Obrim aquest espai Lletres
que a fi us ho farem cada dilluns
amb la col·laboració de l'àrea de cultura
l'àrea de lletres de l'Ajuntament de Tarragona
per això un dia més ens acompanya Joan Cavallet
tècnic de cultura. Joan, bon dia.
Avui ens espera un Lletres
d'aquells clàssics
parlarem de literatura, parlarem de presentacions
de llibres. Exactament.
No cal rebuscar massa temes
perquè hi ha llibres que després de Sant Jordi
continuen sent actualitat. Sí, sobretot perquè
a Sant Jordi n'hi va haver molts, en guany
i a més a més
molts van arribar, per qüestions
de procés editorial, van arribar
justet, justet i per tant
calia que continuéssim després.
Presentem doncs els dos autors dels moltíssims
avui ens acompanyen dos autors de casa
Francesc Valls, bon dia.
Hola, bon dia i moltes gràcies per haver-me convidat.
100 dòlars i una cabra.
Sí, per 100 dòlars, per 17 euros
pots dur a casa teva 100 dòlars i una cabra
podríem dir-ho d'aquesta manera. Per 17 euros?
Sí, és el que va al llibre.
El llibre.
T'endus els 100 dòlars i la cabra.
Jo, ja buscam una explicació més diferent.
Molt bé, Victoria Pellegrin.
Hola, bon dia.
Bon dia.
T'estrenes?
Totalment, sí.
Amb Xenay?
Sí.
Una història d'amor, m'han dit?
Bé, és més que una història d'amor.
És una història d'amor, però també és un viatge interior,
és un viatge físic d'Occident a Orient,
és un viatge de dalt a baix, del nord al sud,
del capitalisme a espais més...
bé, en vies de desenvolupament,
en una època passada.
Molts de viatges de la veada.
Són dos viatges, no?
I, sí, una història d'amor i de desamor,
que fa l'enllaç entre Occident i Orient.
Doncs ara parlarem també de Xenay,
l'estrena de Victoria Pellegrin en el món de les lletres.
Jesús Figueres, bon dia.
Em falten micròfons.
Falten micròfons, perdoneu, tenim l'estudi poc ocupat.
Sí, avui presentaré llibres que se n'han parlat,
se n'han parlat d'un nivell, jo en parlaré d'un altre,
que és l'amic i inventari de contes de Piscina, un petit oceà.
Molt bé, avui te'n vas a la literatura,
bé, no ben infantil, il·lustrada, en tot cas.
Sí, sí, sí.
No només infantil, eh? Molt bé.
Infantil, il·lustrada, molt bé.
Doncs el Jesús Figueres sempre el presentem ara al començament,
ell ve com a un dels membres de la pell,
i cada setmana ens recomana un llibre,
el presentem al començament,
però saps que t'adono pas al final del programa
però pots intervenir quan vulguis, d'acord?
Si et sembla, Joan, comencem fent una mica de valoració
de com està la primavera literària,
què li queda i com va l'exposició?
Bé, li queda poquet ja, de temps encara,
però només hi ha dues activitats.
Sí, puja't el micròfon, Joan, una miqueta.
Sí?
Sí, que estaràs més còmoda.
Així millor?
Diria que millor, sí.
Sí, molt bé.
Li queden un parell d'activitats?
Un parell d'activitats al juny,
com a activitats noves, diguem, no?
Que són, d'una banda, un cicle teatral
dedicat als mites femenins del món clàssic,
del món grecorromà.
És un cicle que ha organitzat
i ha produït el col·lectiu de teatre Tecla Smith,
que ha funcionat en base a uns tallers que han fet ells
i que nosaltres hem ajudat que es puguin portar a escena.
es farà aquest cicle en quatre dijous,
els dijous successius del mes de juny,
des del dia 4,
i al llarg d'aquests quatre dijous,
en diferents espais,
l'antic ajuntament, el pretori,
el Museu Nacional Arqueològic,
podrem veure els personatges més clàssics
de la literatura universal, femenins,
com ara Antígona, com ara Epigènia,
com ara Medea, com ara Dido, etc.
Em sembla que ja van fer un experiment d'aquests,
no pot ser? O és la primera vegada?
Ells han fet ja un taller,
i del resultat d'aquest taller
hi ha aquest cicle públic, diguem-ne.
Molt bé.
Aquesta és una de les activitats que queden.
L'altra activitat que queda de la primera literària,
encara s'ha de presentar,
però és el festival que organitza la pell
juntament amb la Casa de les Lletres,
que és Veus Paral·leles.
per això ja és a finals de juny,
per tant queda temps per què en parlem.
I mentrestant tenim l'exposició Lletres Llegades
a l'arxiu,
que la tindrem oberta fins a finals del mes de juny,
i el proper dia 13 de juny
farem una visita guiada.
Ah sí, 13 de juny?
13 de juny, dissabte.
A quina hora?
Bé, en principi...
El matí?
Sí.
En principi a les 12,
però en funció de l'afluència farem altres torns,
en funció de quina afluència hi hagi
de gent que s'hi vulgui inscriure.
Recordem que l'exposició encara quedarà oberta
fins a finals de juny.
Sí, fins al 28 de juny.
Molt bé.
Ah, i ens podem inscriure a la inscripció prèvia, no?
Per anar a la visita a la del 13.
Per poder calcular, evidentment.
De tota manera, la gent, aquell dissabte, dia 13,
si vol, sense inscripció, anar a l'exposició,
hi pot anar també.
L'únic que intentarem controlar
que els grups que hi hagi no siguin excessius
de nombre de persones, una vintena de persones.
Molt bé.
Doncs, dit això que ja anirem recordant,
li queden ja els darrers traços a la primavera literària.
Entrem en matèria?
Entrem.
Joan, sí.
Què cal dir del Francesc Valls, calçada,
que no sapiguem ja.
Bé, jo crec que aquí,
mig per casualitat,
però potser tampoc no tanta casualitat,
quan vam organitzar
qui havíem de portar,
primer vam dir, a veure,
posem en un cantor els poetes
o en un cantor els narradors,
els novel·listes, per dir-ho d'alguna manera.
I aleshores,
trobem dues persones
que es complementen
perquè, d'una banda,
la Victòria acaba de publicar
la seva primera novel·la.
I, per mi,
el Francesc és el que va començar
una certa història, no?
Perquè quan va escriure,
quan va publicar
a quatre mans
Estic morta, saps?
Estic morta, saps?
Era...
Fa molts anys, d'això, eh?
Molts anys, molts anys.
Home, doncs com a 30, no?
Sí, sí.
Era en un moment
en què pràcticament
tots els joves
que intentaven fer literatura,
tothom intentava fer poesia,
era la moda,
eren tots...
I ell es va atrevir,
que també feia poesia,
ja en feia,
es va atrevir
a escriure una novel·la.
I això va ser
una obertura d'un camí.
30 anys, no?
Doncs, i després d'això
n'hi ha hagut bastantes
i bastantes èpoques
i circumstàncies, no?
Aleshores, bé,
és acarar
algú que ja té
una trajectòria llarga
escrivint
amb algú que comença
i em penso que això
és una manera de presentar...
Sí, estem l'Alfa i l'Omega.
Però l'Omega és l'última,
ja s'ha acabat.
No, encara...
No, encara continua, encara continua.
Sí, sí.
Doncs, mira, si et sembla francès,
ja que el Joan ens ho planteja
d'aquesta manera,
comença amb la Victòria.
I li pregunto a la Victòria
a veure si a tu et sona
tot això que dirà ella.
Amb què t'has trobat
a l'hora d'escriure la novel·la?
Què t'ha motivat
a fer una novel·la
i amb quines dificultats
o qüestions t'has trobat?
Perquè ara t'ha passat la pilota
i dius
si en el teu cas
fa 30 anys va ser igual.
Bàsicament,
jo aquesta novel·la
l'he anat escrivint
molt a poc a poc.
És la història
que més temps
s'ha tardat
en escriure.
De fet,
jo són
tot un seguit
d'històries
que m'havien explicat
quan era molt jove
que vivia a l'estranger
i vaig estar vivint
a Ginebra
durant molts anys
i ja quan estava
instal·lada aquí a Tarragona
doncs vaig començar
a sentir
que totes aquestes històries
les anava perdent.
Anava perdent
els llocs,
els fets
i fins i tot
les persones
que me les havien explicat.
I aleshores
el que vaig intentar
va ser posar-les per escrit
i d'aquí a Novelaro
doncs va ser un procés
que va venir
d'una manera natural
però puc dir que això
potser fa una mica més
de deu anys que estava escrit.
Aleshores
en un moment donat
vaig decidir
ara fa poc més
d'any i mig
pràcticament dos anys
de donar-li
acabar de donar-li forma
i fer-ne una novel·la.
Amb el que m'he trobat
bé, doncs
amb la meva pròpia evolució
no?
Del que pensava
fa deu o dotze anys
al que pensava ara.
Des del punt de vista
del que seria
la producció
i l'edició
de la novel·la
doncs
jo la veritat
és que edició
en Silva
en Silva Editorial
doncs
es va posar al meu servei
i des d'aquest punt de vista
el que potser expliquen
molts altres
escriptors
és que
bé, no he tingut
aquestes dificultats
però sí és cert
que
entres en un món
completament
desconegut
difícil
és
molt molt difícil
i realment
és admirable
quan una persona
és capaç
de poder
arribar a fer
la seva primera publicació
per tots els entrebans
i tots els obstacles
que ha de superar.
Això sí que ha canviat
molt la història, no?
Jo penso que cada llibre
és començar de nou
no és tan fàcil
trobar un editor
o
guanyar un premi
o que algú et faci cas
és realment difícil
però jo entenc
que quan es fa
per sort
hi ha gent
com
els que tenim aquí davant
el Joan Cavaller
o el Jesús
o gent que
professionalment
o no professionalment
estic parlant de Tarragona
d'alguna manera
em mouen les coses
però
és difícil
és difícil
perquè a més a més
existeix un mercat
amb grans editorials
petites editorials
i arriba als llocs
és complicat
però quan un escriu
es planteja ja
el fet de
bueno
això ho he de publicar
o és un procés
que intenteu
que vagi separat
aïllat
de dir jo escric
i després ja veurem
com ho moca això
bona pregunta
eh
no ho sé
no ho sé
perquè quan escric
no penso que això
doncs ja està
ja m'has dit
ja fa separat
jo necessito escriure
jo necessito escriure
i és una manera
de viure
eh
no diré que sigui
un sacerdoci
no diré que sigui
una
però sí que
jo soc això
aquesta persona
que escriu
si això
sigui escriptoret
escriptor
o
lletra ferit
o una persona
que
és igual
jo escric
i he d'escriure
una mica
te passa amb el
100 dòlars i una cabra
com amb la Victòria
que és un recull
d'històries
que li han explicat
i que han de quedar
o el teu és al revés
vull fer això
i me'n vaig cap allà
i que m'ho expliquin
és una mica complicat
però t'ho diré
perquè crec que és interessant
100 dòlars i una cabra
és
a part d'una història
que
està lligada
etcètera
etcètera
surt
a partir de
3 setmanes
d'anar
amunt i avall
al nord i al sud
i al centre
i a la dreta
i a l'esquerra
i al territori
estrictament israelià
o als territoris
palestins
i parlar amb la gent
amb la gent
i la gent
n'hi ha de tota mena
hi ha els guapos
els simpàtics
els fanàtics
els ultrareligiosos
això és d'una banda
i d'una altra
però hi vas anar
per escriure el llibre
sí
per tant va ser una mica
al revés de la Victòria
tu vas dir
jo vull escriure això
me n'hi vaig
no
jo vaig anar
a Israel
per primera vegada
a presentar un llibre
que s'havia publicat
meu
que és Xelom Tarragona
que també estava
a breu
i jo allà
ja coneixia
un senyor
que es diu
Tarragano
que és descendent
dels jueus
expulsats
de l'any 1492
i aquest senyor
és el que es va encarregar
una mica
de la presentació
del llibre
la presentació
del llibre
va ser fenomenal
per a mi
perquè hi havia
gent que jo admiro
el Iom Tomasif
que està mort
que era
un doctor
d'història
específic
i especialitzat
a nivell mundial
molt reconegut
dels cals jueus
que a més a més
jo sou fill de Santa Coloma
de Caral
i va començar a parlar
de Santa Coloma
sense saber
que jo era
per tant
a més a més
hi havia un ex-president
d'Israel
Isaac Nabón
històric
dels fundadors
dels que van conviure
amb la Golda Meir
el Beguín
etc.
per mi era com un somni
conèixer aquesta persona
l'amistat
es va anar
diguéssim
intensificant
perquè
ell té molt d'interès
amb Tarragona
amb els seus orígens
etc.
i un dia em diu
per mail
hauríem d'escriure
un llibre sobre Israel
de fotos
de cultura
d'indústria
del que sigui
de política no
perquè de política
no en volíem parlar
i a partir d'aquí
va sorgir la idea
de buscar
gent
del puzzle d'Israel
perquè aquí veiem
des de la distància
d'aquests 4.000 quilòmetres
que ens separen
veiem bons i dolents
blancs i negres
quan vas allà
veus que no és així
és el mateix
que pot passar
per exemple
amb un que veu
la televisió
a Palència
o a Cuenca
i expliquen coses
sesgades
de Catalunya
quan arriba
i diu
ah però tu ets català
però que no s'estàveu barallant
que no s'estàveu perseguint
no
vull dir
en realitat
és una mica això
jo volia demostrar
la vida quotidiana
ensenyar
mostrar
la vida quotidiana
de la gent que estima
que s'enamora
que la millor és palestí
que la millor et jueva
o sigui
la vida no és blanc
o negre
ni aquí
ni allà
i a partir d'aquí
aquestes entrevistes
moltes d'elles
formals
gravades
i escrites
i d'altres
agafades al vol
vull dir
perquè
i tot això
convertit en novel·la
exacte
amb alguns personatges
quina estructura té la novel·la
perquè clar
si parles de tantes persones
entenc que és una novel·la
d'aquestes corals
i evites enllaçades
o com va
sí
a més a més
en el repte
amb tot això
que és molta gent
amb el repte
que s'entengui
i que arrossegui
una història
que arrossegui
el lector
i possiblement que surtin totes
perquè cadascuna
devia ser vàlida
amb alguns
vaig fer un matxembrat
per exemple
si els ultraortodoxos
n'he entrevistat
tres
per dir-te alguna cosa
doncs
faré un personatge
d'altres
són personatges
purs
i d'altres
són inventaris
o sigui
tota la gamma necessària
perquè jo pogués
vestir
un edifici
que s'aguantés
que tingués
coherència
que no
i que sobretot
tingués
el que ha de tenir
una narració
que es tiri
que hi hagi una miqueta
d'amor
humor
erotisme
i sense arribar a ser
un documental
que documenti
que tingui un valor afegit
que sigui verossímil
perquè està tret d'allà
que mostri el dia a dia
un possible dia a dia
exacte
d'Israel
i clar
d'allà hi ha moltes anècdotes
de coses que he viscut
i que he vist
i tal
bueno de què va
i què hi té a veure
els centros
i la cabra
si es pot explicar
aviam
va de
un
pro-palestí
voluntari
de mans unides
que coneix
una periodista
de Barcelona
que coneix
una periodista
catalana
convertida
el judaïsme
i que a més a més
és sionista
que s'han d'aliar
o sigui
són dos pols oposats
perquè un és
un és sionista
més cap a catalanista
i l'altre és
això del catalanisme
o
ho té més tou
s'han d'aliar
per salvar un nen
palestí
i llavors
aquí sorgeixen coses
que és l'amor
hi ha l'enclatge
hi ha l'enclatge
també
l'enclatge català
també hi és
sí
no és que situes
el lector allà
perquè penso que el lector
d'aquí s'ha d'identificar
amb el que llegeix
i el de 100 dòlars
i una cabra
és
un preu
és allò
com li diuen
regatejar
és un títol
molt de novel·la negra
jo crec
de l'oeste
de l'oeste
jo pensava en western
molt de pols
molt de pols
molt de pols
molt bé
doncs mira
saltem d'Israel
de Palestina
saltem cap a l'Índia
però primer
partim dels Alps
sí
a veure
Victòria
quin és el viatge
que ens proposes
bé
el viatge que us proposa
és precisament
ja he dit abans
que era un recull
d'històries
que he intentat
establir un únic fil
argumental
i crear una única
història principal
jo vaig estar vivint
a Ginebra
durant molts anys
i la història
amb la que m'he basat
ha estat
amb la professora
de francès
que vaig tenir
quan vaig arribar
i vaig estar
a classe d'acollida
era una dona
que havia viscut
molts anys
a l'estranger
i la seva experiència
tant des del punt
de vista de professora
amb aquell bagatge
que portava
era fantàstic
i és bàsicament
aquesta base
és
enfrontar
una persona
als anys 70
que vivia
en un país
com és suïssa
als anys 70
sobretot
un país receptor
d'immigració
un país
opulent
ric
una persona
que pràcticament
no té cap problema
doncs
s'enamora
d'un diplomàtic
i sembla
que la vida
sigui tota
de color de rosa
fins que
aquest diplomàtic
és destinat
a la Índia
i ella
el segueix
i és
amb els anys
passats a la Índia
que serien
més o menys
des de mitjans
dels 70
fins als 90
és tota la seva
vivència
és tot allò
que aprèn
quan
precisament
doncs
donar aquest pas
i viuen
a la Índia
no com una persona
d'un cos diplomàtic
sinó com una
com una persona més
i totes aquelles experiències
i tots aquells moments
que es troben
i que
al final són certs
vull dir
estar basada
en petites històries reals
no totes
de la mateixa persona
no totes
les ha viscut
les ha viscut ella
però sí que són
aquestes experiències
històries
anècdotes
que
havíem compartit
amb amics
que venien a casa
i que eren una mica
de tot arreu del món
com el cas
del francès
hi ha un matxembrat
de moltes d'aquestes històries
per fer
aquesta
única història
per la portada
entenc que
la major part
del llibre
de la història
passa a la Índia
hi ha una part
important del llibre
i crec que és
possiblement
la més interessant
que passa a la Índia
però és un viatge
d'anada i tornada
per tant
surt dels Alps
per tornar als Alps
quina és la teva
experiència
amb la Índia
quina és la connexió
doncs
jo no he anat mai
a la Índia
i la veritat
és que m'he tingut
que documentar
moltíssim
buscar
moltíssima informació
avui en dia
és molt fàcil
a través d'internet
però fa 10-12 anys
no era tan evident
i la veritat
i la veritat
és que he passat
moltíssimes hores
buscant informació
amb llibres
amb documentals
la veritat
és que tant
el Nacional Geogràfic
com la 2
possiblement
doncs
eren problemes
que es miraven
molt a casa meva
sí, sí
haig de dir
que
bueno
han pujat fins i tot
les quotes
suposo
de
l'audiència
i la veritat
és que
i sobretot
també
de parlar
de persones
que havien estat
d'experiències
és cert
que una de les persones
que havia conegut
a Ginebra
havia estat molts anys
vivint a la Índia
havia estat vinculada
amb un centre
religiós
que després
va formar
part
d'una ONG
d'àmbit internacional
i per tant
les seves experiències
tot allò
que ella ens explicava
a més
a més
era
era una religiosa
hindú
però que havia estat
treballant
amb religioses
espanyoles
per tant
parlava força bé
el castellà
i bueno
doncs
és una mica
recollir experiències
totes aquestes
sí
totes aquestes
experiències
recollides
i
bueno
posades
en veu
de la protagonista
per què?
perquè vas tenint
necessitat
de dir
això que no es perdi
perquè ho trobaves
fascinant
quan t'explicaven
totes aquestes històries
per fer un homenatge
a les persones
que t'explicaven
també
tot plega
sí, sí
possiblement
hi ha totes aquestes raons
però sobretot
en un moment donat
amb el que
bueno
vivia aquí
trobava a faltar
encara
durant els primers anys
trobava molt a faltar
les persones que havien estat
les meves amigues
i tal
és cert que avui en dia
a nivell de comunicació
és molt fàcil
estar
mantenir comunicació
però
fa 26 anys
quan jo vaig venir
a viure cap aquí
la veritat
és que el telèfon
era caríssim
i
et transmitaves
el correu escrit
aleshores
bé
amb algunes d'elles
havies deixat
de tenir comunicació
i era una mica
parlar una mica
del que havia estat
la teva vida
les experiències
que havies tingut
vivint
a l'estranger
i també
fer aquest recull
d'aquestes persones
sobretot
per tenir-les per escrit
ara diré una obvietat
però suposo
que estareu d'acord
o sigui
a l'hora de triar un tema
per una novel·la
que és una cosa tan personal
aquí n'està en compte
editorial
n'està en compte
el públic
que voldrà llegir
sí que després
hi poses els ingredients
i els elements
però és una cosa
molt personal
el tema
ha de ser alguna cosa
que et cridi
que et motivi
que no saps
on acabarà allò
però que no t'ho així
jo no trio temes
jo penso
que el tema
em tria a mi
o sigui
quan un tema
vas pel carrer
o estàs llegint
o que vas al cine
o qualsevol cosa
et cau algú damunt
que dius
ostres això és interessant
i quan vols aprofundir
en el meu cas
ho vols explicar
però d'una altra manera
que és
la qüestió
de construir
una història
a partir
d'aquell tema
del que sigui
fàcil construir una història
fàcil trobar el llenguatge
la manera d'expressar-ho
no
una mica de vegades
costa més
és obviat la resposta
no
però és com diu el Francesc
les coses van sortint
és que
sí
jo recordo per exemple
que en l'estructura
jo necessitava sobretot
perquè fos
que la gent ho vegi
com una història real
el que jo pretenia
és que es vegi
com una història real
aleshores vas introduint-ho
amb elements
de la història contemporània
en un moment donat
faig diverses referències
a la primera
la primera cimera
de desarmament
de
d'energia
bueno
de
de
de missils nuclears
entre Estats Units
i aleshores
hi ha una cimera
entre Nixon
i Brezhnev
que precisament
enquadra perfecte
o sigui
jo havia estat
establint una història
i realment
els fets reals
o sigui
encaixen perfectament
en la història
o també
doncs
amb l'amor
per exemple
de Rajiv Gandhi
o
per exemple
una part
de
de la història
que passa
és Sri Lanka
i precisament
són tots els
enfrontaments
entre Tamils
i Singalesos
que han marcat
possiblement
la història dels anys
però llavors
què fas Victòria?
Escrius fluidament
la història
i després
la revises
la repasses
i vas anant
nodrint
vas anant
introduint elements?
jo el que vaig fer
va ser escriure
una història
tal i com jo
la recordava
amb tots els elements
i tots els personatges
i que havien participat
que m'havien explicat
i aleshores
doncs
ràpidament
va sorgir
dos personatges
claus
que són
la parella
el diplomàtic
i aquesta noieta
que segons
el Jesús Montllau
que va fer la presentació
era una nena pija
la va definir
clarament
en les primeres
tres pàgines
i
i
bueno
ells dos
comencen a apropiar-se
d'aquella història
vull dir
al final
sembla que
no ho sé
agafin vida
no?
i
i que quan
vas revisant
tot el que has escrit
realment
hi ha elements
que els incorporen
ràpidament
a la protagonista
femenina
hi ha elements
que s'incorporin
ràpidament
al protagonista
masculí
i
després
sí que intentes
veure
una mica
com
com encaixa
els fets
que han passat
amb la realitat
amb la història
i veus
que realment
hi ha aspectes
que sembla que
hagin passat
que siguin aposta
vull dir
que hi ha coincidències
que realment
et sorprenen
Francesc
tu planifiques
a l'hora d'escriure una novel·la
allò que en diuen
com la bíblia
de dir
l'estructura
o també deixes fluir
després
jo planifico molt
després m'ho salto tot
però si no hagués planificat
no m'hauria pogut saltar
vull dir
m'ho salto tot
jo em feia una composició
em feia un mapa mental
tinc una
una sèrie de fitxes penjades
o pòsits
o coses
i això ho fas
i tant
el que passa
que després
els personatges
van agafant força
i per exemple
en aquesta novel·la
hi ha un personatge
que és totalment fictici
que és Isat
i que és
amb el que més
m'identifico
a mi em fa molta gràcia
perquè els personatges
van agafar força
els hi dones tu
te deus encarenyar amunt
deus dir
ostres aquest dona de sí
tu te n'adones
que aquest personatge
vol dir coses
i llavors has de plantejar
vale
li deixo dir aquestes coses
sí o no
fins aquí
clar el faig gran
no li dono volada
però si li deixo dir
aquestes coses
quina repercussió té
perquè ha de tirar enrere
a retocar coses
per exemple
si ara aquest personatge
resulta que és pare
i que això influeix molt
en la novel·la
i estem a la pàgina
150
i he d'anar enrere
per veure
quan ha sigut pare
o com a mínim
i clar
cada vegada
que hi ha un canvi
són moltes coses
que es canvien
i com que és un equilibri
un edifici
d'equilibri
has de mirar
que tot tingui
allò
que s'aguanti
si poses una peça
i ho ensorra tot
i sí
hi ha personatges
que demanen
i que tenen molta força
i que et creixen
i més et diré
quan tu li preguntaves
a la Victòria
sobre el fet d'escriure
si et planteges
o no et planteges
i jo
quan estic realment
en l'època
febrosa
perquè primer hi ha
una època
que ho has incubat
que són els viatges
que és més tediós
perquè no és tan creatiu
quan m'arriba
l'època febrosa
per entendre'ns
jo tinc la sensació
que quan em poso
davant de l'ordinador
amb tots els meus pòssils
el diccionari
el mapa
o el que sigui
al costat
que tinc una sèrie
de personatges
darrere
que m'ho dicten
no sempre
vas a raig
jo sé que no són veritat
però m'estan funcionant dins
o me'n vaig a dormir
i sento els diàlegs
que no escriuré
però que potser
hi recuperaré
d'alguna manera
no els escriuré
perquè si no
no dormiria
el procés d'escriure
no de documentar
i tal
el d'escriure
podries quantificar
quant de temps
pel que dius
ho fas molt seguit
aviam
com vols dir
no t'entenc la preució
quan te poses ja a escriure
amb l'ordinador
suposo i tal
quant de temps
ja has dedicat
a escriure
a vomitar-ho tot
és que jo
quan escric
per mi escriure
és estar davant de l'ordinador
encara que en aquell moment
estigui documentant-me
o estigui
redactant
i cada dia
una estona
cada dia
cada dia
cada dia
de 5 a 9
de 5 a 10
molt bé
vull dir
creure-t'ho
intenset
eh
intens
sí
el que passa
també ara ho he de fer més
perquè em costa més escriure
com més gran m'he fet
més m'he costa
físicament parlant
jo per exemple
havia tingut una novel·la
em fa vergonya dir-ho
la podia escriure en 3 mesos
no ho deia
perquè deies
com pot ser
però és que ara no puc
ara aquesta
la tenia escrita
de fa un any
que vaig estar un any
escrivint-la
i he estat un any
per escriure-la
no vol dir que hagi estat
cada dia
amb la novel·la
però he tingut que
deixar
una distància
perquè em feia
molta por publicar-la
pels meus amics
israelians
perquè jo dic
el que veig
que ha agradat
que ha agradat
què t'ha dit
el que més li interessa
diu que no se la llegirà
perquè m'estima molt
però algú que ho ha llegit
agrada
no desagrada
no desagrada
també em fa por
per la part dels palestins
perquè quan obres la boca
i et deixes anar una mica
també de seguida
salta tothom
aquí és un tema
molt candent
i ho he fet
amb molt de respecte
amb molt de sentit
per la humanitat
que hi viu
d'un cantó
i d'un altre
i amb l'ànsia
de fomentar
una mica
un esperit
més
comprensiu
traducció
tens alguna traducció
publicada
no
gran fallo
perquè
si estés en castellà
hi ha gent
que ho està demanant
bueno
gran fallo
és un començament
una cosa
que vaig fer
perquè
he volgut ser molt fidel
amb la gent
que he entrevistat
la vaig traduir
al castellà
però
és una traducció
no literària
més perquè
vegin de què parlo
o el que dic
o no dic
no fos cas
que a vegades
o per si
hi ha alguna cosa
que es desajusta
ningú em va dir res
però ara
me l'estan demanant
en castellà de veritat
o sigui ben escrita
el que passa
que bueno
m'hi hauré de posar
doncs ja ho saps
és a girar feina
noes
moltes gràcies
abans de marxar
però
li demanem
al Jesús Figueres
que encara ens parli
més de literatura
amb imatges
amb molta part gràfica
molt artística
la veritat
Piscina
un petit oceà
aquesta editorial
sí
parlaré de dos llibres
un és l'amic
i l'altre és inventari
de contes
bé aquí
jo entrem ara
en un món
aquí ara vosaltres
heu parlat
de dos mons
no
l'Índia
Israel
ara entrarem
en un món
vosaltres suposo
que també
dins de les vostres novel·les
molt d'imaginatiu
molt de creativitat
és un món
dedicat
al conte infantil
il·lustrat
i
a mi m'ha fet molta gràcia
perquè he entrat
a la pàgina web
de Piscina
un petit oceà
que és l'editorial
que ha dit
aquests llibres
i llavors
diu
parla per exemple
dels
dels il·lustradors
i parla
dels autors
diu
aquest per exemple
l'autor
és una dona
és
Joana Pijama
i aquí l'autor
és
diguem-ho
el Joan Mitjons
i llavors
vas veient els personatges
surten retratats
a la pàgina web
però llavors
veus que tots aquests personatges
tenen
una connexió
amb
Joan Rioner
que Joan Rioner
és
tarragoní
dramaturg
actor
director teatral
va estudiar història de l'art
va formar part
de companyies
de Puigginal i Tarambana
en Etilosis
i altres grups
d'animació infantil
diguéssim
també és actor
de genovesa
narratives teatrals
i director
i és escriptor
i editor
llavors per tant
hi ha una connexió
entre aquests
aquests noms
imaginaris
diguéssim
i ell mateix
llavors
els il·lustradors
també donen una informació
molt interessant
per exemple
l'amic
la il·lustradora
es diu Berta Artigal
i fa servir
que és l'autora
d'aquests dibuixos
jo
jo intento
sempre batejar
el que passa que no
això que faig jo
és molt aficionat
i penso que el tipus
de dibuix que fa
jo em diria
que és
a veure com ho he escrit
expressionisme infantil
perquè fa uns dibuixos
que destaquen elements
fortament acolorits
és el color
i l'expressió
és molt expressionista
en canvi
l'altre llibre
que és
inventari de contes
il·lustrat per Julio
Julio
Aliau
que és
de les Terres de l'Ebre
diu que
aquí agrada més
el mestral de l'hivern
que els mosquits
de l'estiu
llavors jo crec
que els seus dibuixos
són realistes
en predomini
de tons grisos
jo els definiria
com els dibuixos
serens i tendres
perquè a mi
m'aporten serenitat
i tendresa
clar
estic fent unes definicions
a partir del que jo veig
llavors
aquests contes
per exemple
en l'amic
el protagonista
és el menut
el menut
és un nen
de 8 anys
dos mesos
i 23 dies
vesteix amb samarreta curta
i banyador mullat
fa un metre
i 26 centímetres
d'alçada
pesa 25 quilos
i té un 32 i mig
de peu
si fa no fa
està avorrit
aquesta és la presentació
que fa
diguéssim
la contraportada
del llibre
i a l'inventari
de contes
el Joan Mijons
que és l'autor
diu
m'agraden els contes
en forma de llista
és per això
que en aquest recull
en trobareu tants
de llistes
en tinc moltes
per exemple
tinc una llista
dels llibres que llegeixo
una altra llista
dels meus gelats preferits
una de noms de vaixell
fins i tot
tinc una llista
de les llistes
que enllesteixo
i
jo penso
que tant un com l'altre
són contes per infants
i també per grans
perquè és que jo
llegint-los
ho he passat divinament
té grans
dosis de creativitat
i té un llenguatge
poètic
molt
molt maco
el llenguatge
va encadenant
imatges
que es troben
en el món
dels somnis
dels més petits
però que quan un de gran
llegeix els contes
reconeix
que quan era xiquet
també pensava
d'una manera semblant
també hi s'ha veure
tocs d'ironia
d'humor
que apaguen
una mica
o parivaguen
o distreuen
o ensucren
els possibles
moments dramàtics
que hi puguin haver
en els contes
en les històries que expliquen
i també
he sabut veure
una miqueta
potser una mica
de rastre
de Pere Caldés
una miqueta
una miqueta
hi ha per exemple
un conte
que es diu
coses que porta
al mar
o sigui
explica una tempesta
el mar està esvalutat
i llavors
quan s'acaba la tempesta
el protagonista
es passeja per la platja
i troba un munt de coses
que ha portat al mar
i diu
un raspall
de color verd
una perruca rissada
un entrepà de tonyina
un coixí
un paraigua
una banyera
una casa
de set pisos
tota sencera
abandonada
a la platja
i llavors explica
què hi ha
dins de la casa
dels set pisos
o sigui
és un món
d'una fantasia
i d'una creativitat
i d'una poesia
jo em penso
molt interessant
és la filosofia
que hi ha al darrere
d'aquesta editorial
tarragonina
peculiar i específica
com és
piscina
a un petit oceà
molt artesanal
a més
que té cura
tant de la història
amb aquesta imaginació
com de donar sortida
també als il·lustradors
aquells grans oblidats
a vegades
quan parlem de literatura
i que aquí te'n dones
compte
ostres
que tenen un paper
i que n'hi ha
de tots els colors
Jesús Figueres
molt bé
m'ha sorprès avui
amb la literatura infantil
bueno
has xalat com un nen
sí, sí, sí
ho he passat molt bé
Jesús Figueres de la PEN
moltes gràcies
com sempre
de res
agraïm també la presència
avui a la Victòria Pellegrin
que ha vingut a presentar-nos
la seva txenai
Victòria
felicitats
i moltes gràcies
el Francesc Valls Calçada
100 dòlars i una cabra
Francesc
moltes gràcies
felicitats també
i a Joan Cavallé
gràcies també
per acompanyar-nos
a vosaltres
a
itali