Gràcies.
Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest divendres,
un divendres fred, que hem començat en temperatures,
amb registres sota zero.
Teníem un grau negatiu a les fondalades tarragonines,
al litoral, a la costa.
Per tant, cap a l'interior encara era molt més baixa la temperatura,
però aquí teníem un grau negatiu a la zona de la fondalada
de la Mora Tamarit, allà al Médul.
Allà sempre refereixo una mica més i avui registres negatius.
Per tant, sí, depençut que fa fred.
Parlem de la tertúlia.
Avui la compartim amb Oliver Klein,
professor de Ciències Polítiques a la URB,
la Rovira Virgili, politòleg i especialista en relacions internacionals.
Oliver, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també tenim el Carles Magrané,
el company partidista responsable de disseny editorial del diari Més.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Per cert, l'Oliver, ens explicaves una estona fora micro
que estaves a Alemanya, com va passar allò de la redacció de Charlie Hebdo, no?
A Alemanya estaves, no?
Sí, per temes familiars hi ha d'anar de tant en tant.
Tinc el pare que ja està una mica gran i l'haig de visitar.
I bé, amb tot això hi havia el tema d'aconseguir l'edició,
del diari.
I ho vaig aconseguir.
Ahir va arribar prou bé, prou ràpid,
amb aquesta resposta que deia
«Jo us perdono», o sigui, jo us perdono,
amb clau també religiosa positiva, no?
Quan ja havia hagut la clau religiosa negativa, no?
Tot plegat.
I, evidentment, una reflexió al voltant,
que no només ha estat per França,
sinó ha estat per Alemanya mateix,
amb les manifestacions que hi ha a Dresden
i les reaccions positives,
les reaccions negatives quant a el que està passant.
I m'imagino que a casa nostra també igual.
Aquí també ha arribat aquesta setmana.
El que passa és que amb compte a gotes s'han arribat a re.
Amb compte a gotes hi havia llista d'espera,
per tant, que ells que el tinguin, no s'hi altenen.
Carles, tenim un any que serà distret
a nivell periodístic, no?
En convocatòries d'eleccions municipals al maig.
Tenim també les plebiscitàries de Cardonsa.
Passat Santa Tegla,
la primera cap de setmana després de Santa Tegla,
que això, estarem en campanya durant les festes, no?
És a dir, que tenim un any...
Periodísticament, com ja saps,
no podem preveure mai com passaran les coses,
ni què passarà, ni en què ens trobarem,
però està clar que aquestes cites que ja estan programades
ja donen una miqueta a la idea
de què és el que ens anirem almenys trobant
o preparant-nos per anar-nos trobant, no?
I realment sí, sí,
abans ho comentàvem, no?
Que serà curiós que al mes de Santa Tegla
ens trobem en plena campanya
electoral i serà una barreja
curiosa que espero que sigui
una barreja en què puguem dissociar
la festa de la campanya,
perquè depèn de com vagi la campanya,
potser serà una festa.
Ja ho veurem.
Festa aquí i festa a Barcelona,
perquè també està en la Mercè.
A partir del dia 11 de setembre,
campanya electoral,
s'enceta la campanya i estaran donant això.
Home, pensa que amb el que ens ha costat,
i dic que ens ha costat en general,
perquè al final tots ho patim,
ens ha costat arribar a aquesta convocatòria
de la manera que s'ha fet
i el que estava previst
i de la manera que s'han produït
els pactes i negociacions,
per això dic que potser a la campanya
també arribarem que serà una mica
una mica festiva.
I no ho dic en el bon sentit de la paraula,
en aquest cas.
Ja ho veurem.
Això tampoc no podem tindre clar
què és el que passarà, no?
Amb tot això,
jo també he de comentar
que un dels que jo pensava
pensava que segurament convenia,
o el mal menor,
dintre dels mals possibles,
era convocar les eleccions anticipades
al febrer o al març.
La veritat he de dir
que no la vaig encertar,
em va sorprendre,
i evidentment ja s'escava
una mica de l'anàlisi politològic,
sinó també a nivell personal.
Amb tot això,
si jo havia fet el meu balanç
del que podia convindre i tot això,
la convocatòria al setembre
em va defraudar,
i estic una mica emprenyat, no?
Evidentment els seus motius tindran,
i jo crec que els vull entendre
en clau electoralista
i en clau partidista,
seva pròpia, no?
Dels que han estat negociant
i que tenen el poder
de fer aquesta convocatòria,
i no només per Santa Técla
o per la Mercè,
sinó per la diada
de l'11 de setembre,
immediatament després,
i per tot el que pot passar
fins llavors,
jo crec que, bueno,
el que han vist
és dos lideratges importants,
perquè es tracta de parlar clar,
el d'Artur Mas i Oriol Junqueras,
que no s'han ficat d'acord,
que ens fan patir
amb els seus comentaris a diari,
i això m'emprenya,
i ho volia dir.
No, i de totes maneres,
l'11 de setembre,
i suposo que també és alguna mena
de, no de fita,
sinó de punt de partida volgut,
amb tot aquest procés,
diguem-ne,
no el procés obriacista,
sinó aquest procés electoral
que ara ens trobem, no?
Suposo que amb la facilitat
en què els catalans tenim tendència
a animar-nos o desanimar-nos,
com si fóssim els que som culers,
ja estem acostumats
a que ens passin aquest tipus de coses,
tan aviat estem a dalt com a baix,
doncs també hi ha aquesta tendència,
crec,
que la gent de vegades s'anima,
es crea una mena de sinergia
positiva cap a,
no sabem ben bé on,
però que avança,
i també és allò que ens acostumen
a anar tirant enrere,
i suposo que l'11 de setembre d'enguany,
depèn de com estigui planificat,
i l'INFM això no en sap molt,
i suposo que ja prepararà alguna cosa,
també serà un punt d'inici
d'alguna cosa que,
visiblement,
amb aquella gent que considera
que anem cap a algun lloc positiu,
jo sóc dels que ho crec,
però el que ens porta,
potser és a qui en fa dubte més,
doncs ens animarà una altra vegada,
suposo,
a tirar endavant
i a participar en unes eleccions
que ja veurem en quins plantejaments es presenten,
en quines llistes,
de quina manera,
i en quins programes,
perquè, clar,
el fet de plantejar-ho com unes felicitàries
també assinyeix molt
el tema del programa electoral
en què et presentes,
és a dir,
ha d'estar molt clar,
que suposo que quedarà clar,
determinats aspectes,
però n'hi ha molts altres
que la gent no poden deixar d'obviar
perquè els estan patint,
per molt que ens diguin
que ara està baixant l'atur,
bueno,
d'aquí a que la situació
de l'atur sigui prou
com perquè no n'haguem de parlar sempre,
no passarà precisament en guany,
és a dir,
que hi ha qüestions
que la gent està preocupada
de la salut
i, evidentment,
aquí a Tarragona
en som un exemple,
bueno,
doncs ja veurà
com es compagina
el fet que, evidentment,
amb aquestes eleccions
hi ha un missatge clar
d'avançar cap
a un determinat
procés
diguem-ne
d'estat
o de nació,
no sé com dir-ho,
però també hi ha altres coses
que la gent vol saber
què és exactament
que farà
el que ens acaba representant
el Parlament, no?
I el Govern.
A nivell comparat
hi ha pocs països
o pocs processos
que hagin durat tant
i amb tants dalt i baixos
i amb tantes declaracions
contradictòries.
Això els catalans
són per saber-ho.
Exacte,
estic d'acord
amb tot el que has dit,
estic molt d'acord
perquè la veritat
és que alguns companys
estrangers
i ho he volgut comparar
i ho he volgut demanar
i no ens entenen
i es sorprenen
i els sembla
que és llarguíssim
i els sembla
que la nostra població
ha d'estar una mica
el que he dit jo
emprenyada
perquè no ens queda clar
cap a on anem
com canviem d'itinerari.
Hem de recordar
que era un tema
que sortia de la societat civil
amb molta força
i tu has dit
amb l'assemblea
també s'ho apropien
en certa manera
els partits polítics
però després es fan
la foto amb ells
per pactar
perquè es vegi
però no se sap
si tiren més
cap a una banda
o cap a l'altra
i amb tot això
molt d'acord també
amb l'anàlisi
que feies
de les diferents
fites
que hi ha històriques
en aquest moment
no només
el procés sobiranista
que hi ha hagut
persones
partits
i un tant percent
de la població
que sempre ho ha estat
al nostre país
a Catalunya
però que hi ha hagut gent
que segurament
s'hi ha sumat
en aquest temps
i que potser
hi deixa de sumar-se
i es cansa
el que sigui
però evidentment
és una fita històrica
important
que veurem
quin desenys tindrà
però hi ha una fita
econòmica
que és molt important
la crisi
que ens cau a sobre
i que segueix
avui dia
és brutal
23.000 famílies
no estan rebent
cap ajuda
a la província de Tarragona
23.000 famílies
jo les conec
no a totes les 23.000
però jo comparteixo
amb pares
que van al col·legi
amb companys
de feina
que ho eren
i ja no ho són
amb gent de la construcció
de la meva edat
de la meva generació
em sap molt de greu
perquè a més
n'hi ha uns altres
23.000
però n'hi ha uns altres
que estan cobrant
426 euros
amb una hipoteca important
i amb tot
el que podem arribar a pensar
que es pot fer
amb 400 euros
i una família
un altre membre
de la família
dos nens
tres
i després
hi ha altres
que potser
tenen un pla d'ocupació
dels que estan proliferant
però serà per un temps
i perquè no tenen res
o sigui
és una cosa que s'ha creat
perquè els no tenen
absolutament res
o sigui
els nivells
són baixíssims
i no estem gaire lluny
del procés
de fa un temps
de Grècia
només vull dir això
sempre ho hem anat
mirant en perspectiva
sempre dèiem
que no era el mateix
pel sistema bancari
pel sistema polític
però el 30%
o 35%
de poder adquisitiu
que tots els grecs
han perdut
amb els 10 anys últims
no sé si és equiparable
a nivell
de diferents extractes socials
però aquí
hi ha molta gent
que ha perdut
molt nivell adquisitiu
i té poc horitzó
de futur
i això és molt preocupant
i d'altra banda
la fita de la regeneració
democràtica
la de la regeneració
política
el sistema polític
no està donant respostes
o les dona malament
la gent ho sap
i amb això
també és una fita històrica
avui dia
amb el panorama
que s'obri
amb els canvis
que hi estan
i això m'entusiasma
no només hi ha una fita històrica
com dèiem
jo crec que n'hi ha dues més
i a veure com es resoleixen
a la mateixa manera
paral·lelament
però no hem d'oblidar
l'estrès
perquè fins i tot
i en el cas que això
que comentaves
de la regeneració democràtica
hi ha informacions
que sí que ho estan plantejant
obertament
procés constituint
de fet
es diu un procés constituint
perquè el que volen
és acabar fent
un altre model
diguem-ne
social
Podemos
fins i tot
molt dels adeptes
que té
és precisament
perquè estan defensant
un canvi de model
que ho facin encertadament
o no
o que els seus plantejaments
siguin els correctes
ja pot ser discutible
però fins i tot
en el cas català
abans que tornem a això
és evident
que la regeneració democràtica
els valors democràtics
són un puntal
que hem de
de reformar
és a dir
el model social
ha quedat demostrat
que hi ha alguna cosa
que ens falla
si arribem a aquesta situació
dels milers i milers
de persones
que acaben subsistint
amb res
o amb 400 euros
precisament
d'una ajuda
que
en fi
se'ls dona
perquè és que
si no
seria inviable
i té una data d'acabament
s'acaba
i llavors ja
clar
és evident
que hi ha alguna cosa
que falla
en tot això
ara que comentaves
el cas grec
són una dades
que més vaig veure
és a dir
que en no sé
si en 5 anys
l'1%
de la població
tenia el mateix valor
que el 30%
de la resta
de capacitat econòmica
doncs
en no sé quants anys
de crisi
aquest 1%
ha passat
a ser ja
el 40 i escaig
respecte
de la resta
de la pobresa
clar
són models
jo no sé si
jo el grec
no el conec
el conec
evidentment
informativament
però jo no sé
si el model social grec
és aplicable
aquí del que els ha passat
en teoria no
perquè cadascú té el seu
i en el cas català
a més
tenim un determinat
tipus d'activitat econòmica
que segurament és diferent
o d'estructura
empresarial
i social
que és diferent
el grec
però el que és evident
és que hi ha alguna cosa
en aquest model social
que entre tots
ens hem donat
que necessita canvis
i una mica
això que dèiem
del procés aquest català
que la gent s'anima
es va deixant
sembla com que ho amaga
el fet que hi ha
aquesta regeneració
i jo crec
que en bona part
molta d'aquesta gent
que està apostant
perquè hi hagi un canvi
a Catalunya
en quant a model
d'estat
de nació
d'estructura política
també ho està fent
perquè aposta
per aquesta regeneració
és a dir
perquè cal canviar
alguna cosa
i segurament
hi ha gent que pensa
que
canviant
diguem-ne
l'estructura nacional
també podrem canviar
aquesta mena
d'estructura social
perquè és una part
important
que no sé
el que deia abans
no sé
de quina manera
ho reflexaran
en els programes
electorals
això està per veure
d'aquestes persones
que diu
jo en conec
davant del panorama
segurament
anar per lliures
la independència
o les estructures
serà molt millor
del res que hi pugui haver
jo en conec molts
i han fet aquesta reflexió
l'únic que el panorama
hem de veure
com es transita
cap a aquest objectiu
i evidentment
una altra cosa
ens queda una mica lluny
però ho estàvem mirant
que és el Bárcenas
que és l'estructura
d'un partit polític
que està governant Espanya
però és que la seu
del president
del govern
de la Generalitat
ho hem de dir
està embargada
és que no ho hem d'amagar
és que és una cosa
que és pública
la seu de Convergència Democràtica
a Catalunya
està embargada
els casos que hi ha hagut
a Unió Democràtica
els que hi va haver
el Partit Socialista
etcètera
és que evidentment
la qüestió
els temes de la policia
dels tribunals
de justícia
la politització
de la separació
de poders
que hauria de ser
aquesta separació neutra
des de Montesquieu
no podem funcionar
i si és un canvi
de Cromos
i amb Cromos
que estan passats
i que ja no valen
segurament el resultat
això ho deia Einstein
fent el mateix
encara que li diguis
un nom diferent
però fent bàsicament
el mateix
no esperis resultats
diferents
del que passarà
aquest diumenge
a Grècia
els titulars d'avui
ja parlen
que Ciritx es prepara
per guanyar les eleccions
per guanyar
aquestes legislatives
com ho veieu?
Naturalment
dilluns i diumenge
es faran lectures
o es trateran lectures
d'allà cap aquí
no?
Més que lectures
es faran lectures
del que passarà després
és a dir
jo no sé quins seran
els resultats
no sé si Ciritx
finalment
jo no crec
que aconsegueixi
la majoria absoluta
però
una percepció personal
des del desconeixement
en aquest sentit
però tot és possible
suposo
però suposo
que l'important
almenys en quant a lectures
des d'aquí
és
que acabarà passant
no tant l'endemà
sinó que hi ha un endemà
més llarg
és a dir
si Ciritx
si governa
planteja un determinat model
se suposa
que si el plantegés
per començar-lo a aplicar
en el moment
que comenci a aplicar-lo
la resposta europea
la resposta
d'interna
és el que
servirà de lectura
després
perquè és el que
hi ha el missatge
de la por
dels partits
que ara estan governant
a Grècia
que és el que estan dient
si pujan aquests
doncs
sortirem de l'euro
no pagarem
no ens donaran
aquest és el missatge
que s'està venent
bé
això és el que cal veure després
si el que passi diumenge
al final
serà un reflex
de la voluntat popular
dels grecs
sigui el que sigui
hi ha països
que segurament diries
com és possible
que trigien amb aquest
doncs bueno
és a dir
segurament en la Itàlia
de Borlusconi
molta gent pensava
com és possible
que els italians triïn
doncs el triaven
i democràticament triaven
doncs en fi
i no tan lluny d'Itàlia
anava a dir
en algun exemple
però està clar
que segurament
l'important serà
el que
la lectura
serà després
en el que
s'acabi aplicant
com a
com a acció
de govern
i la resposta
exterior també
i l'interior
suposo que també és important
el que cal saber
de Txiritxas
i de les xifres
és que no és
flor d'un dia
és un procés
que s'està preparant
Txiritxas
una coalició de partits
van entrar amb tres diputats
al primer cop
ens sona aquesta història
aquí també
a l'estat espanyol
que van començar
a poc a poc
però s'anaven reforçant
fa anys
i ho hem anat seguint
i la veritat
que estan arribant
a la culminació
d'un procés
que ha estat molt meditat
molt treballat
hem de saber
i novament
s'ha de dir la veritat
ell particularment
i molts dels partits
de la coalició
venen de l'esquerra radical
el que abans
dèiem postcomunistes
però no directament comunistes
el que abans s'han transita
després de la caigua
de Mur de Berlín
marxís melaninisme
reciclats
però és que
estan donant avui dia
un pas més endavant
ja no se'ls pot titllar
només d'això
sí que planteixen coses noves
però no són
les dels anys 80 i 90
que també es van veure
derrotades
per la caiguda
del Mur de Berlín
estan proposant coses noves
i la gent segurament
el que vol
són coses noves
llavors
evidentment
la crítica
que només són
aquests postcomunistes
o comunistes
no
és que alguns
que venen d'allí
amb molta classe mitja
amb molta joventut
que els està donant recolzament
aquest és el factor clau
a Grècia
classe mitja
classe mitja
que està perdent
poder adquisitiu
joventut que no té horitzó
funcionaris
amb el nivell ampli
de la paraula
gent que té un nivell
una classe mitja
que està desapareguent
com ha passat a molts llocs
és a dir
el que abans era
el substracte base
desapareix amb la crisi
i llavors
clar
i la comparació
que has fet tu
és molt pertinent
també amb Itàlia
Itàlia
i amb personatges
amb signes molt diferents
però penseu
que els dos països
en pocs anys
i des de la crisi econòmica
i degut
al mal factor
aplicat
de la Unió Europea
en aquest cas
han sigut
hi ha hagut dos governs
que han estat
desplaçats
voluntàriament
pels poders factis
per la Unió Europea
i les institucions
de Breton Bucks
financeres i econòmiques
que són
al Berlusconi
va haver-hi un moment
que ja no interessava
perquè s'havia tornat
molt italianista
molt patriòtic
ficava en dubte tot
no sabíem cap a on anava
havia perdut una mica l'Aremus
i la Unió Europea
el va fer fora
i va ficar
un comissari europeu
de president
d'Itàlia
el Mario Monti
que després va muntar
el seu partit
i justament
els italians
no li van donar
gaire recolzament
o sigui
va passar per allí
el van col·locar
a fer la transició
Berlusconi a la presó
que això era un altre
procés paral·lel
que es mereixia
i ben merescut que el té
però també el tema de Grècia
i recordem
Papa Andreu
que havia sigut del PASOC
un líder històric
i el seu pare
i se'l van fulminar
perquè només volia
fer democràcia directa
en el sentit
de preguntar a la població
com creien
que havien de ser
les polítiques d'austeritat
si estàvem d'acord
i se'l van fulminar
també els de Volmansac
els de la Unió Europea
i d'aquí en surten
uns presidents
que van donar
unes prestacions dolentíssimes
i l'auge
la força
del que s'ha estat preparant
i està construint
un discurs alternatiu
Déu-n'hi-go
doncs
de Grècia
diumenge
i diumenge
a veure què passa a Grècia
aquí més a prop
tenim el tema
del BCN Wall
que aquesta setmana
també ha sortit
a la palestra pública
ahir el Parlament
instava el govern
a publicar
en 15 dies
hi ha més a més
l'acord
entre CaixaBank
i BCN Wall
també coneixem aquesta setmana
aquests edificis
de 25 plantes
que ja estan dibuixats
en aquest futur
planejament urbanístic
25 plantes
que per tant
hem de multiplicar
per 3
estem parlant
d'uns 74 metres
d'altura
del que serien
aquests edificis
del voltant
del BCN Wall
com ho esteu veient
tot plegat?
25 plantes
per fer-nos una idea
aquí
amb aquesta mateixa vinguda
on hi ha la ràdio
passant que els blocs
més alts
tenen 17 plantes
és a dir
que 25 plantes
no ens podem fer
una idea
del que representa
és a dir
que si comparem
amb la Xambala
no sé què
potser no te'n fas
jo a l'acord
sóc incapaç
de valorar-lo
perquè encara no entenc
l'inici del procés
els canvis
i tot
no però de fet
ni tan sols
el
per dir-ho així
l'accés de Beremonte
a aquest tipus
de
de projectes
és a dir
jo puc entendre
que vingui una empresa
de fora
li ofereixi a la caixa
mira jo et compraré
els terrenys
i va
i la generalitat
diu
i aquí vull fer
doncs
això
no sé quants casinos
i quants hotels
i primera
Adelson
primera
hipotèticament
Adelson
de fet
va ser
la resposta
el fet
que no
vingués aquí
que Adelson
tampoc no ha anat
a Madrid
al final
però
és a dir
es buscava un model
per aplicar
però si
jo
amb aquestes operacions
financeres
evidentment
no hi tinc gaire
tractes
però
jo suposo
que
una empresa
que et ve
i et diu
que t'ha de comprar
per no sé quants
mils de milions
hi ha d'haver
algun tipus de garantia
no sé
és que
tot això encara
em sorprèn
que es tira endavant
i es tira enrere
i ara
m'ho quedo jo
com a opció
o sigui
no s'executa
l'opció de compra
però els projectes
continuen endavant
diguem
sincerament
o sigui
soc incapaç
de comprendre
quines són les dinàmiques
que al final
acaben portant
que algú
se suposa
que ha de comprar
els terrenys
que són de la caixa
perquè la caixa
els vol vendre
i
què s'hi posarà allí
perquè si ara
el que estem defensant
són que hi ha d'haver
molts hotels
Porto Aventura
també l'està fent
molts hotels
és a dir
no sé
no és un model
que sigui diferent
i que
se suposa
que ens havia de portar
a vint i piqui mil
llocs de treball
doncs ara
no sé exactament
què és el que
ens aportarà
que construeixin
més cases
i hotels
de 25 plantes
sincerament
no ho sé
i crec que no serà
precisament
una qüestió
molt transparent
ara mateix
va dir en el seu moment
que aquesta forma de negociar
que entre altres coses
va ser
anar a Las Vegas
amb TV3
gravant el conseller
Mas Culler
i algun altre conseller
intentant entrar
a parlar
amb Adelson
perquè els havia citat
i això ficar-ho
en prime time
i que era tan important
aquestes maneres de negociar
no són
com tu has dit
el més transparent
malgrat que surti TV3
però jo crec que les coses
no m'agradaria
de la manera que entenc
l'administració
i la política
que en el futur
s'hagin de fer
d'aquesta manera
perquè el públic
amb el privat
hi ha diferents
hi ha diferents focus
d'actuar
i una seria
aquesta manera
i no crec que s'hagi
d'anar a buscar
un inversor
i gairebé
aginollar-se
que et falli
la inversió
i en tot cas
a Bremonte
perquè Adelson va marxar
i m'ha marxat
també de Madrid
a Bremonte
jo crec que també
ha sigut semblant
el que ha passat
i aquestes relacions
de poder
econòmic
amb poder polític
em semblen
força estranyes
és una manera
de funcionar
que no m'agrada
també ho dic sincerament
i no crec que en el futur
s'hagi de continuar
actuant d'aquesta manera
sí que hi va haver
una espècie de concurs
per a aquelles empreses
que sí que es podien quedar
i que podien...
Però per a la instal·lació
diguem-ne
dels serveis d'oci
que vindran allí
però una altra cosa
és l'espai
és a dir
ha de ser d'algú
perquè es puguin
has d'urbanitzar allò
perquè algú pugui posar
i això queda tal qual
s'ha anunciat ara
al mateix temps
que a l'altra banda
Ferrari
sí que sembla
que corre
sí però Ferrari
és un acord
amb Portaventura
és a dir
que Portaventura
té uns empresaris
que són italians
i que han vingut
acompanyats
han vingut acompanyats
amb els de Ferrari
ells tenen un model
de negoci
que defensen
és a dir
per exemple
allò dels casinos
evidentment
no et pot agradar
el model de negoci
hi ha molta gent
que no li agrada
el model de negoci
se'ns va intentar
fer entrar
digue'n-ho així
per una qüestió
de la capacitat econòmica
que això generaria
dels llocs de treball
pots arribar a entrar
per això
però jo la sensació
és que
te penses
que una cosa
d'aquesta embargadura
d'aquesta dimensió
la sensació
és que almenys
t'esperes
que sigui més seriós
i la sensació
que hi ha
és que no ho és gaire
i això preocupa
perquè clar
igual que et venen
que han de ser
20.000 llocs de treball
doncs bueno
és a saber
finalment
que serà
si això és tan poc seriós
és a dir
si jo intento pagar
una factura en negre
no sé on
és probable
que em trobi problemes
i que
i sembla que
aquest tipus
de transaccions
són molt més fàcils
suposo que
quan són milers de milions
és més senzill
que quan són
ho estàs dient molt clar
o sigui que sembla que els diners no hi eren
i que no hi serien
amb gaire temps
que no hi havia gaire probabilitat
que els diners anirien sortint
perquè hi havia entrevistes
amb xinesos
hi havia entrevistes
i els diners dels xinos
sembla que sí
que alguns surten
però molts altres no surten
llavors
fer negocis
és una altra vegada
el capitalisme especulatiu
totalment
que s'especula
la paraula especular
s'especula
podrà ser
ho aconseguirem
però els diners no hi són
i els diners
amb molt de temps
no hi són
una altra cosa que després
vagin sortint
i després se renegocia cap a la baixa
sempre et fan
a l'administració
per això dic
que el que no m'agradaria
a la Generalitat
el que li fan
és rebaixar-se
rebaixar-se
rebaixar-se
però jo puc entendre
que això
amb la instal·lació d'empreses
japoneses
coreanes
aquest tipus d'especulació
que tu dius
jo l'entenc
aquest tipus d'especulació
et pot agradar més o menys
però jo l'entenc
com que algú al final
vol fer benefici
ho trobo lògic
diguem-ne
t'agradarà el model
en què vol aplicar-ho
no sé què
però hi ha algú
que vol fer benefici
treure-nos uns diners
però evidentment
per treure uns diners
has de fer unes inversions
has de fer
clar
és a dir
voler treure uns diners
sense acabar fent
el primer
és el que sí que em sorprèn
i que estigui tan poc lligat
i tan poc definit
és a dir
jo recordo
quan es va signar
el primer de lloc
que sí
que a Bremonte
a banda del capital propi
anava a buscar
inversors
no sé què
però és a dir
si no tens
unes mínimes garanties
que això va seriosament
i que està més o menys lligat
carai
no sé
t'arrisques
a quedar molt malament
sembla que no els importi
de vegades
és sorprenent
quan els polítics
en general
tenen aquesta preocupació
per la imatge
que trobo lògica
perquè d'això
també viuen una mica
de vegades
sembla que no els importi
el fet que
realment això
els evidencia
una falta
de saber fer
i d'actuar
en coses
que són
transcendents
en quant al volum econòmic
transcendents
socialment
ho serien
si realment
són 20.000 llocs de treball
que s'han anat
a fer punyetes
o 30
però fixeu-vos
del projecte
Ferrari Land
ningú en dubte
perquè se la negociació
es fa porta tancada
discretament
sí però no hi ha intervenció pública
tampoc
és a dir
a mi si Ferrari Land
al final no ve a Porto Aventura
és una qüestió
que
em pot ser greu
si la generació
de llocs de treball
que això pot comportar
no es fa
però és a dir
que es faci o no es faci
a mi en principi
tampoc no m'ha d'importar
però en el cas
d'hi ha una intervenció pública
en el cas
és a dir
és per això que crec
que s'ha d'anar més en cura
és allò que sempre es comenta
en realitat
quan són diners públics
en lloc d'anar més en compte
perquè es tracta de diners
de molta gent
en realitat es va menys
i per això
en aquests problemes
de corrupció
en realitat
perquè sembla
com que no són de ningú
doncs
fotem-li
no
és a dir
el de Ferrari Land
evidentment
clar
si els empresaris
ho tenen lligat
i han aplicat
un model
i han creat
diguem
un projecte
que saben
que els ha de sortir a compte
segur que es tirarà endavant
però aquest no és la qüestió
però si ho fan o no ho fan
diguem
a nivell públic
de clients públic
la cosa pública
bueno
millor que ho facin suposo
però tampoc no em vindrà d'aquí
la resta sí
són diners
que
si la Generalitat
ha de acabar pagant
per uns terrenys
que són de la caixa
jo vull saber per què
en lloc de gastar-se'ls
a no sé on
que segurament és més important
encara que em diguin
que això garantirà
no sé quants mils
de llocs de treball
doncs mira
potser us haurem de buscar
en un altre lloc
i com a contraprès
del que dieu
ja estic totalment d'acord
però com a contraprès
i també que representi
un trencament
de llança a favor
en alguna ocasió
de presidents positius
el de Portaventura
el de Portaventura mateix
es va discutir molt
en el seu moment
però avui dia
podem entendre
que se n'han sortit
fins i tot
que segueixen rentable
amb canvi d'inversor
i que està funcionant
en molts llocs de treball
es pot discutir
la qualitat dels mateixos
i algunes altres coses
però bé
va funcionar
però potser és una qüestió
de dimensió
si Portaventura era enorme
el següent que s'ha volgut
era com a mega enorme
en el sentit
i si un era el sector
d'oci familiar
l'altre era un canvi
de model gairebé turístic
amb els casinos
etc.
Llavors aquí
cuidador que juguem
que ens animem
el que has dit abans
també
de la manera d'actuar
dels governants
que potser reflexi
de la societat
o viceversa
ens animem
i sembla que
pugui ser molt fàcil
i que es pugui fer
parlant amb uns
que diuen
que tenen molts diners
i que un senyor
que és valencià
que se'n va anar cap a Brasil
i va fer diners
i que després anirà a Xina
i ja no sé on
a buscar diners
i que els diners no hi són
l'Ude Port d'Aventura
va funcionar
i hi van haver coses estranyes
al començament
i ens n'hem de recordar
i aquí
n'hi ha acabat d'engegar
encara
i en canvi
l'Ude Ferrari
sí, d'acord
el Ferrari
em sembla que en tenen un
no?
a Qatar
o no sé on també
no sé si serà semblant
el model
aquest però
estarà més a prop
per exemple
de Sud-amèrica
estarà més a prop
aquest nostre
que no pas l'altre
vull dir que
hi ha tot un flux de gent
que vindrà de llocs
que ens serà més fàcil
arribar a Tarragona
que arribar a...
o sigui llocs que en realitat
ens semblen inversemblants
que algú pugui desplaçar-se
no sé quants vils
d'aquí la motos
però sí, sí
hi ha gent que
escolta
en fi
no saps valorar
gent per tot
sí, sí
segurament no els trobarem
a l'amfiteatre
mirant pedres
però
estaran
mirant un Ferrari
heu vist per cert
les vistes de la catedral
des de dalt
perquè ahir
ahir s'hi convidaven
jo no he tingut l'oportunitat
tu tampoc
doncs
val la pena
de fet es veu
es veu per aventura
també
és clar
es veu per aventura
i més enllà
fins i tot
i és clar
per allà
deu ser unic
bueno
imagina't com es veuran
les 25 plantes
dels hotels
des del dalt
de la catedral
Oliver Clen
gràcies per acompanyar-nos
bon any
perquè ens havíem vist
el 2014
per tant
també t'ho he dit
per antena
i també el Carles
i també bon any
moltes gràcies
igualment
i esperem que
per tothom ho sigui
un bon any
sort
i deixeu-me
que aquests 10 segons
que queden per arribar
a les 10
felicitar un tertulià
que avui fa anys
és el Ramon Sator
que ens ho acaben de dir
que fa anys avui
de fet
el felicitar en per antena
el Ramon Sator
un tertulià d'aquesta casa
advocat
doncs que avui
està d'aniversari
tu escolta'm
doncs el felicitarem
i que vingui
i també doncs
Alex Saldanya
que avui havia estat
amb nosaltres
però que malgrat
també també
amb aquesta passa
que ja doncs
el grip
que té molta gent
doncs
avui doncs
no ha pogut venir
però d'aquí també
li deixen que es pugui
millorar ben aviat
que es millori
gràcies i fins aviat
i bona capa setmana
adéu-me