T'agrada viatjar en grup i amb tot inclòs?
Promoviatges et porta a Romania, Budapest i Praga,
amb el trasllat a l'aeroport inclòs des de Tarragona.
Informació i reserves en 937-484-330 o promoviatges.cat.
Promoviatges, sempre amb tu.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Doncs seguim estiuejant aquí a Tarragona Ràdio
i avui, com us dèiem, anem amb el Pep Cardona
del programa Paraula de Jazz d'aquesta casa,
juntament amb altres dos artífags d'aquest món, del món del jazz,
resseguint l'estela, ell habitualment,
ell és un home que viatja moltíssim,
barra seguint l'estela de grans festivals de jazz
arreu del món, perquè ha anat a llocs des de París,
Alemanya, Viena, en fi.
Però partim de Mora d'Ebre,
perquè Mora d'Ebre és el seu poble natal
i ja sabeu que aquests dies ho fem recomanacions de proximitat,
escapades curtes, que pugueu fer per aquí a la vora,
però naturalment volem aprofitar també la seva expertesa
en aquest món i en aquest mestratge,
en llocs amb festivals que de vegades són de petit comitè,
de vegades són més grans,
però de vegades ha pogut entrar a festivals
que hi ha entrat poquíssimes persones,
perquè a més a més el coneixen,
perquè ja fa molts anys que va per aquests festivals.
Pep Cardona, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia, ben trobat.
Ben trobat.
Bon dia a totes les oïdores i oïdors del Tarragona Ràdio.
Escoltem que Mora d'Ebre esteu de Festa Major,
punt a punt de començar la Festa Major, no?
Avui comença, avui comença,
al migdia la traca i el repic de campanes,
però de fet ja,
des del cap de setmana passat,
ja es van fent coses
i sí, de fet és un punt interessant com tants de la província
per conèixer.
Hi ha atractius realment únics com serien bàsicament el riu.
I el pont, eh? El pont que creua el riu, no?
Sí.
N'hi ha un o n'hi ha més, d'un, de pont?
N'hi ha un parell de ponts.
Hi ha el pont d'Arcades, que es va construir
després de la terrible guerra d'Espanya.
I el pont anterior, que era de ferro,
doncs va ser destruït en la retirada dels republicans
quan hi havia que la invasió era imparable.
I, en fi, les autoritats d'aquell moment
van avisar la població
i, doncs, va haver una gran fugida
de gent, inclús familiars molt propers,
la meva mare i la meva iaia entre ells,
doncs van haver de deixar-ho tot i marxar.
I, doncs, són coses que, avui en dia,
la realitat que estem vivint,
doncs a mi m'hi toquen
i em recorden moments que la meva família ha passat,
abandonar-ho tot i haver de marxar sense saber
si podries mai retornar.
En el seu cas va ser possible.
Parlem d'amora.
Hi ha una imatge que és impagable,
que és veure el riu,
l'escaïlant del poble,
reflectat sobre el riu, no?
És aquesta imatge imponent, eh?, de mora.
Sí, sí, sí.
La veritat és que el riu és un atractiu
i un actiu impressionant del poble.
Vull dir, l'aigua és vida, realment,
allí ho tenim molt assumit.
I aquí a Tarragona també s'hauria de recordar
i tindreu assumit que és vida,
perquè l'aigua que s'utilitza aquí a Tarragona ve de l'Ebre.
I, doncs, allí sí,
la utilitzem
i la disfrutem fins i tot a les festes.
Potser l'acte més atractiu
i amb més personalitat
són les curses de muletes,
que les muletes són les barques que feien
de barques d'auxili,
no d'auxili,
de suport als grans llaguts
que feien la navegació
comercial per l'Ebre,
des de Mequinança,
i fins i tot sembla que abans des de més amunt
fins a Tortosa
i més enllà.
i fins se fan unes curses
que es fan a diferents pobles també,
com a Flix,
com a Ribarroja,
a Moralanova,
els veïns de l'altra banda de riu.
I bé,
és atractiu,
és sempre interessant
i hi ha disputes molt
molt punyents,
a vegades personals
i trator de colles
que s'abaten
amb la seva estratègia,
amb la seva força al riu.
Festa major,
de Festa Major,
doncs,
a Mora d'Ebre,
escolta'm,
veig que hi ha una
organització que es diu Cardona,
que és teva o no?
No,
no, no,
els que la van iniciar
sí que eren familiars,
eren
fins cosins,
prims,
i bé,
tenien una factoria,
una fàbrica,
que n'hi havia
quasi mitja dotzen a Mora,
ara fa,
en fi,
ara ha desaparegut
aquesta indústria
per a la fabricació
de taüts.
I,
i sí,
de fet,
ells,
en fi,
el fill que era,
era cosí,
prim,
doncs,
sí que era perquè,
malauradament,
en un accident de carretera
s'hi va quedar,
havíem tocat junts
i havia fet una,
en fi,
un descobriment,
ell li va dir Maderon
perquè tractava més
amb gent de l'altra banda,
i,
en fi,
amb un recines
que ell va,
doncs,
barrejar
amb clòsca d'amella
i productes,
doncs,
forestals,
doncs,
ho va arribar a fabricar
amb aquest material,
amb aquest producte,
en lloc de la fusta,
és a dir,
era ecològic,
i amb uns viatges,
tornant de l'aeroport
de portar uns socis
estrangers,
doncs,
malauradament,
va tindre un accident
ni s'hi va quedar,
i allò,
doncs,
va,
es va acabar.
Era,
però,
se'n fan encara,
de tauts o no?
A Mora ja no,
hi ha una comercialitzadora,
em sembla,
però ja no,
això s'ha anat,
com tantes coses,
integrant en grans empreses,
i, en fi,
no hauria pogut ser una,
però no vol poder ser.
Parlem de la festa del riu,
que també esteu de festa major,
però també visquen la festa del riu
el dia 29,
no?
Sí.
D'aquest mes,
parlem del cap de setmana.
El dissabte.
Dissabte.
Sí, sí.
Una festa,
doncs,
que això,
que també deu pivotar,
no?
Centenària,
a més a més,
no?
Sí, sí, sí.
Al voltant del riu,
no?
Sí, sí,
a més es fa també una competició
de sigladors,
que eren els que,
en fi,
era part de la tripulació dels llaguts,
que ajudaven,
doncs,
ells i fins i tot
els animals,
un matxo o una mula
que portaven dalt del llagut,
en punts concrets del riu,
doncs,
havien d'estirar perquè
el vent no ajudava
o no n'hi havia
i fins a fer
això,
a base d'estirar
dels mariners,
dels mariners de riu
i del matxo o mula
que portaven.
Ara, per cert,
s'està fent un treball,
uns amics,
un cosí,
el Joan,
està fent un treball
molt interessant
sobre la història
de la navegació
i, en fi,
investigant en arxius,
doncs,
han trobat material
molt,
molt interessant,
no publicat fins ara,
inèdit,
i, en fi,
és una cosa
que a la que caldrà
al seu moment,
doncs,
parar-li també una mica
d'atenció.
És història viva
del nostre país.
Una part de la història,
doncs,
de mort,
de mort d'Ebre
també passa per una beguda,
una beguda típica,
que jo crec que
a molts oients
els sonarà,
perquè, de fet,
l'hauran provat
i és molt refrescant
i estem parlant
del suau.
Del suau,
sí senyor.
És fantàstic,
és extraordinari.
Jo ara estic convençut
que si
s'hagués descobert
primer el sabor
del suau
en lloc de les coles,
el món beuria suau.
El de les coles
s'hauria quedat allí
com una cosa residual,
però mira,
ara encara es pot degustar,
hi ha un productor
o un elaborador
a Benissanet
que ho fa
i, sí, sí,
el suau,
una beguda
carbònica,
en tocs de cafè,
una delícia.
S'ha de provar,
o sigui,
hi ha coses
que es poden compartir
a través de les zones
amb sop,
però hi ha coses
que no,
que és una cosa
que es té de degustar.
Doncs parlant
del suau,
de fet,
es podrà degustar
durant aquesta festa
centenaria
de la festa del riu
de Mora d'Ebre.
Sí, sí,
de fet,
hi ha locals,
hi ha bars,
hi ha botigues
que la poden oferir
regularment.
En Pep Cardona
dèiem que volem fer
aquest viatge
per Mora d'Ebre,
però clar,
és un punt de partida
perquè ell de fet
a Mora el trobareu,
però trobareu poc
perquè viatja moltíssim,
és a dir,
ell té una agenda,
no, mira,
tenim aquí credencials
que ens ha portat
de festivals,
té una agenda
de festivals,
de música,
de jazz,
sobretot,
no,
i t'hi vas,
t'hi vas a més a més
a través del programa
Paral·lo de Jazz
també d'aquesta casa,
no?
Sí, sí,
tant que sí.
I has visitat?
Gràcies,
gràcies a això,
gràcies a Tarragona Ràdio
per fer aquest programa
i de fet també
l'experiència
de fa més de 30 anys
que vaig començar a fer
quan col·laborava
en Ràdio Mora d'Ebre,
és veritat.
Doncs anem de viatge
musical,
per diferents parts
del globus,
però comencem per aquesta,
a veure què ens porta,
no sé,
a veure,
escoltem,
escoltem.
Oh,
I dream I held you,
held you in my arms.
When I awoke you,
I was mistaken,
so I hung my head and cried.
Oh,
you are my sunshine,
my only sunshine,
girl,
you make me happy
when skies are gray.
Oh,
you never know,
dear,
how much I really love you.
Please don't take
my sunshine away.
Hem de fer el mateix
que nosaltres aquí,
amb el cap,
amb les mans,
amb els peus,
no parà,
que escoltem,
Josep,
què és això?
Doncs això és un disc
calentet,
calentet d'aquest 2015,
produït i encapsulat
per la bateria
Shannon Powell.
Ell toca la bateria
i canta,
l'acompanyen
Jason Marsalis
al vibràfon,
Roland Guerin
a la guitarra
i Larry Siebert
al piano.
Aquesta gent
són de Nova Orleans,
és a dir,
el bressol del jazz.
I aquest disc
me'l va obsequir
ell mateix,
el senyor Shannon Powell,
ara fa tres setmanes
a Marciac,
l'últim festival
que ha estat,
on el germà gran
del que ha he nomenat
de Jason Marsalis
que toca la bateria
i el vibràfon,
el gran és
Winton Marsalis,
gran trompetista
de Nova Orleans,
líder del seu quintet,
del seu septet
i de la
Lincoln Center
Jazz Orchestra
de Nova Orleans.
Bé,
la vas estar a Nova York
ara.
I clar,
ell és padrí
del Festival de Marciac
i fa set o vuit anys
que ens coneixem
i va,
me fan obsequis d'aquests
que és un plaer
de poder compartir
a través de Tarragona Ràdio.
I clar,
aquest home
és una llegenda,
encara que té cinquanta
i pocs anys,
ell va néixer
a Tremé,
que és al barri
al costat
del barri francès
i on s'han fet
totes les innovacions
en la música
polirrítmica
de Nova Orleans,
ball jazz,
és a dir,
és una institució.
I tindre el goig
de poder compartir
la seva música,
de poder accedir
amb ells,
de parlar,
de tindre fotos amb ells
i que t'expliquin coses,
doncs que d'altra banda
per mi serien impossibles
de conèixer,
doncs és un luxe
i un privilegi,
la veritat és que sí.
Marciac està a França,
eh?
A França, no?
Marciac està aquí
al costat,
res,
a mitja hora de Lourdes,
està el Gers,
que és una,
un departament agrícola
i és un miracle
el que passa a Marciac
perquè és un poblet
que té 1.300 habitants.
I fan un dels millors festivals
de jazz del món.
Sí,
efectivament.
Aquí,
deixa'm fer una comparativa,
aquí estaríem parlant
que no anava a dir
l'Altafulla,
però no,
l'Altafulla és més gran,
té 6.000 habitants.
No, no,
jo no ho sé,
la Secuita,
no en tinc ni idea,
o els Garidells,
no ho sé.
Un full de petat molt petit,
amb milers que hi ha habitants
i acullen un dels millors festivals
de jazz del món
per diverses raons.
Suposo que hi ha hagut sinergies,
no?
Ja fa 38 anys,
des del 1978,
o 30,
sí, 38 compta l'allò.
Sí,
doncs mira,
en aquella època
va arribar un mestre
i en la missió
de tancar l'escola
perquè no hi havia prou alumnes.
i bé,
en Amics Seus,
doncs van organitzar
un concert,
van veure que
van tindre èxit,
va haver potser
més de 400 persones,
això m'ho ha explicat directament
ell que,
des de llavors,
és el director
i president del festival,
ara potser,
bueno,
hi ha un equip,
hi ha un equip
de 8 o 10 persones
que treballen tot l'any
per aquest festival,
i ara mateix
l'alcalde
i vicepresident
de la comunitat.
I on dorms,
com vas a Marciat?
doncs he dormit
a diferents llocs,
la primera vegada
que vaig arribar
que no em coneixia ningú,
ni tenia acreditació,
doncs,
a la segona porta
que vaig trucar
em van dir,
bé, d'acord,
quantes nits
tinc un cel·les que pugui,
era un alberg
per a voluntaris
o benevols i pelegrins,
que allà és un lloc de pas
del camí de Sant Jaume francès,
i bé...
Com una mena
d'egit de tape, no?
Sí, sí,
un egit de tape,
efectivament,
hi ha la pallissa,
un dormitori,
amb unes cortines,
i allí em van acollir
Messia Gils Petit
i la seva senyora,
senyora Ketí,
el que els agraeixo moltíssim,
des de llavors,
menys dos vegades
que he estat convidat
per altres amics,
doncs he estat sempre allà,
i bé,
ja dic,
vaig anar
al pavelló,
em feien el festival,
ja dic,
no en coneixia ningú,
la primera nit
actuava ni més ni menys
que el gran saxofonista
encara viu,
va ser que ara
una mica tocat físicament,
o de salut,
llavors potser tenia 82 anys,
Sony Rollins,
em presento,
dic,
mira,
soc de la ràdio,
llavors em col·laborava amb hora,
home,
no has fet la petició,
he dit que és que no ho tenia previst,
oi,
vaig tindre un accident,
bueno,
va ser una cosa històrica,
diu,
bé,
esta nit toco evident,
però demà
hem de fer correcte,
això,
bé,
vaig anar a l'oficina de premsa,
d'acord,
vaig identificar,
ho vam veure correcte,
i des de llavors,
doncs els dies que m'he perdut
ha sigut per qüestions,
doncs personals,
o professionals,
o familiars,
que no he pogut estar,
però des de llavors,
fins ara,
doncs ja va per algun centenar de concerts,
inoblidables la majoria d'ells,
a Marciac,
i un munt de coneixences
i de relacions personals,
doncs impagables.
L'anterior festival va ser,
o l'anterior escapada va ser a París,
o no?
Abans de Marciac.
Sí.
O has fet algun entremig?
Sí,
això va ser a la primavera,
bueno,
ara de fet he fet dos escapades a França,
bueno,
i al País Bast també,
també vam estar a València,
convidats per uns músics,
que van estar aquí a Tarragona,
el vam entrevistar,
el Juan Sebastián García Herreros,
que va tindre al segon lloc
com a millor disc de jazz llatí l'any passat,
els Premis Grammy,
el primer va ser Chicorea,
i a partir d'allí,
doncs dos escapades,
dos escapades,
uns set festivals,
i així hi ha números grossos,
ho dic perquè podríem estar xerrant,
quan vulguis,
vull dir,
per entrar en detalls,
doncs què puc explicar,
doncs que he conduït
més de 5.000 quilòmetres,
amb un mes i mig,
i que ara ja deu superar
els concerts que he escoltat,
doncs el número de,
la xifra de 200.
Carai,
5.000 quilòmetres,
fas la península ibèrica
de punta a punta,
5 vegades,
eh?
Bé,
anem a tornar a 5 vegades.
Bé,
doncs ho he fet una mica
al País Valencià,
al País Basc,
a la Riba Atlàntica
i a la Riba Mediterrània de França.
T'ho faré una pregunta
que és difícil, eh?
És difícil...
Les difícils no les sé, eh?
No,
jo crec que aquesta per tu
serà molt difícil
i jo no sé fins a quin punt
no pot ser un compromís.
Però per tu,
quin és el festival
dels festivals?
O sigui,
el festival en majúscules
de jazz,
dels que has visitat
amb aquesta llarga trajectòria,
quin diries que és el festival?
El que si ha de dir que si,
mira,
pots anar a un festival
la setmana que ve
i després ja no podràs anar cap més.
Quin seria?
Home,
doncs els festivals
que encara no he estat,
vull dir,
per mi és una gran curiositat
i és el que em dóna energia.
Ja no he estat mai
encara a Nova Orleans
i clar,
allí s'hi ha d'estar.
L'hi he acabat de posar
música de músics d'allà,
en conec una colla
i clar,
has estat a New Orleans?
I els dic,
encara no ets.
No pots faltar,
no, evidentment no.
M'agradaria estar a Newport,
que a Newport
doncs és un festival
allà a la vora de New York
que l'organitza,
el dirigeix encara,
el senyor George Wayne,
que també va ser el fundador,
bueno,
no el fundador,
però un gran promotor
del festival de Nissa,
que és el primer gran
que vaig anar,
el senyor George Wayne,
que també és pianista,
jo l'he escoltat
i el tinc gravat allà
a Nissa,
ara té 90 anys,
90 anys,
i com que el festival
de Keia
doncs s'ha tornat a posar,
no a l'organització,
però a supervisar una miqueta
les activitats,
diguéssim,
dels que estan a càrrec
de l'organització,
és a dir,
que la gent que està
en aquest món
doncs té una energia,
una capacitat
de treball
que és un exemple
i jo espero
tindre la salut
per arribar
a unes alçades
similars,
almenys.
Escolta'm,
si et dic que,
per exemple,
Jazz Club Etual,
què et diu aquest nom?
Etual o la Capitla i la Uixet,
què et diuen tots aquests noms?
Bé,
això clar,
Jaus París,
l'acabó de la Uixet,
que et vaig recomanar,
però ja no hi havia temps,
però vam estar allà
al carrer del Duc de Lombards,
en n'hi ha quatre,
i ja vas veure
que ens vam trobar
l'amic Alexis Abacian,
que ens havíem vist a Bremen,
i ja vaig veure el programa
que tocava a Marciac,
ell no sabia que hi anava,
però jo sí sabia
que ell li tocava,
i clar,
doncs va ser una gran alegria.
A més,
li vaig grabar un concert
i espera que aquest mes que ve
doncs a París l'hi porti,
i bé,
ell tocarà en un d'aquells clubs,
el Sunset,
aquest mes que ve,
i bé,
tot això crea una sinèrgia
i unes relacions que...
Quin local era el que tenia
la propietària?
Era d'aquí?
Sí,
és gallega,
és el Bezé Salé,
que és allà,
va arribar després,
que tots vam marxar,
va arribar l'Orán Colondre,
un pianista també,
amic jove,
que aquest any ha tocat
a Marciac
i ha tocat a Vient
el concert més multitudinari
que hi ha hagut a Vient aquest any,
que va ser el que va actuar Sting,
és a dir,
la segona part va tocar Sting
i la primera part va tocar l'Orán Colondre,
Sabaté de segon com nom,
sa mare de Ginestà,
molts vam conèixer uns uns pares a Marciac,
encara no ens coneixíem,
bé,
i quan va arribar allí el vaig al...
Què fas aquí, home?
Doncs t'he vingut a veure,
bé,
som-hi cap dintre,
bé,
llavors a veure,
vull dir,
bé,
un goig,
un goig,
és un no parar.
Sí,
si voleu escapar a París aquests dies,
teniu previst fer-ho,
és visita obligada,
anar a un d'aquests locals,
sense seure's,
aprendre el que vulgueu,
un refresc,
una cervesa,
i escoltar un concert en directe
a un d'aquests locals,
que a París es camina molt,
per tant,
com que caminareu segur moltíssim,
però això està més o menys al centre,
és a dir,
està molt a prop del centre.
Sí,
sí,
està tocada des de la plaça Michel,
a tocar de Notre Dame,
vull dir,
això,
però és que hi ha clubs a diferents llocs,
i val molt la pena,
val molt la pena,
i a més hi ha una programació intensa,
extensa,
de grandíssima qualitat,
París és la capital europea del jazz,
sense oblidar Londres,
amb un magnífic festival,
i la part d'Europa oriental,
quan parlo d'això,
m'entra una sensació d'enveja sana,
m'agradaria que aquí fos una cosa similar,
però tinc que dir que no hi ha punt de comparació,
no hi ha res a veure,
aquí les institucions,
o els particulars,
els governs,
no estan per això,
el fet que aquí encara es mantingui l'IVA cultural
al 21%,
el triple que a França,
és un atemptat cultural,
i això es fet terrorisme cultural,
avui baixant per aquí,
escoltava la ràdio,
veig que la gent utilitza la paraula criminals
així lleugerament,
doncs bé,
digueu-ne el que vulgueu,
però això no és assumible
per una població
que té dret a tindre accés a la cultura,
a l'ensenyament,
i tindre bones sensacions,
vull dir,
això és un atemptat que s'està fent
contra els ciutadans d'aquest país.
Has portat aquí dos CD's de música,
estem escoltant encara el primer,
no?
Anem a escoltar el segon,
perquè també té la seva història,
perquè darrere de cada CD
que li arriba al Pet Cardona
hi ha una història,
hi ha corrals electrònics,
hi ha visites a festivals,
hi ha músics,
és aquest.
i'm going away,
i'm going away,
i'm going away,
i'm going away,
i'm going away,
i'm going away,
i'm going back to Baltimore,
i'm going back to Baltimore,
i'm going back to Baltimore,
aquí podeu comprovar la varietat del món del jazz,
la textura és diferent,
la sonoritat,
l'emboca,
tot és diferent del que escoltàvem a més,
no té res a veure,
no?
No,
és que no té res a veure,
és que quan algun proper,
alguns amics em parlen,
és que això del jazz no ho entenc,
i aquí ho hem comentat alguna vegada
amb els meus amics companys,
estimats Paco i Xavi,
que fem el programa de paraula del jazz,
i si és que no es tracta d'entendre,
es tracta de sentir,
què vols entendre?
Entenen els que saben música,
els musicòlegs,
però la gent ha de disfrutar la música,
si no et dona felicitat i bones sensacions,
de què serveix la música?
La música serveix per a curar,
hi ha sorolls que posen a la plaga de jotes
que hi ha avui dia pel món,
doncs aquella per mi és com una tortura,
i allò crec que pot fer en malaltir
el cervell i fins i tot l'ànima,
tingueu cuidat amb el que escolteu,
perquè afecta,
afecta el cor,
afecta l'ànima,
afecta el cervell.
Doncs este disc té una petita història també.
Sí, això és el senyor Richard Nelson,
que és guitarrista,
compositor,
i la Art, Barc, Jazz, Orquestra.
Però el que estan escoltant
són músiques tradicionals
dels anys 30 dels Estats Units,
però la curiositat és que això
m'heu enviat i me n'envia més
i me n'enviarà més,
la Catherine de Brightway
i Cats Communication,
aquesta gent estan a Lincoln,
Massachusetts, als Estats Units.
i, clar, com és això?
Doncs, clar,
de les trobades de Jazz Ahead,
de Bremen,
o dels festivals que contacto amb músics,
repartició targetes
i llavors m'envien regals com aquests.
I la cosa curiosa,
per l'audiència que ens està escoltant,
això és una primícia,
com a mínim,
ibèrica,
jo diria que europea
i pot ser mundial,
perquè aquest disc
sortirà a la venda als Estats Units
el proper 8 de setembre
a la discogràfica
Heliotrop Records.
I el tinc...
Amics meus oients,
l'estau escoltant
en exclusiva mundial, eh?
Doncs,
més o menys.
I, clar,
això és un gust,
és un privilegi,
vull dir,
hi ha música
per no acabar,
vull dir,
hi ha meravelles a descobrir
i per mi és bastant
penós i lamentable
escoltar la programació musical
de moltes emissores,
inclús de les televisions,
que hi hauria moltes coses
per enriquir la sensibilitat
i les emocions del públic
i, malauradament,
si no fas una mica d'investigació
o te n'ocupes tu,
doncs,
te ho perds.
I nosaltres estem encantats
de poder-ho compartir
des de Tarragona Ràdio.
Sí,
no ho sou de perdre,
el programa Paraula de Jars,
podeu recuperar els programes
que han fet fins ara
a la pàgina web
tarragonaradi.cat,
allà estan tots penjats,
podeu escoltar,
doncs,
la història,
perquè, a més a més,
conflueixen,
és com si,
és com una concòrdia,
allà conflueixen Terres Rius,
allà,
de Saviesa,
el de Pep Cardona,
el de Paco Granados
i el de Xavi de la Salut,
allà conflueixen,
no?,
i un punt de concòrdia,
no?,
un punt de...
Ens ho passem molt bé,
perquè cadascú té la seva trajectòria,
les seves experiències
i posar-ho en comú
i compartir-ho
és un luxe,
és que ens ho passem molt bé,
se'ns fa curt cada vegada,
ja ho saps.
Com diries què és l'ambient,
l'ambient d'aquests festivals?
És a dir,
trobes altres persones com tu
que venen de Catalunya,
que venen d'aquí,
de Barcelona,
de Madrid,
del País Basc,
que també van a aquests festivals,
no?
Sí,
sí,
sí,
i tant,
gent de tot arreu.
Pensa Marciac,
bé,
o s'ha trema Marciac
potser perquè s'ha sigut al terreny,
però clar,
tant havien...
Però passa que Marciac
és molt especial,
m'has dit algun,
que és que tots tenen
la seva personalitat,
des del de Terrassa
o el de Vitoria
o el de Tarragona,
que per cert,
vaig conèixer una...
una noia m'ha dit,
ah,
doncs mira,
la meva parella toca el trombó,
vam veure que hi havia
un festival de Dixi,
vam anar allà,
va dir,
mira,
no anirem a la banda,
però segurament podré tocar
i tot això,
i clar,
són paraules d'ella,
van marxar decepcionats,
no va poder tocar,
pràcticament no va poder
escolta Dixi,
diu,
clar,
o canvien el nom del festival
o sinó que s'adapti
al festival
al títol del festival.
Jo això ja ho he dit
més d'una vegada,
però ara m'ho han dit a fora,
a vegades si te ho diuen de fora,
té més res so,
no,
és com si tingués
més autoritat,
bé,
això m'ha passat fora.
I clar,
te trobes amb gent
extraordinària,
i a Marciac
hi col·laboren
més de 700 voluntaris,
nois joves
que estudien música,
fan masterclasses,
fan,
clar,
des de trobar-te
un músic
que és catedràtic
al Conservatori de Tolus
i allà és director
de Música i Harmonia,
a les masterclass
que fan durant el festival
de la Marciac,
parlem amb ell,
el home va estar,
parla amb ells,
amb Michel Peirebel,
va estar ben escolar,
de jove venint,
parla alguna cosa d'espanyol,
no se'n recorda,
però Déu-n'hi-do,
i una de les seves composicions
es diu Riba Roja,
i no de casualitat,
sinó perquè està dedicada
a la població de Riba Roja
d'Ebre,
a la Ribera,
perquè,
doncs un amic
de la família
d'origen de Riba Roja,
músic com ell
i encara té la casa.
Bé,
doncs coses d'estes,
o trobar-te,
doncs,
jo què sé,
un enginyer alemany
que fa prospectiva
i que,
o gent de la cadena
de mezzo de televisió,
vull dir,
bé,
és que uns contactes,
doncs,
absolutament fantàstics,
i que gaudeixo molt,
doncs,
conservant-los
i repetint
amb els que puc,
que la vida
i les oportunitats
són limitades,
però aprofito.
Estem pràcticament
fora de temps,
però escollir una cançó
d'un disc o de l'altre
i la posarem al final,
del primer o del segon,
el primer del...
del primer sí.
Del primer disc?
Sí,
perquè l'altre són coses...
Amb quina cançó acabaries?
Doncs mira,
jo què sé,
acabaria...
Els seguents
moment al cap.
Doncs amb un clàssic,
amb un clàssic tradicional
de la música
de New Orleans,
amb el quartet,
que és sense contrabaix,
és el bateria que canta,
el Jason Powell,
el Jason Marsalis
al vibràfon,
Roland Garrin
a la guitarra
i Larry Siebert,
la primera,
que es diu
AirMail Special
i mira,
podem fer una broma
que no és per riure,
però AirMail Special
seria correu
aèri especial.
És un clàssic
que molts reconeixeran,
però és el que potser
haurien de fer servir
tots els catalans
que estan
fora de Catalunya
i volen votar
el propè 27 de setembre
i sembla que tenen
grans problemes
per poder-ho fer.
Doncs feu servir
aquest AirMail Special
i ens retrobem quan vulgueu
i, si no, el proper mes
a Paraula de Jasc.
I si em permets que
em despedeixi, com sempre,
que, per cert, són les paraules en què vaig saludar
el senyor primer ministre de la República Francesa
quan vaig tindre ocasió de saludar-lo a Llea Marciac.
Valls.
El senyor Valls em va mirar una mica així,
dient, què fa este noia en la samarreta, en l'estelada i la gorra,
dic, bueno, m'ho he posat per saludar-te.
I el vaig saludar amb les mateixes paraules
en què he acomiado sempre al programa.
Salut i llibertat.
i espero que no siguint més paraules.
Desafortuna, gràcies. Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!