Obrim la tertúlia d'actualitat d'aquest Ecuador de la setmana, dimecres 18 de març.
La compartim amb el president de la Fundació del Sagrat Cor, Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fins no fa gaire si se presentaven com a titular, però escolta'm, t'has llubilat fa quatre dies, no?
Els temps canvien.
Un mes? No, dos?
Sí, sí, un mes i es caig.
Bueno, doncs ara diuen que quan te jubiles et gira feina, això ho diu tothom, eh?
Bueno, perquè jo dic que estic jubilat però no retirat.
I aquí davant també en tindrem un altre.
Per això li preguntem a l'historiador, a conegut oficial, Josep Maria Sabatevós, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia, bona hora.
És veritat o no, que quan et jubiles tens més feina?
Molta més i més agradable, per això.
Vull dir que... Tu ja ets avi?
Sí, sí, de cinc.
Doncs veus, això és el que dona una feinada enorme, eh?
Perquè, clar, els fills són relativament joves, treballen, eh?
I els avis hem de fer de dobles pares, no?
Sí, sí, els hem de cuidar els fills i els nets.
Sí, sí, sí.
No, els fills ja es cuiden sols, ja s'espavilen, eh?
Però així, però...
S'ha de fer.
A més a més passa una cosa, que la gent gran, els iaios, els vells, eh?
Tenim un concepte del treball que el dia que ens quedem adormits
m'assembla que ens hi quedarem per tota la vida, ja.
Vull dir, ja s'acabarà la vida nostra, eh?
Mentre podem moure's i fer coses, això ens dona vida, eh?
Perquè la vida no és altra cosa que això, eh?
Afegir vida als anys.
No anys a la vida, perquè llavors no serveix de res, això.
Però si mentre tens vida i la pots anar fent,
i no és allò de seure's en un banc de la Rambla,
vull dir, això és mortal.
És una cançó del Ricardo Arjona.
Pol nenos a tu vida.
S'aprèn, però, o dir que no, quan on es jubila, no?
O no s'aprèn mai això?
Amb els nens, no.
Amb els nens no s'aprèn.
No?
No s'aprèn.
Potser quan tenen 15 o 16 anys, ja, aleshores, ja ha podut ser,
diries que no amb algunes coses, no?
Però tot i amb això, eh?
No s'aprèn.
I els pares tampoc en saben.
Els pares tampoc en saben.
Som d'una generació que ens hem acostumat, doncs,
a callar davant dels pares i a callar davant dels fills.
I ara amb els nets també.
Costa, eh? A vegades costa.
Però, si s'espatllen o marxen del camí,
també és una experiència per ells, eh?
I també després serveix.
No passa res, me sembla.
Però són prou llestos per saber
quan estan amb un o quan estan amb un altre
i què fan amb uns i què fan amb uns altres
i on poden arribar amb uns i on poden arribar amb uns altres.
I què poden demanar uns i què poden demanar amb uns altres.
A mi això són llestos que la meva neta,
amb dos anys i poc més,
sap parlar en català i en castellà segons amb qui.
Però canvia automàticament, eh?
Vull dir...
Escolten, li passa com a morri Felipe Sisse,
que també va parlar en català i castellà
en la seva intervenció aquesta setmana al Teatre d'Arragona.
Mira, parlant també de pares i fills,
doncs hem tingut el fill rei, no?,
que ha visitat per primera vegada la ciutat,
primera visita institucional.
No sé si va poder veure l'ambient que hi havia per fora.
No, no, jo a més veig això és botàmic a la notícia
i una estona sí que llegia força bé fonèticament,
deu-n'hi-do el bé que...
el correctament que llegia el català fonèticament,
vull dir que veu que o l'havien preparat,
o l'havien ensajat...
Han tingut bons mestres, eh?
Jo recordo que son pare, eh?, l'ex-rei, eh?
Doncs en Martín de Riquet anava cap allà
i agafava l'avió una vegada a la setmana
per aprendre a dir allò que diuen sempre, no?
La reina i jo estem molt contents d'estar en aquest...
No van més lluny de tot això.
Però aquest xiquet, doncs, ha tingut una formació superior a la de son pare,
i d'alguna manera va fer el cou al Canadà, em sembla, no?
Vull dir que és un erasmus, ja, en aquest sentit.
Doncs ha vingut això a prendre part d'aquest consell,
d'aquest comitè d'honor dels Jocs del 2017,
i jo percibeix.
Hi ha altres, en fi, també responsables de l'arc econòmic, polític,
en aquesta signadura, doncs, que ja agafen per encida
un president, doncs, que no sé com ho veieu,
d'or rere a fons, de tot plegat, eh?
És a dir, què implica aquest recolzament,
no només per part del rei,
sinó també per part d'autoritats del Comitè Olímpic Espanyol,
que van vindre, doncs, també,
a les principals espaces d'aquest Comitè Olímpic Espanyol
i internacional.
Com veieu tot plegat aquesta conjuntura?
Suposo que ha de donar fruit, ha de donar alguna cosa després d'aquests Jocs,
i la prova la tenim.
Jo vaig viure els de Barcelona, no els Olímpics, eh?,
els del Mediterrà,
que va ser quan van començar ja a fer les piscines aquelles de Montjuïc,
els Picornells,
i tot una sèrie de coses,
i es va notar, eh?,
va tindre un ressò bastant important.
Ara, els d'Almeria,
que han sigut els que hem tingut aquí a la península,
també, eh?,
vull dir,
l'Almeria està en primera divisió,
només,
només,
mal que sigui pel futbol,
eh?,
està,
va,
va aconseguir tenir unes instal·lacions i tot un seguit de coses, no?,
el que passa és que això ha agafat,
aquests Jocs ens ha agafat en un moment en què,
és el moment,
no són els Jocs,
eh?,
és el moment.
No, el moment ja veiem que està,
les instal·lacions estan fatal,
perquè, clar,
hem d'aprofitar,
almenys el plantejament,
s'ha d'aprofitar tot un grapat d'instal·lacions que ja existeixen,
per això aquests Jocs del Mediterrani,
de Tarragona,
van des de Barcelona,
fins a,
potser,
a Sant Carles de la Ràpida,
Claudi està agafant tot una,
que per un costat,
bé,
pot ser relativament interessant,
vull dir que és tota la,
quasi mitja Catalunya que s'hi implica,
i, per l'altra banda,
aquí és la dificultat de les coses,
una és les infraestructures,
que no es poden fer,
i que després,
bueno,
quina utilitat poden tenir
amb una societat com a Tarragona,
perquè, a fi,
si vas preguntant a la gent,
vull dir,
on se van fer els últims Jocs del Mediterrani
i els anteriors,
on se van fer i on se van fer,
bé,
la gent ni ho sap,
i menys,
a veure,
què és el que ha quedat
en aquestes ciutats,
Esmirna,
el que sigui,
vull dir,
la Itàlia,
etcètera,
totes les que hi ha hagut,
vull dir,
què ha quedat.
L'altre problema,
per tant,
un primer problema és aquest,
de tenir dos anys justets,
s'han de fer unes infraestructures
que són fortes,
ells continuo dient,
des d'ajuntament,
els del comitè,
que sí,
que sí,
que es faran,
que es faran,
si la piscina,
si el pavelló olímpic,
si,
bueno,
tothom va dient que sí,
que sí,
que sí,
però no hi ha cap moviment
de terra de cap manera.
L'altre és la part econòmica,
qui financia tot això,
perquè clar,
molt bé,
ha vingut el comitè d'honor,
però clar,
qui no té res el comitè d'honor,
qui interessa qui posa
els milions d'euros
que això costa
per fer tot això,
que després vindrà un altre problema
és el manteniment.
I per últim,
quina repercussió té això
a la ciutat o a l'entorn?
Al final,
quines millores
es poden portar això
a tot l'entorn,
sobretot esportiu,
de Tarragona i província?
D'afectes n'atindrà,
mal que sigui,
només per...
tots els espectacles
donen efectes.
Tu fes qualsevol cosa,
eh?
El carnaval,
la gent,
i mira que és un carnaval,
són dos dies, eh?
dissabte i diumenge,
eh?
Doncs la gent surt
i va amb un bar,
compren coses,
s'entenen defectes.
El nom de Tarragona
sona per qualsevol cosa,
ara amb la Setmana Santa també,
vull dir,
qualsevol cosa que es faci
i que tingui una certa transcendència,
va bé.
El que passa és que no és la gallina
de les uveos d'oro,
evidentment, eh?
però és que de gallinetes d'aquestes
ja fa anys que no en tenim, eh?
No, no,
és que quan la vam demanar
es pensava que seria això,
una villa olímpica,
una piscina olímpica...
i vivendes que després es poden vendre
i tot un seguit de coses, eh?
Però mira com estan.
Qualsevol cosa de les últimes,
Saragossa,
amb la fira de mostres
que van tenir, per exemple,
allà estava programat tot
que els edificis eren polivalents,
que després aquells edificis
s'ocuparien...
I Sevilla,
i Sevilla,
i Sevilla,
mira,
el puente de la Peineta
i va que et xuta, eh?
Un pont amb un riu, eh?
Però sempre,
abans,
quan anava el rei a un lloc,
es feia un pont també,
el ministre de Tor
es feia un pont, eh?
I si no hi havia riu,
doncs mira,
feien una presó
pensant que algun dia
també hi podrien anar
a parar ells mateixos.
Estem malament
perquè va venir el rei
l'altre dia
i no han fet cap pont.
No, no.
Estem malament.
Però va prometre que sí,
van vindre tots aquells
que remenen les cireres
i van dir que estava tot arreglat
i de moment
l'esperança no l'hem de perdre
i l'il·lusió tampoc l'hem de perdre
perquè si perdem l'esperança
i l'il·lusió
apaga i vamonos.
Vull dir que no s'ha de perdre,
confies en totes aquestes coses
i hi han de confiar
tots els polítics
perquè ja està,
ja està,
hi ha el simbolisme aquell
d'aquella barca
que hi havia
al Teatre Metropol,
eh?
De que aquella barca
ha d'arribar a Port,
eh?
I ha d'arribar
i a Port no hi han d'arribar
amb pateres,
vull dir,
han d'arribar
de la millor forma possible
i que després
el viatge continuï
i que segueixin
i es puguin fer coses
perquè clar,
si tens tu
una pista d'esport
i la gent no fa esport
allà llavors sí que es mora
però a Tarragona
falten
i tu ho saps perfectament.
Vosaltres teniu
un pavelló
esportiu allí
que allò no para
pràcticament.
El Sagrat Cor, eh?
Sí, sí.
Li traieu un rendiment.
Per què?
Perquè es necessita,
eh?
Quants equips hi ha
de bàsquet avui en dia
a Tarragona
de tots els nivells?
Si veus
quan presenten
la canelleta petita
i presenten
tots els equips
des d'infantils,
alevins,
juvenils,
A, B i C
i tot això,
hi ha ganes de fer coses
i si hi ha ganes de fer coses
han de tenir
les possibilitats
de fer-ho.
El que no es pot fer
és que cada associació
de veïns
tingui
una piscina,
un pavelló cobert,
tingui totes aquelles coses
perquè, clar,
no dona per tant
la vaca.
Però si hi ha una cosa
d'aquestes
que es pot gestionar bé
i se n'hi pot treure
gestors,
res més que gestors.
El problema
és que
moltes vegades
l'Estat
no ha tingut capacitat,
l'Estat vull dir,
les institucions
públiques
no han tingut
la capacitat empresarial
que tenen les privades.
Però això
és cosa
dels que n'entenen,
vull dir que no,
jo d'arreglar-ho
no en sé.
Mireu un exemple,
amb això que estàs dient ara,
un exemple
i amb una inversió
més o més important
que són 100 milions d'euros,
ho dic perquè avui
d'aquí una hora
es presentaran detalls
d'aquesta inversió
del camí
en el Rampante,
sabeu,
el Ferrari,
Ferrari Alà.
Sí,
Barcelona.
Doncs avui a Barcelona
presenten la inversió,
ja ho van presentar
a aquest moment,
aquests 100 milions d'euros
d'inversió
aquí al territori
i avui presentaran detalls
del projecte
que podria començar allà
perquè de fet
ha d'estar al 2016 operatiu.
2016 és l'any que ve,
és a dir,
que això ha d'estar
en qüestió de mesos
activant-se allà,
avui donant detalls
de 100 milions d'euros
d'inversió,
és el que dèiem,
aquí hi ha capital privat,
bàsicament,
aquí és capital privat.
Ells han fet un estudi
i saben que això
té una certa rendibilitat,
la que sigui,
la que sigui,
fan una inversió
i tard o d'hora
això els dona un fruit,
clar,
és així,
és així
i estarà en el damunt,
el que no es pot fer
és unes instal·lacions
o fer qualsevol cosa,
és com tot,
és com tot,
si ara tu plantes un arbre
i no el regues,
aquell arbre es morirà
al cap de quatre dies,
eh,
i no farà ombra,
lògicament,
els arbres s'han de podar,
s'han d'adobar,
s'han de regar,
s'han de cuidar les coses,
per què?
Perquè llavors
tinguin els efectes,
o sigui,
ja has fet l'edifici
i aquell edifici
el tens plens de taranyines
i a Tarragona
tenim moltes coses
plenes de taranyines,
el problema és el manteniment,
no és fet.
I després el manteniment,
una vegada fet,
clar,
vull dir,
si falla una cosa
no pots esperar
que el pressupost
de l'any que hi ve,
per què?
Perquè avui no va una aixeta,
demà no hi ha aigua calenta,
passat demà
es trenca un vidre,
clar,
vull dir,
és com una casa
normal i corrent,
que saps que
ho has d'arreglar,
no pots anar fent allò,
suposo que els ocupes
deuen destrossar
tot el que poden,
per què?
Pel temps que hi han d'estar,
doncs,
ja n'hi ha prou,
ja els està bé,
però amb un allar
saps que
el dia a dia
has d'anar fent,
vull dir,
si s'espatlla una bombeta
has d'anar,
mal que sigui el sinus,
a buscar una altra bombeta,
és lògic.
Ara tocarà el comerç tradicional
i em va,
direm que això d'anar,
vaja,
d'anar a comprar
el comerç autòcton,
la bombeta,
no és impossible,
però tu saps que...
Tot i que al final
el que prolifera és això.
Tu saps que la gent va...
Ara...
La gent ho fem,
ràpidament,
vas al de baix de la botiga,
al del costat,
a comprar qualsevol cosa,
i es fa,
vull dir,
i que no pari,
i que no pari,
vull dir que clar,
ja es començar a agafar el cotxe,
per anar a comprar
d'una bombeta...
A les gavarres.
A les gavarres.
Doncs dir,
ja, escolta,
quan em faltin 7 o 8,
ja els compraria totes alhora.
Ara parlarem de Setmana Santa,
que vull fer una pregunta
de la Setmana Santa,
però sembla,
vaja,
el camí,
pel que es veu a tot arreu,
el camí que sembla cada cop més clar
és que les institucions
que deies abans,
cada cop haurem d'anar
més de la mà
de l'iniciativa privada,
de l'empresa privada,
per dir-ho així,
és a dir,
col·laboracions público-privades
per dir-ne davant projectes
que si no,
d'altra manera,
no hi ha...
Vaja,
la caixa és buida,
com s'ha dit moltes vegades.
Ahir en parlava,
per ser,
l'alcalde de l'Ola,
el Pau Ricomà,
en la seva conferència a Ciutat,
va parlar d'això
en l'àmbit turístic,
també de crear
aquesta àrea metropolitana
del transport,
l'autoritat metropolitana
del transport,
que això també,
clar,
som una demarcació
prou gran,
amb pes absolut,
però que s'ha de reivindicar
també aquest pes absolut
que tenim
com a zona metropolitana.
No, no,
és que ara això ja fa temps
que ho deia,
inclús ja va començar
com el Sergi de los Rios,
va començar aquesta idea
que hem de deixar
de ser poble
per passar a la seva ciutat.
I per tant,
passar a la seva ciutat
vol dir
encapçalar projectes,
no més de Tarragona,
sinó de tota...
Primer pensàvem
d'una mica del triangle
Reus-Tarragona-Valls,
que és un potencial
impressionant,
no?
Vull dir,
amb totes les...
hi ha polígons industrials,
amb tots els mitjans
de comunicació,
amb totes les vies
de comunicació que tenim,
en aquest voltant,
clar,
potenciar això al màxim
és d'alguna manera,
evidentment,
un benefici per la ciutat
i per tot,
no?
Per tant,
hem d'arribar
a aquesta possibilitat
de poder crear
una àrea metropolitana
de Tarragona,
que seria una mica
el potencial del sud,
no?
Aquelles antigues disputes
de veure qui té
el campadà més alt,
no?
Allà no...
Sembla que ja no estan
gaire en voga,
no?
Històric,
aquestes disputes,
eh?
És una frase feta,
els de Valls diuen
que a Valls
es mira el cel
per tres motius,
eh?
Per veure el campanar,
per menjar calçots
i per veure els castells,
eh?
Vull dir,
i clar,
tenen la possibilitat
aquesta d'aixecar
la mirada en l'aire,
eh?
Però avui dia
s'ha de mirar en l'aire
i s'ha de mirar cap al costat
i s'ha de mirar a terra
també però no ensopegar.
Vull dir que
hi ha moltes maneres
de treure conclusions
d'aquestes coses així.
El que és cert
és que durant molts anys
s'ha fet una política
de campanaret, eh?
I a vegades
de campanaret
i de capelletes dintre.
Perquè tu parlaves
de la Setmana Santa
que a vegades
són aquestes coses, eh?
Clar,
la idea d'empresa,
jo,
si hem de tocar el tema
de la Setmana Santa
el toquem si vols.
Però pensa que
la Setmana Santa
té una empresa
al darrere
que té
gairebé
dos mil anys.
Si estem al 2015
i l'Església
es va fundar
als 33
de la nostra era,
eh?
Doncs feu la diferència
i estem a tocar
els dos mil anys, no?
Eh?
I l'esperit
s'embufa.
I és una institució
eclesiàstica
però religiosa
d'alguna forma, no?
Aleshores,
les coses d'aquestes
pensada
a vegades també
amb l'esperit
del moment
en què es va fundar
l'Església.
L'Església
es funda
amb uns coneixements
de l'època
que és
l'imperi romà.
I els romans
tenen molt clar.
I el judaïsme.
Eh?
I el judaïsme.
I el judaïsme, clar.
I a banda,
sí,
manté moltes coses
també, encara.
Això, per això.
Perquè
pobretes dones
jueves.
Sí, sí.
A vegades
hi ha tradicions
d'aquelles
i cançonetes
d'aquelles
que la mare de Déu
quan era petita
anava a l'escola
mentida podrida.
Aprendre de lletra.
Aprendre de lletra.
Amb un cistellet
i quatre floretes.
Vull dir, clar,
són coses
són coses d'aquestes
que diuen
sí, està molt bé
que es cantin
aquests romansets, no?
Però el cert és
que la dona
estava completament
deixada de la mà.
Avui en dia
les coses han canviat.
A l'Església
poquet a poquet
perquè costa
canviar.
no a l'Església
i a la societat
absolutament.
Cadascú es portarà
surten números
d'aquestos
que les dones
que treballen
que no tenen
la mateixa oportunitat
que els homes.
Hi ha algunes dones
que sí,
com se diuen
les hermanes
cop a l'ovis
i companyia
d'aquelles.
Clar, vull dir,
no tot és igual
però de fet,
de fet,
estem en una època
en què
batibulls,
polítiques de campanaret,
capelletes tancades
que costa obrir-les
però a poc a poc
s'ha avançat,
s'ha avançat
i cal, vull dir,
mires enrere
i dius
ep,
qualsevol
de tempo pasado
no fue mejor,
eh,
no fue mejor,
vull dir,
no li agrada a ningú
tirar enrere.
Valors potser sí,
eh,
però a canvi dels valors
de pèrdua
d'alguna cosa d'aquestes
n'hi ha altres,
moltes,
que han estat positives,
eh,
i cal pensar això,
vull dir,
cal pensar
que avui dia
en un món globalitzat,
en un món
que et passa una cosa
i l'endemà
ho surt a tot arreu,
vull dir,
les notícies volen,
eh,
els coneixements volen,
si les notícies
són autèntiques,
la informació periodística
està més o menys
ben feta,
senyor conductor
del lloc,
i no es venten
qualsevol rumor
o qualsevol rocada
d'aquestes
que hi ha per televisió,
que això ja sabem
que és també
a l'època romana
hi havia el circ,
panem circensem,
eh,
però clar,
a poquet a poquet,
a poquet a poquet,
el pressupost de cultura
anirà augmentant,
eh,
la gent no solament
sabrà llegir
i escriure,
sinó que entendrà
el que es llegeix
i sabrà llegir
entre línies,
s'arribarà amb això,
eh,
s'arribarà amb això,
però això costa,
no es pot fer de la nit al dia,
eh,
i jo espero,
jo espero
que d'alguna manera,
doncs,
doncs,
s'entenguin les coses
com s'entenen.
Avui dia a la Setmana Santa,
evidentment,
eh,
pels restaurants
i per la gent
té un atractiu turístic
i fins i tot
un atractiu gastronàmic,
eh,
si cau o caigui
o quan caigui,
aquí hi haurà de seguida
la cuina
de la Setmana Santa
i faran,
no faran
que els sotades
amb botifarra
blanca,
negra,
llangonissa,
eh,
i cançalada,
vull dir,
faran el menjar,
el bacallà
o les gambes
i els d'Agostín,
si tu vols,
els que se'ls puguin
pagar
i els hi agradi,
que agradi tot,
però,
però vull dir,
els,
què s'ha fet ara últimament?
Això,
la Setmana,
no,
de les papes?
La jornada
és una mica de la gamba.
No,
no,
allò més llarguet,
home,
que ho xupes pel darrere,
que no s'ha de xupar pel cap,
que fa un arròs boníssim.
L'escamarlà,
no?
No,
home,
no,
no,
les galeres,
les galeres,
és un menjar boníssim,
boníssim,
el que passa que abans
era menjar de pobres
i ara,
com el bacallà,
que abans era menjar de pobres
i ara és menjar de rics,
perquè et val igual,
és més car un tall de bacallà
que no pas un bistec.
Doncs,
clar,
vull dir,
totes aquestes coses,
que hi ha una miqueta de folclòria
amb la Setmana Santa,
potser sí,
també,
la tradició,
que han canviat,
aquí a Tarragona
no hi havia tantes bandes
de bombos i timbals
i coses d'aquestes així.
L'altre dia m'explicaven,
en dient que hi ha alguna part
de la gent jove
que ha pres part,
o que pren part,
de les diferents confereries,
que a mesura que es fan grans,
alguns desapareixen,
se'n van a estudiar fora
i cost que reenganxin
quan un cop han sortit
i parlaven d'això,
que hi ha això
que no passa a una congregació,
que passa a moltes congregacions
i que es nota al final
a l'hora de repartir bèsties.
Passa a moltes entitats,
eh?
Passa a moltes entitats.
A tot arreu,
el jove necessita volar,
necessita volar.
Hi ha un acudit,
hi ha un acudit
que els capellans,
abans,
alguns capellans de pobles,
llocs aquests,
tenien molts mals de caps
amb els coloms,
que encara en tenim aquí a Tarragona,
amb els coloms,
no?
Que se'ls hi posaven
per dintre
els golfes,
eh?
I allò,
els excrements
i la pudor
i tot el que tu vulguis,
o entraven dintre la iglésia
i no hi havia d'allò.
I un els hi va dir
de forma simpàtica,
diu,
feu el que feu normalment,
els bategeu,
els confirmeu
i després ja no els trobareu mai més
perquè plegaran.
Però tornen,
a la llarga tornen,
i són com les oranetes
que han conegut el niu
i tard o d'hora tornen.
Dius que has generalitzat això,
Joan Andreu,
que creus que has generalitzat
això que passa?
Sí, sí.
Que hi ha falta implicació.
No, jo els anys que m'he estat
amb Òmnium
que fa anys en jove
trobaves, clar,
que mentre estudiava
o no estaven incorporats
aquí a la universitat,
doncs col·laboraven,
d'acord,
però clar,
hi van arribar moment
en què,
clar,
per la situació,
evidentment,
d'estudis,
anaven a fer Erasmus,
anaven a fer,
o trobar Fenya,
doncs a l'estranger,
evidentment,
doncs marxaven.
Doncs quan tornen,
costa una mica més
d'incorar.
Però acaben,
aquells que tenen inquietuds,
troben l'espai associatiu,
i sobretot aquí a Catalunya
de trobar l'espai associatiu
per poder-s'incorporar
amb el moviment que sigui,
no?
Torna amb els fills,
després,
torna al cap d'uns anys
amb els fills.
Torna amb els fills
o torna com han tornat tots.
És molt difícil
en un partit polític
que les joventudes
de no sé quins,
perquè tots tenen
el grup de les joventudes,
doncs arribin a ser,
continuïn sempre.
Per què?
Perquè arriba un moment
en què a la llista
quants joves hi ha?
Vull dir,
menors de 30 anys,
poquíssims.
Poquíssims.
Per què?
Perquè hi ha una generació
que s'aferra a la cadira
i no la deixa, també.
El relleu es produeix
quan s'arriba a una edat
més madura
i van fent.
Tothom diu,
s'ha de donar oportunitat
als joves,
però, clar,
no es pot deixar tampoc
d'avui a demà
aquellò que costa portar
en quatre dies,
potser els joves
no ho sàpiguen portar bé.
que de la mà
una miqueta
com quan apren
a caminar
un cariu petit
que no el pots deixar
de dir
no, no,
tira endavant.
Hi ha qui
de recient nascuts
els tira a la piscina
i diuen que
ja en saben nedar
i se n'aprenen.
M'acostaria molt,
no sé fins a quin punt
els pares
s'atreveixen a fer això.
No s'ofeguen,
però...
No s'ofeguen,
però...
Pel instint de supervivència,
però no és això.
Però no és això, clar.
Això no és aprendre a nedar.
És això, vull dir,
hi ha l'època
en què fan un curset,
com els joves,
ve l'època
en què els porten a fer,
jo què sé,
els cursos
o la universitat d'estiu
de cada partit.
És la formació,
la formació.
Cada partit té els seus formadors,
no?
Sí, sí, l'escola de formació.
I d'aquests
en destaquen dos o tres
que sí,
acaben sent...
N'hi ha molts
que han començat així.
Diríem noms
de tots els polítics
que fa quants anys
que s'arrosseguen
pel partit.
és normal.
Torno-ho a la Setmana Santa.
Això que he vist
en algun diari
de passar a la ITV
de les peanyes
i portant els tintors...
Això és el Pau.
Pau.
Ara tot se diu així
en cicles,
el Pau.
Pla d'autoprotecció.
És, mira,
és una cosa
que ja existia.
Ja existia
de forma
no tan fiscalitzada.
No tan fiscalitzada.
Però és allò
de si podem evitar
un perill,
evitem-lo.
d'aquí
a que passin
la ITV,
doncs,
a vegades
ha passat
un pas,
un misteri
de Setmana Santa
que van rodes,
ha de tirar
les rodes
perquè no engras
o los ejes
me llaman
de ser ingressado.
tota la part
per frenar.
O abandonado.
Abandonado.
Abandonado.
alçada.
Bé,
les coses d'aquestes.
Ja sí que hi ha
ben asseguretat.
El que passa és que
amb els plats
de protecció
és terrible.
Vull dir,
també fer una manifestació.
Estem preparant
la trobada
de gegants
d'escoles
aquí a Tarragona
a l'abril
i,
bé,
és impressionant
la quantitat
de papers,
paperassa
que necessites.
A part que tot això
suposa,
el part de protecció
suposa
certificat d'ascensor,
certificat d'electre,
certificat de gas,
certificat de tot,
d'extintors,
el que vulguis,
de tot.
I clar,
tot ha de venir a casa
per fer-te certificats.
Que està molt bé
perquè la seguretat
ha de primar,
però clar,
arriba un moment
en què dius
si no faig altra cosa
que certificats.
Això és allò que dius
que costa més
de la salsa coconill,
no?
És a dir,
que costa més
de la...
Sí,
sí,
però ja hi era.
Aquí,
per exemple,
per Santa Tegla,
la festa major,
quan es mou molta gent
i es mouen moltes coses,
doncs hi ha d'haver
una certa normativa.
La baixada de l'àliga,
per exemple.
I quan hi ha foc,
encara més.
I quan hi ha foc,
vull dir,
anar amb els coets
d'un lloc a l'altre
suposa
moure
material inflamable,
perillós,
etcètera,
etcètera.
Qui el guarda,
qui el guarda...
Els trabucs
dels trabucaires
han d'estar
en condicions.
Vull dir,
és com tot,
els que van a caçar
de tant en tant
passen la revisió
també de les armes,
m'assembla.
La Guàrdia Civil
ho controla.
El que passa és que llavors,
ara imaginem-nos
un poble petit,
un poble petit
amb un regidor de cultura
de festes
d'un poble petit
i que es pot trobar
que si ha de contratar
un grup de diables,
per dir alguna cosa,
o una trobada de diables,
li pot ser l'últim
més car tot això
que no pas contratar el grup.
Sí, sí.
Perquè en aquest pla
l'ha d'encarregar
amb el que el fas,
hi ha d'haver una ambulància,
hi ha d'haver-hi bombers,
preventivament,
s'ha de redactar aquest pla,
s'ha d'empassar...
Unes assegurances,
clar,
és que has de contractar...
i un gestor
perquè gestoni
tota l'economia,
encara que sigui
una entitat
sense lucre
i benèfica
d'aquestes que hi ha,
avui dia hi ha lleis,
hi ha lleis per tot,
però això dóna vida
també
a tota la burocràcia
que hi ha al voltant,
perquè totes aquestes coses
l'ha d'inspeccionar algú
i a casa et vénen
cada X anys
a veure
si el calentador de gas
funciona bé,
si no passa res,
per què?
Perquè allò
pot sortir el gas,
pot petar una bombona
de botar
o alguna cosa d'aquestes
i fer una desgràcia grossa
o si a la plaça del rei
en un moment determinat
s'hi posa un munt de gent
o si puja el misteri
per a baixar a pescateria
en un moment
que és culminant també
que és d'aquells bonics de veure
i de tot
i aquell misteri
s'emporta 3 o 4 crios
o una carrossa
de la cavalcada de reis
doncs s'acosta un crio
per agafar un d'allò
doncs han de tindre
en guany les carrosses
de la cavalcada de reis
anaven tapades
totes les rodes
per evitar
que un crio
amb tota la bona fe
del món
es posés allà sota
per agafar un caramel
que ha passat
en ocasions
i que un pare irresponsable
doncs
li passi el mateix
o deixi marxar el crio
però clar
on hi ha l'home
hi ha el perill
i l'accident
és una cosa
com diu la seva paraula
accidental
com més bé
estiguin
mirades les coses
però també hi ha
una altra dita
en castellà
lo mejor
es enemigo
de lo bueno
i a vegades
està clar
per fer una cosa
immillorable
no sé si
compensa
i a la llarga
pot passar
que dius
doncs pleguem
pleguem
deixes de fer coses
per això
són tan els entrebancs
que et trobes
que tu
escolta tu
deixem-ho estar
hem d'anar agafant el rodatge
hem d'anar agafant el rodatge
i a considerar-nos
aquestes noves normatives
d'un moment
veurem això
aquests estintors
no els veurem
els estintors
no els veureu
sí sí
però han de ser especials
perquè jo
ara m'he enterat
de totes aquestes coses
nosaltres tenim
a l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa
hi ha un dels vocals
que és especialista en això
i es va
vaja
no ens va omplir el cap
però va dir que han de ser
de dos tipus
perquè han de ser
de no sé què
de no sé quantos
no valen els normals
d'un grat
perquè el material
a la llarga
el vestit
la túnica
del Nazaré
haurà de ser
d'un tipus
de material
la roba
perquè sigui
allò que no sigui
ignifugor
o una cosa semblant
antiinflamable
antiinflamable
per què?
i algú
algú
algú que posi
aquesta llei
segur que té
una fàbrica
de teles
antiinflamables
perquè a la llarga
tots hem canviat
els triangles
tres vegades
com a mínim
que portem els cotxes
tots hem de portar
ara una samarreta
d'aquelles
que faci llumetes
per la nit
una armilleta
d'aquelles
aquí surten
una sèrie de coses
que és veritat
vull dir
si tens una pana
al mig de la carretera
i no t'has posat allò
i és de nit
corres el perill
que a l'obrir la porta
i voltar per allí
passi un cotxe
i se t'emporti
tanquem la tardúlia
a la notícia
a última hora
Nataniago ha guanyat
les eleccions a Israel
els que estaven empatats
no, no, han guanyat
per penaltis
100% escoltat
ja ha guanyat
el Lícut
per tant
la formació
de Nataniago
més del que s'esperava
senyors, gràcies
Josep Maria
gràcies
Josep Maria Sabatero
gràcies
i també Joan Andreu Torres
gràcies
i fins la propera
anirem parlant
molti, molti, molti