Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui arrenquem el programa número 36 del Toquem Pedra i parlem de sarcòfags.
Ho farem davant del sarcòfag de Betesda, encastat a la façana de la catedral de Tarragona.
Us hi heu fixat mai?
Sobre sarcòfags a la catedral parlarem amb dues expertes.
Isabel Rodà, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora adscrita de l'ICAC.
Ella és exdirectora de l'Institut, va ser-ho entre 2007 i 2012.
També ens acompanyarà Montserrat Claveria, professora titular de la UAB.
Toquem Pedra!
Doncs efectivament, Toquem Pedra, ja ho estem fent avui aquí des d'aquest lloc imponent de la ciutat, de la part alta.
Davant mateix de la catedral estem en aquest Toquem Pedra número 36.
I de fet, des d'aquí parlarem d'un dels elements que estem veient, que tenim a vista,
com és, i com escolteu ara a introduccions, aquest sarcòfag, encastat literalment aquí en aquesta façana del temple,
en aquesta façana de la catedral de Tarragona.
Dues expertes, escoltàveu Isabel Rodà d'una banda, Isabel Rodà d'una banda, Isabel, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la Montserrat Claveria. Montserrat, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bé, estem al costat mateix d'aquest sarcòfag, no? Que el podem veure aquí dalt, clar, la primera pregunta és òbvia, no?
Què hi fa aquí dalt aquest sarcòfag i per què, no? Per quin error, no sé si és del punt de vista arquitectònic, seriogràfic,
hi ha un sarcòfag encastat en una façana d'una catedral. No sé si és normal o si és gaire normal, això.
Bé, n'hi ha molts casos. Perquè, esclar, un sarcòfag és una peça bonica.
No està pensat per anar allà dalt, eh? Estava pensat, doncs, per anar al costat d'una via romana amb el difunt a l'interior.
Però després, esclar, quan va passar tot aquest temps, doncs, van trobar aquest sarcòfag en un moment donat
i, esclar, doncs, van pensar que era estupendo per acabar de decorar la seva façana.
I a més, si veiem els capitells romànics, no va malament.
És a dir, el programa iconogràfic, el programa escultòric, doncs, lliga.
I vam pensar que trobaven ja una peça feta perfecta per poder-la aprofitar.
És el que veiem aquí dalt. I, de fet, com deia Montserrat, com deia l'Isabel,
no desentona, no?, per les formes.
Com ho podíem descriure? Què és el que veiem en aquest sarcòfag?
Perquè aquí hi ha diferents elements. Què és el que veiem?
Clar, no desentona, com diu l'Isabel, perquè el que explica és la vida de Cris
i alguns dels miracles que va fer.
Aleshores, doncs, esclar, es relaciona molt amb el tema, amb totes les altres escultures
que hi ha també a la portada de la catedral.
Aleshores, bé, per això, precisament, segurament, van triar aquest,
perquè, d'alguna manera, esclar, explicava la vida de Cris
amb diferents escenes, no?, quan arriba a Jerusalem, els miracles...
Aleshores, doncs, hi anava molt bé.
És un sarcòfag, jo veig, eh, no sé, jo no hi entenc gaire, vaja, pràcticament gens, eh,
però el veig molt ornamentat, és a dir, molt ben acabat, molt ben fet, no?
Eren així tots o no?
No, els de preu sí, i a més, cuidado, un sarcòfag d'importació.
Vull dir, aquí a Tarragona se'n van fer de sarcòfags i la Montserrat ha explicat estupendament
i ha estudiat aquest taller, però aquest és una importació de la ciutat de Roma.
Vull dir que aquest encàrrec va costar, doncs, els seus bons denaris.
Aleshores, té tot el fris, corregut, tot està decorat, amb escenes diferents,
hi ha la curació del sec, la curació de la hemorroïssa, la piscina de Betesda,
que per això es diu sarcòfag de Betesda, i l'entrada de Cris a Jerusalem, no?
Per tant, vull dir que és tot ell decorat, amb escenes diferents.
Aquests són els més cars, els que eren més cars, els que tenien fins i tot les quatre cares decorades.
Aquest segurament només tindria la frontal, però no ho sabem,
perquè allà està encastat i només hi veiem la part exterior.
Et deia que és de Betesda, eh?
Això parlem d'una zona d'origen de Roma, no? Voltant de Roma?
No, no, vull dir de Palestina, d'Irael.
Perquè, esclar, Cris no va anar mai a Roma.
Va enviar després a Sant Pere i a Sant Pau, però ell no hi va anar mai a Roma.
tota la seva vida, doncs, va passar-la a Terra Santa, Palestina, a Israel, no?
I aleshores, els miracles, doncs, aquesta piscina de Betesda,
ell, doncs, va fer un d'aquests miracles, que està reproduït amb una sèrie de sarcòfags,
tots ells fets a Roma, i no són gaires.
És a dir, aquí tenim cinc o sis peces en tot el món, i aquí en tenim una.
Per tant, és una cosa extraordinària.
Doncs això, eh?
Cinc peces com aquesta en tot el món, i una està aquí a Tarragona, encastada.
Les altres quatre, sabem on són, o se sap on són les altres quatre peces que no estan aquí?
A la mateixa Roma, perquè era on es produïen, on hi havia els tallers, diguem,
que feien aquests sarcòfags, no?
I s'exportaven, però el nombre més important està a Roma mateix.
Per tant, les tenim ben localitzades, eh, Montserrat?
Ben localitzades, i tant, i tant, sí.
Perquè, de fet, aquestes peces, com que es feien a la mateixa Roma,
doncs, moltes ja anaven per comitents que vivien a la mateixa Roma.
I llavors, les que es portaven a fora, com que valien molts diners,
de portar-les a molts vaixells, llavors n'arriben poques a les províncies.
I, de fet, tenim molta sort de tenir-ne una aquí,
que la puguem mostrar i lluir a sobre la porta de la catedral.
Aquí, qui encarregava aquests sarcòfags?
O aquest en particular, qui l'ha encarregat? Se sap o està...?
No se sap, perquè a vegades hi ha la inscripció que ens diu
aquí està enterrat tal persona.
Però, és clar, en aquest cas, només tenim la figuració
i no tenim el que es diu el context arqueològic,
perquè ha estat sempre aquí, encastat a la façana de la catedral.
Per tant, no sabem exactament on es va trobar.
És possible que fos a la part alta de Tarragona.
I, és clar, Tarragona no ens en donem compte, penso que prou vegades,
de la importància que va tenir en tot el món antic.
Va ser una de les grans ciutats de l'imperi romà,
fins i tot també a l'època tardana,
perquè veiem, per exemple, a la zona de la tabacalera,
la riquesa del centre cultural, la riquesa de la seva necròpolis.
Després, uns sants martiritzats molt precoçment, l'any 259.
És a dir, que Tarragona realment va exercir de capital
de la província més gran de l'imperi romà,
que era l'Hispanya-Tarraconensis.
I, per això, és una ciutat on no ens estranya
que vinguin sarcòfags de tot arreu.
De l'Àtica, és a dir, de Grècia, del nord d'Àfrica,
produccions locals de Roma.
Per tant, és una de les capitals importants
per recepció d'aquests productes sempre cars,
que són els sarcòfags figurats, esculturats.
Aquests eren dels cars, però imagino que els sarcòfags
n'hi hauria d'haver de tota mena, no?
És a dir, per tot tipus de classes socials, no?, d'època.
Sí, sí, n'hi havien de tota mena.
Aviam, aquests són els més macos, els més esculturats per tot arreu,
molts per totes les cares,
però després n'hi havien de llisos,
fets de marbre, llisos,
o molts, de pedra.
Pedres de les pedreres properes,
i llavors, doncs, es feien tots llisos,
però també n'hi havien de bronza,
i també llisos,
i també n'hi havien de fusta.
O sigui que hi havia de tots els materials,
per totes les butxaques,
evidentment, aquests d'aquí eren els més cars,
els que venien esculturats,
eren els més cars,
i els comitents,
havien de ser comitents que tinguessin molts diners
i que ho paguessin poder.
Els comitents eren els que feien cap dintre el sarcòfag,
o un cop morts, o no, els que l'encarregaven?
Depèn, depèn.
A vegades se'l podia encarregar a una persona en vida,
però altres vegades eren els familiars,
els que l'encarregaven,
un cop havia mort una persona molt estimada.
Aleshores, doncs, encarregaven el sarcòfag,
moltes vegades ja fet,
altres vegades ja estava quasi fet en el taller,
i aleshores, doncs, encarregaven el retrat del difunt,
que generalment solia estar al centre,
i altres vegades, doncs,
el manaven a fer i tot,
encarregaven un tipus,
i després, doncs, es feia i arribava.
Vull dir que hi havia de totes maneres,
es podia fer de moltes maneres, sí, sí.
Encara que fossin caixes llises,
també tenien un cert preu,
perquè la gent que no podia ni pagar-se això,
doncs, unes quatre teules,
així en forma com de cabaneta,
una fossa a terra i s'ha acabat, no?
Vull dir, quan és un enterrament de pedra,
encara que sigui llis,
ja vol dir un certes disponibilitats econòmiques,
fins a arribar, doncs, a les peces més preuades,
que és com aquesta que tenim aquí davant dels nostres ulls,
a la catedral.
Aquesta peça també es deu donar molta informació,
també, del tipus d'enterrament, no?
De l'època, no?
Deu donar pistes, no?
A més, no, de com eren els enterraments
d'ara fa 2.000 anys o de fa 2.500 anys, no?
Precisament, doncs, Andreu Muñoz,
a Tarraco Viva,
doncs, fa una recreació
de com era un enterrament cristià,
i ha estudiat i ha parlat d'aquest sarcòfag
com element exemplar
per veure com es podia fer un tipus d'enterrament.
Això cada any a Tarraco Viva, el mes de maig,
doncs, aquí mateix, davant de la catedral,
hi ha tota aquesta recreació d'aquest festival magnífic,
aquesta Tarraco Viva,
que reconstrueix les coses com eren,
no inventades tipus Hollywood, diguem-ho així, no?
Sinó, veritablement,
intentar apropar-se a el que passava
fa 1.500, 1.600 anys.
Montserrat, d'aquí a 15 dies,
el provem toquem pedra,
serem al pretori,
serem a l'abastador rei,
parlant d'un altre sarcòfag, el Dipòlit.
Quines diferències hi ha entre aquell i aquest d'aquí?
Home, la diferència essencial
és que aquest d'aquí parla d'escenes cristianes,
i, en canvi, el d'allà és un sarcòfag
que parla de les històries de la mitologia grega.
Aleshores, aquesta és la diferència, diguem, principal.
Una altra diferència també molt important
és que aquell és un sarcòfag fet a l'Àtica,
a Atenes, molt a prop d'Atenes,
amb una pedra boníssima,
molt ben treballat,
i aquest també està treballat,
però és d'època ja romana posterior,
i, per tant, cristià.
O sigui que hi ha diferències, i tant, i tant.
Doncs d'aquí 15 dies us emplacem,
el proper programa, el 37 del Toquem Pedra,
que serem allà, doncs, l'operatori,
parlant d'aquest, del Dipòlit,
en concret, en particular, parlarem del Dipòlit.
Podem seguir parlant d'aquest,
perquè jo tinc moltes preguntes,
per exemple, doncs,
si, clar, aquest sarcòfag era tan car,
valia tants anaris,
tan bonic, tan lluïa tant com es veu aquí,
deuria ser per ser vist, no?
És a dir, no estava enterrat, no?
Sota terra, ni estava un panteó,
com es dipositaven?
Bé, hi ha diferents maneres de col·locar-lo, no?
Potser, doncs, acusat d'una via d'accés a la ciutat,
perquè tothom veia és aquell enterrament,
però també podia haver, doncs, diguem,
panteons on a l'interior es disposessin els sarcòfags.
És a dir, que aleshores, diguem,
no era per lluï davant de tothom,
sinó per riquesa de la família mateixa, no?
Per estar, doncs, orgullosos
de com estaven els enterraments de la família dels seus, no?
Per tant, hi ha diferents ubicacions,
però sempre en aquesta època,
sempre fora de les ciutats.
Els enterraments no estaven mai dintre de les ciutats,
perquè, esclar, no era higiènic,
no era saludable,
hi havia lleis que prohibien, doncs,
que s'enterressa dintre de les ciutats.
Pensem que en el moment, doncs,
en aquest que estem parlant, doncs,
del segle IV després de Cris,
doncs, hi havia el costum de la inhumació,
de l'enterrament, ja no hi havia la incineració,
ja s'havia anat substituint per la inhumació.
Per tant, esclar,
morts a dintre de la ciutat,
doncs, pestes, epidèmies,
el que volem després,
va succeir això a partir del segle VI o així,
i va ser una mica desastre
per la salut pública, diguem-ho.
Parlem de la zona de la necròpoli
padeocristiana,
de la Tabacalera, no?,
tota aquella zona al davant,
que també es fa excavar recentment,
parlem també de l'altra banda,
la torre de les Sipions,
és a dir, les entrades principals,
la via Augusta, no?,
l'entrada i la sortida, no?,
entrades i sortides.
Sí, sí,
clar, la via Augusta que continua,
passes per davant la torre de les Sipions,
la nacional 340 és més o menys la via Augusta, no?,
i amb un ample no pas massa diferent,
per això dels problemes que hem tingut,
doncs, fins fa dos dies, no?,
i, esclar,
això en l'entrada,
la Rambla Vella,
per exemple,
és el tros urbà de la via Augusta,
per tant,
hi ha una transparència,
hi ha una continuïtat
de la vilietat romana fantàstica,
ara,
els enterraments fora de les ciutats,
en el territori de la ciutat,
però fora del que és el recinte urbà.
Ara estava pensant,
m'ho he fet pensar en l'art de Barà,
clar,
perquè seguint la via Augusta,
no?,
fas cap a l'art de Barà,
i en aquest dia s'ha parlat,
fins i tot,
de la possibilitat de recuperar,
de recuperar,
o sigui,
de recuperar el pas per l'exterior,
per fora,
és a dir,
fer una mica de desviació
de la cartera
i deixar de ser-lo encara molt més lliure,
allò també és funerari, no?,
l'art de Barà també és un monument funerari?
No,
però està fet per testament,
és a dir,
va ser un mandat testamentari,
però no és un monument funerari,
pròpiament dit,
i a més ha sigut un art
que s'ha fet més antic del que era,
tothom pensàvem que era
de l'època de l'emperador Trejar,
això vol dir del 98 al 117 després de Crist,
però estudiant-lo,
Xavier Dupré,
va veure que no,
que no,
que era d'època d'August
i que havia estat fet
per un personatge molt important
i per mandat testamentari.
Allà tenim la inscripció,
la inscripció és el missatge en directe
a l'Antiguetat,
aleshores sabem qui el va fer
i sabem com el va fer,
però que no era,
diguem,
la seva tomba.
De tota manera,
un monument com aquest
es degrada,
tinguin cotxes a banda i bandes,
a dir, no sé,
amb el pas del temps?
Bé,
jo recordo els anys 60
d'haver-hi passat per sota,
vull dir que
és una cosa,
és que encara està marcant
la carretera,
l'avió Augusta,
esclar, vull dir,
els monuments pateixen,
evidentment,
els cotxes gasos
i tot plegat,
ara té un àrea de respecte
que no sé
si és suficient
o no suficient,
això s'haurien de fer estudis
de com s'altera la pedra,
però com a mínim
té un àrea de respecte,
al seu voltant.
Ens centrem una miqueta
en la producció local
a Tarragona
i tornem al món
del sarcòfag.
Producció local,
teníem picapedrers,
teníem, no sé,
experts, artistes,
artesans
que feien sarcòfags
aquí a la ciutat?
I tant,
sí que en teníem,
des del segle,
més o menys segle dos,
després de Cris,
va començar una producció
de sarcòfags
aquí a Tarragona,
a les hores,
a prop de les pedreres
de Santa Tecla
i del mèdol també,
aleshores es feien
una sèrie de sarcòfags
que els primers
imitaven els de Roma
i el que passa
que eren més senzills,
eren més senzills
i en pedra local,
per tant,
les figures
no es veien
tan ben tallades
perquè la mateixa pedra local
no deixa
de treballar tan bé
les figures,
es tallen els trossos,
diguem,
aleshores,
és clar,
per l'artesà
li costava,
diguem,
de fer-los
i en general
són més senzills
tant d'imatges
com de talla
i després
aquesta producció
va durar
fins al segle
cinquè,
sisè,
després de Crist,
primer fent
unes escenes
més aviat
paganes,
diguem,
de la religió
dels romans
i en canvi
després
amb unes escenes
cristianes
però la tradició
és llarga,
és llarga
i amb moltes peces
que moltes d'elles
estan a la necròpolis
paleocristiana
de Tarragona
i es poden veure allà.
A la necròpolis
han dedicat
com aquest d'aquí dalt
o semblant
similar
d'un estil característic
com aquest
ja em dic
que n'hi ha
cinc al món
recordem-ho
cinc al món
on està aquí dalt
incrustat
a la façana
de la catedral
n'hi ha un com aquest
semblant?
Sí,
i hi ha més
de produccions
d'estelles
de romans
moltes vegades
fragmentaris
no sempre arriba
la caixa
sencera
però sí
hi ha altres
exemples
i a més
de produccions
d'arreu
a Tarragona
arribava de tot
i també
sortien
bons productes
per exemple
a Tarragona
en un cert moment
els vins laietans
i tarragonenses
guanyaven
les tarragonenses
segons
es diu
Pliny el Vell
i es veu
la qualitat
del vi
ara veiem
per exemple
el vi del Penedès
o el vi del Montsant
que poden ser
perfectament
continuables
d'aquests vins
per tant
a Tarragona
també hi ha una riquesa
per esportar fora
a part del que
podia importar
però pensem
que és una ciutat
que va ser capaç
de tenir
gairebé dos anys
l'emperador August
visquent aquí
per tant
era la capital
oficiosa
en aquell moment
del món
la potència
de Tarragona
era impressionant
i el segle II
quan comencen
a dominar
a avançar
el ritual
de la inhumació
doncs esclar
pels rics
els sarcòfags
estem sobre
el temple
d'August
o no?
toco terra
toco terpitxo
fort
aquí en aquesta terra
d'aquí
o allà dintre
jo crec que
s'ha trobat
a dintre
més a dintre
però vull dir
que van fer
excavacions
l'any 2010
i 2011
entre l'Ajuntament
de Tarragona
l'ICAC
i l'Arcabisbat
va ser una bona conjunció
de col·laboració
aprofitant
que la catedral
s'havia de tancar
per obres
i per restaurar
la caresta preciosa
aleshores
es va fer una excavació
i ja sabíem
que no es trobaria
el temple
perquè és que
al segle V
ho van netejar
s'ho van emportar
tots els materials nobles
com els marbres
van servir
per fer calç
per fer altres edificis
el que sigui
però és clar
es va trobar
una plataforma
de formigó
d'opus
que es diu
de dos metres
i mig
de potència
de més de 40 metres
de llargada
podria ser
altra cosa
que
els fonaments
del temple d'August
i va anar molt bé
perquè la catedral
es va trobar ja
diguem
la cimentació feta
i a més
ideològicament
nosaltres
ens posem
sobre el temple
pagar primitiu
i és lògic
que estés aquí
a la part alta
jo crec que sí
que l'hem tocat
jo sóc a les que penso
que estic convençuda
perquè sí
la Montserrat
què pensa?
sí
home
és el lògic
si comparant
amb altres ciutats
romanes
en moltes d'elles
doncs
també
el temple romà
es troba
sota
dels fonaments
del cristià
aleshores
amb això
segueix
diguem
el costum
i després
per altra banda
aviam
una plataforma
d'aquesta potència
també parla
d'un edifici important
el lloc que està
lògicament
es pensa això
anem
si us sembla
una mica cap allà
cap a l'altre costat
ens mourem una miqueta
ens mourem una miqueta
perquè estem davant
d'aquest
sarcòfag
recordeu aquí
a la catedral
sarcòfag
el sarcòfag
de Vestesda
que jo també vull preguntar-vos
per la policromia
pels colors
pels colors
i si eren iguals
per homes
que per dones
és a dir
també clar
depenent del difunt
potser eren diferents
no ho sé
jo s'ho pregunto
però també el tema
de la policromia
perquè hem vist
per exemple
quan van fer la restauració
de l'estàtua d'August
M.E.B.U.B.A.
Arte
van recuperar
la policromia original
i clar
la policromia original
doncs té colors
té colors
molt vius
té colors
molt llamatius
amb el sarcòfag
es passava mateix
és a dir
tenien color
en l'època
ara no en veiem
sí eren pintats
a vegades daurats
fins i tot
és a dir
nosaltres estem acostumats
a que les coses antigues
són blanques
perquè som hereus
del neoclassicisme
d'un cànova
per exemple
però les coses
no eren blanques
anaven pintades
i pintades
d'uns colors
molt vistosos
el que passa
que la pintura
és com l'epidermis
diguem
la pell
d'una peça
d'una escultura
i és el que més ràpidament
es perd
però podem veure
també l'època gòtica
estem davant
de la façana gòtica
l'època barroca
tot estava pintant
els colors
eren molt importants
aleshores no escrivien
colors per femenins
i uns colors masculins
això no evidentment
els sarcòfags
podien servir
tant per homes
com per dones
a vegades
hi ha sarcòfags dobles
un matrimoni
imaginem que benvingut
que també van voler
ser enterrats
a la mateixa caixa
que és més grossa
i té dos llocs
per depositar-hi
els cossos
vull dir
pels nens
també són molt emotius
els sarcòfags petits
que tenen un metre
petitets
i veus que a vegades
hi ha escenes pròpies
dels nens
de joc de nens
i a vegades
missatges desesperats
dels pares
com qualsevol pare
que perd un fill
és allò que a nosaltres
quan toques
la vida quotidiana
i que els sentiments
d'aleshores
i els nostres
són els mateixos
obrir per tant
un sarcòfag
és com fer
una finestra
al passat
obrir una finestra
fa dos mil anys
o fa dos mil
o menys
però vaja
és com obrir una finestra
al passat
estàs mirant
un moment del dia a dia
d'aquella època
bé
sí
sobretot
a molts dels sarcòfags
el que pots entendre
és les seves creences
sobre la mort
que és el que pensaven
o pensaven
que anaven els difunts
aleshores
esclar
ens explica
molt
aquestes escenes
ens expliquen molt
sobretot
del que pensaven
de les creences
funeràries
què pensaven?
bueno
n'hi havia molts
que pensaven
que tenien
una vida
d'altra tomba
la vida
d'altra tomba
la posaven
en molts llocs
diferents
moltes vegades
amb jardins
plens de garlandes
plens de flors
per això
també hem de pensar
que els sarcòfags
tenien color
per aquestes flors
que moltes vegades
es devien pintar
dels colors
i de l'ambient
que ells volien
passar
durant la seva vida
d'altra tomba
això
per un cant
altres vegades
no pensaven
que se n'anaven
ultramar
molt lluny
molt lluny
a la illa
dels Benaurats
vull dir que
sí
a la lluna
també
la lluna
era un dels altres
llocs
on pensaven
que anaven
els dífons
però en general
es pensava
en una vida
d'altra tomba
a la lluna
també hi anem
molts vius
la lluna
també hi anem
molts
dels que estem aquí
trepitjant també
el terra
què veiem per aquí
què estem veient per aquí
bé aquí
canviem d'època
totalment
vull dir
allà hem vist
la façana romànica
hem vist
un sarcòfag
del segle IV
després de Crist
i ara aquí
estem davant
de la façana
magnífica
de la catedral
gòtica
de Parragona
i quan es van fer
aquestes excavacions
precisament
del temple
es va trobar
un mur
del segle XIII
que era impressionant
res maco
però esclar
quan s'estaven fent això
no ho vam fer
en dos dies
havien de tancar
la catedral
d'alguna manera
llavors van fer
un mur
del segle XIII
per poder
separar
l'edifici
del carrer
i esclar
aleshores
aquestes excavacions
han permès
conèixer
moltes coses
de com es va fer
aquesta façana
que ara veiem esplèndida
i com si hagués estat
sempre acabada
hagués sortit així
d'un cop de màgia
i esclar
són anys
i molta feina
que hi ha
darrere d'aquestes
magnífiques escultures
de la façana
de la façana gòtica
pena que estan
tan plenes de coloms
això sí que
fa molt mal
fa molt mal
a la pedra
sí
això és cert
ara mateix
estem aquí
n'hi ha uns quants
a més a més
com que consumen
de posar-se damunt
dels caps
doncs van fent
de les seves
qui són per cert
aquests personatges
aquests estatus
què es representen
home ens representen
per un cantor
els evangelistes
per altra banda
els apòstols
els quals
estan al voltant
de la figura central
que és la Verge Maria
amb el nen en braços
que està a la columna central
que separa
les dues portes
d'accés
a la catedral
aleshores
bàsicament
el
diguem
l'esquema iconogràfic
que ens representa
és això
amb els àngels
que estan
a les
a les jambes
de les portes
per acompanyar
diguem
aquesta
unió
entre
la Verge
el centre
i els
apòstols
al voltant
torno al món
del sarcòfag
com es seixellava
el sarcòfag
es seixellava
d'alguna manera
el sarcòfag
i es reprofitava
després
al cap dels anys
sí
evidentment
aquí mateix
a la capella
del sal d'enterrament
és un sarcòfag romà reutilitzat
és clar
és una peça de luxe
és una peça vistosa
una peça que a més
demostra una antiguetat
per tant
és una peça covejada
i
es usa
una
dues o tres vegades
a vegades
això depèn
depèn de la vida
d'aquest sarcòfag
però vull dir que
esclar
se seixellava
no deixaven
el sarcòfag
obert
evidentment
no
es tapava
amb
una llosa
es tapava
amb grapes
metàl·liques
és a dir
per assegurar-se
que el sarcòfag
fos
el que
etilmològicament
vol dir
menjador de carn
vull dir
a vegades
hi ha pedres
que no són tan úniques
com els marbres
però que tenen
una eficàcia
fabulosa
a la illa
d'Assos
que ara és
diguem
davant
de la costa
grega
Turquia
i hi havia
una pedra
vermellosa
que esclar
es veu que es menjava
la carn
res
que en tres anys
ja no hi n'hi havia
esclar
hem de pensar
això
en la capacitat
que una pedra
també pugui facilitar
l'evacuació
de les restes mortals
moltes vegades
els sarcòfags
tenen forats
evidentment
perquè
vagi a la terra
el que cal
que vagi a la terra
carai
és un món
és un món
un món
apassionat
a més a més
imagino
també
deurien ser profanats
molts d'aquests sarcòfags
com passava també
a Egipte
i altres
sí
sí
i tant
s'hi eren profanats
perquè
molts d'aquests sarcòfags
com que és
un tipus de tomba
per gent adinerada
diguem
s'enterràven
amb alguna xubà
a vegades
anells
a vegades
robes
amb fil d'or
per tant
és normal
a més a més
com hem dit abans
els sarcòfags
estaven fora
de la població
és normal
que en aquestes zones
cementerials
els caminants
doncs
a vegades
profanessin
els sarcòfags
en busca
d'aquests
elements
de luxe
per tant
sí que eren
profanats
i tant
no n'arriba gaire
s'encès
al nostres temps
al nostre temps
n'han arribat
de s'encès
imagino
algun de
sí
clar
la capital
continua
a ser en Roma
en Roma
al museu
que vagis
hi ha unes col·leccions
de sarcòfags
a les catacombes
mateix
vull dir que
esclar
hi ha unes col·leccions
de sarcòfags
impressionants
vull dir que
hem perdut molt
però també
hem conservat
una part considerable
per veure
la importància
que tenia
aquest tipus de peces
en un moment donat
i
per exemple
els sarcòfags femenins
tu deies
manera de distinció
però a vegades
això com deia
la Montserrat
per l'Eixubà
quan hi havia
molts perfums
la difunta
havia d'estar maca
havia d'estar ben maquillada
havia d'estar
agradable
per l'altra vida
i li posaven
tots els seus cosmètics
i esclar
els cosmètics
ahir
i avui
sempre han tingut un preu
i l'enterrament
tenia un preu
seria equivalent
al que tenim avui en dia
d'un enterrament
o érem
és a dir
avui dia
per exemple
el qui viu
d'aquest negoci
del negoci de la mort
acostumava a fer diners
era un negoci lucratiu
també suposo
en aquella època
és a dir
qui fabricava el sarcòfag
qui el distribuia
qui el venia
també
deuria tindre
de ser ric
no?
el negoci de la mort
ha funcionat
tot ha funcionat sempre
no?
fins i tot
hi havia
hi havia els col·legis
que es deia
els col·legis
a funeratíquia
perquè la gent
que no podia pagar
el seu enterrament
pagava una quota
i al final
li garantien
un enterrament
això s'ha trobat
per exemple
a Barcelona
a les excavacions
de la Barcelona romana
és a dir
que hi havia
lògicament
totes les disponibilitats
econòmiques
però és molt important
pensar en què passarà
després de la mort
d'un individu
aleshores
què es fa
com es gestiona
tot això
i evidentment
hi ha tota una sèrie
d'organitzacions
importants
i un enterrament
doncs
podia ser
de molt luxe
o podia ser
molt humil
depenia
evidentment
com ara
i la tomba
sempre ha sigut
un terreny privat
a l'època romana
i avui
no és un terreny públic
tenir per exemple
un mosoreu
actualment
és un cost enorme
i per tant
depèn
sempre això
dels possibles
denaris
que d'aquí ve diners
de la família
com a terreny privat
que era una tomba
Quan durava un funeral
de l'època
no sé
podríem parlar
de moltes èpoques diferents
però
no sé
una que tinguem
molt ben datada
controlada
què durava un funeral
un dia
una setmana
dos dies
hores
Clar
depèn
depèn
de l'importància
del personatge
els funerals
de l'emperador
duraven moltíssim
i es feien
unes processons
molt magnificients
perquè tothom
ho veiés
perquè tothom
sabés
el que havia passat
mentre que
un funeral
d'una persona
normal
doncs
bé
el que es mirava
moltes vegades
és de poder
fer una
processó
diguem
amb ploreneres
perquè anessin
al darrere
de les tombes
del llit
del difunt
després també
es feien menjars
funeraris
per
d'alguna manera
la despedida
d'aquest difunt
i després
també s'assegurava
que
durant
després
posteriorment
quan feia un cert temps
que ja s'havia mort
el difunt
es tornés a trobar
la família
per celebrar
amb un menjar
al voltant
de la tomba
doncs
l'aniversari
diguem
de la pèrdua
d'aquell
ser estimat
per tant
tota la pompa
fúnebre
jo no sé
m'ho estic imaginant
no deuríem portar
el sarcòfag
no?
perquè estem parlant
de peces
que tenen
un pes considerable
no?
o sí?
evidentment
estava ja col·locat
en aquest recinte funerari
sigui un hipogeu
és a dir
sota terra
sigui un jardí
perquè hi havia
autèntics jardins funeraris
és a dir
que aleshores
el processor
es feia amb el cos
no evidentment
carregar aquest pedrot
que són uns quilos
molt considerable
el pes
no?
per tant
es feia aquesta processor
lògicament
i després
es depositava el cos
al seu lloc definitiu
una mica més o menys
com també es pot fer ara
no?
avui m'ha pareç molt
sobre el món
dels sarcòfags
i més que anireu bé
per a vendre
perquè de fet
podríem parlar
i en parlarem
en parlarem
d'aquí 15 dies
amb un altre sarcòfag
el dipòlit
anirem per tant
a la zona del operatori
aquest del dipòlit
què podem avançar?
què els podem dir
amb els oients
de cara a aquí 15 dies?
què els explicarem
d'aquell sarcòfag?
què podem dir?
és com aquest
de dimensions
com aquest d'aquí o no?
no, és molt més gran
és més gran
és més alt
és un sarcòfag
que és
com els que són
fets atenes
són uns sarcòfags
quasi
que passen del metre
i a més a més
està allaborat
per tots els cantons
quatre cantons
el que vol dir
que és molt car
tot i que dos cantons
no estan tan ben fets
però
Déu-n'hi-do
i a més a més
la pèrdua de l'etapa
això sí que és una pena
perquè
de la manera que era
hi havia la representació
segurament
dels dos difunts
damunt
ajeguts
sobre el llit fúnebre
i és una pena
que haguem perdut
aquesta coberta
la Montserrat
és producció de l'àtica
d'Atenes
i n'hi ha molt pocs també
penso que n'hi ha
dos exemplars
de producció de l'àtica
que hagin arribat
a la península ibèrica
per tant
tornem a tenir
una peça excepcional
molt ben conservada
perquè és que no va arribar
d'estir
perquè resulta
que es va ensorrar
el vaixell
que portava el sarcòfag
es va ensorrar
i aleshores
es va trobar
sota l'aigua
i representa
el mite de Fedra Hipòlit
que precisament
ha estat recreat
amb l'obra de Resint
fa molt poc
i presentat a Tarragona
l'espectacle teatral
fantàstic
amb l'Emma Viral de Sau
etc.
suposo que l'heu vist
aquesta
no, no, perdó
perdó
t'ho vols explicar
això
és una obra
de Resint
francès
però evidentment
parlada en català
que recrea
el mite de Fedra Hipòlit
és a dir
de la madrastra
que s'enamora
del seu fillastre
i això ha sigut
una obra de teatre
que s'ha presentat
per tot arreu de Catalunya
i també va venir
a Tarragona
la protagonista
la Fedra
és l'Emma Viral de Sau
i és la que refleteix
la història
d'aquest sarcòfag
del Dipòlit
exactament
exactament
vull dir
veus la Dida
que penso que la fa
Sant Pietro
penso a l'obra del teatre
veus la Dida
que és un personatge
molt important
la Fedra
atormentada
i el pobre Dipòlit
guapo
ell
conscient del que
estava provocant
al seu voltant
doncs ara parlem
a la Carme Badia
de producció
perquè ens convidi
també l'Emma Vilagrasau
d'aquí 15 dies
a veure si és possible
que la podem tenir
també
en aquest programa
parlant
novament de sarcòfag
serà doncs
la segona part
d'aquí 15 dies
des del pretori
des de la passa de la redons
en farem també
el ja
número 37
doquem pedra
de la temporada
i si no ho ha xerrat
serà l'últim ja
l'últim d'aquesta temporada
per tant ja passarem l'estiu
i tornarem a la tornada
a setembre
a més capítols
com sempre
a l'Institut Català
de la Universitat Clàssica
Montserrat
Clavaria
gràcies
gràcies a vosaltres
m'ha pres molt
molt bé
això és el que esperem
i també a la Isabel Roda
Isabel gràcies
i fins la propera
fins la propera
i espero que la gent
cada vegada que vegi
les pedres
les estimi més
perquè realment
és la nostra història
i és moltes vegades
la nostra rodació
avui
també és la rodació
d'aquest programa
com sempre
en producció
de Carme Badia
per part de l'ICAC
Joan Maria Bertran
a la part tècnica
Lluís Comas
també als Estudis Centrals
us ha parlat Josep Sonia
tornem d'aquí 15 dies
que vagi molt bé
d'avui