Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
I com cada dia obrim aquesta secció viatgera, turística,
on els nostres convidats esdevenen protagonistes del Matí de Tarragona Ràdio
i sobretot ens expliquen aquells llocs que han visitat,
aquells indrets emblemàtics.
Avui diguéssim que farem un viatge variat.
Àngel Conesa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui tenim teca perquè primer anirem una miqueta lluny de casa nostra
per acabar tornant a l'entorn de Tarragona
per allò que com a casa jo crec que gairebé a cap lloc, no?
És a dir, que tenim diverses coses a comentar.
Però vols que comencem?
Deies que havíem de parlar de la zona de Ceuta,
que havies estat recentment.
Sí, bé, amb la meva condició de jubilat,
vull dir, te pots beneficiar del tema aquest dels viatges d'Incerso
i cada any procures buscar un indret que et sigui una mica desconegut.
De fet, aquest any vam buscar Benalmàdena,
que és una zona que té la sensació que vas a fer turisme,
vull dir, a fer platja i tal.
Seria un lloc d'aquells per estiuejar, no?
Exacte.
Però que realment, com que hi vas amb època que és abril-maig,
que és molt més tranquil,
vull dir, te'n permet veure moltes altres coses, no?
I en aquest sentit, vull dir, tens la possibilitat des d'aquesta zona
de conèixer una mica més Màlaga, que és una ciutat interessant,
però, sobretot, a mi me van impactar dues coses,
a més, amb una certa sort,
perquè vam tenir la possibilitat de viatjar a la Serrania de Ronda
amb una nevada d'aquella època,
amb la qual, vull dir, vam gaudir d'un paisatge
i d'una situació molt bonica, no?, molt bonica.
Aquesta va ser una part.
I l'altra part és una visita també que jo considero que és molt interessant
per a aquelles persones que no ho coneixen,
que és l'excursió fins a Ceuta.
Ceuta, ja sabeu que té, vull dir, és un...
d'Espanya, és un protectorat, no?
I allí, vull dir, a més a més, amb la història aquesta
que s'hi rodava la famosa sèrie de televisió del Príncipe, no?
Vull dir, que és un barri molt conflictiu de la ciutat,
però molt tenint en compte que la gent de Ceuta
insisteixen molt en que són espanyols.
Per exemple, quan parlen de la Constitució,
aquí diríem la Constitució, no?
Ells diuen la Constitució espanyola, no?
Vull dir, insistint molt en aquest caràcter...
Sempre hi posen aquest, no?
Aquest guardó, per dir-ho d'alguna manera, no?
Sempre hi posen aquest adjectiu, no?
Realment, la Ceuta és una ciutat petita, relativament petita,
però que té una muntanyeta allà a prop,
jo diria com aquí al Llurit, una mica més alta,
amb una vista preciosa sobre l'Estret
i sobre la zona del Marroc i tal.
Vull dir, és una experiència interessant.
És a dir, que vas estar-hi pel que seria la costa del Sol, no?
A Benalmàdena, per la zona de Màlaga,
i després fins a Ceuta.
Ens ho recomanes, aquestes dues zones,
aquests dos indrets, Àngel,
per estiuejar, per fer una miqueta de turisme,
o per anar amb temporada més tranquil·la?
Jo ho recomanaria aquesta temporada tranquil·la
i sobretot, a veure, jo crec que és una mica desconeguda,
passa una mica com a Tarragona, no?
A Tarragona, quan parlem de Tarragona,
des del punt de vista turístic,
quasi sempre pensem en la platja,
en Salou, Torra d'Embarra,
i ara, de mica en mica, anem coneixent
la Mossara, Santes Creus, tal.
I en la zona aquesta de la costa del Sol,
crec que passa una mica el mateix,
és a dir, la zona litoral és la zona litoral,
però amb molt pocs quilòmetres
tens una zona muntanyosa de molt d'interès
i poblacions com els pobles blancs,
vull dir, i la zona sobretot de Ronda,
que és famosa, no?, per el seu...
Els pobles blancs amb les cases,
aquelles característiques, no?,
de color blanc que tots hem vist
i que una zona més de contrastos,
perquè, com dius tu,
a pocs quilòmetres passes de l'ambient coster,
de l'ambient de platja...
Sí, però està a Marmella,
amb el famós d'això...
Sí, sí, sí.
I, en canvi, vull dir...
Passes de Puerto Benús gairebé a la serra de...
Cap a serra, vull dir,
la impressió de Puerto Benús,
quan hi vas, és una impressió...
Dius, això és Puerto Benús?
Vull dir, un munt de barcos, barcos, barcos, barcos...
I dius, però, bueno, això quin interès té, no?,
vull dir, això deu tenir molta gràcia
per la gent que navega i tot això,
però té molt poc interès des del punt de vista...
En canvi, els pobles de l'interior, sí,
tenen aquest sabor,
a part que s'hi pot menjar bon pernil
i coses d'aquestes,
també hi ha el tema gastronòmic,
que és molt interessant, no?
A més, un tema gastronòmic, també,
de contrastos i de canvis, no?
No té res a veure el que pots menjar
en un poble, en una zona costera...
En un pescadito de Màlaga...
Exacte.
En el jamón de...
Molt bé.
Canvia força, no?,
de la costa a l'interior, diguéssim.
Jo crec que és molt recomanable,
encara que agafis un poble d'aquests de la costa,
llugar un cotxe immediatament
i fer-te...
I poder-te moure tu pel que tu vulguis, no?
Fer descobertes, no?
I de Ceuta, què ens recomanes?
Així, per anar a veure
o per tastar fins a tot a nivell gastronòmic?
No sé si m'heu pogut tastar alguna cosa.
No, realment...
O no hi ha res característic.
L'interessant de Ceuta
és, ja et dic,
aquesta excursió a la muntanyeta aquesta,
que es pot pujar en cotxe, també, perfectament,
i és molt bonica la vista,
és preciosa la vista, no?
Amb el, ja et dic,
el Marroc amb un costat,
el penyal, no?
Etc.
Doncs de la Costa del Sol i de Ceuta,
si et sembla, Àngel,
marxem cap a Polònia,
que en principi no hi té res a veure
i queda, diguéssim, que queda lluny,
però també hi has estat.
Sí, hem estat a Polònia
i he estat una experiència interessant
per allò del Polònia i el Cracòvia,
que tothom en feia broma,
a més que a Catalunya tenim un programa
que es diu Polònia
i un altre que es diu Cracòvia.
De fet, si fas una recerca a internet,
ho dic com a una de curiosa,
perquè ho acabo de fer,
et surt primer el programa de televisió,
o sigui, com a primer resultat
et surt el programa de televisió
i després ja et surt el país.
És a dir, que imagina't
fins on agafa la importància
aquest programa còmic.
Digues, digues.
Polònia té com uns trets característics bàsics.
Primer, vull dir,
la seva religiositat,
que ens ha sorprès una miqueta
a nosaltres potser des d'aquí.
Nosaltres vam estar visitant
la Mare de Déu de Montserrat de Polònia,
per dir-ho d'alguna manera,
el famós centuari de Txesnacoba,
no recordo exactament com es diu.
i vull dir,
a veure, la religiositat de la gent
és sorprenent, no?
Això per un costat.
L'altre costat és una mica
el tema d'Ausby,
que és impactant,
i jo crec que és un tema
que hi ha molta gent
que té reticència a la seva visita, no?
Però a mi personalment
me va impactar
i crec que és una visita interessant.
És a dir,
una cosa que em vaig plantejar
en aquell moment és a dir,
com és possible
que la humanitat pugui fer
una cosa tan mal feta,
tan ben feta,
tan sistemàticament ben feta,
tan organitzada,
tan organitzada i tal, no?
Però que realment amaga,
doncs,
tot el que comporta
una zona com Auschwitz, no?
Sí, sí.
Què se't passa pel cap?
Vau poder-lo visitar?
Vau estar a les instal·lacions?
Sí, sí.
I bueno,
hi ha dos camps,
l'Ausby té dos apartats,
un que és el camp original,
que realment era,
me penso que era
un quartel dels polonesos,
abandonat,
que va ser el primer lloc
que se va instal·lar,
i després a dos o tres quilòmetres d'allí
es va crear un gran camp
de 20 vegades més gran que aquest,
llavors ja han fet
amb barracons de fusta i tal.
I s'hi pot veure tot això encara,
tots aquests elements?
Sí, sí,
hi ha temes impactants,
per exemple,
a mi el que em va impactar més
és veure una habitació
el doble d'aquesta
amb una vidriera
com tenim aquí a l'estudi
i a l'altre costat
tot ple de cabell humà.
Déu-n'hi-do.
Moltes eines,
joguines de les canalles,
vull dir,
és impactant.
A més,
tots aquests objectes
o tota aquesta zona,
que evidentment
pel context històric
impregna
o està impregnada
encara de tot aquell sentiment,
no?
Hi ha gent que diu
és que sense gairebé veure res
se't posen els pèls de punta,
no?
Sí, sí,
la guia
que ens deia
que el responsable del camp
era un GESP,
i deia
el dematí
anava a matar nens
i a la tarda
anava a acariciar
els seus fills
a l'altre costat
de la tanca
que hi tenia un xalet,
no?
Vull dir,
una cosa impactant
en aquest sentit.
Després,
realment,
el van penjar
allà mateix
a les afones
i també els galals,
no?
Vull dir,
a part d'això,
doncs,
polònia d'altres coses,
sí,
Cracòvia és una ciutat
molt bonica,
polònia ve marcada
molt per la música,
també,
no?
Evidentment.
És d'aquells països
on encara
o en molts racons
trobem música
al carrer
i on la música...
Bancs,
amb un itinerari
i amb la música
corresponent,
no?
I Cracòvia és una ciutat
molt ben conservada,
antiga,
i en canvi,
Polònia,
com que va ser
pràcticament arrasada
i Varsovia,
s'ha convertit
en una ciutat moderna,
en molts espais
grans
de modernitat.
Després hi ha
les famoses mines
de sal
que visita també tothom,
que hi ha
autèntiques basíliques
a dintre de la mina de sal,
que hi ha gent
que hi fa casaments
i tots,
hi va a casar-se,
etcètera.
I llavors hi ha
una zona de muntanya
també molt interessant,
és una visita
que jo també recomano,
sí.
Són racons
que ens recomanes
de Polònia
per si anem
a fer turisme,
també alguna època
de l'any en concret
que ens recomanis
o gairebé es visitar?
Tornant una mica
al començament
i en general
jo sempre recomano
fer visites
turístiques
abril-maig,
que són mesos
que la llum
és molt...
el dia és molt llarg,
el dia dóna pol per si,
no fa molta calor,
no hi ha moltes aglomeracions
als llocs,
però clar,
això depèn una mica
de les possibilitats
de cadascú.
Clar,
lògicament.
Tema cultural,
ja ens l'has comentat,
que molta importància
de la música,
no?,
hi ha molts elements,
molta mostra cultural
al carrer,
suposo.
Tema gastronòmic
a Polònia,
vau poder...
Jo diria que,
a veure,
nosaltres el que vam fer,
jo diria que una gastronomia
senzilla,
però bona.
casolana,
per dir-ho d'alguna manera,
almenys els llocs on vam...
A veure,
nosaltres no vam anar
tampoc a grans hotels
ni a grans restaurants
i tal,
però jo diria que vam menjar
bé i amb quantitat,
és a dir,
d'una manera bastant casolana,
sense coses molt complicades.
Molt bé,
amb relació a qualitat-preu,
bona relació.
Molt bé.
Polònia,
que és un altre dels destins turístics
que ens recomana avui
l'Àngel Conesa
i Àngel,
si et sembla,
tornem a casa nostra
perquè,
evidentment,
Costa del Sol,
Ceuta,
Polònia,
està molt bé,
però tenim també
petites joies
o petits recorreguts
al voltant mateix
de la ciutat,
a l'entorn de la ciutat.
Sí,
mira,
això hi ha una experiència
que és la que volia comentar ara,
que ja fa uns quants estius
que es fa,
nosaltres som gent
que anem a caminar habitualment
durant l'any,
però vull dir que
als mesos d'estiu
es fa una mica pesat això.
Més feixut.
Llavors hi ha un grup de gent
que són bàsicament
el de l'Ajuntament
de la Ceuta,
però que agrupa
gent interessada
des de les pedanies
de Vistavella,
les Gunyoles
i Argilaga,
que organitzen cada any
unes sortides,
els dimarts a la tarda,
que amb el nom
d'Anem a Caminar
fan diferents recorreguts
per la zona del Tarragonès,
però bàsicament
vinculades
en aquests pobles.
De fet,
la idea és que cada...
Hi ha vuit sortides,
però la idea és que
almenys una d'aquestes sortides,
una sortida de les Gunyoles,
l'altra sortida de Vistavella,
l'altra de l'Argilaga
i l'altra de la Ceuta.
Això es fa
sempre a les set del vespre
i ja et dic
que són set itineraris,
vuit itineraris
que es van començar
el set de juliol
i es van fent
de manera sistemàtica
fins al 25 de post.
Suposo que a les set de la tarda
ja és aquella hora
on comença a baixar el sol,
on comença ja a ser
més agradable
dins del calor
que fa aquests dies,
però que ja és una hora,
evidentment,
no anirem a caminar
a les dues del migdia,
sinó que
esperarem aquest moment
que comenci ja.
Són unes rutes
molt interessants
i, per exemple,
fins ara
jo he participat
en un parell
perquè tampoc
m'ha vingut bé
d'anar en totes,
però la primera
era des de la plaça
de l'Església d'Argilaga
i l'itinerari
era pel Torrent de Renau,
per la presa del Gaià
i pel Mas Moragas
i l'Argilaga.
Per exemple,
el tema de la presa del Gaià
hi ha molta gent
que no ho coneix,
tot i que està molt a prop d'aquí
i que de vegades
pot arribar en cotxe
i, de fet,
tens sorpreses
perquè des de la...
a prop de la presa del Gaià
surt un camí carreter
que va fins al Catllà
que, vull dir,
és perfectament identificable
perquè hi ha les roderes
marcades a la roca
de quan passaven els carros
per fer el recorregut aquella.
Aquest es va fer el dia 7
de juliol.
El dia 14
se sortia
des del Casal de les Gunyoles,
és a dir,
la primera se sortia
de l'Argilaga,
el segon aquesta
del Casal de les Gunyoles
i l'itinerari
era Mas Vell,
Punterró,
Mas de la Tallada,
Casalot i les Gunyoles.
De fet,
aquest és un recorregut
que té una part
que segueix una mica
el que en diem
també des de Tarragona
el camí de l'aigua.
És a dir,
Tarragona va donant
un moment de temps
que rebíem aigua
des de la mina
de Puigdelfí
i hi ha una zona
d'aquest recorregut
que passa exactament
per on hi havia
el que es deia
la mina de l'Arcabisbe,
que és una construcció
que estava
per distribuir
l'aigua allí
i que per cert
ara està en desús,
però té la seva gràcia
que sentim parlar
moltes vegades
de la mina de l'Arcabisbe
i poder-hi passar,
encara que hi ha
unes certes dificultats
perquè hi ha molt
de maturral
i moltes d'aixòs,
però les persones
que ho porten
com que ho saben
i ajuden uns els altres.
És que has de pensar
que aquestes d'aixòs
s'ajunten
a unes 70-80 persones.
Però pel que expliques,
Àngel,
el recorregut
no ha de ser
massa complicat
a nivell tècnic
o a nivell de...
No,
normalment són 9 quilòmetres.
8-9 quilòmetres.
Molt assequible,
no?
Vaja,
la gent que estigui acostumada
a fer caminats
d'aquest tipus.
Bueno,
n'hi ha una
que és la que vaig fer
jo el 28 de juliol.
Primer parlarem
del 21 de juliol,
que aquesta és una clàssica,
aquesta se sortia
des de les piscines
de Sant Pere i Sant Pau.
És a dir,
això que t'he comentat abans,
s'intercala una mica
el fet de sortir
de cada un dels pobles
en buscar altres indrets
que no siguin
exactament dels pobles.
Aquesta se sortia
de Sant Pere i Sant Pau
i l'itinerari
era la Pedrera Romana,
el Pont del Diable,
el Mas de l'Àngel,
la bassa de Mas d'en Grènell
i Sant Pere i Sant Pau.
Realment,
aquest és un recorregut
per la zona
del Pont del Diable,
que potser és una
de les zones
més conegudes
i més desconegudes.
Vull dir,
realment,
al Pont del Diable
hi ha tres o quatre itineraris
que es poden fer
sense massa dificultat
i que és una zona
buscosa
que és molt agradable
de visitar.
Aquesta seria
la que es va fer
el 21 de juliol.
I la potser més forta
en aquest sentit
que diu Estudi de Dificultat
és la que es va fer
el 28 de juliol.
Aquesta sí que hi vaig assistir
i també hi vaig anar jo.
I es diu
els set ponts de Vilavella.
Aquesta és un itinerari
que surt de Vilavella
pel Molí del Mig,
Torre del Moro,
pel Tallafocs
i baixada
pel Mas de la Pollerosa
i Vilavella.
Aquesta és sorprenent.
Jo coneixia
la Torre del Moro
perquè la Torre del Moro,
no sé si ho coneixeu,
si pot accedir
bàsicament des de Vilavella,
des de
Mauferri,
des de Salomó,
hi ha diverses possibilitats.
És una torre de Guaita
que és un dels llocs
més alts
de la zona aquesta.
Llavors,
es pot baixar en cotxe
des de Vilavella
fins a una espècie
d'aparcament
que hi ha de terra,
però es baixa
per una zona
asfaltada,
que ja és molt bonic
en si
perquè és com un torrent,
molt d'això,
i llavors d'allí
es comença a caminar
i clar,
el més dur
és la pujada
de la Torre del Moro
perquè la van fer
des del que es diu
el tallafocs.
Llavors,
un tallafocs
és...
A veure,
jo podia
anar bé
de respiració,
però les cames
me fèiem figa
al final,
però bueno,
en arribar a dalt,
pensa que clar,
si l'activitat
ha començat
al set,
set i quart
i arribes a dalt
a la Torre del Moro
que són pràcticament
quarts de nou
o una cosa així,
la vista és preciosa,
vull dir,
amb una posta de sol...
Llavors dius,
ostres,
ha valgut la pena
pujar fins aquí,
allò que ja...
tot i que sigui estiu
ja fa més fresqueta
i la vista...
Sí,
a la hora ja el sol
no deixes tant,
és molt agradable,
llavors la baixada
perquè aquesta és
la baixada
és més senzilla,
vull dir,
és per la vessant
que ve des de Solomó
i és una miqueta
més senzilla.
Són indrets
o llocs
que els tenim molt a tocar
de casa,
i que potser no els coneixem
i és bonic també,
anar-ho a veure
i anar-ho a caminar.
Em queda alguna
d'aquesta sortida?
Sí,
el 4 d'agost
es devia fer,
vull dir,
aquesta no hi vaig existir,
des de la punta de la Mora,
des de més,
sortint fora...
No,
i mateix no,
la setmana passada,
perdona.
Sortint de l'indret
que hi ha dels pobles
aquests
i era des de la punta de la Mora
i era un recorregut
pel camí de Ronda,
Tamarit,
en fi,
era de conèixer una mica
el tema
de la desembocadura
del riu Gaià.
Amb aquest cas
per baix,
diguéssim,
per la zona de la Llera,
no?
Que és molt bonic
també aquesta zona
pel seu contingut ecològic,
no?
Vull dir,
d'això.
El 11,
que aquest sí que era ahir,
aquesta se sortia
des de la Secuita
i era el recorregut
per Mas Moragues,
Mas Taret,
Mas del Cos del Cosme,
Mas Estiles
i piscina de la Secuita.
I diu,
es repartiran entrades
de la piscina
pels caminants.
que tenia la seva gràcia.
Si tot podem acabar amb una,
vaja,
acabar,
no ho sé,
però el pròxim dia
una remullada
a la piscina,
fantàstic.
Aquesta té un interès
a la Secuita,
no sé exactament
si es va passar
per aquesta zona,
però darrerament
s'han descobert
uns assentaments romans,
més que assentaments,
sembla ser
que els romans
quan van arribar
a aquesta zona
van construir
unes fortificacions
o un campament
a prop de Tarragona,
no?
però amb defenses
i tal.
I ara han descobert això.
Quan van arribar
els romans
van venir a Tarragona,
van decidir
instal·lar-se a Tarragona,
sembla ser que ells mateixos
van destruir
aquestes fortificacions,
no?
Perquè no els fessin
el paper contrari
al que havien previst.
I ara s'ha descobert
aquestes fortificacions
i penso que és
una cosa interessant també.
Molt bé.
Així podem aprendre
també una mica
de com va anar
la història
i de per què tenim
aquests elements
patrimonials,
alguns que els tenim,
d'altres que s'han destruït
i al cap i a la fi
els camins
o en aquest cas
aquestes rutes
ens ho expliquen una mica.
I en queda alguna
per la setmana vinent?
Sí, en queden dues,
el 18 i el 25.
El 18,
que és un dia dolent
pels terrenys
perquè és el dia
que arriba l'aigua
i totes aquestes coses.
Però en fi,
vull dir,
però és molt interessant també.
Aquesta se surt
des del casal del Reurell,
que el Reurell
és un poble
no massa conegut
en general,
és un poble
que està entre
Vilallonga
i Vallmoll,
per dir-ho d'alguna manera,
i se surt
d'un lloc
que es diu
la Granja dels Frares.
Ells es diuen
la Granja dels Frares,
però la Granja dels Frares
realment
el nom antic
o el que sigui
era el poble vell
del Morell.
Sembla ser que el Morell,
quan se va
fer la creació
del poble,
es va fer molt a prop
del riu
Francolí
i devia ser
un terratinent
que devia agrupar
una sèrie
de servents,
ell devia viure allí,
inclús hi havia una capella
i tal,
i això són unes runes
en aquell moment
que estan algunes
bastant ben conservades
i ara hi ha
un gran aparcament allí
i la gent del Morell
hi fan moltes festes,
trobades d'aquestes,
pícnics i coses
d'aquest tipus.
El lloc és molt interessant
i s'hi pot accedir
des de, ja dic,
des de Vilallonga,
des del Morell
i des del Reurell.
En aquesta d'aixòs
també inclou una visita
al castell del Morell
que també és una altra cosa
desconeguda.
Al Morell hi havia
una marquesa
que dominava les terres
aquestes
d'aquesta tota aquesta zona,
hi havia molta gent
que treballava
per la marquesa del Morell
i hi ha una cosa
en aquest recorregut
que és molt interessant,
la marquesa tenia
una bassa
espectacular,
una bassa
feta en rejola
que està mig abandonada
d'arou
que crec que serveix
per guardar-hi
alguns bestià
però que la bassa
des del punt de vista
arquitectònic
és digna de veure
és una circular
en diferents nivells
d'alçada
és molt bonica
de veure.
Déu-n'hi-do.
I la darrera?
La darrera seria
la caminada nocturna
aquesta és la
per rematar
que es fa el 25 d'agost
se surt de la plaça
de l'església de Vistavella
Vistavella
un altre poble
que és famós
per la seva església
Vistavella
té una església de Jujol
que és una meravella
per mi
és una de les meravelles
en el sentit
de com
una persona
amb intel·ligència
pot muntar
una obra d'art
a base
de materials pobres
coses
recuperades
pedres
vull dir
l'església de Vistavella
per mi
és una meravella
aquesta
es fa
se surt
des de l'església de Vistavella
es va
la tallada
el punterró
i l'argilaga
i es fa
un verenal
casal
de l'argilaga
és a dir
per cloure una mica
i es torna
a Vistavella
aquesta diu
que es recomana
portar llanternes
perquè aquesta
la sortida
encara que sigui
a les set
s'allarga
amb el del baranar
i totes aquestes coses
s'allarga
diguéssim que quan tornem
ja és nit
ja ha baixat el sol
llavors cal portar
les llanternes
Àngel
deu-n'hi-do
les meravelles
que tenim
a tocar de casa
les nostres contrades
que potser
moltes són desconegudes
i que gairebé
totes
a les que ens explicaves
ara
hi podem arribar a peu
és a dir
que
simplement és que ens ho plantegem
i que ens ho agafem amb ganes
això és una sorpresa
vull dir
quan tens més temps
o disposes de més temps
per tombar
te'n dones compte
primer
de lo bo que és per la salut
segon
de lo lluny que s'arriba caminant
i tercer
vull dir
que descobreixes
tota una sèrie d'indrets
que
no coneixia jo
per exemple
des de fa
5 o 6 anys
que faig aquesta activitat
per exemple
conèixer
alguns llocs
aquí hi ha unes vistes precioses
vull dir
totes aquestes meravelles
com ens explicava l'Àngel
totes aquestes vistes
i evidentment
els beneficis
que també els hem comentat
moltíssimes vegades
dels beneficis de caminar
que obtenim caminant
també per la salut
des de la costa del Sol
cap a Ceuta
passant per Polònia
i tornant cap a casa nostra
avui ha estat el recorregut
que hem fet a l'estiu eixant
amb l'Àngel Conesa
a qui li agraïm moltíssim
que hagi estat amb nosaltres
un dia més
als estudis de Tarragona Ràdio
Àngel
bones caminades
i fins la propera
moltes gràcies
fins la propera
que vagi bé
gràcies