Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Una nova secció que avui encetem al matí de Tarragona Ràdio,
que és aquest Estiuejant, amb aquesta sintonia fresca,
amb aquesta sintonia moguda,
cadascú li evocarà una cosa.
No sé jo, el nostre convidat d'avui,
el primer convidat d'avui, ara li deia fora d'antena,
dir gairebé que ens faràs de conillet d'índies,
el periodista Carles Marqués. Carles, molt bon dia.
Bon dia, bon dia, i cap problema.
Què t'evoca la sintonia aquesta?
La sintonia aquesta, a mi, d'estiu, de platja.
Sí, d'estiu, recorda més sèries com aquelles d'Hawai 5 o 0,
o... Sí, és aquesta cosa així de platges, això,
d'Hawai o de California, d'aquelles sèries dels anys 70-80, no?
Doncs ja tenim una cosa endevinada per la secció que és la sintonia.
Amb aquest nou espai viatger, en certa manera,
de Tarragona Ràdio, que avui comencem,
el que volem és apropar-nos a pobles, a ciutats,
a indrets, a llocs emblemàtics,
d'aquells d'allà on sou originaris, d'allà on Estiuejà veu,
que siguin importants per vosaltres, d'alguna manera,
o que hi tingueu, d'alguna manera, que hi tingueu a veure,
perquè ens expliquen els protagonistes d'aquesta secció de primera mà
tot allò que s'escaigui en aquesta conversa al matí de Tarragona Ràdio.
Carles, avui hem de parlar de Torre d'Embarra.
Torre d'Embarra.
Quina lligam?
Sí, quin lligam.
O què triuneis amb Torre d'Embarra?
Jo, una mica com Pepe Rubianes, que deia allò,
he nascut a Galícia però no he viscut mai allà,
i en canvi no he nascut mai a Catalunya i he viscut sempre aquí,
doncs jo, el meu carnet d'identitat hi posa que vaig néixer a Tarragona
perquè és així, però jo he viscut tota la vida,
o pràcticament tota la vida, a Torre d'Embarra.
Vull dir, per tant, soc originari d'allí
i és el meu poble, tot, que he viscut molts anys a Barcelona
i després algun any també a Madrid i ara estic treballant aquí a Tarragona Ciutat,
però vaig a dormir allà i aquest estiu m'hi estaré més que mai.
Dic, podem donar tots els toms que vulguis, però el poble és el poble.
El poble és el poble, correcte.
Quan tornem sempre hi ha alguna cosa que ens recorda algun moment,
algun indret, alguna situació, alguna olor fins i tot,
que això dels pobles és important comentar-ho també.
Què recordes? Un dels primers records que en tinguis de Torre d'Embarra.
Després ja parlarem de com ha evolucionat, però mirem cap enrere.
Què ens recordes?
Jo a Torre d'Embarra, jo visc molt al centre del poble,
el carrer Nou, pels que coneguin el poble.
Clar, jo recordo que passaven per allà els camions
i, per tant, diguéssim, el que recordo és el soroll i l'olor de la carretera,
que ja no era la carretera aleshores, però no tot i així,
encara continuava a ser un carrer de molta circulació,
que ara és peatonal, i, per tant, recordo això,
el soroll aquest dels cotxes passant contínuament,
que a l'estiu, tot l'estiu, és a dir, sobretot el mes d'agost,
era sentir les botzines, els cotxes pitant.
I parlaves d'olors, doncs recordo que el meu carrer
feia olor dels pollastres a l'ast d'una botiga
que hi havia pràcticament al davant,
de les arangades, que és una cosa que suposo que ara el jovent massa bé
no sap el què és, que anaven en aquells barrils rodons, plans,
i, per tant, doncs això, el meu carrer feia olor
d'arangada, de pollastre a l'ast, de drogueria,
hi havia un parell de botigues d'aquestes petites que tenien de tot,
però el que feia olor, diguéssim, era d'aquells productes de drogueria
d'aquells temps que feien olor més forta que ara,
el sabó de rentar, els llacius...
Jo recordo bastant això, el meu poble feia olor d'això,
i de mar, perquè, clar, és un poble de costa,
aleshores era un poble de pescadors, més de pescadors que no és ara,
tot i que en queden de pescadors, però, clar, abans estaven a la platja
i, per tant, a l'estiu el que feia olor era de peix,
el feia olor del petroli de les barques, el bou...
Olors tradicionals de la vila que, a més, se't queden gravades,
i quan tornes, suposo que t'hi fixes que algunes hi són
i d'altres, malauradament, ja han marxat i no...
D'aquestes que t'he dit, ja...
No pot ser on queda cap la de mar, com molt, no?
Exactament, sí, però, vull dir, ara la llotja de peix
ja no és el centre de Baixamar, del barri marítim,
està en una llotja, els pescadors també tenen les barques allà,
vull dir, per tant, aquesta olor que feia fins i tot de treball
ara ja no hi és, ara fa molts, molts anys que fa olor allò
d'aquella aloció que es posa la gent pel sol i tal
i hem canviat, hem canviat, hem canviat.
Ara d'aquella allò a aloció, a broncejador, a crema solar...
Com deia una persona que recordo de fa...
Això de quan era petit, deia, bueno, això al nostre poble,
abans era un cul de món i ara és un món de culs.
Doncs ha passat una mica això en molts llocs de la costa.
Ets amant de la història del poble, Carles?
Sí, sí, sí, sí, això, l'he seguida bastant, la conec una miqueta.
Què en podríem destacar?
Què en podríem destacar?
Doncs que ara en aquests moments, per entendre'ns,
fa de mal dir si és un poble, és a dir,
a mi m'he vingut a veure gent de Barcelona o de Madrid i tal,
conec sobre les del poble, del poble, del poble, home,
a veure, és un poble que té pràcticament 20.000 habitants, 17.000,
i per tant ara, bueno, doncs és una ciutat dormitori de Tarragona,
de Tarragona, però, com és el meu cas, però també bàsicament de Barcelona,
per tant, avui en dia la història de l'Ambarra va molt lligada a això,
vull dir, a aquestes dues àrees metropolitanes,
també penseu que l'estació de tren, aquesta de la que s'ha parlat tant
i que estem en un estat tan degradat i tal,
és la tercera de la demarcació amb més circulació de viatgers,
vull dir, per tant, és una petita ciutat,
o un barri de dues grans ciutats, segons com es miri,
i això i moltes altres coses ha fet que hagi tingut una història política complicada
en els últims anys, però, vull dir, aquella Torra d'Ambarra,
allò, que érem 3 o 4.000 habitants,
que havia tingut un passat important,
perquè, vull dir, era duana i la pesca i la mar sempre hi ha estat molt important,
però, clar, era un...
Al final, l'evolució que ha fet
és diferent de la que ha fet altres llocs de costa,
com puguin ser Cambrils,
o Vilaseca mateix,
o Solou.
Torra d'Ambarra ha tingut una evolució més semblant
a la que pugui haver tingut llocs com el Vendrell,
com Calafell, com Castelldefels,
és a dir, que són llocs que són al mateix temps que rurals,
ja en tenen ben poquet, i fa anys que en tenen ben poquet,
són més urbans que altra cosa,
i sí que hi ha alguns racons, que si vols en podem parlar,
on encara es manté un cert regust,
però la veritat és que avui en dia és una ciutat
amb tots els eixiuts i amb les problemàtiques que això comporta.
Vull dir, jo no diria tant que sigui un poble turístic,
perquè no té el 100% o no té poca part
del que seria turisme tal com l'entenem,
perquè tampoc hi ha places hoteleres...
Bàsicament és un lloc de segona residència
i un lloc on d'aquesta segona residència
moltes persones que treballen a això,
a Tarragona, a Barcelona, o a Reus,
tot el camp de Tarragona, però també l'àrea metropolitana,
doncs han vingut a quedar-s'hi,
i si no hi viuen la major part dels mesos de l'any,
doncs mesos d'estiu hi viuen,
cosa que vol dir que si ell o ella fan vacances
o els períodes no coincideixen,
doncs hi ha moltes persones que s'estan 3 i 4 mesos d'estiu
visquent a Torre d'en Barra
i, per tant, anant a dormir a Torre d'en Barra
ni que treballin a Barcelona.
Això, unit a tota la gent que això fa la resta de l'any,
fa que sigui un lloc allò,
no tan turístic en el sentit que és un lloc allò de visita,
com un lloc de residència,
vull dir, per tant, una mica funciona tot l'any,
ha canviat molt, vull dir,
allò que arribava al setembre,
després de la festa major,
i desapareixia tothom,
això ja no passa.
A veure, això és síntoma
que no només és un lloc turístic,
perquè, si no, el dia següent de la festa
guiaria a tothom.
Això passa amb altres indrets que sí que són més turístics.
Sí, doncs això.
I tot i que, evidentment,
els càmpings continuen tenint un pes important.
És a dir, sí que hi ha...
O sigui, no vull dir que no hi hagi turisme.
És un pes turístic, però no és només una ciutat turística.
No, exactament.
És una ciutat, bàsicament, de residència,
residencial i de segona residència,
que, per tant, amb les seves problemàtiques
i la seva vida quotidiana,
doncs és una mica diferent.
Sí que és veritat que l'hivern baixa una mica,
no diguem que no,
però, clar, vull dir,
com que estan a prop de l'àrea metropolitana,
a veure, el nostre turisme,
la nostra segona residència,
bàsicament és això,
àrea metropolitana de Barcelona
i després tota la vall de l'Ebre,
és a dir, comarques de Ponent, Lleida,
Saragó, Saragó
i també una part del País Basc.
Això vol dir que aquesta gent,
com que és a prop relativament,
quan tenen un cap de setmana llarg,
un pont, o comença a venir el bon temps,
o això, o hi ha una festivitat per entremig,
doncs la que poden venen.
i això es nota molt,
vull dir, no hi ha aquest canvi estacional
que hi ha a altres llocs.
Deies, Carles, que encara hi ha racons,
hi ha indrets del municipi, de la vila,
on podem recordar que encara aquella vila
que tu recordes,
no seria el Turi d'Embarres,
com se'n deia abans,
però sí que l'ha de fa alguns anys.
Exactament, sí,
que per cert,
l'entrada que hi ha a la Viquipèdia
suposo que està bé,
entre altres coses,
perquè jo també he fet alguna aportació,
amb el Mastaldiro,
no et diré quina,
evidentment, això es manté,
però en el secret notarial,
però jo crec que és una entrada
que és força correcta.
I a més això,
que fa derivar el nom,
no d'una barra,
o d'una barrera,
sinó d'un nom de persona,
de l'edat mitjana,
que seria barres,
bardes,
o alguna cosa així.
No se sap ben bé, no?
No se sap ben bé,
però seria un topònim
que deriva del nom d'una persona
i seria medieval,
no seria ni romà,
ni àrab.
A veure,
els racons,
els racons que queden,
és a dir,
si vosaltres això,
aneu a Torre del Mar,
o hi viviu,
i en un moment donat,
doncs això,
la platja,
el passeig marítim,
són llocs que estan molt plens
al meu carrer,
vull dir,
hi ha moment que hi ha
molt de moviment
de gent
i voleu trobar
encara algun
dels racons
del poble
tranquils,
no costa,
com en molts llocs,
surts una mica
de la ruta establerta
i ja et trobes,
mira,
per exemple,
el casc antic de Torre d'en Barra,
els carrers
ample,
major,
del forn,
fins i tot
en ple més d'agost
que el carrer del costat,
diguéssim,
Torre d'en Barra,
més o menys,
la gent,
fem la mateixa ruta,
és carrer nou,
la plaça dels bars,
és a dir,
la plaça de,
on hi ha quatre bars
des de fa molts anys
i per tant
se la coneix
així,
que és la plaça de la Fona,
el nom oficial,
després
es puja
pel carrer,
per la plaça
de la Vila,
el carrer Mañer i Flaquer,
fins a la plaça
de l'Església,
aquesta és la ruta,
diguéssim,
habitual.
Doncs només cal que et desvies
una mica
i vagis
per aquests
tres o quatre carrers
que et trobis
que el mes d'agost
allà no hi ha pràcticament
ningú,
i sí que hi ha
allò un parell
o tres
de bars
on poguer estar
una mica,
una mica,
vull dir,
també penseu
que estem parlant
allò de cent
i pico mil persones
a l'estiu,
però bueno,
aquests són llocs
una mica més
tranquils
i més poble,
és curiós
que encara es manté
bastant
el nivell
de poble.
Segons la zona,
no?
Segons la zona,
exacte.
A Baix de Mar,
per exemple,
el passatge marítim
sempre està això,
a rebentar,
però només cal que passeu
allò pel carrer
paral·lel
per dins
que hi ha
el canvi
i això,
i en ple estiu
és
molt sorprenent
perquè vull dir
tendim tots
a passar pel mar,
per la vora del mar,
però passar
per dins
del Baix de Mar,
que és el barri
de Pescadors,
no ho fa tanta gent,
a veure,
entenguem-nos,
vull dir,
desert no està,
ni molt menys,
i també el que us deia,
doncs hi ha 3 o 4
restaurants
que senten bons
com els que estan
a primera línia de costa,
vull dir,
això sí que jo ja
no m'hi poso,
crec que tots són
d'una qualitat,
però...
No, no, no,
això no ho farem,
ja no hi entrarem
perquè...
Però diguem
que els de
segona i tercera línia
de mar a Baix de Mar,
doncs són igual
de recomanables
i podeu viure
una mica més
el que queda
de l'ambient
del barri
de Pescadors,
no?
I després
hi ha
el nucli original
del poble,
perquè el poble
neix com una
com una fortificació,
com un castell
derivat
d'una...
O sigui,
vaja,
el nucli original
del poble
és el castell
de Clarà,
és Clarà
que és un
un dels repoblaments
amb la...
això,
amb la repoblació
cristiana
quan la frontera
del comtat
de Barcelona
passava més o menys
pel riu
Gaià,
aleshores,
doncs això,
s'estableix,
diguéssim,
un castell,
una fortificació
a Clarà,
del qual deriva,
diguéssim,
una quadra,
un altre
espai
habitat
que depenia
d'aquest castell
d'A Clarà,
una torre,
diguéssim,
que ens donava permís
per vestir una torre
l'any 1029,
si no vaig errat,
que és la primer,
la torre de Clarà,
perquè depenia
del terme municipal
de Clarà
o del senyorí
o de Clarà,
perquè aleshores
terme municipal
seria incorrecte,
i a partir d'aquí,
doncs,
neix i creix molt
Torre d'Ambarra,
i en canvi,
Clarà,
no et diré
que està com
en època medieval,
però encara
si aneu allà
avui
i aneu això
per l'antic castell,
que ara és una casa
particular
que el xeco,
o per l'església,
que clar,
com que és una església
petitona
i d'origen allò
romànic,
molta gent es pensa
que és una ermita,
i no és una ermita,
és una església
amb tots els ets
i urts,
i la placeta aquella
està com podia estar
fa 700,
800 anys,
més o menys,
és perfectament visitable,
l'església sobretot.
Jo us dic
que el castell
és una casa particular,
però es pot veure
des de fora
i és molt sorprenent
que això,
amb una població
turística i gran
com és
Torre d'Ambarra,
encara estigui
bastant
reservat,
i com que
Torre d'Ambarra
ha crescut
en direcció,
diguéssim,
molt,
això,
entre Clarà
i l'antic
castell
de,
bueno,
l'antic
castell
renaixentista
de Torre d'Ambarra
no ha crescut
tant cap a les altres
bandes,
doncs,
clar,
el castell
d'Aclarar
queda
en un
extrem
i queda
bastant
present.
Ara que parlaves
del creixement
estava veient
també la taula
d'evolució
de població,
diguéssim,
i potser
l'efecte
més gran
és a partir
dels anys 90,
quan el creixement
passa d'aquests 8.000,
7-8.000
fins a gairebé
els 17.000
d'ara,
no?
Sí,
això també ens fa,
ens porta molt
a l'evolució
que tu deies abans,
el canvi
recent,
entre cometes,
el creixement
recent de la vila.
Que s'insumen
diverses coses,
no vull dir allò,
molta,
molts d'aquests
de segona residència
que es queden
a viure
d'una manera
permanent,
després que també
es converteix
en una,
en una are
residencial
de Tarragona
o de l'àrea
metropolitana,
diguéssim,
del camp
de Tarragona
per gent que busca
doncs un lloc
amb condicions
de vida,
que això,
en platja i tal,
per tant,
acaba convertint-se,
que tothom ho entengui bé
això,
en una mena
de barri
de Tarragona,
en una prolongació
en un sentit
de tipologia
d'habitatge
de l'amor
a Tamarit
a Altafulla,
que al final
acaba convertint-se
en això,
en un barri
però en el bon sentit
de la paraula,
és a dir,
no és que sigui
una ciutat
que no tingui
tradicions,
és a dir,
un seguici popular
a la festa major
important,
una colla castellera,
un club esportiu,
és a dir,
és un lloc
que té
molta vitalitat
associativa,
vull dir,
per tant,
diguéssim,
té encara dimensió
de poble
o de petita ciutat,
és a dir,
no s'ha convertit
en un barri
residencial
que només
la gent hi va dormir,
això seria injust
i no seria cert,
perquè aquesta mateixa
població,
allò que ha anat
venint
des d'aquests anys
que dius
de gran creixement,
que a més són
relativament recents,
doncs,
sí que ha contribuït
a aquesta dimensió,
diguéssim,
de creixement ciutadà.
Aleshores,
a veure,
els torrencs
de tota la vida
en queden,
en quedem,
però ara,
per ser torrenc
de tota la vida,
doncs,
fa falta
molta menys documentació,
vull dir,
que en pocs anys
ja se'n pot ser.
Ara,
veient la taula
més global,
diria que hi havia
dos canvis,
els 60 i els 90,
fins i tot,
de creixement
de la població.
a veure,
recomanacions concretes,
no t'hem de manar,
Carles,
perquè cadascú,
clar,
potser no és
tampoc el d'això,
però sí,
edificis,
llocs,
que no ens podem perdre
si anem a Torre d'Embarra,
què hem de veure?
Què hem de veure?
Doncs,
hem de veure...
Aquest castell
que ja ens hi hagués parlat.
Sí,
sí,
clar,
Clarà,
sense dubte,
Baix de Mar,
també,
sense dubte,
després,
en el poble,
doncs,
als voltants del castell,
que, com deia,
això és molt tranquil
tot i l'estiu,
després,
les zones
de protecció
natural
dels muntanyans,
que has d'anar
per un camí
marcat,
perquè,
evidentment,
és zona protegida,
però,
també,
curiosament,
en un lloc
de molta pressió,
perquè està al costat
de la platja
i de nuclis habitats,
doncs,
encara és un lloc
on a l'estiu
pots estar molt
tranquil,
la platja que hi toca,
pel fet
que per anar-hi
necessites,
bueno,
necessites caminar
una estona
per la platja
o anar en cotxe
fins a prop
i després,
també,
caminar,
és bastant,
és bastant
tranquil·la
i després,
una cosa
que és
espectacular
que quan ve
la gent,
això que he portat
o que m'ha vingut a veure,
doncs,
se sorprèn molt
és el penya-segat
que tenim,
el roquer,
que,
també,
és un lloc
a veure,
clar,
evidentment,
parlar de llocs
per descobrir
això ja seria impossible,
però tampoc
és un lloc
amb una enorme
pressió
de visita
i tal,
i que és un passeig
pel voltant
de les roques
magnífica,
a més,
ja,
en guany,
aquest estiu
hi ha una novetat
que jo encara
no he pogut
experimentar,
però sí que ho vull fer,
que és visitar
el far,
el far és l'últim
que s'ha construït
a la península ibèrica
i no s'on construirà
cap més,
és l'últim far,
que també té
una dimensió,
si tu vols,
un punt romàntic,
això,
i, doncs,
aquest últim far,
doncs,
ara és visitable,
amb visites guiades,
amb horari,
diguéssim,
millor establerts,
i s'han de demanar,
però,
però,
clar,
vull dir,
també em permet una visió
de la costa fantàstica,
és a dir,
és un lloc que això,
que tot i que hi viu una multitud,
o una petita multitud,
doncs,
encara trobes racons prou tranquils.
Les festes per quan?
Les festes,
n'hi ha,
això,
hi ha dues festes majors a l'any,
vinculades totes dues a Santa Rosalia,
que és la nostra patrona,
que són el 15 de juliol,
la festa del quadre,
vull dir,
d'aquí...
Res,
dues setmanes,
dues setmanes,
i després,
el 4 de setembre,
que és la festa de Santa Rosalia,
que seria una mica això,
al principi,
al final de l'estiu,
vull dir,
allà està molt marcat,
a l'estiu,
això,
a l'estiu va...
Podríem dir que va des de Sant Joan,
és a dir,
la festa major de Baix de Mar,
del barri de Pescadors,
que ha sigut...
Bueno,
que va acabar ahir,
evidentment,
i comença aquí,
després té aquest repunt,
això,
el 15 de juliol,
i acaba el 4 de setembre,
i és una festa,
diguéssim,
que ha seguit uns patrons similars als de la ciutat de Tarragona,
perquè m'entengueu,
pel que fa al seguici popular,
i una mica la seqüència,
la seqüència tradicional,
i realment és molt interessant,
i té molta participació,
per això,
perquè són molts,
però encara té una dimensió de festa de tota la vida.
Doncs avui hem conegut una miqueta més a Torre d'Embarra,
amb el Torrent Carles Marqués,
Carles,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I que vagi bé fins la propera,
molt bon estiu.
Igualment.
Dos minuts i les deu del matí,
de seguida les notícies,
i continuem el matí de Tarragona Radio.
Tornarem a riure,
com quan fèiem volar estels al vent,
com una gent perduda en una selva,
vas reconèixer el teu tarzan en mi,
no va ser fàcil ballar en sincronia,
no, aquella nit.
I amb aquells aires de princesa Leia,
eres tan bona fent-me perdre el cap,
però Can Solo no l'espanta,
els reptes són pebre i salt.
Mai serem modelics o exemplars,
però serem autèntics huracans.
Sé que un dia tornarem a viure,
Com els grans amants de tots els temps, sé que un dia tornarem a riure, com quan fèiem volar estels al vent.
Fins demà!