logo

Arxiu/ARXIU 2015/MATI DE T.R 2015/


Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 13d 17h 55m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, aquesta tarda tenim un concert del duo Granados, que és piano i violí,
i com que fan un programa de música espanyola, doncs ens dona peu entre el nom i el que toquen
a escoltar avui una mica de música espanyola, que més el Granados.
Granados era un compositor que va néixer a Lleida l'any 1867 i va morir el 1916.
i va ser el creador de l'escola catalana moderna de piano de l'època i també d'una escola
que en aquell moment es deia Granados i després va passar-se a dir-se a Marshall, l'Acadèmia Marshall
de Barcelona, que encara no existeix, és una gran escola d'on han sortit els millors pianistes
d'aquest país, des de l'Alícia de la Roixa, que és la que estem escoltant, fins a la Rosa Sabater, etc.
I el mateix Frank Marshall, que després quan el Granados marxa es queda l'acadèmia aquesta
i per això li posa el seu nom i ara es diu Marshall.
Granados va morir al Canal de la Mànega amb un barco perquè van ofregar, resulta que van torperejar
a la Primera Guerra Mundial els alemanys es van pensar que era un bombarder i tot tal, van, es van ofregar.
El Granados havia rebut, era un compositor i un pingurant pianista i havia rebut l'ordre de Carles III
i l'ordre de la religió francesa. El fons personal de Granados, que és molt gran, es conserva
a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona.
Hi ha des de cartes de Pau Casals i músics de l'època, vull dir, ell es va voltar de tots els grans músics,
els grans intèrprets de començament de segle XX. Era un gran pianista i la gent que el van escoltar
diuen que, sobretot, tocava molt bé les obres romàntiques, és a dir, de Chopin, de Schumann, de Grieg.
Tinc entès, evidentment jo no hi era, però que en aquesta època va ser quan va venir Tarragona a tocar
i hi ha fotografies d'un concert a la cantera del Mèdol.
Quan es feien concerts abans fa mil anys.
Quan es feien concerts a començament de segle.
La major part de les seves obres van ser estrenades a Barcelona
i això que estem escoltant és una de les parts d'una suite que es diu Goyescas, que és per piano.
Això és el PLL. Els grans pianistes, tots, tots, molts toquen el PLL, perquè és una obra molt virtuosa.
I Granados d'aquesta obra, d'aquesta suite, després en va fer una òpera
perquè va tenir tant èxit que el van animar i hi havia un senyor que es deia Fernando Periquet,
que és qui va escriure la lletra d'aquesta òpera.
Ell va escriure diverses òperes amb textos de peles mestres, tot en català
i després va escriure molta música per piano, les danses espanyoles,
que van tenir molt èxit en el seu moment
i també una de les coses potser curioses és que amb aquesta Acadèmia Marshall,
que t'he dit que hi havia l'Elisa del Roig, el Baltasar Samper, el Marshall, la Rosa Sabater,
també hi havia la Conchita Badia.
Conchita Badia era una cantant que va ser mestra de la Montserrat Caballer.
Vull dir que estem parlant d'una gent d'un nivell alt.
Bé, ell després de tot això va escriure també moltes altres coses,
vull dir, va estrenar a París i va estrenar a la Metropolitana de Nova York,
vull dir, va ser un dels pianistes i un dels músics potser que hem creat aquí,
que l'hem exportat, anem a dir,
i de quan el que es diu música espanyola,
música espanyola per piano.
Ell va ser un gran admirador de la música, de l'obra de Goya
i del folclor madrileny.
Llavors, moltes d'aquestes obres estan dedicades a Goya.
Per exemple, les Goyesques s'inspiren en quadros de Goya.
El PLL és un dels quadros de Goya.
Què és una suite?
Tens que el Goyesques és una suite, després va passar a ser òpera, però què és una suite?
Una suite és un recull d'obres, més o menys curtes,
que estan totes dintre de la mateixa obra.
i hi ha suïts que tenen deu números, hi ha que en tenen dotze,
hi ha que en tenen tres, hi ha que en tenen vuit, depèn.
Llavors, normalment, totes tenen sota un context.
En aquest cas, és sobre diferents quadros de Goya, de les Majes...
És el que avui en dia diríem un CD conceptual.
Bueno, sí.
Música moderna.
Sí, una cosa així, semblant a això.
Però si posin cançons, totes dintre de la mateixa obra.
Sí, totes tenen un tema comú.
En aquest cas és Goya, els diferents quadros de Goya.
Hi ha les Majes i tal, hi ha una col·lecció també.
Una altra col·lecció també està dedicada a Goya, que són les Tonadilles,
que són unes cançons per cantar,
amb textos també del Fernando Periquet, em sembla que són.
I també parlen de les diferents Majes de Goya,
el Majo tímido, el discreto, etcètera.
I, de fet, el PLL és un dels quadres de Goya.
Molt bé, que té aquest punt agraït i de disbauxa i feliç
d'unes dones que estan mantejant.
Sí.
Bé, el que se suposa...
És un nino o no.
Sí, no sabem ben bé si és un nino o no.
Molt bé, i deies que és una de les peces
que als virtuosos de piano els agrada més.
Home, difícil, molt difícil.
Tocar, no tothom ho pot tocar.
Doncs mira, qui la tocarà aquesta nit, eh?
A veure si...
O no, no sé si tocarà el pelé o tocarà alguna altra.
Aún no, una altra.
Alguna peça de Granados sonarà, però serà el Josep Buforn.
Ell tocarà el piano, però qui la acompanyarà al violí
és la Oksana Solovieva.
Oksana, buenos días.
Buenos días.
Sois Granados Duo.
Exactament.
Sí, ¿por qué os habéis puesto este nombre?
¿Por qué Granados?
Bueno, realmente, nuestro dúo ha nacido en 2007.
Ya existimos ocho años y en aquel año teníamos una gran inquietud
de conocer obras catalanas que están arregladas para violín y piano
en el siglo XX, en principios del siglo XX.
Entonces, había una época muy interesante de recitales en formato pequeño,
para poco público, en un ambiente muy acogedor.
Entonces, en aquella época, ha estado muy popular tocar violín y piano
en un recital, en un salón.
Entonces, las obras españolas, los demás lo hacían.
Porque las obras españolas y las obras catalanas, tengo que decir,
porque la mayoría de las obras arregladas para violín y piano
son de Granados y de Albeño.
Entonces, este hipertorio hoy en día casi no se toca,
porque las salas son más grandes, hay mucho más público,
público, los intérpretes casi nunca hablan en el escenario.
Entonces, la distancia es demasiado grande.
Entonces, nosotros hemos tenido una inquietud de volver a aquellos tiempos.
¿No estamos hablando de obras de cámara?
¿No? O sí, pero solo con este pequeño formato.
O sea, en lugar del cuarteto de cuerda con el piano,
aquí es solo piano y cuerda, y una cuerda.
Sería así.
Exacto. Entonces, hemos buscado muchas obras que casi ya no existen en la edición
y la mayoría eran de Granados.
Entonces, nos hemos sentido muy inspirados por el compositor
y hemos puesto este nombre y nunca hemos arrepentido.
La verdad, nos identificamos mucho.
Muy bien.
Oye, ¿y se parecen las obras que vais a tocar esta noche?
Porque estamos hablando de que todas pertenecen a la misma época, ¿o no?
Exactamente.
¿Sí? ¿Se parecen mucho?
Bueno, casi todos, excepto una obra que está escrita para la ocasión.
Ah, ¿qué es vuestra?
No, es la composición de Ana Casura,
que era profesora de Universidad de Tarragona de Rivera Vergili.
Ah.
Profesora de composición.
Ella ha escrito una obra para nosotros.
Ya sería la tercera vez que nos escribe una obra.
Y la vamos a estrenar esta noche.
Ah, qué emocionante.
Muy bien.
Muy bien.
Y realmente esta obra es la más distinta.
¿Las otras son parecidas?
¿Son del mismo estilo?
Sí, son del mismo estilo.
Todas son del formato pequeño, son muy agradables.
Alguna obra virtuosa, otra obra de carácter improvisatorio, como de canto.
Pero la mayoría son obras pequeñas.
Y los sonets de Toldra, que vamos a empezar el concierto con ellos, seis sonets,
ellos ya tienen un toque de sonata.
No es tanto acompañamiento al violín como un dúo.
Realmente un dúo.
Claro, vamos a hablar de los instrumentos.
Oksana, ¿qué tienen de especial a nivel de tocar, lo que vais a interpretar esta noche?
¿Qué dificultad tiene?
Bueno, los seis sonets de Toldra, la dificultad...
Para mí la dificultad es captar el carácter mediterráneo.
Porque evidentemente lo que más me viene natural son las obras de composición rusa, de compositores.
Pero ya vivo aquí en España muchos años.
Evidentemente pues...
Algo queda, ¿no?
Algo tienes.
Entonces para mí es un reto realmente sentir, captar el carácter.
Son muy frescas.
Cada soneta está basada en un poema.
Esto para mí es un reto.
Para Josep también es...
Realmente es un sonata.
Cada frase tiene otro color.
Música en poesía y al revés.
Vale.
Eso se ha dicho siempre, ¿no?
Que interpretar...
La buena interpretación no es solo poner la nota donde toca, sino darle un sentido.
Hacerla tocar especial.
Y supongo que por lo que me explicas, aquí en el repertorio de esta noche es donde más se va a ver.
Exactamente.
Después del estreno de la obra de Ana, vamos a tocar varias obras que son virtuosismo puro.
Sí.
Sí, de Randilla Aragonesa de Granados, por ejemplo, está arreglada por un violinista, Jacques Chibó, que tocaba con Pau Casals en un trío.
Sí.
Tío de piano.
Es una obra virtuosa.
Otra obra de Albénia, Sibilla, está arreglada por Yasha Heifetz, que es un virtuosismo puro.
Nosotros disfrutamos muchísimo.
Cuando hablas de virtuosismo, quieres decir que hay momentos... entiendo, ¿eh? Es el tema del ritmo, cambios de ritmo, mover los dedos rápido, ¿sería una cosa así?
¿Tiene que ver con eso?
Es demostrar frente al público la maestría con el instrumento, que conlleva todo. El cambio muy rápido de algo muy virtuoso, muy rápido, de una articulación diferente, muy agudo en la tesitura, y enseguida algo muy, muy lírico y íntimo.
Muy bien. Muy bien. De hecho, el subtítulo de vuestro concierto dice El violín es poético.
Correcto.
Es lo que nos explicabas. He leído, Oksana, que tú eres muy pasional tocando el violín.
Sí.
Es lo que he leído, yo no lo sé. ¿Qué dirías? ¿Qué estilo tienes tocando? ¿O te adaptas al estilo que cada compositor le quería dar? ¿Cómo eres?
Realmente, bueno, yo tengo muchas clases, entonces veo muchos tipos de personalidades enfrente de mí. Veo algunas personas que son muy reservadas y muy técnicas.
Les cuesta ser expresivos. Otros al revés, que son demasiado expresivos, les cuesta trabajar.
Pues yo he sido siempre desde pequeña el segundo, el segundo parte.
Sí.
Sí, siempre muy, muy expresivos, demasiado. Entonces toda mi vida ha sido concentrarme en trabajar realmente la técnica, ponerme la cabeza muy concentrada, porque todo el resto sobra.
Bueno, el resto ya sale de natural.
Sí. Bueno, ahora ya tengo mucha experiencia, evidentemente. Muchos años tocando esto, lo tengo dominado. Pero pasión siempre está ahí.
Muy bien. Bueno, ya está bien. Muy bien. Pues, Oksana, mira, ya para terminar la entrevista, dinos una pieza de todo el repertorio de lo que vamos a escuchar esta noche. Una pieza, un momento que para ti sea especial.
Especial. Lo más especial es el estreno de la obra contemporánea.
Claro. Diana Cazurra.
Diana, exacto. Y nosotros sabemos cómo va a funcionar con el público. Esperamos que funcione fantástico.
Y el público sabe lo que va a escuchar. Ana va a estar ahí escuchando su creación. Entonces esto va a ser muy especial.
Vale.
Es un nacimiento de nueva obra.
Vale. Pues mira, un parto en directo.
Exacto.
Muy bien.
Oksana Solovieva. L'escoltareu aquesta nit al Teatre Metropol. Ella tocará el violí y el piano tindrán el Josep Buforn.
Todos dos forman Granados Duo. Avui a las 8 al Metropol. És el concert de joventuts musicals.
Oksana, muchísimas gracias.
Muchas gracias a vosotros.
Un abrazo.
Adiós.
Que chulo, ¿no?
Sí.
Ai, que bonic.
Home, no, i que vingui el compositor. El compositor, en aquest cas, al concert, és un detall.
I pels intèrprets obliga. Vull dir, tenir el compositor allà davant.
Clar.
No, és diferent d'un senyor que no hi és. Ni et pot dir res.
Clar, allò que tu faci, bueno, ja ho veurà.
Sí, no, però hi ha unes... Evidentment, tan important és una cosa com l'altra, però, bueno, amb els vius, diferent.
Doncs Granados Duo, ho hem dit, eh? Recordeu que tenim entrades per regalar-vos... Bé, ho recordem gairebé al final, perquè ja gairebé me n'oblidava.
Tenim entrades per regalar-vos, si voleu anar avui al Teatre Metropola a les 8, a Gaudí, del Piano i el Violí, Granados Duo, amb peces de Toldrà, de Granados, d'Anna Cazurra, com dèiem, del Bénit, de Caçador, de Macià i de Manent.
977-24-47-67. Recordo, 977-24-47-67. Us podem regalar un parell d'entrades per anar a aquest concert de joventuts musicals.
I tot escoltant Granados, no? Nosaltres acomiadem la secció, si voleu trucar encara i sou a temps, recordeu el concert és aquesta nit a les 8 del Teatre Metropoli, tenim dues entrades per regalar-vos.
Recordo el telèfon, l'última vegada, 977-24-47-67. Ho deixem aquí, si ens truqueu us agafarem el telèfon fora de micròfon.
Teresa Valls, moltíssimes gràcies. A tu.
Gràcies.