Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferent.
I on avui fugim de l'horari habitual dels dilluns a les 11 del matí,
però integrat dintre del magazín matinal del matí de Tarragona Ràdio,
avui dimecres reprenem la temporada de l'espai Tothom.
Espai número 207 d'aquest programa a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui començarem amb una bona notícia, i és que els Reis d'Orient ahir visitaven la muntanyeta,
convidats pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona.
Per 12 anys consecutius, els usuaris de l'Associació Provincial de Paral·lisi Cerebral de Tarragona,
amb seu a la muntanyeta, van rebre aquest dimarts la visita de Ses Majestats els Reis d'Orient.
Com dèiem, aquest dimarts rebien la visita dels Reis d'Orient,
que els portaven regals per a tots la visita.
Era possible gràcies al Col·legi d'Aparelladors,
arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Tarragona
i també de la Fundació Tarragona Unida, que depèn del mateix col·legi.
Enllestida la entrega dels regals a cadascuna de les persones usuaris de l'associació,
arribava també un dels moments més importants,
quan els Reis lliuraven a aquest centre un regal que necessitaven feia mesos,
una televisió de 50 polsades.
Nosaltres, doncs, els donem també l'enhorabona
i esperem que a tots vosaltres, els Reis Mags, us hagin portat tot de coses bones.
A l'altra banda de l'aparell tècnic hi ha el Lluís Comés,
qui us parla, Miquel González. Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Ja fa setmanes que volem conversar amb l'Associació Catalana per la Integració del SEC,
perquè ells han denunciat fa poc en un vídeo el seriós perill
que representa la reforma del Passeig de Gràcia de Barcelona per a les persones cegues.
No es tracta de ser centralistes, sinó que es tracta que aquest fet
pot passar també en altres ciutats de Catalunya
i fins i tot de la nostra demarcació d'aquests i d'altres temes.
Avui en volem parlar amb la responsable de comunicació de la SIC,
la Meritxell Aimeric. Aquí saludem a través del telèfon.
Meritxell, molt bon dia.
Hola, bon dia i bon any.
Bon any. S'han portat bé els Reis?
Sí, i tant.
Esperem que també es portin bé amb projectes com aquest, com els que denuncieu.
Què passa al Passeig de Gràcia, Meritxell?
Per què no us fa gràcia el nou Passeig de Gràcia?
Bé, doncs el que ha passat és que, com potser alguns sabeu,
perquè informativament ha sortit en molts llocs, no?
Encara que no només a Barcelona, sinó arreu,
al Passeig de Gràcia han fet una reforma integral.
I bé, ja és una cosa que fa un any i mig, aproximadament,
que s'estava fent i es va acabar el novembre passat.
I en aquesta reforma integral el que s'ha fet és, diguem-ne,
donar menys protagonisme als cotxes i fer unes voreres molt més amples.
Però què ha passat?
Que en aquestes voreres s'han inclòs uns carrils a cadascuna d'elles.
Una vorera, per exemple, és de 21 metres.
I en aquesta vorera, pel mig, hi ha un carril
que representa que per anar a molt baixa velocitat
i que és per vehicles molt concrets, com taxis o vehicles dels veïns
o vehicles de càrrega i descàrrega, no per tots els vehicles,
però aquest carril està, diguem-ne, al mateix nivell que la vorera.
És a dir, no s'ha de pujar i baixar un graó
o no s'ha de pujar i baixar una rampeta, no?
Que seria la manera de fer-ho accessible per a tothom,
per cadires de rodes. Clar, no volem que hi hagi un graó,
sinó que hi hagi una rampeta.
Sí, un desnivell, un canvi en el nivell, diguéssim.
Sí, un canvi de nivell perquè es pugui desestar.
Per tant, de controlar si estem a la vorera
o estem amb aquesta mena de carril
per on hi poden circular els cotxes, no?
Exactament, perquè ara hi ha una confusió molt gran.
El que està passant és que el passeig de Gràcia,
efectivament, té dues voreres molt ben delimitades, molt amples,
que tenen, efectivament, una rampeta, un desnivell,
i per mig, doncs, hi ha uns carrils per cotxes,
però al damunt de les voreres hi ha també aquests carrils
per baixa velocitat i per uns vehicles molt concrets
que no es detecten ni amb els peus ni amb el bastó.
Per tant, usuaris de gossos pigalls no ho noten amb els peus
i els gossos no estan entrenats per detectar-ho
i els usuaris de bastó no ho detecten tampoc
perquè el bastó no ho nota i els meus peus, doncs, ja hem dit que tampoc.
I el contrast de color, a més, és poquíssim.
Per tant, gent amb baixa visió o gent que vagi despistada,
de fet, ho està dient molt la ciutadania,
que en realitat turistes, persones que vagin despistades
caminant per la vorera, passejant, doncs no ho detecten.
Al final ja no es tracta no només d'un problema per al col·lectiu,
sinó que sembla que es fa extensiu a tot tipus de ciutadans,
com sol passar amb moltes d'aquestes reivindicacions.
En aquest cas, no hi ha tampoc un canvi de textura,
és a dir, que ni amb el bastó, ni amb els peus, ni el gossos pigalls
seria capaç d'interpretar-ho, no?
A veure, en realitat, sí que és veritat que les rajoles de Passeig de Gràcia
són molt concretes, tenen un dibuix molt concret,
i tenen, doncs, és a dir, si algú ho mira, dirà,
doncs és que és diferent el terra del carril
amb el terra de les rajoles de Passeig de Gràcia.
Però tothom, diguem-ne, tothom que ho ha provat,
ha dit que no es nota ni amb els peus ni amb el bastó aquest canvi de textura.
Hauria de ser un canvi molt més acusat.
Molt més radical, molt més.
I, de fet, és que tampoc no acabem d'entendre
per què, si, clar, si sí que hi ha realment un creuament real
en el que baixes una rampeta,
doncs per què no ho han fet també en aquests carrils?
Perquè, clar, això confon molt més.
Quan en un mateix carrer, per ample que sigui,
hi ha els dos, diguem-ne, els dos models,
és molt difícil que entenguis o que puguis trobar-te en una situació
de dir, bueno, és que no sé què està passant aquí, no?
La llei parla de rebaixadors en passos,
de rebaixadors en creuaments, de textures fins i tot,
en punts al terra.
Té una... hi ha concreció en aquest cas?
O què hi diu la llei aquí?
Bé, aquí...
Perquè, clar, és una situació bastant concreta,
però que es pot trobar.
No sé si teniu coneixement que hagi passat alguna cosa similar
en d'altres ciutats de Catalunya,
però vull dir, vaja, que suposo que no serà ni el primer cas ni l'últim.
No, a veure, el que està passant arreu,
ja no Catalunya, sinó arreu,
i crec que és una cosa internacional,
és que s'està utilitzant molt el que s'anomena cota zero
o nivell zero o plataforma única,
que és a dir, un carrer que tot està al mateix nivell
i no hi ha diferència entre voreres
i la part on circularien els cotxes, les bicicletes, tot això.
Sobretot en carrers semipeatonals, per exemple.
Sí, exactament, sí, sí.
Aquests carrers semipeatonals que ara estem tan acostumats a veure,
doncs això, bueno,
se'ns està venent com la gran idea de disseny universal
perquè, sí que és veritat,
per dirers de rodes va molt bé, per cotxets va molt bé,
per tothom, diguem-ne, per anar passejant va bé,
però per les persones cegues és un perill.
És un perill i no s'està delimitant bé.
Llavors, què està passant amb això?
Doncs que no hi ha una normativa clara.
Sí que hi ha normativa que diu
que s'han de marcar els passos de vianants,
que s'han de posar encaminaments,
per exemple, en el Passeig de Gràcia
hem aconseguit que es posin uns encaminaments des de la paret,
per molt que la vorera sigui de 21 metres,
doncs que des de la paret hi hagi un encaminament
que et porti fins al pas de vianants i tot això.
Però clar...
L'encaminament és aquest canvi de textura
que hi ha altern o que et portaria des de la paret
fins al punt on creuar, fins al pas de zent.
Sí, sí, serien unes ratlles rugoses
que això sí que es noten bé amb els peus i amb el bastó.
El que passa és que això no està resolent aquest problema.
És a dir, això t'indica on està el creuament,
però no t'ajuda a saber que estàs en perill
quan estàs passejant per una vorera tranquil·lament.
És a dir, per exemple,
ja en el vídeo que tu mencionaves,
la primera escena és un company
que està sortint de la parada de metros de diagonal,
per posar un exemple molt concret.
Aquesta sortida, doncs, està a la vorera,
tranquil·lament a la vorera.
Aquesta persona, quan surt del metro,
just se'n va cap a l'esquerra
pensant que està a la vorera i no està a la vorera.
Es fica dintre del carril, sense saber-ho.
Clar, la llei no parla,
no diu res d'aquesta mena de carrils,
perquè encara no existien.
No havia...
Mai havia passat una cosa així.
i tampoc diu que a les zones semipertonals
s'hagi de marcar tot el que és el contorn
de la part, diguem-ne, més de vorera.
Sí, de la hipotètica vorera
que no està marcada en un nivell.
Exacte, això no ho diu cap llei.
Suposo que aquí se suma el tema
de l'aplicació ja de la normativa existent
o de la normativa vigent,
que en molts casos també heu denunciat
que no s'aplica
o que s'aplica d'una manera irregular.
a la part, ara se li suma una manca
de normativa concreta,
és a dir, una marca de concreció amb la normativa.
Sí, sí, de fet, a veure,
en principi, ara s'acaba d'aprovar
la llei d'accessibilitat de Catalunya
a l'octubre de l'any passat,
ja de l'any passat.
Sí, sí.
I, bé, el que està ara per veure
és què passarà amb el codi
o el decret que la desenvoluparà,
que allà hi haurà coses d'aquest tipus,
suposem, no?
És a dir, coses concretes que diguin
doncs aquí s'ha de marcar això,
s'ha de fer allò altre i tal.
I en aquest sentit sí que és veritat
que hem de dir que la Generalitat
ens està donant cabuda
per entrar en els grups de treball
sobre aquests temes.
però també hem de dir
que en aquest cas, per exemple,
l'Ajuntament de Barcelona
no estava gens obert.
T'ho anava a preguntar
quina ha estat la resposta de l'administració
perquè això al final ha acabat
amb una videodenúncia
que després nosaltres compartirem
també a través de les xarxes socials
i els nostres oients podran veure
el vídeo i aquestes situacions
amb les que deies.
A Tarragona no tenim una situació similar
amb qüestió de carrils
però sí amb qüestió de carrers semipiatonals
on les voreres no estan marcades
i també poden portar
a situacions amb un cert perill, no?
Sí, sobretot a mi m'agradaria
ara que dius això
fer èmfasi en que els conductors
tinguin molt clar
que aquestes zones semipiatonals
doncs, efectivament,
el peató, el vianant
és el que té la preferència
però a més que se n'adonin molt
que les persones cegues
per exemple
no sentim els cotxes elèctrics
i no sentim les bicicletes
mentre no les tenim molt, molt, molt a prop
fins i tot els cotxes...
Híbrids
Sí, exacte, cotxes híbrids
quan van de poc a poc
Sí, sí, cotxes nous
que van molt a poc a poc
Exacte
i això sí que és un perill
perquè potser el conductor
pot estar pensant
que te n'adones
que el tens al costat
i no te n'adones
i no saps si hi has de passar
si no has de passar
totes aquestes coses
s'estan creant conflictes
a l'hora de moure'ns
les persones cegues, no?
Jo crec que tothom
al final perquè
de fet
als Estats Units
o al Japó
ja estan posant normatives
per al tema del so
dels vehicles elèctrics
i tot això
i aquí hi hauríem d'arribar
a la Unió Europea
s'hi hauria de posar
que ja fa anys
que ho té damunt de la taula
i no diu res
La solució, Meritxell,
a grans trets
ho dic perquè se'ns acaba el temps
però a grans trets
seria marcar
el contorn
d'aquesta hipotètica vorera
que diem
en el cas de la pràctica
de la plataforma única?
Sí, nosaltres creiem que sí
de fet en el vídeo
podreu veure
que hi ha
un bon exemple
que s'ha posat a Terrassa
a la Rambla de Terrassa
i allà
tot i que no és
la situació ideal
nosaltres preferim
que són rampetes
i creiem que això també
és disseny universal
si es fan amb l'angle
amb la inclinació adequada
però en tot cas
si no es fan voreres
com a mínim
marcar-ho correctament
tot el llarg
de la vorera
Són els perills
de la pràctica
de la plataforma única
sense canvis
de senyalització tàctil
com vosaltres apunteu
i visual
sense contrast
ni colors correctes
doncs al final
acaben
amb aquest risc
de perill
i també això ho veiem
a ciutats com Tarragona
amb el cas
del Passeig de Gràcia
que és l'inici
diguéssim
o l'exemple més clar
d'aquesta denúncia
que podrem veure
també a través
de les xarxes socials
al YouTube
ho compartirem
ara tot seguit
Meritxell
així doncs
podrem veure
de totes maneres
heu aconseguit
moltíssimes visites
Sí, sí
4.000 i escaig
ho hem aconseguit
i molt ressò mediàtic
gràcies als mitjans
de comunicació
heu aconseguit
realment
que les forces polítiques
hagin de donar
una resposta
i de fet
esperem un informe
tècnic per febrer
Doncs ens l'explicaràs
Meritxell
molt ràpidament
també era un altre tema
que volia treure sobre la taula
ens queden 3 minuts
però estem a 5 mesos
de les eleccions municipals
i sembla
que no hi ha res
o no hi ha notícia
sobre el vot accessible
No, no
de fet
ara potser
algú haurà vist
una campanya
a la plataforma
change.org
d'un noi
que pel seu compte
va intentar també
moure una altra vegada
nosaltres com a entitat
seguim
sense tenir respostes
sembla que tornarem
a fer un pas enrere
ja seran
les segones municipals
que no podrem votar
de manera autònoma
ni de manera
electrònica
ni amb brall
ni de cap manera
i no ho entenem
no ho entenem
és una cosa
que se'ns escapa
de l'enteniment
vull dir
des de 2008
podem votar
autónomament
a les altres eleccions
i a les municipals
que són les més properes
a més
i que són potser
les que
doncs no sé
en pobles petits
això que has de demanar
que algú t'ajudi
a votar
poden tenir més conflictivitat
no
doncs no
a veure
a totes
a totes
hi ha d'haver aquest dret
però
a les municipals
realment
no
a veure
sí que és més complex
perquè hi ha més partits diversos
però creiem
que una cosa
que es fa
sota petició
es pot
estudiar
com fer-ho
i per tant
no
no ho entenem
és una cosa
que ens treu
un dret
fonamental
una altra vegada
i tornarem a batallar-ho
n'estarem a sobre
Meritxell
amb vosaltres
amb l'Associació Catalana
per la Integració del SEC
us agraïm
com sempre
que vulgueu
acompanyar-nos
als micròfons
de Tarragona Ràdio
Meritxell
i Meritxell
moltíssimes gràcies
a continuar endavant
i n'estarem al cas
amb un minut
arribem a les 12 del migdia
i tanquem
l'edició 207
de la sisena temporada
de l'Espai
i tot amb avui
hem posat l'èmfasi
en aquesta pràctica
de la plataforma única
i els perills
que pot comportar
per al col·lectiu
de persones
amb discapacitat
amb deficiència visual
o cegues
arribem a les notícies
de les 12
i de seguida
continuem
amb el matí
de Tarragona Ràdio