Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonatxí,
Ricard Fernández i Òscar Cadiac.
Què tal? Molt bon dia.
Avui fem el programa d'alpinisme i d'escalada a Tarragona Ràdio,
aquest Pont de Mahoma des del mar.
Volem parlar des d'aquí, des de línia litoral,
de molts somnis que neixen justament aquí on som nosaltres,
a tocar pràcticament d'aquesta sorra i aquesta platja tarragonina.
Avui parlarem des d'aquí, des d'on som.
Nosaltres ja hem fet algun programa des del mar,
el primer, recordarà potser un programa que vam fer des de la copa del gos,
el fortí de la reina, darrere el fortí de la reina,
i vam practicar en directe psicobloc.
L'hem fet en dues ocasions ja des d'allà.
Avui al programa número 41 del Pont de Mahoma,
tot l'equip som a la platja, a la Rebassada, a la Quinqueta, a la nova estrella.
Des d'aquí us acompanyarem des d'ara i fins pràcticament a les 11 del matí
amb diferents temes també des de l'exterior,
perquè connectarem amb un dels companys del programa,
el Jordi Mena, que el tenim equipant una via en plena paret,
que està fent diferents llars a les roques a Benet.
I també anirem fins a Montserrat,
perquè volem parlar de la nova guia d'escalada amb el Josep Enric Castellnou,
un gran escalador que ens donarà detalls d'aquesta guia que tenim aquí a sobre la taula.
Montserrat a Freaklims, de Verivest.
Amb ell parlarem amb el Josep Enric Castellnou també al llarg d'aquest programa.
Des d'aquí també us farem diferents recomanacions que podreu fer vosaltres
en aquests propers dies.
Per exemple, si vol anar de trekking per Escòcia,
en parlarem al llarg del programa.
I també atenció, perquè avui el company Ricard Fernández
ens porta un text clàssic,
atenció, d'un pintor i crític xinès,
es diu Kau Shi,
ens parlarà també de muntanya des de la Xina.
Comencem el pont de Maume.
Ricard Fernández, bon dia, benvingut.
Bon dia, bon dia a tothom.
El Josep Maria Bonacci, bon dia.
Bon dia, esteu al meu territori, eh?
Que ho sentireu, eh?
Ara ens explicarà moltes coses de quants anys fa, d'això?
Molts, molts.
Més de 30.
Abans ens ensenyava la cara, com era allò, la cara del...
La cara que tot ho veu, a la Rebassada.
Aquí, a la Rebassada.
Òscar Cadillac, bon dia.
Bon dia.
La cara que l'hem vist per allà, eh?
Per la zona de la Sabinosa, no?
Això que cadascú ho ha de trobar.
Doncs busqueu, eh?
Si veniu aquí a la Rebassada, he de buscar aquesta cara que ho veu tot, eh?
I que està aquí a la Rebassada, i que el Josep Maria ens pot explicar moltes històries
d'aquesta platja tarragonina de la Rebassada.
I jo deia al començament, aquí neixen molts somnis.
Hem parlat en alguna ocasió d'aquell còmic del Mallory
que algú va veure quan tenia, no sé, 16 anys, 14, 15...
9 anys, imagineu-vos, eh?
I que allí va començar a somiar ja amb les grans muntanyes, eh?
Per tant, de la platja neixen també aquestes grans expedicions.
Estava aquí, a la platja de la Rebassada, al costat mateix.
I d'aquí, doncs, el sostre del món sigui, o sigui, de 0 a 8.848.
Bueno, 0, a vegades deien que era l'Icant, no?
Ara haurem de dir que serà, aviat, haurem de dir...
Que serà la Rebassada.
Bueno, la Rebassada.
Depèn de quins llocs, perquè, per exemple, entre l'Atlàntic i el Mediterrani
pot haver un metre de diferència al nivell del mar.
Vull dir que això ara, per sort, amb el GPS s'ha pogut solucionar una mica.
Però abans s'havia diria des de la Can, sí, efectivament.
Escolta, abans que res, tindríem que dir que estem al Chiringuito de la Nova Estrella.
Al Nova Estrella, sí, sí.
Has dit Chiringuito?
Has dit Chiringuito o Gingueta?
Mira, jo li diré tota la vida a Chiringuito.
Chiringuito, ara, com sempre.
Que em perdoni els perfeccionistes de la llengua catalana, però...
Gingueta.
El Chiringuito és el Chiringuito i tota la vida es quedarà així, no?
A la Rebassada són Chiringuito, no són Gingueta.
Pensava que era un ocell, això de la greix.
Bé, agrair-los als propietaris que ens han donat l'oportunitat de fer el programa des d'aquí, no?
Per mi el millor Chiringuito que hi ha aquí, la Rebassada, dels tres.
I, bé, són les gràcies que quedi clar que estem aquí a la Nova Estrella i que és...
Bé.
A més sembla corporatiu, eh?
Són els mateixos colors que tapeuen a ràdio.
Tenim el blau de fons també com ells, eh?
També amb aquest mar, eh?
I el mar, eh?
I el mar, no?
Sí, sí, el logo té alguna cosa de semblança, eh?
De fet, mireu, ara que ho dieu, sí, les lletres nostres són de color groc i les seves també, groc i blanc.
Bé, és com nosaltres, eh?
Mireu el Facebook i el Twitter que hi han penjat fotografies d'aquest programa en directe i fixeu-vos,
el logo, és curiós, de la Nova Estrella, que també té, doncs, la mateixa imatge corporativa que nosaltres,
fons de blau, del mar, no?
Lletres de color groc, corporatives groc, taronja, ataronjada, i ja té també, doncs, tipografia blanca, per tant, anem molt bé, eh?
Això de la Nova Estrella, he de dir, que un dels propietaris és el Gerard, un dia me'l vaig trobar comprant, no sé si estàvem al Carrefour o no s'han d'estar...
I diu, ostres, tinc un dilema, però no sé com posar-li el nom, al Chiringuito, i jo el vaig dir,
que allà hi havia l'estrella, posa-li l'estrella, perquè vull dir, almenys li farem honor a un Chiringuito que va estar durant quasi uns 100 anys a la Rebassada.
I mira, doncs, escolta, es veu que li va agradar la idea i va posar la Nova Estrella.
I crec que és un encert, posar-li aquest nom, perquè és un nom de tota la vida de la Rebassada.
Tothom sabia el que era l'estrella, el Chiringuito de l'estrella, no?
Jo recordo un concert de l'Axambusto, quan encara no els coneixia ningú, aquí a la Rebassada, a l'estrella, l'Axambusto, quan començaven, eh?
Quan començaven, amb la cançó de l'Axtral, i eren els inicis, eh?, quan encara no eren gaire coneguts, i ja estaven aquí actuant, eh?, l'estrella.
Aquí va haver una actuació dels hermanos Calatrava, me'n recordo jo el Chiringuito de l'Estrella,
que una llevantada se'n va portar tot a l'escenari, va ser espectacular.
Espectacular veure el feo d'Escalatrava cridant, perquè com una ola, deia el tio, bueno, eh?, jo va ser espectacular.
Un tsunami, sí.
I també recordar l'accident ferroviari que va haver-hi, em sembla que va ser un concert de Luz Casal,
que van morir unes persones, que també va ser just aquí, al davant d'on estem,
i bé, vull dir, hi ha hagut de tot, aquí a la Rebassada, coses tristes, coses alegres,
però bueno, Chiringuito de l'Estrella tenia les seves...
És una alegria de les teves, o sigui, aquí heu estat tota la saga, no?
Home, jo aquí m'he criat, a la Rebassada m'he criat.
El meu pare primer va agafar el Chiringuito de la Xurreria, que no se'n recordareu,
ell sí que se'n recordarà, era un Chiringuito que havia davant de la font de la Rebassada,
que per ser, aquesta font està a la part alta, i estaria bé que la tornessin a portar a la Rebassada,
és una font, és un podrot quadrat, que està a la zona del barri jueu de Tarragona.
Sí, sí, no em miris així, és veritat.
Aquella font és de la Rebassada, i tinc una foto dels anys 40,
que m'agradaria algun dia intentar recuperar aquesta font i que la tornin a portar aquí a la Rebassada.
Agafem la furgoneta, els romans també la d'haurien passar.
Per la Rebassada, els romans, per la Sabinosa, hi van passar els romans.
I tant, i tant.
No, és una font, era una font on tothom s'arrantava els peus,
i just al damunt havia un lletreur que posava,
prohibido lavarse los pies y los coches.
Deixa'm fer una cosa, perquè jo crec que estem rememorant,
estem agafant la consciència ara mateix dels oients,
estem fent una sacsejada,
i estaran recordant molts moments,
si algú té alguna anècdota relacionada amb aquesta platja,
una Rebassada d'aquesta època, que diem,
que ens truqui en directe.
Concurs de Castells el vaig guanyar dues vegades.
De sorra, eh?
De sorra, i vaig quedar subcampió en provincial,
però que consti que em van robar el primer premi.
Pensa que t'estan escoltant els castellers,
i potser ara ja estaven tots atents com que vas guanyar dues vegades.
A Lleona es regalaven una mobilet,
i aquella la bava dient,
i vaig perdre el mobilet dues vegades, tio.
Després ja era una bicicleta amb mobilet.
Primer la bicicleta la guanyaves aquí,
i a Tarragona, al balcó del Mediterrani,
feien el concurs provincial i donaven una mobilet.
Carai.
Sí, sí, això n'ha de dir.
Insisteixo, eh?
977-24-4767.
Truqueu-nos al Lluís Comas,
el company de la realització tècnica,
segurament es posarà alguns a telefònics,
sabrem que hi ha algú a l'altra banda,
i podrem saludar-lo,
perquè tothom deu tenir una anècdota relacionada
amb aquesta platja,
amb la Rebassada, amb aquells temps.
I sí, és un programa de muntanya i alpinisme, eh?
Sí, sí, no, no, va, vinga,
centrem-se en el nostre,
i no m'ha tocat el tema de la Rebassada,
que m'envalo.
Hem quedat que tot comença aquí, eh?
I tant.
Vull dir que d'aquí fins al sostre del món, vull dir que...
Però escolta'm, Òscar,
recordes aquest moment,
aquesta lectura del còmic de Malòria?
Recordes com si fos ahir o no?
Sí, sí, recordo l'estanteria on estava a casa,
i sempre quan anava a buscar aquest llibre,
que és el que m'apassionava més, no?
I havia de fer lectura per entrar a l'institut.
i per tant,
doncs aquest llibre hi havia els dibuixos
i hi havia la part de lectura.
Tom, benvingut.
El Tom a casa que s'acaba d'incorporar, eh?
El Tom també era de les platges, eh?
Sí?
Sí, sí, era salvament i...
el que feia el teu pare.
Jo tenia tres tiets fent salvament de platja
que et diré una cosa.
És que estic barrejant aquí platges i muntanya,
però sapigueu que quan era una persona
que necessitava un auxili a la Rebassada,
als anys 50, venia una barca de fustes ramant
des de la platja El Miracle.
Home, també puc dir jo
que estava a la Creu Roja Alpina.
Què passa al tren?
El grup de rescat de la Creu Roja Alpina.
Tu hi eres, no?
Sí, sí.
Voluntari de la Creu Roja.
I aquí ja tenia set anys, eh?
Aquí ja tenia set anys.
És que es lligava molt de voluntari de la Creu Roja,
Òscar.
Ricard, has d'intervindre i posar alguna muntanya
en aquest programa ara mateix.
Hem de posar una mica d'ordre,
perquè aquí s'estan posant nostàlgics amb la platja,
però està bé.
És que, a veure, realment la combinació al mar
proporciona també un sentiment molt fort, no?
És com la muntanya.
I realment, doncs, estar aquí amb tot el que ha passat,
tot el background, no?,
de tota la història, és molt poderós.
És un lloc molt poderós.
Saps el que fa la platja?
En el meu cas, suposo que també amb el de l'Òscar,
és que et passes tantes hores a la platja,
que jo pràcticament...
Passava, ara ja no.
Passava, i pràcticament la meva mare em va criar,
me va donar la mà a la terrassa d'un xiringuito d'aquests.
Que després t'agrada molt la muntanya.
El que ens ha fet és que has viscut tanta platja,
que quan vas a la muntanya t'apassiona tant la muntanya,
perquè és una cosa tan diferent,
que te cautiva, no?
I no sé si a l'Òscar li va passar el mateix,
però a la gent que és de platja,
la gran majoria, els agrada molt la muntanya.
És aquest canvi, no?, aquest contrast.
Hi havia el dilema, eh?
El meu pare era capità de baixell,
hi havia el dilema, el mar, muntanya, mar, muntanya.
Llavors va ser totalment a la inversa, eh?
Home, penso que aquí, a sobre, al nostre país,
tenim la gran fortuna de poder compartir
el que és el mar i la muntanya.
Sobretot aquí, a Tarragona,
tenim un privilegi de poder estar escalant
i fent muntanya en unes condicions rigoroses,
fins i tot a l'hivern,
i al mateix hivern poder estar a la platja
al cap d'una hora, menys?
Sí, sí, de fet.
I això ens dona també un caràcter, no?
Sabem compaginar aquestes coses.
No som els muntanyencs ardits,
doncs que anaven a tallar arbres i anar amb els bous,
sinó que aquí realment tenim un sentiment,
potser una sensibilitat molt especial.
El mar dona una sensibilitat,
la muntanya una altra.
Aquí tenim el pont de Bonachic.
I el Josep Maria que està fent aquí d'enllaç amb tot això.
El pont de Bonachic és un programa
que es fa aquest estiu a TAC12,
per les companyes de TAC12.
Montxeret Maria Bonachic que els guia per la muntanya.
No es diu el pont de Bonachic, no fotem.
No li he dit així perquè l'hem estrapolat d'aquest programa.
I per cert, l'últim programa sortiu els dos, també.
Sí, sí, és que vaig robant els cervells.
Ara ja prendré l'Òscar.
Imagina't.
No, és un programa que es fa al programa Estiu 12.
Hi ha un apartat que és el de sortides
i se recomanen sortides a la gent.
I bé, es van decidir fer unes sortides molt senzilles
per aquí al voltant
i per els comentaris de la gent que et va trobant
sembla ser que ha tingut bastant d'èxit,
que ha agradat bastant.
L'aturen pel carrer, el Josep Maria.
D'on ho fa, d'això?
És que la ràdio té l'avantatge que no coneixen.
Coneixen la veu, això sí,
però no coneixen la cara.
Quan fas tele, llavors sí, clar,
paren pel carrer.
Sí, és curiós que l'altre dia el Guala
em va saludar una persona que no coneixia de res
i em va dir, era una persona que era maño,
moltes felicitades, molt bé, moltes felicitades
perquè és una bona iniciativa.
Jo, hòstia, em vaig quedar així una miqueta.
Dic, gràcies, gràcies.
Jo no estic acostumat a aquest tipus de...
Home, s'ha de dir que el Josep Maria,
l'altre dia quan vam anar a l'excursió,
fa una documentació excepcional.
Vull dir, té un neguit per realment
aportar tot allò que el territori té,
que és una de les grans virtuts
de l'excursionisme de la muntanya
i que en el nostre territori realment
insistim nosaltres, i des d'aquí crec que ho hem de fer,
que tot l'entorn que tenim,
més enllà de la platja,
té una càrrega històrica,
paisagística,
tremenda,
i que s'ha de fer entendre.
De flora i de fauna,
i puc donar fe perquè el Josep Maria,
les excursions que fèiem amb les escoles,
o que intentem fer amb les escoles...
Aviam si l'estona m'ha repetit, no?
I tant.
Quan fèiem el taller de fauna i de flora,
bueno, fauna no tanta,
però alguna coseta...
Alguna cosa sortia.
Sí, i bueno,
realment era l'erudit de la sortida.
No, el que passa que...
Tothom s'interessava,
sobretot per les herbes
i les plantes que servien per la cuina...
Però s'interessava molt per l'Everès, eh?
Les preguntes sempre eren sobre l'Everès.
Bueno, sempre anàvem de l'Everès a la Farigola,
i a la Farigola a l'Everès.
Això està molt bé,
entre 0 i 8 mil metres...
Entre la Farigola...
Entre la Farigola...
Per cert, des que anem parlant aquí des de la Nova Estrella,
recordem, estem a la Quingueta,
si tenim aquí tu pel Josep Maria de la Nova Estrella,
la platja es va omplint, eh?
Es va omplint la platja,
i també aquesta Quingueta,
on ja veiem, doncs,
els primers clients llegint el diari,
esmorzant en aquest dia al matí,
i la platja, doncs, que es va omplint,
i també molta gent que va corrent per aquí de punta a punta,
que és habitual.
Aquí no hi ha treu ni festa major ni res,
la gent a primera hora ja ha d'estar entrenant.
Deu anar cap a la Sabinosa, no?
A veure...
No sé si van a veure alguna cosa en particular,
però va ser d'on fer el primer per allà, no?
No sé, que deuen veure la Sabinosa, els de sempre.
Escolteu-me, tenim una guia a l'escalada,
Montserrat Freaklims,
del Josep Enric Castellnou, Òscar,
que no és la primera que treu, no?
I la Fina Ferret no és la primera que treu.
Enllà vam parlar amb ell,
ara fa alguns programes,
avui ho recordem,
programa número 41,
i han tret aquesta nova guia, no?
Jo crec que és un bon moment,
perquè aquesta nova guia és un compendi,
vaja, ens ho explicarà ell,
però, clar, de Montserrat s'han fet diverses guies,
algunes d'ell,
i penso que aquí té més de mil rutes,
que totes les ha fet,
i molt ben ressenyades,
i ell ens en pot parlar directament, no?
Jo no soc massa d'escalada,
però, escolta, la guia aquesta té una pinta excepcional, eh?
Fotografies, esquemes, explicacions...
Les edicions del Josep Enric són...
I per molt que siguin en anglès,
vull dir, una cosa que s'entén perfectament,
perquè són coses molt breus,
i, vams, trobo que és recomanable 100% aquesta guia.
A part que és virtuós apostar per això, eh?
Que, per cert, la podrem trobar a la botiga de l'Òscar,
o no, aquesta guia?
La tindrem, sí.
Ara que estem parlant de les exportacions
que s'estan incrementant des de Catalunya,
val la pena dir que això també és un producte per exportar,
perquè molta gent que vingui de fora, estrangers,
que realment no coneguin el nostre idioma,
l'anglès, que és un idioma vehicular,
pot facilitar el coneixement, en aquest cas de Montserrat,
i també sé que hi ha llibres en anglès,
també de les escalades per la Costa Daurada,
que poden ajudar a aportar a la gent
i que coneguin no tan sols tot el nostre territori
com a zona de platja, que prou bé que està,
sinó com a zona de muntanya.
I bé, és un esforç important,
tot està en anglès,
però és que realment són ressenyes,
es poden entendre perfectament,
i com a vocació enciclopèdica,
que t'agafa tot un massís que és enorme,
totes fetes per ell.
Montserrat és la muntanya divana,
la muntanya 100 llibertat,
i el llibre,
both geogràficament i espiritual,
de Catalunya,
una part de l'aigua
que es troba a la cor d'Espanya.
A veure si el tenim.
Josep Enric Castellnou, molt bon dia.
Josep Enric, hola, bon dia.
No el tenim encara,
doncs anirem a buscar a veure si el podem localitzar.
Deu estar a Montserrat.
Deu ser a Montserrat, segurament.
Un bon lloc per estar.
Anirem a buscar-lo,
tan bon punt el tinguem,
el Josep Enric Castellnou,
i per davant d'aquesta guia.
I també tenim que anar a buscar
el company Jordi Mena,
que està per alguna paret de...
Els ports.
D'on el tenim, els ports?
Sí, sí.
Aquí parlo, no?
Allà a les roques del Benet,
obrint una nova via.
Com diríem, penjat.
Penjat, penjat com un xoriço.
Com sempre, com sempre.
A veure si el tenim.
Josep Enric Castellnou, bon dia.
No, no el tenim.
De moment no el tenim.
Ens diuen que no els companys de rehabilitació.
Segurament deu estar en algun lloc
amb cobertura,
fluctuant allò que passa a la muntanya.
I seguirem insistint
i tan bon punt tinguem l'un o l'altre.
Els hi anem pas des d'aquí,
des d'aquesta platja de Rebassad,
des de la nova estrella
on avui estem fent el programa.
Josep Maria, que te'n vas a Escòcia, no?
Sí.
Bé, una aventura que teníem preparada,
bueno, si el noi aquest deixa tocar el pitillo del cotxe.
Una aventura que tenia preparada fa uns anys,
una cosa que em llamava l'atenció de fer
i per qüestions personals i familiars
es va anar posponent.
Cago en l'hòstia, home.
Cotxet.
Estem fent ràdio i no es veuen,
però és que estàvem per sortir
i agafem aquest del cotxe que pitava
perquè tot plegat,
és que això em posa molt nerviós a mi,
tot plegat estava pitant
per veure si marxava el cotxe que havia aparcat.
Doncs no pitis, baixi, pregunta, home.
Clar que sí.
Home, parlant-se amb la gent.
És que la gent no té educació, ningú.
Ara tornem a Escòcia.
Anem a veure el Josep Enric,
que el tenim ja al Castellnou, ara sí.
El Josep Enric Castellnou, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Doncs bé, mira, a punt de portar
amb el fill a la piscina.
Doncs anem per feina, doncs.
No el podem entretenir gaire,
però a soldar-te des d'aquí,
des del Pont de Maoma,
avui fem el programa des de la platja,
a la Rebassada,
i amb aquesta guia que ens ha portat l'Òscar
a les mans,
una guia que ara acompanya, Ricard,
deia que és una guia en vocació internacional, no?
Sí, sí.
És una guia que vam decidir fer en anglès,
perquè, com podeu veure,
és una mica voluminosa, no?
Tenir més de 400 pàgines.
I, esclar,
doblar o triplicar l'idioma,
que era la nostra intenció,
fer-ho en català,
en castellà i en anglès,
hauria suposat
un volum excessiu, no?,
de paper.
I vendre la mateixa informació tres cops,
en la qual,
consumint la vida,
pagar tres cops,
i vam creure que no...
que no era lo adient, no?
Jo penso que l'escalador
que es va llogar una mica així,
ja,
amb un nivell d'informació
una mica més internacional,
està perfecta, aquesta guia, eh?
Ara hem llegit el primer paràgraf,
i, bueno,
a més,
no cal oblidar
que Montserrat
és una mica
el cor de Catalunya,
parlant de les muntanyes, no?
Sí.
I,
inclús,
una mica més enllà,
també.
Sí, home,
de fet,
el que volíem...
Hi havia un forat,
amb tot el candidat de llibres,
guia que s'ha visitat sobre Montserrat,
hi havia un forat pel tema de...
hi havia un buit d'informació
per a la gent de fora d'aquí, no?
Aleshores,
és una zona que,
per importància,
dintre l'escalada amb roca,
és una de les primeres zones europees,
però, esclar,
sense la informació a l'abast
de tota aquesta gent,
no ho sé,
hi havia un forat
que hem intentat cobrir amb això.
i, a més a més,
hem aprofitat per reunir
tota la informació de Montserrat
amb un mateix volum
la qual cosa tampoc no existia, no?
Mil i pico vies,
mil vuit,
va dir la fina,
potser va dir això, no?
Mil vuit vies.
Sí, mil vuit, sí.
I les has fet gairebé totes
per poder...
Sí, tot el que està posat aquí,
tot el que està posat aquí,
ho hem anat a fer nosaltres,
o sigui,
la informació és tota de primera mà, no?
Carà.
Hem fet moltes més
perquè n'hem hagut de descartar moltes.
Clar.
Però tot el que està aquí, sí,
és informació de primera mà.
Aquí ens preguntàvem dues coses, no?
N'hi ha alguna ressenyada
que actualment potser està interdit a escalar o...
En principi no,
tot el que està posat,
pot ser que estigui prohibit,
esclar-ho temporalment,
durant uns quants mesos l'any,
a la qual cosa està posat també aquí
al llibre, a les ressenyes,
però de vies prohibides totalment no n'hi ha cap,
aquestes les vam evitar,
perquè si estan prohibides...
I parles de les cabres
i parles també de la bimba.
La bimba és el gos de la fina, no?
Sí, el gos de la fina,
i a més el portem sempre bé nosaltres,
i és un company d'escalada allà,
el Fidel i juganer també.
I juganer.
Sí.
Sobretot anant a buscar troncs.
Sí, sí.
I me sembla que ens coneixi,
tothom ens coneix pel gos.
o sigui, quan ens donen passar per allà
diuen, hòstia, mira els de la bimba.
Ahir vaig parlar de la guia
i em van preguntar pel gos,
i dic, ah, també coneixes el gos.
Sí, sí, tothom coneix el gos.
És important.
Llavors, no hi ha problema
per anar amb el gos per Montserrat
i en referència a les cabres
sí que hi ha hagut algun problema, eh?
Sí, si no fa gaire,
va haver un accident,
perquè clar, van per les feixes
que hi ha sobre les roques
i, clar,
empenyen còdols
i cauen els còdols
sobre la gent que hi ha a sota, no?
I aquestes cabres
es van portar als ports, no?
Sí, es van introduir aquí.
Aleshores, el que passa
és que Montserrat
és com una illa molt petita, no?
Envoltada d'autovies
i les cabres no poden sortir d'aquí.
Tampoc no hi ha depredadors naturals,
en el qual la població
jo crec que s'ha escapat de les mans,
això és que ho van introduir, no?
La població és excessiva
i el dany ja no és que tirin pedres
sobre la gent que passa de sota,
que també el dany
és que el bosc,
el sotabosc,
està en un estat lamentable
i darrere d'això
hi ha l'erosió, no?
La Montserrat és un lloc
d'una horografia molt accidentada
i sense sotabosc
el sotsol es perd.
I aleshores les cabres,
jo crec que això és un problema enorme
i que així hauria d'actuar ja.
L'erosió dels aiguats, també,
i dels incendis?
Bueno, quan hi ha un aiguat
o quan hi ha un incendi,
l'incendi fa el que fan les cabres,
deixen el terra descobert de vegetació
i quan veu un aiguat,
suant-ho tot.
Ja.
I aleshores,
només cal anar a Montserrat un dia d'excursió
i veieu com estan els camins, no?
D'on fer, hola Josep,
sóc el Josep Maria Bonatxí,
d'on fer d'això perquè
a mi m'han donat algun sostillo,
les cabres a Montserrat,
feien el joc de l'oca,
que és una cosa fàcil en principi,
que no té cap problema,
que estàs allà tancat amb una canal,
ostres,
em va començar a ploure pedres
i eren les cabres que hi havia per dalt,
vull dir que no és problema,
estan al tanto.
Escolta, Josep,
Enric,
per la gent que no entengui l'anglès,
això de les tres colors de les línies,
ens ho pots explicar,
també he intentat fer un tema homogràfic,
precisament per la gent que no entengui l'anglès,
i hi ha tres colors de traçats de vies,
que són roig, taronja i groc.
El roig són vies esportives,
per tant, perfectament equipades.
El roig és el vermell, eh?
Sí, el vermell.
A la ribera d'Ebre.
El, sí, el taronja.
Són vies completament equipades,
però obertes per baix, clàssiques,
en la qual es pot preveure
que no tots seran seguros bons
ni tots estaran a la distància que toca, no?
I el groc són vies clàssiques desequipades,
és a dir, una via groga s'ha de portar,
s'ha de tenir en compte
i s'haurà de portar una mica de material,
sigui frient, sigui empotradors.
No hi ha cap via inclòs al llibre
que s'hagui de portar pitons i martells.
Està molt bé, està molt bé.
Una gran eina, no?, per poder anar...
Esperem que sí.
Jo crec que amb aquest disseny dels colors
vam intentar que fos molt...
que primer cop d'ull poguessis copsar
la naturalesa de l'estil de l'escalada, no?
Després hi ha el text on explica...
Bé, tot el que vingui d'explicar, no?
És una virtut, és una virtut de les guies del Josep Enric,
que sempre ha posat molt èmfasi en el treball gràfic,
que sigui molt clar, molt entenedor.
Les altres guies que també ha fet Montserrat,
que n'hi ha noves quantes també,
el propòsit és fer unes ressenyes altament interpretables, no?
Sí, bueno, aquest era, clar, una guia en principi és per això.
Perquè la gent pugui, com mínim, saber a què atendre's
i pugui decidir què és el que vol anar a fer, no?
Josep Enric, t'agraïm molt que hagi avui a Tesla trucada
del pont de Maoma.
Sabem que tens que anar a portar la canalla a la piscina,
per tant, no volem prendre gaire més temps.
Saludar-te des d'aquí, des de la platja,
i escolta, també hi ha molts records cap a tota la ribera, cap a Tivissa.
Moltes gràcies.
Allà on estigueu.
Molt bé, moltes gràcies.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Vinga, gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I seguim en directe avui en aquest pont de Maoma número 41,
des de la nova estrella, des d'aquesta guingueta,
des del Chiringuito, de la Barra de la Sada,
el Josep Maria Buenatxer,
amb el Ricard Fernández i l'Òscar Cadillac,
i amb tot amb ells, que també que ens han rebut fantàsticament aquí,
ens han donat a esmorzar i tot,
vull dir que molt bé, i tornarem, eh?
Tornarem a viure d'aquí.
I tant que sí, també que sí.
Escoltau-me, tenim avui el Jordi Mena,
com deien que el dèiem a buscar d'aquí una estona,
que està, doncs, escalant,
equipant, millor dit, un sector,
però tenim també un text clàssic,
com sempre, de muntanya,
que avui, Ricard,
ens el portes de les antípoles,
pràcticament de la Xina, no?
Sí, és un text que vaig trobar, diguem,
a través d'una altra font,
molt interessant,
i que tenia desat des de fa temps
per altres temes,
i aprofitant avui, doncs,
que estem aquí, al costat del mar,
doncs, és un text que relaciona
l'aigua amb la muntanya,
i és d'un, d'un
crític, imagineu-vos,
crític i pintor xinès
del segle XI,
de la dinastia Tang,
i és molt graciós
perquè em fa molta gràcia
que fa una relació, diguem,
orgànica de la muntanya,
associa la muntanya
amb el cos, fins i tot,
cosa que ja fa temps
que vam llegir un article
de Ruskin,
que era un escriptor
i filòsof
del segle XIX,
que també parlava, doncs,
amb aquests termes, no?
Vull dir que una separació, doncs,
de vuit segles
i les percepcions
segueixen sent les mateixes
sobre la muntanya.
Això ens hauria de fer pensar
una mica, realment,
a les emocions que ens desperta
aquesta muntanya,
com estàvem parlant també
del mar,
que realment és universal,
en el sentit que realment
a la humanitat, doncs,
a la humanitat
li desperta unes sensacions
que passin els segles,
que passin,
sempre són més o menys similars,
no?
Vull dir, aquesta és la virtut
de la muntanya, no?
Doncs, mirem,
amb aquest text,
esperant que no passi cap tren
en aquests moments,
i...
Richi, tu que esmorres pel matí,
Richi,
que esmorres.
Avui ho has vist,
avui ho he fet un dia,
és el mateix que nosaltres.
Hem fet vuit segles,
així de cop, eh?
A la Xina, avui he anat a la Xina.
D'on trobes aquests llibres,
Richi?
Un dia m'ho has d'explicar.
Buscant, buscant.
Vinga, en sintonia
i anem amb aquest fragment avui
d'aquest clàssic
del seu a dotze xinès.
Kouou o seu.
Kouou o seu.
Doncs vinga, som-hi.
La muntanya té els cursos d'aigua
per artèries,
les herbes i els arbres
per cavallera,
les boires i els núvols
per maquillatge.
Per això la muntanya
deu a l'aigua la vida que l'anima,
a les herbes i els arbres
la bellesa,
a les fumarades i els núvols
l'encant.
L'aigua té la muntanya per rostre,
els quioscs i els pavellons
com celles i ulls,
la pesca com a font d'animació,
en conseqüència.
L'aigua deu a la muntanya
la seva seducció,
als quioscos i pavellons
la claredat i l'alegria,
a la pesca la poesia.
Així és com estan agensades
les muntanyes i les aigües.
Molt bé, molt bé.
Això només ho podia fer
una persona oriental.
Això ho has traduït o estava així?
Això és un text que vaig tenir la fortuna
de trobar amb un llibre
que està traduït al català,
però és d'un escriptor
que parla sobre el paisatge.
Quan parla dels quios,
es refereix?
És justament això.
El concepte de paisatge
és un concepte que no és geogràfic,
és un concepte fins i tot artístic.
se'n parla molt,
els geogràfes en parlen molt,
és tot un tema
que dona molt de sí,
però que els orientals
ens porten molt avançada.
Tant xinesos com japonesos,
el concepte del paisatge
el tenien molt ben definit
i el reproduïen,
per exemple,
en els seus jardins.
D'aquí ve el que parla dels quioscs,
perquè reproduïen les muntanyes
i la natura
dins els seus jardins,
que és tota una especialitat
en l'art oriental
i ells des de molt enrere
ja estaven parlant
d'aquesta recreació
de la naturalesa
en particular.
Sí, amb estètica
estaven per sobre
dels europeus,
però anys llum,
perquè ells amb estètica
segles enrere ja
tant amb les dones
com els jardins,
com els seus palaus,
l'estètica,
i aquest text que acabes de llegir
és molt...
ens fa un resumen
de l'estètica del paisatge
comparat amb l'home.
Ell treballa...
Aquesta persona també pintava,
el seu pare també,
i són, doncs,
eren uns artistes
i gent molt culta,
però tenien aquesta sensibilitat
perquè realment
hi ha fins i tot treballant
a partir de les recreacions
de la natura, no?,
i de la muntanya,
vull dir, ja...
ell està parlant dels pavellons
i la pesca,
i de...
Doncs amb aquesta reducció,
el concepte de paisatge
ja artístic,
que és el que realment
ens ha de fer prevaldre
aquesta idea,
fins i tot ara, no?
Aquest text la guarda,
l'haurem de recuperar
el juny de l'any que ve,
i tant,
o abans,
o abans.
Perquè amb la Xina
ara haurem d'estar
bastant lligats, eh?
Sí, sí,
haurem de buscar
un contacte directe,
un pont directe amb la Xina
perquè estem
amb les mirades posades allà.
Haurà de ser un pont de Confuci
en lloc un pont de Mahoma
ja gairebé, no?
No, Òscar?
Bueno...
Ah, hi ha la vessant
xinesa.
Hi ha la vessant
inexplorada,
començada a explorar,
però ens queda
explorar la part principal
del cim,
del Brot Peak.
Aquesta iniciativa
de l'Òscar
que obre molt
els ulls
a tothom,
que fa muntanya,
no?
Perquè al Brot
tothom puja
pràcticament
pel mateix lloc
i només amb una persona
com l'Òscar
se li podia ocurrir
la idea de dir
no,
anem per la Xina,
home,
que per allí no n'hi ha ningú.
Ho has dit com si estigués
una mica tocat, eh?
No, no,
em va recordar una miqueta
les paraules del cur,
no?
Curd Invergues
que va dir
no hay que repetir,
com diu aquell,
hay que explorar.
I aquestes paraules,
vull dir,
ell, per exemple,
que és un fan del cur,
que l'Òscar sempre parla
del cur i tal
perquè l'admira,
doncs això potser
és l'essència
del muntanyengut dèntic,
no?
Que vols escoltar
les paraules del cur,
ara acompanya el Lluís Comas,
les buscarà ràpidament,
eh?
I li dones feina
amb el Lluís.
I escutarem les paraules del cur
quan parla,
no repetim.
Els que ens agrada
la muntanya moltes vegades
anem a fer un pic
aquí al Pirineu,
que no té cap cosa
de l'altre món,
però ens ha passat
a tots que a vegades
diem,
hòstia,
i tirem per aquí.
I hem anat pel dret,
no?
Això a tu.
El Miguel Ricard
ens ha portat
a donar sur a això,
però bueno,
sí que ho hem fet
moltes vegades,
no?
Broma en broma.
Anem a explorar,
home.
El cur,
broma en broma,
sempre ens ha fascinat
i és un gran orador
i quan ha vingut,
hi ha vingut ja
diversos cops
i intentaríem
també que tornés a venir.
Jo penso que és
una persona tan,
tan vàlida
i és de les poques persones,
jo l'única,
l'única,
que va pujar al Brot-Pic,
que està viva.
Sí,
molt bé.
I també
l'única persona
que ha anat
sis o set cops
a la vall de Sàsgam
pel cantó xinès
i qui ens va inculcar
aquesta zona desconeguda,
no?
Escoltem,
escoltem el cur.
En Amambul
fui la puesta del sol,
arriba
a 8.000 metros,
fuimos los primer hombres
de ver
una puesta del sol
a 8.000 metros.
fue un momento fantástico.
Nosotros sabemos
esa es la cumbre
de la nostra montaña
de sueños,
del grande cristal,
este enorme cristal
que es el K2,
8.611 metros.
Es la segunda montaña
del mundo,
después el Everest.
pero el Everest
con la su forma
no me impresiona mucho,
no es muy bonito,
el K2 es fantástico.
fantástico.
Només ell
ho pot dir això,
és que només ell
pot permetre's això,
no?
El gran cristall,
és sempre exploració,
en els llibres del curt
hi ha entre 0 i 8.000 metres,
parla de petit,
anar a buscar
els cristalls de nit,
perquè així...
consti que t'he portat
un cristallet petit a temps.
Uns quants de granat,
l'Òscar,
descobrirem aquest petit secret,
no?
Ens va portar,
doncs,
un de mi,
particularment,
uns petits cristalls de granat
d'allà de la zona
del Val Toro,
i és això,
és també aquesta relació,
no?
Els cristalls,
el curt Dienberger,
descobrint,
anant a la muntanya,
només per descobrir,
i això ho ha fet
tota la seva vida,
tota la seva vida.
No,
no ens cansaria mai
d'escoltar el curt,
per cert,
el jurament l'he imitat
prou,
prou, eh?
Sí,
jo,
emitat,
bé,
el curt.
Bueno,
seguim,
ara intentarem localitzar
el company Jordi Mena,
a veure si el trobem.
Per cert,
abans que parlàvem
amb el jurament Castellnou,
deixeu-me recordar
que ens ho diu
el Josep Massana
que hi haurà
a Tivissa
una trobada,
Tivissa,
la tercera trobada
d'escalada
a Tivissa-Ribera d'Ebre
dissabte i diumenge
17 i 18 d'octubre
d'enguany,
i per tant
amb el Josep Massana,
que ja vam parlar
bé en una ocasió,
doncs aquest programa
també el convidarem,
per poder parlar
d'aquesta trobada.
I felicitar el Josep Massana
perquè no para,
no para,
una activitat
contínua
d'escalada,
és impressionant.
Felicitat el
perquè això
requereix un temps
i li dedica
molt de temps.
Escolteu-me,
que tenim
una amiga
del programa
que s'ha incorporat,
que passava per aquí,
no sé si passava per aquí,
he vingut,
però la tenen aquí,
és la companya,
a més,
periodista,
Cinta S. Ballmunt,
que està aquí amb nosaltres.
Cinta, bon dia.
Hola, bon dia,
què tal?
Per tu,
què significa aquesta platja
de la Rebassada?
Per mi parlàvem de platja
com a origen
de molts somnis,
amb el cas de l'Òscar,
però també amb altres,
deia el Ricard,
que ens inspira
no sé què,
però alguna cosa especial.
A mi de petita
quan vivia a Barcelona
em portaven a la Rebassada
sovint
perquè tinc família aquí
i era la platja
de referència
de fer amics,
d'estar amb la família,
de passar-ho bé,
de vacances,
d'estiu,
i últimament
és més de baixar
de bon matí a caminar
o el capvespre nit
a passejar
i a aprendre alguna cosa,
perquè jo realment
de platja,
pel que s'entén
d'anar a la platja
no hi entenc,
no hi vaig sovint.
Si vens a aprendre alguna cosa,
vens aquí,
a la guingueta
de la nova estrella.
La nova estrella
que se'n fa en el programa avui.
Perquè hi ha bon rotllo,
a més fan moltes activitats
també,
fan concerts,
segurament,
al vespre.
Activitats
i gimnàstiques.
Lúdiques.
Sí.
Els dimecres
de tot una mica.
Saurem el tren.
Saurem el tren.
La Renfe.
Activitats com la Renfe.
Mira, he trucat a la Renfe
i que no passis cap tren,
però no en sent ni cas.
No t'han fet cas.
I el pont de mama,
que els hi faríem un pont,
si convé.
Jo em pensava que passaven de nit
els trens,
jo veig que no,
que passen totes hores.
en totes hores.
Escolta'm,
i a l'altra banda,
Josep Maria,
que en bon atxí...
Estem acostumats.
Estem acostumats,
no?
Els trens.
I el sentim.
Formen part de l'espectacle,
no?
Diguem-ho de...
Molt bé.
Cinta,
doncs escolta'm,
de muntanya,
últimament ha fet alguna cosa,
de muntanya,
o alguna escapada?
A veure,
aquest mes,
vaig sovint a l'abric romaní,
si es pot considerar
a la muntanya,
així,
a capellades,
que com ahir,
després estem fent
una excavació,
demà hi torno,
un campament d'enandertals
de fa 60.000 anys,
dirigits per...
Ai.
Igual que els campaments bàsic.
Igual, no?
No,
no,
també.
Bueno,
hem llegit una cosa
del confucionisme
de la Xina,
eh?
Sí.
A veure,
i,
home,
mira,
l'abric romaní
era un curs de travertir,
d'aigües també,
i la raó que està formada
entre travertir,
és un lloc molt bonic,
és una cova molt maca,
perquè ja fa
més de 25 anys
que s'hi escava,
llavors veus molt bé,
i és fruit,
doncs,
d'aquest efecte geològic.
Un rebric romaní.
Un rebric romaní
ens pot explicar alguna cosa,
no?,
també,
d'això,
aquí al pont de Maoma,
no?,
també algun dia,
no?
Sí,
un dia el convidem.
És una signatura
que tenim pendent
amb el Josep
de fer coincidir agendas
i que quadri.
Perquè ella ha fet
el Kilimanjaro,
no?,
i altres muntanyes,
o no?
Sí,
perquè ella ha viatjat
molt per l'Àfrica
i li agrada molt
també caminar
i té la seva trajectòria
en aquest sentit,
no com l'Òscar
o com vosaltres,
no?,
però,
com tot l'equip
de Maoma,
però a un altre nivell.
Li agrada molt
la muntanya,
res,
no?
De fet,
això de l'arqueologia
té molt a veure
amb la muntanya.
T'has de desplaçar
la muntanya
si vols
trobar coses.
El gran projecte
de futur
de l'Udol,
del qual se'n parlarà
molt properament,
properament els propers anys,
passa per Àfrica.
Sí,
perquè ell vol anar
a buscar les arrels
de l'evolució humana,
llavors t'han d'anar,
en principi comencen
per Eritrea
i fer tota aquella zona.
Llavors,
estan molt contents
perquè s'ha aprovat
un projecte
d'investigació
en aquest sentit
i amb un company
ja han anat
diverses vegades
per preparar-ho
i sí,
sí,
se'n van mirant
cap allà.
Almenys suposo
que durant un temps
una excavació anual
per a aquelles terres
la tindrem.
A Etiòpia
també s'hi va
des de l'IPS,
també hi ha
un altre projecte
de recerca
que ho participat
amb altres científics.
Si vols veure
els nostres orígens,
l'Àfrica
és d'on venim
llavors,
en principi.
També hi ha
ara teories
que diuen
si venim d'Àsia
i això,
però en principi
la cuna
de la humanitat
segueix
en Àfrica.
És curiós
perquè fins i tot
l'actual
deriva continental
parteix
de la ubicació
diguem
d'Àfrica
com a centre
de referència
i la resta
de continents
s'han anat
allunyant d'Àfrica.
Vull dir,
geològicament
Àfrica
és un espai
molt estable
geològicament.
La resta
de llocs
són realment
convulsos.
A Àfrica
potser hi ha
volcans
perquè hi ha
una relació
diferent,
però és curiós
com podem establir
un paral·lelisme
entre el naixement
de la humanitat
i el naixement
dels continents
també
des d'Àfrica.
Espera que passa
a la B.
Hi ha molt
de tràfeg
ferroviari.
Mira que hem trucat
abans a la Renfe
i hem dit
que no em passin
gaire.
Hem de fer servir
més influències.
No ha pogut ser.
Estàvem a...
El Jordi de Aument
no el localitzem,
el company Jordi de Aument
ens diuen
a l'organització
que estem trucant
però que deu estar
fora de cobertura,
són una poca cobertura,
el tenim a la paret
equipant
i si podem contactar-lo
abans que acabi el programa
el contactarem.
Ens ha vincat a Escòcia.
Josep Maria,
que ens ha llegit
que te'n vas a Escòcia
i anem a fer un programa
allà a Escòcia.
Estaria bé.
Hi ha nevat a Escòcia.
De moment...
De moment
les notícies
és que fa molt de fred.
Ha sigut un estiu
super fred,
màxim és de 15 graus
i que ha fet molt de fred
i que la neu
de l'hivern passat
no se fos
a dalt dels cims
que són cims
de 1.500 metres
els més alts
encara hi ha neu.
No sé.
Però molt de fred
vol dir sota zero.
Molt de fred
vol dir si la màxima
és de 15
suposo que per la nit
ens farà 5.
Has d'anar al tàntum
a parlar de molt de fred
tenint l'Òscar al costat.
Sí, clar.
A mi molt de fred.
A mi molt de fred.
A mi molt de fred.
A mi molt de fred segur que no.
Però bé,
que passarem
de les calors
d'aquest estiu
de 40 graus
passarem allà
i suposo que
al principi
ens costarà una miqueta.
I el Bennevis
és un lloc
que es caracteritja
per a vegades
la humitat
i la pluja
a l'estiu
o ara en aquest cas
que dius que hi ha neu
però sobretot
a l'hivern
queda tot
com si estigués
dins del congelador.
Tot dins d'un freezer
que...
Tu m'animes.
Sí.
Que allà
s'hi va fer
doncs
escalada en glas
això
quan t'ho permet
el temps
i si no
normalment
es parla
de l'hivern escocès.
Bé, de fet
anem a fer
la West Highland
que és una mena
de camí de Santiago
per dir-ho així
una miqueta
que recorre
la costa oest
des de Glasgow
fins a Fort Williams
i són 150 quilòmetres
i bueno
no hem de caminar molt
cada dia
només puc dir això
i era
anar a un lloc
per aïllar-nos
una miqueta de tot
no parlem
a l'anglès
el parlem molt malament
tots tres
els que anem
practicareu
vull dir que serà l'hòstia
perquè ja m'han dit
que no cal que parli anglès
perquè amb els escocès
no t'entendràs
vull dir
per tant
és igual
si no parles anglès
no hi ha cap problema
ja anirem a universar a l'escocès
que sigui whisky
i bueno
ja us enviaré fotos
s'entenen tots
després de beure un parell de whisky
tothom s'entén
jo us enviaré fotos
i aniré fent el meu report diari
ja ho anireu passant
quan te'n vas
i quan tornes
el dia 3 de setembre
sí
que tindrem algun programa
el proper programa
que estaràs per a Escòcia
sí
però ja us trucaré
des del Ben Nevis
ja us trucaré
i enviaré cada dia
el parte
com feia l'Òscar
des del 8000
jo enviaré el meu parte
perquè sàpigués
com va la cosa
potser tens més fred allà
que l'Himalaya
per això
tal com ha anat aquest any
mira
ara que parlava l'Òscar
del Freezer
recordo una anècdota
del Peter Borman
i del Joe Tasker
entrenant-se
per anar al Changabang
i feien bivacs
provant el material
dintre una càmera refrigeradora
o sigui que tu podries
fer-ho aquí al restaurant
i t'entrenes una miqueta
també
també vaig
vam fer un programa
a la tele
me'n recordo
que era una gent
que anaven a l'Antàrtida
no sé on anaven
i anaven a Barcelona
amb unes càmeres
congeladores enormes
i anaven cada dia
no sé si eren 20 minuts
o mitja hora diària
i es posaven
dintre d'aquelles càmeres
per començar
a aclimatar el fred
no és que tu
es pot aclimatar el fred
o que?
bé
et pots arribar a acostumar
pots provar
els equips
el material
si crea humitat
si és glasa
si no és glasa
i evidentment
entrenar-te
sí
entrenar-te
o estar preparat
per la que t'espera
no?
no sabes la que t'espera
no?
ja
sí
hi ha un component psicològic
del fred
crec jo
de la manera
com pots entomar
el fred
i realment
resistir-lo una mica
perquè
debilita molt
diguem psicològicament
el fred
aleshores
doncs
el fet d'entrenar
mentalment
doncs
saber com
encarar-te
en aquestes situacions
doncs sí que s'entrena
clar
evidentment
de fet els humilits
som
això que expliquem
molt a l'Ipes
som fruit
d'una glaciació
també
d'un canvi climàtic
que ens va portar
a una glaciació
o sigui
venim del fred
dada important
atenció
vull dir
no venen aquí
del costat de la platja
venim del fred
vull dir
que això
vol dir
allà d'alguna
de vegades
et trobem
algun mamut
boníssim
s'ha trobat
algun mamut
cap a l'Ipes
a la platja
també trobes
algun mamut
i a la muntanya
sí, ballenes
escolteu-me
la que ha entrenat molt
és la Mara Alvarez
ha entrenat moltíssim
i ha aconseguit
ja el seu
segon fruit
el segon 9A
en escalada esportiva
que de fet
teníem previst
parlar avui amb ella
el que passa
que és fora d'estranger
però segurament
al proper programa
podem parlar amb ella
amb la Mara
que ja feia
l'estiu passat
a Erevella
Margalev
aquesta impressionant
i imponent via
el seu primer 9A
es convertia
en el seu món
ja 5 dones
que han fet
aquest nivell
jo n'ho he fet
aquest altre
aquest ha sigut
el sector
a l'Alt Urgell
a Perles
al sector de Perles
a la via
Esclatamàsters
es diu la via
Esclatamàsters
no m'heu dit
tot
per tant
des d'aquí la volem felicitar
a la Mara Alvarez
que l'avant de Niki Tarragona
també
recordeu
el cicle de conferències
i que en fi
parlarem amb ella
properament
per felicitar-la
per aquest segon 9A
femení
és molt important
val a dir
primer
per aclarir
aquesta graduació
del que estem parlant
és pràcticament
el sostre
de la dificultat
que es pot trobar
en l'escalada esportiva
que és la que porta
diguem
el nivell
de grau de dificultat
més alt
i a sobre
hem de felicitar-nos
perquè això
converteix l'escalada
i crec que per extensió
altres activitats
de muntanya
amb una de les activitats
físiques
que més integra
la separació
de gèneres
vull dir que realment
tant homes com dones
realment estan arribant
a uns nivells
similars
en realització esportiva
i això és molt important
en la societat
ara que se vol igualar
totes aquestes qüestions
l'escalada
està assolint
uns nivells
socials
fins i tot
de màxima plenitud
hem de felicitar
a la Mar
perquè ha fet esclatar
el màster
aquest noia
ha de atacar ja
el 9B
el 9B ja
perquè al 9B
se li està acabant curt
si suposa
com a objectiu
ho farà
sí
segurament que sí
perquè a més a més
és una gran escaladora
i amb la salvatat
o la dificultat d'apagir
que ella és baixeta
és a dir
quan ets alt
i escales amb esportiva
és més fàcil
ella no és gaire alta
el que passa és que és molt hàgida
és molt prima
molt fibrada
trena molt
és una de les virtuts
jo recordo
la Isabel Patissier
en els anys 80
que era una de les escaladores franceses
que no tenia una complexió atlètica
que era el que més o menys
es demanava en aquella època
doncs de grans
tibades
i de gran
i ella era una persona fineta
que fins i tot
va arribar a fer
en un sis de llençaria
i de roba interior
i era una persona
fina
però que tenia
una gran tècnica
i una gran elasticitat
doncs per arribar a llocs
que els altres escaladors
ho feien
a base de força bruta
vull dir que
l'escalada
té aquesta versatilitat
pots utilitzar
moltes capacitats
Ricard
el fet de ser dona
li dona un punt més
en quant a la dificultat adquirida
perquè potser
sembla que
tingui que tenir
menys força física
justament
aquesta és la virtut
de l'escalada
no és tot força física
tots sabem
que és un treball
molt tècnic
i que això
dona moltes oportunitats
a nivell
ara estem parlant
a nivell esportiu
i de desenvolupament físic
i rendiment físic
la tècnica pot suplir
molt
en molts casos
això us hauria de parlar
millor
d'un especialista
en l'escalada esportiva
però com a tècnic esportiu
jo crec que l'Òscar
també estaria d'acord
amb mi
que això dona
moltes facilitats
que no hi hagi
aquesta diferència
entre homes i dones
com a gènere
una explosivitat
que doni un plus més
en els homes
sinó que justament
la dona
també aporta
les seves habilitats
diguem
en quant
de la seva especificitat
fisiològica
com un avantatge
també
traslladeu el món
del vapinisme
també seria
jo crec que la dona
clar
si explota
les seves qualitats
que en té moltíssimes
clar
des de
per exemple
gairebé
comparant-ho amb l'home
és molt més
molt més
elàstica
molt més àgil
segurament
el pes també
influeix
l'alçada
ho comentava
i no diguem
la ment
i la intel·ligència
vull dir
que tot això
i la mare
ha demostrat
que deu tenir
un
deu tenir
deu ser privilegiada
en aquest sentit
perquè
utilitja com un mètode
que ha anat progressant
any rere any
durant
gairebé
no sé
em sembla que
ara recordo
per uns 10 anys
fa que està
escalant
i ha anat
progressant
o sigui
ha de tenir
un mètode
infal·lible
perquè està arribant
el sostre del món
diríem
de l'escalada
de dificultat
Cinta
il·lustra'ns
evolució i gènere
com està la cosa?
a veure
nosaltres
el que els companys
han pogut saber
estudiant restes
que han aparegut
a la cima
de los huesos
a Tapuerca
és que físicament
ja
de fa
com 500.000 anys
400.000
hi havia una diferència física
ja molt important
entre homes i dones
el dismorfisme sexual
que li diuen
i a partir d'aquí
podríem derivar
de si les tasques
més dures
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la
com la cacera
o de més esport físic
van anar derivant
cap als homes
i les dones
més
però això és molt
agosserat
perquè
també és
una qüestió
cultural
físicament
sí que hi ha
aquesta
prov
aquesta evidència
de
que érem
diferents
potencialment
aquí pot lligar
una mica
amb l'últim llibre
de l'Eudal
que realment
anem cap
a una evolució
a través de la tecnologia
fins i tot
i la potxa
que pots confluir
d'alguna manera
hi ha una convergència
a veure
aquí
ja es parla molt
ara estem derivant
a nivell
d'això
d'etnologia
es diu
que les cultures
gairebé no hi ha
cap cultura
en la que hi hagi
una preeminència
de la dona
pel segure home
sempre hi ha hagut
un
com
s'ha considerat
la dona
amb un estatus
diferent
no?
en canvi ara
sembla que anem
amb aquesta equiparació
no?
que culturalment
s'està evolucionant
no?
en aquest sentit
però des del punt
de vista físic
i cultural
des del punt
de vista cultural
del nínxol
que ocupa la dona
amb la societat humana
no?
s'està equilibrant
més
justa
hi ha algunes revolucions
o societats
que eren
eminentment
femenines
maternals
per dir-ho d'alguna manera
que la dona
era la que tenia
el paper rellevant
per tirar endavant
era la que feia
rodar el dia a dia
com a les societats
prehistòriques
també
això ja
hi ha
molts
molts
les que portaven
l'economia
d'alguna manera
l'economia
del clan
les que s'encarregaven
tenien cura
d'aquelles
reserves d'alimentació
tenien cura
de la canalla
educaven
hi ha molts antropòlegs
que sostenen
que realment
no ha estat
un tema físic
que les dones
podien suplir
una certa
manca de potència
muscular
o de capacitat
perquè no tot
és la força
no tot és la força
i això és justament
el que estem parlant
de l'escalada
d'activitats
escolteu-me
us vull veure
un camp 3
o un camp 2
amb aquesta conversa
allà dalt
això és un match
mirant cap amunt
mirant l'oixó
mirant les muntanyes
mirant Concòrdia
i jo crec que
deuen tenir un plus
de
una conversa com aquesta
un plus
de profunditat
perquè pots anar
a parar
a llocs
inimaginables
la hipòxia
pot fer meravelles
pot fer
molt de mal
i dir
autèntiques barbaritats
això sí
l'únic
això sí que sembla
físicament
potser la dona
no té
una capacitat
d'adaptació
tan gran
com la de l'home
en el fred
diuen
i això sí que no
l'Òscar
suposo que
com que
va molt al fred
i va amb dones
i homes
pot ser
pot comentar-ho millor
però
sí
pot anar per aquí
pot anar per aquí
els hi costa
jo penso que els hi costa
més
a la dona
l'adaptació al fred
li costa
més
no sé
si és una capacitat
la Mara Álvarez
per exemple
ella a l'hivern
no escala
va fer rocòdrom
i no va a sector
precisament perquè
diu que li agrada
escalar amb sol
si no escala amb sol
amb temperatura
no està
més de gust
jo crec que també
té a veure
la circulació
la circulació
bueno
i molts altres
sí crec que és un tema
fins i tot
m'estic preocupant
perquè soc molt friolero
jo
la temperatura
fins i tot
deu haver
fins i tot
hi ha una diferència
de temperatura
entre home i dona
crec que hi ha
algun tema
ara estic aquí
entrant en un terreny
que potser
seria més mèdic
rebrem garrotades
no continueu per aquí
que rebrem garrotades
podem portar un expert
un dia en parlem
sí sí
el Jordi
a veure
el Jordi Mena
creieu que l'hem pogut localitzar
o no
a veure
Jordi
hola
no
estàs picant
el Jordi m'ha dit
que entraven
en una zona
que no tenien cobertura
a mi m'ho han enviat pel mòbil
i segurament
no podrem contactar amb ell
doncs aprofitaram
per saludar-los
des de la nova estrella
perquè m'arriba pràcticament
la recta final del programa
avui
des d'aquesta guingueta
xiringuito
de la placa de la rebessada
Josep Maria Bonatxé
les rebessades són xiringuitos
en recordeu-se'n
soc català
i m'agrada molt
la llengua catalana
però és que les rebessades són xiringuitos
no podem dir guingueta
bé
estem parlant de mestissatge
tampoc
és tan dur
és que això és un món a part
ara demanarem la independència
de la rebessada
molt bé
i que torni la font
que torni la font
i que torni la font
que és nostra
i fixeu-vos
quan vingueu la rebessada
busqueu la cara
que tot ho mireu
la cara que tot ho veu
que tot ho veu
sí sí
busqueu-la
la trobem d'aquesta platja
saps on té Cinta o no?
no
no
ara m'has deixat descol·locada
no
bueno
deixem un estonet
de la que ho miris
i si la trobes
te farem un regal
molt bé
Cinta Sevellón
gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres
per convidar-me
i parlarem un dia també
això eh
com a repte
l'obalca de Hermonell
que pogués venir
al pont de Mahoma
i que intercanviin experiències
no?
sí
perquè hi ha molts punts
de confluència també
són punts de vista
diferents
però que
que poden aportar molt
mútuament
de fet jo i el Richi
vam fer d'arqueòlegs
vam anar a Tivissa
al llaciment ibèrica
allà dalt
la primera cosa
que ens van preguntar
què fotien allà
aquests hòmens
tenint a baix la vall
que feien allà dalt
amb tantes pedres
clar vull dir
tot això
té una explicació
i això seria bo
que ens ho expliquessin
perquè
fas excursions
veus un munt de pedres
amunt d'una vegada
i no et dones compte
que allà
no t'ho mires
s'entendetà ni mal
clar
allà hi havia una població
de gent
dels nostres antepassats
que vivien allà
amb el mola de Genesies
estem parlant
de la mola de Genesies
efectivament
i amb ell
dèiem
ostres però com pot ser
que visquessin
aquesta gent
tenint a baix
més recursos
que aquí dalt
passant fred
aire i pedres
i bé
tot això té una explicació
que
potser
amb la cinta
ens ho podrien explicar bé
tot això
ja que hem parlat
del Josep Angli Castell Nou
parlàrem de Tivissa
sexe domini
justament
justament
Tivissa
compta amb un jaciment ibèric
de primera magnitud
aquesta zona
de les muntanyes
de Tivissa
realment
són una joia
molt poc explotades
fins i tot
i molt poc conegudes
i tota la zona
de muntanyes
de Tivissa
bandellós
és un sistema
molt interessant
molt interessant
crec que hem d'explotar
aquest coneixement
del territori
no tot és Prades
i Montsant
aquí tenim
unes autèntiques
joies
que hem de valorar
i en tots els sentits
des del punt de vista
arqueològic
antropològic
paisagístic
és extraordinari
jo hi vaig molt
m'ha quedat clar
que hi vaig molt
per aquella zona
tu hi vas per tot
el rincològic
no sé com t'ho fas
no perquè m'han agradat molt
m'han agradat molt
sempre les muntanyes
de bandellós
i les de Llaveria
m'han agradat sempre
moltíssim
hi vaig més
que al Montsant
i que a Prades
això si t'ho puc assegurar
i les trobo més salvatges
menys concorregudes
de gent
i més impressionants
vistes al paisatge
un paisatge
més impressionant
que no a Prades
i Montsant
que potser té més fama
hi va més gent
però us asseguro
que si aneu a Miami
platja
aparqueu el cotxe
i pujeu cap a les muntanyes
que hi ha per allà al costat
de Miami
quedareu parats
un cop esteu dintre
d'aquestes muntanyes
del que hi ha allí
perquè són impressionants
jo hi vaig ser
i tant
i ells?
l'Oscar també
també s'ho coneix
i ovelles per allà
no?
ja ovelles?
t'hi portaré
anirem a fer la
ferrota Jordana
i farem per allà
una miqueta
justament l'altre dia
estava llegint
un llibre
de l'any 31
d'una guia
de Josep Iglesias
d'aquesta zona
i parlava de l'ovella tarragonina
que s'ha extingit
ja al segle XIX
i ja no em va quedar cap ràster
però era una ovella
molt integrada
en el territori
i sembla ser
bueno
autòctona totalment
ara ja està extingida
és una llàstima
també es van extingir
els dips
els dips
que són importants
que
t'aixuclaven la sang
per la nit
i bé
sembla ser que es van extingir
al segle XVII
però jo crec
que encara n'hi ha
acabarem parlant
de pops voladors
també
això forma part de la història
això forma part de la història
recordem que tenim un poble
aquí a la vora
que es diu
Prat Dip
que volia dir
Prat de Dips
i els dips
eren uns gossos llops
vampirs
que a la gent
li tenia molta por
en aquella època
i les meduses
de la rebessada
també
aquestes són terribles
però aquestes no són
de fàbula
aquestes són de veritat
anem tancant allà el programa
programa especial avui
agraïm
especialment
aquí ens han acollit
a la nova estrella
en aquesta quinqueta
que us recomanem
a més com viu a cinta
amb activitats
amb concerts
es menja bé per cert
aquí ho fan tot bé
a més
si voleu trobar
jo que m'he criat
amb aquesta platja
i quan vinc aquí
al xeringuito
de la rebessada
vinc amb aquest
perquè trobo l'ambient
d'abans
trobo gent
la gent de la rebessada
venen aquí
trobes molt la gent
de poble
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
el trobes aquí
sempre assegut
saludes amb un
saludes amb l'altre
i bueno
s'ha creat aquí
un ambientillo
de rebessadencs
que està bé
doncs mira
ja ho sabeu
la nova estrella
la nova estrella
passant el pont
on hi ha Can Bonachí
doncs
just al darrere
estic per fer un pont jo
d'aquí
esteu aquí darrere mateix
un altre pont
o un túnel
a mà esquerra
cap a la direcció
de la Sabinosa
direcció de la Sabinosa
on havíem
l'estrella
l'estrella
de tota la vida
diríem que
la posició exacta
d'aquest xeringuito
és on havia
l'educació i descans
que no sé si tu
l'has conegut
que sàpigues
que aquí hi havia
el xeringuito
del Ministeri
d'Educació
i Descanso
a l'Òscar
se'n recorda segur
José Maria
ets un pou de sorpreses
Òscar
te'n recordes
aquest o no?
imagineu-vos
el José Maria
a la muntanya
és que és espectacular
perquè estem
en el mateix camp
escolta
algú té que escriure
un llibre d'aquesta platja
tinc un llibre
que ara l'aniré a buscar
perquè li volia regalar
la cinta
gràcies
i primer he de trobar
la cara
que tot ho veu
i és un llibre
que va fer
un amic del meu pare
que parla de la rebaçada
dels anys 20
als anys 60
i en ple d'anècdotes
i ple de
això era un poble
aquí vivien pescadors
ho sapigueu
era un barri pescador
i era un veritable poble
pescador de Tarragona
la rebaçada
un dia us ho explico
anirem a la ràdio
i farem un programa
de la rebaçada
doncs sí
aquí el podríem fer
i portar gent
d'aquesta època
un llibre
de la meva mare
que va escriure
la meva mare
i també surt
per aquí
passejant
els gossos
ah val
molt bé
Ricard
preu un llibre
una biblioteca d'estiu
em feu entre tots
però molt bé
ara mentre demaneu
unes cervesetes
jo aniré a buscar
el llibre aquest
que només li dono
a la gent
que sé
que estima la rebaçada
molt bé
companys gràcies
Ricard Fernández
ei
ens veiem per la muntanya
vinga
Josep Maria Bonacci
gràcies per memorar
aquest passat
no tan llunyada
d'aquest indre
particular i especial
de la ciutat
gràcies
Òscar
ens veiem
gràcies
també
i ànims a l'Òscar
ànims a l'Òscar
que li espera la Xina
ànims a l'Òscar
que li espera la Xina
i vinga
a apujar-lo tots
i força Òscar
la Xina immensa
la gran Xina
la Xina país
la vall
com es diu
la vall de
la vall de
la vall inòspita
i no es pura
Xàxia
Xàxia
doncs allà
allà
allà
en parlarem
i parlarem molt
la Xina musulmana
el Xing Yang
el Xing Yang
i
i
algun dels llocs
per ferits
el Mahoma
i
va traspassar
va traspassar
les muntanyes
de 8.000 metres
i el desert
del Tacla Macan
que si mai entres
mai sortiràs
però no és així
perquè jo estic aquí
al fons de Mahoma
i vaig poder sortir
doncs avui veurem
el número 41
des de la nova estrella
Cinta Seballmon
gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
i a l'arxa de tècnica
com sempre
Lluís Comas
us ha parlat
Josep Ponyer
programa 41
tanquem des d'aquesta
la nova estrella
i tornem-la
d'aquí 15 dies
des d'un altre indret
no sabem
si serà l'estudi central
o un altre lloc de la ciutat
que vagi molt bé
i docia
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
Fins demà!