Seguim avant el matí de Tarragona Ràdio,
oferem encetant una nova secció del Curar-se en Salut.
Ja ho sabeu que cada dimecres, a partir de les 11 del matí,
us oferim aquesta secció amb els tres proveïdors sanitaris de la ciutat.
Avui hem convidat el doctor Francesc Xavier Avilès.
Francesc Xavier, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ell és metge especialista del Departament d'Otorrinolaringologia
de l'Hospital Universitari John 23 de Tarragona.
Sabia que m'equivocaria el dir el nom,
però és una mica complicat.
Francesc Xavier, en què treballeu exactament al Departament d'Otorrinolaringologia?
Doncs tot el Departament el que fa és tractar les malalties,
diagnòstic i tractament de les patologies que tenen a veure amb l'oïda,
amb el nas i els cins paranassals,
i tot el que és la laringe, la patologia de la veu,
la patologia d'en Passar i el càncer de Capicoll,
que és el que més em dedico jo.
D'una manera, suposo que individualitzada, personalitzada,
per l'atenció de cada pacient, no?
I segons, doncs, la malaltia, la patologia que se li diagnostiqui, no?
Sí, al Departament estem dividits i hi ha dos professionals,
sobretot, que es dediquen a cada una de les seccions que t'he comentat.
i, juntament amb el doctor Flores, el que fem és tractar el càncer
d'aquesta zona que diem de Capicoll.
És la patologia més freqüent d'aquesta especialitat, el tema del càncer?
No, no és la més freqüent.
La més freqüent, segur que n'has sentit parlar,
que si les amígdales, que si em costa respirar pel nas,
em costa empassar...
és una especialitat molt prevalent en el dia a dia
i que a l'atenció primària, per exemple, té un pes molt important.
Aquí no ha tingut problemes de faringitis, d'otitis o de sinusitis.
En tot cas, ens expliques que ets especialista en càncer de laringe,
diguéssim que és la teva especialitat dintre d'aquesta àrea, no?
Dintre de l'especialitat d'autorinolaringologia,
sobretot el que ens dediquem és al càncer de Capicoll,
no només de laringe, sinó de tota aquesta zona
que abarca la faringe, la boca, l'aurofaringe,
la part més propera del tub digestiu,
i la laringe i les cordes vocals.
Pel que fa amb aquest càncer de laringe,
ara de seguida parlem de la novetat
que avui ens ve a explicar el doctor Vilés,
però abans, per introduir-nos també en el tema del càncer,
com es desenvolupa?
Suposo que les causes, evidentment,
normalment solen ser desconegudes, no?
Però com es desenvolupa?
Quins són les diferents fases o estajos d'aquest tema?
És un tipus de càncer,
parlem de Capicoll,
que és adquirit.
La gran majoria, el 90% són adquirits
i tenen a veure amb els factors de risc,
sobretot del tabac, l'alcohol,
i ara cada cop més s'està veient
que té un paper molt important
el càncer d'aurofaringe,
és a dir, de la part de darrere de la boca,
el virus del papiloma humà.
Són els que causen aquest càncer, no?
Sí, és un càncer que podríem dir
que diem que és adquirit.
Com afecta aquest càncer
en aquesta part del nostre cos?
Mira, depèn d'on estigui localitzat,
perquè nosaltres diem genèricament Capicoll,
però això abarca des de la punta dels llavis
fins a la sofà,
és a dir, si tinc un tumor a les cordes vocals,
començaré amb el que diem disfonia,
és a dir, tindré alteració de la timbre de la veu.
Em pot costar empassar,
puc tindre un afta que no cura,
puc tindre un gangli que em surt al coll,
etcètera, etcètera.
Llavors, hem de mirar sempre el factor de risc que tenim
i el símptoma que tenim.
Clar, això ens pot arribar fins i tot
a haver de reconstruir la laringe,
que és, de fet, la novetat que avui ens vens a explicar,
aquesta reconstrucció d'una laringe afectada de càncer,
que ho heu fet amb cartíl·leg de les costelles.
Com ha estat aquest projecte, aquest procés?
Normalment, el que es feia abans,
abans del 90 llars,
a principis del 2000,
era treure la laringe.
Quan tenim un tumor de laringe,
treiem la laringe i segur que molts de vosaltres
heu vist gent que té un foradet al coll
i que parla el que diem per eritmofonia,
que és com parlar amb l'aire de l'estómac.
Des de fa uns anys,
hi ha el que se'n diu els protocols de preservació d'òrganes,
és a dir, que busquem no treure tot l'òrgan.
Llavors, per això tenim protocols de quimioteràpia,
de radioteràpia, de cirurgies parcials, etc.
I en aquest pacient, que tu em preguntes en concret,
ja li havíem fet quimio i radioteràpia
i per la zona on estava el tumor,
el més habitual és que s'hagués fet una laringectomia total.
És a dir, li hauríem de treure la laringe.
No es podria, en aquest cas, preservar l'òrgan.
No es podria preservar l'òrgan.
Llavors, era un pacient de 50 anys
que té un nivell de vida molt bo,
és a dir, fa una activitat social i laboral normal.
Llavors, vam dir,
a veure, donem-li una volta,
a veure què podem fer,
i vam trobar això,
que al Montsinei de Nova York
ja l'havien fet, aquesta cirurgia,
i presentaven un bon resultat.
Llavors, vam dir que, bueno,
que endavant,
que a veure si ho podíem fer nosaltres,
i ens vam veure capacitats,
i, bueno, així ha estat.
En tot cas, vosaltres sou pioners a nivell de l'Estat
en portar aquesta operació cap a les nostres contrades, no?
Sí, sí, sí, sí.
Clar, suposo que aquí hi ha un punt
on heu de valorar la situació del pacient,
és a dir, no qualsevol pacient seria receptiu
per fer aquesta operació,
no qualsevol cas seria, no?,
per rebre aquesta intervenció,
d'aquestes característiques, no?
En aquest cas, el que s'estudies,
determina que sí,
i és quan es du a terme la intervenció.
Clar, hem de tindre en compte
que nosaltres, tot pacient que té un tumor,
passa per, el que diem, un comitè de tumors,
junt amb el radioterapeuta,
amb l'oncòleg, amb el nutricionista,
és a dir, tothom que té a veure
amb una fase del tractament del pacient.
Llavors, li fem, doncs, un vestit de mida,
en el sentit que hi ha gent, doncs,
que pel seu estat general
no poden aguantar certes cirurgies,
però en aquest pacient se'ns ajuntava tot,
que era una persona jove,
amb una bona forma física,
i que nosaltres estàvem preparats
per fer aquesta cirurgia.
Llavors, es va ajuntar tot com perquè poguéssim,
però no tothom és candidat a aquest tipus de cirurgia.
De seguida et pregunto com ho vau fer,
però abans, com va anar aquesta operació
que va durar fins a 16 hores,
i amb més d'una quinzena de professionals,
és a dir, que va haver-hi, no,
una mena de desplegament important.
Clar.
Bé, sempre aquesta entrevista jo diria
que és una miqueta injusta,
perquè aquí podríem estar,
ja et dic, a les 15 o 16 persones
que van col·laborar.
Que descuïta el seu paper.
Clar, tot el servei d'Otor Rino,
per suposat,
el doctor Flores com a primera espasa,
molta gent que va col·laborar,
anestesistes,
perquè és molt complicat tenir un pacient
16 hores amb el nivell que nosaltres necessitem,
infermeria,
els trastorns d'infermeria,
els auxiliars,
bé, tothom,
tot un equip multidisciplinari
que des d'aquí,
un altre cop,
agrair-li que es van deixar la pell.
Com es reconstrueix una laringe
a partir de cartíl·lac de les costelles
i d'altres teixits del propi cos del pacient, no?
Hem de tenir en compte que la laringe,
per el que serveix,
tothom pensa que serveix sobretot per parlar,
però això,
evolutivament,
ha estat l'últim que ha aconseguit la laringe.
La laringe,
sobretot,
serveix per protegir el pulmó.
Llavors,
quan no podem protegir el pulmó,
llavors és quan ens hem de fer un forat
a la tràque,
a la tracheotomia,
per protegir aquest pulmó.
I també serveix com tancament,
també perquè no vagi el pulmó,
perquè el menjar se'n vagi
al tub que li toca.
A vegades això que deia,
potser la meva àvia,
se m'han anat cap a l'altre costat.
Bueno,
doncs això és literalment així,
és a dir,
quan hi ha una descoordinació,
el menjar,
en comptes d'anar cap al tub digestiu,
se'n va cap al tub respiratori
quan ens entra la tos.
Llavors,
hem de procurar
que aquesta reconstrucció
mantingui
el seu nivell d'esfínter,
és a dir,
que protegeixi el pulmó
i que a la vegada
ens permeti respirar
per la via natural
i menjar per la via natural.
Llavors,
vam treure la meitat
de la laringe,
vam posar
el cartíl·lag de costella
i per protegir aquest cartíl·lag,
perquè al cartíl·lag
no li arriba una artèria
que l'alimenti,
sinó que s'alimenta
del teixit que té al costat.
Necessitàvem una cosa
que sangni molt.
I vam agafar
el cuir vellut
amb una artèria
i una vena,
que si ens posem
el titet davant de l'orella
notarem un batec,
vam agafar aquesta artèria
i la vam connectar
a una artèria del coll.
I després
vam reconstruir
com si fos
rojo con rojo,
azul con azul
i pell en pell.
Ens fa difícil,
pels que no som experts
en la matèria,
evidentment,
ens fa difícil d'imaginar,
però d'aquesta manera
heu aconseguit
que el pacient
gairebé faci vida normal.
sí,
ara,
de fet,
el vaig veure l'altre dia
i em costa una miqueta
adaptar-se
a no viure
amb cànula,
però,
però,
el pacient està molt bé,
no té tumor,
ja en el mateix moment quirúrgic,
ja els companys
d'anatomia patològica
ens van analitzar
el que vam treure
i ens van dir
que no hi havia tumor
al pacient,
amb la qual cosa,
sempre haurem de fer
els seguiments
com si,
com qualsevol pacient
que té un tumor,
però,
ja sabem
que la cirurgia
oncològicament
va anar molt bé
i la reconstrucció
va anar molt bé.
Aquí el punt diferencial
és que som capaços
de treure
trossos
de teixit
d'un puesto
i implantar-los
al coll.
És aquest el...
És aquest punt
on també explicàveu
que el cos
no rebutjarà
un teixit
del propi cos,
és a dir,
que no introduïm
elements externs
que en aquest cas
el cos
podria rebutjar,
no?
Exacte.
També és un avenç
en aquest sentit.
Bé,
la reconstrucció
microquirúrgica
o empenjat lliure
es basa en això,
o sigui,
el que estem fent
és alimentar
un teixit
no de l'artèria original
sinó d'una altra artèria
i,
clar,
el teu cos
no saps
si el cuir cavallut
està al cabell
o a la laringe
perquè
és el mateix
que és el teu cos,
o sigui,
no expressaràs res
que el teu cos
l'ataqui.
Amb tota aquesta intervenció
on entra la feina
de l'Institut
Pere Virgili?
Bé,
és que preparar-se
per tot això
és una feina
d'ingent,
de dissecar cadàvers,
d'anar a altres
puestos a veure
el que fan,
de dissecar rates
perquè hem de practicar
la microstrutura
no en humans
sinó en un ésser viu
i llavors...
Clar,
darrere que això
que tu ara has explicat
d'aquesta manera
tan planera
imagino que hi ha
moltes hores
d'investigació,
de proves...
Doncs mira,
tres anys.
Tres anys
sense parar
de treballar
amb rata,
de treballar
amb cadàver,
de publicar,
d'anar a altres centres
que ja ho fan,
de sortir fora
i en això
el Pere Virgili
la veritat és que
sempre ens ha ajudat
i sense ells
tampoc hauríem pogut
sense ells
i sense el Joan XXIII
que tot i la
que està caient
doncs aguanta
que nosaltres
puguem fer
aquestes coses
sobretot
perquè aquest senyor
de Tarragona
hagués hagut d'anar
a un altre puesto
que no li hauríem fet
això però
no ens centrem
només en aquest pacient
sinó que hi ha
una quantitat
d'ingent de pacients
que estan podent ser
trats a Tarragona
quan d'una altra manera
se n'anirien
fora.
Apostant evidentment
per aquestes novetats
en quant a aquest tipus
i amb d'altres
d'intervencions
en el cas concret
d'aquesta
que ens has explicat avui
la repetireu?
És a dir
tindrà més aplicacions
suposem que sí
i no sé si
podia acabar
fins i tot
tenint
d'altres aplicacions
en d'altres camps
semblants.
Evidentment
si trobem un pacient
tipus
la continuarem aplicant
però sobretot això
el que ens dona
són eines
per oferir
una millor qualitat
després d'un tumor
llavors
tot el que sigui
anar millorant
en aquest tipus
de cirurgies
i de tractaments
ens posa
a primera línia
dels que fan
tumors de cap i coll
i llavors
tot això
la veritat és que
ens esperona
perquè
tu et prepares
i pots sortir malament
llavors
vull pensar
que estaria
pensant el mateix
encara que sorti malament
però la veritat és que
si surt bé
llavors
ja és un input
directe
molt positiu
i que
ens agrada a tots
l'operació es va fer
a finals del mes de març
d'aquest passat mes de març
i en aquest moment
el pacient
a quin punt es troba?
deies que es troba bé
es troba bé
lliure de tumor
pot parlar
pot menjar
i ara estem treballant
en
en que
li sigui confortable
el fet de
respirar
i de fer una activitat física
més important
clar perquè suposo que ara
s'haurà de tornar a acostumar
a viure sense la cànula
i a tornar a fer servir
aquest òrgan reconstruït
hem de tornar a prendre
això
a passar
i a fer funcionar
una laringe
que ara
és diferent de la laringe
que tenia originalment
novetats molt importants
tècniques pioneres
que arriben
al
Joan XXIII
al departament
d'otorrinolaringologia
avui n'hem parlat
amb el doctor
Francesc Xavier Avilés
que ens ha vingut a explicar
aquesta tècnica
i també com funciona
per dintre aquest departament
doctor Avilés
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
fins la propera
bon dia