Com ho quadrem?
A la sintonia de Tarragona Ràdio és moment ara de continuar parlant d'economia, en certa manera. Avui a l'espai com ho quadrem amb el nostre assessor, el Lluís Espuis. Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'últim programa, ara ja fa un mes, Déu-n'hi-do, parlàvem ja de la declaració de la renda, de la campanya d'enguany, que començava a l'abril, si no m'equivoco.
Sí, sí, enguany, el 7 d'abril ja van començar a córrer.
Van començar a córrer, van començar a tornar diners, alguns i altres a pagar, a demanar-los.
Pagar fins al 30 de juny estem a temps, eh? Qui ha pagat abans ha sigut perquè ha volgut, també s'ha de dir això.
Molt bé, molt bé. El que està clar és que avui hem de parlar d'aquells petits errors, o típics errors, o típiques trampes, que al cap i a la fi Hisenda no perdona.
I, com tu deies, voluntària o involuntàriament, doncs potser es produeixen, no?
Sí, amb bona fe, no tan bona fe, de vegades hi ha alguna llegenda urbana, també, que circula per aquí, és que tothom ho posa.
Diu, bueno, quins són aquests aspectes que, habitualment, si tinguéssim una comprovació, per molt de què tothom ho posa, Hisenda no li deixa passar a ningú.
T'enxamparien, eh?, per dir-ho d'alguna manera.
Bueno, t'enxamparien i tindries que barallar-te molt amb Hisenda per aconseguir que realment allò pogués colar.
El que no vol dir que hi ha casos que sí, que poden colar, i més que colar, és que llavors és quan realment està justificat.
Ells el que et demanen és que allò que has posat estigui tot en ordre, no?
Llavors et demanarien moltes justificacions, suposo, per intentar, doncs això, passar allò que tu has declarat, diguéssim.
Demostrar que allò que tu realment has dit, doncs, està a efecte i tens dret a poder-ho deduir.
Habitualment parlem de deduccions, de despeses, que han de tindre una raó d'ésser per poder-les posar i que siguin de dret, no?
Llavors, habitualment, doncs, clar, tothom ho fa, però això davant d'hi sent de no vàlid, eh?
És com que se salta l'estop.
Clar, clar, clar. Pot ser que no passi res, que ningú ens vegi, però pot ser que ens enxampin.
En principi, el paper ho aguanta tot. Tu pots posar el que vulguis. És qüestió de temps, quatre anys, eh?
El que tinguis una notificació o un requeriment perquè et vinguin a comprovar o no.
Clar, pot ser que no ens diguin res ara, durant la declaració, no? Però que sí que ens ho comprovin després.
O que això ens afecti fins i tot en declaracions futures.
En declaracions futures no, però sí que s'ha de tindre per sent que possiblement un requeriment el rebrem dos anys després,
o com a mínim d'un any en endavant. I que tenen fins a quatre anys per poder-te requerir, mirar i demanar-te informació complementària
per demostrar que allò que has posat correspon. Moltes vegades la insistència és dir, guardeu tota la documentació,
guardeu tots els raonaments, guardem-ho tot, perquè d'aquí tres anys ningú se'n recorda de res.
Oh, jo ja t'ho vaig dir, oh ja t'ho vaig anar. No, ben documentat tot i ben guardadet.
Molt bé, doncs comencem a fer la llista d'aquests típics errors en la declaració de la renta.
Però on comencem, Lluís?
Bé, comencem dient que estem parlant de petites pimes, com aquí diu, micropimes, autònoms, professionals...
Estem parlant a una escala petita, ja no estem parlant de les societats, ni indiscutiblement societats grans,
que l'estructura comptable i fiscal correspon a una altra disciplina, no?
Aquí diguéssim que la disciplina és més laxa, és un llibre d'ingressos i despeses,
i per tant el paper ho aguanta tot, no hi ha auditories, no hi ha comprovacions,
i moltes vegades doncs s'ho fa un mateix.
Molt bé, això és el que ens pot portar també a generar algun error, com dèiem, de manera involuntària.
Voluntària, perquè a mi m'han dit, perquè jo he sentit, perquè el cunyal...
Típic tema, despeses personals. Roba, menjar...
Això és deduïble o no és deduïble?
A veure, en principi ja estem parlant de tíquets, no?
El que et diu l'agència tributària és que, primera, si vols deduir com a despesa alguna cosa
i vols deduir l'IVA, has de tindre una factura, no un tíquet.
La segona cosa que et diu l'agència tributària quan troba coses d'aquest tipus és,
escolta'm, la roba, vostè, és necessària per la seva activitat?
Diu, home, jo és que... Jo soc assessor fiscal, no?
I treballo gestalt i assessors i he d'anar en tratge i corbata.
Diu, bueno, i si anés a una fàbrica no tindria que anar amb pantalons i camisa?
Sí, i és deduïble en aquell cas?
No, doncs aquí tampoc.
En aquest cas no seria deduïble.
Exacte.
I això dels tíquets també és un mite, no?
Que molta gent diu, no, no, jo em guardo els tíquets perquè els presentaré per la declaració i em serviran.
Això tampoc és així.
Exacte. A veure, els tíquets, primer que tot, sí que poden servir,
però, primer consell, els tíquets s'han de pagar amb una targeta de debit o una targeta de crèdit.
El primer que has de poder demostrar és que l'has pagat tu,
perquè el tíquet és el portador, per tant, jo em quedo amb una gasolinera o amb un bar,
van recollint tíquets i, escolta, o em plovin carpetes.
Sí, sí, sí, tens raó.
És el primer que et diu l'agència tributària quan se troba tota una sèrie de tíquets.
Menja és bona, escolti'm, vostè ho ha pagat.
Un tíquet no valdria, com a tal.
Un tíquet no valdria, podria valdre si demostro que aquest tíquet l'he pagat jo.
Forma? Pagar un target de crèdit o un target de dèbit.
El correcte? Demaneu factura.
Home, és que si demana una factura per un dinar de 8 euros, doncs, noi...
Això és el que hi ha.
I en aquest cas sí? Si demanessin factura de tot?
Si demanessin factura de tot, ara ve la segona part.
Aquest dinar és necessari per l'obtenció d'ingressos a la teva activitat?
Sí o no?
Clar, el menjar, el que diu l'agència tributària, escolta'm, tu menges a casa teva sempre.
Perquè això sigui deduïble, el que m'has de dir és, una, que et vas a menjar amb un client,
en quin client te vas a menjar, quin és el motiu de la visita,
i en quina data i en qui menges, i a on.
I tot això com ho demostres, no?
Ho demostres escrivint-lo i realment referenciant-lo,
de tal manera que si l'agència vol comprovar i trucar a aquell client, ho pugui fer.
Escolta'm, l'agència tributària fa d'algunes de grosses, eh?
Sí, sí, sí.
No estan cruzats a braços darrere on t'ho l'ell.
Ja, ja, ja.
I llavors, en aquest aspecte, sempre que siguin despeses personals, roba, menjar, aquestes coses,
pensem que habitualment ens les tombaran.
El segon de la llista que es porta al màxim de punts són el tema dels cotxes.
Cotxes.
Puc deduir el cotxe? Puc deduir les rodes? Puc deduir la revisió, el manteniment, la reparació?
Puc posar-ho com una despesa?
No. No. Hi ha algunes excepcions.
En principi, el que diu l'agència tributària i el que diu la llei,
estrictament és que per a que un vehicle estigui afecte a l'activitat i poder-la deduir,
o sigui, que estigui realment considerat necessari per a l'activitat,
ho ha d'estar en un 100%.
Què vol dir? Que si jo utilitzo aquest cotxe pels cops de setmana, ja estic fora de joc.
Si jo utilitzo aquest cotxe per anar fins al lloc de treball,
ja estic fora de joc.
Si jo utilitzo aquest cotxe per portar els nens al col·legi, ja estic fora de joc.
Per tant, o el tinc, afecta l'activitat al 100% i això vol dir que el cotxe dorm,
el lloc de treball, i jo vaig fins al lloc de treball amb altres mitjans que he de poder demostrar,
agafo el cotxe només per a treballar i el torno a deixar allí...
Clar, això seria només alguna feina molt puntual o algun ofici molt puntual.
Què reconeix, per exemple, l'agència tributària sense cal que se li demostri que està afectat al 100%?
Doncs, aquells vehicles dedicats al transport de mercaderies, al transport de viatgers,
a l'autoescola, als agents comercials, els representants comercials,
també els cotxes de serveis de vigilància, els cotxes de lloguer,
aquests ja es pressuposen efectes...
Però en qualsevol cas els cotxes particulars no entrarien aquí.
Exacte. Escolta'm, jo el rotulo, si tu el rotules, però habitualment és un vehicle mixta,
jo que dic que puc posar càrrega o puc posar passatgers,
he de demostrar que aquell vehicle realment està afectat al 100%,
si no, ens el trauran. Ens trauran el vehicle amb la possibilitat d'amortitzar-lo
i ens trauran les despeses de manteniment del vehicle.
I per tant, lligat amb això, i lligat amb el que dèiem abans,
els tíquets de la bencinera em passarà el mateix.
Són tíquets, i a més són tíquets d'un vehicle que no està afecte amb una activitat.
Els podem posar, es pot posar el que vulguis, atent a les conseqüències després.
El consell és que si no vols problemes, no els posis.
Com ho hem de fer? Aquesta és la segona part de la pel·lícula.
Doncs fes un part de viatge i dius, escolta'm, jo m'he anat a Tortosa
a buscar un client potencial, he fet tants quilòmetres, he pagat-te el peatge,
he pagat-te els pàrquings, el client es diu menganito de tal,
i si cal li poses el telèfon...
Tot ha de ser demostrable per si hi ha una revisió d'aquestes condicions,
d'aquesta declaració, que la gent pugui realment revisar-ho
i comprovar que tot allò que hem dit és correcte.
Amb aquest part de viatge és on quedaria reflectit tot això.
Jo no tinc el cotxe efecte, però sí que puc imputar uns quilòmetres
d'un viatge determinat, marcat i registrat com a tal.
De la mateixa manera, despeses de viatge, que és l'altra part
que sol haver sempre problemes, tres coses del mateix.
Escolta'm, autopistes, pàrquings, i ja no dic bitllets d'avió,
dius, escolta'm, si és el mes d'agost i els bitllets són per 4
i el destí és Ibiza, això no cola.
És que és molt clar.
I vols dir que hi ha gent que això ho posa, a les declaracions?
A veure, hi ha gent per tot.
No, no, clar.
Hasta la factura del veterinari.
També, sí, i tant.
Clar, la factura del veterinari, i ara ja que surt el comentari,
no, em perdó, si tu a l'empresa demostres que tens un gos
que és guardià i que està allà per vigilar
i que no el treus a passejar ni el tens a casa,
doncs ho podríem intentar defensar.
Ho haurem d'estudiar.
Clar, si el que tens és un canitx a casa, que és de companyia,
no cola.
Com tot és que estigui afectat.
Després és de viatge, doncs el que dèiem abans.
Un part de viatge, quan tal vaig a veure el client tal
o el proveïdor qual a negociar el que sigui,
m'he reunit amb el manganit o en tal lloc,
tiquet d'autobús, avió o assistència a tal fira.
Però a Ibiza a l'agost o peatges de nit i de diumenge no cola.
Això són el típic.
Molt bé.
Un altre problema, sí, solen ser ja envers els habitatges.
Molt bé, hem repassat el tema dels vehicles, el tema de...
Vehicles i tíquets que van agafats de la mà.
I ara, habitatges.
Habitatges.
On solen ser els problemes?
Els problemes, i amb aquest sí que ara ja comencen a la baixa,
és amb el tema de la deducció de l'habitatge habitual.
comencen a la baixa perquè des del 2013 qui compra un habitatge nou ja no té dret a aquesta deducció.
Però sí que és cert que tots els que l'havien comprat mantenen aquest dret.
Problemes típics.
Jo vaig comprar l'habitatge, ara tampoc passa, però hi ha revisions que sí que salten per aquí.
i em van donar la financiació per comprar el pis, però també me la van donar per comprar els mobles, el cotxe,
o he fet una ampliació d'hipoteca i he comprat el cotxe.
Clar, el que no puc fer és deduir-me aquesta ampliació d'hipoteca com adquisició de vivenda habitual.
Doncs si aquesta ampliació d'hipoteca representa que un 10% ha sigut pel cotxe de la nova hipoteca que t'ha quedat,
tu només et pots deduir el 90%.
O aquí hi posa el valor de la hipoteca, o si hi posa el valor de la hipoteca,
però com tinguis una comprovació, que sàpiguis que això et tocarà en la cresta.
En aquest aspecte no es perdona.
L'altre és que la meva vivenda habitual deixi de ser habitual.
Que jo, perquè les coses van malament, me'n vagi a casa dels pares.
I fins i tot deixo la vivenda en lloguer.
No podrem deduir-la, no?
No podrem deduir-la amb la deducció de vivenda habitual, perquè ha deixat de ser la meva vivenda habitual.
Això ho dic, perquè m'hem abandonat la vivenda i hem anat a viure a un altre lloc.
Exacte.
Sí que podria deduir els interessos per la financiació d'un immoble que dedico al lloguer, a rendament.
Però això és un import menor.
El tema de l'habitatge, Lluís, sospito que és un dels que porta més mal de caps a la declaració.
Porta més mal de caps perquè el tema, moltes vegades la gent no és conscient,
el cliente siempre miente, com el paciente, no?
I no conscientment, sinó inconscientment.
Llavors has de tindre la informació, has de preguntar molt per dir,
bueno, realment això és així, ho tenim d'aquesta manera,
quina és la situació real per tindre la seguretat que el que després posarem correspon.
No, no, és que jo, bueno, allí ara viu un amic i em paga un lloguer i estic a casa dels pares,
i dient, home, cuidado.
Escolta, i amb el segon habitatge, amb la segona vivenda, hi ha també problemes o típics errors o no?
En la segona vivenda no, i abans havia hagut una deducció, per això ja fa temps que ha desaparegut,
per tant, en principi, no hi ha problema.
En tot cas, el problema vindria en dir, deixo el pis i me'n vaig a viure a la segona vivenda,
llogo el pis, el típic de dir això ja no dóna, me'n vaig, em expulsant de la ciutat a la segona vivenda del poble
i la vivenda de la ciutat la llogo.
Estaríem en aquesta situació que dèiem abans, no puc aplicar la deducció per vivenda habitual.
I, evidentment, sense deixar encara el tema dels habitatges, si tenim un habitatge en lloguer,
l'hem d'incloure també a la declaració, no?
Indiscutiblement. Pensem una cosa, que l'habitatge, o i visió, o està en lloguer o està buit.
Hissenda pot saber si l'habitatge està buit o no, perquè Hissenda també rep les estadístiques
per referència catastral de consums d'electricitat i aigua.
Com ho sap Hissenda si aquí no hi ha retencions i declaracions?
Comprova, no?
Fa la comprovació, ho creu a les dades, imagino, amb aigua, llum...
Aigua i llum, dir-ho, això és una segona residència, o teòricament està buida,
i resulta que té el consum de la mitjana d'una família de tres persones,
cuidado que pot ser tindrà comprovació.
L'altra via, perquè s'enteri Ixenda, lligant amb els immobles, seria pels lloguers,
la deducció d'arrendament que encara existeix, encara que en la reforma fiscal ha desaparegut.
Qui està en una vivenda d'arrendament, en un contracte anterior, el 31 de desembre del 2014,
té dret a poder-se deduir un 10,5%, depenent de l'abast imposable, que no passi,
i ara parlant de memòria és flac o favor, però no sé si eren uns 14.000 euros.
L'important és que està el dret.
Al moment de declarar aquesta deducció, et declara la referència catastral i el NIF del propietari.
Per tant, cuidado que el teu arrendador no estigui declarant,
i tu no estiguis posant a la teva renta que tens aquests ingressos.
Que, a més, fiscalment és vantatjós, perquè qui ingressa per un arrendament per venda habitual
té dret a una reducció del 60%, amb la qual cosa és ridícul no declarar-ho.
A més, et pot restar l'IBI, la comunitat, les escombreries, la financiació per als interessos,
no declarar-ho, són ganes d'anar-te a buscar un susto sense tindre necessitat.
Tema de l'habitatge comprovat, i no sé si hi hauria algun altre...
El tema de l'habitatge hi ha un petit punt, i és que el contracte d'arrendament,
si està en un de dos titulars, s'han de poder deduir la meitat de l'arrendament cada un,
no el 100% de l'arrendament cada un.
O a la inversa, si només hi ha un titular i viu la parella i fan la declaració separada,
la que no consta amb el contracte no s'ho pot deduir.
Cuidado que per aquí també hi ha hagut més d'una desagradable sorpresa.
Oh, jo visc amb ell, jo pago, sí, però el titular és ell,
demaneu que us facin un anex al contracte i solventeu-lo.
Perquè si no, avui vius tu, demà podria viure qualsevol.
Sempre és millor, doncs, en aquest cas, formalitzar les dues persones que viuen en aquest immoble, diguéssim.
Exacte, que es puguin comprovar les coses, perquè si no és quan Isenda et diu,
ho sento, però no, amb molt dret moral que puguis tindre.
I amb els habitatges ja estaríem...
Molt bé, més allà?
Sí, hi ha un tema curiós, les subvencions.
Les pensions?
Les subvencions.
Ah, les subvencions, perdó.
Les subvencions i ara...
Subvencions, ajudes públiques, tot aquest tema, suposo.
Un plan PIB.
D'acord.
Plan PIB és el pla aquest d'ajuda a la compra de vehicles,
que et dona 1.000 euros a l'Estat i 1.000 euros al Consorci de Fabricants o al Fabricant.
D'acord?
Tota ajuda pública s'ha de declarar en principi.
Hi ha algunes que són exemptes.
Estem parlant ja d'algun tipus de beques,
algun tipus d'ajuda especial d'integració social, de mínims, que llavors estan exemptes.
Però, com a pauta general, totes les ajudes s'han de declarar.
El plan PIB s'ha de declarar la renta.
Tu has de declarar que t'han ingressat 1.000 euros i aquests 1.000 euros tributen.
Ho sento, però és així.
Un guany, diguéssim.
Exacte, és un guany patrimonial i com a tal se declara.
O sigui, tu tens els arrendaments, la teva nòmina, 12.000 euros,
i aquell any, quan t'has canviat de cotxe, a més a més, tens 12.000 més 1.000 a sumar.
I si no, tindràs comprovació paral·lela i la possibilitat d'una sanció, que sempre hi és.
L'ajuda per arrendaments, ja la que parlàvem abans d'aquesta subvenció de lloguer,
és una subvenció, per tant, també ho has d'incloure a la declaració,
per la subvenció que hagis pogut rebre, en aquest cas, els paga la Generalitat,
s'ha d'incloure a la declaració de la renta.
Lluís, imagino que moltes d'aquestes coses, molts d'aquests errors que podem fer,
evidentment, dèiem al principi, de manera voluntària o de manera involuntària,
passen perquè no incloem totes aquestes dades al borradó,
perquè confirmem i ja està, i després ens ho trobem.
I senda no ho sap tot, i senda, si tu has ampliat la hipoteca i t'has comprat un cotxe...
Si hem variat, si ens hem comprat un cotxe, si hem llogat un pis,
si ens han donat aquesta ajuda, aquesta subvenció...
I el cor és que el borradó no queden reflectides.
No, per exemple, i senda sap que ha rebut una subvenció,
no sap quina i si està exenta o no.
Per tant, inclou-la.
Inclou-la perquè és fàcil, que si no inclou res, admirin.
Aquestes són les circumstàncies que habitualment solen posar.
Una altra típica són els fills, no?
Doncs fem la declaració separada, tenim un fill,
i resulta que jo me'l dedueixo al 100% i la meva dona també.
Escolta'm, si la fem separada, correspon al 50% a cada un.
Són d'aquells errors que digue-li per desconeixement,
per innocència, per anar de pressa,
per no pensar-hi les coses,
es fan i que habitualment i senda aquí sí que no perdona
i entra a trapo.
Molt bé, doncs no sé si ens queda algun error típic per comentar, Lluís,
o més o menys ja...
No, més o menys...
Ho hem explicat tot.
Aquests serien els grossos.
Potser un altre dia podríem parlar també de sancions,
de què ens pot passar si gent detecta un d'aquests errors, no?
Sí, sí, això és un altre capítol.
És un altre capítol.
Com a mínim, què ens passaria, per sintetitzar-ho en un minut, eh?
Com a mínim, si detectés algun d'aquests errors que hem dit ara,
què ens passaria?
En un minut, primer que tot, et reclamaria l'import que has deixat de pagar.
Dius, bueno, no vaig pagar el seu dia, ho pago avui.
El segon que et pots reclamar és els interessos
per aquest temps que tu has tingut el diner i no l'ha tingut i senda.
Seria, dintre del que cap, lògic.
I en tercer lloc, una sanció.
La sanció pot anar del 50% al 150%.
De l'import reclamat.
Depèn de la gravetat i lo flagrant que ha sigut.
el tema.
Doncs posem el cartellet de Continuarà.
I així ho deixem per una altra sessió del Com ho quadrem amb en Lluís Espuis.
Aquí li agraïm que ens hagi acompanyat també aquest matí de dijous.
Lluís Espuis, moltíssimes gràcies i bona feina.
Lluts, moltíssimes gràcies.
Lluts, cepsim in né!