Comencem a Tartulia.
Avui dimarts, Tartulia Política, l'endemà del plenari a l'Ajuntament.
Tartulia, compartim amb la portavella del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Vers,
que és la reunió d'Alternativa, Arga Santís. Arga, bon dia.
Hola, molt bon dia.
En nom del grup municipal del Partit de Polar, Jau Acero, Jau, bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
En nom del Convergència i Unió, el regidor Javier Quintana, Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I en nom d'aquí de govern, el dintre alcalde, Javier Javier, bon dia, benvingut a la Tartulia d'avui.
Com dèiem, l'endemà del plenari, ja ho hem explicat a nivell d'informatius,
també ho vam poder escoltar en directe els oients ahir, en aquesta sessió plenària,
hi haver-hi diferents mocions.
Però, vaja, unanimitat per tema hemodinàmica, per finançament d'escoles de bressol,
també va aparèixer aquest quilòmetre i mig de línia d'AVE,
que segons l'alcalde resoldria les nostres demandes ferroviàries,
també donen suport per reclamar una actuació urgent a l'estació de trens,
poden començar per on vulguin.
Però, vaja, si demanen una mica de valoració de com van anar ahir,
començant per a l'arga, i que és el que destacarien,
on posarien una mica el relleu de tot el que es va parlar ahir en el plenari municipal.
Home, jo el que trobo que és destacable del plenari d'ahir
és aquesta unanimitat de totes les forces,
que evidentment tenim posicions molt diferents en pràcticament tot,
però que ahir, una cosa estranya,
i que hauríem de repetir més sovint,
ens vam posar d'acord amb temes que interessen la ciutat
i vam posar per davant de les divergències que tenim
la necessitat d'assegurar temes capdals,
com poden ser l'obertura al 24 hores d'hemodinàmica,
que és una llarga reivindicació en aquesta ciutat,
com pot ser el tema del tren,
però en concret, a més, el tema de l'estació,
i com pot ser el tema de les escoles bressol,
que també és un tema que afecta molt tots els ciutadans de Tarragona
i que és un greu ja que estem patint,
no només a Tarragona, però també a Tarragona,
i em sembla que aquesta unanimitat
seria la nota més destacable del plenari d'ahir.
Jou. Jou a zero.
Bé, bàsicament,
amb aquest tema sí que tinc que coincidir amb l'arga.
Vaja, ara dirà, m'he preocupat, no?
Ara començo a estar preocupada, eh?
Sí, sí. No, home, sobre la unanimitat, no?
Els tres punts que es van tractar a les mocions.
Jo també crec que d'aquí fins a final de mandat
per la situació que té el plenari,
d'un govern de minoria, de coses que han passat
que no cal recalcar amb grups polítics de Tarragona.
Jo crec que els plenaris no tindran
una transcendència política forta
com podria ser en una altra situació de plenari,
perquè al matge hi ha unes eleccions
i jo crec que la política no es farà tant als plenaris
i es farà fora dels plenaris ara, no?
Per això d'aquí a final de mandat auguro uns plenaris bastant tranquils.
Sí que és veritat que quan hi hagi coses
que no estem d'acord amb l'oposició o govern,
doncs debatrem i ho direm,
però en concret els tres temes d'ahir,
i és positiu, no?
Perquè un tema era reclamar el govern de la Generalitat,
que està el partit del company Quintana,
i Convergència s'hi va sumar a reclamar,
bueno, dos.
I un altre tema era reclamar el govern central,
que ara està el partit que jo pel qual pertanyo,
i el Partit Popular també es va sumar.
Vull dir que això és positiu,
de cara a que sempre hem de prioritzar la ciutadania,
la ciutat, Tarragona,
per sobre dels interessos de partits i de persones.
La política està canviant, està clar.
La política està canviant,
la gent no vol enfrontaments,
els polítics, els que estem en política ho veiem,
i el que vol la gent és solucions.
I jo, per exemple, amb els que es van a proveir,
és que eren tres casos flans,
el tema que una ciutat com Tarragona
no tingui el servei d'hemodinàmica,
crec que ens ha de fer pensar
el lideratge que hem de tenir tots junts,
perquè el que està clar és que
amb un govern de minoria i governant el PSC,
ho té més complicat que si governés
un altre partit polític a Tarragona.
Jo crec que hem d'ajudar per la ciutat,
ja no només el partit, sinó la ciutat.
I després, les properes eleccions municipals
es plantegen com es plantegen,
hi haurà, entraran nofos municipals,
jo crec que una majoria absoluta
no es tornarà a veure mai més
amb un ajuntament com Tarragona,
i s'ha d'arribar a pactes de ciutat.
No un tema tan partidista
i mirar-nos al malic,
sinó temes de ciutat
i tirar en Tarragona davant,
que és el que ens interessa a nosaltres i als ciutadans.
Joan.
Jo destacaria, a part de l'unanimitat,
però quan arribes a l'unanimitat
és que hi ha hagut abans un debat.
Un debat molt fort i molt llarg.
Molt llarg, exacte.
Sobretot el tema del tren,
és un debat...
Hi ha una mica també d'unidòria.
Hi ha una mica també,
però potser no és tant temps i tal,
però abans hi ha hagut un debat,
un debat a la societat,
a més,
aquest debat generalment
sí que l'impulsa amb els partits,
és cert,
però també l'impulsa
una gran part de la societat
que ho pateix,
en aquest cas pateix el problema,
i bé,
quan hi ha un debat així d'important
per temes de ciutat
que afecten a tantíssimes persones,
perquè el tren pensem
que afecta moltíssimes,
moltíssimes persones.
El tema de l'emodiàlisi
és dins del tema de salut,
potser sí que és una part,
potser no afecta tantíssimes persones,
però és una part molt sensible
perquè és un tema de salut
i, per tant,
és un tema important
per a la ciutadania.
I el tema de les llars d'infants,
no és un tema estrictament
de les llars d'infants,
però sí que és un tema
que estem patint
els ciutadans de Tarragona
perquè estem adelantant uns diners
que hauria de posar a la Generalitat
quan, a més, per llei,
ho hauria de fer.
Li toca, li toca.
Ho hauria de fer.
I, per tant,
l'unanimitat sí,
és cert,
però és una unanimitat
molt debatuda,
molt pensada
i molt que arriba
des de la societat,
des de la ciutadania de Tarragona.
Això què vol dir?
Això vol dir per mi
una cosa important,
que els partits
són permeables,
no en tot,
però quan són temes
de veritat importants
són permeables
a el que arriba de la societat.
Què vol afegir,
Arca Santís?
Sí, jo, a veure,
jo destaco del ple d'ahir
l'anonimitat en les mocions,
però en absolut crec
que no hi hagi política
i que no hi hagi d'haver política
a l'Ajuntament,
tot el contrari,
ni que a partir d'ara
no hi hagi enfrontaments.
I tant que n'hi haurà.
I tant que n'hi haurà.
I a l'Ajuntament
n'hi ha d'haver política.
i no és cert
que la gent
no vulgui enfrontaments,
la gent el que vol precisament
o el que hem de fer
nosaltres precisament
és fer un debat ideològic,
un debat d'alternatives,
un debat de possibles solucions.
I el que ens vam trobar
ahir simplement
és que al final
uns temes
que feia molt de temps
que anàvem arrossegant,
que anàvem arrossegant
i que molts
anaven torejant
o anaven intentant
allò
més o menys
enfocant
des d'interessos
no sé si estratègics,
més aviat tàctics,
doncs al final
es va imposar el seny
i el sentit comú
i van fer el que havíem de fer
i el que hauríem d'haver fet
des de fa molt de temps,
donar una resposta
unànim
des de l'Ajuntament de Tarragona
perquè al final
estaven defensant
interessos ciutadans.
En aquest sentit,
per exemple,
jo moltes vegades
m'he queixat al ple
que a vegades
el grup de Convergència i Unió
del ple de l'Ajuntament de Tarragona
semblava que fessin més
de portaveus
de Convergència i Unió
que de regidors de Tarragona.
Celebro que en temes
com les llars d'infants
ahir canviessin el rol.
Ho celebro molt,
de veritat.
Llàstima que no ho haguessin fet abans
perquè, total,
ja es veu després
com van les coses
dins del partit.
Celebro també
que el grup del PP
s'afegís a la majoria
del plenari de Tarragona
per reclamar
unes condicions dignes
pels trens
i em sap molt de greu
que hàgim trigat
tant i tant
a tenir aquestes actituds.
Doncs queda dit, eh?
Bé, el següent pas
al tema ferroviari
serien aquestes possibles
mobilitzacions ciutadanes
que s'assembla
i que tot apunta cap aquí, no?
És a dir,
que el següent pas seria
doncs això,
mobilitzar la gent, no?
Sí, tal com va expressar
ahir l'alcalde,
no des de mobilitzacions ciutadans,
sinó que, bueno,
han fet tot el possible
i el impossible.
Hem parlat,
hem enviat,
hem anat a Madrid,
hem convocat,
el 2012,
crec que va ser,
o el 2011,
ara no me'n recordo,
vam fer una jornada,
va, i bueno,
han fet de tot.
Mira,
va ser el 2011
al Palau de Congressos
i va ser a més arran
d'una moció
que nosaltres,
que no estàvem a l'Ajuntament,
vam portar a l'Ajuntament
reclamant que es fes
un debat ciutadà
sobre els trens.
Bé,
a veure,
nosaltres,
jo crec que des de l'Ajuntament
de Tarragona,
i quan parlo de l'Ajuntament
de Tarragona,
parlo de l'Ajuntament
de Tarragona,
eh?
No, no,
no de l'equip de govern,
sinó de l'Ajuntament de Tarragona.
No, no,
de l'Ajuntament,
naturalment.
ha fet
tot el que hauria de fer.
A més,
d'alguna manera,
ha liderat el territori amb això.
I, bueno,
què passa?
Doncs que ens hem trobat
que no trobem sortida,
no trobem sortida.
Es presentarà,
anirem cap a mobilitzacions ciutadones.
Bé,
jo crec que això és,
no et diré l'últim,
però, bueno,
que és un pas
que potser el tenim que donar,
però que sempre estem oberts
a parlar.
Vull dir,
jo estic segur
que demà mateix
cridant l'alcalde de Madrid
a parlar del tema aquest
i, bueno,
la cosa,
i s'arriba
amb algun tipus d'acord
amb alguna cosa,
doncs segurament
no hi haurien ni mobilitzacions
ni res, no?
Però, bueno,
si no hi ha més remei,
doncs probablement
hi hauríem que arribar.
Geri Jou,
segur que no faci.
Jo, clar,
el tema del ferrocarril,
de l'estació de Trens de Tarragona,
és que és un tema tan flagrant.
Vull dir,
quan veen amics
a visitar-nos
amics d'altres països,
es sorprenen
que un país com Espanya,
que se les donem d'avançats,
arribin
i tinguin que carregar les maletes,
pujar per les escales,
baixar per les escales,
gent gran,
gent amb minuts valies,
això què és?
Això què és?
Aquesta inversió
que parlava l'alcalde
de 15 milions d'euros,
totalment d'acord,
no?
S'ha de treure
la part de trens
davant de la part baixa
de la ciutat,
però és que una inversió
per posar escales mecàniques,
per posar...
Això tampoc
estem parlant de tants diners,
vull dir,
és voluntat,
voluntat,
i aquesta estació
que tenim nosaltres
és de Tarsemundista.
quants anys fa
que no es fa una actuació
en aquesta estació?
Estem parlant
de fa 20 i escaig d'anys
que no es pinta,
ni es fa res,
on es va fer la primera fase?
No, es va fer la primera fase,
però...
Passa que vam fer
precisament la fase
menys necessària.
Menys necessària,
el tema de pintura
i el tema de neteja de cara,
que bueno,
que val,
però l'important
és que sigui de taula.
I una altra cosa,
si això no fos un servei públic
i fos un servei privat,
això estaria tancat
i cancel·lat
i clausurat.
I això és el que no pot
permetre
l'Ajuntament.
No, no,
va haver un consens ahir,
l'estació s'ha d'arreglar,
vull dir,
el meu portaveu
ja va donar noves raons
perquè creia
que això s'havia retreçat,
no cal reiterar-les ara,
però jo em quedo amb el consens
i evidentment
anar a negociar
i això de les mobilitzacions,
jo no soc gaire
de mobilitzacions,
encara que vaig trencar
la meva manera d'escena
l'altre dia
a la demodinàmica,
que és la primera vegada
que anava
amb una manifestació,
com és dir,
sempre hi ha una primera vegada
que m'he dit
és la primera vegada
que vengo.
Bueno, m'enteixo,
havia anat a dues manifestacions
a favor de,
bueno,
en contra de l'avortament,
però bueno,
no em refereixo
a temes d'aquí
més de ciutat.
Mai el dret a decidir
també ho vas anar.
Sí, segur, sí, sí.
El dret a decidir
que a Tarragona
s'independitzi
de Catalunya.
Vull dir,
bàsicament això,
jo em quedo amb el consens
i que dialogar
i aconseguir les coses
pel bon camí.
Jo crec que és un punt positiu
si l'alcalde va a Madrid
portar una moció
de l'Ajuntament de Tarragona
amb unanimitat
de tots els partits,
inclús el que està governant.
Que no ens enganyem.
I l'alcalde mateix
va dir al plenari ahir,
també em miro a mi
perquè el meu partit
ha estat governant,
el PSOE,
i tampoc ho ha fet.
Vull dir,
no és un problema del PP ara
sinó del PP i del PSOE
i fins i tot va sortir l'OCDE.
És un problema general
que hem de solucionar-lo
els polítics de l'Ajuntament de Tarragona
tal com ha dit el Joan,
permeabilitzats
i deixant de banda
inclús els partits.
Són 27 persones
que estem escullits
per Ciutadans de Tarragona
i que volem aquesta millora
a l'estació del tren.
Queda clar.
Deia,
ara que sentís alguna cosa
o no?
Sobre trens tinc tantes coses a dir
que potser deixem-ho
perquè si no farem un monogràfic.
Deixem-ho i posem el foc
a un altre lloc
i de fet
el posava el foc
no nosaltres
sinó el Cínic de Greuges
en l'Escola Oficial d'Idiomes
ha demanat
bé un toc d'atenció
del Cínic de Greuges
a la Generalitat
i de fet ahir també se'n parlava
d'aquest tema.
Les coses estan com estan,
és a dir que
està tot com està
i la tercera planta
és el que hi ha
i el que es va a fer
en el seu moment.
Això precisament
a temes com
l'Escola Oficial d'Idiomes
és el que em referia jo
quan deia
que havia trobat
a faltar anteriorment
aquesta posició
dels regidors de Tarragona
en tant que regidors de Tarragona
que moltes vegades
semblaven
allà els representants
del Govern de la Generalitat
i l'Escola Oficial d'Idiomes
és l'exemple
diguéssim més evident
d'això
perquè és evidentment
un greu ja terrible
cap a la ciutat de Tarragona
cap als estudiants
de l'Escola Oficial d'Idiomes
però també contra
tota la part baixa
i contra l'Ajuntament
que va avançar els diners
la manera en què
la Generalitat
ha actuat allà
aquesta manera
d'entrar allà a l'edifici
i decidir
ells solets
que es queden
la planta superior
i que la biblioteca
i la sala d'estudis
doncs mira
total
no fa falta
ja s'aclarirà
que s'hi posi ara
el síndic de Greuges
i que investigui
i que es continuï
removent el tema
em sembla que és
una magnífica notícia
i bueno
és que en principi
jo no entenc
com els nostres companys
del consistori
de Convergència
no van donar suport
a aquesta demanda
perquè és que clar
eren tots els alumnes
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i era en realitat
la ciutat
la que tenia
la necessitat
de tenir
un equipament digne
que feia més de 20 anys
que l'estàvem esperant
25
més
les atribucions
que té el síndic de Greuges
que estan a l'Estatut de Catalunya
és ballar per les queixes
dels ciutadans
i aquestes coses
i ha de fer la seva fenya
i jo crec que és un cas
en el qual el síndic
pot ajudar molt
perquè és un cas flagrant
això de la tercera planta
que no fos la sala d'estudis
i la biblioteca
és un tema
que jo crec que
els companys de l'Ajuntament
amb la relació que tinc
es van enganxar una mica
contrapeu
perquè jo crec que és un mal plan
i hasta mala estratègia
política fer això
perquè és una cosa
que va totalment
contra la ciutat
i que Convergència i Unió
que és el partit
que està donant la Generalitat
decidís això
quan és una cosa
que sap que la ciutat
serà molt mal rebuda
que no l'acabo d'entendre
a banda de que no és justa
no és justa
el que tinc clar
és que la formació jurídica
no en deu tenir gaire
perquè li vam ensenyar
un contracte
que s'havia signat
amb l'Ajuntament
i no el devia entendre
escolta
jo no tinc formació jurídica
però tu tampoc
perquè jo el contracte
jo sóc màster endet administratiu
perdona
sóc màster endet administratiu
perdona
quin contracte
m'estàs parlant
el contracte
que va signar
el senyor Javi Terres
perdona
si es pot trencar
es pot modificar
aquell contracte
no diu això en absolut
Javi
no diu això en absolut
i a totes maneres
tens una manera
d'encarar els debats
parlant personalment
dels altres
com tu has fet de mi abans
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
el mateix
Joan Saneuïsses
ai
ai ai ai
machitos
vaig portar
Joan
durant molt temps
a veure aquí
el primer
a veure
els estudiants
de la EOI
han portat això
al síndic de Greuges
però jo crec que
al síndic de Greuges
no ho té que mirar
com ho han portat
els estudiants
és cert
ho han portat
els estudiants
formalment
però això
ho ha portat
la ciutat de Tarragona
i tant
la ciutat de Tarragona
resulta que l'Ajuntament
decideix avançar
7 milions
quasi 7 milions
d'euros
amb això
7 milions d'euros
i per tant
doncs
és tota la ciutat
per què
home
perquè era una necessitat
perquè estem
resulta que estem
en una zona
turística
i necessitem
i una zona industrial
necessitem
tindre una escola
amb condicions
no és que no la tinguessin
ni teníem
i els estudiants
sortien
doncs
bueno
formats
però bueno
allò era infecte
no sé si recordeu
eren 5 pesos
amunt i avall
un desastre
la ciutat de Tarragona
s'han adonat que això
té que tirar endavant
i tirar endavant
per tant
és la ciutat de Tarragona
que hi ha darrere de tot això
i és un tema
importantíssim
per nosaltres
és un tema importantíssim
perquè aquí
vull dir
a veure
jo ara
podria fer una mica
d'història
per aconseguir
el crèdit
en aquells moments
estem parlant
del 2009-2010
en aquells moments
per aconseguir
aquell crèdit
bueno
van fer de tot
i més
ja no donava crèdit
la banca
no donava crèdit
per poder aconseguir
va ser horrible
de veritat
que va ser horrible
hores
hores
dies
mesos
darrere
que ens concessin
els diners
aconseguim els diners
fem l'obra
l'acabem amb temps
i a més
l'acabem
i no gastant-nos-ho tot
no gastant-nos-ho tot
però tant va ser
bueno
home
podríem dir jo
excel·lent
no?
excel·lent
i que ara resulta
que fem una cosa excel·lent
perquè utilitzin
els prop de 3.000 alumnes
de la EOI
i resulta
que una part importantíssima
resulta que és el que els faltava
a l'altre lloc
també es queden sense això
perquè a l'altre lloc
que els faltava
els faltava la biblioteca
i els faltava
una sala
doncs
una sala polivalent
etc.
resulta que els posem
home sí que és molt més bonic
està molt més tal
però resulta que
el que els faltava
els segueix faltant
no perquè no hi fos
no perquè no hi fos
i és
el que passa que resulta
que algú
pren la determinació
que allò no ho utilitzin
i s'utilitza per una altra història
no?
per tant
la ciutat de Tarragona
jo crec que ens tenim
que sentir
molt defraudats
molt defraudats
molt defraudats
hi ha una part
que els havia
dit del contracte
i tal
escolta'm
posava
és cert
és cert
que posava això
però no posava
l'edifici vapor
posava
que l'atxar 3
el que és la finca
que hi ha allí
tres edificis
una part
l'utilitzaria
la Generalitat
però no
el que és el vapor
perquè el que és el vapor
el que és l'edifici vapor
que és on està
l'escola oficial de idiomes
allò que posava
que era per l'escola oficial de idiomes
és cert
que els alambins
que estaven endavant
i l'altre
que no me'n recordo com se diu
l'altre edifici
que està a l'altre costat
és cert
que deia
que els utilitzaria
la Generalitat
perquè allò
no sé si se'n recordeu
aquell edifici
és de la Generalitat
allò és de la Generalitat
és l'únic
escola oficial de idiomes
que l'edifici és de la Generalitat
que el terreny
i els edificis
són de la Generalitat
per això
en aquest moment
es va arribar a aquest acord
molt bé
es va arribar a aquest acord
i el que vam dir
és
una cosa
l'edifici vapor
que és on està
la EOI
i els altres
és lògic
són de la Generalitat
nosaltres
els vam fer un petit arreglo
sobretot a l'alambins
i això
ho podia utilitzar
la Generalitat
com vulgués
però no l'edifici vapor
en tot cas
en tot cas
el que sí que s'ha de dir
és que els errors
es poden subsanar
si realment
des de l'Ajuntament
s'entén
que això és un error
i que és subsanable
jo em penso que és subsanable
vull dir
no hi ha res
que no es pugui arreglar
vull dir
si als alumnes
els falta aquest espai
doncs s'ha de solucionar
i se'ls ha de buscar
l'ubicació
i s'ha de parlar
i s'han d'assentar
i s'ha d'arribar a un acord
vull dir
això és política
és que l'acord
ja el van proposar
vam proposar
l'acord
vam dir
escolta'm
tenim allí la tabacalera
que tenim de tot
hi ha metros
tots els que vulguem
i més
home sí que és una inversió
cert
però és que allà baix
també l'ha tingut
que fer la inversió
vull dir
a veure
podem fer una inversió
per arreglar
una part
la que vulguin
nosaltres vam dir
agafeu les metros
que vulgueu
i allí en vulgueu
de la tabacalera
vinga
està per vosaltres
i a més us la donem
durant 99 anys
la donem
el contracte per 99 anys
escolta
no hi ha cap problema
no es va voler
no es va voler
no hi va haver voluntat
política
perquè si hi hagués
voluntat política
ho haurien fet
perquè la tabacalera
era entrar
fer les obres
a veure
allò és un diàfan
vull dir
allà no calia gastar
massa diners
es tenien que gastar diners
jo no dic
que no fossin molts
però es tenien que gastar diners
però bueno
arreglàvem
un tros de la tabacalera
i a més
els de l'escola oficial
d'idiomes
tenien el que necessitàven
quatre coses
una de les coses
que justificava
que l'Ajuntament
avancés els diners
per aquesta inversió
a banda de solucionar
un problema
que tenia la ciutat
amb un equipament
des de feia molt de temps
també eren
les repercussions positives
que aquella inversió
podia tenir en el barri
en tota la part baixa
i això implicava
un projecte
que dotava també
aquell espai
d'uns equipaments
la biblioteca
la sala d'estudis
que en un moment donat
podrien utilitzar
també els ciutadans del barri
això clar
evidentment
i a més
el projecte constructiu
el projecte que van fer
uns arquitectes
que a més
és un projecte
molt ben fet
i que va tenir premis
era un projecte
que contemplava
en el seu conjunt
l'edifici Vapor
com un tot
com un tot
que a més permetia
una entrada independent
a la planta superior
precisament perquè
tingués aquesta repercussió
el que va fer la Generalitat
és obviant aquest projecte
i obviant
aquesta utilització ciutadana
que podia tenir
també aquest espai
decidir
que es quedava allò
per estalviar
el lloguer d'una seu
decidir que es quedava allò
i fer unes obres
en un espai
que s'acabava de restaurar
que feia llàstima
quan entraves allà
i veies
com un espai
que s'havia restaurat
seguint uns determinats criteris
havien arrencat el parquet
ho havien canviat tot
i ho havien compartimentat
d'un edifici
que és patrimoni
que és un bé d'interès cultural
de la ciutat
que és patrimoni
de tota la ciutat
i que van fer
és propietat
de la Generalitat
l'edifici
una cosa és que sigui
propietat
i una altra cosa
és que sigui patrimoni
cultural de la ciutat
per favor
si quan és propietat teva
te pots passar el fet
que sigui patrimoni
cultural de la ciutat
pel forro
tenim un problema molt gran
en la concepció
que tens
de la teva responsabilitat
feia llàstima
veure el que s'havia fet allà
i aquelles obres
van costar
allò s'havia licitat
per 250.000 euros
un projecte acabat de fer
que havíem avançat
els diners
des de l'Ajuntament
de Tarragona
això és malversar diners
és malversar diners
de tots
o aquesta és la meva opinió
sobre el tema
i a banda
quan parlen del consens
i d'arreglar
és que estem intentant
des de fa un munt d'anys
arribar als consensos
i és impossible
quan n'estaven parlant
al Parlament
i a l'Ajuntament
mentrestant
s'estaven licitant
aquestes obres de reforma
per instal·lar allà
al Departament d'Economia i Finances
hi ha una cosa
que ja que he parlat
dels arquitectes
jo me'n recordo
que vaig acompanyar
l'arquitecte
diverses vegades
i me'n recordo
que quan arribava
a l'endalt
que era la tercera planta
era preciós
era preciós
era una meravella
era una meravella
les visitadores
les vaig visitar
és veritat
espectacular
aquell sostre
ah no me'n recordo
com se diu
però és un tipus de
per fer una biblioteca
i una sala polibanes
és una meravella
Bé
veurem què passa
amb això del cindy
que en el segon cas
el govern
el delegat del govern
ja va dir
que quan es recuperés
la capacitat inversora
per part de la Generalitat
que hi hauria
accions a duoterma
ja sigui a la zona
de l'Ambins
o ja sigui
fent marcs
no sé si reconstruïn
no ho deia
quan se pugui
es farà
aquí està la voluntat
almenys
tema muralles
a Inseyan
que era
la Carme Crespo
una prioritat
d'inversió
a les muralles
i hi ha
hi ha una partida
pressupostària
per la Generalitat
que està
al pressupost
de 2015
si no recordo malament
l'hem vist abans
uns 200.000 euros
i també l'Ajuntament
té dotació
prevista
per efectuacions
perquè es considera
una prioritat
de cara a 2015
Joan
Sí, sí
la nostra muralla
pateix
el que pateix
sobretot
els 2.000 anys
pràcticament
i per tant
lògicament
necessita
un continu
continuament
necessita
que l'anem cuidant
que l'anem cuidant
l'han anat cuidant
és cert
que
la ciutat
s'ha preocupat
des de sempre
des de sempre
no són els últims anys
ni l'últim segle
des de sempre
però és cert
que cada vegada
la cosa està
més complicada
i cada vegada
es tenen que fer
unes actuacions
més complicades
i que
necessiten
més diners
perquè ara
els tractaments
que hi ha
totes les obres
que es fan
a la muralla
doncs ara
costen força diners
vull dir
abans era bastant
més barat
us veu
segons m'han explicat
jo tampoc no sóc
un especialista
però m'han explicat
que abans era bastant
més barat
i que ara això
val molts i molts diners
i per tant
el que es té que fer
és anar actuant
cada any
cada any
cada any
anant actuant
sobre la muralla
tenim
ara no me'n recordo
els metres quadrats
de muralla
que tenim
però és una animalada
m'he semblat
que l'únic
que ens guanya
de metres quadrats
de muralla
no sé si és Lugo
o algun d'aquestes
Avila potser
no sé
no sé si és Lugo o Avila
algun d'aquestes
i per tant
és una activació
contínua
vull dir
amb la muralla
tindrem que estar
invertint
invertint
invertint
contínuament
perquè si no
hi ha trossos
que estan força malament
i és cert
que si
quan pugem
pel passeig
de Sant Antoni
veiem allí
els diferents
maneres
d'arreglar la muralla
lògicament
hi ha alguns
que ja estan descartats
de sempre
perquè ja es veu
que és un desastre
per tant
hem arribat
ara es veu
en un sistema
que és molt bo
perquè aguanta
el que hi ha
no introdueix
elements estranys
dins la muralla
i també
d'alguna manera
ho fa
perquè
el sistema
és un sistema
que aguanta
durant molt temps
perquè és el que es busca
no tindré
que estar
contínuament
els mateixos trossos
actuant cada 5
o 10 o 15 anys
és que no
aquí no discutirem
sobre aquest tema
estem tots d'acord
el problema
és clar
són les coses
que fas
quan són urgents
perquè important
no ha sigut sempre
i al final
és una urgència
el tema
de la baixa del Roser
la veritat
és que quan passeges
per allà
i veus aquella estructura
metàl·lica
que suporta la muralla
que fer la seva feina
però és clar
en una ciutat
que tenim
la quantitat de turistes
que tenim
i patiem la unitat
i després
fiquem números
que jo crec
que això és important
la inversió
que s'ha de fer
són 380.000 euros
són molts diners
però el bé patrimonial
que tenim
és incalculable
és a dir
s'ha de mantenir
a més
l'Ajuntament
aquest any
ha propost
de convergència
ha ficat 200.000 euros
més al pressupost
que crec que és important
per tindre actuacions urgents
quan torni a passar alguna cosa
que tinguem diners
per poder fer actuacions urgents
al nostre patrimoni
de tota manera
el problema
que tenim
amb el patrimoni
és que no podem encarar
la gestió del patrimoni
que tenim
amb activacions urgents
i amb pressupostos
que anem posant cada any
en funció de la disponibilitat
que tenim
necessitem una
absolutament d'acord
necessitem saber exactament
com gestionem
i per començar
el que necessitem
és que totes les administracions
implicades en el patrimoni
que són totes
són govern central
és generalitat
i és Ajuntament
realment
s'aposin les piles
i busquin una fórmula
no sé quina fórmula
hauria de ser
la que sigui més operativa
per encarar-ho
d'una manera contínua
perquè el que necessitem
no és allò
quan tenim problemes
perquè caigui
posar-hi 300 o 200.000 euros
perquè no caigui
sinó portar una gestió
doncs continuant el temps
per no haver de fer coses urgents
per poder fer cada dia
el que toca
i això són molts diners
evidentment
però diners ben invertits
una gestió molt a sobre
perquè igual
amb menys calés
no hauràs de fer una intervenció
d'urgència
que les intervencions d'urgència
sempre són clares
sí, sí, sí
és contínua
és contínua
i sobretot
el que he dit l'Arca
aquí han de ser
totes les administracions
començant
per l'Ajuntament
i acabant per l'Estat
i totes les que hi ha intermitges
diputació
generalitat
tothom que pugui
bueno
tothom
que de veritat
ja està interessat
que jo crec que hi són tots
sí
perquè a més
si la muralla
ha aguantat tant de temps
són 2.000 anys
és perquè era útil
perquè l'anaven arreglant
perquè era útil
jo tenia ganes
de parlar de Grècia
però bueno
jo també
jo també
fem una pròrrega
dos minuts
i parlem de Grècia
si us sembla
perquè de fet
podem parlar de Grècia
i parlem de Grècia
a Grècia
han anat les coses
molt ràpids
en dos dies
en dos dies
en formar govern
sí, no, no
jo volia parlar
d'aquesta formació
de govern
perquè ve a ser
com si Espanya
perquè es faci una idea
a la gent
jo Siritza
l'identifico més
amb el Julio Anguita
amb política així jove
que més amb Podemos
però bueno
és com si
un dels dos partits
o Podemos
o Julio Anguita
hagués impactat
amb el Vidal Quares
amb Vox
perquè
home
escolta
sembla ser que no segueixes
de política grega
perquè han parlat
amb la dreta
dreta dreta de Grècia
han pactat
un partit comunista
ha parlat
amb la dreta dreta de Grècia
i també hi ha un tema
que no s'ha parlat
d'això de cancel·lar
totes les deutes
perquè hi ha una deute
amb Espanya
de quan governava
el president Zapatero
de 30.000 milions d'euros
perquè hi ha deutes bilaterals
no totes les deutes
que aquest senyor
vol carregar-se
són de la Unió Europea
que no se les pot carregar
per llei
sinó
les bilaterals
i Espanya té una deute
molt grossa
qui li pagarà la festa
al senyor
de Siritza
i torno a dir
és curiós aquest pacte
és un pacte
de Podemos
o Izquierda Unida
amb un partit com Vox
és curiosíssim
jo el veig
un pacte de país
contra la Troika
està claríssim
dreta a dreta
amb esquerra
però és una mica
el que parlàvem
han fet una mica
el mateix
l'Ajuntament del Futur
sí, sí
han de mirar per ells
i ells tenen molt clar
i amb la seva proposta
de govern
ho deien
uns i els altres
deien nosaltres
no creiem
en la Troika
no hi creiem
nosaltres creiem
en el nostre país
i no pot ser
que ens estiguin
clar
el problema que té Gràcia
el problema que té Gràcia
és que deu molts diners
molts diners
i clar
i les deutes
no es poden condonar
jo bueno
era previsible
que a partir de la victòria
de Siritza
doncs les forces
diguéssim
de dretes
de tot arreu
més o menys
comencessin a tirar
aquesta mena
de discurs
de la por
contra Siritza
Siritza
és una coalició
Siritza d'entrada
és una coalició
de diferents partits
que tenen en comú
que estan
contra la política
de la Troika
contra les mesures econòmiques
que ha imposat
Europa
que han imposat
al fons
el Banc Central Europeu
i la Troika
els grecs
i que els han enfonsat
amb la misèria
això és el que tenen en comú
els partits
que integren Siritza
que és una coalició
a la qual jo conec
des de fa molt de temps
perquè he participat
des de fa molts anys
a trobades
fòruns i simpòsios
conjunts amb gent de Siritza
el mateix cap de setmana passat
vam tenir a Barcelona
un fòrum
al fòrum del sud d'Europa
en què precisament
hi havia representants
de Siritza
i van celebrar
per avançar
la victòria de Siritza
que jo crec que representa
pels països del sud d'Europa
que estem patint
aquesta política d'austeritat
una esperança
que en grec es diu
el PIDA més
l'esperança
que podem fer
unes polítiques diferents
unes polítiques
que no posin per davant
el pagament del deute
i unes polítiques
que rescatin les persones
que rescatin les persones
i no els bancs
això és el repte
que té Siritza
i tots els que creiem
que es poden fer les coses
d'una altra manera
hem de donar suport
també ara
als companys de Siritza
perquè evidentment
a partir d'ara
el que patiran
serà la persecució
de tots els que es pensen
que no hi ha alternativa
com ja comencem a veure
i el partit de dret
a Forta
que també ha pagat a més
jo el que diria
primer
quan parlem
de Siritza
jo crec que el primer
el tenim que ubicar
on està
a l'arga d'alguna manera
això és una col·leció
de partits
que s'assembla
molt
però que molt més
que és calcat
que és calcat
a Izquierda Unida
o a Iniciativa
jo no jugaria
a buscar
jo no buscar
jo no jugaria
a buscar semblances
sinó
a explicar
la capacitat
de buscar
més coses
jo no penso
barallar amb ningú
per veure
qui és el Siritza
d'aquí
a més
està governant
en alguns llocs
en algunes ciutats
està governant
en alguna
amb molt bons resultats
és un partit de govern
és un partit
que està governant
en llocs
vull dir
no és allò
que aquí tirem coses
a l'aire
i després no sabem
què passarà
no no
és tant això
i per tant
quan tu
mires
què és el que demani
hi ha coses
que són possibles
i coses que veus
que seran
però que molt difícil
que l'aconsegueixin
serà molt difícil
que l'aconsegueixin
per què?
home perquè resulta
que Gràcia
és el 2%
del PIB
de la Unió Europea
i clar
un 2%
del PIB
de la Unió Europea
home
algunes coses
sí que els pots donar
però altres coses
no els hi donaràs
per això necessites
que hi hagi unanimitat
que no és l'únic cas
Espanya
no és l'únic cas
hi ha un munt de coses
bilaterals
que deuen
Gràcia
i clar
una cosa
és que la Unió Europea
o el Fons Monetari Internacional
o no sé qui
digui
bueno
fem una quita
rebaixem i tal
que una cosa
és que un país
per exemple
és que hi ha alguns països
26 milions
ha deixat Espanya
Gràcia
no no no
però
és que hi ha alguns països
que són molt més petits
com és Bèlgica
que pot patir moltíssim
clar
perquè els va deixar
moltíssims diners
i per tant
hi ha algunes coses
que podran ser possibles
i algunes coses
que no seran possibles
quasi tot el que hi ha
no ho podrà fer
i el temps
jo això
no hi entro aquí
no m'ho crec
quasi tot no
jo dic que
hi haurà coses
que les podrà fer
i altres
5 minuts de perroga
ja hem fet la perroga
ja hem parlat de Gràcia
i d'aquest nom
d'Àlex Xipres
que és el nou president
de la Gràcia
gràcies per acompanyar-nos
Arací Argas Santís
Joan Sano Boges
també
Jau Acero
i Xavier Quintana
fins la propera
gràcies
Adéu
Calimera