Tothom amb el suport de Dau Quémical.
Tothom amb el suport de Dau Quémical.
Tothom amb el suport de Dau Quémical.
I comencem avui parlant de l'associació Dau Quémical.
Tothom amb Tarragona, que presentava aquest cap de setmana una nova edició del seu calendari solidari de cara al 2016.
Volem conèixer les darreres propostes d'aquesta entitat que neixia gràcies a la iniciativa d'un fill de pares, d'un grup, volem dir, de pares amb fills amb discapacitat intel·lectual.
Saludem el psicòleg i tècnic de l'entitat, el Daniel Gómez. Daniel, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, Daniel. Com ha anat aquest cap de setmana? Heu presentat una nova edició del calendari, si no m'equivoco, la quinzena ja.
Sí, exactament. El divendres per la tarda vam fer la presentació del calendari 2016 i, bueno, la veritat és que molt contents per el resultat del calendari i per la proposta i poder dur-la endavant un any més.
Com heu dut a terme aquest calendari? Com ha anat tota la qüestió de treure? L'heu comptat amb ajuda per editar aquests fins a 3.000 exemplars del calendari solidari, Daniel?
Sí, efectivament, aquest calendari, bueno, el podem realitzar gràcies a col·laboradors i patrocinadors sense els quals segurament no seria possible.
i, bueno, aquest any ho hem fet amb l'ajuda de Tarraco Viva, no?, els nostres joves, bueno, s'han fotografiat amb gent de Tarraco Viva, no?, vestits d'època i, bueno, si esteu interessats el podreu adquirir i ja veureu que són unes imatges molt xules i, bueno, estem molt contents, molt orgullosos del resultat.
És a dir, que en guany, a més, el calendari, no?, pren un protagonisme especial amb el patrimoni, amb la història, amb el Tarraco Viva, perquè imaginem que a cada mes, doncs, hi ha aquestes imatges, no?, que combinen amb fotografies d'elements de Tarraco Viva.
Exacte, exacte, sí, cada mes tenim una fotografia en la que participen alguns personatges de Tarraco Viva, va, disfressats d'època, com ja he dit, i en alguns dels nostres joves, no?,
i, bueno, pensem que és un calendari, a més a més, molt útil i molt pràctic, no?, per poder tindre a casa.
Daniel, on el podem adquirir i a quin preu i on aniran a parar aquests beneficis, doncs, que us retornarà l'adquisició del calendari?
Doncs, mira, el podeu adquirir a la mateixa associació, a més a més de que tenim, bueno, doncs, molts pares i socis es mobilitzen i els mateixos també gestionen la venda del calendari
i aquests ingressos, doncs, bueno, són per poder dur endavant tots els projectes que tenim a l'associació, per el manteniment de les espais, etcètera.
Jo ara ho explicava al principi de la conversa, Daniel, l'entitat neix a partir d'un grup de pares amb fills amb síndrome de Down,
que s'agrupen per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones i, sobretot, per promocionar l'autonomia personal.
Continueu vosaltres treballant dia a dia i empenyent perquè això cada dia sigui possible i es faci d'una manera més normalitzada, entenem.
Efectivament, bueno, tot això funciona gràcies als pares, no?, al suport dels pares i, bueno, intentem cada any créixer, no?, i donar un millor suport tant a nens com a joves.
Duem dos projectes, un més encarat al suport en l'etapa educativa i un altre d'incessió laboral en l'empresa ordinària.
I, bueno, la idea és aquesta, no?, que assoleixi el major grau d'autonomia possible i per això treballem cada dia.
Teniu ara algun projecte en marxa de cara a aquest final d'any o a principis de 2016?
Algun projecte que valgui la pena destacar?
Bueno, nosaltres durant tot el curs, ja dic, fem suport als més joves a l'escola i aquí a l'associació, no?,
fent tallers, fent activitats dosi i, bueno, i programes d'inserció laboral.
A la banda, doncs, fem periòdicament activitats en l'objectiu de, bueno, de donar-nos a conèixer, no?,
i de recaptar fons pel funcionament de l'associació i, bueno, d'aquí no sé dir la data exacta,
però en breu farem la festa del tió, bueno, fem sorteig de regals, etcètera,
i, bueno, hi ha la idea de promocionar-nos, no?, i donar-nos a conèixer.
Activitats de cara ja al final d'any i pensen, suposo, en les festes nadalenques.
Daniel, quanta gent forma part ara o quantes famílies formen part de l'entitat de l'associació?
Doncs crec que aproximadament unes 60 famílies.
Tot és amb membres amb síndrome de Down o alguna discapacitat intel·lectual, entenem, no?
Principalment, sí, principalment són membres amb síndrome de Down,
però tenim també famílies amb algun jove o nen amb una altra discapacitat intel·lectual.
Daniel Gómez, doncs, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta nova iniciativa,
aquest nou projecte de calendari solidari de l'associació Down Tarragona.
T'agraïm moltíssim la teva presència al programa i moltíssimes gràcies, Seria, fins la propera. Bon dia.
Gràcies a vosaltres. Adéu.
És la tasca que fan des de l'associació Down Tarragona i ja ho sabeu que a nosaltres ens agrada, doncs, també agrupar temes
i hem de parlar d'una altra qüestió que ens porta cap al Col·legi Públic d'Educació Especial Sant Rafael,
que ha celebrat el seu 50è aniversari. De fet, ho fa amb la presentació d'un llibre i amb l'estrena del seu nou himne
i amb algunes obres de teatre. Aquest passat divendres començaven els actes precisament per commemorar aquest mig segle de vida
d'aquest centre de la Diputació de Tarragona. De seguida podrem saludar a través del telèfon la seva directora,
la directora del centre Marc Cendra, qui ens explicarà, doncs, tot l'entrellat d'aquest projecte
que han estat preparant i que ara commemoren aquest mig segle de vida del Col·legi d'Educació Especial Sant Rafael
de la Diputació de Tarragona. Podem saludar ja a través del telèfon la seva directora, la Marc Cendra.
Marc, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de Tarragona Ràdio.
Marc, la primera pregunta és gairebé obligada. Com van a divendres?
Millor no podia anar, perquè ens va acompanyar el temps. Va ser un dia amb molt de sol, amb un cel blau,
vam poder fer totes les activitats previstes a l'exterior, doncs a l'exterior. Va acudir molta gent convidada,
més tots els alumnes i molts pares i mares. Millor no podia anar. Molt bé va anar.
Marc, què és exactament el que heu aprofitat per presentar en aquest mig segle de...
per commemorar, diguéssim, com a actes destacats d'aquest mig segle de vida del Col·legi?
Doncs el que vam presentar a les 3 de la tarda al cel d'actes va ser un recull de 5 contes,
més dues peces teatrals i després també 3 contes en format digital.
O sigui, era una capseta on hi havia els 5 contes en format paper maquetats,
impresos per servei de cultura de la Diputació i un CD que si tu el poses a l'ordinador,
tens uns contes digitals en els que els nens poden interactuar.
O sigui, poden ells triar el final, un és el de la castanyera, l'altre és el de Sant Jordi
i el tercer és del patró de l'escola, de la història del patró de l'escola, que és Sant Rafael.
Llavors, això és el que es va presentar a les 3 de la tarda.
També vam estrenar un himne que vam cantar en primícia el mateix divendres
que la música l'havia fet un professor de l'escola de música, que és el Ricardo Alba,
i amb lletra meva, que no té importància, però volíem tenir un himne de l'escola
i quin millor dia que per cantar-lo per primera vegada que el dia de la celebració dels 50 anys.
Mare, el podrem trobar aquest himne publicat a algun lloc?
El teniu pendent d'enregistrar-lo, de penjar-lo a internet, no ho sé, per curiositat?
Doncs mira, ara m'has donat una idea, m'has donat una idea que ho podríem penjar al YouTube,
que també estem a les xarxes socials, doncs sí, potser sí que quan tinguem una mica de tranquil·litat
després de la ressaca de tanta feina i tal, doncs sí, és una bona idea, sí que ho farem, sí.
Mar, aquest col·legi que ara ho comentàvem, Col·legi d'Educació Especial Sant Rafael,
neixia ara fa 50 anys per donar resposta a necessitats de, si no m'equivoco,
de persones sordes o sormudes, no?
Sí, sí, en principi persones sordes.
La Diputació de Tarragona en aquell moment, dos anys abans,
abans, o sigui, en el 65 s'inicia l'activitat educativa,
però dos anys abans tenim documentació que demostra que la Diputació va fer el que ara diríem un mailing,
no?, a tots els ajuntaments de la província de Tarragona,
demanant-los-hi si tenien en el seu poble, en els alcaldes,
si tenien en el seu poble persones sordes o persones amb dificultats.
i tenim també els documents, els saludes que els alcaldes envien al president de la Diputació
d'aquella època, del 1963 i 64, dient-li
al meu poble hi ha dues persones, un altre al meu poble n'hi ha cinc,
al meu poble no n'hi ha cap.
A partir d'aquest estudi que la Diputació va iniciar,
vam veure que sí, que realment es necessitava fer el que ja havien pensat fer
que era iniciar aquesta institució, no?,
llavors de l'àrea de beneficència, que es deia, no?,
i així va ser com es va iniciar el tema, llavors van començar les obres
i a partir d'aquí, el 1965, és quan va començar com a centre, no?
50 anys que han donat per molt perquè ara hi ha més de 130 alumnes,
les edats també s'han ampliat, des dels 3 fins als 21 anys, amb necessitats especials,
és a dir que tot ha evolucionat d'una manera vertiginosa, no, Mar?
Sí, molt, molt, molt. Ha evolucionat molt, moltíssim, molt, moltíssim,
perquè no només l'educació especial, els serveis socials, no?,
amb 50 anys, tota la societat ha evolucionat molt, no?,
i la resposta, l'ajuda, el suport a les persones amb necessitats
siguin educatives com socials, no?,
evidentment en aquest mig segle ha canviat com de la nit al dia, no?
Sí, sí, i el nostre centre n'és un exemple.
Nosaltres tenim molt de recull fotogràfic i documental
que realment valdrà la pena aprofundir-hi
i potser publicar, fer alguna publicació amb imatges
i es veu realment una evolució, com tu dius, vertiginosa, sí.
Quins serveis ofereix ara o com funciona a nivell, doncs, això,
d'usuaris, d'alumnes, el Col·legi Sant Rafael, Mar?
Doncs mira, nosaltres, tal com tu deies,
atenem alumnes des dels 3 anys fins als 21, no?
Llavors, nosaltres som una escola, per nosaltres som una escola
que normal en el sentit que tenim una oferta educativa
similar, per una banda, a l'oferta educativa ordinària.
Nosaltres tenim dues aules d'educació infantil,
tres aules d'educació primària,
tenim cinc aules d'educació secundària obligatòria d'ESO
i, a més a més, tenim sis perfils de programes d'inserció professional,
el que abans eren els PQPI's i anys enrere encara eren els PGS,
i també tenim un programa d'habilitats socials,
un programa de transició a la vida adulta
i un programa de transició a la vida laboral,
amb la qual cosa donem sortida a les necessitats
de tots aquests alumnes d'entre els 3 i els 21 anys,
perquè, com tu saps, l'educació obligatòria és fins als 16.
Però nosaltres hem anat ampliant l'oferta formativa també dels 16 als 21,
perquè també és una etapa en la que poden seguir aprenent, no?
Però ja més enfocat a la vida adulta, a la vida laboral, a l'autonomia,
el poder fer una inserció laboral abans que marxin
o en el moment que hi han de marxar per a dalt, no?
Que és l'objectiu final de l'escola, no?
Poguer fer aquesta inserció social i laboral.
Precisament, Marc, potser aquesta és la qüestió més complicada, no?
El tema de la inserció laboral, sobretot en el context actual,
de les persones que han estudiat, que s'han format amb vosaltres
i que després també els ajudeu, evidentment, a inserir-se socialment
i a trobar feina.
Sí, sí, és complicat.
Seguiu potenciant i impulsant aquest avessant, no?
Sí, sí, això per nosaltres és fonamental,
perquè si tota la feina que fas amb un nen petit
des que comença amb 3 anys, va evolucionant, va aprenent, etcètera,
arribem als 21 i llavors aquell nen que va començar amb nosaltres els 3
i que va fer tants guants i tants avenços,
arribem als 21 i no li podem oferir una plaça laboral
que sigui protegida o ordinària i s'ha de quedar a casa,
per nosaltres això és un fracàs, no?
L'èxit és que realment aquesta persona que s'ha anat formant
arribi al màxim del seu desenvolupament.
I per nosaltres aquest màxim és que es pugui sentir útil a la societat
i sentir-se útil també és treballar.
Un tema, Marc, suposem que al final acabarà repercutint
amb la vida diària, amb la vida quotidiana d'aquella persona,
amb el sentiment, amb l'autoestima, amb la motivació, no?
Exacte.
El fet d'inserir-se, de trobar feina i de normalitzar
el tema de les relacions socials, no?
Sí, sí, nosaltres vam tenir el divendres,
de tots els alumnes que tenim inserits laboralment,
molts no van poder venir perquè no s'ho van poder combinar amb la feina,
però sí que vam tenir la representació.
Però és una bona notícia, al canvi, a la fi, no?
Sí, vam tenir sis alumnes en representació
i vam estar parlant amb ells i realment, clar,
la seva autoestima, el seu sentir-se útils,
valorats socialment, en l'entorn familiar,
en l'entorn d'amics, doncs això és fonamental.
Sí, sí, canvia com de la nit al dia.
Marc, tu mateix et has encarregat d'anar recuperant aquestes fotografies,
com ens deies, aquests documents des del naixement del centre.
No sé si us heu plantejat fer-ne algun tipus d'exposició,
de mostra, de publicació...
Nosaltres, la idea que tenim en el nostre programa inicial
és fer un... intentarem, si ens dona el temps i si no,
doncs sí que ens quedarà per anar-ho fent.
Ens agradaria fer un llibre, no?,
que fos Sant Rafael, 50 anys amb imatges, per exemple.
I aquí, doncs, podríem també aportar tota aquesta documentació antiga
i fins a l'actualitat, o sigui, per dècades, no?
Cinc dècades, cinc dècades amb fotografies,
unes antigues, altres ja més modernes,
amb una mica, doncs això, no?,
que recollís el que ha sigut l'activitat educativa
durant aquests 50 anys, no?, però més visual, no?
No tant un llibre de llegir, sinó de mirar i que fos curiós en aquest sentit, no?
I això ho teniu en ment?
És un projecte que posareu en marxa?
Ho tenim en ment, sí.
Ho tenim en ment i tenim una comissió formada aquí dintre el centre
que farem aquest treball.
Cada persona s'ocuparà d'una dècada o dues persones per dècada
i amb tot l'arxiu que tenim aquí al costat del despatx
que en el seu moment, doncs, fa uns 10 anys
vaig recollir d'aquí, d'allà i de tot arreu
i ara ja ho tenim tot unificat.
Aquí, doncs, ve el treball, doncs, bueno,
d'anar-hi dedicant horetes així que tens entremig, no?,
sueltes, no?, perquè, clar, aquí no es para amb la canalla, no?
I, clar, és una feina, doncs, afegida
que aquests professionals faran voluntàriament, no?
Mar, parlem abans de l'evolució del centre d'aquests 50 anys,
uns anys en què també han evolucionat i molt,
les tècniques educatives.
Cap a on aneu en aquest sentit?
Quin camí seguiu?
Quina tendència seguiu des del col·legi?
Nosaltres, el claustre del centre,
en fa moltíssima formació.
Nosaltres tenim un pla de formació de centre anual
i després en fem memòria d'aquest pla de formació, no?
Llavors, els professionals es formen contínuament,
o sigui, el tema de la formació contínua
i de la millora contínua és molt important,
i més en el camp d'educació especial,
perquè contínuament estan sortint noves metodologies,
noves respostes didàctiques,
que moltes vegades en el camp de l'ordinària,
doncs, són molt més...
en nombre n'hi ha moltíssimes més,
i en el camp de l'educació especial, doncs, costa més, no?
Nosaltres estem amb una metodologia constructivista, no?,
que és la base, no?, de tota l'educació actual, no?,
però també estem seguint metodologia TITS
i treballem molt els sistemes alternatius
i augmentatius de comunicació,
el que diem el SAC,
i treballem amb recursos digitals.
Nosaltres estem digitalitzant el centre amb pissarres digitals,
perquè tot el tema digital dona accessibilitat
als nostres alumnes als aprenentatges,
alumnes que tenen dificultats sensorials,
dificultats d'aprenentatge,
doncs, evidentment, tot el món digital és un gran recurs,
és un bon pont per l'aprenentatge i pel desenvolupament.
Llavors, la digitalització també és un pilar fonamental.
Crec que sí, que som un centre del segle XXI,
que estem a l'última tot el que podem, no?
Marta, hem parlat molt del que heu fet.
Una de les coses que teniu pendents, ja ens ho has explicat,
que és publicar tot aquest fons documental d'una manera molt visual.
Hi ha algun altre acte que us quedi per celebrar aquest cinquantè aniversari?
Sí, també tenim la publicació d'un projecte d'emprenedoria
que s'ha anat fent durant aquests darrers quatre anys aquí al centre.
S'ha fet un projecte d'emprenedoria del servei de bar
que li diem Calacati,
amb el que era el PQP i avui el PIP de llar i hoteleria.
Això es publicarà, també ja està al forn,
ja s'està coent i quan sigui el moment també en farem difusió
per fer-ne la presentació.
Una altra cosa que tenim pendent és que farem un gegant,
un gegant de l'escola que serà el gegant Rafael o Sant Rafael,
això encara ho hem d'acabar de decidir,
i aquest gegant també el batejarem aprofitant al final de curs.
Farem un bateig del gegant molt festiu i alegre.
Aquests serien els dos que tenim ara en ment,
més aquest llibre dels 50 anys de Sant Rafael en imatges,
que aquest és el que està més verd,
però que si no és aquest curs serà el curs que ve.
I en fi, doncs això és el que...
Molt bé, és a dir que tindreu llibre,
tindreu aquest projecte també publicat
i tindreu-ho gegant cap a final de curs,
que potser és una de les coses més tangibles
i que després ho disfrutaran més.
Sí, us ho farem saber a la ciutat, sí.
Doncs, Marc Centra, directora del Col·legi Sant Rafael,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest matí.
L'enhorabona, felicitats per aquest mig segle de vida
i que en siguin, evidentment, doncs, molts més.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.
Un minut i seran dos quarts de dotze del matí.
Avui hem conegut dos projectes,
el que ens portaven des de l'Associació Down Tarragona
i aquest 50 aniversari del Col·legi Sant Rafael,
que ja ens han comentat els projectes que tenen en ment
i en marxa per dur a terme a curt plaç.
Per part nostra, res més.
Tornarem el proper dilluns a partir de les 11
amb més tothom a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
No us moveu que el matí de Tarragona Ràdio
continua aquí al 96.7 FM i a tarragonaradio.cat.
Tothom amb el suport de Dau Chemical.
Gràcies.