This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cú, Cú, Cú, Cú, Cú, Cú, Cú, Cú, Cú, Cú.
I avui és el programa Cú amb l'Associació Empresarial Química,
amb Naico Té, amb Tarragona Ràdio,
per conèixer les empreses del polígon química a Tarragona,
recordem el més gran del sud d'Europa.
I en aquesta jornada volem conèixer una de les empreses de ganes del nostre territori,
parlem d'asfaltos espanyols CSA, TSS.
I parlem d'una empresa que en guanya compleix 50 anys d'història,
té una capacitat de refinament de 1,4 milions de tones anuals de cru
i produeix més d'un milió de tones anuals de batum asfàltic.
Avui us ho explicarem exactament què és això del batum asfàltic.
Representa, de fet, el 45% de la producció total d'aquest hidrocarbur a nivell de tot l'estat.
Una producció anual de batum que faria possible la construcció,
perquè es fa una idea, de més de 5.500 quilòmetres de cartera nova
i, a més a més, de dos carrils.
Entre el 50 i pràcticament el 80% de la producció es destina a l'exportació.
Des dels seus inicis, les seves activitats disposen de concessió també portuària,
a través de la qual gestionen tres terminals d'atracament.
En paral·lel, també la seva activitat de refinació
disposen d'una planta de cogeneració d'alta eficiència
amb una potència que equival al consum elèctric
d'una població d'uns 25.000 habitants.
Avui, de tot el plegat, en volem parlar
i tenim d'una banda el director general de CESA,
que és el Javier Sancho.
Javier, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I també s'acompanya el Jordi Gonyi,
que és el responsable de gestió de recursos i també de comunicació.
Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Parlem d'això, eh?
Parlem de batum asfàltic, no?
Que si ens fem una idea del que representa...
Parlem de carreteres, eh?
D'un dels productes amb els quals es fa l'asfalt de les carreteres.
No parlem de l'asfalt, que és una altra d'una, no?
És diferent, eh?
Bé, primer de tot, ens agradaria donar les gràcies
de tindre aquesta oportunitat de parlar de CESA,
de parlar d'asfaltos espanyols,
que, com bé n'has dit, és una empresa
que aquest any ens agradaria remarcar-ho
només començar fent 50 anys a Tarragona.
És una de les empreses pioneres.
I sí, doncs, encara que el nostre nom sigui asfaltos espanyols,
és curiós, però nosaltres sempre comentem de forma anècdota
que no fabriquem asfaltos,
nosaltres fabriquem betún, betún asfalti.
La terminologia d'asfalto ve del terme anglosaxó asfalt,
que és el terme amb el que tècnicament es coneixia,
tècnicament, el betún asfàltic.
Nosaltres fabriquem betún.
Realment, el nostre producte està al voltant de tots nosaltres.
El betún asfàltic té diverses aplicacions,
però el convencional, el que fabriquem nosaltres,
és la base de l'asfalt,
de la pavimentació de les carreteres.
El betún asfàltic, per explicar-lo de forma senzilla,
seria la substància, la matèria que fa de lligant dels àrids
a l'hora de fabricar l'asfalt.
Si ens fixem el paviment d'aquí mateix,
aquí davant de la carretera, de l'Avinguda Roma,
si ens fixem, que moltes vegades no hem fet aquest exercici,
podrem veure que hi ha moltes pedretes, molts àrids.
Aquestes pedretes, aquests àrids, no tenen les propietats
per mantenir la consistència de la carretera
amb les temperatures i amb el tràfic rodar.
Llavors, el nostre producte és el lligant,
és el que fa que aquestes pedres, aquests àris,
mantinguin la consistència per poder tindre un tràfic pesat
i, sobretot, en condicions de temperatures adequades i duraderes.
Per tant, parlem de carteres, però d'un dels components,
un dels components que hi ha a l'asfalt,
de carteres de vies, com la que hi ha aquí davant,
que si fem això que diu el Javier, ens acostem, mirem de prop,
veurem que hi ha aquesta pedreta granulada,
que és una part de l'asfalt,
i l'altre seria aquest batum, que és un derivat del petroli.
És a dir, que aquí arriben vaixells carregats de petroli,
van aparar algunes d'aquests terminals portuàries
que gestionen la CESA, i a partir d'aquí tot això es treballa
en un seguit de plantes que estan situades al costat
del complex de l'antiga Universitat Laboral,
allà mateix al costat.
Què passa un cop arriba aquest producte?
És a dir, com el treballeu i en quina temperatura?
Perquè crec que aquest és un producte que s'ha de treballar
amb certa temperatura, un cop està allà elaborat.
Sí, anem a veure.
Sí que m'agradaria precisar que els orígens,
nosaltres estem a Tarragona des de l'any 1960,
a CESA sempre ha sigut una empresa especialitzada,
una refineria especialitzada en fabricar aquest batum.
És a dir, no és una refineria convencional.
Els crus, el petroli cru que nosaltres processem,
no és un petroli que puguin processar la majoria
de les refineries que tenim a l'estat espanyol,
perquè té una quantitat de productes pesats molt gran,
que fa que sigui rendible extraure la fracció pesada.
A nosaltres, com ben comentaves,
a la nostra terminal marítima,
que tenim una concessió,
tenim tres plataformes,
dos en forma de pantalà i un altre, un moll,
que és la plataforma 100, un moll fixe,
rebem els crus dels nostres accionistes.
Nosaltres som una empresa que actualment treballem
a règim de maquila.
Maquila és un terme tècnic que vol dir transformació.
El que fem és el cru que rebem de CEPSA i Repsol.
Nosaltres som una empresa que és, curiosament,
en dos grans competidors del sector energètic,
dos grans multinacionals,
es van posar d'acord al seu dia per crear una empresa
a 50%, 50% propietat,
i nosaltres treballem per campanyes per aquestes dues empreses.
CEPSA, Repsol,
ens avisen, arriben els barcos a la nostra terminal,
com ben deies,
ja el cru és un cru que ha d'estar a unes temperatures elevades,
50-60 graus, són crus extra pesats,
des de la terminal marítima,
nosaltres el trasllarem als nostres tancs,
nosaltres tenim,
que és una altra de les nostres característiques,
una gran capacitat d'emmagatzematge,
hem de tindre segregat,
separat, el cru d'un accionista i el cru d'un altre,
tenim en total,
de tots els productes,
matèries primeres,
a prop de uns 600.000 metres cubits de capacitat,
i una vegada el tenim als tancs,
què és el que fem?
Hem de dissenyar la millor fórmula de barreges de crux,
per a obtindre l'especificació del beton asfàltic.
El processem a les nostres unitats de destil·lació,
és una unitat de destil·lació convencional,
on té una columna que funciona a pressió atmosfèrica,
una altra columna que funciona a pressió de buit,
i a partir d'aquí obtenem un 70% de les nostres productes
és el beton asfàltic,
però no ens hem d'oblidar que després hi ha un 30% restant,
que són gasolines, dièsel,
són destil·lats, destil·lats metxos de molt alta qualitat,
que nosaltres retornem,
ser via barco, via tuberia,
als nostres accionistes,
repsol i cebsa.
L'altre 70%,
que és la nostra raó de ser,
és un beton asfàltic,
que no és una commodity,
no és un producte que pot fabricar qualsevol,
sinó que hi ha molt de know-how,
hi ha molt de coneixement darrere,
perquè no qualsevol beton serveix per pavimentar qualsevol carretera,
tenim distintes games de qualitat,
hi ha una característica fonamental
de totes les que s'han de complir,
que seria la duresa del producte,
que és molt bàsica,
hi ha un assaig de laboratori molt especialitzat,
que parlant de forma molt sumera i molt senzilla,
que tothom entengui,
seria un equip automàtic,
calibrat, en unes condicions molt concretes,
introduir una agulla al producte,
en unes condicions de 25 graus de temperatura,
i veure aquesta agulla,
fins a quina llargària penetra dins del producte.
Això es mesura en dècimes de mil·límetres,
i en funció d'aquí tenim la qualitat del producte.
Un producte 15-25, per exemple,
voldria dir que és un beton que és dur,
l'agulla ha penetrat poc,
i ha penetrat entre 15 i 25 dècimes de mil·límetres.
A partir d'aquí tenim altres qualitats,
50-70, etcètera, etcètera,
que al final el que es diferencien és de la duresa.
Per què és això important?
Perquè el beton que es faci servir per pavimentar la carretera
ha de tenir unes característiques,
excent d'humitat,
lògicament el que no volem és que l'asfalt,
una vegada es faci la pavimentació de la carretera,
absorbeix aigua,
i per una altra banda ha de tindre una capacitat
de durabilitat al llarg dels anys.
Per exemple, el beton dur
és el beton que es fa servir
en climatologies de temperatura molt elevada,
nosaltres, i últimament estem exportant
quantitats vora, el 80% de la nostra producció,
i exportem a països del Magreb, del nord d'Àfrica,
unes característiques de temperatura són molt altes,
però altres, com pot ser Canadà, per exemple,
o el nord d'Europa, són temperatures més baixes.
Llavors, això és bàsic
perquè després l'aplicació del producte
compleix les garanties de durabilitat del paviment.
Clar, una carretera, per exemple, al desert,
a 40-50 graus a l'ombra,
aquest beton té que ser molt especial,
és a dir, el sol escalfa,
i tots hem tingut la imatge aquella
d'anar caminant per un asfalt,
un dia de molt de sol, i que sembla que pràcticament
el peu se t'incrusti, o taqui una mica l'asfalt.
Clar, això ho teniu en compte,
tots aquests paràmetres s'han d'estaurir abans.
Lògicament, nosaltres, com comentàvem abans,
no venem perquè són les àrees comercials
dels nostres accionistes les que venen el producte,
però nosaltres som els que hem de garantir
que la qualitat del producte sigui
per realment la criminologia a la que va preparat.
Llavors, com ben dius,
no pots fer servir un beton asfàltic
d'unes qualitats molt toves,
molt toves, en una climaturgia molt elevada.
Però d'altra banda, nosaltres garantim
que els nostres productes tenen molt pocs volàtils,
és el que comentaves, no?
Hem de garantir que realment
són productes amb molt poca volatilitat,
no només per a l'efecte del pas del temps,
sinó també a l'hora de seguretat i sostenibilitat,
a l'hora de quan el fabricant, l'asfaltero,
el que realment fabrica l'asfalt,
fa aquesta projecció del producte a la carretera.
Això, Javier, vol dir I més D, no?
És a dir, laboratoris, científics,
treballant, mesurant, contramesurant
i desenvolupant,
és a dir, també aplicant tecnologia
perquè aquest producte sigui cada cop més sostenible,
no?
I suposo que per exportar, no sé, països,
per exemple, als Estats Units,
que estem aquí treballant o esteu treballant-hi,
les mesures, les certificacions són diferents
que les que demanin, per exemple, a Europa,
no?
O als països, o als Emirats Árabs,
per posar un altre exemple.
Sí, realment,
ACESA, des dels seus inicis,
s'ha destacat per el coneixement del beton asfàltic
i també per la seva flexibilitat a l'hora de produir.
ACESA és l'empresa espanyola
que forma part del Comitè Europeu de Normalització.
El Comitè Europeu de Normalització
és el comitè que està mirant contínuament
quines són les especificacions de producte
que han d'arribar,
lògicament també és una forma
de crear barreres a mercats,
llavors nosaltres hem d'estar molt a sobre,
per això participem molt activament
de veure quines són
les noves especificacions de producte
que podrien arribar en un futur
i per això l'empresa des dels seus inicis,
l'any 65,
ha tingut clar que devia tindre un equip potent
dins del seu laboratori
dedicat al desenvolupament
i al coneixement del producte
i ara que ara es parla molt d'innovació,
de tecnologia.
nosaltres continuïm mantenint
un equip especialitzat
i una planta, una planta pilot,
nosaltres, abans de processar els cruus
a les nostres instal·lacions productives,
el que fem és simular
com seria aquest producte
amb una planta pilot al laboratori
i el cru no es pot processar,
un tipus de cru no es pot processar
100% aquell cru,
sinó que s'han de fer una sèrie de barreges,
barreges de cruus, cruus amb residus,
que garanteixin que el producte complirà.
Tot això ho simulem.
Ara també és molt important aquest aspecte
cada vegada més
perquè, com abans comentava,
Acesa és una empresa
que va néixer
per donar cabida
a una necessitat
de betum
al mercat espanyol.
Estem parlant de l'any 65
amb el Pla Nacional de Carreteres
que és la que va crear
la necessitat
de crear una nova refineria.
Pensem que tot el betum
asfalti
que es feia servir a Espanya
venia d'un únic origen
que era una refineria
que en aquell moment
tenia Cepsa Tenerife.
En aquell moment
es va donar
la necessitat
d'augmentar la producció
i es va crear
la refineria
de 50 anys ja
de la refineria
en Tarragona.
Llavors,
des d'aquell moment
l'exportació
cada vegada
ha tingut més importància.
Lògicament,
nosaltres vam tindre
un màxim
de producció
de mercat interior
l'any 2009.
L'estat espanyol
estava ja en època de crisi
però una de les formes
que el govern va tindre
per pal·liar aquesta crisi
va fomentar una mica més
el tema
de la construcció,
el tema
de la pavimentació
de carreteres
i a partir d'aquí
per desgràcia
el mercat interior
ha anat baixant.
Va baixar
amb un pic
el 2010-2011
i a partir d'aquí
nosaltres vam prendre
la decisió
que teníem que mirar
encara més
el mercat mundial.
Pensem que nosaltres
fabriquem
més d'un milió
de tones de betún
però el mercat global
a tot el món
són 100 milions de tones.
Encara no s'ha trobat
un producte
que pugui
ser substitutiu
del betún asfàltic
i és la base principal
de pavimentació
de totes les carreteres
del món.
Llavors,
hi ha molt de mercat
però també hi ha molts competidors.
Llavors,
nosaltres estem cada vegada
mirant més tipus
de crux
per poder aconseguir
més qualitats
de producte.
Com ben deies,
l'any passat
vam obrir
un mercat nou
molt interessant
que és el mercat
nord-americà.
Hem de pensar
que el mercat
nord-americà
té unes especificacions
de qualitat
molt diferents
a les europees.
nosaltres tenim el mercat
europea que ens permet
amb tranquil·litat
i seguretat
fabricat per Europa.
però
era un repte.
el mercat
nord-americà
és un repte
perquè és un altre tipus
de paràmetres
són paràmetres
que tècnicament
que ens diu
reològic
el que estan més encarats
al que comentàvem
a veure
no la qualitat
del producte
quan estàs
fent la pavimentació
sinó
com serà
l'envelliment
d'aquest producte
amb el temps.
Hi ha una sèrie
de paràmetres
que ens hem tingut
que posar
al dia
amb tots aquests paràmetres
i realment
podem dir
que
aquest primer
carregament
que vam fer
va ser un èxit
i estem
continuant
en aquest mercat.
Com a forma
d'anècdota
podria comentar-te
que aquests barcos
perquè una de les qualitats
que té
o característiques
principals
la refineria
d'Acesa
és que nosaltres
podem fer carregaments
de 35-40.000 tones
de betum
d'una única qualitat
realment hi ha pocs competidors
que això ho puguin fer
però un d'aquests barcos
que a forma d'anècdota
va sortir des de Tarragona
i va anar cap als Estats Units
va descarregar
el port de Florida
va fer una segona
descarrega
a Hawaii
va acabar
a Nova Zelanda
i va tornar cap a Tarragona.
Vuit, eh?
Podem dir
que des de Tarragona
estem pavimentant
carreteres
de pràcticament
tots els continents
és un tema
que en altres
estem molt satisfets
i no ens volem quedar aquí
sinó que contínuament
estem
responent
a les demandes
dels nostres accionistes
de l'Axol i Fepsa
d'anar continuant
obrint mercats
ara estem també
fent proves
per més mercats
sud-àfricà
i realment
és el nostre dia a dia
sense oblidar-nos
que realment
el que ens agradaria
és que se reactivés
el mercat interior
lògicament
com deies
el beton asfàltic
és un producte
que per tindre
aquestes propietats
s'ha de mantindre
a uns 165 graus
de temperatura
això durant també
el trajecte
és a dir-te
de la planta
fins a Flòrida
també té que estar
en una temperatura
aviant
perquè si no
suposo que es solidifica
és un producte
viscos
que clar
si no està
en una temperatura
adequada
ho dius bé
és un producte
d'una gran
viscositat
i hem de mantindre
aquestes temperatures
perquè sigui
manipulable
lògicament
per això
al començament
insistia
que no som
una refineria convencional
perquè
nosaltres hem de mantindre
tenim una demanda calorífica
molt alta
perquè hem de mantindre
a molt alta temperatura
les nostres instal·lacions
les nostres tuberies
els nostres tancs
com ben deies
els buquets tancs
que es fa la càrrega
però inclús
les cisternes
nosaltres tenim
un carregadero
de cisternes
molt important
que té capacitat
fins a 300.000 tones
any
encara que ara estem
per la situació
del mercat interior
pràcticament la meitat
totes aquestes cisternes
són caldifugades
i han d'arribar
al punt
a una temperatura
una temperatura elevada
que després
es pugui manipular
Som un any
d'eleccions
municipals
autonòmiques
generals
es fan més carreteres
noteu que es fan
més carreteres
o que almenys
es programa més obres
a cara a aquests
propers mesos
perquè sou un clar
baròmetre
de si hi ha carreteres
ja es faldi
i hi ha batum
és a dir
que això ho noteu
suposo
Bé
nosaltres
realment
som un bon baròmetre
de la situació
de la situació
del país
en aquest sentit
sí que és veritat
com et comentava
que aquests últims anys
hem notat
una baixada
important
amb el mercat interior
però també és veritat
que al final
de l'any passat
i aquest primer trimestre
hem notat
ja una
una pujada
que no direm
espectacular
però direm
una pujada
significativa
de la demanda
de producte interior
que quan parlem
de producte interior
estem parlant
d'un hinterland
de la zona
del Mediterrani
la zona
del nord d'Espanya
inclús
el producte
que nosaltres
fabriquem
arriba al sud
de França
que això és
perquè tenim
una petita recuperació
o perquè tenim
molta campanya electoral
bueno
direm que hi ha
un mix
de les dues situacions
pensem que sí
50 anys Jordi
no es fan cada dia
Jordi 50 anys
vaja
porteu com dèiem
una empresa de gana
de les primeres
no sé si vol ser
la primera o la segona
però vaja
pot ser de les primeres
que vau arribar al territori
teniu algun acte especial
d'acord aquest 50 aniversari
aquest mig segle d'història
fareu alguna activitat especial
doncs sí
com tu dius
50 anys
es diuen molt ràpid
però costen de passar
la nostra implantació
va coincidir
en el temps
bàsicament
amb la d'IQA
i seguidament ja
amb el que avui
és d'ou
que en aquell moment
era un quinesa
no podem deixar
passar 50 anys
sense
fer
algun tipus
de celebració
tan interna
com també
una mica
doncs
de cara
a el que són
els nostres stakeholders
la nostra idea
és
cap a finals
del mes de juny
doncs
fer
unes jornades
de portes obertes
que farem
de cara
a aquests
stakeholders
en el que
mirarem
de gaudir
de la presència
de representants
de les administracions
de la indústria
del territori
de la comunitat educativa
que per nosaltres
té molta importància
i al mateix temps
doncs
una mica també
de representació
tant com sigui possible
d'altres agents
que tenen un interès
direct o indirect
en la nostra activitat
el dia següent
la nostra festa
té un caràcter
més introspectiu
és
participar
a les famílies
dels nostres
treballadors
i a la gent
que ha passat
la vida
a CESA
els nostres jubilats
que coneguin
la CESA
d'avui
conèixer els llocs
de treball
en els que
els famílies
estan desenvolupant
la feina dia a dia
i aquelles persones
que han estat
tota una vida
dedicant-se
a la companyia
doncs bueno
que tinguin
una mica
d'un refreshing
de què és la companyia
avui en dia
però després al finalment
doncs fer una celebració
més festiva
un sopar
celebració
també
de cara
a la plantilla
i de tot això
també un dels nostres
projectes
que volem deixar
també una mica
d'empremta
és que
bueno
mirarem de fer
ja el tenim
bastant embastat
un llibre
que
quan el tinguem fet
també se'n farem
arribar a un exemplar
que
intenta
sintetitzar
d'una manera
bueno
sense ser molt
feixuga
però
amb proliferació
d'imatges
el que ha sigut
aquests
50 anys
de gran canvi
en el territori
potser
SESA
és la mateixa empresa
però el territori
evidentment
no és el mateix
el territori
ha canviat
ha canviat molt
i en els últims anys
aquest canvi
ha vingut
acompanyat
també
d'una
sensibilitat
i d'un esforç
per part de la indústria
la nostra
evidentment
no s'ha quedat
al marge
de millorar
el seu impacte
en el territori
no només
portant
el valor afegit
d'uns llocs de treball
sinó anant una mica més enllà
i integrant-se en el territori
i això també és una mica
també volem posar de manifest
en aquestes jornades
de portes obertes
posar de manifest
que el valor
de les indústries
en aquest cas
la indústria química
no és només
la facturació que genera
no és només
els llocs de treball
que generen
sinó que és
un valor
en termes amplis
que van associats
en els seus processos
de producció
una celebració
el mes que ve
el mes de juny
en la que sóc ben segur
serà la Universitat
Rovira Virgili
que també feu formació dual
també esteu en permanent contacte
suposem també
com a cantera
de fitxatge
de nous talents
aquí al territori
per nosaltres
el repte
un dels reptes
més grans
que tenim
com a país
és precisament
la vinculació
d'empresa
i escola
no només
la URB
amb la que
nosaltres tenim
una col·laboració
i un contacte
continuat
a través de
visites
que rebem
les col·laboracions
que se'ns puguin demanar
però sobretot
el tema
de la formació dual
formació professional dual
que per mi
i crec que per tots els agents
implicats en aquest procés
és la clau
de la competitivitat
futura
és
arribar a vincular
els que
generen
professionals
amb els que després
ocuparan aquests professionals
i en aquest sentit
nosaltres
tot i ser una empresa
ocupacionalment
una empresa mitjana
doncs
tenim la màxima disponibilitat
per col·laborar
amb
tantes
escoles
com vulguin
desenvolupar
convenis de col·laboració
normalment a través de l'EQT
per tenir
dintre les nostres plantilles
un percentatge
que per nosaltres és prou important
de gent que
complerta la seva formació acadèmica
dintre de la pròpia empresa
desenvolupant
feines
dintre d'un itinerari
formatiu
molt concret
aquest és un tema
que
el que Tarragona
és pionera
com a territori
a títol d'anècdota
diré que jo l'any passat
vaig estar
a l'alliurement
de les primeres
acreditacions
que es van fer
de formació dual
a Sant Cugat
que va lliurar
en presència
de president de la Generalitat
i de les 400 alumnes
per uns 30 centres
que hi havia
l'Institut Comte de Rius
aportava 100 alumnes
això vol dir que
a Tarragona
s'està fent
una molt bona feina
una molt bona feina
que s'ha de fer
perquè hi ha realment
un impuls
a la comunitat educativa
jo haig d'aquí
posar de manifest
i treure'm el barret
davant de la iniciativa
de l'Institut Comte de Rius
absolutament pioner
en aquesta iniciativa
que està fent
que molts d'altres instituts
aquí a Tarragona
estiguin
seguint aquesta petjada
i
arrel d'aquí
també la col·laboració
que estan tenint
les empreses
perquè no hi ha formació dual
si després no hi ha
empreses d'acollida
Teniu un pla estratègic
que s'allarga fins al 2016
per tant l'any que ve
veniu d'una parada programada
que heu posat el dia
a la planta
ja estava el dia
però l'heu posat
bé bé el dia
què queda per fer
aquest pla estratègic
què és el que queda per fer
o com està la situació?
Com ben dius
nosaltres
l'any 2012
que va ser
l'any de constitució
realment de la direcció general
de CESA
la meva incorporació
es va crear
un nou equip directiu
nosaltres representem
aquest directiu
però hi ha moltes
és un conjunt de persones
que estem treballant
en aquest pla estratègic
i el vam definir
en un horitzó temporal
del 2012-2016
es van definir
una sèrie d'objectius
sobretot
molt dirigits
amb el que seria
lògicament
millorar la posició competitiva
de CESA
en aquest mercat
cada vegada més
del mundial
que estàvem parlant
però també
amb el tema
d'enfortir
la col·laboració
amb l'entorn
com el senyor Gonyi
estava comentant
desenvolupar
el nostre personal
i millorar
la nostra gestió
i després
molt, molt, molt dirigida
amb el tema
de la innovació tecnològica
i sobretot
a la sostenibilitat
a CESA
és una empresa
que des del primer moment
sempre
des dels organismes
està convençuda
que el desenvolupament
econòmic
ha d'anar
sempre acompanyat
d'una sostenibilitat
en els seus processos
en la seva gestió
i per això
hem estat treballant
en aquest pla estratègic
on
com ben deies
hem fet una parada
programada
que ha sigut
una parada
programada
on hem aprofitat
no només
per fer aquelles
tarees
de millora
de disponibilitat
de les instal·lacions
de manteniment
sinó també
fer inversions
molt importants
d'aquestes inversions
molt importants
per exemple
i és una de les característiques
de la refineria
de CESA
que en aquest moment
és l'única refineria
que està en condicions
de fer-ho
nosaltres
les nostres instal·lacions
les hem preparat
per poder operar
únicament
amb gas natural
com a combustible
les refineries
necessiten
una demanda energètica
molt important
una de les bases
al foloi
nosaltres
estem en condicions
i avui mateix
estem operant
ja
únicament
amb gas natural
que ens ha permès
i ens està permetent
avançar-nos
als paràmetres
d'emissions
del futur
a partir de l'any 2018
amb el tema
de la directiva
d'emissions industrials
i una baixada
significativa
de contaminants
nosaltres
a dia d'avui
estem
ja complint
aquests paràmetres
de futur
i per una altra banda
potenciar
també
el que és
i amb això
col·laborant
amb empreses
com és
AITASA
Aigua Indústria de Tarragona
que va estar aquí
fa poques setmanes
AITASA
ha fet
és un dels principals
impulsors
del projecte
de l'aigua desminalitzada
que vam tindre ocasió
aquí
dels seus responsables
de parlar
i a dia d'avui
AITASA
és l'empresa
que està
ha substituït
tota la seva
aigua de consum
d'aigua del CAT
per aigua desminalitzada
això té
una important
des del punt de vista
de sostenibilitat
i de col·laboració
amb l'entorn
i lògicament
a nosaltres
ens ha permès
optimitzar
també
el que són
les nostres despeses
d'explotació
i de manteniment
i continuem
continuarem
invertint
és una empresa
que no ha deixat
mai d'invertir
nosaltres estem parlant
entre inversions
de millora
i millores
de disponibilitat
d'uns 10 milions
d'euros
a l'any
d'inversions
en els últims 10 anys
hem superat
els 60 milions
d'euros
i dins del nostre
pla estratègic
tenim aquesta aposta
nosaltres hem de continuar
innovant
i hem de continuar
mantenint
les instal·lacions
en les millors
pràctiques
disponibles
també la planta
d'ecogeneració
aquesta planta
d'ecogeneració
que també es permet
suposem
un important estalvi
energètic
perquè de fet
parlem sempre
que si el preu
de l'electricitat
aquí és molt més car
que en molts punts
d'Europa
hi ha aquest element
també competitiu
que t'ha de tenir en compte
per no parlar
de infraestructures
si parlem de la 27
la futura 27
o del ferrocarril
tot i que vosaltres
el ferrocarril
el tercer fil
en principi
tot el tràfic
fonamentalment
és marítim
en el vostre cas
menys de cisternes
que també serien
per carretera
en aquest cas
Sí, el nostre tràfic
principal
és marítim
però sobretot
per al fet
d'haver-nos decantat
aquests últims anys
de l'exportació
però lògicament
tenim un mercat
interi
com ho comentava
del sud de França
molt important
i nosaltres
necessitem lògicament
com totes les empreses
de polígon
tindre unes infraestructures
adequades
per a un polígon químic
com el de Tarragona
que com sabem
és el polígon químic
més important
del sud
del sud d'Europa
necessitem
tant l'autovia
com les altres infraestructures
i
la via ferroviària
ara mateix
no és una realitat
desesa
però nosaltres
hem d'estar
sempre a la guai
d'oportunitats
i això no es descarta
que en un futur
pugui ser
una alternativa viable
també
per fer
les nostres
expedicions
de productes
i el cicle combinat
sí
nosaltres
estem treballant
en diverses àrees
de negoci
dins del pla estratègic
un dels temes
per millora
de competitivitat
era
la nostra realitat
segregar-la
en totes les àrees
de negoci
en què estem treballant
i que cada una
d'aquestes àrees
tingui rendibilitat pròpia
parlàvem de
la producció de betún
és una
les cisternes
és una altra
el terminal marítim
és una altra
sense oblidar
que en altres
la nostra terminal marítima
està a disposició
de tercer
és a dir
nosaltres també
fem servei
per altres empreses
a part del servei
propi
de la nostra realitat
de la nostra fabricació
de betún
estem fent expedicions
per exemple
des de fa molts anys
per Icoxa
el que era l'antiga Icoa
de monotelenglicol
tenim contracte
també mercros
i també estem fent
per Repsol
diferents
tràfics de producte
per exemple
ara mateix
tot el gasoliu C
que entra
al hinterland
d'aquesta zona
es fa a través
del pantalà
també
d'acesa
i com ben deies
un dels nostres principals
de negocis
el cicle combinat
d'alta eficència
nosaltres estem produint
electricitat
molta més
que la que necessitem
per un altre ús inter
és una planta
de cicle combinat
és a dir
produïm electricitat
i produïm tot aquest vapor
que necessitem
per mantindre
les necessitats calorífiques
a la refineria
i estem produint
uns 100.000 megawatts
a l'any
com deies
equivalent a
25.000 vivendes
el consum
d'una família
mitja
25.000 vivendes
per a nosaltres
és molt important
perquè el cicle combinat
ens permet
optimitzar
els costos
però realment
el cost de l'electricitat
per a nosaltres
és un problema
el cost de l'electricitat
que tenim també
en aquest país
però lògicament
nosaltres
venem tota aquesta electricitat
al pool
a un preu
que podria ser
millorable
lògicament
però després
les necessitats
d'electricitat
que tenim
el comprem
i ara mateix
estem en una situació
en relació
amb altres països
d'Europa
com ben saps
perquè és un problema
que tenim totes les empreses
del pòleg
realment millorable
és un dels temes
des de l'EQT
s'està treballant
a CESA
podem dir
també
que participa
molt activament
a totes les comissions
de l'EQT
de fet
a CESA
ara mateix
ostenta la vicepresidència
de l'Associació
de Empresa de Química
de Tarragona
i lidera també
la Comissió
de Medi Ambient
d'ahir
t'ho comentava
la importància
que sempre
la sostenibilitat
ha tingut
per la nostra empresa
i dins de l'EQT
i dins d'EQMET
lògicament
s'ha d'anar avançant
en la millora
d'infraestructures
i en la millora
de les xarxes
tancades
de suministració
d'electricitat
moltes gràcies
que ens hàgim acompanyat
avui
per parlar
d'aquesta companyia
que és un món
ja ho veiem
que són petits mons
dintre d'aquest món
nostre
del dia a dia
i naturalment
del dia a dia
perquè tots
que aquí més i menys
agafa el cotxe
passa per una carretera
asfaltada
i si
suposo que també
si sent pocs sorolls
si es gasten poc les rodes
també en bona mesura
per aquests productes
que es fabriquen
aquí a casa nostra
aquí al territori
avui n'hem volgut parlar
enhorabona
per aquests 50 anys
que vagi molt bé
la celebració
del mes de juny
i fins la propera
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
moltes gràcies a vosaltres