10 minuts passem de les 11 del matí.
És moment d'encetar una nova edició de l'Espai Curar-se en Salut.
D'aquest dimecres 4 de febrer.
Avui, Dia Mundial del Càncer, precisament d'això en parlarem.
I també us volem presentar el comitè únic oncològic de la província de Tarragona.
De la demarcació, per parlar-ne, ens acompanya d'una banda el doctor Francesc Feliu.
Doctor Feliu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Metge cirurgià de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
El doctor Ricard Sales, metge cirurgià de l'Hospital Santa Tecla.
Ricard, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doctor Sales, molt bon dia.
i el doctor Antonio Sánchez, metge cirurgià de l'Hospital Sant Joan de Reus.
També, doctor Sánchez, molt bon dia.
Bon dia.
Abans de començar i d'entrar en matèria, on també parlarem, evidentment, del càncer,
aprofitant que és el dia mundial,
és el primer cop que a l'Espai Curar-se en Salut parlem d'aquest comitè únic.
Presentem aquest concepte.
Què és exactament el comitè únic i com funciona a nivell oncològic?
Perquè crec que també faltaria representació, ara em dèieu, de Tortosa, del Verge de la Cinta, no?
Però com funciona aquest comitè únic?
Bé, abans de res dic que de comitès únics n'hi ha més d'un.
Nosaltres venim aquí a parlar de...
Bé, estem sobretot especialitzats i formem part del comitè únic de càncer de recta.
Llavors, hi ha altres comitès únics que, de fet, són unes reunions de molts especialistes,
que això ja es ve fent des de fa molt temps a cada hospital.
Sabem que el càncer és una malaltia que no només s'aborda des d'un punt de vista terapèutic,
sinó que aquí, en el diagnòstic i en el tractament, intervenen molts especialistes.
Els comitès de càncer, ja fa moltíssims anys que aquí a la província i a tot arreu ja es formen a cada hospital,
on hi ha diversos especialistes, no només cirurgians, que discuteixen cada pacient,
individualitzen tractaments i es decideixen també el seguiment d'aquests pacients.
Què aporta o què són els comitès únics?
Ara el que s'ha aconseguit organitzar és que, a banda d'aquests comitès locals,
ens reunim els mateixos especialistes en la matèria, però de tots els hospitals.
I ho fem d'una manera, seguint uns calendaris, que en el nostre cas són quinzenals,
i d'una manera rotatòria, de manera que cada quatre mesos,
aquests comitès únics es localitzen a un dels tres hospitals dels que estem aquí,
i, a més a més, per videoconferència, per problemes òbvids de distància,
amb l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Doncs, definit ja el concepte de comitè únic, en aquest cas, avui parlarem del càncer,
ho dèiem abans en la introducció, avui anés el Dia Mundial,
i després d'aquestes malalties, després ens referim de les malalties de l'aparell circulatori,
el càncer és la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones.
No sé si estaríem d'acord amb aquesta afirmació, i us pregunto quina és la incidència de la malaltia
a les comarques de Tarragona, a la demarcació de Tarragona.
Bueno, tenim una cosa que tenim en la província, que no en todas las provincias existe,
és el registro de càncer.
És un registro que hi ha un decalaje de 5 años,
perquè s'espera la subvenència 5 años para poderlo completar.
Este registro está elaborado por la FUNCA, del Servicio Oncológico de la provincia,
i la incidència l'any 2009 fue de 414 casos en la provincia de Colón
i unos 195 de recto, sobre 100.000 habitantes.
Aquestes serien dades del 2009.
Perdón, en lo que es la producció en total, del 2009, sí.
Del 2009.
Les dades oficials del 2013 sobre la província són 735 casos de càncer colorectal,
dels quals s'estima que un terç són càncers de recta.
Estaríem parlant del revoltant de 240 o 250 càncers de recta a la província.
Pensem que la província de Tarragona té una població de més de 800.000 habitants,
llavors hi ha un suficient massa a criticar, i els números són aquests.
I com hem de llegir aquests números?
És una incidència elevada? Ens ha de preocupar com ho llegiu vosaltres?
És elevada.
És elevada.
Com has dit, el càncer colorectal és el segon càncer.
En homes, i també segon, després de la mama, en dones.
És molt elevada.
I encara no està baixant la incidència.
Els Estats Units han lograt frenar-ho, aquí encara està augmentant.
És molt alta i representa un greu problema sanitari per la població,
per el que és la pròpia malaltia i perquè representa també les seqüeles
que pot donar el seu tractament, que és molt agressiu.
Deies que és el segon en homes, el segon en homes, deies, i el segon en dones també?
Home, el segon en dones i tercer.
Segon en dones i tercer.
Sí, amb homes és pròstata, pulmó, pulmó, pròstata i el tercer, però a constància.
En alguns llocs, sumant els dos, és el primer, com el tur.
És que aquí s'ha de llegir, clar, s'han de llegir les dades de maneres diferents.
Amb homes seria el tercer, seguit per darrere, de pròstata i pulmó,
que crec que s'ho disputen una mica, estan a la part,
i després seria el segon en dones per darrere del de mama.
I si suméssim els dos sexes, amb alguns llocs, com apunta el doctor Sánchez,
seria el primer colorectal.
És a dir, que en certa manera sí que hem de llegir les dades d'aquesta manera,
d'una incidència elevada, com apuntava també el doctor Sánchez.
Estaríem d'acord amb això.
Sí, sí, sí, sí, a més a intervenir, doctor Feliu.
S'han fet progressos, seria la pregunta,
perquè ara apuntava també el doctor Sánchez
que als Estats Units s'havia intentat frenar o s'havia aconseguit frenar.
A nivell de progressos, com estem aquí?
Sí, hi ha una cosa que és el futur molt lejano,
que això està en la genètica,
i això no sé si ho vivirem o no com cirujans o ja com jubilats,
però en el que més se té i se té que progressar
ara i hi ha que tomarse en el senyor, és en l'aóstico precoz.
La història del càncer, el protagonista no és el càncer,
és un pòlipo, el càncer de colon i recto.
El que més temps està és el pòlipo,
i aquest pòlipo al final acaba sent un càncer.
El càncer sempre ho tenim que operar,
el pòlipo se pode diagnosticar antes
i se pode tractar per mediò endoscòpics,
no fa falta fer una intervenció quirúrgica,
evidentment el tractament és menys agressiu,
no hi ha que fer ninguna quimioterapia i radiografia després.
Esto se està empezando a implementar
ara en la provincia de Tarragona,
además somos, creo, pilotos en lo que seria
tota la región
i tot el país de Catalunya,
i és simplement fent el diagnòstic
de sangre en heces.
Esto té una eficàcia bastant
important i si aquest diagnòstic
és positiu, llavors el pacient passa
a fer una colonoscopia. Ese és el sitio
en què més podem avançar. El resto,
mejorar la cirugía, sempre se pode mejorar,
mejorar els tractaments, quimioterapia,
mejorar la radioterapia, incidir millor,
però sempre concedirem
només alguns punts del porcentatge
de l'èxit. Però si logrem
descobrir el pòlipo
abans de que es faci més
i es converteixi en el tumor,
llavors podem ser més efectius
tractant i no arribarem a tenir
la incidencia que tenim.
pensem que si no hacemos cribado,
uno de cada 17 pacientes
o uno de cada 17 personas
pueden acabar teniendo un cáncer
de colonia recta. O sea que es importantísimo
el poderlo hacer antes.
És a dir, que aquí el tema on s'ha de fer incidència
i amb el qual es treballa és aquest diagnòstic precoç,
no?, de cara a
evidentment a prevenir
o a fer funcions de prevenció, no?,
i de progrés també de cara al càncer, no?,
en aquest cas.
Sí.
la gent cada vegada també està més conscienciada
bé a l'hospital, bé al metge de capçalera
i a nosaltres cada vegada més precoçment, no?,
el més mínim signe que té
d'una deposició atacada amb sang,
doncs ja s'espanta i bé
i això és el que s'ha de tenir en compte, no?,
o sigui, la gent no s'ha de quedar a casa callada,
això és normal, són uns hemorroides,
no?, la gent ha de venir
i l'ha de veure un especialista
i s'ha de fer una història clínica completa,
s'ha de fer una explosió física completa,
evidentment, una explosió proctològica
i en molts casos, doncs, es pot evidenciar
aquest tumor en fase inicial, no?
Els avenços també han vingut
en quant a l'estedificació,
el càncer de recta té una alta complexitat,
s'ha d'estedificar molt bé
justament per donar el tractament més adequat
i això també és el que s'ha avançat últimament,
no només amb els tractaments oncològics
propiament vindits,
sinó que el càncer de recta
també és la conjunció del tractament oncològic,
tradicional que coneixem,
el tractament amb la radioteràpia
i la cirurgia,
que abans, doncs, molta gent pensa
que tot se solucionava utilitzant el bisturí
i avui en dia, doncs,
la gent comença a estar conscienciada
que el tractament comença
amb donar una radioteràpia,
amb donar unes pastilles,
un tractament oncològic
i després, doncs,
entra en l'actor del cirurgià
i després continuarà també
amb un tractament oncològic,
o sigui, la fase és molt llarga.
Tota aquesta conjunció de factors
fa que la supervivència,
o intentem que la supervivència,
doncs, millori en els propers anys.
La conclusió, doncs, seria
que la incidència de càncer
continua augmentant,
però també augmenta el diagnòstic precoç
i, per tant, la supervivència, no?
Sí, ha augmentat una mica la supervivència,
sobretot per això que comentaven els companys
pel tema del diagnòstic precoç,
el que passa és que encara hi ha molta feina a fer.
A mi, perdona, m'agradaria,
abans que me n'oblidi,
sobretot perquè quan parlem també
d'avanços o de progressos,
un cop, malauradament,
ja ens trobem amb un càncer de colònia recta,
on també s'ha avançat molt
i voldria trencar una llança,
perquè aquí sempre,
que només sembla que parlem als metges,
és amb les infermeres,
sobretot amb les infermeres
dedicades a les ostomies,
que aquest és un altre tema
que ja donaria per a un altre programa, no?
Però, sobretot,
que no voldria deixar de recordar
la feina que es fa un cop,
doncs malauradament alguns d'aquests càncers
només es poden acabar tractant
amb el que se'n coneix popularment
com una no contranatura,
els pacients que necessiten una bossa de colostomia,
i que sense l'ajut,
no l'ajut,
sense el tractament
i sense l'esforç de les infermeres,
que sempre ens les testem una mica al marge,
aquests progressos serien impossibles.
De seguida parlem del tractament pròpiament dit,
però abans, Maria,
fer incidència,
tornarà al tema del diagnòstic precoç,
que ja es fa també en càncer d'úter de mama,
en aquest cas,
en el cas del colon,
és importantíssim,
i ja ho heu anomenat
el programa de cribatge, no?,
que ja es fa a la demarcació de Tarragona,
que ja funciona, no?
Està començant.
Està començant.
I com...
En què consisteix, exactament?
És...
Bàsicament fer un diagnòstic,
una pròba que realment fa el pacient en el domicilio
per veure si hi ha sangri en les heces,
de manera macroscòpica,
o sigui, a la vista sí que se pode veure,
però a vegades hi ha sangri microscòpica
que no se puede apreciar,
però sí que se puede detectar con este.
Entonces, si este en la sensación de positivo,
entonces el paciente entra por circuito
en ya lo que sería el diagnòstic precoç,
pròpiament he dicho que sería una colonoscopia,
y la colonoscopia exploración física,
i leu una colonoscopia
per apreciar si existen o no lesiones, no?
I a qui va dirigit aquest programa?
És a dir, quines persones haurien de tenir en compte
aquesta prova?
En principi a la població general,
però sobretot a partir dels 50 anys,
és quan t'has de vigilar més, no?
Els homes ja tenim molta consciència
en quant a la pròstata,
les dones en quant a la mama,
però en el tema del color irrecte
també entrarien en aquest aspecte.
Deia abans, però doctor Ferruc,
que cada cop la gent s'interessa més per aquest tema, no?
És a dir, que ja no...
Potser ja no ens fa tanta por
com pot ser fa alguns anys.
Heu notat un creixement de l'interès
i també, no?, de gent que acudeix
a la consulta preguntant.
La gent ha perdut la por
o sembla que hagi perdut la por
i ha de venir a veure'ns.
El metge són persones normals i corrents, com ells.
No ens mengem a ningú, evidentment.
I, bueno, la gent ho assumeix,
ho està assumint cada vegada més.
Parlem del tractament, si us sembla,
perquè, en la veritat que ens descriguéssiu
quines són les teràpies que es fan servir
en l'actualitat pel que fa al càncer
que ara comentàvem
i com han millorat també la seva eficàcia,
evidentment parlant del càncer colorectal,
que és on els quals avui els nostres convidats
hi són experts.
Com desenvolupeu aquest tractament?
Quin és el tractament d'una persona
que ha estat diagnosticada de càncer colorectal?
Bueno, el gol estándar i la finalitat,
diguem que és que la cirugía logre el propósito que té,
que és, diguem, sacar el tumor
con uns bordes ben definits
i amb una estructura ben definida,
que denominem més recto.
Està definint en totes les guías clínicas
com ha de fer-se i què és el que ha de fer-se.
Lo que se tiene que buscar sacando esto
es evitar luego que suceda
que el tumor vuelva a salir en el sitio donde está
y también que algunas células
hayan podido quedar por la sangre
y puedan asentar en otros sitios del organismo,
lo que llamamos metástasis.
Esto es a lo que nos ayuda la radioterapia,
básicamente en la zona de intentar
que el tumor no vuelva a salir en el sitio donde está
y la quimioterapia.
En el caso del recto,
la quimioterapia para, digamos,
la diseminación a metástasis.
En el caso del recto,
lo que se ha visto con los años
es que es mejor hacer esta terapia
antes de la cirugía,
funciona mejor
y la supervivencia de los pacientes
a los 5 años,
que es el gol estándar,
es superior,
por lo tanto es lo que hacemos ahora.
Entonces, cuando el tumor ya está,
digamos,
un poco avanzado,
lo que hacemos es antes esta terapia
y después la cirugía,
al cabo de unas semanas,
cuando ya esa terapia ha funcionado,
hacemos la cirugía,
funciona mejor.
Hay pacientes que cuando el diagnóstico
es muy precoz,
el tumor es muy pequeño,
no hay ganglios,
pues estos pacientes no precisan
radioterapia y quimioterapia
porque estadísticamente
no existe la posibilidad
de que haya esta diseminación,
entonces estos pacientes
hacemos cirugía directa.
Después,
de todas maneras,
miramos lo que hemos sacado
y vemos que realmente
no hay ganglios
porque lo otro es un diagnóstico indirecto
por pruebas de imagen y demás,
¿no?
Pero miramos luego
porque a veces algún paciente
sí que al estadiar nuevamente
pues vemos que sí que
puede ser el tratamiento.
Pero básicamente
son los tres ejes
en los que movemos
la cirugía,
que es la parte central,
la radioterapia
y la quimioterapia.
Cirugía,
radioterapia
y quimioterapia,
això es una...
és a dir,
és un ordre
que igualment
s'aplica
a tots els centres,
a tots els hospitals.
Exactament.
Aquí,
un de les claus
del sistema
és que el càncer de recta
té una sèrie
de peculiaritats.
a part de la seva alta complexitat
el que convé
un cop l'hem diagnosticat
és estedificar-lo,
no tots els càncer de recta
els diagnostiquem
en la mateixa fase.
Llavors aquí també va bé
doncs
ajuntar-nos-ho tots
a discutir els casos
perquè la cosa
no és com matemàtiques,
no?
A vegades dos i dos
no són quatre en aquests casos
com altres entitats
de la medicina
i de la cirurgia.
Doncs un cop s'ha d'estedificar
si a partir d'uns certs paràmetres
d'aquesta estedificació
on s'ha vist
que la conjunció
d'aquests factors
que us estàvem explicant,
la quimioterapia,
després de la quimioterapia,
aquests quatre factors junts
donen els bons resultats
que estem obtenint, no?
I això,
els resultats ens avalen.
Aquests últims anys
tots els tres hospitals
i a la cinta de Tortosa
tenim uns números
que la població
en teoria pot estar
almenys si més no són equiparables
a altres llocs de l'Estat
o a altres llocs d'Europa.
Tot i que ja ho hem comentat una mica
i ara parlem de tractament
per posar-nos també en ordre,
doctor Sales,
quan es detecta una malaltia
quins són els protocols
que s'apliquen?
És a dir,
suposo que primer
és aquest diagnosi,
la detecció
i després què passa?
Ja s'ha anat comentant.
Sí,
ho deia per tornar-ho a posar
un cop més en ordre
perquè anem saltant
d'un tema a l'altre
i pot ser...
És important
perquè cada...
cada càncer de recta
no és igual
ni...
Hi ha moltes concrecions.
Sí,
llavors,
un cop tenim ja
el diagnòstic fet,
que el diagnòstic
sempre passa per una biòpsia
que ens digui
que allò és un càncer de recta,
s'ha de fer
el que nosaltres en diem,
ja és un nivell tècnic,
un estudi d'extensió
de la malaltia.
Per què?
Perquè el que volem
és classificar
aquest càncer de recta
en estadiatges,
en estadis.
No es tractarà
el mateix
un estadi
incipient
que una malaltia
metastàsica.
Llavors,
es fan tota una sèrie
de proves
per tenir
classificat
aquest càncer.
La majoria
dels càncers de recta
són el que nosaltres
en diem,
que ha comentat el doctor Sánchez,
localment avançats.
Desafortunadament,
encara els diagnostiquem
en una fase
avançada
de la malaltia.
No metastàsica,
però sí que a nivell local
ja han crescut molt.
Llavors,
depèn
de l'estadi
d'aquest càncer,
li oferirem
el tractament
que se'n diu
un adjuvant
amb ràdio
i quimioteràpia,
cirurgia
i després
quimioteràpia.
Si és un estadi
incipient,
com ha dit
el doctor Sánchez,
ja passarà directament
a la cirurgia
i si malauradament
la malaltia
ja s'ha extès
per l'organisme,
moltes vegades
aquest càncer
ja es descarta
per cirurgia.
I en tot cas,
la cirurgia
que se li pot oferir
al pacient
és una cirurgia
subòptima,
o sigui,
una cirurgia
que nosaltres
en diem paliativa,
que no és que no s'hagi
de fer en molts casos,
però que en molts d'ells
nosaltres ja sempre
anirem per darrere
la malaltia
i no la podrem curar.
Això és el que seria
un estadi 4,
quan la malaltia
ja s'ha extès,
sobretot els òrgans
d'IANA,
que en el càncer
de col·lònia recta
són el fetge
i pulmons.
Bàsicament,
diagnosticar,
estudiar,
estudiar,
estudiar,
tractar
en diverses modalitats
i seguiment,
perquè el càncer
no està curat
fins que passen uns anys.
Aquest seria el circuit
i en qüestió
també d'aquest seguiment,
què passa després
del tractament?
És a dir,
quina és la qualitat
de vida
del pacient,
que suposo que també
no se'n pot parlar
a nivell general,
sinó que hi haurà
també casos
molt concrets,
però com es fa
aquest seguiment
perquè la qualitat
de vida
del pacient
sigui la millor possible?
Home,
tots tenim els protocols
en marxa,
que també els discutim,
els anem renovant,
però la idea
és que facis un seguiment
de cada primer any
bàsicament cada sis mesos,
el primer i segon any
cada sis mesos
i després cada any.
llavors vas veient
el pacient
a la consulta
i li vas demanant
aquestes proves complementàries
sobretot per veure
si hi ha indicis
que la malaltia
es reprodueix o no
i evidentment
si aquest pacient
té un nano contra natura,
té un estoma,
llavors entra també
en els programes
de consultes externes
de les infermeres
especialitzades
i van fent
aquest seguiment.
De tota manera,
canvia molt
en funció
de com l'hem trobat
inicialment
i quina tècnica
li hem pogut fer.
És molt diferent,
un estadi molt inicial
que s'ha pogut curar
només en una sessió
de quirúrgica
que a més
un càncer
que el diagnostica
és una fase
més avançada
que has d'implicar
els oncòlegs,
que has de fer un estoma,
etcètera, etcètera.
La situació
evidentment
canvia molt.
Imagino,
doctors,
que a banda
d'aquest circuit,
a banda dels tractaments,
de les diagnosi,
del seguiment,
hi ha també
un àmbit important
que és l'àmbit
de la recerca,
els nous descobriments
i sobretot
la importància
d'aquests assajos
clínics oncològics.
Això també
evidentment
forma part
d'aquestes reunions
del comitè
en Parleu
i es va fent
recerca
i aquests assajos clínics?
Sí,
doctor Sánchez,
Bueno,
evidentment
si no hi
investigació
no hi progreso
i,
bueno,
diguem que
abran dos fases
d'esta investigació,
una seria la clínica,
que és la que
básicamente
vamos fent
en els hospitals,
pues,
haxando ensayos clínicos,
comparación de tractaments,
de técnicas,
quirúrgicas
i després estaria
lo que seria
la investigació bàsica,
que esta seria
més en la universitat,
però,
bueno,
estem en un context
d'hospitales universitarios
i seria
el tema,
digamos,
molecular,
que també és el important
i com he dit,
serà el del futur
i,
bueno,
sempre dicíem de broma,
però no vamos
haciendo mayores,
que arribaríem a no operar
nunca ja
tumores,
perquè se curarien ja
de otra manera
con genètica,
però,
me parece que no es va
a pillar jubilados,
però el que estigui
no quiere dir
que no hi ha que avançar,
i,
bueno,
un estudio
con un estudio,
ja són dos estudios
i després
se poden juntar
en ensayos multicéntricos
i això pode dar
una potència
al progrés,
és a dir,
una enfermedad muy agresiva, con muy mala baba.
Y, bueno, ellos vienen con otras perspectivas a la consulta,
vienen preguntando por su calidad de vida,
vienen preguntando por la bolsa,
algunos preguntan por la laparoscopia.
Yo les digo que el enemigo importante es el tumor
y que a veces tenemos que ser muy agresivos para ello.
Y yo creo que la vía que hay que enfocarles es esta, ¿no?
No haremos nunca ninguna maniobra,
pues, por ejemplo, van a poner en la bolsa
si ponemos en peligro que el tratamiento sea óptimo, ¿no?
Y, bueno, pues si el tumor está donde está,
lo que hay que hacer es curarlo
y lo otro pasa a ser, digamos, importante
por la calidad de vida, pero secundario, realmente.
Doncs, doctors, ho deixem aquí
perquè se'ns ha acabat el temps del curar-se en salut.
Doctor Antonio Sánchez, Ricard Salles i Francesc Feliu,
moltíssimes gràcies per compartir aquesta taula
al voltant avui del càncer colorectal.
Moltíssimes gràcies i fins a prop a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.