Tertúlia d'actualitat que compartim avui amb tres convidats.
D'una banda saludem la Sara Sanz, delegada Vanguardia,
president de la Marcació de Tarragona,
al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Sara Sanz, molt bon dia i benvinguda.
Bon dia.
D'aquí també podem saludar aquí a la Sónal Paco Montoya,
el cap de local del diari Tarragona.
i ja ens acompanya també el Sergi Casador del cibetarragona.com.
Sergi, molt bon dia i benvingut.
Bon dia, bon dia.
Avui és 5 de novembre,
perquè l'any 1938 van caure 300 bombes a la ciutat.
Un dia com el d'avui, eh?
Un 5 de novembre.
O sigui, si ara fóssim en aquella època,
el 1938 va caure bombes durant 13 hores.
Ho tinc aquí, 300 bombes.
28 bombarders, 12 cases.
Van ser els que van sobrevolar la ciutat i van bombardejar-la.
Bé, nosaltres no ho vam viure,
però molta gent que és viva sí que ho va viure.
Sí que ho recorden.
I ho recorden, eh?
A l'any passat es van fer molts actes, no?,
per recordar les efemèrides.
I tenim, en fi, la ciutat, doncs, refugis antieris.
Jo suposo que hi ha persones que quan escolten,
ho he dit per l'any passat,
que van emetre els sons a les bombes cayent, no?
I aquell documental que es va fer també a l'arxiu,
doncs que quan escolten el son que ara deuen recordar,
vivament aquell moment, eh?
Són moments que suposo que no s'obliden
i que passin dues vides, no?
A veure, no ho he viscut mai
i espero no viure-ho mai,
ni jo, ni la meva família, ni els meus amics,
ni ningú dels que m'envolta.
Viure un bombardeig a la teva ciutat,
però suposo que deuen ser uns fets,
vaja, de fet, durant tot aquest any
i durant els últims mesos,
s'han anat, diguem, commemorant bombardejos,
no només a Tarragona, sinó a altres ciutats,
Tarragona, perdó, Lleida, Barcelona, etcètera, etcètera.
És a dir...
El que passa és que no es patim, evidentment,
i és la guerra,
però sí que els veiem a diari els informatius,
que poc n'aprenem.
Estem veient a Síria com bombardeixen diàriament,
estem veient totes les conseqüències
i no està aquí al costat,
però continuem aprenent-ne poc, no?
Sí, sí, hi ha bombardejos diaris arreu del món,
però desgracidament uns dies són notícia
i els altres ja no ho són.
És així de trist i real.
No, però quan penses que això passava aquí, no?
El que estàs veient ara per la televisió
o han viscut els teus avis, doncs...
Aprendre de la història i conèixer la història
ens ajuda, se suposa que ens ajuda a ser millors.
Estem, però, com una mica immunitzat, no?
Contra imatges, contra algunes imatges que ens arriben, no?
Ara parlaves de Síria, parlaves...
Podem parlar del drama dels refugiats, no?
Que estem veient constantment imatges,
excepte aquella, la imatge d'aquell infant a la platja,
que potser doncs va trastocar moltes consciències,
però estem immunitzats?
És a dir, estem tan acostumats a veure imatges d'aquestes
que ja no reaccionem, o què?
Aquests dies també es veien imatges de refugiats espanyols,
al costat d'imatges de refugiats sirians,
que no eren tan diferents, eren iguals,
les expressions de les cares eren les mateixes.
Jo no crec que estiguem immunitzats,
hi ha molta gent que es mobilitza per això,
però és veritat que les coses segueixen passant
i els refugiats segueixen existint, no?
Malauradament.
La gent no pot viure en pau a casa seva,
ni a la seva ciutat,
i és que es veuen obligats a marxar i és que és un drama
i preguntava si estem vacunats o si estem immunitzats.
No m'agradaria dir sí,
però és que realment crec que sí que ho estem.
El dia a dia se'ns menja
i tots recordem que els informatius,
telediaris, diaris, etcètera,
teleràdios, etcètera,
fa un parell de mesos obrien cada dia
durant una setmana, potser 15 dies,
amb el drama dels refugiats.
El drama dels refugiats no només continua,
sinó que s'ha incrementat.
I en pitjors condicions,
perquè el temps és més fred,
les aigües són més fredes
i cada cop és més dures les condicions que tenen.
Sí, sí, és així de trist.
Paco Montoya, bon dia, benvingut.
Bon dia.
T'hem rebot així amb una...
Estàvem recordant, tot començava,
perquè hem recordat que un dia com el d'avui,
de l'any 38, van caure 300 bombes a la ciutat,
de Tarragona,
i recordàvem aquest efemèrit.
I dèiem si estàvem,
no estem fins a quin punt estem immunitzats
contra algunes imatges.
La Sara recordava que hi ha molts conflictes.
Em van explicar fa alguns mesos
que més de 60 conflictes al món actius,
60 a tot el món.
Sí, jo penso que sí.
El Sergi dubtava
de si es podia afirmar amb rotunditat o no.
Jo, per desgràcia, penso que sí.
Que sí que és cert
que quan veiem certes imatges
ens poden arribar a commoure,
a uns més, a altres menys.
però que, per desgràcia,
ens hem acostumat.
Ens hem acostumat
no només a veure-les,
sinó a saber conviure amb elles.
I això no vol dir que no s'estigui fent res,
qui més qui menys fa
alguna cosa.
Però que hem après,
és a dir,
que hem après d'alguna manera
a crear una barrera
anímica, emocional,
entre nosaltres i aquelles imatges,
perquè no ens impedeixin...
Perquè no ens afecti.
Perquè no ens afecti
com ens haurien d'afectar
si efectivament penséssim
amb tota la magnitud
que aquelles imatges comporten.
Això és...
Però ja fa anys, eh?
No només
amb el tema actual dels refugiats.
Ja fa temps que,
bueno, hem vist
imatges de la pobresa,
per exemple,
al continent africà,
que hem vist imatges
de conflictes bèl·lics,
que hem vist
coses que,
si realment esperéssim a pensar-les,
no serien normals
i possiblement
passaríem la resta del dia
pensant en elles,
però que,
suposo que per un tema
de repetició,
doncs hem acabat...
La societat occidental,
no nosaltres,
sinó en general,
hem acabat aprenent
a conviure amb elles.
No vol dir que no ens afectin,
no vol dir que estiguem d'acord,
no vol dir que si ens donguessin
l'oportunitat
de solucionar-ho
no ho féssim.
No és això,
però sí que és cert
que som certament immunes
o parcialment immunes
a tot el que potser
ens haurien d'afectar.
Tenim un terragomí
al Gervasio Sánchez,
que a més l'onat seguint
i que és un home
que a més a més
quan posa el focus
segueix després l'acció
que hi ha al darrere
a l'altra banda de la càmera,
és a dir,
que segueix la història humana
que hi ha al darrere
la segueix fins al final.
Sí, sí, sí.
I tot el que arrastra
aquella imatge,
tot el que explica aquella imatge,
la veritat és que
la feina de Gervasio Sánchez
en aquest sentit
també és de les coses
que contribueix
a prendre consciència
d'això,
del que està passant
i que no està tan lluny.
Efectivament, no?
Potser aquesta és la reflexió
més crua a vegades.
I que es podrien omplir
informatius perfectíssimament
només amb conflictes armats,
dràmics de refugiats,
violència, etcètera.
I desgraciadament és així.
Potser aquí també hauríem de fer,
no nosaltres quatre particularment,
però en general,
el periodisme com a sector
amb una mica de responsabilitat
potser sí que té.
sí que és cert que
tenim molts condicionants
i no parlarem ara
de cadascun de nosaltres,
però també és cert
que els mitjans de comunicació
tenen un paper
i per tant,
si hem arribat a aquesta situació
que òbviament
no volíem...
Però el periodisme
no provoca això,
el que provoca això
són les desigualtats.
No, no, no,
jo no parlava de les situacions,
parlava de la immunització.
És a dir,
si hem arribat a immunitzar-nos
potser també és,
en part,
per responsabilitat
de com ho hem enfocat
els mitjans.
És una reflexió
que deixo sobre la taula.
Evidentment,
la manera que ens arriba
tot aquest tipus d'imatges
és a través dels mitjans,
per tant,
en part sí que
deu haver un tema
de la condició humana,
però en part també
deu haver una manera
de com ho hem enfocat,
tots plegats,
m'imagino.
També s'ha convertit
en un fet quotidià.
A mi em fa molta gràcia,
per no dir llàstima,
que en alguns informatius
en l'apartat de breus,
l'apartat de breus,
i a sobre se li posa
com una musiqueta
o com una careta
d'àudio
que estiguin parlant
d'un conflicte armat
on hi hagi hagut
en aquell moment,
per exemple,
80 morts
i t'ho solten
en un breu
o ho soltem tots.
Ara dic,
parlo jo,
però en nom de,
si em permeten,
en nom de la professió
i això no,
vaja,
i això s'està convertint
en un fet quotidià
i ja no passa res.
i és això.
I potser en un breu
que dura
i que hi poses
dues peces,
per exemple,
dues o tres notícies,
doncs en cadascuna
de les notícies
o hi ha
una cinquantena de morts
per un atemptat,
o hi ha un avió
que s'ha establjat,
o hi ha un conflicte armat
que s'ha reactivat
en alguna zona
del món
que no coneixem.
I que abans no passés,
però ara ho tens,
ara ho saps
i ara ho veus
i ho veus quasi en directe,
no?
És el...
en lo bo
i en lo dolent.
Però a fet que sí.
És que hem passat
en aquesta situació
en pocs anys
de poder explicar en directe
drames,
desgràcies
que passen
a l'instant.
És a dir,
l'instant està passant
i l'instant s'està explicant
en directe,
però en cap d'uns dies
el focus s'apaga.
Bueno,
tant el llet s'engega
i el que dèiem abans,
no?
I dines o sopes
i ho veus cada dia
com s'apaga
i sembla que...
Ostres,
què va passar amb allò?
Però és la dinàmica
dels mitjans de comunicació,
no?
Sí,
jo penso que no és una dinàmica
especialment recent,
és a dir,
ara potser sí que les coses
les podem explicar
més a l'instant.
I en altres canals,
no?
Però,
però,
aquest cicle,
el que se'n diu
cicles informatius,
no?
Sempre,
penso que sempre han existit,
és a dir,
una notícia,
el primer dia és la bomba,
perdó per la macabra coincidència,
però el primer dia
és molt,
molt important,
el segon dia,
doncs,
has de fer seguiment,
el tercer dia,
doncs,
encara tens alguna,
i el quart dia ja...
En fi,
si el que has de dir
és exactament el mateix
o similar al dia anterior,
bueno,
doncs probablement
ja no ho dius,
no?
I és que arriba un moment
que desapareix de la greia.
Exacte,
acaba desapareixent.
Perquè hi ha altres coses
que es consideren
que tenen més prioritat,
no?
Això sempre passa,
jo sempre m'hi fixo,
i potser és un exemple
molt col·lateral,
però amb els accidents d'avió,
que el primer dia
tots voldríem saber
quines han estat les causes,
i llavors no troben
la caja negra,
i sis mesos després,
quan ja no se'n parla,
és quan,
efectivament,
se saben les causes,
no?
O tres mesos,
o dos,
és a dir,
els tres primers dies
tothom parla de l'accident,
tothom especula,
es deixa de parlar,
evidentment,
perquè no estarem sis mesos
parlant de l'accident,
i sis mesos després
apareixen les conclusions
de quines podien ser les causes.
Doncs una mica és això,
no?
Al cap de tres dies
les notícies
perden interès,
fins i tot
quan encara hi ha coses
que no se saben.
Depèn de la proximitat
també geogràfica
del,
en aquest cas,
d'un avió,
del passatge.
Sí,
o hi ha algun...
L'altriatge de les notícies
té el seu criteri,
de proximitat,
de rellevància,
i l'havíem de repassar.
Estava veient que
de l'accident de Germán Guin
ja fa sis mesos,
que en van parlar moltíssim
en el seu moment
i sis mesos després,
ja.
Correcte,
sí, sí.
Bueno,
feta aquesta filosofada general.
Autocrítica, sí.
Home,
hi ha temes
en els que seguirem parlant,
segur,
més setmanes,
portem unes setmanes
molt intenses
a nivell informatius,
amb tot el tema ferroviari,
que al final ja no sé
cap a on tirar.
Doncs això tampoc
no acaba de desaparèixer.
Bueno,
ara tirem cap a Vilafranca,
anem pujant cap a Vilafranca
per la, no sé,
l'Aureola Verda,
amb aquest intercanviador,
amb aquesta proposta
de la Generalitat
de canviar les rues
per Vilafranca,
ja el tema dels Jocs de 2017.
No sé si heu vist
al Sant Jordi
hi ha màquines per allà,
no?
En principi,
tu que estàs per allà a prop,
a Paco,
no,
és a dir,
hi ha d'entrar màquines
o...
Ara m'agrada
que estem fora del joc,
però...
jo diria que encara...
Deia que començaven
els treballs
previs a les obres.
Clar,
llenguatge també aquí
hem d'anar una mica
en compte amb el llenguatge.
Les obres començaran en breu,
les obres començaran
de manera imminent,
entren màquines,
o sigui,
que entren màquines
no vol dir que
la màquina físicament
entri dins del solar,
perquè prèviament
s'han de fer
tota una sèrie
de tràmits,
es parlava
de l'acte de replanteig,
qüestions,
qüestions i qüestions.
Més enllà,
o sigui,
perdó,
abans
que la màquina
purament
entri
i comenci a excavar
o comenci
l'obra en si,
l'obra física en si,
que és el que
tothom
vol visualitzar,
que ja es comença
a fer
algun treball.
Jo crec que és qüestió
de dies,
tot i que quan es va presentar
en aquests moments
ja hauríem de veure-ho
bastant més mogut
que com està,
però és qüestió
de dies
que això comenci.
És que el calendari
apreta.
No,
jo no,
sincerament,
no et puc confirmar.
Ara sortirem
i anirem a la màquina.
ara ho anirem a mirar.
Però la finestra del diari
ja s'hauríem de veure-ho.
Estic tan concentrat que no.
Ja la situació que tapa.
A mi és cap a l'Ajuntament.
Jo donava per fet que sí,
que ja havien començat,
però bueno,
si no ho han fet,
en tot cas,
com diu la Sara,
ha de ser qüestió de dies,
perquè, vaja,
no ens podem permetre res més.
Si això ha d'estar acabat
quan ha d'estar acabat,
doncs sí,
ha de començar ja.
Això sí,
l'obra prevista
pel nou complex Sant Jordi,
almenys personalment,
no és l'obra
que més pugui preocupar.
Perquè tot apunta
que aquesta sí que tirarà endavant
com la resta,
però...
Però...
però sí que és una infraestructura
que quedarà per la ciutat
i és de les que...
O sigui,
tindrem una residència d'estudiants
que és molt important
per la universitat
i tindrem un pavelló
per la universitat.
És a dir,
que són de les obres
que amb l'excusa,
entre cometes,
dels Jocs de Mediterrani
sí que tindran un ús
i a banda,
a nivell urbanístic,
d'aquesta zona d'aquí,
home,
doncs resols un forat...
Això sí que podria ser
aquest llegat.
Exacte.
El llegat.
Que acabarà sent un llegadet.
A mi,
més directe...
Jo no sé si és llegat o llegadet.
Però bueno,
aquest solar està així
des de quan?
M'imagino que sí.
Llegadet.
Ara us creiem el termgat.
Realment és el que...
és el que...
tota ciutat entenc que vol,
no?,
quan opta una ciutat d'aquestes.
És l'obra més cèntrica, no?,
dels Jocs del Mediterrani.
Home,
jo entenc que sí.
Sí, sí, clar.
Sí, sí, clar.
I perquè hi ha la remodelació
del Nàstic i...
I a Camp Pla i demés,
però sí, sí.
La plaça de Toros,
però com a forat
que teníem a la ciutat
i que hi haurà alguna cosa
que tindrà un ús per la ciutat
és aquesta obra.
O sigui,
penso que és una bona notícia
dins de tot aquestes...
les incògnites
i coses que no acabem de veure clares
dels Jocs del Mediterrani.
El que se'n diu sempre
de l'endemà,
dels Jocs, no?
Doncs aquest és un exemple clar
d'infraestructura
que la ciutat aprofitarà.
És que a mi em fa molta gràcia
això de l'endemà,
perquè l'endemà
no hem arribat encara
a l'endemà dels Jocs.
Però s'hi ha de pensar, home.
Ja ho sé, Paco.
Clar que s'hi ha de pensar,
però és que molta gent
des de fa anys parla
del llegat dels Jocs,
l'endemà, el que deixarà...
Però és que s'està parlant
del que deixarà
quan encara no s'ha començat
a aixecar o a construir.
És a dir,
siguem una mica
també cautelosos amb això
del llegat del 2017.
Ja, però és veritat
que tu planteges les coses,
o planteges els Jocs
amb l'excusa,
o amb un argument
molt important
que és què quedarà d'això.
Si ens hem de gastar
40 o 50 o 70 milions d'euros
o els que acabin sent,
què tindrem el dia després dels Jocs,
perquè els Jocs en si
serà una cosa efímera
que passarà i ja està.
Llavors, pensant l'endemà,
jo penso que és bàsic,
quasi no és bàsic que no passa...
Sí, sí, si no estic en contra,
sinó dient que del gran llegat
o del llegat que es parlava inicialment,
amb aquest llegat gran,
mirem-ho,
què es definia com a llegat,
i quan acabin els Jocs
mirem a veure quin llegat que era.
I en el sentit positiu
s'ha de dir
que també d'aquest llegat
o del que ja està passant
és que aquesta obra
també és un exemple
de la col·laboració
entre administracions,
no?
És a dir,
igual que critiquem altres coses,
això s'ha de dir en positiu,
aquí ha entrat la universitat,
l'Ajuntament...
Sí, sí, sí,
que ho gestioni ell.
Per tant, s'ha pogut fer
que anem allò apurant el calendari,
d'acord,
però bueno...
Home,
anem com a bàsquet,
ara,
anem sobre la bocina,
eh?
Sí, sí,
és evident,
és evident,
a veure,
és que, vaja,
potser és una excusa
que ja un dia es caducarà,
però penso que aquí,
entre altres moltes raons,
possiblement d'interès
o de desinterès
i d'altres qüestions,
penso que la crisi econòmica,
en aquest cas concret,
sí que ha estat molt decisiva
a l'hora de...
És a dir,
dit d'una altra manera,
jo tinc la impressió
que si Tarragona,
abans de començar la crisi,
que és quan es comença a plantejar,
presentar-se als jocs,
sap que vindrà tot el que ha de venir,
doncs possiblement no es presenta.
I renuncia a la posició.
I segurament si Tarragona sap
que acabarà fent els jocs que farà
i que acabarà rebent el llegadet
que rebrà,
doncs possiblement tampoc es presenta.
El tema és que,
com que ja ens ha enganxat tot de ple
amb el procés engegat,
jo entenc que la ciutat
o els seus representants,
en aquest cas,
han decidit seguir endavant
per diverses qüestions
i sabem que no hi ha consens
en aquest sentit,
perquè el pla de l'Ajuntament
ha quedat de manifest,
però, en fi,
les raons a favor i en contra
són les que són,
tots les coneixem,
no cal entrar en això,
però en tot cas sí que és cert
que el debat ara potser
hem de seguir endavant o no,
però que si ho arribem a saber
fa 7, 8, 9 anys,
ara no recordo
quan es va engegar el projecte
de candidatura,
doncs possiblement
no s'hagués tirat endavant.
Jo crec que a Tarragona,
entre altres raons,
de notorietat,
d'una festa per la ciutat,
el que vulguis,
però també quan decideix presentar-se,
mira molt de Raúl i Almeria,
que la tenim a prop,
i Almeria realment
és un llegat envajable.
Però és que hi ha tanta,
tantíssima diferència
entre Almeria 2005
i Tarragona.
Però és que hi ha tanta diferència
entre...
És que en el llegat d'Almeria
entrem tota la bombolla immobiliària
de febre de construccions
de valians,
de rotondes,
d'aeroports,
i clar,
tot això s'assuma
en el llegat dels jocs.
Correcte.
Jo crec que a banda
d'un tema de notorietat
era un tema d'una època
que es plantejaven
les coses diferents,
no?,
i que aquests tipus de béns
generaven un seguit de negoci
immobiliari i d'altre
que, bueno,
que interessa un sector...
No, i llegat per la ciutat,
també, Sara.
Sí, no, no,
hi haurà llegat per la ciutat
i, per exemple,
les obres que depenen
de la Diputació,
doncs la Diputació
està signant
amb tots els ajuntaments
i al final,
doncs hi haurà
una remodelació
del Camp del Nàstic,
però la hipoteca
que això en global
representarà per la ciutat
ens compensarà.
Suposo que hi ha els dubtes,
no?,
fins a l'estiu
es va dir que es podia plantejar
si endavant o endarrere,
però els de l'alcalde
s'ha de si continua endavant,
doncs s'haurà de tirar endavant.
Però igual que parleu
de llegadets,
doncs parlarem dels minijocs,
no?,
perquè inclús
quan revises
la repercussió
que tenen aquests jocs,
doncs, bueno,
és la que és,
tampoc no estem parlant
d'un joc genètic
per molt que es vulgui fer
el símil.
La gràcia d'aquests jocs
era posar al dia
la senya
i la situació
en termes
d'instal·lacions esportives.
Efectivament,
perquè han canviat
les circumstàncies molt.
Quan tu et presentes
veus Almeria,
que és una ciutat
que ara ja no ho sé,
però el 2006-2007
doncs era una ciutat
molt al dia
en termes
d'instal·lacions esportives
per la gent.
Perquè allà,
a més a més,
ho van fer d'una manera
que van saber distribuir
els seus equipaments
per tota la ciutat
de manera que
després dels jocs
cada barri va acabar,
cada barri,
en fi,
cada nucli prou important
de població
va acabar tenint
doncs les instal·lacions
esportives adients
a part d'altres
millores urbanístiques
menors
que evidentment
aquesta sí que també
forma part del context,
no?
Clar, tu veus això
i dius,
home, doncs,
ja m'agradaria això
per Tarraona
i si a damunt
doncs durant uns dies
som una mica més notoris
etcètera
però clar,
després t'arriba la crisi
que l'Almeria es va concebre
a finals dels 90
és a dir,
en ple boom de tot
hi havia
i una eufòria urbanística
de tot tipus
i tothom guanyava molts diners
i tothom s'hi pot acabar
fins a les orelles
de fet l'Almeria
ja ha patit
les conseqüències
de la crisi econòmica
no els jocs mateixos
ni les instal·lacions
ciutadanes mateixes
però sí la vila
mediterrània
que ells la van construir
al costat de la costa
uns 5-6 quilòmetres
del centre
em sembla
i allò
l'acord que va arribar
a l'Ajuntament d'Almeria
és
ho trobeixes tu
amb promotors privats
tu m'ho deixes
durant les dues setmanes
dels jocs
i després ja tu mateix
fas promocions aquí
immobiliàries
del típic
com ho diríem
xalets de costa
allò
l'Ajuntament
ho va vendre als terrenys
va guanyar molts diners
però després
clar
després d'aprofitar-se
d'allò pels jocs
no s'ha venut
pràcticament res
perquè sí que la crisi
va entrar immediatament
després d'això
per tant
la conseqüència
dels jocs
a l'Almeria
dolenta
és aquesta
però la va pagar
un privat
perquè l'Ajuntament
ja s'havia venut
aquells
la gestió d'aquests
grans events
sempre deixa
llegats positius
i llegats no tan positius
per exemple
Sevilla seria un exemple
sense crisi immobiliària
sense allò
que allò va quedar abandonat
i no s'hi va treure un rendiment
probablement per no pensar
en el dia després
exacte
llavors el que passa
amb la crisi
el que tu deies
i jo afegeixo
és que en un moment
d'acord
servirà per posar al dia
les instal·lacions esportives
que a vegades
ha dit el regidor
senyor Vilamallor
que si no
potser no ho faríem
en aquesta intensitat
i en aquesta velocitat
però en un moment
en què hi ha tantes necessitats
en què tens la tabacalera
caient-se
que la ciutat
té altres dèficits
doncs bé
és també lícit
preguntar-se
si és més important
remodelar un camp esportiu
que altres serveis
jo no defenso
que els jocs ho aconseguiran
defenso que és el motiu
pel qual
el 2007-2008
la ciutat potser va pensar
que podien ser
una bona pòsia
però jo deixo sobre la taula
que potser en algun moment
s'hagués hagut de plantejar
més
en el dia després
la situació on estàvem
i potser ara ja no
potser hagués sigut més valents
i saber per què
ara que deies Sara
tu la tabacalera
que s'ha perdut
crec que s'està perdent
una gran oportunitat
de reivindicar
i de reflotar
i estem d'acord
un equipament
que de fet
és que és municipal
és de propietat municipal
i s'està perdent
s'està perdent
una oportunitat
amb els jocs del 2017
primer tinc la sensació
que es va projectar inicialment
la vila d'esportistes
o la vila mediterrània
es va projectar inicialment
tot i que és el comitè internacional
i llavors es va decidir
que era una cosa massa temporal
el comitè internacional va per feina
tenim una xarxa d'hotels
a 12 quilòmetres
o a 15
amb una autovia
d'anada i tornada
i amb serveis
que això també
el dia que ens ho expliquin bé
també ho comprarem aquest argument
però
les oficinies del 2017
marxen de la tabacalera
marxen de la tabacalera
de l'equipament icònic
de la Tarragona Smart City
de la Tarragona del futur
l'abandonen
i se'n van
se'n van a un privat
vull dir
ara mateix
no sabem si
si es pagarà un lloguer
a Marina Tarrago
o no
si es paga un lloguer
això encara és
que no ho sabem
no ho sabem
és com una de les coses
que passen amb els jocs
de Mediterrani
és que hi ha coses
que es podríem posar
en el calaix de les anècdotes
de les quals estem informats
puntualment
de bandera
de concursos de dibuixos
que està molt bé
aquest concurs dels valors
i després passen altres coses
de fons
que sí que determinen
en quin aire
tenen els jocs
si hi ha un canvi d'estructura
si hi ha un fitxatge
que si es portarà
i d'això
no n'estem tan informats
no es dona compte d'això
no s'informa
llavors acaba sent una mica
els jocs de l'anècdota
de la bandera aquí i allà
de tota manera
deixeu-me dir
que la previsió
és que tot això canviï
precisament
en la incorporació
d'aquest expert
en comunicació
en màrqueting
ex-assessor del Barça
és a dir
d'aquí
igual m'aquí
el nomenament és oficial?
s'ha fet públic?
principis de treballants
els treballadors?
sí
no, no
a nosaltres mitjans
a Esquerra va a comunicar
a la via comunicat
ah, vale
no, jo no
ha sigut van trucar?
no, no
jo no n'era conscient
jo com a periodista
que ha representat mitjana
per això he preguntat
perquè podia ser
que jo l'haguessis esborrat
sense voler
però jo juraria
que no
jo també diria que no
oficialment
jo juraria
que té un director
de comunicació
i vaja
això suposa que
que en el
foro interne
entre els propis periodistes
vull dir
clama una mica
al cel
i dir
coi
escoltes
aquesta figura
es necessita
però ja
ja falta
però és com si
la persona
amb la que nosaltres
hem estat parlant
tot aquest temps
Ramon Quadrat
és la persona
que ha donat la cara
la persona
que s'ha desplaçat
que ha sigut
l'enllaç
ens envien una nota
que canvia d'estructura
que pots interpretar
que està aquí
i està allà
però no acabes
de saber
què passa
llavors això genera
com una certa
ostres
si les coses
estructurals
importants
resulta que s'expliquen
d'aquesta manera
el no d'una informació
moltes vegades
genera
una incertesa
que potser
no està justificada
però que te la planteja
més quan ja és
una cita
sobre la que
hi ha alguns dubtes
a nivell d'estabilitat
a nivell de solidesa
hi ha aparència
de moviments
que no acaben
d'estar ben explicats
doncs jo m'imagino
que això contribueix
també a la incertesa
és una llàstima
en aquest sentit
de tota manera
ara faig una reflexió
en veu alta
és a dir
el fet de tenir
un esdeveniment internacional
per molt que no sigui comparable
amb unes olimpiades
i amb altres esdeveniments
no creia que haurí
de generar certa trampera
entre cometes
jo penso ara
per exemple
en les seus
en les diferents seus
dels jocs
a Mingosta
per exemple
a Tafulla
que hi ha fet
el lliurement
de la bandera
la gent està engrescada
la gent està engrescada
la gent d'aquests petits municipis
que són seus
a Tarragona també
a Tarragona
els hi faran un campionat
de petanca
i els hi arreglen el camp
i ja està
i no tenen cap més repercussió
que aquesta
o sigui
els hi paguen
els hi ve de fora
els hi paguen
els hi arreglen
una instal·lació
tindran una vena allà
perfecte
Tarragona
o sigui
els organitzadors
del jocs
són els que han de generar
aquesta trampera
per dir-ho d'alguna manera
aleshores
la manca d'informació
genera
algunes incògnites
i a més
o sigui
hi ha coses que no s'entenen
hi ha coses positives
del joc
com la col·laboració
entre administracions
com el lideratge
que està fent Tarragona
a nivell de territori
potenciant que aquestes subseus
ho pagui la diputació
ho pagui qui ho pagui
es genera
perquè hi ha uns jocs
de Mediterrani
però a mi no em dóna la sensació
que es treballi
en aquesta línia
jo els inputs
que rebo d'informació
dels jocs
són anècdotes
o sigui
és un concurs de dibuix
per fer una mascota
és un concurs de
em semblen coses
com més superfles
no tinc un missatge de fons
del que això representa
quan hi ha coses realment importants
que caldria
que caldria publicitar
doncs
el que parlava abans
doncs
bueno
surten amb això
del valor 2017
que està molt bé
que està molt bé
però és
també en la nota
i quins exemples
concrets
hi has trobat
en aquella nota
és un intangible
i dius que és valor 2017
em sembla molt bé
però potser hi ha coses
més importants
i el que deies
de la trempera
d'alguns municipis
bueno
t'ho accepto
però en tot cas
no sé si és trempera
perquè els arreglen
o la pista del poble
o l'estadi
o el pavelló
més que per la pròpia competició
que albergarà
aquell equipament
home per dir-ho
clar
són municipis
que no s'endeutaran
per fer això
en canvi a Tarragona sí
i són els diners
dels ciutadans de Tarragona
els que estan en jocs
en canvi
amb ells els porten
un regal
fet i empaquetadet
jo tampoc tinc clar
si el motiu
de la no trempera
a Tarragona Ciutat
és aquest de l'endeutament
no sé si el ciutadà
òbviament el ciutadà
preferiria no endeutar-se
però jo no crec
que sigui tant un tema
que el ciutadà
faci un balanç mental
de dir
home això
beneficis és aquest
però l'endeutament és aquest
per tant
no trempo
penso que no va
tant per aquí
com perquè la citen
ella mateixa
independentment del que costi
per ara
no ha aconseguit seduir
el Tarragoni
i suposo que això
és responsabilitat
dels qui pensen
que és una gran idea
acollir-los
i que per tant
són els que haurien
d'explicar-nos
perquè
després evidentment
el ciutadà preferirà
que costi com menys possible
però jo sempre penso
te'n deixo pensar
que en aquest sentit
la gent
hi ha de tot
però la gent
no té tant en compte
en principi
a l'hora de
si li agrada una cosa o no
depèn de les necessitats
i les mancances
que té la ciutat
estic de bastant d'acord
amb tu
però jo penso que
la trampera
com a tal
l'han de generar
els organitzadors
i han de pensar
l'estratègia
no al termini
de 15 dies
farem això
d'aquí un mes
farem allò
sinó
ja fem tard
per entendre'ns
ja es fa una mica tard
una planificació estratègica
una comuniquació estratègica
si hi ha hagut
planificació estratègica
perquè també
en l'assumpte
pel que fa
a la búsqueda
d'esponsors
i de nous patrocinadors
tampoc la cosa
no hi ha hagut
un missatge clar
no hi ha hagut
un missatge clar
ens han dit que
hi havia una empresa
que es diu
que es deia
Octagon
que era l'encarregada
de buscar esponsors
i buscar publicitat
per l'esdeveniment
no va complir
però és que
tampoc
no s'ha dit
no s'ha dit
vull dir
se'ls ha de
se'ls ha de
estirar
perquè tu
acabin d'aclarir
de dir
qui està buscant ara
esponsors
arribarem a temps
perquè hi havia
com un topall
dels 30 milions d'euros
en esponsors
i les últimes informacions
però depèn amb qui parlis
uns te diuen
que s'ha arribat
als 10 milions
altres que s'ha arribat
als 12
altres que als 8
però això és com
quan parlem dels pressupostos
dels jocs
no sé
que els cifres estan diferents
amb milions amunt
milions avall
que tampoc no acabes
de tenir clar
el que hi ha
com es redueix
si no es redueix
i després
una altra cosa
que és a dir
i on dormiran
els aletres
o sigui que encara hi ha incògnites
molt grans obertes
moltíssimes
per contrastar això
a nivell estratègic
jo penso que s'hauria de vendre
el que ja tens clar
vendre-ho d'una manera
molt més potent
perquè hi ha tantes incògnites
que si no
la incògnita
es menja
la cosa que ja està feta
i que ja hi ha
això sí
Tarragona no es pot permetre
sobretot
de cara a imatge
de cara a imatge
no es pot permetre
no fer els jocs
no, ara ja no
jo amb això estic totalment d'acord
això estem d'acord
una altra cosa
és que ara crec que ja
no és un
es pot seguir
estant en desacord
amb els jocs
òbviament és del tot legítim
però crec que ara ja
vaja
potser es presenten els números
i acaba sortint a compte
al final tot això
és un balanç
de pros i contres
però crec que els contres
ara pesen tant
que
ja no es pot fer marxar enrere
sí, sí
no, perquè és el projecte
bandera
o icona
de l'alcalde
sí, però aquests projectes bandera
que de tant en tant
la roncem una mica
o la pugem
perquè a la campanya electoral
tampoc no van ser els jocs
bandera
de cap campanya
o sigui
la cosa es va portar
amb bastanta discreció
i quan convé
la traiem
i quan convé
la posem una mica
darrere de la porta
tampoc no tinc tan clar
que sigui el projecte bandera
i que es faci tanta bandera
però tenim dubtes
sobre si els jocs
seran notoris o no
i això és normal
però del que jo estic segur
és que renunciar a ells
llavors sí que seria
molt notori
llavors sí que hi hauria
un escàndol
no escàndol
en el sentit que
això sí que
la notícia
a nivell internacional
tindria ressò
jo estic d'acord
jo estic d'acord amb això
ja s'ha de passar
allò com diuen els nens
ja passem de pantalla
això es fa
i tal
però si es fa
i has de convencer
la gent que no és molt
però
que té cert d'estratègia
has de canviar d'estratègia
ja
i començar a convencer
amb arguments
per la gent que ja està
posada
se li girà feina
al Xavi Martí
res
segons
les 10
gràcies Sara
Paco
Sergi
gràcies
la propera
que vagi molt bé
gràcies
gràcies