This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
T'agrada viatjar en grup i amb tot inclòs?
Promoviatges et porta a Romania, Budapest i Praga i Sicília
amb el trasllat a l'aeroport inclòs des de Tarragona.
Informació i reserves al 937 484 330 o promoviatges.cat
Promoviatges. Sempre amb tu.
Estiueixant a Tarragona Ràdio.
18 minuts que ens separen de les 10 en punt del matí.
Els ocuparem a fer aquest espai l'estiu eixant
que cada dia ens acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio
i que ens apropa a algun poble, a alguna ciutat, a algun racó,
a algun indret de la nostra geografia.
No només catalana, sinó també de l'estat espanyol o d'arreu del món.
Ahir mateix, precisament, anàvem cap a Puente Genil, a Còrdoba,
i abans d'ahir, només per posar-vos un exemple,
viatjàvem cap a Suïssa, hem passat ja per Itàlia, hem anat a Xile,
ens hem quedat més a prop de casa, també al Perelló, a Torredembarra,
i avui no marxarem tampoc gaire lluny, marxarem cap a Emposta.
Alba Porta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, per deixar-te enredar,
per la secció de l'estiu eixant.
Avui, evidentment, no parlarem de projectes relacionats,
com sempre fem i com sempre ens ve ens explicar molt bé,
amb la muntanyeta, però sí que farem una mica del turista,
allò que li diem fer de turista.
Perfecte, que estem a l'estiu i és el que toca, no?
Estem a l'estiu i, a més, ahir ens ho deien,
ostres, potser a Córdoba, Puente Genil, no hi vingueu a l'estiu,
perquè fa molta calor, però potser cap a la capital del Montsià sí que hi podem anar.
Home, jo crec que sí, a més l'estiu...
Refresca una mica més, vaja.
Bueno, refresca...
Tampoc no ens saudem de la calor, però...
No ho sé, no prometem res,
però sí que és un lloc per passar l'estiu,
jo crec que ideal, no?
Perquè per la ubicació,
per estar gairebé al cor del Delta de l'Ebre,
on l'estiu es pot gaudir d'una manera fabulosa, no?
Estem a una horeta de Tarragona, més o menys, no?
Sí, sí, sí.
En cotxe, una horeta.
Ens recomano anar amb cotxe, perquè el transport...
Sí, sí, sí, jo recomano anar amb cotxe,
tot i que amb tren també és una opció,
o amb autobús,
sàpigueu només que si aneu amb tren,
arribeu a l'aldea, llavors sí que...
Algú ens haurà de venir a buscar.
Sí, o algú ens veu buscar, o...
És aquella estampa típica, no sé si a tu et passava, Alba,
de l'estudiant, no?, que venia amb trens fins l'aldea.
Qui em ve a buscar avui, mama?
Molt bé, sí, qui em ve a buscar, fem un cotxe...
Fem un cotxe, no?, que em porta el pare de l'amiga...
És veritat, és veritat, és veritat.
És aquella estampa típica, com dèiem, de l'estudiant.
Jo crec, Alba, que situar en Posta gairebé no cal,
però vinga, per algun despistat.
Bueno, doncs en Posta és la capital del Montsià,
la trobareu al sud de Catalunya,
i, bueno, jo crec que és una ciutat, eh?
Ja no parlaríem de poble, eh?
Ja no parlaríem de poble, tot i que té moltes coses, no?,
encara de... moltes coses de les que fan gràcia, no?,
de poble, vull dir que...
Al final són aquelles ciutats que són ciutats no massa grans,
on tothom es coneix.
Sí, pobles grans o ciutats petites, no?,
i encara fins i tot es fa servir allò,
tu ets de casa no sé qui, o tu ets de casa no sé quantos...
Sí, sí, jo no m'hi he trobat massa,
perquè, bueno, com comentàvem abans d'entrar en antena,
jo no soc nascuda en Posta, però, bueno,
tenia dos anys quan meus pares van anar a viure allí,
llavors, per mi, jo soc d'en Posta, no?, vull dir...
Però sí que alguna vegada anant pel carrer,
quan era més minuda, algú m'havia preguntat,
i tu de qui ets?
I tu de qui ets?
Tu de quina casa ets?
És típica, encara, no?
Sí, encara, encara, la gent gran, no?, sobretot...
Els teus pares, Alba, si t'ho puc preguntar,
van anar a en Posta per qüestions de feina?
Per qüestions de feina, sí, mon pare és mestre,
i li van donar una plaça en Posta,
la veritat és que uns pares ben bé no sabien on quedava
quan van acceptar la plaça,
però, bueno, mira, ja d'allí no s'han mogut.
Molt bé.
Tu, doncs, deies que no ets nascuda en Posta,
però, clar, els primers records d'infància sí que els tindràs de...
Clar, jo és que tota la vida l'he viscut allí,
com aquell que diu, no?, amb dos anys,
o sigui, no tinc records anteriors d'haver viscut a un altre lloc.
Si t'hagués de demanar algun record que puguis relacionar
amb la ciutat, amb en Posta, de la infància,
amb quina et quedaries, Alba?
Uf, doncs són molts, no?,
des de quan ets més minut a sortir a jugar al carrer a l'estiu
amb els veïns del carrer,
fins a, no sé, passejar...
La primera vegada que creus és el pont d'en Posta, caminant,
on després, el típic de sortir ja toca amb la banda,
que també és una cosa molt del poble, no?
Tocaves a la banda, també?
Sí, sí, sí, tocava a la lira amb Postina, sí, sí.
No, no, és que és tota una institució, no?
Sí, sí.
Poca gent d'en Posta que no toca a la lira amb Postina, jo crec.
O a la fila, o ets de la lira, o ets de la fila.
Ai, és veritat, és veritat, és veritat, és veritat.
És com aquí les colles castellanes, però amb la banda, no?
És veritat, és aquella rivalitat sana, no?, per dir-ho d'alguna manera.
I mira, clar, jo, no sé, uns pares d'allí,
jo volia estudiar música i uns pares em diuen,
ai, doncs a quina anem, no?, a la lira o a la fila.
Com ho vau triar, això?
Com ho triem, això?
Vam preguntar una mica i, clar, referències bones ja de les dues, no?,
evidentment, però jo quedava més a prop de casa a la lira
i mira, i allà hi vam fer cap.
Al final ho vam fer per distància.
Per distància, el que era més pràctic, el que era més còmodo.
Ara, amb un dels records que a més coincideix amb molta gent
que ens ha vingut a visitar l'estudeixant en ciutats petites
o en pobles grans, en Posta ara 21.500, aproximadament, no?,
una miqueta més pot ser, però això de jugar al carrer
és interessant, no?, perquè sembla que cada vegada més
s'està perdent i als pobles és difícil, o a les grans ciutats.
Amb aquestes ciutats, què és el que diem, no?,
que ja són...
Que van creixent.
Que van creixent, que ja no és un poble, poble.
Jo crec que ara no t'ho sabria dir.
Jo crec que amb algunes, com per exemple el barri del Grau, no?,
que són barris més així de tota la vida, més tranquils,
jo crec que encara es fa, no?, però fa molt que no ho veig, no?,
o sigui que jo crec que sí que...
I a més és una experiència molt xula de sortir al carrer,
fer amistat amb els veïns, no?
I no era allò d'anar a buscar el parc, eh?,
sinó sortir al carrer...
Al carrer, directament.
I al mateix carrer qualsevol placeta o qualsevol carrer valia.
Claro, que evidentment ha de ser un carrer tranquil, no?,
si no pots fer-ho al centre de la ciutat,
perquè si no malament, no?,
però sí que tenia aquell encant, no?,
i de fet jo allò que vivíem era bastant cèntric,
però si anaves una miqueta pels carrerets de detrás,
doncs allò ja era tranquil i ja mos deixaven, no?,
anar a jugar.
Llavors, doncs els més grans també vigilant dels més minuts
i eren tota una colla que, la veritat,
que tinc molt bons records d'aquella època.
Com és la ciutat o com és el poble a nivell de zones?
No sé si hi ha zones diferenciades, districtes...
S'inclou Poblenou també a Emposta?
Sí, sí, Poblenou és el terme municipal d'Emposta.
Poblenou del Delta, que molta gent ho coneixerà també
per anar-ho a visitar, amb el pont, penjant, no?
Sí, home, és un lloc al Poblenou també preciós,
allò sí que està al cor del Delta, no?,
totes les casetes blanques, és molt xulo perquè no ho coneguen.
Ho inclouríem al terme municipal d'Emposta, doncs?
Sí, sí, sí, llavors fins i tot la platja dels Eucaliptus
també entra a terme municipal d'Emposta.
I, bueno, Emposta, que és el terme urbà,
no té una superfície molt gran,
vull dir que pots anar caminant a qualsevol lloc
tranquil·lament, des del Grau hasta el riu.
El Grau, perquè ens entenguéssim, és com la part més antiga, no?
Sí, el barri del Grau, sí, la part més antiga.
Però això allà és on encara hi ha més lo de poble a poble, no?,
de sortir a la fresca també a la tarda, no?
Aquella altra estampa o aquella altra imatge dels pobles,
de les buit o les no, ahir ens ho deien també, fins i tot.
Trebre la cadireta i...
Ahir ens ho deien que, clar, la regió d'Andalusia, per exemple,
això es fa ja a partir de les vuit, les nou de la tarda,
perquè és quan comença a refrescar,
llavors és quan la gent surt al carrer
i fins i tot aprofita per treure la cadira.
Jo recordo jugar cartes.
Sí, sí, allà llavors, a més també hi ha el tema de,
el que dèiem, no?, de jugar al carrer,
o sigui, al final la gent fa amistat en la gent del carrer, no?
És que són del meu carrer.
I, clar, entre que surts a treure la cadireta a la fresca,
els crios juguen, ja també vas creixent, no?,
en la gent del carrer, no?
I jo coneixo de llocs que hi ha carrers
que, bueno, realment tenen molta amistat,
fan un sopar cada any, tota la gent del carrer...
Sopar de germanor...
Sí, sí, són quasi una família, no?
A nivell econòmic, Alba,
és a dir, la gent o de què viu la gent que viu a Emposta,
bàsicament, agricultura, encara?
Sí, agricultura encara,
i del sector de serveis també,
i, bueno, de fet, així econòmicament en els últims anys
també hem millorat en quant a serveis, no?,
el tema de l'Institut de Tecnificació, no?,
de donar suport també als esportistes
que es formen amb REM, no?,
que hi ha una escola molt potent,
amb atletisme també,
i tot el tema del sector serveis
jo crec que és un també dels pols econòmics.
Ja suposo que amb el tema de l'agricultura,
com ja també ens comenten des dels altres punts,
doncs una mica per la mecanització,
per...
Encara hi ha gent que viu de l'agricultura,
però sí, sí, encara hi ha gent,
i gent jove, eh,
gent que ha decidit també, doncs,
agafar aquest estil de vida, no?,
i viure d'això de l'agricultura.
Portar fins i tot l'emprenedoria cap a l'agricultura, no?,
que també és interessant, no?,
i noves formes i noves fórmules de buscar-se la vida.
Jo crec que també és molt xulo que la gent jove,
doncs, després d'haver sortit,
d'haver-se format fora,
doncs també tornen i amb projectes nous
intenten dinamitzar i emprendre noves iniciatives, no?
I la cambra rosera?
Home, la cambra rosera també és mítica, eh?
Que si ens la deixem, gràcies, eh?
Jo vaig treballar allí un estiu, dos setmanetes,
sí, amb una cosa així molt concreta,
i és un món, eh?
A més, diuen que és una de les més importants
a nivell de l'estat, no?
Sí, sí, i és un món, eh?
Vull dir, quan entres allí, veus tot com funciona,
és...
És la típica visita que fan també als col·les,
als instituts, als col·legis, no?
Sí, un dia d'anem a la cambra rosera,
i anem a veure tot com funciona i com treballa.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs això, l'agricultura, amb gent jove,
deies que continua ocupant-s'hi,
i continua sent, doncs, el sector pot ser més important,
tot i que deies que es continua també desenvolupant
altres sectors com els serveis,
o sigui, que van millorant també.
Sí, sí, home, i tant.
Jo crec que en els últims anys
ja en posta ha canviat bastant.
A nivell cultural havíem parlat de la part musical,
amb les dues institucions, la lira i la fila.
Altres punts que no ens podem perdre,
si, per exemple, anem a en posta, què cal veure?
Home, el pont.
Has d'anar al pont i has de creuar el pont caminant,
anar i tornar.
Caminant, eh?
Caminant, és la gràcia.
Home, entrar en cotxe, a mi,
em fa molta il·lusió, eh?
Quan arriba en posta, ja creu a l'Ebre.
O sigui, o el creu és pel pont de l'autopista
o pel pont penjant,
però el fet de creuar l'Ebre és com dir,
ja estem a casa, no?
I veure l'Ebre, no?
Jo crec que a tothom d'allí baix
li emociona una miqueta, no?
A més, si no m'equivoco, en guany fa 100 anys
que el van començar a construir,
si no m'equivoco.
I en guany han fet alguna...
Alguna cosa, no?
Sí, alguna celebració.
Potser ho fan cap al 2021,
que serà quan el van acabar.
Sí, sí, sí.
I a la festa del Mercat a la plaça
van fer un espectacle molt xulo
allà al pont, no?
Al mes de maig.
Que també és una altra cosa,
que no està a l'estiu,
però, bueno, com és un cap de setmana,
si algú es pot escapar,
és una festa molt xula,
la festa del Mercat a la plaça,
que recupera, com era en Posta, fa 100 anys, no?
I tot d'oficis tradicionals,
i, bueno, també és una de les últimes iniciatives
que s'han promogut
i que jo crec que també valen molt la pena, no?
Molt bé.
Ja hem crevat el pont,
ja hem arribat a en Posta,
i què fem?
Home, doncs a en Posta
podem anar a visitar la zona del castell.
També he de dir que ningú s'espera
un castell molt gran, eh?
que és més que res
el que hi havia allà abans, no?
L'estructura, una mica, sí.
Sí, de lo que era la zona del castell,
allà ara hi ha la biblioteca.
I després jo crec que des d'en Posta
doncs podem fer moltes coses.
Podem anar-me'n cap al delta,
podem fer activitats al riu, no?
Hem d'aprofitar que tenim el riu,
podem anar-me'n cap a la platja,
als eucaliptus,
una platja espectacular,
res a veure amb la costa
de Salou o de Tarragona.
Canvia, canvia.
Canvia moltíssim.
És una platja verge
i clar, és un quilòmetre d'arena
i no et preocupes que no tindràs ningú al costat, segur.
Podràs estar molt tranquil
i passar el dia a la mar de bé.
Clar, sí que és veritat, Alba,
que comença a ser una zona també
més turística pot ser que fa uns anys,
però encara no hi ha aquella massificació.
No, no, encara no hi és.
Pot ser que alguns es resisteixen fins i tot a què
existeixi, no?
És que té el seu encant també, eh?
Que no hi hagi aquesta massificació.
Clar, és difícil trobar l'equilibri
entre voler acollir turistes
i no massificar-los, no?
Clar, és difícil, no?
Però sí que és cert que té aquest encant, no?
I més jo, en aquest cas de la platja, no?
Tens també l'espai ideal, no?
Perquè no sigui massificat,
o sigui, tens molts metros i kilòmetres de platja
i és platja verge i jo crec que també és l'encant que té, no?
I que pogués anar allà a passar el dia tranquil·lament
i gaudir d'un dia de platja amb els amics, amb la gent, amb qui vulgui.
Al Vallà, què ens hem apropat a Emposta?
Al voltant, si volem fer alguna sortida, alguna excursió,
amb el Delta?
Doncs, bueno, tenim la via verda que passa, no?
Per a Emposta també, pel costat del riu.
O sigui, de fet, si comences la via verda per a Emposta,
pots anar caminant fins a la desembocadura del riu Ebre.
Són uns quants quilometrets, però, bueno, pots fer també un trosset, no?
I després d'una bona excursió, evidentment, hem de parar a menjar,
a parar a dinar.
A nivell gastronòmic, què ens recomanes?
Home, ja us ho podeu imaginar, no?
Amb l'arròs que tenim aquí.
Jo sí, perquè...
Tu sí, tu sí, Mika.
Jo sí, perquè gairebé sóc de la zona, però...
Ja ho saps, no?
Un bon arròs, les angules i tot això ja per qui ho vulgui provar, eh?
Jo no soc molt fan.
No ets massa...
No.
No, amb les anques de granota.
Les anques de granota i les angules i aquestes coses no soc molt fan,
però, bueno, qui ho vulgui provar és cuina típica, tradicional
i segur que agrada, i tant.
Alba, tornes molt a sovint a Emposta?
Doncs intento, intento anar els fins de setmana que puc,
vaig cap allà, de fet, la família està allà,
o sigui que tot el que es pot...
I és aquella mena de retrobament, no?
Sí.
O d'una mica de dues vides paral·leles, no?
La de ciutat i la del poble, no?
I sobretot quan hi ha festes així, no?
O ara festes d'agost, no?
Que és quan surts al carrer...
Venen ara, no?
Cap a les festes...
Ara, per la Mare de Déu d'agost,
és quan fem la festa ma i jo.
I és quan surts pel carrer, veus la gent, no?
Perquè si vas un fin de setmana normal,
doncs estàs amb la teua família,
quedes amb els teus amics,
i potser no és allò que tothom surt al carrer, no?
Però quan vas en dates així concretes i puntuals,
doncs les festes d'agost,
o la fira del desembre, la fira multisectorial,
o quan vas a la festa del Mercat de la Plaça,
que és quan surts al carrer,
veus gent que potser fa anys que no has vist,
companys d'institut, no?
És també quan surts al carrer i dius
ui, mira aquello, mira l'altre,
quant de temps fa que no t'he vist, no?
I recordes, no? També?
Suposo que ja saps.
Sí, sí, compartim experiència i tant, i tant, i tant.
Alba Porta, moltíssimes gràcies...
Gràcies a vatres.
...per acompanyar-nos, per apropar-nos més a Emposta.
Podem anar-hi ja a l'estiu, no cal esperar...
Podem anar-hi, i no direm que hi ha mosquits.
No ho direm?
No ho direm.
Almenys diem que s'emportin alguna cosa,
crema o no sé jo, eh?
Al final no sé jo si protegeix massa.
Repelent i crema de sol.
Alba Porta, gràcies.
Gràcies a vatres.
Dos minuts i les deu del matí.
Conectem amb les notícies, amb el Catalunya Informació,
i de seguida tornem amb més propostes
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.