És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem.
Més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Avui l'aventura de la vida és multicolor.
Avui hem convidat o ens visiten, vaja,
a nois i noies de diferents centres educatius.
Si normalment compartim aquesta horeta de divendres
amb un centre concret,
explicant-nos el tema que han triat dins d'aquest gran pla,
gran projecte que treballen durant tot el curs,
l'aventura de conversar,
doncs avui tenim representants de diferents centres escolars.
venen perquè ells han treballat aquest curs
o formen part del que s'anomena
el Consell Municipal d'Infants
i ara els presentarem.
Dos, quatre, sis, vuit, deu, dotze,
una quinzena d'alumnes sou.
Bon dia a tots.
Bon dia.
Ens acompanyen també dues tècniques,
Marissa Cerrillo,
que és de tècnica del Servei de Prevenció de les Addiccions.
Marissa, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I tenim també la tècnica d'ensenyament,
la Maria Rosa Nevado.
Maria Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Escolta, tot un clàssic això
de la participació del Consell Municipal d'Infants, no?
Quantes edicions hi ha?
Doncs 7.
Voltem del 2008
que el Consell Municipal d'Infants de Tarragona
està treballant aquí a la ciutat de Tarragona.
Estic molt content, de veritat.
Com és, Marissa,
que inclueu aquesta activitat
dintre del que seria l'aventura de conversar?
Bé, jo els explicava abans als nens,
mentre s'esperaven, els nens i les nenes,
que són dos projectes germanats, diríem,
perquè són dos projectes
que fomenten la participació dels infants
i la capacitat crítica
de tot allò que els envolta
i les propostes de millora, no?
Tant el Consell Municipal d'Infants
com l'Aventura de la Vida
comparteixen aquesta metodologia participativa,
encara que de manera diferent, no?
L'Aventura es fa a partir d'un àlbum de cromos
i el Consell d'Infants
tenen una altra manera de treballar.
Però els objectius són comuns
i per això pensem que és important
donar-los-hi veu també en aquest espai
de l'Aventura de Conversar
perquè expliquin les seves propostes
envers els temes que s'han treballat al llarg del curs.
Doncs anem a saber com treballeu.
Torna'ns-ho a explicar a Maria Rosa,
que sempre, cada any,
te demanem el mateix.
A veure, com es trien?
Quines escoles participen?
Participen totes?
Només les que poden?
Com va això?
La participació és una miqueta voluntària.
Aquest any ja portem 11 centres de Tarragona.
Espero que no se m'oblidi ningú.
César Agust, Sagrascó, el Carme, Joan Roig, Dominicas...
a veure aquest miracle...
Podeu ajudar-la, eh?
Sí, sí, per aquí.
Aquí es descuida.
Aquí s'ha descuidat, la Maria Rosa.
Què més? Falta.
Les carmelites...
Crec que ja l'he dit tot.
El Carme...
I de quin curs sou?
Sisè.
Tots de sisè?
Sí.
Tots de sisè.
Això vol dir quina edat?
Quants es teniu, més o menys?
11.
11 a 12.
Són de cinque i sisè.
Molt bé, cinque i sisè.
Perquè com no entrem tot aquí a la ràdio,
han vingut una representació de sisè.
Perquè quants nens conformen, doncs, aquest Consell Municipal?
Aquest any formen 40 nens.
És la vegada que tenim més nens,
perquè hi ha dos representants de cinquè,
dos representants de sisè.
Perquè cada vegada volem ser més representants.
la veritat és que estem sobresaturats
en el sentit que hi ha molts nens
i estem treballant molt junts tot, no?
I el volum és molt important.
Però invitem a totes les centres
que vulguin participar a formar part del Consell.
Com s'ha treballat això, Maria Rosa?
Perquè entenc que ells són els portaveus de la seva classe.
Ells treballen coses a classe,
ho recullen, després ho elaboren.
Com treballeu?
Sobretot al cinquè es fa la eleixió del nen de cinquè
i cada centre proposa una forma diferent.
Hi ha centres que fan una eleixió
igual que fan ara la Municipal,
en què es presenten candidats
i són votats pel seu company
i hi ha centres que es presenten nens
que volen participar.
A partir d'aquí són els de cinquè
que l'any que ve tornen a ser d'estar cinquè i sisè.
Després el que fem, sobretot,
és treballar un tema que es proposa
i es presenta al plenari.
Hi ha un tema que s'ha proposat
entre tots els nens de les escoles
i a partir d'aquí es va treballant sobre aquest tema.
Aquest any, per exemple, ha sigut una campanya
que després si de casa ho explicaran
en el sentit que comencem a treballar
com ho volem fer,
demanem informació als tecnis de l'Ajuntament
i presentem una proposta a veure per fer.
Sobretot sempre com tres criteris,
que siguin coses que siguin de nens,
que siguin coses que siguin seves,
que siguin coses que la puguin fer ells mateixos
i que siguin coses que també la pugui fer l'Ajuntament,
que no siguin coses que proponcen coses que no siguin reals,
sinó que se puguin fer, sempre que siguin reals.
Dóna'ns exemples d'altres temes que hagin sortit altres anys.
Per exemple, temes que van sortir
va ser el tema dels parcs de la ciutat.
Van comentar que volien més parcs de la ciutat,
tots van preguntar als seus companys quins eren els parcs de la ciutat,
van trobar com, no sé si 40, si us recordeu, 40, 100 parcs de la ciutat,
van dir què li faltaven els parcs de la ciutat,
van fer una valoració i van trobar que el parc de la ciutat,
no calia més parcs de la ciutat.
I sobretot que a quin parc li agradava més
i el parc que més li agradava ser el Francolí.
Van anar un dia al Francolí
per valorar què feia farta, no?
I van trobar que el que feia farta
era sobretot fons i sobretot serveis.
I això li van fer arribar a l'Ajuntament
i l'Ajuntament ha tingut en compte aquesta proposta
per poder...
S'igui, trien un tema que tingui a veure amb la ciutat,
fan tot un seguit d'investigacions
i a partir d'aquí presenten una proposta de millora.
Doncs escolta, entrem en matèria, no?
Sí, després si cas ja tornem a demanar a la Maria Rosa que ens ajudi.
El tema que heu triat en guany, qui me l'explica?
Ui, va, que vaig dient noms.
Laura, vinga, parlareu tots, eh?
Tot i que són molts.
Aquest any hem fet el tema d'una campanya de reciclatge
perquè en visc a la ciutat es podria millorar
el tema de reciclar amb els residus i tot
i fer una ciutat més neta i amb menys contaminació.
Aquest és el tema que ha sortit al final, no?
Parlar del reciclatge i de com organitzar una campanya
adreçada a pares o a nens?
O en general?
En general, sí.
Sí, de moment heu triat el tema i a partir d'aquí heu de treballar-hi?
Ja esteu treballant? Encara no teniu conclusions?
Oh sí, ja tenim conclusions.
Jordi, Jordi, què? Quines conclusions tenim?
Sí, doncs que estem fent una campanya pel dia 5 de juny,
que és el Dia Mundial del Medi Ambient
i llavors per això volem donar a conèixer
la feina que estem fent al Consell d'Infants
per a tots els nens de la ciutat de primària
perquè aquell dia portin carmanyola
i no portin cap embolcall ni paper de plata ni...
O sigui, això és ja el que fareu de campanya,
la decisió que heu pres.
A veure, anem una mica pas a pas.
Hem començat per aquí i hi ha altres punts que hem de tractar,
els tractarem, anem tractant.
Heu triat el tema del reciclatge,
però jo suposo que us heu hagut de posar d'acord tots els 11 centres.
En cada centre devia tenir idees diferents o com ha anat això?
Idees que després no han sortit?
O estàveu de cor ja des del començament de triar el reciclatge?
Sí, algú recorda alguna proposta que sortís diferent, Jordi?
Cada any els que estan al Consell en aquell any
trien el pla de treball que hi haurà per l'any següent.
Llavors l'any passat van triar qui hi hauria aquest tema.
Ah, no l'heu triat vosaltres?
No, el van triar...
Ja sempre em lio jo amb això.
Vosaltres triareu el tema de l'any que ve?
El tema de l'any que ve.
Ah, i ja us ha agradat, doncs, això d'haver de tractar el reciclatge?
Sí.
Sí? Heu estat d'acord? Cap problema?
Sí?
Sí.
Com ha anat a partir d'aquí la feina?
A veure, li pregunto al David, ja que tens micròfon davant, David.
Com ha anat la feina?
Molt bé.
Creclatge, per on heu començat?
Doncs hem començat per tota la brossa que hem decidit agafar moltes idees i d'elles ha sortit aquesta.
Heu treballat a classe però, David, amb els comptes?
No, amb les reunions que hem fet hem agafat...
Hem tingut diverses idees.
Sí.
Per exemple?
Ideia, doncs, fer un eslògan, fer cartells per enganxar-los a la ciutat.
O sigui, heu hagut d'aprendre una mica com es fa una campanya, no?
Sí.
En aquest cas de reciclatge però que serveix per qualsevol tipus de campanya.
Sí.
Qui us ha ajudat amb això?
Que si no n'has fet mai cap és una mica difícil.
Doncs ens ha ajudat molt el Jordi, que ens ha fet un eslògan, i un altre Jordi que avui n'ha vingut
i vam decidir fer el Jordi, el Faro, crec que és el Faro?
El Dabe.
El Dabe, que n'ha vingut i hem decidit agafar el seu.
Per tant, vau decidir que faríeu un eslògan?
Sí.
Ja el teniu, i què més?
També unes enganxines, o en Miquel, que ja és aquí, va decidir fer unes carmanyoles amb paper reciclat.
També van decidir comprar carmanyoles per tots, però que no pot ser perquè hi ha massa gent.
Doncs fer-les, no?
Fer-les reciclat.
I la Rosa, doncs, ens ha dit que no pot ser per tots, només per cinc o sis, eh?
Per tant, a vegades us heu trobat que de les mil idees que teníeu per fer la campanya,
algunes heu hagut de dir, no, perquè això no ho podem fer, són bones, Alexandra.
Parlen, parlen.
Per exemple, el tema de comprar carmanyoles per tothom, no?
Alguna altra idea que no s'hagi pogut fer?
Bueno.
O què recordes, que m'explicaries de tot aquest procés?
No sé, és que...
Ara l'he enganxat en fred, eh? El Nacho, el Nacho t'he hagut de pensar.
Primer vam agafar idees per a poder fer-ho i vam veure que no es podia fer per la quantitat de diners que s'havien d'acumular i s'havien de pagar.
Per exemple, allò de les carmanyoles i alguna altra idea que recordis?
Sí, allò de les carmanyoles. En allò de la campanya de reciclatge, vam dir que els que portessin carmanyola tindrien un obsequi,
però vam veure que no perquè hi hauria gent que no es podia permetre una carmanyola i seria com una falta de respecte.
Molt bé. Per tant, a cada idea que teníeu havíeu de pensar els pros i els contres, no?
Sí.
Sí? I al final, esteu contents amb el que heu decidit al final de fer aquestes carmanyoles reciclables?
Sí, sí.
Com anirà això? Aquesta noia que em tapa, la Laia. És que porten el nom enganxat a la samarreta i a vegades no el veig gaire bé.
Laia, com serà això? Quin dia haureu de portar les carmanyoles? Com ho fareu per repartir aquestes carmanyoles a tots els centres? Com se n'entraran?
Serà el 5 de juny perquè és el dia del medi ambient i una setmana abans, uns dies abans, els centres s'enviaran els cartells o les enganxines
o també van treure una idea que era fer un fulletó perquè sapiguessin què havien de fer aquell dia o què havien de portar.
I la teva companya, l'altra Laia, què han de portar concretament?
Doncs, carmanyoles, bàsicament, ja.
Però al final aquestes carmanyoles retallables, jo me les imagino retallables, reciclables?
Sí, per fer-ho més bé, sí, reciclables.
Com són? A veure, si jo m'he fet la meva pel·lícula i no sé, potser estem parlant de coses diferents.
Com són les carmanyoles?
En aquell moment, l'altre dia vam tenir la reunió, havia sortit dues idees.
Una que era la carmanyola retallable i l'altra a comprar la carmanyola.
Estem mirant econòmicament des de l'Ajuntament a veure què serà viable, no?
Jo volia només afegir una cosa, que van tenir molta ajuda, suposo que ells també ho diran ara,
del Departament de Medi Ambient i de Netella Pública.
Van venir a fer-nos un taller de reciclatge, en el sentit que ells se'l van passar molt bé
i que ells són els que ens van explicar com s'havia de fer una campanya de reciclatge
i ens van posar una miqueta les línies que havíem de seguir
perquè aquesta campanya tinguessin éxit i que poguessin portar-se a l'Ajuntament d'aquí.
Ah, doncs ara en parleu d'aquest taller, era allò que jo demanava abans
de qui us havia assessorat, qui us havia ajudat.
a carmanyoles per a l'esmorzar, entenc.
Sí? O sigui, els nens, en vez de portar el bocat embolicat amb paper d'alumini,
per exemple, i coses així, vindran amb carmanyola.
Seria això?
Tant si porten entrepà o han de portar alguna cosa concret?
No.
El que portin, amb carmanyola. Suposo que la idea és evitar el paper d'alumini.
Seria això?
Sí.
Sí? Ja m'explicareu al final si feu les carmanyoles retallables o si en compreu.
Si tothom porta una de comprada, vaja.
Molt bé.
Què us van explicar en aquest taller que us van fer?
Va, qui vol parlar? Algú que no hagi parlat encara, que vull començar a sentir veus.
Qui s'atreveix?
Xicos, va, que esteu molt callats.
No? El... El... El... Zibat et dius?
Sí, ja? Sí? Explica'm.
Què us van explicar en aquest taller de reciclatge? Agafa micròfon.
Jo no vaig anar.
Ostres! Ostres! Ja deia jo que estàs així com encongit. I tu?
Sí? Doncs Miquel, anireu parlant tots, no tingueu vergonya, que no passa res.
Bé, el que vam fer al taller, que ens van explicar tot, es van donar com una sèrie d'objectes...
Per saber on havíem d'anar?
Sí, emburs de plàstics, paper i tot allò per utilitzar...
Sí.
Fer jocs i tot allò, l'utilitzar, no fer...
Ah, per transformar-los en altres coses?
Sí.
Per exemple, dóna'ns un exemple.
El que vam fer va ser un bic de... un tetabric.
Sí.
El vam convertir en una cartera.
Ah.
També hi havia un embús i hi havia com una corda i una pilota i teníem que...
era... i teníem que meter, ficar-la dins.
Molt bé, vau convertir un embut, no?, en una joguina d'aquelles que sí que se lligava una pilota amb una corda i s'ha d'encertar a dintre.
Molt bé, molt bé.
Ah, per tant, no era el típic taller que jo m'imaginava també, que t'ensenyen on va quedar el residu?
O també, us van explicar contenidor groc, contenidor verd...
Vicky, agafa micròfon.
També ens van explicar això i vam fer a part diferents jocs i va ser molt divertit perquè vam aprendre molt i...
Alguna cosa nova que aprenguessis, Vicky?
Sí, perquè jo entenc que a vosaltres ja sabeu que el paper va al contenidor blau, no?, i tot això ja ho sabeu.
Però segur que hi havia algun objecte que dius, ai, això va aquí?
Doncs... ara no me'n recordo molt bé, però va... no sé... sí, suposo que vaig aprendre alguna cosa.
Sí? Bé, si se t'acut ens ho dius, eh?
Algú que recordi alguna cosa que li sorprengués. Laura?
També ens van explicar les tres erres, que són reciclar, reduir i reutilitzar.
Ens van dir que la més important era reduir perquè així podríem reduir molts materials i no tindrem que reutilitzar ni reciclar tant.
Molt bé. Vosaltres, en la vostra campanya, pel que entenc, fareu només això, eh? Aquesta acció del dia 5 de juny.
Sí? Heu fet una campanya per una acció concreta.
Sí.
Sí?
Amb la idea que els nens ho portin, però clar, que les famílies se n'enterin, que això arribi a les famílies també.
Sí? Creieu que a partir del 5 de juny tothom portarà l'esmorzar amb Carmeñola?
No. Esperem que sí.
Esperem que sí? Tant de bo? Seria una mica la finalitat. Com podem fer que això vagi més enllà del 5 de juny?
Laia?
Doncs també vam anar a l'Escola dels Àngels i vam fer uns pòsters per explicar com podíem comunicar això a la gent i coses així.
Per tant, va fer una acció divulgativa en una escola concreta. Com és que vau triar l'Escola dels Àngels?
No ho sé.
Va ser així, no? Laia?
Perquè l'any passat també vam anar a una altra escola fent taller i sempre anem a una escola que sigui fora de la ciutat de Tarragona
per treballar allà com si estiguéssim treballant a l'IMET.
Vale, us reuniu. Feu moltes reunions, eh? Amb aquest grup que teniu, diuen sí, sí.
A veure, més coses. I amb això ja matríem el tema de la campanya.
Ajudes Maria Rosa, si ens han deixat alguna cosa, eh? Jo m'he quedat amb la idea que heu muntat una campanya
amb enganxines, amb folletons explicatius, amb un eslògan... Per cert, quin eslògan és?
Que no sé si us heu preguntat.
Miquel?
Paper d'alumini fora, porta carmanyola.
Molt bé.
És molt clar, eh? S'entén molt bé.
Molt bé.
Doncs heu muntat tot això, de manera que reduïm el consum de paper d'alumini, almenys pel que fa als esmorzers.
El dia 5 de juny, tothom, per cert, ho faran tots els nens de tots els col·les o només els de 5a i 6a?
Els hi direm a tothom, Jordi?
Doncs això és principalment... Aquesta idea la vam tenir per als nens de primària,
per tots els nens de primària, que són uns 13.500 i vico nens.
Munt d'estalvi de paper d'alumini.
Sí.
i, doncs, es faria arribar amb cartells i enganxenes, com hem dit.
Molt bé, eh? En principi pels nens de primària, que ja són bastants.
El dia 5 de juny, que a més és el dia del medi ambient,
vau anar a explicar el tema del reciclatge a l'Escola dels Àngels
i amb això tancaríem el tema d'enguany.
Sí?
Sí, sí.
La campanya pel reciclatge.
A partir d'aquí, quina campanya heu triat?
Hi ha una noia que, tímidament, fins i tot s'ha tapat gairebé el cartell del nom amb el mocador.
perquè és molt tímida.
Com et dius?
Sofia.
Sofia, agafa el microfon, dona, que hem de parlar tots.
Sofia, quines altres coses heu fet o quin és el tema que heu triat per enguany?
Bé, perquè el facin els companys de l'any que ve.
Bé, o encara no està triat?
Sí, està triat ja, eh?
Sofia s'ha quedat en blanc, ja em dic que era molt tímida.
Bé, no te'n recordes, no pateixis, l'Alexandra.
Has hagut les dues que us quedeu en blanc, eh?
Jo espero que parleu al llarg del programa, aixequeu el braç.
No, qui se'n recorda, és que no et diré bé, Zillat?
Sí.
Sí que t'he dit bé.
Zillat, digues.
Que els nens i nenes de Tarragona, les lleis, pensessin com els agradaria que fossin les escoles.
Ui, ui, ui, ui, això és molt gran, eh?
Que els nens i nenes de Tarragona pensessin com els agradaria que fossin les escoles.
Però com els agradaria, en quin sentit?
Amb el sentit de com està el pati, com són les classes, si estan...
Sí, crec que sí.
Ui, ui, ui, és molt gran, això, eh?
Ara, ara, Sofia, Sofia, taca!
Perquè hi ha vegades que al menjador no ens agrada el menjar i, pues, no sé, què...
Per exemple, tema menjador seria un tema?
Laura, quin altre tema tindríem?
També, pues, decidir una mica si voldríem que el nostre pati, per exemple, si té dos canastes de bàsquet,
que potser podrien treure una o posar una mica més ampliat.
Per tant, menjador, pati, pol, què més?
Em sembla que algun company també va dir que els estats del lavabo també estan una mica malament.
Intentar també millorar el tema neteja.
Molt bé, molt bé. Menjador, pati, neteja.
Sí, sí, ja veig que heu picat, perquè hi ha molts temes, heu picat alt amb aquest tema, no?
Com estan les escoles? Hi ha molts temes de tractar.
Quins temes més, Vicky?
També millorar les instal·lacions.
Així en general, tipus una capa de pintura, no?
Les joguines... Bé, Jordi.
Doncs bé, sí, totes aquestes idees que hem dit, però també es busca una idea general
que falti a moltes escoles i llavors des d'aquí ho faríem arribar a l'Ajuntament
i si els podria enviar una ajuda a aquestes escoles.
Ajuda de quin tipus?
Sí, econòmica, sigui...
Ah, de famílies que potser necessiten.
No, és de l'Ajuntament.
Sí?
Doncs que hi puguin fer alguna cosa amb aquestes escoles.
Val, representa que primer mirareu on estan els punts febles, no?, els problemes que hi pot haver
i llavors li enviareu una llista a l'Ajuntament per a veure si pot fer...
Sí, exacte.
Seria això.
Ah, ah, ah, ah.
Zillat?
Quan vam anar al plenari també vam dir això a l'alcalde.
Però què li vau dir? Que hi havia... que a veure si ajudaven a les escoles?
Sí.
Sí, però suposo que esperen això, no?, que hi hagi tot el treball l'any que ve,
que es faci una llista, que es miri realment el què...
Perquè cadascú... M'heu dit aquí una cosa diferent de les escoles,
suposo que cada escola té les seves mancances.
A lo millor, per exemple, Sofía, de quina escola ets tu?
Al col·legi del Carme.
A lo millor el menjador del col·legi del Carme, doncs mira,
no agrada gaire el menjar, segons quin dia,
però en canvi tenen uns patis estupendos.
Bueno, al de dalt no.
Al de dalt no.
Veig que tot arreu no se necessiten coses.
Pol, Pol i després Laura.
Això del menjador, en el nostre col·legi l'any passat ja s'ha de dir,
i aquest any hem contractat una cuinera per millorar
i també perquè els nens es sentin més a gust
i més perquè hi ha gens d'altres països que fan jornals gastronòmiques d'altres països.
De quin col·legi ets, Pol?
De les domíniques.
Ah, ah, ah.
Jo suposo que també hi ha coses que el mateix, potser no tant l'Ajuntament,
sinó que el mateix col·legi, si veu aquesta llista,
diu, ostres, doncs potser nosaltres això ho podríem acabar de clarir.
Laura, més temes?
Això de tractar sobre el tema de les escoles,
tampoc volíem fer una cosa despectiva de la nostra col·legi,
sinó no comparar una escola amb una altra.
Per exemple, l'escola del Sagrat Corp té més pati que la meva.
No, seria en tema de millorar les escoles
i no jutjar la nostra escola en tema de...
que la teva escola està pitjor que la meva.
De quina escola ets, Laura?
Del Joan Roig.
Molt bé, anem...
També tenim el mapa de les escoles que avui ens representen.
Home, doncs un tema molt interessant
i molta feina que els hi deixeu l'any que ve, eh?
Sí?
Encara que repeteixen, Maria Rosa,
n'hi ha d'alumnes que repeteixen o no en el Consell Municipal?
Aquest any tenim una novetat,
que després sí que se l'amplicaran,
que segurament els de CICE no marxaran,
sinó que han proposat continuar.
és una de les propostes que també s'han presentat aquest any.
Ah, molt bé.
De continuar per poder fer la possibilitat
de construir un Consell de Joves.
Ah, molt bé.
Ellos començarien a reunir-se
i ells mateixos serien els que gestionarien
aquest Consell, la proposta
de començar a fer un possible Consell de Joves.
O sigui, ells mateixos seran els que el construiran.
No tot és feina, no tot són reunions de treball, eh?
El que heu fet, sinó que veig per aquí
que també feu activitats amb la família,
que us ajuda molt al Museu del Port.
Sí? Heu fet alguna activitat d'aquestes lúdiques?
Ara et toca parlar.
Va, que això és molt fàcil.
Com et dius?
Adan, vinga, quines activitats...
A tots els micròfons li posen l'Adan.
Quines activitats heu fet amb les famílies?
Ara és el típic que no se n'en recorda de cap, eh?
A veure, no te'n recordes de cap activitat que hagueu fet?
Ai, ai, ai, ai.
I el David?
David?
Que tampoc ha parlat massa.
Jo, sí, els de cinquè,
jo soc de Cicea, l'any passat,
els de cinquè van anar al Museu del Port
i van fer una activitat
d'una busca del tresor a dins del museu
i després vam fer un passeig
amb un baixer que es diu Golondrina,
molt bonic,
i mentre un senyor ens explicava
que és l'història del port.
Molt bé, una d'aquestes activitats.
Amb tota la família, entenc, eh?
Era una activitat familiar,
no era amb col·le, no era amb el classe.
Era per anar-hi amb la família.
Nacho, te'n recordes algun altre?
Sí, anava aquí mateix pel port.
El mateix, eh?
És l'única activitat que heu fet?
Sí.
Sí, vale, doncs així ja tanquem el tema.
Obrim altres temes que tinc per aquí,
un munt de papers, és que feu molta feina.
A veure, què és el que ha passat a Guadalajara?
Què va passar a Guadalajara al novembre?
Ens ho explica la Laura Fornós.
Laura.
Bé, jo soc una de les representants
que van a representar Tarragona a Guadalajara.
És el tercer encuentro estatal
de consejos d'infància, no?
Seria això que es fa aquí amb el consell municipal,
però a nivell de tot l'estat.
Molt bé.
Sí, que van anar consells de tota Espanya
a reunir-se a Guadalajara.
Quants nois eren avui noies?
Recordes més o menys?
Un cent.
Una gentada, no?
Sí.
Estaven dividits.
Bé, les plantes eren nois i noies
i fèiem activitats.
Teníem un temps de treball
que era...
anàvem fent grups
i teníem un treball que feia
que era proposar millores
per a discapacitats.
Cada grup feia un tema de discapacitats.
Vosaltres vau triar la crisi
i l'assetjament escolar,
veig per aquí?
Sí.
Que era, bueno,
parlar una mica de...
ajudar gent
que la crisi l'afecta molt
en tema de que
hi ha nens
que potser haurien de deixar el col·legi
per ajudar els seus pares
perquè la crisi
les estava afectant molt
i parlàvem una mica de...
feia morals
en parlant una mica
de tot això de la crisi i tal.
Molt bé.
També teníem un temps lliure
que podíem parlar
amb els altres companys
del treball,
podíem també jugar
o...
passar i conèixer
tots els trens que hi havia.
Van ser tres dies?
Sí.
Déu-n'hi-do, no?
Sí.
Ens ho va passar bé?
Sí.
Va ser interessant?
Sí, va ser molt interessant.
parlar amb altres nens
d'altres llocs
i també hi havia nens
que s'interressaven
que volien que els ensenyessin català.
Ah, clar.
Escolta,
i vau veure que més o menys
tots els nens
teniu les mateixes idees.
Veieu les coses igual?
Sí.
Cadascú, bueno,
tenia la seva perspectiva
de tot el tema
però...
però...
la finalitat era
que tothom estava d'acord.
El tema de l'assetjament escolar
el vau tractar també?
Sí, que era que
hi havia gent...
bueno, hi havia nois
que al seu institut col·legi
sofrien un assetjament
que, bueno,
hi havia nens
que tenien por
d'altres nens
que, bueno,
les hacía el bullying.
que volia dir.
Escolta, però,
a part de plantejar
tots aquests temes
que us preocupaven
i el que passava,
vau trobar alguna solució
en els temes?
Vull dir,
vau arribar a propostes
per millorar les coses?
Sí,
per exemple,
el tema de la crisi
volíem que els col·legis
donaren més becas
per a mitjador,
per a llibres
i també el que vam veure
també el ciberbullying
que volia posar
una denúncia
a tots els nens
o persones
que feien ciberbullying
a altres persones
que, bueno,
que tenien aquella debilitat
de no denunciar
o fer alguna queixa.
Molt bé.
Es van tractar temes
com la discapacitat
a Guadalajara,
en aquest Encuentro Estatal
de Consells d'Infància.
Es van tractar temes
com la discapacitat,
el sistema educatiu,
la crisi,
la família,
l'assetjament,
el ciberbullying
i la participació infantil.
I tot això,
al final,
veig que vau elaborar
com un manifest
per llegir
davant dels ajuntaments
de cada municipi
per arribar
una mena de compromís.
Vam anar
a fer un manifest
i, bueno,
a tancar
tots els temes
i a parlar amb l'alcalde
de Guadalajara
per, bueno,
per tancar aquest tema
i que ell ho posés
en pràctica.
La Laura,
junt amb dos companys
ja més,
el Jordi i l'Ivan,
doncs també van anar
amb aquest Consell Municipal
d'Infants
a l'Encuentro,
perdoneu,
a l'Encuentro
de Consells d'Infància
a Guadalajara
al novembre.
Gràcies per explicar
l'experiència, Laura.
Ara necessitem
que ens expliqui
l'experiència
l'Enric.
No ha vingut, no?
El Jordi.
Jordi, hola.
Justament m'he teixat el nom
perquè no venia l'Enric.
Vas anar amb l'Enric, però,
a la Consell Nacional
dels Infants
i els Adolescents
de Catalunya.
Sí.
Esteu de representants
vosaltres?
Sí, estem representants
de la ciutat
amb aquest Consell
d'Infants i Adolescents
de Catalunya.
I què hi feu?
Com treballeu?
Allí treballem,
ens reunim
cada equips temps
amb tot el grup
que són els vocals
i després hi ha
també
el Consell Permanent
que això
aquí hi ha
el president,
els deu vocals
escollits
per les eleccions.
Jordi,
i quan us reuniu
quins temes
tracteu?
Perquè veig per aquí
reunió del passat 21 de març,
pot ser?
Sí, allí...
O sigui, fa poquet.
Què vau fer?
Va ser la primera sessió
que vam estar tots junts
a Barcelona
a la seu
del Departament
de Benestar Social
i Família
de la Generalitat
i allí vam treballar
una miqueta
el que seria
el pla de treball,
com funcionaria
el Consell
i donar a conèixer
el Consell
per totes les ciutats
i pobles
de Catalunya.
I vau triar els temes,
sabeu d'en quins temes
tractareu enguany?
Encara no està decidit,
però segurament
es tractarà
el tema
de...
doncs,
això,
començar a treballar
el Consell
per totes les ciutats
i pobles
de Catalunya.
Donar-lo a conèixer
i recollir una miqueta,
suposo,
la veu
o les inquietuds
dels Consells Municipals,
no?
I després portar-los
a nivell de Catalunya.
Sí.
Molt bé.
I reunions
i més reunions.
Escolta,
això és molt entrant
al món dels adults,
això de fer reunions
i de seguir aquest esquema
i ara deia el Jordi
i hi haurà el vocal,
el president.
Nosaltres,
que a vegades
ja els grans
estem una mica farts
de tots aquests esquemes,
molt polititzats.
Com ho veieu,
els petits?
Funciona aquesta manera
de treballar?
Esteu treballant
com treballen els adults
i els adults
moltes vegades
ho critiquem
per massa jerarquia,
diguem.
Ho veieu bé vosaltres?
Sí.
Laura,
després Laura.
que l'alcalde,
tots els membres adults
de la política,
ens tracten
com si fossin adults
que entenen
les nostres propostes
i volen que això
sigui una millora
per a la ciutat
i ens tracten,
per exemple,
al plenari
ens tracten
com si fossin consellers
o com si fossin adults
o com si fossin
uns petits consellers.
és que parleu
i penseu molt bé,
m'assembla,
vull dir que us ho guanyeu
vosaltres, això.
Molt bé,
hem conegut aquestes dues branques
o dues representacions,
en el Consell també
o el que seria
l'equivalent
a nivell de Catalunya
i a nivell estatal.
I tornem a la ciutat de Tarragona
perquè hi ha un altre tema important,
una d'aquelles feines
que teníeu des de l'any passat
que era,
em sembla,
una reunió
perquè us expliquessin
què era això dels Jocs
del Mediterrani,
Tarragona 2017,
com hi podien participar
i aquí sí que demanaria que parlés
gent que no ha parlat.
Per exemple,
l'Àngela.
Em sembla que no t'has sentit la veu,
Àngela, encara.
Sí?
Bé, un dia
vam anar a la Tabacalera
i hi havia un noi i una noia
que ens van explicar
tot el que seria
els Jocs del Mediterrani.
Primer ens van explicar
el que faria.
Ens van explicar
totes les seus
que hi havia
per fer els Jocs,
les instal·lacions
que es farien
a Camp Clar.
també
els esports
que hi haurien
i moltes coses més.
Tot això era nou?
Ho sabíeu ja?
Sabíeu alguna cosa
o us va sorprendre?
Doncs
jo encara
no ho sabia molt
però
vam quedar un dia
em sembla
que va ser un dimecres
per anar tots junts
a la Tabacalera
i que ens ho expliquessin
tot.
Que ens ho expliquessin bé, eh?
Nacho,
què més ens diries d'això?
També van dir
que els Jocs Mediterranis
participarien
en tots els països
que estaven
banyats
per la costa mediterrània.
Vam,
us vam posar al dia
i us vam donar
tota una sèrie d'informació
que després vosaltres
la deveu explicar
als companys de classe
i tot això.
A veure,
Miquel i Zillat,
digues Zillat,
després vas tu, Miquel.
Que ens van explicar
quins esports
hi haurien
i ens van sorprendre
de la petanca.
Jo també, mira,
m'estic sorprenent
ara mateix.
que farien també
la petanca
a les Olimpíades
del Mediterrani.
Doncs mira,
va ser.
i ens vam donar
un PowerPoint
per explicar-ho
a l'escola.
Molt bé.
I així vosaltres
feu d'enllaç
i expliqueu.
Adan,
vinga,
arrencate'l.
Perquè jo sé
que a partir
d'aquesta xerrada
no només era
la xerrada
i que us expliquessin,
sinó que aleshores
vosaltres
vau fer propostes.
Propostes
de com poder participar
o què fem
a aquests jocs
del Mediterrani,
no?
Alguna de les propostes
que van sortir,
Adan?
que vinguessin esportistes
a les escoles
per a que els nens
els fessin entrevistes.
Ah, molt bé.
També a nostra escola
vam dir
que vinguessin
els esportistes
per a que nosaltres
els fessin begudes
o per a que tothom,
per a que vinguessin
a relaxar-se.
Ah, mira,
molt bé,
no?
I massajitos.
Molt bé.
Proximitat dels esportistes
amb les escoles.
Adan,
on ets?
De quina escola sou?
De l'escola Pornen.
Molt bé,
a tant esteu
a tocar d'instal·lacions,
diguem, no?
Sí.
Posàveu les instal·lacions
de l'escola al servei?
Tenim al costat.
Molt bé,
perfecte.
Així vosaltres
ho viviu molt de prop,
això, Adan?
Sí.
Sí,
us ho creieu,
us ho sentiu molt vostre,
això dels jocs del 2017?
Sí.
Sí?
Bueno,
alguna proposta més
que te'n recordis?
Que vinc...
No.
Tranquil,
perquè mira,
hi ha un munt de mans aixecades,
a veure,
gent que hagi parlat,
però ara ja ho heu parlat tots,
em sembla, no?
Sí?
Alexandra.
No me'n recordo.
No te'n recordes,
però Alexandra?
Bueno,
va,
vinga.
Nosaltres també podíem ajudar
com a nou participants,
per...
A voluntaris?
Sí,
per voluntaris joves.
Fent què,
per exemple?
Donant-li les begudes
i coses així.
Molt bé,
molt bé.
O sigui,
tots cap a l'escola de l'Adan,
no?
Ells posen les instal·lacions
i vosaltres aneu repartint.
De quin col·legi ets, Alexandra?
Del César August.
Del César August.
Molt bé.
Més idees de propostes,
tu te'n parlareu.
Vinga,
Vicky.
També ens van proposar
de dibuixar a nosaltres
la mascota
i van fer un concurs
per escollir-la.
Ara tots heu baixat la mà,
que volíeu dir això mateix.
Sí?
Sí.
Heu fet tots la proposta de mascota?
Sí.
Sí?
Qui va explicar, per exemple,
a una que hagi fet ell,
que li agradi molt?
Laia.
Bueno,
a la meva escola,
com ho van dir,
com que jo i jo m'havien explicat allà,
vaig dir que sí,
jo vaig fer,
com que van dir que,
vaig veure un vídeo
i van dir que podria ser
alguna cosa relacionada
amb el mar Mediterrani
o Tarragona
i, bueno,
jo vaig fer una estrella de mar
que era esportista
i portava diverses coses.
Vale.
una estrella d'esportista.
L'altra,
laia,
que també t'ha sentit poquet.
Jo vaig fer,
com que era relacionada
amb Tarragona
i tot això,
vaig fer una graia
que és típic
que jugava a tenis.
Sabeu que són proposes
una mica surrealistes,
eh?
Una estrella esportista,
una graia que jugava a tenis.
Vale.
Vale.
Per què tenis,
laia,
que jugues a tenis tu?
No.
Ah, vale.
Perquè em va venir.
Te va venir bé, no?
Vas pensar,
mira,
aquest fa cara de jugar a tenis.
Ziyad,
me'l voleu explicar tots,
la mascota que vau fer?
Sí?
Vinga, va.
En la nostra escola
vam fer tots un dibuix,
la mascota,
i el guanyador
de la nostra escola
va ser l'Adam.
Hombre, Adam!
I quina mascota vas fer?
Què vas dibuixar?
Vaig fer
un jugador de bàsquet,
però que era una torre romana.
Que era, què?
Una torre romana
que era un jugador de bàsquet.
Una torre romana?
Una torre de...
Sí.
Vale.
No sé de què em sorprèn.
Una torre romana
que jugava a bàsquet.
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
David?
Sí?
A la nostra classe
també tothom va dibuixar una
i va guanyar una nena
que va dibuixar,
com li agradava el mar,
va dibuixar una sardina
amb ropa esportista
jugant a bàsquet.
Aquesta se sembla una mica
l'estrella de mar, eh?
I va guanyar.
Sardina, estrella de mar...
Molt bé.
Molt bé.
Laura?
La meva proposta va ser...
Vaig dibuixar un gos
que portava ropa esportista
i portava una samarreta
i uns pantalons
que posaven Tarragona 2017
amb el símbol
i portava una pilota de bàsquet
i una pilota de futbol
i de la nostra classe de sisè
va guanyar una companya nostra
que es diu Noelia
que va fer un pop.
Un pop.
Tema marítim, eh?
Veig per aquí.
Vinga, l'últim ja.
L'últim.
Pol i Alexandra, vinga.
Que hem d'anar
a tancar el programa, Pol.
Un amic meu va guanyar...
Van guanyar tres,
concretament del col·legi
i me va agradar molt el seu
perquè va...
Que es diu francès
que va fer una columna esportista també
i ara no em ve el cap
quina esport estava fent
però...
Una columna.
Una columna romana.
Ah, d'aquesta romana, sí.
I la veritat és que li va quedar molt bé.
A vegades no és només la idea,
també és com que al final no el dibuix.
Jo no vaig fer ningú
però m'agrada molt
un que va fer un nen de la meva classe
que era la nina d'Ibori jugant a futbol.
Ah, mira.
També.
També.
Ja veig que ho va rejant mar,
elements romans, no?
La Laura...
Un gos.
Que tens gos?
Que era el teu gos?
Sí, bueno.
Ah, molt bé.
Històries personals.
Molt bé.
Doncs, de fet,
n'hi ha un fotimea de dibuixos.
Vull dir el que guanyi
i tindrà un mèrit
perquè n'hi ha un munt.
Xics, vau proposar també
que us ensenyessin
i poguéssiu practicar
alguns dels esports
que vindran pels jocs, no?
Que alguns són molt habituals,
potser ja els heu tocat
però d'altres no
perquè qui ha jugat
d'aquí a la petanca?
Tot i que és molt fàcil de jugar.
Ah, bé, doncs Déu-n'hi-do.
Quin esport us agradaria prendre
o provar-lo
d'aquests que vindran el 2017?
Laia.
A mi m'agradaria provar,
no sé,
muntar cavall d'hípica
perquè m'agraden molt els cavalls.
Això estaria bé,
ser una bona excusa.
Zillat.
A mi m'agradarien dos,
la hípica
i l'artorofília.
Sí, et xaca pesos?
Sí.
Ui, sí?
A veure si tens múscul.
Diu encara no,
encara no,
però per provar.
Jordi, vinga,
i així tanquem
i ara us prendré
l'última pregunta ja.
Doncs a mi m'agradaria
molt fer alguna
de les arts marcials
que participen
en els Jocs del Mediterrani.
Si és que hi ha de tot,
no?
Faran de tot.
Deixem aquí el tema dels esports
i simplement per tancar.
Jo crec que hem passat
una mica per tots els temes,
sí, Maria Rosa?
I n'hi havia un fotimer, eh?
Escolteu,
creieu que és útil,
que serveix,
us ha anat bé
això de participar?
Us sentiu que participeu
de la ciutat?
Sí.
de reciclatge
o veieu els contenidors
i tal,
dieu, ostres,
jo aquí he ajudat
que això sigui possible?
Sí.
Sí?
Ho recomanaríeu?
Sí.
És pràctic això?
Us fan cas
la psalta de la Laura,
que deia
que us tracten
com a adults.
Bueno, sí,
ens tracten
com si fossin adults
que entenen
les nostres propostes
i ho fan possible
com si,
bueno,
que fan que ens sentim adults,
no?
Ens tracten
com si fossin
petits consellers
i, bueno,
que responen
a les nostres plegàries,
que, per exemple,
prexipreguntes
al plenari,
doncs que
els prexs
que tenim
o les preguntes
les responen
i, bueno,
que han d'afectar
una mica
tota la populació
de Tarragona.
molt bé.
Doncs a veure
si us funciona
molt bé
aquesta campanya
que és el resultat
de la proposta
de l'any passat
i de tota
l'evolució.
La campanya,
recordeu,
el 5 de juny
tots els nois i noies
de primària
han d'anar
a portar l'esmorzar
com a mínim
amb carmanyola
sense paper d'alumini
perquè si emboliquen
el bocata
amb el alumini
i el posen
dins la carmanyola
no serveix, no?
No.
No serveix.
Jordi,
volies dir
alguna cosa per acabar?
Sí,
doncs que
amb això
del grup jove
doncs
volem treballar
també
doncs
ja,
o sigui,
el grup jove
es va aconseguir
perquè els que
estàvem al Consell Nacional
poguessin explicar
els dos grups
tant infantil
com adolescents.
Això és la novetat
de l'any vinent
en principi, no?
Sí.
Que continuarà
però no com a
Consell Municipal d'Infants
sinó de joves
diguem-ho així, no?
Els dos,
els dos grups
s'afegeix al Consell Municipal
de Joves
perquè a mi que us feu grans
també teniu altres temes
pendents
i que us interessen, no?
Sí.
Nois, felicitats
per la feina que heu fet.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies en nom de tots
els nens i nenes
per la feina que feu
perquè ajudeu a mirar a les coses
i, en fi,
molta força i molta feina
per endavant.
Gràcies per venir.
Adéu.
Adéu.

Gràcies.
Gràcies.