Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
notícia destacable, tothom a escoltar, ràdios ben fortes.
Qui són els guanyadors dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona d'en Guany, Joan?
Els tres millors.
No pots dir res, no?
Sí, puc dir moltes coses, però els noms no els diré.
Se sabran dissabte. Se saben ja, però està tot triant.
Les reunions dels jurats ja s'han fet
i en aquest moment estem en el procés de tot el protocol
que hi ha al voltant d'invitacions a tots els guanyadors,
als jurats, a les autoritats, als patrocinadors, etc.
per tal que el dissabte estigui ple, ple de gent del món de les lletres,
però també de gent que volen participar en aquest acte
perquè en Guany té una característica singular.
Cada any l'aprofitàvem per fer un acte literari.
L'any passat el vam relacionar amb l'any Vinyoli
i vam fer un concert de Maribel Marbonet
que cantava els cants de violona del Vinyoli
i en Guany ho hem apropat, ho hem apropat a Tarragona
en el sentit que l'homenatge ens és més proper
perquè és un homenatge a Montserrat a Balló.
Hi haurà una cantant excel·lent, Mariona Sagarra,
que ha compost la suite a Balló, basada en poemes d'ella.
I aleshores l'acte de lliurement de premis
serà a la vegada un acte més de lliurement de premis
i ciutat de Tarragona, que a més a més és la 25è ocasió
que es convoca i que per tant es convoca al Piní Soler,
que és l'únic que s'aguanta des del començament
i a la vegada serà l'homenatge a Montserrat a Balló.
Per tant, dos motius des de Tarragona,
des de la gent del sector cultural de Tarragona
per estar contents i assistir a aquest acte.
A veure, hi ha un de preguntes,
més enllà de qui són els guanyadors,
recordem que serà entregarant els tres,
vaja, en principi, no?
Sí, sí, sí.
En les tres categories.
La categoria Tinet, el Premi de Narrativa Breu,
el de traducció Vidal Alcubé
i el de novel·la Piní Soler.
No et pots ni dir si hi haurà algun abecant?
Com va passar l'any passat?
Jo no ho contemplo.
Sempre pot passar, però no ho contemplo.
Val.
Digues, digues.
No, no, que la meva feina és intentar que tot funcioni bé
i, per tant, per mi, quan hi hagi un abecant
o un Premi Desert, que és el que deies,
és un mal resultat.
I, per tant, la nostra tessitura és una altra.
Els jurats s'han reunit diverses vegades,
vull dir el procés, recorda'ns una miqueta com ha anat el procés.
Clar, és que no podem...
Dilluns ja parlarem amb els guanyadors, eh?
És diferent cada premi.
Ara saludem...
Ara saludem la presentadora de l'acta, podem dir.
La presentadora de l'acta, la Iolanda Garcia,
que està passant per aquí al davant.
Doncs, els premis habitualment tenen un procés de preselecció,
que vol dir que diferents lectors es llegeixen les obres
i descarten aquelles que no arriben al nivell desitjable.
Per tant, hi ha una segona fase en què els jurats,
els que són jurats que figuren a les bases amb el seu nom i cognoms,
aquells llegeixen totes les obres que han passat a aquest sedàs inicial.
I, aleshores, normalment, ara tenim el gran avantatge
que hi ha correu electrònic i altres formes de comunicació
que permeten que, prèviament a la reunió,
ja comencin a comentar preferències i gustos i opinions i tot això.
Aleshores, des del 15 de gener fins ara ha passat tot això,
ha passat la preselecció i els contactes entre ells.
Al final, es fa una reunió que, de vegades, serveix per ratificar
el que en tots aquests contactes previs ja s'ha anat veient,
quan ja entre tots es veu un clar guanyador
perquè tothom està d'acord en una proposta.
De vegades serveix per uns intentar convèncer els altres.
En tot cas s'ho maneguen entre ells.
Diguem que vosaltres el que feu des de l'àrea de lletres
és posar la infraestructura.
Posar la infraestructura i els mitjans necessaris
perquè puguin fer amb temps, amb calma i amb condicions
la seva feina, exacte.
En nombre de persones que ha integrat cada un dels jurats,
entenc que són persones diferents per cada jurat.
Sí, són experts en el seu àmbit.
En general, són cinc persones externes i un secretari.
El secretari simplement és una mena de moderador,
és qui aixeca acte de la reunió
i també qui pot resoldre algun problema
en el cas que hi hagi un moment en què el jurat no sàpiga què ha de fer
perquè no sàpiga si les bases es poden interpretar d'una manera o d'una altra
o per alguna altra raó.
Per més a dir, el secretari és algú de l'organització.
Hi ha la Rosa Ibarra, de secretària,
que és la secretària del Premi Vidal Alcuguer,
el Joan Xavier, el Premi Pini Soler,
i l'Amadeu Roig pel Premi Tinet.
Molt bé.
Podríem intentar parlar amb algú del jurat també, no?
La setmana que ve, a part dels guanyadors,
per saber si hi ha hagut un elementat,
si ha hagut sigut molt discutit i tot això.
Sí, sí, sí.
Els jurats són uns elements molt interessants
perquè són gent que tenen molta experiència,
que tenen un coneixement profund de la matèria
i per tant poden donar molta informació
i molt de color al veredicta.
Ja per acabar de fer la radiografia i la prèvia
del que passarà dissabte d'aquesta entrega de premis.
A veure, s'han entregat, em sembla que destacava enguany,
la gran quantitat de propostes,
que són projectes, són propostes que s'havien entregat
al de traducció, no?
Sí, el Vidal Alcuguer.
El Vidal Alcuguer és un premi que té la característica singular
que és l'únic d'aquestes característiques que hi ha en llengua catalana.
Hi ha algun altre premi de traducció especialitzat,
per exemple, n'hi ha un de poesia,
però és traducció només de poesia.
Aquí s'hi pot presentar qualsevol cosa, qualsevol gènere.
I, a més a més, amb uns límits d'extensió bastant amplis,
bastant flexibles,
que permeten que hi puguis fer des d'un recull petit de poesia
fins a un cicle novel·lístic bastant llarg.
Tens les xifres al cap de quan s'han entregat
en cada categoria?
De quants se n'han presentat?
Sí.
A veure, el Pini Soler eren 116.
116?
116 novel·les.
Això és com altres edicions o també...?
És l'any de més.
Nosaltres havíem donat un salt,
quan vam canviar de calendari vam donar un salt important,
vam passar a superar els 80.
Els dos últims anys eren 90 i tants,
i aquest 116, sí.
és molta participació.
Part d'aquesta participació,
d'aquest increment participatiu,
ve donat per la facilitat que representa presentar-ho per internet,
per correu electrònic,
perquè, a més a més de ser més ràpid i més fàcil,
és més barat.
És a dir, no és el mateix
haver de presentar 5 còpies enquadernades de novel·la
per correu o per missatger,
que és el que es feia abans sempre,
que no poder enviar un PDF a través de correu electrònic.
Part és per això, part és pel calendari que tenim,
que és un calendari en què no hi ha gaires altres premis
d'aquest nivell que es presentin,
i part també és perquè hi ha un prestigi determinat,
sobretot un prestigi del fet que són uns premis nets.
Això és una cosa que podem dir amb tota la tranquil·litat del món.
Són uns premis nets, per tant, que qualsevol persona té opció,
en principi, no són com aquells premis que en un percentatge alt
ja estan més o menys emparaulats.
Molt bé.
Uns 116 de la Pines Soler, del...
Del Vidal Cove 19, que és l'any també que n'hi ha hagut més,
la diferència no ens ha d'espantar.
19, però la gent que es dedica a la traducció
a un nivell professional no és tanta com la gent que es dedica
a la narrativa, a la poesió o a altres gèneres.
Per tant, és molt. 19 projectes, a més a més,
amb un nivell alt per gairebé tots.
I després, el que no recordo ara, la xifra exacta,
és el del Tinet, que són 300 i tants.
Sí, aproximadament uns 300.
Per tant, molta participació.
Com anirà l'acte? Amb això ja tanquem.
L'acte té dues parts.
La primera part, que comença a les 9,
és el lliurement de premis.
Tinet, Vidal, Cove, Pini i Soler, per aquest ordre.
Per tant, abans comentàvem, la presentadora és la Iolanda García.
I es donen els premis per aquest ordre.
Aleshores, no té cap segret.
La primera part és simplement la incògnita de saber qui seran
i de sentir les seves paraules, etcètera.
I la segona part és el concert d'homenatge a Montserrat a Balló,
que va morir el setembre de l'any passat
i que és una de les poetes més importants
que ha tingut la literatura catalana en aquests darrers anys,
però, a més a més, que és d'aquí, de Tarragona, no?
I que va estar vinculada a nosaltres.
Va ser jurat del Premi de Poesia,
del Premi de Poesia com a Zemaduell.
Si no recordo malament, l'any 2003 va ser jurat.
i bé, que ha participat en nombrosos actes
que hem fet des del Departament de Cultura.
No serà un recital de poesia, per tant,
sinó... o sí, però cantat.
Cantat, cantat.
Cantat, sí.
Molt bé, amb aquesta suite a Balló,
doncs, interpretada per a Mariona Sagarra.
Exacte.
Cal dir que, a diferència dels anys anteriors,
dels dos últims anys en què els cantautors
eren Maria del Marbonel l'any passat
i Joan Reig fa dos anys,
en guany, precisament pel fet de ser
un homenatge a Montserrat de Balló,
li volem donar un caràcter realment d'homenatge
de la ciutat i és entrada lliure.
Entrada lliure amb invitació,
és a dir, que tothom que vol assistir-hi
no ha de comprar entrada,
però sí que ha de demanar invitació.
Això es pot fer a les taquilles del Teatre Metropol,
dijous, divendres i dissabte,
o bé a la Casa de les Lletres,
és a dir, trucant a l'Ajuntament
i demanen per la Casa de les Lletres el telèfon,
o bé al correu electrònic nostre,
que és lletres.gna.tarragona.cat.
Molt bé.
Simplement recollir la invitació
i assistir a aquest acte de lliurement
de Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
que també inclou l'homenatge concert
a Montserrat de Balló.
Serà, recordeu, dissabte,
aquest dissabte a les 9 del vespre.
Exactament.
Més o menys ja m'ho heu explicat tot.
Ai, Joan, no, que ens falta dir
el nom dels guanyadors, no?
Ah, sí, sí, sí.
Els de l'any passat volies dir.
Vinga, exposició.
Per si això no fos poc,
aquest de la temana mateixa,
a més, dimecres,
inaugurem una exposició
sobre el llegat literari
de la ciutat,
el patrimoni literari de la ciutat.
Marielena Virgili, com va això?
Bé, molt bé.
Bé, de fet,
és la primera col·laboració
que fem amb la Casa de les Lletres
com a Casa de les Lletres,
perquè amb el Joan
hem col·laborat en moltes ocasions
i, bé, jo penso que és interessant
perquè donem a conèixer
el que és el patrimoni literari, no?
De Tarragona.
A vegades penses,
bé, a la biblioteca,
com que és una biblioteca
de temàtica local,
doncs el que tenim
són bàsicament llibres d'història,
però no.
I nosaltres el que intentem aplegar
és tots els llibres
que siguin de temàtica tarragonina
o d'autors tarragonins,
el qual vol dir
que poden ser llibres d'història,
de fauna o flora
o de literatura, no?
Qualsevol autor tarragoní
hi té cabuda
i qualsevol tema tarragoní també.
Si et pregunto per xifres,
nombre de volums de publicacions
que teniu?
Bé, nosaltres estem per uns 15.000 volums.
De fet, a veure,
tenim diferents llegats
dintre de la biblioteca,
que són les donacions
que ens han fet ciutadans,
han fet a l'Ajuntament,
i bàsicament, doncs,
les donacions també,
o sigui, els col·leccionistes,
el que feien era recollir
també llibres d'autors
i temes locals.
Llavors, la biblioteca
va continuar amb aquesta dinàmica.
Aleshores, el Joan
és un bon coneixedor
dels fons
i sobretot
de la part literària
d'aquests fons,
que a vegades
és la menys coneguda
i que potser,
vull dir,
a través d'ella
ha sigut que li hem sàpigut
donar valor, no?
I a vegades ens preguntaven
com és que feu llibres
de literatura,
si estan en altres biblioteques.
són autors tarragonins
o són novel·les
que parlen de Tarragona.
I és un fons
molt interessant, no?
Traient-lo una miqueta
del context
del conjunt
de la biblioteca,
doncs,
t'adones
que hi ha molta producció
i autors
molt diversos,
doncs,
que han escrit.
A nivell de premsa,
doncs, el mateix,
revistes literàries,
però,
a banda del que són
els diaris,
polítics,
per exemple,
doncs,
al segle XIX
hi havia molta producció
a finals del segle XIX,
començaments del XX,
de revistes
de temàtica literària.
Aleshores,
era una miqueta
el trampolí
on publicaven
molts autors
que després
es van anar consagrant.
Tot això ho tenim de fons.
estem parlant del passat
i d'aquest recull
gairebé de col·leccionista,
però adquiriu
o teniu novetats editorials.
Sí.
Aquests llibres
de què parlem aquí
al programa Lletres,
per exemple,
els últims que van sortir
per Sant Jordi,
d'autors locals també.
Tot això ho anem recollint.
Sí, sí,
tot això ho anem recollint
perquè, bueno,
de fet,
dintre de l'exposició
hi haurà també llibres,
doncs,
ja no només
de fons històrics
sinó de més actuals.
No sé què es pretén
amb aquesta exposició
i suposo que és
treure del calatge
aquest fons històric,
perquè sí que trobarem
documents en dins.
Més que treure del calatge
que també,
com deia l'Helena,
donar a conèixer
això que existeix
i que la gent
no coneix,
per tant,
donar una oportunitat
a aquests elements,
a aquests fons,
però hi ha un objectiu
molt bàsic.
La Casa de les Lletres,
quan es va presentar ja,
es defineix
per tres objectius,
per tres línies d'actuació
i una d'aquestes línies
d'actuació
és precisament
la protecció
del patrimoni literari.
Aleshores,
l'exposició
té l'objectiu
més senzill,
més modest,
de donar a conèixer
l'existència
d'una cosa
que anomenem
patrimoni literari.
Per tant,
és una exposició
en principi
bastant pensada
amb criteris pedagògics
que la veurem
aquest mes de maig
i juny
allà,
a la Tabacalera,
a l'edifici
de la Tabacalera,
però que després
tenim intenció
durant el curs que ve
que vagi itinerant,
no només per centres
d'ensenyament
o biblioteques
de la ciutat de Tarragona
o centres cívics,
sinó que després
pugui itinerar fora
de Tarragona,
perquè és una reflexió
també sobre el que significa
per una comunitat,
per una comunitat
com pot ser una ciutat,
protegir
aquest tipus de patrimoni.
Nosaltres tenim molta experiència
en patrimoni,
la ciutat,
perquè estem tots
plens de patrimoni,
però, clar,
aquest patrimoni
també és molt important.
La literatura,
la creació literària,
és una mica
l'esperit
d'una comunitat.
No és l'únic element
que constitueix l'esperit,
però és un element
molt important.
I aleshores,
hi ha tot un seguit
d'elements
del patrimoni literari
que serveixen
per comprendre
molt la ciutat.
Per exemple,
abans parlàvem
d'aquesta importància
en una biblioteca
com la Biblioteca Maroteca
dels llibres
d'història local.
Però,
com coneixem més
el passat?
A través d'un estudi
sobre el segle XIX
o amb les novel·les
de Pini Soler?
Probablement
de totes dues maneres.
És a dir,
una cosa complementa
l'altra.
Per tant,
la literatura
serveix per conèixer
la ciutat
no necessàriament
com era
o com és,
sinó com la veuen
les persones
determinades,
de determinades èpoques.
I aleshores,
la literatura
ens dona
el panorama
de diverses visions
que ha tingut la ciutat
i, per tant,
de diverses maneres
d'entendre la ciutat
que hi ha hagut
al llarg del temps.
Des de com la veien
els romans,
com la veien
els viatgers romàntics
o com la veuen
els ciutadans d'avui.
I una mica,
doncs,
l'exposició
pertany a explicar això.
També,
com des del present
i des de la Casa de les Lletres
es pot ajudar
a conèixer
i a preservar
aquest patrimoni.
Per tant,
tot el que veurem
amb l'exposició
tindrà a veure
amb patrimoni literari,
o sigui,
literari en el sentit
de no només
el que s'escriu,
sinó de literatura,
no històric,
per entendre'ns.
molt bé.
I en què consisteix
aquest patrimoni literari
que tenim?
No ho sé,
quin tipus de documentació?
Bé,
nosaltres,
l'exposició té dues parts.
Una,
són uns plafons explicatius,
il·lustrats,
evidentment,
molt il·lustrats
amb imatges,
i després té unes vitrines
que serveixen
per complementar.
Que és una mica
l'estil del Quixot
de Vallaneda.
Sí,
podria ser una...
Per qui hagi vist
aquella exposició,
el que passa és que
qui hagi vist
la itinerància
haurà vist només
els plafons
del Quixot de Vallaneda.
Aquí veurem
les dues parts,
i a través dels plafons
el que volem
és explicar
tota una sèrie
d'elements
organitzats
que constitueixen
el patrimoni.
Hi ha un primer element
que són els autors,
un altre segon
que són les obres,
un altre que són
les edicions,
és a dir,
llibres que han estat
editats a Tarragona
per primera vegada
o amb una edició
determinada,
etcètera,
etcètera.
Un altre que és
la premsa,
és a dir,
la manera com la premsa
ha tractat la literatura,
els elements literaris
que hi ha dins
dels mitjans de comunicació
bàsicament escrits.
Després hi ha
la vida social,
és a dir,
com la societat
ha anat incorporant
elements literaris
en la seva activitat,
com determinades
iniciatives
han servit
per promocionar
la literatura,
des de Sant Jordi,
que és la més coneguda,
fins a
entitats
petitetes
o de curta trajectòria
que han fet
algun tipus
de certamen,
de lectures poètiques
o el que sigui.
Després hi ha
un apartat
dedicat
als records
i homenatges
i un altre apartat
dedicat
al paisatge
i a les rutes literàries.
Això és
el panorama
del que mostrem
de manera
resumida
perquè la gent
pugui entendre
que el patrimoni literari
no és només
Pini Soler
o uns quants autors
molt coneguts,
sinó que el patrimoni literari
té molt de gruix,
hi ha moltes coses.
De fet,
una de les coses
que surten a l'exposició
és que
en un espai
conegut
com és la Galeria
de Tarragonents Il·lustres,
popularment conegut
com Saló dels Penjats
a l'Ajuntament
de Tarragona,
on hi ha
les persones
que en algun moment
l'Ajuntament
ha considerat
que tenien
prou mèrit
per ser penjats allí,
hi ha 11 persones
i d'aquestes 11 persones
5 són escriptors.
Per tant,
vol dir que hi ha
una consciència,
la ten
o no,
una consciència
que aquestes persones
han jugat
un paper important
en la nostra
vida col·lectiva.
Déu-n'hi-do,
com es prepara
on es posa això així.
O sigui,
primer pensant
els àmbits
i després entenc
que parlar una mica
en general
perquè, clar,
quan parlaves abans
d'autors,
per exemple,
clar,
quins surten,
quins no,
no tenim una llista,
seria enorme,
no?
És enorme.
L'exposició,
com deia,
pretén exemplificar,
fer pedagogia
i aleshores
el que no hi ha
a l'exposició
és llistes
completes
ni incompletes
de cada un
d'aquests conceptes,
sinó
explicar una mica
els elements
que componen
aquest patrimoni.
I precisament
en l'exposició
hem volgut fer
una cosa
que és donar
a conèixer
allò menys conegut.
Per exemple,
quan parlem
dels autors
no esmentem
els que a tothom
li venen al cap,
no parlem
de Pini Soler
o de Rovira i Virgili
o de Domènech Guencer
o d'Olga Txinacs,
per exemple,
en aquests plafons.
Parlem
d'autors
d'autors
d'autors
molt menys coneguts
com poden ser
Antonia Opisso
que era una escriptora
del segle XIX
que escrivia
literatura
que avui en diríem
de kiosc
en certa mesura,
literatura de consum
i, per exemple,
parlem
de casos
d'un cas
que considero
molt significatiu
que és el de
Josep Maria Güell.
Josep Maria Güell
era una persona
molt coneguda
a la ciutat de Tarragona
per la seva activitat comercial,
després va ser
regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona,
però crec que
molt poca gent sabia
que no tan sols
traduïa del rus,
sinó que era
un dels millors
traductors del rus
al català,
que és poca broma,
però molt poca gent
ho coneix,
això, no?
Per tant,
ressaltem coses
menys conegudes aquí,
igual en els altres
plafons
que està dedicat
a les obres
o coses d'aquestes.
Existeixen llibres?
Mira,
jo també no sabia
fet mai un estudi
de...
Existeix algun estudi
una mica
que us hagi servit
de Bíblia
per després
traslladar l'exposició
o un compendi
de la literatura
tarragonina?
Home, de fet,
el Joan va fer
un llibre
que és Tarragona Escrita
que és la
Tarragona Vista
pels escriptors
que abarcava
un ampli
ventall
d'autors
i de...
O sigui,
no sé corposar
si de zero,
el Joan.
El Joan
ho coneix,
de la veritat,
ho coneix molt, no?
Sí,
el que passa és que
aquest llibre,
per exemple,
dona a conèixer
una part d'aquest element
que serien
les obres que dèiem,
parla de les obres,
però després
hi ha molta altra bibliografia
sobre aspectes, no?
Per exemple,
sobre autors,
hi ha monografies
sobre molts autors,
hi ha els llibres
que s'han derivat
de les jornades
que es van organitzar
durant molts anys
dedicades a aquests autors
o a períodes determinats
com el modernisme
que donen molta informació,
també.
Després hi ha
els llibres
que parlen
de la història
de la impremta
o els llibres
que parlen
de la història
dels mitjans
de la premsa periòdica.
Clar,
són llibres
que tenen
una quantitat
d'informació
increïble
que també
hem pogut
utilitzar.
No existeix
un llibre
que sigui
la síntesi
de tot
o no sol llibre,
però sí que existeix
molta bibliografia
que es pot utilitzar.
us pregunto
de conclusions,
ara que està
tot posat
en forma d'exposició
i tot això
ha fet
el compendi
i resumidet.
Diríeu que
va existir
un període d'or
de les lletres
a Tarragona?
Des d'un punt de vista,
depèn
de què s'entengui
per lletres
per període d'or.
Si entenem
per la...
Hi ha diferents períodes,
jo crec,
que tenen
importància
per algun element.
L'època
de finals
del segle XVI
i principis
del segle XVII
és una època
molt dominada
per l'humanisme
que té una importància
al pes
de la impremta
de la ciutat
i això es tradueix
en una activitat
editorial
encara que no necessàriament
es correspongui
a una activitat
de creació original
que també hi era.
que també hi era
però és un moment
important.
Després hi ha
una altra època
que és important
si més no
per allò que veiem
que són les publicacions
que són
les que hi ha
a la biblioteca
que és a finals
del segle XIX
i principis del XX
que coincideix
amb l'època
d'auge del modernisme.
Hi ha moltes capçaleres,
moltes revistes,
també molts llibres
que responen
a aquesta estètica
modernista.
I jo diria
que hi ha
un altre moment
que es correspon
sobretot
als anys 80
del segle passat.
70-80.
D'una banda
hi ha un element
i és que
és el moment
en què
de l'eclusió
d'Olga Chirinax
com a autora
a la qual li dediquem
una vitrina
en aquesta exposició.
És el moment
en què tu vas mirant
els diaris
i cada any
hi ha un premi important
que el guanya
l'Olga Chirinax
i això
és un element
que cal tenir en compte.
Però a més
d'aquest
element destacat
de caràcter individual
d'una persona
que té èxit
hi ha una
efervescència real
a la ciutat
en base de col·lectius
en base de revistes literàries
tant de la universitat
com fora de la universitat
etc.
És a dir
això només cal veure
a Maroteca
i t'adones
que en aquell moment
es feia molta més cosa
de la que...
I que potser
correspon també
o sigui
no és Tarragona Illada
que fa això
sinó que correspon
al moviment literari
general català
no?
Pot ser
pot ser
no ho sé
però interessant
Suposo que també
és un moment
en què encara no
hem entrat
en el món
de les noves tecnologies
i en què hi ha hagut
com una certa dispersió
de les maneres
de fer les coses
no?
Ara
evidentment
em fa l'efecte
que a cap grup jove
se li acudiria fer
com fèiem en aquell moment
una revista
amb ciclostil
o amb fotocòpies
o amb ofició
de coses d'aquestes
sinó que fan
altres coses
que són menys físiques
no?
Perquè circulen
per la xarxa
etc.
I per tant
són menys locals
són més
universals
universals
Parlem doncs
de material físic
a part d'aquests plafons
heu comentat
que hi hauria unes vitrines
amb coses físiques
exposades
quines coses?
que a més em sembla
que el Joan ha portat
algunes
Sí
a veure
jo per exemple
alguna de les que
voldria destacar
per exemple
un fet curiós
serien
exlibris
la marca de propietat
d'un llibre
doncs que
bueno
tenim alguns
llibres
a la biblioteca
per exemple
que hi ha dos
exlibris
diferents
aquest llibre
ha passat
per diferents mans
i els propietaris
d'aquest llibre
li han posat
el seu exlibris
i això és molt curiós
perquè en tenim un
per exemple
que hi ha un exlibris
de Pinis Soler
n'hi ha un altre
del Gramunt
perdó
el Bebot
que és el que ens va fer
la donació a la biblioteca
i ara porta el segell
de la biblioteca
és una miqueta
a veure com ha anat
passant un llibre
d'unes mans
amb unes altres
si el propietari
li ha posat
el seu exlibris
el seu segell
altres
dedicatòries
d'autors
al propietari
del llibre
després també tenim
unes quantes cartes
de Pinis Soler
que Pinis Soler
això també ve
d'una donació
que ens van fer
a la biblioteca
que la correspondència
que tenia Pinis Soler
amb altres autors
de l'època
és molt curiós
perquè li envien
dient
hem rebut el seu llibre
i ens ha agradat molt
tota aquesta correspondència
també forma part
del patrimoni literari
de la part aquesta
més que no és un llibre
en concret
després ja
n'hi ha molts
però
el Joan
com que
això que comentava
de les revistes
dels anys 80
algunes
nosaltres no en teníem
ni coneixement
perquè
era un col·lectiu
que ho feien per ells
i que no ens han arribat
a la biblioteca
vull dir que
si això
per exemple
aporta
que nosaltres
puguem obtenir
a nivell de biblioteca
doncs tenir tot aquest tipus
de publicacions
que a vegades
un mateix
no li dona importància
i quan ho veus
en una vitrina
d'una exposició
penses
ah però si això
a casa
jo en tingui
doncs bueno
són una miqueta
ja són clars
ja és un
ja és un
ja és un
ja és un
sí
sí
sí
sembla que no
però sí
de fet aquest
aquest és un dels objectius
de l'exposició
en part
és que
un dels problemes
que ens hem anat
trobant
al llarg dels anys
és que
per raons determinades
hi ha coses
hi ha coses
hi ha coses
que han desaparegut
sobretot
quan són coses
de poques tirades
quan són coses
més alternatives
etcètera
han desaparegut
parlo del segle XIX
parlo del segle XX
i fins i tot
podria parlar d'ara mateix
que són coses
que són molt
molt efímeres
aleshores
si no existeixen les coses
aquelles coses
no han existit
i per tant
els investigadors
no ho poden treballar
i de vegades
et trobes que
en un llibre
es publica un llibre
sobre un fet
sobre un fenomen
sobre un corrent artístic
o literari
del passat
i dius
ostres
parla d'aquí
d'allà
més enllà
i de Tarragona
no en parla
o no en parla
perquè no hi ha les fonts
perquè no es conserven
per tant
hem de ser conscients
que l'única manera
que es faci justícia
dir-ho
d'aquesta manera
encara que sigui exagerat
que les coses
siguin representatives
del que realment va passar
és que es conservin les fonts
i és això
que dèieu ara
que
quan parlem
d'una biblia
de camaroteca
quan parlem de patrimoni
potser pensem
en el segle XIX
potser pensem
en època
o abans de la guerra
abans de la guerra
però
ostres
un fanzin
una revista alternativa
com aquestes
que he portat algunes
treu-les del sobre
home
és que ho té amagat
aquest home
ho té tot amagat
si aquelles revistes
que potser
van editar
només tres números
d'un col·lectiu
que es diu
andrògina
andrògina
i per què la tens tapada
la tens tapada
no no
és la revista
és la revista
a veure
perquè és una idea
suposo que són
la primera pàgina
és un tros de roba
negre
pintada
perquè
era una
col·laboració artística
i està enganxada
amb agulles
d'estandre roba
són
crec que els andrògina
són
els més
avantguardistes
que hi havia en aquell moment
de quin moment estem parlant
de quan seria
anys 80
anys 80
andrògina
de fet ja es feien aquells experiments
els anys 80
no firmaven
és tot
la seva poesia
bàsicament poètic
la seva poesia
és molt visual
és molt
seguint
la revista està feta
en base a fotocòpies
m'assembla
sí
sí
tamany dinar 3
i és tot
allargassat
és un format una mica més llarg
que el dinar 3
poesia visual
100% en fotocòpies
de malíssima qualitat
típiques dels anys 80
que li donen un punt
vuitantero
punt qui
sí
no no no
és
andrògina
és autèntic
qui ho editava això
això que ells mateixos
no signaven
però hi havia gent com el Pep Blai
com l'Enric Garriga
per exemple
ja està tot dit
ja més o menys el situem
escolti
quan van fer moltes
aquestes no les tenim
a la biblioteca
perquè clar
suposo que en durien
fer una tirada
molt curteta
i llavors ja no arribava
havies d'estar
molt a la guait
i saber
ah miren publicat això
evidentment
com que ens coneixíem tots
doncs circulaven
i si estaves una mica
interessat
era fàcil
però
però clar
si a les biblioteques
no arribava
això és evident
ni als quioscos
ni enlloc
de
això són alguns exemplars
van fer doncs més
diversos números
pel que veig
perquè hi ha portes tres
tu aquí
sí
aquí n'hi ha tres
aleshores
hi ha
aquesta
que es diu
la papallona calenta
a la biblioteca
maroteca
existeix una revista
hi ha una revista
arxivada
conservada
que és gradiva
que és del col·lectiu 80
però
el col·lectiu 80
també editava això
que la revista gradiva
tenia un caràcter més
entre cometes
formal
i més plural
en el sentit que
no hi havia només literatura
sinó que hi havia literatura
crítica
cine
etc.
en canvi
la papallona calenta
era una revista
d'un format
més
diferent
era un pòster
perquè era
un pòster
que es diu
plegava per quatre
i aleshores
tenia
escrits literaris
bàsicament
il·lustrats
aquí
n'hi he portat tres
també
bé
doncs
imagina't
un pòster
impresa les dos
qui hi havia?
el Romà Soler
l'Isamela
Lodrigues
el Pere Roca
el Josep
Cervalló
l'Istor Europe
de la Universitat
Déu-n'hi-do
aquí hi ha
en aquesta altra
la Judit d'Escensio
etc.
el típic col·lectiu
no?
gent que entra
gent que surt
gent que ara fa
que no fa
i després aquí
he portat
el més contestatari
que jo conec
que és un que es deia
Còlic
i que
està il·lustrat
amb una
amb una tassa de vàter
amb una cadena de vàter
amb la cisterna
la cadena
això sortia de la Universitat
amb lletra verda
no, cada número és diferent
ah
lletra verda
el color de lletra
vermellosa
marronosa
aquest és negre
aquest és rosa
i aquesta
cada revista
era un full
sí
aquesta era un full
era molt crític
molt satíric
contra la mateixa universitat
tot anònim
però hi havia
de vegades
tenien la delicadesa
de posar
els crèdits
i aleshores
els crèdits
posaven
noms de professors
com si ho haguessin
escrit ells
com si ho haguessin fet ells
sí
i ara se sap l'autoria
d'això
pot ser que algú veia
però sí
sí que se sap
perquè esclar
qui te'ls donava
era algú que l'havia fet
no?
sí
de quan és el còleg?
també és dels anys 80
també
tots els anys 80
no tot és dels anys 80
aquí per exemple
hi ha la revista d'art
que ja és dels anys 90
que és una revista
també literària
que aquí per exemple
de vingulada a la universitat
en aquest número
sí
en aquest número
hi surt
la Rosa Comas
o la Xus Garcia
sí
això ja és més
o l'Alfons Gregori
és una miqueta més cap aquí
aquesta és del 95
per exemple
això són exemples
de revistes
que intentarem
contraposar una mica
amb les revistes
de l'època modernista
que hi ha a la biblioteca
perquè són
com dèiem abans
una mica
dos períodes
en què hi va haver
molta efervescència
d'això
segurament que si
en el futur
es parla
d'ara
del moment d'ara
en lloc de parlar
de revistes
s'haurà de parlar
d'altres tipus de coses
perquè evidentment
ara revistes en paper
de blocs possiblement
de blocs per exemple
o d'altres tipus
de comunicació
sí
molt bé
nois doncs ho deixem aquí
ja us hem dit
que el tema avui
teníem dos temes
i eren prou llargs
perquè eren prou importants
però ho a destacar
recordeu
dissabte
acte de lliurament
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
més
homenatge
cantat
en forma de concert
a Montserrat a Balló
serà dissabte
a les 9
al Teatre Metropol
l'acte potser més important
de la primavera literària
sense desmereixer
un de molt important
però de més llarga durada
l'exposició
que inaugurem
dimecres
i encara fins al 29 de maig
a l'arxiu
al magatzem 2
es diu el 29 de maig
però l'allargarem
perquè
aquesta informació
que tens
és la de quan
vam
fer la roda de premsa
de presentació
de la primavera
però hem vist que
la convenia
allargar-la
durant tot el juny
pràcticament
fins al 26 de juny
ah molt bé
doncs vinga
encara
encara amb més marge
en tot cas
s'inaugura dimecres
a les 7 de la tarda
recordeu que estarà
instal·lada
a l'espai tabacalera
al magatzem número 2
on hi ha les dependències
de l'arxiu
també de la biblioteca
maroteca
avui per parlar de tot això
farem visita a l'exposició
a mitja temporada
cap a finals de maig
podem fer una visiteta
i així ho recordem
molt bé
perfecte
avui hem compartit
l'espai lletres
amb la Marielena Virgili
la directora
de la biblioteca
maroteca municipal
gràcies
gràcies a vosaltres
i també
com gairebé cada dilluns
amb la Joan Cavaller
gràcies per venir
tècnic de cultura
gràcies Joan
gràcies a vosaltres
mira
3 minutets
just el temps per dir-nos
el nom dels guanyadors
dels premis literaris
d'enguany
a veure si te'n recordes
ara no se n'acudeix
no ho recordo
ens veiem dissabte
al Metropol