Comencem la tardúlia d'actualitat d'aquest dimecres, 21 d'octubre.
La compartim amb el doctor Josep Maria Soler Poblà.
Josep Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Amb el llibrer de Ramon Marrugat. Ramon, bon dia, benvingut.
Bon dia.
També amb el cronista oficial de la ciutat, historiador Josep Maria Sabatebós.
Josep Maria, bon dia, benvingut.
Bon dia i bona hora.
Mira, avui hem dit una notícia històrica.
Històrica perquè fa 85 anys que s'ha d'empeus un edifici
i aquest divendres es aprovaran que baixi a terra.
Parlem de la caserna López Pelaez, de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.
I aquest divendres passarà pel venari i anirà a terra aquell edifici
que recordem espevitat l'Ajuntament,
des que la Benemèrite se'n va a la zona de Joan XXIII
i ara doncs això s'aprova a tirar-ho a terra.
És històric allò?
Home, tots tres no hi arribem als 80 anys.
Tots tres no hi arribem als 80 anys.
Però no vam veure com l'inauguraven, això és evident, no?
Però sí que l'han vist.
L'han vist en ple funcionament.
Això és veritat, no?
I la veritat d'històric té el que vulgueu.
Vull dir, hi ha tants estancs a Tarragona que també són històrics,
que han desaparegut.
I tots també tenien el rètol posat allà dalt, la bandera espanyola.
Vull dir que una estanquera més que desapareixi, no passa res.
Això d'entrada, no?
Però, de fet, tal com està ara, que es pot veure perforadets,
perquè allò, quan ho van deixar, es va deixar.
I aquí a Tarragona, quan se deixa una cosa,
esperem-nos al Banc d'Espanya i no dic res més.
Però quan se deixa una cosa i es torna a recuperar,
gràcies a Déu, bueno, a Déu no, a tothom, eh?
La tabacalera s'ha aconseguit, però durant molts anys,
ja heu vist que allí, de nit, s'hi anava a fer la fograda de Sant Joan, no?
Vull dir que això és evident, això és evident.
Si ara es fa una cosa bona, doncs, endavant.
Que es podia fer una altra cosa?
Mireu, escolta'm, jo vaig pensar que els xiquets del Serrallo
tindrien un local allí posats a dir tonteries,
ja me n'hi apunto, no?
Per què?
Perquè, de fet, clar, és lògic que un edifici
que deu passar a ser municipal
per decret o del que sigui,
o potser perquè en el comerçament
qui va cedir els terrenys
o qui va ocupar aquells terrenys
hi hauria d'haver algun contracte especial,
no me'l feu buscar, eh?
Però ja està bé, ja està bé
que es facin aquestes coses
i que el que jo dubto
que avui en dia amb la quantitat de pisos buig que hi ha a Tarragona
s'hagin de fer encara vivendes...
No hi hauria una manera de reconvertir
les vivendes que no són socials,
o digue-li com vulguis,
en vivendes per la gent
que encara avui en dia està buscant vivenda?
Ja no et dic que allí hi posem a tots els ciris
i embolico la trorca, eh?
Ja hi entra, eh?
És una aparèix de versió llarga.
No, bé, però que allò no calia que ho deixessin,
allò ha estat un casalot,
un casalot típic d'una ciutat provinciana,
allò feia fredat veure aquell edifici,
i no pel contingut que hi vés,
sinó pel edifici en si,
és un casalot immens.
La sensació d'aquest ple d'humitat
per tot arreu,
que es lluïen les parets,
jo és que la veritat és que,
en fi, que es tiri a terra allò,
allò no sap cap greu, la veritat,
no sap cap greu.
Home, jo recordo que molt al començament
de la meva professió de metge
em van cridar un dia que anés allí
per veure un malalt,
un guàrdia civil malalt,
i la veritat és que la impressió
que mi em va donar era que allò era una xeca,
perquè era una casa de càsting,
no de viure,
i allí vivien els guàrdies civils,
amb les dones, els fills,
i era apocalíptic, francament,
era una cosa que no mereix que es guardi.
A veure, francament, francament.
El duc Déu Mada,
quan va crear la guàrdia civil,
va pensar en que allí
allò no era una caserna,
allò era una casa,
era el pàtio,
el pàtio de la patxerca de Madrid,
que era una casa de quartel.
Era una casa de quartel.
Allí vivien tots els números
de la benedemèrica
amb les seves famílies,
i allò era una família.
La idea que anaven de dos en dos
per la carretera,
que l'hem vist nosaltres,
o per les costes,
i que després els pares
imbuien els fills,
només hi faltava,
allò era com una colònia industrial,
com les del Llobregat,
però militar.
I clar, els fills,
doncs els fills òrfans,
passaven els estudis
de les òrfanos
de la benedemèrica,
cap a Calatajut
o cap a un fos, no?
Les famílies,
si una veïna,
el que podia ser problemàtic
és que aquestes famílies,
amb permís
i sense masclisme,
amb totes les dones
que havien de conviure normalment,
i que havien d'estendre la roba
un al costat de l'altre
i totes aquestes coses,
no hi haguessin
aquelles picades
que hi ha
de forma natural.
Però, de fet,
hi havia una germano allà dintre,
que allò era una forma,
era un petit poblet,
sí que era,
era,
home,
un gueto militar.
Sí,
i hi havia bona,
i tenia molt bon ambient,
l'ambient entre ells
era un ambient
perfecte.
La festa del Pilar
tenien les portes obertes.
Que tu veies,
entraves allà dintre,
però què és això?
Dins ja com un pati,
no?
Dins ja com una mena de pati.
Totes les vivendes
la porta donava,
és el corral de la Patxer,
que aneu per aquests mons de Déu,
i és això,
és una imatge
trasladada
a dintre d'això.
Per què?
Perquè la idea era aquesta,
de formar,
de formar una...
Allí eren guàrdies civils tots.
Sí, sí.
El marit,
la dona,
el sogre,
i allò ja mantenien una tradició,
i hi ha molts fills,
moltes generacions,
i ara,
amb l'element femení
entrat dintre la Guàrdia Civil,
escolta'm,
la gent
se sent orgullosa,
i respecto,
eh,
el fet que,
de que digui,
soc fill,
i som tres generacions,
i ara ja ve la generació femenina,
també, eh?
l'única llàstima,
l'última llàstima,
l'última llàstima
que té
la Guàrdia Civil,
que ara aquí
no en tenim pràcticament,
no?
Bueno,
ara...
Ara és molt maco.
Ara tenen una residència preciosa
allà baix,
i tenen les cases de Sant Pere i Sant Pau,
que també hi ha un grup de cases
fets independentment
de tota la cooperativa,
d'alguna forma,
amb noves construccions,
cap a la banda ja de la carretera
del Pont d'Armentera,
vull dir,
clar,
han tingut que adaptar-se
als nous temps
i a les circumstàncies,
i suposo que
tants Guàrdies Civils,
amb la força que tenien
en un moment determinat,
avui dia,
doncs,
tenen un tipus d'activitats
diferents,
encara deuen conservar
allò que els caçadors
han de portar l'arma allí,
a passar els que són caçadors,
la qüestió de droga,
la qüestió dels porcs,
en fi,
hi ha...
No, però la importància
que tenia la Guàrdia Civil
des del meu punt de vista
era els Guàrdies Civils
que anaven
pels camins
i per totes les...
els pobles,
poblets i tot,
que eren els que
guardaven de veritat
la tranquil·litat
de les famílies.
I una vegada
això va començar a desaparèixer,
doncs,
va començar...
Els robatoris
i tot un seguit.
I el que vivim...
S'ha vingut de robatoris.
Sí, però...
No, no,
no és com ara.
Si anem a fer història,
això era
la Santa Hermandat
que ja van fundar
els Reis Catòlics
perquè anéssim
per aquests mons de Déu
de parella
amb el que representava
anar de parella,
perquè, clar,
si volies fer alguna cosa rara
te tenies...
Avui dia,
que les coses rares,
diguéssim,
estan a l'ordre del dia,
et tenies que posar
d'acord amb l'altre.
I això ja hi havia
un cert compromís, no?
I aleshores,
un per l'altre,
tots dos complien
amb les ordenances
i les ordenances
eren rigoroses.
Jo encara me'n recordo
que no fa pas massa
un famosillo
d'aquestos
que hi ha per la tele
casat
amb una filla
de no sé qui
o una neta
d'un bucsejador
i de l'altre
i de la cantant.
En primer matrimoni,
eh?
Doncs,
també cobrava les multes
pel seu compte
i després no passava comptes,
no?
Vull dir,
això,
això,
amb l'ordenança
no es podia fer
i eren una gent,
doncs,
dintre de tot
que mantenien
un ordre,
un ordre.
Mantenien un ordre
i sobrevivien
com podien
perquè els seus sous
no eren gaire...
La caserna
de les Guàrdies Civils
als pobles
era una caseta
que era la més humil,
la més senzilla
de tot el poble.
Però,
ep,
el caporal
que hi havia allí,
perquè no hi havia
més que un caporal
i un número,
eh?
Aquell caporal
era tota una autoritat
a la Guàrdia Civil,
eh?
Vull dir que,
a vegades,
amb el problema
que donava,
moltes vegades,
Juntament amb el metge,
Juntament amb el metge,
eh?
Sí,
l'alcalde
i el guàrdia Civil.
Sí,
i el boticari
i darrere
per jugar,
per fer la botifarra
o la manilla.
I el capellà.
I el mestre,
i el mestre d'escola també,
no?
Sí.
El mestre també
és una autoritat,
no el mestre d'escola.
El mestre a vegades estava,
en aquells temps,
estava destinat allí
perquè l'havien canviat
de fora
i aquell mestre
feia rai
i tenia
per poder-se relacionar.
I si no...
Però sí que el feien.
Més gana que un mestre d'escola.
A l'hora de la festa major,
el mestre hi era.
Sí,
però vigilat.
Hi era.
Moltes vegades.
Clar,
perquè molts venien...
Moltes vegades,
aquests mestres remitidors...
Però poseu-ho en altres euros.
Per exemple,
una cosa que jo...
fa més de 50 anys que he vist a Tarragona
i és una cosa que mai he entès
la potència que tenia,
per exemple,
que aquí el governador civil
sempre figurava en les autoritats,
més que l'alcalde.
I és una cosa que no vaig entendre mai.
En altres...
A Girona i Lleida no passa igual,
eh?
L'obsessió de la ciutat de Tarragona
perquè hi hagi el mando
que sigui el governador civil.
I en aquests moments,
aquest paper l'agafa
el president de la Diputació.
Absurda.
De vegades dius
l'alcalde,
sigui qui sigui,
és el representant de la ciutat,
però sempre ha de tenir
el governador civil
però no és que ells hi posin,
és que la societat
sembla que els hi demana,
jo no ho entenc.
Ara t'ho faré entendre,
si vols.
Qui nomenava l'alcalde a Tarragona?
Hi ha algun silenci?
Absolut.
Absolut.
El governador civil.
Sí, clar.
El governador civil nomenava els alcaldes.
Sí, però ara...
Perquè els alcaldes es nomenaven
pels tres terços aquells famosos
que hi havia,
però d'aquells tres terços
un parell
eren també...
passaven
pels sedars
del govern civil.
Aleshores està clar
que passés això.
El que passa
que a l'hora de barallar-se
amb algú,
governador civil i alcalde
només es van barallar
i hi ha cap a un...
molt propers.
El bon amic
i recordat
Enric Oliver,
Martínez,
m'assembla,
per dir-ho complet,
doncs aquest
hi va tindre
enfrontaments
amb el governador civil.
Però el governador civil
en qui tenia més
enfrontaments
era amb el poder
espiritual,
amb l'església.
Per què?
Perquè el cardenal
també estava
anomenat
pel mateix
que havia anomenat
el governador civil.
I aleshores
tots dos
quan hi havia una taula
miraven
com era aquella taula
i tu saps
que les taules
de presidència
han de ser
perquè no hi hagi
problemes de cinc,
però moltes vegades
tenien que ser
de sis
o de més.
Per què?
Perquè hi haguessin
dos que quedessin
al mig
i un era el cardenal
i l'altre
era el governador civil.
I després
per jugar
per les bandes
posa-hi el que vulguis.
Ja que parleu de taula
parlem de taula
al Parlament
parlem de la Constitució
del Parlament
avui em va
Artur Mas
apresent en funcions
signarà
el d'aquesta Constitució
del nou Parlament
que probablement
serà dilluns
vinent
ara en parlarem
però jo tinc una pregunta
directa pel doctor
no ho dic
perquè
han trobat
un boletaire
desaparegut
a sales
de Llerca
des de 70 anys
un veí de Banyoles
després de cinc dies
aquest home ha estat
cinc dies a la intempèrie
cinc dies
a la muntanya
ha perdut
70 anys
i ha sobreviscut
tot i que
diuen que està feble
però jo suposo
que si hi ha aigua
pregunta mèdica
és possible sobreviure
cinc dies a la muntanya
70 anys
sí
sí
sí que pot sobreviure
evidentment
és molt més important
poder beure
que poder menjar
en aquest sentit
el problema és
les temperatures
i
la seva protecció
perquè si
ha aguantat
set dies
m'has dit
els cinc dies
home
déu-n'hi del risc
o el patiment
que ha tingut aquest bon home
sí sí
però bueno
sí que és possible
sobreviure
clar que sí
el que s'ha de veure
és en quina situació
està ara
i ara
trobat
i estudiat
a veure com està
i a veure
què passarà
o va trobar
amb símptomes
de classe d'hipotèrmia
semiconscient
clar que suposo
que és normal
sí clar
home
no li quedava
gaire temps
és a dir
el van trobar
si portava mistos
amb quatre tronquets
es devia fotre
unes robolleonades
perquè aquests
no saben
això és clar
ell menjar
va poder menjar
això sí
és veritat
i per tant
i veure
però si va poder
fer aquestes dues coses
es pot mantenir
el que passa
que bueno
clar les nits
segueixen sent fredes
són fredes
i per aquella zona
encara més
per tant
ell el risc
era el d'una pneumonia
que bueno
que ja es veurà
si no la té
ara
perquè potser
la seva situació
és aquesta
que té una pneumonia
i bueno
està en tractament
aclarit
però
si vas a buscar bolets
vaja
de totes formes
en aquesta edat
és poc freqüent
que la supervivència
amb aquestes edats
ho dic
perquè
estem en temporada
de bolets
i hi ha molta gent
que se'n va a la muntanya
alguns ofensols
i clar
això
és una de les coses
és que
estem acostumats
a viure
som urbanites
ara
i la muntanya
és perillosa
perquè
perquè el sentit
de l'orientació
el perds
fàcilment
i també
i les maneres
de trobar les coses
i és que
no trobes un
que li puguis preguntar
on està la llet
on està com el supermercat
i les grans superfícies
això
és fotudet
i per una urbanita
tots els arbres
són iguals
sí, sí, clar
bé, anem al Parlament
va
Constitució del Parlament
per a la setmana vinent
veurem si és dilluns o no
avui assignar el decret
Carme Forcadell
doncs
que serà doncs
per a la presidenta del Parlament
segons la proposta
d'Esquerra Republicana
com ho veieu
com esteu veient el plegat
eleccions generals
el dia 20 de desembre
en fi
ahir darrere sessió
al Congrés
de moment Carme Forcadell
ja no podrà ser
presidenta de la Generalitat
és a dir que
de moment
el Jordi Pujol
ja en té un
una
en aquest cas
que ja no li farà ombra
la cosa està
la cosa està
el Jordi Pujol
Jordi Pujol
perdó el Jordi Pujol
no
mira
jo
veus com el Jax ja
el president
eh
però bé
no
l'artur
objectivament
la Carme Forcadell
ha anat a favor
de l'artur
sempre
això sí
encara que hagi dit
altres coses
però a veure
però sí
però
però
la política
fa
fa
estranys
això
companys
si ho ha dit
l'operador
eh
vale
aleshores
aleshores
està clar
resulta que
que aquí
qui ha escollit
la
la
la
la Carme
la proposta d'Esquerra Republicana
és una persona
és un
un grup polític
que força
quina força ha tingut
últimament
el
en el poder
i en totes aquestes coses
vull dir
aquestes
darreres eleccions
s'han quedat
amb una sabata i una espardenya
gairebé no
doncs clar
el que passa
que
normal
que hi hagi
la possibilitat
eh
perquè
perquè els quatre primers
doncs
doncs
ja es veu
vull dir
hi ha un que té
una miqueta de força
que és
el
el d'Esquerra
perquè
perquè ha compartit
ha compartit
clar
amb l'Artur Mas
eh
i
i després hi ha
el que anava de número 1
però clar
això
això és un embolic
que en fi
a mi m'agradaria
50 anys
o 80 anys
com la
casera de Guàrdia Civil
poder
poder veure
eh
que no ho veuré
clar eh
vull dir
i tant me fa
però
m'agradaria veure
com s'expliquen
aquests moments
que estem vivint
actualment
home
i l'atac
l'atac
que ja va fer
una ministra
amb l'aquesta
la Carme Forcadell
respon a una constant
és a dir
cada cop
que Esquerra Republicana
ficheu-vos
i que ha crescut
més o menys
ha crescut
sempre ha estat
a partir dels atacs
del paper
aleshores penses
potser
potser és que
els hi convé
és que
és que és una cosa
que una cosa
increïble
cada cop
sempre ha sigut
pel mateix
uns atacs brutals
i automàticament
la població catalana
ha reaccionat
votant Esquerra Republicana
com a perjudicats
d'uns atacs
desmesurats
i fora de tot
vistos des d'aquí
perquè potser
vistos des d'aquí
potser són raonables
no ho sé
però la veritat
la veritat
és que
llavors
ahir vaig pensar
i aquesta dona
perquè fa aquest atac
amb aquesta Forcadell
i hi ha una cosa
perquè la Forcadell
se'l pot atacar
des de dins
per molts
circumstàncies
però d'aquella manera
tan barroera
jo és que no ho entenc
una ministra
ja va bé això
ja va bé això
ja va bé això
els atacs
allò que deien
que
vigila els meus amics
que
els meus enemics
no
els meus amics
que dels enemics
ja en tinc cura jo
és una certesa
de totes
per què?
perquè la mateixa Esquerra
que tu acabes d'esmentar
quan ha tingut més problemes
els ha tingut
venint de dins
però de dins
tots
repassa-ho
ja ho veuràs
començant pels sis ales
eh?
vull dir que
i
i amb unió
eh?
i amb unió
ja som el
ja som el
paradigma
també
ja som el cap del carrer
ja som el cap del carrer
són coses que
sí, sí
no és una
no sé
és una veritat
que
que aquestes coses
passen així
estan aquí
i jo no sé
si és una qüestió
catalana
o és una altra qüestió
no ho sé
enforteix
enforteix
aquest senyor
si surt aquest senyor
del bosc
sortirà enfortit
i tornarà
a anar a buscar
no es donen compte
clar
és que no se'n dona en compte
a Madrid
que bueno
són el que són
i no podem arreglar-ho
però vull dir que
no se'n dona en compte
que ells mateixos
estan
millorant
la nostra posició
és una cosa
que és més clara
que l'aigua
i aquests tios
encara no ho han entès
ni ho entendran
en la vida
perquè no els interessa
no els interessa directament
vols dir que en part
ja els hi va bé
perquè així
s'enforteixen ells allí
home
és que
jo
jo crec que és al revés
m'ha rugat
jo penso que Catalunya
ho deixen ja
com a perdut
i ells
és el que volen
és
és posar malament
els que puguin treure
segure a Catalunya
perquè aquí va per tot
home
m'ha rugat
les cadenes de televisió
en què moment
es diguin
inflar els ciutadans
les cadenes de Madrid
vull dir
deu venir
per una qüestió
no?
perquè és la marca blanca
del producte
del supermercat
que tenia més
més
grandes
superfícies
d'aquestes
tradueix-me al català
tu que ets especialista
allò que diuen els castellans
de ladran
luego cabalgamos
sí
no sé pas
vull dir
aquestes dites
que les hem après
moltes d'aquestes dites
les hem après
en castellà
reflecteixen
la saviesa
popular
que això
ha passat sempre
i seguirà passant
sempre
la persona
que té de lluitar
contra alguna cosa
surt
més forta
el que no ha de lluitar
mireu què passa
es queden
sentadets
o envien
els comunicats
per televisió
o
com se'n diu això
aquell que només
parla
per televisió
l'ha munt
ara
aquell
P.A.M.U.
Sí, sí
doncs veurem
veurem què passa
veurem què passa dilluns
si és que és dilluns
en principi
perquè clar
aquí falta una cosa
falta d'acord
entre la CUP
i Junts pel Sí
per la presidència
que és el que segurament
negociaran
aquestes properes hores
o si és que ja no està negociat
però vull dir que faran públic
segurament
a l'últim moment
i és el que falta veure
si es posen d'acord
si les condicions
de la CUP
van a bon port
i per tant
doncs
arriben a alguna mena
d'entesa
o no
i falta veure
quina actitud plena
els de Podem
allò
sí que es pot
i falta veure
què diran
els ciutadans
i falta veure
què diran
tots els altres
perquè està clar
vull dir
la figura
del president
del Parlament
és potser
la figura
més important
per damunt
de la del
president
de la Generalitat
és el que manté
és el que manté
vull dir
l'altre
aquell és el que manté
és el salvaguarda
de tot
aquesta figura
i ha de ser una persona
vull dir
però hem tingut de tot
oh clar
que hem tingut de tot
l'última
avui dia tenim de tot
en tot el respecte
semblava un 0 a una esquerra
no?
l'última
avui dia
això
això en canvi ha sigut
de molt grans
grans presidents
del Parlament
millors que presidents
de l'estat
o del que sigui
vull dir
perquè eren unes persones
que actuaven
conseqüentment
són els que
és el més important
vull dir
que
d'alguna forma
pugui passar
el que passi
i ja està
i a vegades
no se'ls dona
el valor
que realment
haurien de tenir
sí
estem d'acord
5 minuts
per acabar la tardúlia
torna al terreny local
heu pogut veure
aquestes imatges
de la terra corromana
en 3 dimensions
amb aquesta reconstrucció
que es podrà veure
dissabte
per la 2
allà es presentava
hi ha diferents monuments
parlem de l'amfiteatre
del circ
també del fòrum
diria
i es poden veure
és a dir
pots veure
amb una mateixa pantalla
tal com eren
tal com són actualment
i tal com eren
fa 2.000 anys
amb una reconstrucció
històrica
que s'ha fet
a l'altura
de les grans produccions
televisives
que es fan
a nivell mundial
avui dia es fan meravelles
en aquest sentit
per això tots els que teniu
aparats d'aquestos
d'aquestos que fan
meravelles en si
els que anem amb un trist
això
telèfon mòbil
d'aquest que
et truquen
i truques
i para de comptar
i encara
i encara te'l deixes
a la tauleta de nit
com el deixo jo
és que el conductor
d'aquesta tertulia
potser no ha valorat
que els d'aquí
som antics tots
i això
jo vaig intentar veure
i no vaig poder veure
el doctor Soler
ja deu fer receptes
electròniques
sí clar que sí
sí clar
a la força
sí clar
és que sí o sí
no tenim elecció
no teniu elecció
ja fas aquestes receptes
els cigars
es poden llegir
les receptes
on t'han anat a parar
home
és quan va malament
la medicina
el moment que el metge
no pot fer
un garabat
o d'aquests
que fot
que tot
trastorna el farmaceutic
i el malalt
no té ni punyeter
ni idea
de què va
això s'ha estudiat
això
la lletra
doncs anava a dir
mala lletra
no ho sé si expressa
o no
però la mala lletra
del puny
de la mà del metge
s'ha estudiat
és a dir
que no és una cosa
home
sí clar
una de les causes
és claríssima
en l'època antiga
se feia tot a mà
i es feia
molts
els pobles
i el poble
hi havia
molts mal
els pobles
perquè hi havia un metge
que potser
tenia
cinc o deu
o deu pobles
i clar
aquest tio
havia d'escriure
a tota pastilla
per arribar a tot arreu
no s'entenia
ni de broma
i els farmacèutics
suposo
els farmacèutics
devien patir
horrors
i moltes vegades
es devia donar
allò que no devia
però bueno
fem un record
el doctor Aleu
Aleu
sí
el doctor Aleu
sí que era fenomenal
però el farmacèutic
ho tenia molt clar
li preguntava
amb el pacient
què et passa
tu què et passa
i llavors li donava
el que li semblava
que allò era
també ho fan
això
això també es fa
que això ara
és incorrecte
el que passa
que quan es feien
fórmules magistrals
clar
també hi havia
un coneixement
diguéssim
de la natura
diferent
les herbes
que es barrejaven
i això
hi havia un coneixement
fins a cert punt
no?
normalment
el farmacèutic
ja sabia
el que receptava
cada metge
ara ho saben
els visitadors
mèdics
la medicació
que hi havia
en aquelles èpoques
era una
molt
petitíssima
per tant
no tenien
grans problemes
tenien
quatre coses
per donar
i parar de comptar
l'escritura
és de forma
també escrivint
la persona
que escriu
moltíssim
i pensa
que els que m'ha estudiat
moltes vegades
ha estudiat
en un llibre de text
però t'has fet
un fart
d'aprendre punts
d'aprendre punts
i aleshores
els apunts
els fas
jo sempre
vaig pensar
admirava
la gent
aquells
que sabia
taquigrafia
que era capaç
d'escriure
totes aquelles coses
amb tot aquest
rapides
perquè se t'escapava
però llavors
captaves la idea
i passaves així
i si vas a veure
documents antics
també passa el mateix
perquè
les lletres
de la documentació
del segle XVI
del segle XVII
i XVIII
no és aquella lletra
de la cal·ligrafia
dels quaderns
que nosaltres fèiem
quan començàvem a escriure
és la lletra
d'un escrivent
que fa partides
de naixement
partides de defunció
un capellà
vull dir que
en el fons
això és normal
ara escriurem
al final
d'artulià
se l'escriurem
d'aquí pocs segons
senyor gràcies
gràcies per acompanyar-nos
a Josep Maria
certevols gràcies
Ramon Marrugat
també gràcies
i a Josep Maria
de Sol de Poblet
també gràcies
per acompanyar-nos
i estem en bones mans
fins aviat
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies