heu observat al barri, doncs, no?
Sí.
Sí.
Vale, Aroa.
Que tu aparques el cotxe i quan els vas a buscar hi ha algú que t'ha aparcat al mateix lloc i no et deixa sortir.
Sí, se'l fa retrasar una mica.
Blanca.
Que estan fent obres en una rotonda i els obrers s'acaben de... han acabat i uns nens es disfracen d'obrers i fan fer tràfic.
Què dius?
Sí.
Això?
Sí.
Mare de Déu. Això fins i tot és una mica parellós, eh? Paula.
Que has aparcat el cotxe i quan el vas a buscar està ratllat.
Hmm. Val, val, val. Raül.
Algú passa a pel bosc i llença una cigarreta encesa.
Això també és un problema. Irina, em sap el que asfaltaves, no?
Sí.
Els anem jugant a pilota i et donem un cop al cotxe que està aparcat.
Escolta, molts conflictes amb el cotxe, veig jo aquí, eh?
Sí, però són conflictes que vosaltres veieu al barri a vegades?
Sí.
De gent que crida...
Eh, m'ha passat això.
Sí.
Vale. M'heu explicat tots algun conflicte al carrer?
Sí.
Sí, tots hem parlat. Doncs vinga, passem els conflictes a l'escola.
Aquí tenim molta xitxa. Com és l'escola de Sant Pere i Sant Pau?
Molt.
Molt guai.
Molt guai.
Sí? A veure, què és el millor de l'escola? Jo no el conec, eh?
El professor de gimnàsia.
Aquesta espontanietat. Què més? Què més?
A mi sempre m'agrada preguntar pel menjador.
Uf!
No!
Ja no preguntaré més.
El pati?
Sí!
Raül.
Jo cada dia quan surto al pati hi ha molts conflictes.
Sí, molts.
Sí.
Sí?
Sobretot quan alguns nens juguen a futbol.
A futbol.
Sí? Teniu la mateixa sensació?
Sí!
Sí? Doncs vinga, Raül, comença tu. Què passa amb el futbol? Tu, que sembla que torni tothom una mica troc la dita.
Agafes la pilota per jugar al pati, però un compantel l'agafa per jugar a ell. O ja està jugant i prenen per jugar a ells.
Vale. El tema d'aquella pilota, que només n'hi ha una i sou 100.000 nens. I tothom la vol, no? I aquí hi ha baralles realment?
Sí!
I llavors què feu quan hi ha una baralla d'aquestes o passa alguna cosa? Crideu...
A la profe.
Crideu a la profe.
Crideu a la profe.
Sí.
Bé. Passem tots? Mira, fem la ronda al revés, ara.
Vale.
Paula.
Hi ha companys que insulten i diuen que no han estat ells i, si no, un altre, i no reconeixen la seva culpa.
Val. Blanca.
Hi ha nens que agafen els estutxes per canviar-los de lloc o amagar-los.
Aroa.
Que a vegades la profe s'enfada quan renya algun alumne i ho paga amb tota la classe.
T'ha tocat el rebre també, profe.
Ah, ah, tots som humans.
Lucía.
Un company fa una malifeta i et castiguen a tu i et just a veure't.
Paula.
Quan estàs parlant amb un company o amb la profe, hi ha nens que els fiquen a la conversa sense que no els hagi convidat.
Companys que ens molesten quan fem classe o un examen i diuen o fan tinterès.
Un alumne es queixa que li han pegat però és mentida.
Sí?
Sí.
Sí.
Per cridar l'atenció?
Sí.
Vale. Grina.
Quan juguis a pilota vols que te la passin i l'aixutin a una altra persona.
Vale.
Vale.
Aquests ja ve clarament que us hi heu trobat, no?
Sí.
Al col·le.
Sí.
Escolta, de tot això jo no us he fet parlar més perquè ara vull tornar amb aquells valors que vosaltres,
aquells sis punts que vosaltres em llegíeu al començament a la introducció.
Però vull que me'ls expliqueu i que m'ho digueu amb exemples.
Per exemple, què té a veure tot això amb el respecte, amb la tolerància, amb la solidaritat,
amb la justícia, amb la cooperació i amb la pau?
A veure, un exemple...
Què?
Un exemple de solidaritat.
Un exemple de ser solidari.
De solidaritat, ajudar.
Ajudar a algú.
Ajudar-se mútuament.
Espera, doncs, Lucía, vinga.
O d'exemple d'aquí o que tu se t'acudeixi.
No cal que sigui escrit.
Digues, Lucía.
Un alumne es queixa que li ha envegat però és mentida.
Això, solidaritat?
No, no, no, no, no.
Aquest està mentint totalment per cridar l'atenció, Zaire.
Quan estàs parlant amb un company o amb la profe,
hi ha nens que es fiquen a la conversa sense que ningú els hagi convidat.
No, no, no, no anem bé, no anem bé.
Borrem, borrem.
Solidaritat.
Solidaritat és ajudar l'altre.
Quan veieu que a l'altre li costa...
Això, en vez d'enfadar-vos, perquè potser no en sap prou,
i dius, no, va, doncs l'ajudo.
Lucía.
Ai, espera.
Els germans no et deixen fer uns deures en pau.
Bé, què passa?
M'heu tret molts exemples, molts exemples d'aquestes coses que passen a classe,
bàsicament, de conflictes que venen perquè tenen ganes de tocar la pera.
Sí.
Si no, no teniu.
Perquè em sembla que aquests conflictes que vosaltres us heu escrit
no ho heu fet mai vosaltres, això, alguna d'aquí...
Sí, no, sí.
I què passa?
Com és que teniu tantes ganes de...
Perquè fa gràcia.
Sí, i el dia que estàs graciós...
però què passa si a l'altra persona no li fa gens de gràcia?
Doncs per això...
Que es torna un conflicte.
Aquí ve el conflicte.
A nosaltres.
Llavors, què passa?
Heu intentat, quan ve, quan hi ha un conflicte d'aquests,
ser vosaltres qui pari al cop?
No, no, no.
Perquè acabem barallar-nos.
Més val que vingui una tercera persona a ajudar, sí?
I normalment aquesta tercera persona, que és la professora, el professor o els pares,
què els diuen?
Que no passa res.
Intenten tranquil·litzar?
Sí.
I si esteu molt enfadats i tal, què fan?
Us posen a pensar en algun lloc?
Allò de la cadira de pensar, que hem sentit tantes vegades?
No.
No?
Hi ha algun càstig pel mig, tancats a l'habitació sense jugar, sense sopar?
A vegades sí, però he sentit un pero per aquí.
Però quan tinc la play a l'habitació, el pare no es dona compte perquè està a la porta tancada.
Ah, o sigui que el càstig ja et va bé.
Pare de la Blanca, que ho sàpigues.
Paula.
A mi casi no em castiguen.
Bueno, nunca.
Per què els hi fas la pilota, Paula?
És que clar, tu t'ho tens molt ben muntat, eh?
Per què no et castiguen quasi mai?
Perquè tampoc faig res.
Bueno, tampoc no et portes malament.
Passa que a vegades sí que la manera de...
Si estàs tan enfadat, tan enfadat, tan enfadat, no?
La manera de separar-te és vinga, tancat a l'habitació.
Raül.
Quan la meva mare em castiga sense el mòbil i tinc que anar a l'habitació castigat,
la meva mare no es dona compte però jo sempre...
jo sempre amago el mòbil a la meva habitació.
Hola.
Ja en la sabeu totes, eh?
Irina.
Que a vegades quan ens enfadem ens castiguen sense xutxes o sense anar al parc
o sense sortir a la plaça, alguns càstigs...
I funciona.
Se't passa una mica l'enfadamenta.
Hamza, t'he sentit molt poquet jo a tu, eh?
A veure.
T'ha castigat a tu.
No.
No?
També et portes bé com la Paula?
Sí.
Digue'm un conflicte, home, que tinguis al pati, per exemple, o a l'escola.
No sé.
O que hagis vist...
quan ens toca jugar a nosaltres a futbol, la decisió no ens deixa i venen al pati a molestar-nos.
Ah, sí?
Sí.
Per què?
Mira, per cridar l'atenció també?
Sí.
Sí.
I llavors què feu, Hamza?
Cridar a les profes i que les diguin que s'aparte, perquè ens toca a nosaltres i no a ells.
I què fan cas?
Sí.
Com és que agrada tant una pilota de futbol, tu, que tothom la vol?
I com és que, en el futbol, no sé si anem mai amb algú a un partit de futbol, hi ha insults a l'àrbitre.
No hi ha àrbitre, exactament.
No hi ha àrbitre.
Vosaltres no teniu àrbitre allà?
No.
Clar, bé, al pati no, no, perquè no és un partit de veritat.
Escolta, amb qui no us enfadeu mai?
Aquella persona que per molt que us faci brometes i coses, no us enfadeu?
No podeu?
La professa de gimnàsia.
No, perquè és molt bona persona i molt simpàtic.
Sí.
Sí.
I com és que no? A veure, ara entrarem en el tema.
Lucía.
Oi.
Amb qui no t'enfades mai?
Amb el meu pare.
Amb el teu pare? No et pots enfadar mai.
Vale, Zaire.
Amb el meu germà més petit de tots.
No t'ho pots enfadar mai? No?
Paula.
Amb la meva mare.
Molt bé. Doncs aquests que teniu tan clar amb qui no us enfadeu mai.
Per què? No us hi podeu enfadar.
Zaire i Paula.
Perquè és molt petit.
És molt petitet i tot ho entens el que fa.
I si t'agafa la teva joguina preferida i te la trenca?
No, perquè no camina.
Bé, però imagina't que ho fa.
És molt petit, no?
Si no camines, és molt petit.
Vale, doncs escolta.
Vomita.
Vomita damunt de la teva roba.
O damunt de la teva joguina preferida.
T'enfades o no?
Solida.
S'obtica la mare i la roba la poso a la mare.
O sigui que no t'enfades, Faire.
Perquè ho comprens.
Entens que és molt petitet i no et vol fer mal.
Molt bé, doncs és una manera d'evitar els conflictes.
Quan entens per què fan les coses les altres persones,
possiblement ja no t'enfades.
Paula, per què no t'enfades mai amb la teva mare?
Sí, perquè sempre em cuida i sempre estem xerrant.
Nunca ens enfadem.
T'acuida molt.
Sí.
Possiblement li tens respecte a la teva mare.
Respecte en el bon sentit,
perquè penses que és una bona persona i que et cuida
i que llavors no es mereix que t'enfadis amb ella.
No?
Encara que a vegades faci coses que no t'agradin
o que no estiguis d'acord.
Sí, això passa molt.
Ah, bé, però no t'enfades normalment.
Molt bé.
Són trucs per no enfadar-vos
o perquè l'enfado en un moment que us surt
doncs us vagi passant
si enteneu bé l'altra persona.
Raül?
Jo mai no m'enfado
amb el professor d'educació física
perquè és molt divertit
però a vegades se'n dóna por quan renyi algú.
Ja te veia tant que me la presó.
I renyo només quan està ja molt, molt, molt, molt saturat?
Sí.
Li costa renyar, no? Suposo.
Lucía?
Jo no m'enfado amb el meu pare
perquè sempre em deixa fer coses que m'agraden.
I si un dia no te les deixa fer, t'enfades?
No.
No, perquè com que normalment te les deixa fer
potser aquell dia ja ho entens que no pot ser.
Sí.
I ja està.
Escolta, us heu enfadat?
Heu solucionat el conflicte?
Suposo que tranquilitzant-vos.
I després, sobretot si us heu enfadat amb companys
després què hem de fer?
Per tornar a ser amics.
Irina?
Donar-los la mà i perdonar-los.
Sí?
Lucía?
Parlar bé i tranquil·lament i al final donar-li una abraçada.
Molt bé.
Sí?
Intentar que no torni a passar?
Sí.
Sí?
Demanar perdó?
Sí.
Sí?
Que és la cançó que heu triat per acabar.
Sí o no?
El perdón.
El perdón.
Per què ha triat aquesta cançó?
Perquè ens agradava.
No entès res.
Perquè ens agradava.
Ens agradava, sí?
Sí.
A veure qui la canta, la cançó.
Enrique Iglesias.
Enrique Iglesias.
I que sabeu la lletra i tot això?
Sí.
La cantareu amb nosaltres si la posa el Joan Maria?
Sí.
Sí?
Sí.
Doncs vinga, l'escoltem, que és molt llarga, Joan Maria,
que tenim molta cançó.
Sí?
Doncs vinga, l'anem escoltant i cap al final jo us acomiado.
Us dic adéu, ¿vale?
D'acord.
Avui ens estan acompanyant els alumnes de 5C de l'escola Sant Pere i Sant Pau
parlant sobre la convivència i el conflicte.
I canten a nosaltres el perdón.
Tu no sabes lo que estoy sufriendo.
Esto te lo tengo que decir.
Cuéntame.
Tu despedida para mí fue dura.
Escena que te llevo a la luna.
Y yo no supe hacerla así.
Te estaba buscando por la calle gritando.
Esto me está matando.
Oh, no.
Es que yo sin ti y tú sin mí dime que puedes ser feliz.
Esto no me gusta.
Esto no me gusta.
Es que yo sin ti y tú sin mí dime que puedes ser feliz.
Esto no me gusta.
Esto no me gusta.
Yo sin ti no aguanto más.
Por eso vengo a decirte lo que siento.
Acomiadem encara amb aquest tema el perdón a cantar per Enrique Iglesias,
la cançó que han triat els alumnes de 5C de l'escola Sant Pere i Sant Pau.
Els diem adeu i moltes gràcies al Raül, a la Paula, a la Blanca, a la Roa, a la Lucía, a la Paula, a la Zaira, al Hamza i a la Irina.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Si es verdad me dijeron que te estás casando, tú no sabes lo que estoy sufriendo, esto te lo tengo que decir.
Cuéntame, tu despedida para mí fue dura, cena que te llevo a la luna y yo no supe hacerla así.
Te estaba buscando por la calle gritando, esto me está matando.
Te estaba buscando por las calles gritando, como un loco tomando.
Es que yo sin ti, tú sin mí, dime quién puede ser feliz, esto no me gusta, esto no me gusta.
Es que yo sin ti, no aguanto más, por eso vengo a decirte lo que siento, estoy sufriendo en la soledad.
Y aunque tu padre no aprobó esta relación, yo sigo insistiendo a pedir perdón, lo único que importa está en tu corazón.
Te estaba buscando por la calle gritando, esto me está matando.
Es que yo sin ti, tú sin mí, dime quién puede ser feliz, esto no me gusta, esto no me gusta.
Es que yo sin ti, y tú sin mí, dime quién puede ser feliz, esto no me gusta, eso no me gusta.
Yo te juré a ti, es eterno amor, y ahora otro te da calor, cuando en la noche tienes frío.