Comença el pont de Mahoma amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Cadiat.
La meva benzina per fer tot això és la motivació, no? Fa uns anys seré la competició i entrenava tot l'any per anar a una competició i donar-ho tot i ara mateix vaig buscant projectes que em motivin, no? I és una manera de no parar, no?
Cada cop que fas una ria que has invertit unas semanas en hacerla i ya la consigues hacer, pues ya enseguida buscad otra, no? Y esto es una manera de siempre estar activo y siempre estar haciendo cosas que realmente te motivan, no?
Es una manera pues de entrenar al 100% porque no hay nada mejor que hacer algo motivado.
Doncs mireu, ara fa un any l'Edu Marín ens parlava d'aquesta benzina, ens parlava de la motivació com a factor clau per encarar nous projectes i per seguir arrapat i fent pegues a parets inèdites, difícils o poques subvintejades.
Ens ho deia poc després d'encadenar amb el seu pare, Novato Marín, Panaroma, una via de 500 metres, 8C més, els 5 moves de la Varedo, els Dolomites, la via oberta per Àlex Uber.
Unes setmanes més tard van marxar a Cerdanya, on van alliberar tots els llars de Viaje de Locos, un 8B més, i un mes i mig més tard van tornar a fer cordada amb el pare per escalar una de les línies més dures de Montserrat, la reina d'Escòcia, un 8B més.
Com ell mateix explicava, la motivació es fa tirar endavant i buscar nous reptes i superar-se.
Avui ens parla d'una altra via, aquesta amb 60 metres de sostre per començar, altres 22 de columnes, i per acabar una placa final de 7B molt fina de dits i psicologia extrema.
L'Edo ha encadenat a Xilam Balam, 82 metres, 9A més B, assegurat pel seu pare.
És el primer 9B més del món, rebaixat a 9A més en aquesta categoria per a la Mondra.
Via equipada per Bernabé Fernández a la cova de Villanueva del Rosario a Màlaga.
Li preguntarem, però també pel seu gran repte que preparen de cara a l'estiu i que han batejat ja com The Marine Salts Project.
Volem fer quatre de les vies més difícils o emblemàtiques d'escalada alpina d'Europa.
Parlem de l'Orballo, el Naranjo de Bulnes, el Digital Track Track, l'Aguill de Millí i la via Petit, el Gran Capugina, més a més de Sant Sara, el Grup Horn.
Parlem de seguida amb Amedo Marín.
Avui que també tocarem neu, ja sabeu que les primeres abundants precipitacions ja han arribat als Pirineus i a part també de la Serrada Cantàbrica.
La primera estació que ha obert portes i que no ens ha estat la Macella, on ja es pot esquiar des d'aquest dimarts.
Avui en parlarem, ho farem en conversa amb el Ramon Boté, mirem alp, per parlar d'aquesta emblemàtica estació de la Cerdanya.
Us farem també recomanacions tècniques i de material i també us proposarem sortides per la vora de casa que fan des del Club El Picadós.
Avui que ens acompanyarà també al programa la Montse Puig, companya periodista, professora graduada i nef,
que ja té enllestida una guia que aviat veurà de llum amb propostes molt engrescadores.
I en aquest programa que acompanya Ricard Fernández ens agirarà també un text clàssic de muntanya,
avui de cant glossant això, les muntanyes. Benvinguts al Pont de Maula.
La muntanya és una gran mestra que ensenya també a perdre.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Josep Maria Bonacci, bon dia.
Bon dia.
Jordi Mena, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
Salutem l'Òscar també, no?
L'Òscar, l'Òscar Cadíac. Avui no el tenim als estudis, però ens estarà escoltant segurament.
Segur, vaja, els volem des d'aquí, l'Òscar Cadíac.
Escolteu que parlem d'escalada, però també avui parlarem de neu, perquè ja ens comenteu que ja fa falta que ja es parla al Pont de Maula.
Sí, sí, aquest matí he estat mirant el 3-24 i hi havia llocs de Vall d'Aran que havia caigut un metro i mig de neu.
Que poca broma, un metro i mig. Abans ho comptaven amb el Jordi.
Si el vent ho respecta, quedarà una bona capa per començar la temporada, sempre i quan aquests vents forts no ho tirin tot a terra.
Perquè clar, si el vent t'escampa la neu, doncs...
És complicat, perquè en les primeres nevades sempre ven acompanyades a forts vents, però realment és un bon principi de temporada.
Realment la gent s'engresca, i no només els esquiadors, els excursionistes han fet raquetes, la gent tira el monte.
Perquè realment això motiva molt els canvis estacionals, fan que la gent s'activi i faci activitat.
De tota manera, potser val la pena tornar ja a insistir i tot just començar la temporada amb el tema de la seguretat.
Ara, quan tothom vol sortir, va que tothom té moltes ganes de neu, amb aquestes quantitats.
Recordem el perill de llaus, tothom que vol anar amb esquís, amb raquetes, amb aquesta neu, aquesta textura tan prodigiosa.
Sobretot, molt de seny, també, com diu el Jordi, és una temporada en què també intervé el vent.
El Pirineu Oriental, el torp, és un element temible quan t'agafa.
Per tant, entusiasme, però...
Controlat, no?
Per cert, a través del perfil Twitter del Pont de Maomà, roba Pont de Maomà als companys amics de Quero Roja de Montserrat,
Ricard ens diuen que qualsevol activitat de muntanya requereix preparació.
Si dubtes, pregunta'ns, però no confiïs tota la seguretat al mòbil, al telèfon mòbil.
Bé, jo et vull comentar una cosa. Aquest cap de setmana vam estar sortint per la zona del Catllaràs,
que és una zona, podríem comparar-la a les zones verdes del Prat del Cadí, no és d'una dificultat, ni molt menys.
però sí que ens vam trobar una parella que estaven perduts i estaven just quan els vam trobar trucant al 112.
Bé, anàvem amb un paper d'internet, amb l'itinerari, segons ells se'ls va volar amb el vent al mapa,
no sé realment si això és del tot cert o si realment era l'excusa que ens van posar,
però sí que els vam haver de treure d'allà i ja estàvem trucant al 112.
Vull dir que realment s'ha d'anar amb prudència, perquè està molt bé sortir al camp, sortir a la muntanya.
Estem parlant d'una zona que no és gens perillosa, que hi ha moltes pistes forestals,
que una pista forestal sempre arriba amb una pista de seguretat,
vol dir que a una punta o a l'altra de la pista hi ha humans,
vull dir, no estàs perdut si estàs en una pista forestal,
però tenien ja un atac d'angoixa bastant important,
perquè era a les 3 de la tarda i estaven angoixats.
Vull dir que al tanto que comença la temporada de neu,
és l'hivern, se fa de nit molt aviat i s'ha d'anar molt al tanto.
Mira, ara fa poc a Urdesa també hi ha la Guàrdia Civil,
amb la primera nevada ja va rescatar una parella,
que se n'anaven cap al refugi, em sembla que era de Goriz,
i a sobre d'on els clavijes els va enganxar la tempesta,
sabent que hi havia la previsió amb el temps,
sabent on se ficaven, se suposa, no?,
perquè anaven cap allà, i va ser un rescat difícil,
perquè s'havia de fer a peu,
la Guàrdia Civil de rescat de muntanya
va haver de necessitar moltes hores per arribar,
van arribar de nit, els van haver d'abrigar
perquè la parella anava amb un ponxo i res,
amb texans i bambes, i ja tenien hipotèrmia,
i al final, quan van arribar a baix,
els que tenien hipotèrmia fins i tot ja a principis de congelació
eren els propis agents de la Guàrdia Civil,
perquè els havien deixat tot el material amb aquestes dues persones
perquè es poguessin calentar.
és que s'ha de ser conscients
que no tan sols poses en risc la teva pròpia seguretat,
sinó la gent que al final anirà a buscar-te
perquè tu, doncs, potser has obviat coses molt elementals.
I sempre hi ha la fatalitat,
sempre ens pot passar a tots,
estem en el medi natural i no ho controlem tot,
i justament és un dels atractius d'anar per la muntanya,
però, sobretot, atenuem al màxim
tots els riscos que podem trobar-nos,
i això és amb preparació prèvia, plànols, etcètera,
i material, no?
Sobretot de previsió.
Previsió meteorològica és...
amb els datos avançats que tenim avui en dia,
que per internet o la tele o la ràdio,
podem assabentar-nos del temps que farà
amb una certitud notable,
no podem sortir al medi si tenim previsions de mal temps.
Vull dir, és complicar-nos la nostra vida
i complicar la vida dels demés.
I fins i tot ara que comença la neu,
com estàvem parlant,
jo voldria parlar, per exemple,
de l'Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus,
que és una associació que organitza cursos
justament perquè hi hagi una formació
i un coneixement més extens amb el tema de la neu, no?
Vull dir, és important.
Crec que hem arribat a un punt
en què ja la tecnologia sembla que ho faci possible tot,
que ens puguem atrevir amb tot,
però en canvi el coneixement sembla com si el deixéssim enrere.
Vull dir, no tan sols és el material
el que ens pot substituir i treure d'algun problema,
sinó també la nostra experiència
o el nostre coneixement i la nostra tècnica.
I això és una cosa que s'ha anat adquirint.
I recordar a la gent, sobretot,
que vol sortir amb raquetes de neu,
que si comencen, si són novatos amb el tema,
és important potser utilitzar les estacions d'esquí de fons,
que en tenim a la Cerdanya, en tenim vàries,
i som molt segures,
tot està debidament senyalitzat
i ens podem evitar molts problemes,
sobretot si som novatos.
Deixeu-me dir que avui estem en matí també pel canal YouTube,
per qui ens vulgui veure les cares,
que habitualment no ens veuen,
doncs ens podem veure des de França,
des dels Dolomites, des del vulguin,
a través del canal YouTube de Tarragona Ràdio.
No sé si això és bo, eh?
Així que avui no feu gestos estranys,
que ens estan retratant avui.
Avui no m'he pentinat.
Jo tampoc m'he pentinat avui.
Bueno, deixeu-me dir que estem intentant localitzar l'Edu Marín,
l'Edu Marín,
la teníem pactat a aquesta hora del matí,
però jo l'he agafat una embrensire
i he anat a tocar paret, eh?
Està més penjada amb una paret d'aquestes d'avui.
En vell o amb el seu pare,
el novato Marín,
amb un dels dos parlarem.
Però ja podem saludar,
que també està aquí i ens acompanya als estudis,
a la Montse Puig,
que ja està aquí amb nosaltres també,
i que avui és la nostra convidada
al programa aquí en directe.
Ella és companya per tu,
i està també professora,
INEF,
un graduat d'INEF,
per tant també es pot donar molts consells
de cara a fer precalentaments,
quan vas a la neu,
quan vas a escalar,
quan vas a la muntanya,
allò que no fa ningú,
sabeu què vull dir, no?
Sí, clar.
Anem directe és el gran.
Montse Puig, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda al programa,
al Pot de Bauma.
Moltes gràcies per convidar-me.
A més a més, la Montse,
deixeu-me dir que té una guia,
Ricard,
una guia que està a punt de sortir,
absolutament recomanable,
i que podrem veure aviat, no?
amb recomanacions per fer per aquí a la vora,
no gaire lluny, no, Montse?
Sí, de fet,
és un recull de 17 rutes a peu pel Baix Camp,
per tant són itineraris propers a nosaltres,
aptes per tots els públics,
amb tres graus de dificultat.
Ja es pot trobar actualment a les llibreries,
i la veritat és que molt contenta per haver-ho fet
i que la gent en pugui gaudir també, no?
Quan la podrem veure, la guia, més o menys,
quan està en previsió de calenteta?
Avui, si vols, la pots anar a adquirir.
Ah, ja, ja, ja.
A la llibreria.
I estic pendent encara de la presentació,
però serà a començaments mitjans de desembre,
per tant, esteu tots i totes convidats a venir.
Molt bé.
Doncs està molt bé, eh?
És a dir que és el que diem, eh?
Ho diem molt, Jura Maria, ho diem molt sovint, eh?
Que per aquí a la vora tenim grans llocs per anar a visitar,
no per anar a recórrer.
Molts, molts.
De fet, ho heu parlat moltes vegades,
vull dir que jo me considero una persona bastant experta
en els camins que envolten Tarragona,
perquè de fa molts anys que me'ls faig,
i crec que a vegades la gent marxa a fora,
com he comentat aquí moltes vegades,
Josep, marxen al Pirineu, marxen inclús als Alps,
i per aquí darrere a la Serrada hi hauria uns llocs impressionants.
Vull dir que sí que convé que surten guies de la nostra zona
i que la gent que ho tenen aquí a tocar la casa
se baixin atrevint una mica.
La guia, doncs, que si haguessin d'estreure algun capítol,
quin es recomanaries?
Montse, parles de fer-nos una proposta, allò, propera, més o menys.
Una proposta propera pel cap de setmana,
tenint en compte que podem tindre vent
i que estem en una zona on el seré apreta,
potser us recomanaria un recorregut apte per tots els públics
a randa de mar, que té el punt d'inici, el punt final,
al terme de Cambrils,
i on els camins ens permeten recórrer
i respirar una mica aquesta essència del camp rural,
i també contemplar algunes de les muntanyes
que formen part de la guia
i que surten en d'altres itineraris.
Doncs mira, una ben a la vora.
Com ha anat? Quant temps t'ha portat fer aquesta guia?
Has hagut de fer gaires quilòmetres o no?
La veritat és que sí,
he pagat una mica la novetada,
perquè primer vaig pensar que m'ho miraria tot
i després decidiria,
i això m'ha portat a recórrer les 17 rutes dues vegades,
i n'hi ha una de Pratdip que no l'acabava de perfilar
i realment em va costar força,
perquè hi ha molts autors que han fet molta feina prèvia
i que han espromut al territori,
i realment m'ha costat trobar itineraris
que no estiguessin proposats com jo els he proposat.
Per tant, sí que hi ha hagut molta feina també de camp,
d'anar a caminar i de conèixer racons,
que alguns eren desconeguts per mi,
i després també hi ha hagut tot el treball davant de l'ordinador
i taclejar, taclejar,
i que quedés bé, i que s'entengués,
i que quan la gent ho llegeixi sigui molt visual,
sobretot era l'objectiu també.
Companys podeu preguntar, eh?
Sí, sí, jo la comprem perfectament,
perquè com ja sabeu estic preparant la guia d'escalada dels ports,
que trigaré encara un temps a entreure-la,
i m'he trobat amb això que diu ella, no?,
d'anar a fer recorreguts.
Els coneguts els coneixes,
però els coneixes de diferent manera.
Quan els tens que expressar o donar a conèixer
perquè sigui proper a un desconegut
de l'altra punta del món
perquè compra un llibre i vol conèixer-ho,
ho tens que fer des d'un altre punt de vista.
I els que no coneixia comencen a descobrir coses
i dius, mare meva, on m'he fotut?
I cada dia veus la muntanya més gran
i és extens, no?
I després ve, clar, tot el treball de camp,
que no el fas ni un, ni dos, ni tres cops,
moltes vegades,
i després totes les hores a l'ordinador.
Això de les guies també...
Bueno, ell s'ha fet una guia, no?,
que li expliquem perquè sap molt bé del que li diré ara,
que sempre que posem una guia
posem uns nivells de dificultat
que els posem naltros.
Trobes que dius nivell mediano, mitjà.
Mitjà per tu, eh?
Però has d'anar tant tu perquè aquella guia
la pot comprar una persona
que aquell mitjà per tu, per ella,
serà dificultat altíssima.
La gent això no ho sap valorar.
Les guies, moltes vegades,
jo m'he trobat amb moltes guies
que he fet sortides que he posat nivell mitjà
i m'he quedat sorprès del que m'he trobat
perquè me les he vist.
I en altres que he trobat nivell difícil
i dir, ostres, difícil això?
Clar, crec que a les guies és important
calcular molt bé els nivells de dificultat
perquè les guies, sobretot guies com ha fet ella,
d'aquesta zona propera.
Són guies per gent, normalment, que s'inicia
o que no osen anar a muntanyes més...
Direm més difícils,
que no tenen per què ser més difícils
si estan al Pirineu,
però que creuen que per què està al Pirineu
són més difícils,
agafen sortides per aquesta zona d'aquí,
la zona de Pratip que ha dit ella,
us podria dir uns quants llocs
on podeu tindre veritables problemes per accedir-hi.
Llavors, clar, això de les dificultats,
com ho has medit, això?
Bé, això va ser una mica un mal de cap, la veritat.
La veritat, perquè primer, cada ruta,
quan arribava a casa,
me l'autovalorava en un cert nivell,
tenint en compte una mica el quilometratge,
el desnivell i la durada.
He intentat fer totes les rutes
a un ritme tranquil,
però, evidentment, no estan comptades les aturades,
o sigui, que el temps final
que la gent haurà d'invertir serà superior.
però sí que és veritat que quan he tingut
tot aquest mosaic de les 17 rutes,
m'ha sigut molt més fàcil dir
trobo que aquesta és molt més assequible,
trobo que aquesta, bueno,
sigui per quilometratge, sigui per desnivell,
o perquè no hi ha punts d'aigua, no?, per exemple,
augmenta la dificultat, no?,
i va ser una mica mirar cada ruta
i veure el recull final,
i tenint en compte això,
el desnivell,
el quilometratge i la durada, no?,
i tenint també una mica
de criteri
bàsic, però una mica
muntanyer, no?, en el sentit que, evidentment,
no és el mateix
anar arran de mar a Cambrils
que enfilar-te fins a Llaveria
pujant pel portell del carreter
que surt d'aprentir, no?
Jo és que això de les dificultats,
la veritat és que quan realment ho he experimentat,
perquè també tenia en cap,
doncs, fer alguna cosa per aquí,
una vegada ja vaig comentar el Ricard,
és portant una persona
que no fa muntanya
i que un dia l'emportes amb tu,
i realment veus que ho pateixen.
Veus en llocs que tu realment creus que són fàcils,
com pujar la mola de col de jou,
vam posar en un cas perquè els oients segurament
la majoria el coneixen,
i veure gent patir,
i veure gent amb calambres
quan arriben dalt, no?
I són gent que volen fer una excursió
i t'acompanyen,
però, clar, vull dir, és això, no?,
de les guies focades molt bé,
potser un pròleg enfocant-ho, no?,
explicant una miqueta...
Sí, sí, evidentment, evidentment.
A la part inicial hi ha tota una sèrie de raons
i uns aclariments, no?,
on remarco sobretot això,
que penso que és una guia apta per a tots els públics,
sempre i quan les persones tinguin
una mínima condició física, evidentment, no?
I després cadascú ja tria el seu nivell de dificultat,
però, bueno,
si jo he marcat una ruta de quatre hores
i necessiten invertir-ne set,
doncs, bueno, no hi ha cap problema, no?
Vull dir, cadascú s'automarca també una mica
el propi ritme.
Recorda'ns el nom de la guia,
recorda'ns el nom pels uñas.
17 rutes a peu pel Baix Camp,
de l'editorial Cossetània,
dins de la col·lecció Asimut.
Perfecte.
Comprarem i experimentarem, no?
Sí, home, sí.
I te podrem dir si està bé o no.
És un bon regal pel cagatió.
I tant que sí.
Quantes pàgines han sortit al final?
Doncs, ells compten des de la portada
fins a la contra i són 120,
que no vol dir que estiguin totes escrites,
vull dir, compten...
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Has posat alguna il·lustració, alguna fotografia?
Sí, hi ha imatges que ha tret de la portada,
que és del Rafa López Montné,
la imatge que ha triat l'editorial.
Totes les que estan a dins de la guia són meves.
Són imatges que estan impreses en blanc i negre,
han sortit en blanc i negre.
I la veritat és que trobo que li donen un toc especial,
autèntic,
que ens permet també entendre molt més,
no només el quilometratge,
i no només el que vaig anar trobant-me pel camí
i que m'expliquen a través de les paraules,
sinó que la imatge em pot permetre
fer-me una idea molt més clara,
també,
de què em trobaré allà.
I a banda també és una manera
de deixar les persones que respirin una mica,
que no sigui tot lletra.
Quins criteris has tingut
a l'hora de triar els itineraris?
El tema més físic,
el tema més cultural,
una tria...
Quina és la tria?
Bé, la tria principal és que
jo no coneixia massa bé el Baix Camp.
De fet, jo soc de Barcelona
i fa uns anys que estic aquí,
en aquesta ciutat, a Tarragona,
em vaig aficionar a fer marxes de resistència
i això em va permetre conèixer molts camins
que per mi eren completament desconeguts.
Per mi, pensar en Tarragona,
realment, quan vivia a Barcelona,
era pensar en les muntanyes de Prades i prou.
Amb escalada, o no?
Pensaves en escalada o no?
Pensaves en escalada?
Perquè havia fet escalada també.
Sí, havia fet escalada,
però també era caminar,
també era sortir una mica en BTT,
una mica tocar diferents ulletes,
i al final no sé bona en res,
però disfrutar de tot plegat.
I la veritat és que vaig tindre la sort
per la feina de treballar dos anys
a l'Institut de Montroig del Camp,
a l'Institut Antoni Ballester,
i allà ja va ser quan em vaig adonar
de tot el que hi havia al darrere, no?
No només de la Mola,
sinó el bec de la gallina cega,
la serra de l'Argentera i de Pradell,
les muntanyes de l'Areny, no?
Per tant, vaig dir,
ostres, aquí hi ha molta cosa per fer.
I realment,
la primera part de la tasca
va ser tancar-me a la biblioteca
unes quantes tardes
i veure tot el que estava publicat
per no repetir absolutament res
i començar-me a carregar de mapes,
veure on estaven ubicades les muntanyes
i trobar itineraris
que fossin una mica canyeros,
perquè a mi la veritat és que m'agrada
notar que m'esforço
quan vaig caminar,
però després també
que fossin atractius, no?
I la veritat és que del conglomerat així final
estic prou contenta.
Molt bé, doncs és la guia
que ara en seguim parlant,
però hem d'anar a localitzar l'Edomarín,
de moment no el localitzem,
no sé què passa,
però deu estar a la muntanya,
no sé,
ara seguim intentant localitzar l'Edomarín.
Avui també tenim un text clàssic
de muntanya,
com sempre,
que ens porta a Ricard Fernández,
avui ens porta fins a Can
i ja se n'ho marxem ara.
Bé, avui parlarem d'un text
d'un filòsof eminent
de la cultura occidental,
que és Immanuel Kant,
i una vegada més,
doncs, sorpresa,
una persona també enamorada
de les muntanyes,
potser amb un aspecte més
metafísic que no pas altres textos
que hem llegit nosaltres,
que és respecte a muntanyencs,
que ho viuen més,
que parlen de sensacions,
però paga la pena veure
com una persona tan capdalt
amb el pensament occidental
dels últims segles,
també tingui en la seva ment
el tema de les muntanyes.
I el text diu així.
Com seria d'uniforme
la superfície terrestre
sense les muntanyes?
De quina manera
i estimulant
li donen forma?
Enlloc com en elles,
es troba a i tal màgic
joc de llums i ombres
tan impressionant i perfecte.
La transició,
des de les més riques vistes
de l'inacabable cam obert
a les més enlairades masses
muntanyoses emergint
d'entre els núvols,
del més sublim i més vell,
el més espantós
i el més atractiu,
de la nua o gelada roca
florida amb boscos
coronant les muntanyes
i les altures,
de geleres i pastures
de bestiar,
d'avismes i espais oberts,
aquests, sobretot,
atorguen a la terra
una nova
i especialment vella forma,
engendrant
ella mateixa
l'esplendor
de les alçàries
i les benediccions
de les valls.
Prodigiós, com sempre,
el text s'ha escollit
pel Ricard
i avui de Kant,
que també es parlava.
Sí, sí,
a sobre un text
recuperat
d'unes lliçons
que donava
a la Universitat
de Königsberg
i van ser recuperats
que era un segle,
just abans
que morís Kant,
que va ser principis
del segle XIX,
o sigui,
diem que és repescat,
no?
no es troba
amb els textos
clàssics de Kant,
sinó que vaig tenir
la sort de trobar-ho
a través de maneres
indirectes
i em va sorprendre molt,
no?
Perquè realment,
doncs,
dius,
noi,
tenim les muntanyes
molt engarçades
amb el que és
fins i tot
el pensament
nostre,
no?
I això,
segueixo insistint,
no?
Tots els que fem muntanya
som areus
de la il·lustració
i d'un corrent
de pensament
molt humanista,
no?
Vull dir,
no tan sols és l'esport
sinó que tot ve
de pous molt profuns.
Doncs avui,
aquest és el que ens recomana
el Ricard,
l'Edo Marín
no el localitzem,
per tant,
jo crec que ja podem descartar
en aquesta hora del matí
que avui
no l'entrevistarem,
no,
no,
no el localitzem,
fa millor que l'estem trucant
i no tenim l'Edo Marín,
tampoc el novato,
eh, Marín,
no és un pare,
tampoc.
ja sembla perquè volíem
parlar d'aquest
Marín
el project,
volíem parlar d'aquesta via
que encara ha anat fa poc
a la zona de Màlaga,
de Villanueva del Rosario,
parlem d'aquest antic 9B+,
aquesta via va ser
el primer 9B+,
de tot l'estat,
després es va recatalogar,
ho va fer la d'amondra,
amb 9A+, B,
9A+,
barra B.
Un moment,
explica'l, explica'l.
Escolta, Josep,
seria bo,
bueno,
aquí tenim el Jordi,
que s'espera amb això.
Jo no ho puc explicar.
Però a la gent que ens escolta...
És que tu no ho saps,
però hi són de clàssica,
saps?
A la gent que ens escolta...
Com que conclués en clàssica
i esportiva,
tenim sempre una mica...
Estic començant aquí
a parlar la gent
de 9B+,
de 8C,
de 8...
I potser convindria,
no, Jordi,
explicar una miqueta
de què van els graus d'escalada,
que la gent se faci una idea
del que és un 8B+,
o un 9.
A veure,
és molt senzill.
Al final,
l'escalada esportiva
no deixa de ser un repte
a assolir dificultats físiques,
tècniques de moviments
i simplement buscar
els punts més difícils
per pujar.
Doncs és l'objectiu.
Igual que un nedador
ha de baixar a cronòmetre
quan neda,
un escalador ha de pujar
per llocs
on la dificultat
és més alta
que la via anterior
que havia fet
i anar superant-se
fins a un límit
que realment,
a veure,
fa 10 anys
no ho ve més,
ni existia,
ni s'imaginava.
Però fa 30
era com viure la lluna.
O sigui,
no era pensable.
Actualment,
hi ha nanos
que estan fotent graus
de 8C,
9A
i és al·lucinant.
Realment,
fuig
d'una realitat
propera
del dia a dia
del que són
els escaladors normals,
del cap de setmana
que és una afició
que pots tenir
molt de grau
però realment
arriba a un punt
que és una altra lliga.
i la diferència
entre un 9B més
i un 9A més
i barra B
jo no te la sé explicar
perquè realment
la diferència
potser és
una seqüència
de moviment
amb un gest
de cadera
que arribes
a un canto
que potser
és com la pedra
d'un metxero
o d'un encenador
rodona
que no t'hi agafes
però està mig
d'un desplom.
Potser arribar
amb un cop de cadera
a aquest canto
resulta
que una persona
que fa metro
vuitanta
i arriba
i un que fa metro setanta
exacte
i jo ni de conya
aleshores et trobes això
que realment
potser la gent
hauria de saber
que l'escalada
comença
per als que no ho saben
segur que molts
que ens escolten
sí que ho saben
però l'escalada
comença amb quart grau
amb tercer
perdona
amb tercer grau
tercer diuen que és una grimpada
però bueno
no no no
jo t'asseguro
que jo he escalat tercers
que la gent
se torna boja
per assolir un sisè grau
aquí tenim el Josep
que això sí que ens ho podria explicar bé
que per fer un sisè grau
la gent se torna boja
de treballar
doncs de sisè
i el setè
amb els seus A, B
i plus
i menys plus
després tenim el vuitè
i després tenim el nové
per la gent se faci la idea
que una paret de nové
és una paret estocada
mireu
per posar un exemple
per posar un exemple
d'aquesta via
que ha fet l'Edu
imagineu-vos
que entreu a una cova
imagineu-vos
entreu a una cova
llavors heu de començar
la via comença amb una cova
és a dir
comença amb un desplom
dins d'una cova
és a dir
aneu progressant
pel sostre de la cova
sí sí
jo això ho entenc perfectament
és a dir
al revés
doncs imagineu-vos això
60 metres
60 metres partit d'una cova
pel sostre
i a més a més
cap per vall
i a més a més
cap per vall
20 metres per columnes
i al final de tot
al final de tot
et trobes un set B
és a dir
al final de tot
que arribes patat
et trobes un pas de set B
que diu que està
no sé
em semblava fer 20 P
que és allà del 8
no ho sé
una barbaritat
és dura
és molt dura
80 metres
mira jo et posaré un exemple
82
la via d'aquesta
reina d'Escòcia
jo ja fa anys
que la vaig escalar
no sé si el Ricard
l'ha escalat
jo és que m'he quedat
al·lucinat
quan ha dit
que ha lliberat
l'eina d'Escòcia
exacte
o sigui
la reina d'Escòcia
és un mur compacte
dius
a veure
tu imagina que ets una formiga
i al lavabo de casa
intentes escalar
el mirall
del lavabo
és un vitrall
llis
no te canto
és que no te canto
jo l'he fet
amb escalada artificial
els passos
òbviament
els llars de 8
i és que no tens
ni cigronets
per posar els peus
quan vas amb els estreps
jo me'n recordo
quan vam parlar
amb l'Edu
i amb son pare
que jo els hi vaig dir
home
doncs teniu que anar a l'aeri
teniu que alliberar Vodú
que és una via mítica
amb un grau
que segurament rondarà
aquests graus similars
bé
no anava desencaminant
jo
mira
abans de Vodú
han fet la reina d'Escòcia
que és
impressionant
jo
el que vull dir
i no vull ser tractat de carca
però
amb el temps
penso que el tema
de l'escalada esportiva
és un
una aproximació
als temps
i a la societat
que corren
amb tot aquest
que estem
estan enduts
per la teoria aquesta
del creixement contínu
sempre ha d'haver
alguna cosa
més difícil
més dura
més complicada
sempre més
més
més
més
i estem
abandonant
potser un món
de sensacions
que
dins del
gran oceà
del quart grau
per exemple
pot ser
alguna cosa
atractiva
i molta gent
s'està deixant endut
per això
el mes
el mes
i fins i tot
els mitjans
a vegades
tenim
la temptació
de parlar
hòstia
el nou bé
increïble
i això és un concepte
gairebé metafísic
home
jo
tot acaba
el nou bé
el tens controlat
sí
el faig cada dia
al demà
tot acaba
entendint
és això
Ricard
us puc
posar un exemple
jo que estic
a calar públic
en una botiga
de muntanya
jo m'he arribat
a trobar
en casos
que ve gent
a preguntar
per uns peus de gat
que estan començant
que fa dos mesos
que es calen
o cinc mesos
que es calen
i els preguntes
a veure
quin tipus d'escalada
estan fent
quin nivell
estan fent
per assessorar-lo
i que portin
un producte
adequat
a les necessitats
Permetem un segon
que tenim el Novato
Novato Marín
para
naturalment
aquí té 5 minuts
que està a la carretera
que l'hem enxampat
i que ens parlarà
i que segueixi
de com va anar
aquesta via a Màlaga
Novato
bon dia
bon dia
com estàs
un abrazo
bien
aquí estamos
en una cueva
intentando
vamos
par de camino
a la cua Santa Lina
para escalar un poquito
muy bien
escucha que
queríamos hablar con Edu
que pasa que
nos estará de camino
también
a bien que te voy a ver
para hablar
de esta vía
que hicisteis
en Màlaga
Chilam-Balam
que la aseguraste tú
también otra vez
¿no?
y bueno
¿cómo fue?
una vida complicada
¿no?
bueno
es una vía
de 9D
más o menos
de las más duras
del mundo
y bueno
una vía de 80 metros
muy complicada
porque
es de las vías
más largas
que hay
creo
en Deportiva
no creo que
hay una vía
tan larga
como esta
se tiene que llevar
una cuerda
de 120 metros
que se tiene
que es una cuerda
especial
y luego
pues arriba
después de un techo
de 80 metros
de recorrido
con pasos duros
arriba te espera
una placa
con unas cosas
muy pequeñitas
y tiene que hacer frío
y se tiene que dar
unas condiciones
increíbles
para poder salir
de esa placa
que son micro regletas
que apenas te quedan
¿no?
y bueno
han estado ahí
un mes y algo
y bueno
al final
se ha conseguido
encadenar
hola novato
soy Jordi
el amigo del angelito
¿qué tal?
¿cómo estás?
oye yo
mira
felicitaros también
aparte de por esta vía
del encadenamiento
de Reina de Escocia
y la liberación
porque realmente
no sé si te acordarás
que hablábamos
cuando hablamos
la otra vez
de llevar
estos escalas
de extremas
a las montañas
nuestras
Montserrat
y demás
yo le comentaba
a Edu
o a ti
no me acuerdo
cuál de los dos
de ostras
mirad la Vudú
que es una de las vías
así emblemáticas
de Montserrat
de escalada artificial
buenas
y ostras
al saber
que habéis encadenado
Reina de Escocia
me enorgullece
ver que al final
las cosas
de casa
se remueven
y hacen avanzar
en el tipo de escalada
que estáis haciendo
es un avance importante
si
ten en cuenta
que Edu
tal igual que yo
en mis tiempos jóvenes
nuestra escuela
fue Montserrat
claro
yo empecé
en Montserrat
y ahí estuve
un montón de años
y ahí evolucioné
como escalaver
y el Edu
igual
empezó a Montserrat
claro
y empezó a hacer
sus primeros
8A
8B
y bueno
y de hecho
tiene
las vías más duras
de Montserrat
tanto él
como Ramon
son los que
han encadenado
casi todo
y ahora estamos
pensando también
en ir a hacer
alguna vía
sin larga
de dificultad
buscar algunos
8C
por diablo
no lo sabemos
aún
y movernos
y hacer cositas
la vudú
la vudú
la vudú
sí
es otra
también
que tenemos
en mente
y bueno
estamos ahí
estamos en ello
yo me considero
Montserratino
ante todo
de todos modos
tiene que ser complicado
encajar
por lo que estoy viendo
algo
no planificado
con ya
con todos los proyectos
que tenéis
porque aquí hemos hablado
del proyecto
que habéis bautizado
de Marines Alps Project
y esto supongo
que pide
una planificación
muy precisa
cuatro de las vías
más difíciles
de la escalada alpina
de Europa
bueno
sí
él
fue un poquito
porque él
era de oído
nunca había estado
en los Alpes
nunca había estado
en Áustria
nunca habíamos
yo había estado
pero estas paredes
no
y bueno
todo fue un poquito
y la verdad
es que
fue bastante épico
porque
no tenía
él sí
ha hecho cosas
en Colombia
6.000 metros
y tal
pero bueno
fue un poco
todo sobre la marcha
allí nos encontramos
con problemas
que tuvimos que solventar
porque vamos
como tú dices
solo los dos
no hemos tenido
ninguna ayuda
exterior
de nadie
los porteros
el material
todo
allí no lo teníamos
que sobre la marcha
y estado
bueno
la verdad
que ha estado
muy bien
nos ha ido
muy bien
el tiempo
la meteo
porque es muy complicada
4.000 metros
de altitud
según los Alpes
en un glaciar
durmiendo en una tienda
y claro
esperar un día
dos de buen tiempo
para atacar
luego nos venía nevada
pero bueno
al final
lo hemos conseguido
y la pared
la verdad
es impresionante
¿no?
Edu
de todas maneras
tuvo que delegar
eligió
cuatro paredes
muy distintas
placas de granito
de hecho
a 8b
que él
no estaba acostumbrado
pero que al segundo
pega
al tercer pega
las resolvía
es increíble
¿no?
como puede tener
esa capacidad
pues cada vez
se especializa
en una cosa
Edu
tiene un talento
increíble
¿no?
que lo mismo
es cada uno
extraplomo
que una plata
que una plata
que una plata
Polivalencia
y bueno
y es increíble
el talento
que tiene
enseguida
se adapta
y al segundo
tercer pega
y hasta ahí
motivado
luchándolo
y bueno
y bueno
ahí está
¿no?
que lo mismo
hace una plata
como Urbayo
de una tirada
8c
muy complicada
y la solventó
en dos días
o aquí
el primer día
y la solventó
una plata
de 8b de granito
en el capuchín
con frío
a 0 grado
y bueno
es un luchador
¿no?
tiene esa característica
de campeón
¿no?
que se pone
y ya no para
¿no?
novato
felicitado de parte
nuestra Edu
sí hombre
claro que sí
y bueno
¿y tienes algún
proyecto este invierno
o próximo?
bueno
nosotros ahora
estamos entrenando
en deportiva
de hecho
estamos poniendo
físicamente fuerte
y luego
pues bueno
también
mentalmente
eso
cuando
vamos a las grandes
paredes
pues ya
entrenamos
en algunas paredes
más
más pequeñas
para entrenar
un poquito
pues lo que es
la aventura
el atletismo
¿no?
lo psicológico
y pensamos
para este verano
tenemos algún
proyecto
pero lo tenemos
todo en el aire
no es que no lo quiera
decir
sino que
lo tenemos en el aire
¿no?
tenemos varias cosas
para hacer
pero por Europa
¿eh?
no queremos ir a América
que también lo
para pensar
yo creo que en un par
de años
bueno muy bien
muy bien
mola ver que
al final los proyectos
primero en casa
y después fuera
¿no?
sí
por aquí tenemos
muchas cosas
no hay que perder
las raíces
¿no?
no no
y tanto
y Monserrat
lo tenemos en mente
que lo tenemos
bueno
imagínate
él tiene
tiene un piso
en Esparragueda
que lo tiene
al lado de Monserrat
precisamente
por eso se lo compró ahí
porque le encanta
y lo tenemos
en 10 minutos
está Monserrat
y desde luego
que queremos
hacer alguna pared
incluso habría
alguna pared
nosotros
de máximo grado
muy bien
pues ánimo
y enhorabuena
por todos los
conseguidos
muchas gracias
vosotros
un fuerte abrazo
y que vea bien hoy
la roca
igualmente
venga
desde aquí quiero mandar
un saludo
a mi amigo Angelillo
se lo hago llegar
es otro ejemplo
otro ejemplo
de una persona
como él
que toda la vida
ha estado en la montaña
y que va a estar ahí
hasta que los huesos
aguanten
venga
ánimo
un abrazo
hasta luego


y con 14 meses
comenzar a escalar
y con 16
ya voy a comenzar
a escalar
con toda esta
colla
de los Exploited
a Montserrat
y un germán gran
yo perdí un germán gran
y todos los compañeros
de la colla
pues
dolguts
sorpresos
algunos
porque realmente
ya había estado
fotut
un año abans
pero bueno
ahí está
es un Exploited
allá donde estigui
estará foten guerra
Montse, Montse, Montse
que encara és aquí la Montse
que no ha marxat
la Montse Puig
continua sent aquí
amb nosaltres
parlant d'aquesta guia
recordem
avui hem fet
aquesta recomanació
de guia
tenim també excursions
del Copa Picadors
esteu preparant excursions
va a una alamosara
diumenge o no?
sí, es va a una alamosara
es va a una alamosara
feia un dia
maco
bueno
hi ha molta gent
que es va tirar enrere
perquè va ser
aquell del vent
llàstima
però bueno
recordem que en fem més
per tota Catalunya
fins a sumar
a l'alçada
del Black Peak
no, ja, Ricard
i bueno
que ja anirem comunicant
les pròximes
preacabades
amb un arroz popular
que ens prepara
el Flaquer
i bueno
aviam si
reunim una miqueta
de fons
pel que és
el pròxim projecte
de l'Òscar
que
és el Black Peak
per Xina
i bueno
necessitarem
molt d'ajut
perquè
això ja són
paraules
maiores
ell ja ho anirà explicant
l'Òscar
suposo que anirà
fent una miqueta
de recordatori
d'aquest tema
però bueno
va haver-hi gent
va haver-hi gent
i va estar bé
sortida
recordem
a la Mossara
amb arribada
a dalt
a la Mossara
on es va fer
aquest arròs amb conill
arròs amb conill
arròs amb conill
que per ser
estava molt bo
van anar
les meves filles
i van dir
que s'ho van passar
molt bé
va estar molt bé
i que s'ho van passar
d'allò
increïble
així que
animo
que la pròxima
la gent s'apunti
i vagi
això és un recorregut
que anirà
que anirà fent
l'Òscar
m'ajuda
a diferents centres
excursionistes
per la geografia catalana
buscant suport
per el seu projecte
i la idea
és que els llocs
on vagi
diguem
més o menys
les alçades
vagin
incrementant
la suma
de totes les trobades
que faci
fins a assolir
la xifra
de 8.000 metres
també una mica
com a
símbol
de les aportacions
des de la geografia
cap al Caracorum
n'anirem parlant
i també
volem recomandar-vos
cada cap de setmana
ja doncs
aquí a un del
del territori
tenim també
una activitat
competitiva
que es fa
ara
mira
aquest cap de setmana
el rocòdron
que van obrir
encara no fa un any
aquí a Tarragona
el Polígol de Riu Clà
el bloc Amàs
i és el segon
bloc fest
que organitzen
del qual
per exemple
Cadús
sempre ha estat
patrocinant-lo
i donant suport
perquè al final
realment
ostres
són de les activitats
que fan
que la cultura
de l'escalada
creixi
amb un ordre
i amb un sentit comú
doncs
aquest evento
l'organitzen
el dia 29
és la segona edició
i faran
una competició
amb dos
modalitats
i en el fons
és una trobada
d'amics
on hi ha una competició
popular
i faran
una barbacoa
sorteig de material
i de més
des d'aquí
us convidem a tots
perquè realment
al final
és compartir
un espai
amb una gent
i una afició
és aquest diumenge
és aquest diumenge
a les 9 del matí
sobre les inscripcions
a les 10 es fa una xerrada
tècnica
i a les 10 començaria
la ronda classificatòria
a les dues servei
de barbacoa
ja veus quina competició
vull dir
realment
és una trobada
de gent
amb una afició
comuna
per conèixer's
i disfrutar
d'un esport
que ens apassiona
la gent
que estigui interessada
potser que consulti
la pàgina web
sí
jo a través del facebook
del bloc amas
que és
bloc amas
aquí trobarem
tota la informació
si no
poden acostar-se
esports cadors
que també tenim informació
i us convidem
a participar
si més no
a treure el cap
per veure l'ambient
realment
100% recomanable
doncs vinga
és aquest diumenge
que hem de donar
encara la neu
hem de tocar neu
que tenim molta neu
han anat força
aquests darrers dies
i podem anar fins a Macella
que és la primera sessió
que ho ha obert portes
aquest dimarts
amb el Roman Boté
que l'estem intentant
localitzar
avui tenim la Xina
amb les trucades
Montse
què t'ha semblat
un programa de ràdio
en directe
i parlant de muntanya
la veritat és que
m'ho he passat molt bé
he disfrutat
no ho diguis
que et fitxaran
molt bé
fitxeu-me
que tornaré
no la veritat és que
ho he trobat molt curiós
la manera
de treballar així
en directe
molt dinàmic
trobo que sou molt bons juradors
i moltes gràcies
per convidar-me
doncs no serà l'última
no?
no, no
tothom que diu
que no el convidem
que vingui més o menys
el pròxim dijous
estarem amb qui
el teu llibre
molt bé
això espero
gràcies
doncs recordeu
aquest llibre
17 excursions
17 rutes a peu
pel Baix Camp
de Cossetània
les aniré fent
una per una
suposo que moltes
ja les ha après fet
i les anirem comentant
molt bé
molt bé
a veure si estan ben explicades
i ningú es perd
no ho dubto
pensa que van fer un programa
des de la mola
de Coll de Jou
vam fer un programa allà
van fer un altre programa
des del Passiverri Nord
és a dir que podem anar a buscar
triar una de les rutes
i fem un programa allà
perfecte
això està fet
però acabem amb un arròs
també
hauríem de convidar
el Pere Flaque
hauríem de convidar
el Pere Flaque
bueno escoltem
que podem anar a la neu
podem anar a tocar a neu
a Masella
com deia en la primera estació
que ha obert
a tots els Pirineus
de punta a punta
en obert aquest passat dimarts
i a més a més
molta quantitat de neu
en podem parlar
amb el seu responsable
de comunicació
que és el Ramon Boté
i que ja tenim al telèfon
Ramon
molt bon dia
bon dia
des del Pla de Masella
estàs al Pla de Masella
a més a més
sí
estic al Pla de Masella
o sigui a peu de pista
a la cota 1.600
temperatura
temperatura
ara estem al voltant
del 1.5 grau
i dir-vos
que en aquests moments
tenim una nevada
intermitent
però que durant
tota la jornada
d'avui he anat nevant
i aquesta nit
també nevat
sobretot a cotes mitges
i altes de l'estació
heu estat els primers
sí
de fet
vam obrir el dimecres
dia 24
i vam ser els primers
ja no només
d'aquí del Pirineu català
sinó de tots els Pirineus
que això inclou
totes les estacions d'esquí
del Pirineu Atlàntic
inclòs
Península Ibèrica
és a dir
de tota Espanya
de Portugal
i d'Andorra
hem sigut els primers
del sud d'Europa
en sentit absolut
enhorabona
moltes gràcies
bueno juta
suposo que és fàcil de dir
però darrere
deu haver una feina
una feinada
una feinada
amb els canyons
també
per ajudar
a que les primeres capes
de neu agafin
suposo que això
ho has apuntat
bastant
feina
heu de pensar
que ara
just fa una setmana
l'ambient aquí
a peu de pista
era prima paral
i res
amb cosa
de 48-72 hores
el pla de Masella
i tota la muntanya
ha canviat com un guà
hem treballat molt
sobretot amb el que tu deies
amb la producció
de la neu artificial
i d'altra banda
ens han ajudat molt
hem sigut especialment
favorables
les temperatures
que ens han permès
obrir
d'aquesta manera
tan primerenca
suposo que anireu
incorporant pistes
Ramon
ara en teniu
unes quantes
ja obertes
ja heu tingut clients
perquè ja es veiem
per exemple
amb els companys de TV3
veiem que estaven
a casa vostra
anireu obrint
progressivament
aquests propers dies
més pistes
sí
de fet ara
a mesura que anem
treballant
les pistes
i els remuntadors
es van obrint
més sectors
i bàsicament
ens ho permet
la producció de neu
que continuem fent neu
i sobretot
aquesta nevada
que també ens està
siguent bastant generosa
i que ens permet
pensar en obrir pistes
i inclús potser
no tinguin neu artificial
Quins gruixos
teniu ara de neu
per la gent
que s'està escoltant
i que aquest cap de setmana
ja preparen
el seu material?
Doncs mira
aquí al pla de Masella
tenim uns gruixos
de 30 centímetres
i a cotes mitges
ja supera el mig metro
també dir-vos
que continuen nevant
i que des de muntanya
encara no ens han passat
el part
de cotes altes
però els gruixos
podrien ser superiors
Molt bé
doncs si voleu anar-hi
a Masella
recordeu que
hi ha una referència
que és anar
al túnel del cadí
passeu a l'altra banda
veureu municipis d'Igualp
i per allà a la vora
trobeu la Masella
més o menys Ramon
més o menys
Sí, sí
ho deus perfectament
La Masella ja sap la gent
on té
Teniu dues maneres d'accedir
per la portada
o pel túnel
Sí, sí
efectivament
La veritat és que
jo vaig estar al Catllaràs
aquesta setmana
el dilluns concretament
es veia tota la part
sur-enfarinada
molt de fred
la veritat és que
vam estar a zero graus
durant el dia
pràcticament
i que fer un ambient
per fer neu artificial
i per començar a preparar pistes
és increïble
Sí, de fet ha sigut
super, super bo
les temperatures
que hem tingut
tant a Pirineu
com aquí al Catllaràs
al Prepirineu
hem tingut temperatures
de 3 i 4 jornades
que no superàvem
els aero graus de màxima
amb mínimes absolutes
de menys 15
a menys 17
i és el que ens ha permès
obrir gràcies
a la producció de neu
D'altra banda
afegir-vos
que aquest cap de setmana
pinta, pinta molt bé
sobretot perquè
la previsió del temps
després d'aquest
episodi de nevades
està anunciant sol
sobretot per dissabte
tarda i diumenge
tot el dia
Això és bo
perquè s'estabilitzarà
tota la neu que heu produït
la podreu trepitjar
i quedarà una base
molt sòlida
i gruixuda
Sí, de fet
aquesta nevada
ha sigut
super, super bona
en aquest sentit
que ens permetrà
fer una bona base
a part de la neu
que ja teníem de canó
i a partir d'ara
a treballar
i de fet
dir-vos que aquí
ja tenim oberta
l'estació
ininterrompudament
i ja no tanquem
fins ben entrada
la primavera
de fet
tenim previst
a finals d'abril
primers de maig
5 mesos i mitja
la temporada
Quins preus tenim aquest any
de forfet
com quines ofertes teniu
que la gent ho pugui capir
Mira, nosaltres tenim
forfets a la carta
i dir-vos que
el preu base del forfet
són 42 euros
però quan dic forfets
a la carta
per exemple
els universitaris
si venen 3 o 4 amics
universitaris
doncs poden esquiar
per menys de 30 euros
per persona
d'altra banda
també tenim paquets familiars
amb uns preus
molt molt avantatjosos
i afegir més a més
que en tot el tema dels preus
hi ha tot el tema del tarifari
de l'esquí nocturn
que és una manera d'esquiar
l'esquí nocturn
doncs molt molt econòmica
perquè en 3 hores
doncs per 20 euros
pots esquiar
amb una experiència
la de l'esquí nocturn
que és excel·lent
escolta
ens pots donar la web
perquè la gent
se pugui acabar
d'informar
sí
la web de l'estació
és
www.masella.com
perfecte
molt bé
doncs això ho farem
no?
sí, sí
entrem a la web
i
jo crec que hauríem de
jo si no hi ha manera
d'enclalar-lo
per esquiar massa
però
podríem fer una escapada
a una esquiada nocturna
no?
home
esteu
bueno
esteu aquí a Tarragona
esteu a menys de dues hores
aquí de Masella
moltes hores
i poquet
programa de ràdio
pugem els micros
perquè nosaltres a tot arreu
anem amb el micro
bueno Ramon
és veritat
nosaltres si anem plegats
si ens ajuntem més de 3
que fem aquí
fem micròfons
i fem un programa
en comptes de bastons
portem carxofes
molt bé
perfecte
Ramon una forta abraçada
una abraçada
i a tots
i a tots
i a tots
i a tots els tarragonins
sobretot
molt bona temporada
molt bon hivern
i sobretot
bona temporada d'esquí
vinga
a veure penseu una cosa
penseu que feu propostes
per antenes
escolten a l'altra banda
i després d'expectativa
i ara heu dit
que volem fer un programa
a una estació d'esquí nocturna
a més a més
un programa nocturn
home ho he dit
perquè pels horaris
de feina
no podem fer-ho de dia
i no podem agafar un dia
de festa així entre setmana
a mi la proposta
em sembla molt bona
jo crec que
la Montxa s'apunta
Josep
deixa't sortir de nit o què?
no
això es congellen
les carxofes de nit
es congellen
a mi últimament
sí que em deixen sortir
Ricard
tens alguna proposta
per anar tancant
posant puny final
a programa
és que m'agradaria
comentar
una notícia
que per mi
és molt bona
perquè es tracta
d'una zona
fantàstica
de les serralades
interiors
de Catalunya
bueno interiors
ja cap al nord
es tracta
de l'Alta Garrotxa
i l'altre dia
vaig trobar la notícia
que s'ha acabat
ja de cobrir
la teulada
del nou refugi
de Sant Anil de Buja
això és molt bona notícia
és una zona sensible
interessantíssima
per fer excursions
hi havia el refugi
de Bassagoda
del centre excursionista
de Banyoles
crec que és
i ara doncs
realment
fent
ja
restaurant
aquest refugi
que potser
des dels anys 60
que ja havia anat
caient tot
tenim realment
una base
extraordinària
doncs
per poder
fins i tot
mantenir
l'entorn
de Sant Aniol
que a vegades
a l'estiu
hi ha moltes tendes
hi ha molta gent
que s'acosta per allà
perquè hi ha uns salts
d'aigua
i tota la riera
de Sant Aniol
és excepcional
i la veritat
és que
és molt bona notícia
s'ha fet
la gent portant
cadascun
sacs de ciment
doncs 5 quilos
cadascú
a poc a poc
fins a arribar
a centenars
de quilos
per fer la construcció
ha estat l'aportació
de molta gent
i crec que val la pena
doncs comentar-ho
sí
també hauríem de comentar
potser
que al Club Alpicadós
fem una sortida
la fa el Ricard
per aquesta zona
aquest és Ricard d'aquí
sí
aquest és Ricard d'aquí
i que Ricard
podràs explicar una mica
no?
no res
és pujar al Bassagoda
que és un dels cims
més emblemàtics
de l'Alta Garrotxa
des de Sedernes
i justament
doncs baixar
bueno
pujar per l'ermita
de les Aguges
de Mare de Déu
de les Aguges
que és una ermita
del segle XII
pujar a dalt
del cim del Bassagoda
que és un cim espectacular
amb una petita grimpada
fins i tot
a dalt
i baixar
per l'altre costat
per la vessant nord
del Coll Roig
i arribar justament
a Sant Aniol
i passar
per l'altra banda
de la Riera
a Sant Aniol
pel salt de la Núbia
que és un lloc així
molt espectacular
un salt
que ja us podeu imaginar
perquè es diu això
la llegenda
diu que una núvia
doncs que l'obligaven
a casar-se
amb una persona
que no volia
es va tirar
d'alta baix d'allà
és un lloc molt aeri
i baixar d'un altre cop
a Sedernes
és una excursió llarga
amb molt de desnivell
perquè s'ha d'avisar
l'Alta Garrotxa
demana molt
són
gairebé
1.400 metres
de desnivell
de pujada
ens agafarà tot el dia
però
el lloc
paga la pena
paga la pena
jo l'he fet
aquesta sortida
i us puc garantitzar
que és un dels llocs
més bonics
que hi ha
en el Pirineu
baix per dir-ho
d'alguna manera
perquè no deixa
de ser el Pirineu
quin dia?
això serà
aquest dissabte
passat demà
sí senyor
doncs vinga
anem tancant jo el programa
que estem pràcticament
fora de temps
perdona
avui ja ens has trobat
10 minuts
bueno
podem estirar una mica més
si voleu
no podem estirar
un minuts més
això no pot ser
què voleu comentar
algun rècord
d'alguna muntanya
algun de Wall Street
que ha fet
el nord de l'Aiger
amb dues hores
i 22 minuts
a mi ja feia estona
que em anaves
dint així amb la mà
luli luli
i arribava a un punt
que home
és una passada
que s'arribin
aquests rècords
i la magnitud
d'aquestes
proeses
no ho sé
la Monts ho faria
també això
això trobo
que és una altra lliga
el nord de l'Aiger
perquè la gent
que no ho sàpiga
se faci una miqueta
contra del tema
hi ha una pel·lícula
de muntanya
molt xula
espera
jo et diré més
jo vaig intentar
fer la via
i abans d'entrar
a la pròpia
mateixa via
en si
s'han de fer
unes grimpades
i tal
la muntanya
no estava en condicions
més o menys
hi hauria unes condicions
quasi semi hivernals
per la morfologia
de la paret
i ens vam cagar
i vam sortir corrents
llavors clar
només arribar
on ens vam baixar
ja vam trigar més d'això
de dues hores
22 minuts
amb això t'ho dic tot
l'aproximació per arribar a la via
ja és més llarga
sí sí clar
aquesta gent són
no no
penseu que el recorregut
el recorregut
la paret
em sembla que té
1800 metres de desnivell
són 1800 metres
de grau
el recorregut
són
no sé si
2000 o 3000 metres
de recorregut
de via
perquè és molt sinuosa
és la via
que es va fer
no sé si va ser l'any 30
i pico
per tant
una paret
que ha estat catalogada
com paret assassina
va haver-hi moltes morts
en aquella època heroica
és una paret
no ens enganyem
és una paret
molt difícil
molt compromesa
molt de riscos
és
és
bueno
és surrealista
és surrealista
hi ha un efect real
d'aquesta pel·lícula
que us deia
que és una competició
entre austriacs i almanys
abans de la segona guerra mundial
si no m'equivoco
i que
on van morir tots
no sé si se'n va salvar un
o
perquè va entrar en un túnel
del tren
no sé quina història
però van morir tots
els anys 30
va ser l'època
del que deien
els tres últims problemes
dels Alps
que era la paret nord
del Serví
la paret nord
de les Grans Jorassis
i la paret nord
de l'Eiger
van ser totes fetes
doncs
en aquesta dècada
a costa
de molts patiments
la tècnica
i la tecnologia
no
eren molt desenvolupades
en relació
al que tenim
avui en dia
i va ser
realment
com una cursa
sobre
era l'època
dels nacionalismes
va haver
molt de lió
va haver molt de lió
aleshores
i aquesta via
s'ha fet en dues hores
22 minuts
2 hores 22 minuts
pobra gent
aquells dels anys 30
si ara els dius això
se'n xocarien de la tomba
i tant
i es tornarien a ficar dins
segurament
Ricard, Jordi i Jura Maria
gràcies
molt bé
gràcies a tu Josep
gràcies a la Montse
per haver vingut
esperem que vingui un dia més
i farem examen
del llibre aquest
mira
és que li queda molt bé
el micròfon
el micròfon ací
de 411
queda molt bé
el trobo que sí
gràcies a Valtros
ara parlem
i com sempre
Lluís Comas
a la part tècnica
avui pont de mama
me n'amoro 47
tanquem aquest programa
i vindràs
el 50 farem festa
o què Josep?
el farem des de la macella
de nit
nocturna
nocturna
nocturna
que després es tira enrere
que tenim un programa
por ahí en l'aire
d'anar a fer-lo a la paret
i no hi ha manera
mira
ens queden 3 programes
per tot el 50
d'acord?
si 3 programes són
compteu 15 dies
cada 15 dies
per tant sí
anem a fer el programa
a la macella
nocturna a la macella
veis preparant el terreno
i el de la maca
a la paret
i el de la maca
a la paret
de la maca als forts
també ho farem
també ho farem
però bon temps
quan toqui el sol
que vagi bé
el servei煮
a la totalitat
fàns
ja
tuc
arhat
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em