Comencem la tardúlia d'actualitat d'aquest dijous, 8 de gener.
Avui que totes les mirades estan posades a París, amb aquest atemptat d'ahir a París, a la seu del Seminari Satíric, Charlie Hebdo, amb 12 morts, com sabeu, i encara amb conseqüències, perquè de fet continua la capital amb molta presència policial.
Hi ha hagut una operació de matinada en aquesta capital francesa que continua oberta i, per tant, encara estan perseguint aquests tres presumptes autors d'aquest atemptat.
Anem, en parlarem, volem parlar una mica de la singularitat d'aquest Seminari Satíric, des de Tarragona Rui també ens ho lideritzem amb les víctimes,
i ho fem des d'aquí als estudis en conversa amb el Miguel Villalba, el xicotrista i és el responsable de la Setmana del Còmic aquí a Tarragona,
com sabeu també de la revista Deliròpolis. Miquel Villalba, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Volem explicar una mica també això, eh? Entre aquestes 12 víctimes, a banda de dos policies, doncs ja vaig a algun dels principals dibuixants del món que treballaven amb aquest Seminari Satíric, no?
Alguns dels més importants del món que estaven allà treballant, no, Miquel?
Sí, jo diria que els cinc més importants, perquè en concret són cinc que han matat de la relació de Charlie Hebdo, i efectivament eren els més mítics,
o sigui, juntament amb alguns altres dibuixants de premsa diària eren els més mítics que hi havia en a França.
Ara en parlem, eh?, de la figura d'aquests dibuixants, però volem establir una connexió amb París.
Allà hi ha el company periodista de Torredembarri, amic d'aquesta casa, Tarragona Ràdio, Carles Marquès, per un viatge personal,
però és allà a París, ens pot explicar una mica l'ambient que es viu i que s'ha viscut de matinada.
Carles Marquès, Carles, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Com has viscut?
Doncs mira, ara som justament a la plaça de la Bastilla, és a dir, menys de cinc cinc cinc metres d'on ha tingut lloc l'atemptat,
d'on s'han produït aquests morts. Ens volem acostar a la relació de Charlie Hebdo, que està bastant a prop de l'hotel on som,
i tenim davant aparcades aquí a la plaça de la Bastilla, aquesta plaça tan coneguda de París.
Hem comptat 18 furgonetes policials que estan aquí aturades, ja us ho dic, a poca distància de la relació de Charlie Hebdo.
Aquest matí he sortit a comprar els diaris, evidentment tothom els estava comprant, i bé, l'ambient era d'un dia normal,
vull dir, tampoc, evidentment aquesta és una societat molt gran que ha continuat la seva activitat.
La majoria de cadenes generalistes continuen la programació habitual, és a dir, en telesèries, en programes informatius sobre salut,
i només són les cadenes d'informació 24 hores les que estan continuant la informació aquesta.
Nosaltres ens en vam assabentar, ah, és quan estàs a l'ull de l'huracà, és quan triga més a arribar-te la informació.
Ens vam trobar moltes, aquesta una ciutat on sirenes de policies en sents sovint,
però com ahir, com ahir, que se sentien tot el dia, cotxes de bombers, hi havia una parada de metro que estava anul·lada,
i quan vam arribar a l'hotel ho vam saber, diguéssim, que ara és aquest matí, amb aquest desplegament policial que us dic,
que és quan es veu més que aquí està succeint alguna cosa.
De fet, ara mateix hi ha una reunió d'un gabinet de crisi, estem allà a través dels companys del 3-24,
i ja teniu aquesta operació a Rems, aquesta operació policial, que continua oberta, que això no s'ha acabat ni de retrosa.
Sí, correcte, i després a Moguix, al sud de París, hi ha hagut també un tiroteig,
han resultat ferits dos policies municipals, una de la policia viària i una de la policia municipal,
que està en estat crític, un dels dos ferits, és a dir, que no se sap si té relació o no
amb l'atemptat de Charlie Hebdo, però, evidentment, tot apunta a que sí,
eren això, tres, segons la informació que estan donant les teles informatives d'aquí de França,
i que suposo que són també les que donen el 3-24, eren tres els presumptes assassins,
i uns sembla que s'hauria alliurat a la policia i els altres dos encara estan encogits.
El més jove, de fet, sí, sí.
Exactament, sí, correcte, això és el que hem anat veient aquí.
A nivell personal i a nivell professional, com a periodista, no sé quina reacció en mereix,
aquest trànsit i succès, no?
És evident que, vull dir, més enllà d'altres tasques professionals, en el fons,
i tu ho saps perfectament, un periodista ho és quan comença a ser, ho és sempre,
i és evident que està en aquests moments aquí.
Per dues raons, una, pel fet purament allò noticiable,
és a dir, de viure un esdeveniment així,
ja us ho dic, un quilòmetre escast d'on ha passat aquest matí,
quan buscaven el mapa on era per acostar-me,
i dir, ostres, si podem anar a peu, és molt a prop.
Això, per una banda, però per l'altra,
és que és un atemptat a un mitjà de comunicació,
a un mitjà de comunicació que, a més, sempre s'havia expressat en llibertat,
que havia estat amenaçat per les carregatures de Maume,
que és el final per què s'ha produït aquest atemptat,
però també d'altres ocasions, des de l'extrema dreta,
és a dir, era un mitjà incòmode,
però, esclar, és un moment més que mai que em va reivindicar la llibertat d'expressió.
Miquel, estàs d'acord, no, Miquel?
Sí, sí.
Estem aquí amb Miquel Villalba, de Lluís.
Sí, sí, no, totalment, vull dir, és com ella ben dit,
és una revista que ja portava un currículum d'amenaces,
i no només d'islamistes, també d'accionistes d'extrema dreta,
també de catòlics d'extrema dreta, vull dir,
fins i tot tenien molts problemes també a nivell governamental,
hi ha alguns membres de la revista que van marxar acusats d'antisemitisme,
com el Cine, que és un altre gran dibuixant gràfic,
que després va crear la seva pròpia revista, que es diu Cine Mensual,
i vull dir que és una història de transgressió contínua, no?
Carles?
Digues, digues.
No, no, vull dir que pels que fa molts anys, diguéssim,
que seguim això, la cultura periodística francesa,
i que hem estat lectors, això, del Canari Chenet i el Charlie Hebdo,
és evident que això no és gens agradable,
evidentment que no ho és,
però que és això,
és un fet molt greu i important,
perquè a més toca això el moll de l'os,
diguéssim, de la llibertat d'expressió occidental
i de la premsa lliure,
que evidentment està perseguida en molts països,
doncs clar, vull dir,
en un país com França, de fet,
hi ha el doble fet de l'assassinat,
de la mort de persones, que sempre és atacable
des de tots els punts de vista,
i també hi ha un atac a la llibertat d'expressió,
és a dir, això és una censura portada
als seus límits més extrems i més violents
per fer governir, per fer callar,
doncs, les opinions de dibuixants,
que en el fons eren dibuixants molt periodistes,
eren dibuixants, diguéssim,
d'actualitat, d'acuditat diària o semanal,
en aquest cas,
perquè el xargento és un semanari,
i allò molt punyents,
però evidentment molt editorialistes,
molt opinadores,
aquests dibuixos,
aquestes van definir.
I a part d'acabar en Carles,
expliques una mica la imatge que estàs veient
en aquests moments,
perquè esteu pràcticament a prop, no?,
de la zona.
Sí, sí, sí, sí.
Veiem la columna de juliol,
de la bastilla al fons,
i és al davant mateix,
on ens hem aturat,
doncs, per atendre la vostra tocada,
aturades aquí al davant nostre,
doncs això,
on han comptat 18 furgonetes
de la policia nacional,
aquí aturades,
a poca distància,
i sense, dir,
amb un policia anterior,
sense fer,
sense fer,
amb actitud d'espera,
però amb el motor engegat,
és a dir,
com si haguéssim de sortir en un moment donat,
però, vaja,
estan aquí aturades,
clar, vull dir,
per tant,
tot i aquesta operació de Reims,
tot aquest,
aquest,
aquest tiroteix molt guix,
és de suposar
que encara temen
que hi pugui haver
algun rebrot,
algun moviment,
aquí recordeu
que avui,
i durant tres dies,
avui és dia del nacional,
com ha declarat
França o Holanda,
i el dissabte
hi haurà una gran
mobilització,
una gran marxa,
en la qual, doncs,
Manuel Valls
ha convidat,
fins i tot,
a Sarkozy,
vull dir, per tant,
seran tres dies
on no seria descartable
que hi hagués,
no sé si un atemptat
tan gran o tan bèstia com aquest,
però sí que hi hagués,
com ha anat veient,
algun altre,
algun altre moviment,
evidentment,
temen que s'hi ha aglomeració pública,
recordeu que ahir,
aquí a París,
es van manifestar
a la plaça de la República
35.000 persones,
100.000 a tot l'estat francès,
per tant,
avui no és descartable
que hi hagi altres
concentracions
així,
espontànies,
i per tant,
suposo que és un moment
d'estremar la seguretat.
Carles Márquez,
avui els nostres ulls
a París
i també la nostra solidaritat
des d'aquí,
des de Tarragona,
també des del conjunt
del territori,
com s'ha vist,
amb moltes mostres
de suport,
especialment a les xarxes socials
que aquests dies,
aquestes hores,
estan bullint d'activitat
amb aquestes etiquetes
Charlie Hebdo
o també
Josuí Charlie
que és la més utilitzada.
Ahir,
abans de saber-ho,
diguéssim,
vam veure al metro
persones que portaven
aquest adhesiu
Jesuí Charlie
i aleshores
jo que et preguntes
què és això,
què passa aquí
i, esclar,
quan ho saps
és quan veus
que això,
que al metro
estaven viatjant
persones
que també
se solidaritzaven
amb aquesta protesta
per aquestes morts.
Carles Márquez,
acompanya,
periodista,
escriptor,
ionista,
autor,
gràcies per acompanyar-nos.
Bona tornada.
Tornes aviat de París o no?
Sí,
tornem,
tornem
aquest cap de setmana.
Doncs ens veiem
a la tornada.
Gràcies per ser
el nostre
sistema.
Ulls a París.
Perfecte,
gràcies a vosaltres.
I bon any.
I bon any,
i bon any.
Gràcies,
Josep.
Doncs el Carles Márquez
acompanya,
per dir-ho,
d'aquesta casa
que està a París
i que, bé,
que està visquent
aquests moments
posteriors
a la tragèdia
d'aquest
setmanari satíric.
I aquí els estudis
del Miquel Villalba.
D'aquí no està,
també conversarem
amb el subdirector
de l'Ai Tarragona,
amb l'Àlex Aldanya.
Avui també han obert
la portada
amb aquest titular
Massacre a París.
El crit de l'Ai
és gran,
però la portada principal
on diu
un atentat a la llibertat,
no?
I també seria això,
una mica,
Miguel,
aquest atentat a la llibertat
d'expressió,
no?
En definitiva.
Sí, sí, sí.
És un atentat
a la llibertat d'expressió,
sobretot mirat
amb aquest grup
de persones
que,
com bé deia
companyes de París,
són periodistes
perquè els humoristes
gràfics
tenen aquesta
feina també
d'anarrar
i de denunciar
fets d'actualitat
a través del dibuix.
De fet,
parlant de periodisme,
el famós director
de la Nouvelle Vague
francès,
el Jean-Luc Godard,
va dir
de Nubolinsky
que va ser
un dels dibuixants
que ahir
li van fotre
un tret a la cara
que era el millor
periodista
que havia conegut
a França.
O sigui,
això,
perdona't una idea
de fins a quin punt
aquests senyors
eren ambaixadors
de tot el que és
l'actualitat
al país,
no?
A través d'un format
diferent
que no és
el del text,
però vull dir
que es dirigia
amb aquesta publicació
per enterar-se
amb claus satíricas
del que estava
passant al país,
no?
Una publicació
que tenia també
anys de trajectòria,
portaven anys
fent la seva feina,
no?
Sí, sí, portava
molt de temps
i també,
com he dit abans,
d'aquesta publicació
en van derivar
altres també,
perquè hi ha molts membres
que formaven part
que per diferents motius
sempre també
molt polèmics,
perquè aquesta revista
sempre estava acusada,
els membres de la revista
molt sovint
tenien
polítics jurídics,
doncs,
sense anar més lluny
al cine,
aquest que t'he dit
va marxar
acusat d'antisemitisme
i va crear la seva pròpia revista
que encara tira,
no té la tirada
ni la regularitat
del Charlie Hebdo,
que és una revista
anava a dir era,
però no és,
perquè jo crec que això
ara sortirà
encara amb més força
si els professionals
que hi ha darrere
responen
com ha de respondre
un humorista gràfic,
però hi ha un altre
que es diu
cine mensuel,
que és a nivell mensual,
que la porta
d'aquest senyor
que formava part
de l'equip
de Charlie Hebdo
precedentment.
Les pinyetes,
en veiem,
per exemple,
aquí a la portata
i amb la portata
del diari Tarragona,
però també s'han vist
per internet
o per les xarxes socials,
les pinyetes
d'aquests artistes,
d'aquests dibuixants,
estan donant la volta
al món,
estan arribant
a pràcticament
tot arreu,
s'estan reproduint.
Sí,
sense anar més lluny,
jo vaig fer
ahir un parell,
jo em vaig enterar
d'això
fins i tot
abans
que tot això
s'oficialitzés,
perquè jo tinc
una companya
a Túnez
que es diu
Nadia,
jo col·laboro
amb ella també
amb un webcine
de Tunísia
on allà
es reben amesaces
de mort també
dia sí,
dia també,
i estava molt
en contacte
amb tot el nucli
de la redacció,
llavors jo me'n vaig enterar
abans
que tot això
trascendis a la premsa
ja sabia
el que estava passant
i fins i tot detalls
que jo crec que
a dia d'avui
encara no han sortit
a la premsa
en referència
a el que estava
passant allí.
Jo les vinyetes
que vaig fer
en tres hores
ja estaven
a La República,
que és un dels diaris
més importants
que hi ha a Itàlia,
ja m'havia contactat
al Plantú de Le Monde
per enviar vinyetes
en referència
per fer una doble pàgina
especial avui a Le Monde,
West France,
que també és el diari
més llegit
a tota la part
de Normandia,
de Bretanya,
de França,
vull dir,
això dona la volta
a Monta en un moment
perquè ja sabem
el que és internet, no?
Com vas fer la...
Quines vinyetes has fet
o vas fer?
Bueno,
vaig fer un parell.
Una és aquesta
que podem veure
aquí al diari de Tarragona
avui,
que diguem
que és la més light
perquè jo
quan passen aquestes coses
jo em cabrejo molt,
vull dir,
hi ha molta gent
que tira més
per pau i amor,
ens hem...
Jo,
a la meva primera reacció
quan hi ha
atemptats d'aquests tipus
contra la llibertat d'expressió
és cabrejar-me molt,
llavors la que vaig fer
òbviament no està publicada
al diari de Tarragona,
sembla que no és
de l'estil del diari de Tarragona,
però sí que va sortir
immediatament publicada
en portada
de Cartoon Movement
que és una de les plataformes
si no la més important
que hi ha
de distribució
de vinyetes
a nivell internacional
a diferents mitjans,
no?
Aquesta,
25 minuts després
de dibuixar-la
i jo fins i tot
estava una mica sorprès
perquè deia
potser això no col·larà,
la van ficar
en portada
i és una vinyeta
bastant més transgressiva
que potser
no val la pena
narrar-la radiofònicament,
però
aquest que hi ha aquí
doncs és una de les que m'he fet.
Deixem parlar
amb el supirator de Tarragona,
amb l'Alex Saldanya,
amb el company d'Alex Saldanya.
Àlex,
què tal?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Ara estava mirant la,
bueno,
abans ho dèiem,
la portada vostra,
avui heu obert
de fet amb l'atemptat
a la llibertat,
no?
Aquest és el titular.
Vaja,
i també doncs
heu recollit
les diferents mostres
de solidaritat,
no?
Cap als companys
de Charlie Hebdo.
Sí,
sí,
era una noticia
que había que apostar
por ella,
no?
Obviamente,
desgraciadamente també.
¿Cómo las has viscut?
Vaja,
¿cómo las estás viscant?
Bueno,
pues con mucha rabia,
con mucha impotencia,
con mucha inquietud també,
no?
Cuando es ataca
la libertà de expresión,
pues és uno dels derechos
principales
de la persona,
no?
Y,
bueno,
pues eso
de la tal fanatisme
que hi ha detrás
de tota aquesta gent,
no?
Y,
bueno,
pues la falta
de tolerancia
y autocrítica
también,
¿no?
La falta
de un poco
de todos,
de vicios democráticos
que tiene esta gente
que es que
atenta contra
uno de los pilares,
¿no?
De los derechos
básicos.
Imagino que en función
de com a evolución
del plegat
seguirá siendo
la aposta
informativa
d'aquesta jornada.
Sí,
imagino,
imagino que sigue
siendo el tema,
¿no?
Tendrá más repercusiones
y consecuencias
también para nosotros
y, bueno,
pues imagino que
seguirá siendo el tema,
sí.
Avui és un d'aquests
dies, Alex,
també es veu
la potencia
de las xarxes socials,
¿no?
Després del Twitter
amb aquest hashtag
Charlie Hebdo
o també,
doncs,
Jesús y Charlie
que en poques hores
es va convertir
en trending topic,
¿no?
I va fer la volta al món,
¿no?
Sí,
cuando pasa
de otras cosas,
pues hay una red
de solidaridad
casi instantánea,
¿no?
Y las redes sociales
pues contribuyen mucho
a compartir
todas estas cosas
y a estenderlas,
¿no?
O sea que, bueno,
que al final
lo que se pretendía
que era callar
un medio,
pues el objetivo
no tiene sentido
porque se multiplica,
¿no?
Se multiplica,
lo que decías,
¿no?
Las viñetas se multiplica
y salen por todos los sitios,
gente que las haya visto
las ve,
y sí,
es un poco
una acción
muy incócuente
de esta gente,
¿no?
Pero bueno,
sí, sí,
las redes sociales
hacen su gran labor
también, claro.
Àlex Adanya,
subdirector del Diario Tarragona,
gràcies també
per acompanyar-nos
en aquesta avui
tertulia improvisada
sobre aquests fets
de França,
de París.
Ens veiem
fins a la propera,
fins aviat.
Vinga,
un placer.
I seguim amb el Miguel Villalba.
Abans parlàvem
d'algun dels dibuixants
que amb el d'Ordem
i entre les víctimes
de fet està el director
que va publicar
la famosa caricatura
de Mahoma,
no?
Sí,
el Charp,
en aquest sentit
hi ha un parell de coses
que s'estan divulgant molt
i s'està oblidant una cosa,
tothom troba les notícies
que són quatre
les víctimes morts,
Charp,
Bolinsky,
Tinyu
i Cabu,
que són quatre glòries
de l'humor gràfic francès.
Hi ha un cinquè
que no surt enlloc,
no se sap per què,
potser perquè ja
quan van començar
a redactar les notícies
va quedar fora del tintero,
però és el Philippe Honoré,
que també és un altre
mític de la redacció
que es va encarregar
i el seu nom
és difícil trobar-ho
a les notícies avui,
no se sap per què motiu.
I un altre
és que hi ha molta gent
que està utilitzant aquest fet,
no?,
per descarregar
tota la ràbia
contra la comunitat musulmana.
Jo vull trencar una llança
en aquest sentit.
Aquesta gent
que ahir es va encarregar
a trets
a la redacció
de l'11M arrondismant de París
eren els primers estandards
antixenofòbia.
Llavors,
és una mica irònic també
que d'alguna manera
tota l'opinió pública
estigui aprofiten
aquest fet
instrumentalitzant-ho políticament,
que això s'està veient ara també
de cara a Marie Le Pen
i altres polítics de França,
doncs per descarregar
tota la fúria
contra la cultura musulmana,
identificant-la directament
amb l'integrisme islàmic,
el fanatisme islàmic, etcètera.
Jo crec que això
és contraprudent
i a més a més
és absolutament
ignominiós i paradoxal,
tenint en compte
el tipus de revista
que han anat a carregar-se
i el tipus de persones
que s'han anat a carregar
que precisament
a través del seu humor,
tot i que molt transgressiu,
de vegades fins i tot
de mal gust,
es podria dir,
jutjat per segons
quin tipus de persones
i amb tota la lligència
del món,
eren els principals estandards
de la llibertat d'expressió
i del respecte
de qualsevol tipus
de cultura
igualitàriament
a través precisament
de la transgressió
amb els elements intolerants
de cada cultura
perquè aquesta gent
disparava a 360 graus.
També he vist aquestes vinyetes
antigues
del sabanari satíric,
antigues de la temps
de la transició,
també de la mort de Franco
fins i tot,
que portaven anys,
abans ho comentava,
portaven anys treballant.
Sí, sí, no,
Bolinsky era un senyor
de 80 i escaig anys
i, vull dir,
i Honoré també
tenia 70 llargs
i el més jove
que s'ha encarregat
era el Tinyú,
que em sembla
que va néixer als 54,
o sigui que tindria ara
60 pocs, potser,
o finals dels 50,
vull dir,
eren...
És que, a veure,
per ficar un símil
una mica no realista,
però per entendre'ns,
és com si haguessin entrat
en una redacció aquí
on hi haguessin asseguts
a la taula
el Forges,
el Tzumi Tzumez,
el Summers,
el Mingote
i el Peridis,
i se'ls haguessin encarregat
a tots d'un cop.
O sigui,
imagina't el que seria,
aquest país seria
un cop d'estat,
pràcticament,
a nivell cultural,
doncs és el que ha passat allà,
vull dir,
ha sigut fortíssim
el que ha passat.
Doncs,
és el que es poden explicar avui,
l'endemà,
i això, com dèiem,
encara coixa.
Suposo, Miguel,
que has pogut parlar
aquestes últimes hores
amb companys d'ofici,
amb dibuixants com tu,
de còmic
o d'altres disciplines,
no?
I el puc comentar,
no?,
els fets.
Sí, sí,
a veure,
un període després
que això passés,
doncs ja
tot el que és
la premsa,
sobretot,
a NBI francès,
s'ha organitzat
per preparar
pàgines,
dobles pàgines
a tots els diaris
principals del país,
no?
Ahir ens van contactar,
jo faig,
perdonació,
és això que es diu
Cartoon in For Pits,
que està fundada
per el Jean Planturé,
Planturé,
que és l'humorista gràfic
de Le Monde,
i Kofi Annan,
que era l'exsecretari
de l'ONU
en aquella època,
el 2006,
van fundar això
i ens van trucar tots
per fer,
per enviar un dibuix
per fer
al centre de Le Monde
avui
un reportatge especial
en referència
a tot el que va passar.
També a l'U.S. France,
que és aquest altre diari
breton
i normant
de la zona
de l'est de França,
vull dir,
i al mateix
totes les plataformes
d'humor gràfic
també s'estan dedicant
intensivament
amb el tema,
vull dir,
avui és un dia
on s'està recopiant,
s'està mirant de pair
una mica tot el que ha passat,
perquè encara
sembla
increïble
el que ha passat
i jo crec que això
aportarà molta cua
i no només a nivell
d'atemptat
contra la llibertat d'expressió
sinó
d'instrumentalització
perquè ara no entrarem
a fer teories
paranoiques
ni res
però estem en un període
molt important
a nivell de política
local
i europea
també
i
aquestes imatges
que hem vist ahir
que van pujar a internet
d'aquests
paramilitars
perquè són paramilitars
la seva manera de moure's
la seva manera de disparar
i de fer
i la seva tranquil·litat
a l'hora d'anar fent
les accions
i tal
francament
no denoten
un grup
de salafistes
de barbes
de barbes llargues
de la periferia de París
que van allà
a fer vendetta
amb aquesta gent
que els ha estat tocant
els collons
durant molts anys
o sigui
això
jo
espero que anirà sortint
i s'anirà aprofundint
una mica
tot el que ha passat
el Citroën abandonat
amb el carnet d'identitat
d'un d'ells
ahir dins
vull dir
això sona una mica
tot això del furgon
amb el Coran
quan van fer tot allò
o quan deien
lo d'Eta
i tot això
vull dir
però això
ja és un altre tema
avui estem parlant
d'humor gràfic
i de l'assassinat
de 5 glories
d'humor gràfic
5 companys
a més a més
i bueno
és una desgràcia
que encara no hem paït
a quant surt
el propi número
de Deliròpolis
fareu alguna especial
o teniu
no sé si ho heu pensat
ja
potser encara no
ha de sortir
si tot va bé
a gener
un Deliròpolis
però és un monogràfic
de còmic
d'una història de còmic
que no té referència
a això
perquè això
ha sigut ara
de cop i volta
no sabem
si hi haurà
un Deliròpolis
especial
en relació
amb aquest tema
perquè és un tema
molt
social
molt polític
i tot seria
parlar-ho també
amb els companys
però
de moment no serà
això de moment
no serà
amb el Deliròpolis
probablement no
dèiem això
5 dels principals
dibuixants
del món
i de París
hi ha 12 víctimes
2 policies
5 dibuixants
els altres
hi havia també un economista
ara no recordo el seu nom
era un senyor
de la banca francesa
que escrivia articles
també d'opinió
dins d'aquesta revista
i després
la resta
em sembla que eren
treballadors
de la redacció
d'allà
no sé exactament
quina era la seva funció
però no eren dibuixants
doncs això
és el que ha passat
a París
avui n'hem volgut parlar
en conversa
amb el Carles Marquès
companya periodista
que és allà
que és a París
que ens ha pogut explicar
des de poc
des de pràcticament
la zona
on van passar
aquests fets
ahir
aquest atemptat
a la seu
de la revista
Satíric
el Semanari Satíric
Charlie Hebdo
hem pogut parlar amb ell
també amb el company
Àlex Aldanya
del subdirector
el diari Tarragona
i també amb el Miguel Villalbo
el xico trister
ell és el responsable
de la setmana del còmic
aquí a Tarragona
i també doncs
de la revista
Del Hidròpolis
amb altres companys
una revista
dedicada al món del còmic
i un món del còmic
que més que mai
pren més força
pren més força
i embrancida
perquè això doncs
malgrat tot
és una desgràcia
però se'n parlarà
s'ha parlat molt
de vinyetes
se'n parlarà molt
de les vinyetes polèmiques
també doncs
de la revista
exactament
això també fa reflexionar
fins a quin punt
la sàtira
té un poder
de desestabilitzar un país
vull dir
està clar
Miguel
gràcies per acompanyar-nos
avui hi ha la tertúlia
i anem parlant
fins aviat
adéu
gràcies