.
Temps per l'Espà i Caixa Fòrum,
per tancar el programa de dilluns.
Marxem cap al carrer Colom
i allà hi trobem Carles Marquès,
Georges Méliès, tot un munt de màgia,
de fantasia. Carles, bon dia.
Hola, bon dia. I hi trobem també una activitat infantil.
Comencem per això?
Efecte, cap de setmana, el dissabte 21.
Activitat més que infantil familiar,
com diem sempre, però, home, deia jo infantil
perquè es dedica a un públic de partir de 4 anys
i això és bastant per a baix, eh?
Sí, a més, vull dir, com que es diu
els petits més grans, d'acord, vull dir,
començaran l'espectacle sent petits
però acabaran l'espectacle sent grans,
per tant, diguéssim, és per nens que acabaran no sent tu.
Parlem amb Quique Alcántara,
un dels components de la companyia que ens porta
aquest espectacle, els petits més grans,
recordeu dissabte a les 6. Quique, bon dia.
Hola, bon dia tingueu.
Qui sou a la companyia que us dediqueu a fer aquest espectacle
i per què feu teatre científic?
Doncs, mira, per començar, diré,
som la companyia de teatre artristres
i l'eix central de la nostra feina
és Teatre de Carrer,
que és el que ens hem dedicat
des de fa 35 anys,
queda dit.
Aleshores, fa uns anys,
aquests anys enrere,
que van anar a les coses més maldades
i que el Teatre de Carrer
no es programava massa,
per no dir, es programen molt poc,
doncs vam agafar i vam començar a fer un teatre,
volíem fer un espectacle
per nens,
tancats,
bé, per nens,
per tots els públics en general,
no?
I per aquelles casualitats de la vida
estan, com que tenim molt contacte amb la natura,
a l'hort,
doncs, allò que mirem i diem,
però, però,
què fa el pugó
tan emprenyador
a totes les plantes?
I dic,
bueno,
tant allò que dius,
però per què,
per què el pugó?
i ens vam entenar
de la història del pugó,
del formig i de marieta,
i vam dir,
això,
això és teatre pur,
la relació que hi ha
entre aquests tres elements,
la relació de convivència,
diguem-ne,
i vam dir,
això és una història,
i, bueno,
vam començar per aquí
i ens va agradar molt
aquest tema,
o sigui,
parlar dels animals,
però des del seu punt de vista,
no des del nostre,
no com una faula humanitzada,
sinó que és la seva vida,
no?,
és el seu punt de vista.
O sigui,
que parleu dels animals,
dels insectes,
bàsicament,
que viuen a l'hort,
i expliqueu el que els hi passa.
Feu quants personatges sou,
doncs?
Hi ha un que fa de pugó,
l'altre de marieta?
No,
de fet,
som actuants,
som una altra noia,
la Jordina Font,
i jo.
Som dos actors
i un tècnic,
el Carles,
i entre els dos,
fem el personatge
de la Jordina,
que és la Saba Sàvia,
que és la que ens guia
per aquest bosc,
aquest hort,
aquest tros de natura,
i jo que sóc un jardiner jugany,
i que dedico a,
doncs això,
a jugar amb els animals,
i d'alguna manera els manipulo,
però ja els hi poso veu.
Per tant,
entenem que hi ha això
que deies manipulació,
i hi ha titelles,
per entendre'ns.
Sí,
manipulació,
titelles i actors,
perquè, clar,
juguem amb les dues coses,
inclús també d'elements,
alguns elements es manipulen,
no només els titelles,
i d'alguna manera
és fer el que fèiem al carrer,
però en petit.
En contra de portar ocells i dracs
de 4 metres,
de 8 metres,
doncs mira,
els portem de 25 o 50 centímetres.
tot plegat molt acolorit,
molt de color verd.
Sí.
Molt xulo,
estem veient les imatges,
a través d'internet,
i és això,
molt acolorit.
Què expliqueu?
Històries que els hi passen?
Expliqueu justament això,
com és la seva vida
i la seva interacció amb la natura?
Sí,
són 3 històries
enllaçades entre si.
Una és la relació
de mutualisme
que hi ha entre el pugó,
la formiga i la marieta.
Una altra,
que és la colonització,
el món de l'abella
i al seu voltant,
i una altra,
que és la màgia
de la metamorfosi,
que és molt com...
que aquí ens vam ficar...
Ens va costar més començar,
però un cop la vam trobar,
dius,
és que és màgia,
com un ou
posat a sobre una fulla
per sortir una meravella
de papallona,
no?
I per aquí vam anar,
jugant a aquesta màgia.
Escolta,
quan expliques
o quan tractes
amb un públic
tan, tan, tan petitet
com a partir...
com els nens, eh?
i nenes a partir de quatre anys
segur que surten mil anècdotes,
no?,
de les diferents representacions
que heu fet
per allò de l'espontanietat
i tal.
Recordes alguna?
Bé,
el que més
em frapa
és,
quan acaben,
és les abraçades
que em fan.
Això,
hi ha
que es llencen
directament
a abraçar-te
quan els despedeixo
al final,
no?
i això
posa la pell de gallina
una mica.
I després,
doncs,
hi ha,
sí,
hi ha moltes anècdotes.
L'altre dia,
a Saragossa,
precisament,
al Caget Fòrum,
doncs,
quan vam acabar,
doncs,
tots a coru
anaven dient
una altra vez,
otra vez,
otra vez,
otra vez,
i torna a començar,
no?
Que bo.
I després,
hi ha una altra
que és bastant típica,
que és quan diem
que les papallones
tenen quatre ales,
es queden parats
i diuen,
no,
tenen dues.
I nosaltres
continuem,
ja ho descobrirà,
no?
Però,
però,
és una de les coses
que està molt bé,
perquè juguem
molt teatralment,
però també donem
punts d'informació
que a cada edat
agafaran el que vulguin,
no?
Però això
va calant,
hi ha coses
que toquen,
no?
Jo crec que després
del vostre espectacle
els nens ja no tornen
a trepitjar les formigues,
eh?
Allò tan típic,
no?
Dels nens.
Jo penso que no,
però ara es poden dedicar
a jugar amb elles,
que pot ser pitjor,
eh?
Pobres formigues,
sí,
també és veritat.
Molt bé.
No res.
Doncs,
Carles,
ja veus que t'ompliran
no sé quina metamorfosi
per tirar l'escenari
del Caixa Forn.
A més,
la Núria ja fa cara
que l'esconvençador
totalment
i que portarà
la seva criatura,
vull dir,
ja tenim...
Almenys en tenim dos de persones.
Ja en tenim dos de persones.
No,
i segur que més,
i segur que més.
I ara m'agradaria
que el públic de Tarragona
estigués almenys
a la mateixa alçada
que els nens
i nenes de Saragossa
i que et demanessin
una altra vegada,
una altra vegada.
Sí, sí,
vull dir,
ara hem d'aconseguir això.
El que sí que volia dir
és que,
per molt que sigui
a partir de quatre anys,
ja ho diem,
és a partir de quatre anys,
però poden arribar a cent.
O sigui,
és un espectacle
que evidentment
té un llenguatge
pensat,
perquè els petits,
inclús,
n'hi ha inferiors a quatre anys
que també els agraden.
Però precisament
a Lleida,
aquest cap de setmana passat,
ho vam fer
per programació infantil,
no vull,
per programació
per tots els públics,
no només per l'escola.
I la gent gran
estava allà,
però tan plantada
i tan atenta
com els petits.
O sigui,
que no només
està pensat
i s'ho passaran bé
els petits,
sinó els grans també.
Doncs allà ens veurem
al Caixa Fàrum
amb aquest espectacle
els petits més grans,
les faules de l'equilibri,
per conèixer de prop
els bitxets
que viuen,
que s'amaguen a l'hort
i van anar fent.
Serà la 6 de l'etat
del Caixa Fàrum.
Quique Alcántara,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per deixar-me dir
quatre coses
i espero que vingui
molta gent.
Ens veiem al Caixa Fàrum.
A part d'aquesta proposta
per dissabte,
passen altres coses
al llarg de la setmana
a l'espai Caixa Fàrum.
A veure,
què ens hem descuidat
de la gent de Carles?
Ens hem descuidat
de dir
que aquest espectacle familiar
forma part de la setmana
de la ciència,
la setmana de la ciència
que tot i que es diu
setmana de la ciència
dura pràcticament
tot el mes de novembre
i que fa dos dies
aquest dissabte
ja vam tenir el Big Band,
l'espectacle científic
del qual també en vam parlar
i he de dir
que vam fer ple
a la sala.
Ja t'ho esperava.
M'ho esperava,
m'ho esperava,
m'ho esperava,
però ple,
és a dir,
no allò que es diu
un ple relatiu,
un ple tàctic,
un ple...
No, no, no,
vull dir,
no hi havia cap butaca buida,
realment va ser impressionant,
perquè a més,
sabem,
aquí a Tarragona
la ciència funciona,
i hi ha coses
que a vegades
funcionen més,
funcionen menys,
en ciutats,
en societats,
però per les raons que sigui,
per tant,
confio que aquests petits més grans
també estiguin
en aquest èxit.
Una altra cosa
que funciona aquí a Tarragona,
música clàssica,
i dins de la música clàssica,
una persona
que funciona,
però ja que
opeta,
és Rafel Esteve,
que la setmana passada
ens va parlar
de Vivaldi,
de les quatre estacions,
que no van fer
un ple tècnic,
però,
o sigui,
no van fer un ple real,
això,
el 100%,
però sí que van fer
un ple tècnic,
més de 100 persones,
que revertides
per quatre estacions
són unes 25 persones
per estació,
més o menys,
i aquesta setmana,
demà passat,
el dimecres,
el tenim a tots dos,
a Rafel Esteve
i a Mozart,
o tots tres,
perquè és la Sinfonia Júpiter,
número 41,
i,
doncs,
confiem en que hi haurà,
doncs,
un interès tan gran
com sempre hi ha hagut,
perquè,
jo,
quan em va tocar presentar-lo
la setmana passada,
deia que era com una mica
un alfabetitzador,
perquè moltes vegades
escoltem la música,
ens agrada,
no ens agrada,
i a vegades no ens agrada
perquè ens falta,
o sigui,
és com que llegi
un text amb estranger
i dius,
deu ser molt bonic això,
però no l'entenc,
és a dir,
o no l'entenc del tot,
i ell ens dona els codis,
també és com un rellotger
i t'explica
quan passa això,
passa això,
perquè,
en aquella època,
és a dir,
ens explica
les formes musicals,
ens situa a l'època,
ens situa dins la trajectòria
de l'autor,
i aleshores passa una cosa sorprenent
cada vegada,
que és que quan tornes a escoltar
aquesta Sinfonia Júpiter,
en el cas d'aquesta setmana,
és com si haguessis après
un idioma nou,
entens què passa darrere
d'aquella música,
més enllà del plaer,
diguéssim,
sensorial o estètic.
I aquesta setmana
l'acabarem
amb la lletreria,
un taller del qual
també vam parlar aquí,
el diumenge,
a tres quarts de cinc
de la tarda,
i, com sempre,
les visites
a l'exposició
Melies,
que també realment
està sent màgic
i està connectant molt
la ciutat
amb aquesta exposició,
i no ho sé si passarà,
com comentàvem el Quique,
que quan acabi el Melies
el dia 10 de gener,
recordeu que teniu temps
del 10 de gener,
és a dir,
a part de fer les compres
de Nadal
i, per tant,
passejar pel centre
de Tarragona
podeu entrar a veure
l'exposició,
a veure si el dia 11,
que és dilluns,
ja no ens trobem
una manifestació
de gent a la porta
dient una altra,
una altra,
més, més.
No podrà ser,
però bé,
després vindrà una altra exposició
que esperem
que estigui a la mateixa alçada.
Doncs aquest és el passatge
que fem cada dilluns
per l'Espai Caixa Fòrum
al carrer Colom.
Carles Marquès,
moltíssimes gràcies
i fins dilluns.
Fins dilluns, vinent.
!
Gràcies.