Fins demà!
Comencem amb la tertúlia política avui. Tertúlia política d'aquest 2015. La compartim amb la portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerroni d'Alternativa, Arga Santís. Arga, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També s'acompanya Jou Acero, nom del grup municipal del Partit Popular. Jou, bon dia.
Molt bon dia.
Podrem saudar Gévia Quintana, que està entrant per la porta ara mateix i que s'assegurà els micròfons i els saudem. Gévia Quintana, bon dia.
Bon dia.
Nom del grup municipal de Convergència i Unió i en nom de l'equip de govern, Carles Castelló del PSC Carles, bon dia.
Bon dia.
Dèiem, la primera tertúlia política d'aquest 2015. Des de l'última han passat moltes coses, però vaja, les darreres setmanes hem tingut diferents accions que s'han anat explicant,
com per exemple tot el tema de demodinàmica de Joan XXIII, ja amb l'anunci que el dia 29 d'aquest mes vindrà el conseller Boi Ruiz a la ciutat,
esperant que sigui la ciutat, per anunciar quant, el dia elevat, prevista per obrir les 24 hores del dia, els 365 dies a l'any.
Se n'ha parlat molt, tampoc no recordarem el cas, el que hi ha al darrer, però vaja, és el que hem anat explicant aquests darrers dies.
Valoracions, argues en dies, comencem per aquí, vam veure una reunió la setmana passada, doncs, que es feia a la seu de la Cónica d'Ordentitats del Camp de Tarragona,
doncs, amb diferents representants també de l'art polític i també social, i en fi, doncs, l'anunci ja també de mobilitzacions.
De fet, hi va haver dues reunions, hi va haver una reunió el dia abans, anterior a la seva nit,
sí, anterior a la nit abans, de gent que ja feia temps que estava mobilitzada pel tema de la dinàmica,
i després la que tu fas referència, home, a mi em sembla que és terrible, és molt dolorós el fet que aquest tema,
finalment, sembla que està en vies de solució quan ha mort una persona, perquè és un tema que fa molt de temps que s'estava reivindicant,
que fa molt de temps que hi ha moltes persones que el reivindiquen, des de l'hospital, molts col·lectius que el reivindiquen,
però que també és un tema que s'ha portat al Parlament.
Nosaltres mateixos vam portar una proposta de resolució al Parlament en què es demanava l'obertura els 24 dies del servei d'hemodinàmica,
i jo recordo haver fet esmenes als pressupostos, ja demanant una partida per l'obertura del servei d'hemodinàmica,
que a banda és una partida ridícula, és una quantitat que no desequilibra cap tipus de pressupost,
és una quantitat que és perfectament assumible.
De què estem parlant?
Estem parlant d'uns 200.000 euros.
És una quantitat ridícula.
I sí, ho dic en sèrio, ho dic en sèrio.
I en tot cas parlem-ne, en tot cas parlem-ne i que diguin quina alternativa hi ha o quin cos pot tenir.
Estem parlant d'això i estem parlant d'un hospital de referència com el Joan XXIII,
que no simplement dona servei a la ciutat de Tarragona, sí que no,
que dona servei a tota una àrea, tota una àrea geogràfica, que està molt poblada, que hi ha molta gent.
I això passa a Tarragona, però fixeu-vos el que passa, imagineu-vos com està la situació llavors ja a Terres de l'Ebre, no?
Perquè si de Tarragona arriba a Barcelona i implica un desplaçament que porta un temps que pot ser la diferència entre estar viu o estar mort,
si l'incrementes per la gent de Terres de l'Ebre el que triguen a desplaçar-se fins a Tarragona i de Tarragona a Barcelona,
ja estem en un escenari realment que cabreja molt, perquè és molt indignant.
Ahir de fet s'aprova una moció al ple de l'Ajuntament de Tortosa també instant a l'obertura de les 24 hores.
Sí, bueno, recordar que nosaltres a l'Ajuntament el 15 de març del 2013 vam presentar una moció reclamant això.
Jo coincideixo amb tot el que ha dit d'Arga, jo sé que el cost no arriba als 300.000 euros.
L'única cosa que jo he llegit avui l'editorial del Montoy del Diari de Tarragona
i és l'única cosa que soc crítica amb el, a banda que no estic obert la moda, ni que amb el conseller, no?
Vull dir, a mi fer un anunci, que farà un anunci, jo el que vull és que anunciï ja quan obrirà.
Aquí està anunciant que vindrà un dia a fer un anunci.
Que vingui, que l'estem esperant.
Bueno, que vingui si vol i que vingui quan vulgui, que per això és conseller de la Generalitat.
Però que anunciï ja la data d'obriment, que no esperem el dia que obri ja.
O sigui, és que no fem anuncis d'anuncis. És la meva crítica més gran amb aquest tema.
Vull dir, escolta, estem vivint una situació entre que Convergència i Esquerra
estan governant amb SMS, escreuats els dos caps, i no estan governant Catalunya.
I això és una prova més que no estan governant Catalunya.
Xavier.
Bé, jo he de reivindicar que Tarragona és un capital de província
i que això no pot tornar a passar.
Vull dir, hem de començar a reivindicar que vivim en una ciutat que és capital de província
i sembla que a Barcelona se n'adonin i això no pot tornar a passar.
Vull dir, sincerament, totalment d'acord amb els meus companys.
Nosaltres no vam poder assistir a la reunió aquesta, però, bueno,
nosaltres ens sumem amb això.
Vull dir, per 300.000 euros, ni 400.000, ni 500.000.
Vull dir, és un servei i el servei no té cost.
Per una vida humana no és això, és que el servei no té cost.
El servei s'ha de donar.
Carles.
No, totalment d'acord.
Jo penso que amb això estem totalment d'acord i ja m'agrada.
jo crec que estem parlant de coses amb les que no és que no es pugui jugar,
és que no es pot decidir no donar un servei d'aquest tipus.
És que jo crec que és una barbaritat.
I, per tant, no podem fer altra cosa més que reivindicar-lo
de la manera més exigent possible i més urgent.
Doncs, de moment, haurem d'esperar que de dues setmanes,
la setmana que ve, la que queda la setmana aquesta, la que ve,
i l'altra fins al dia 30, que és quan es farà l'anunci.
L'anunci de l'anunci.
De totes maneres, és que fa molt de temps que s'està reivindicant
i que, de fet, sempre havien jugat el tema de si s'obrirà,
però no acabàvem de donar dates.
No acabàvem de donar dates.
I, a més, una altra cosa, que no oblidem que això no és una cosa aïllada,
no és només el tema de la hemodinàmica,
és tot el que hi ha al darrere del tema de la hemodinàmica,
que és de quina manera s'està planificant la sanitat
en aquest territori i, en general, en el país.
La sanitat és un escàndol a Catalunya especial.
Perquè aquí tenim la versió tarragonina de tot el que està passant a Catalunya,
que és aquests interessos entre el que és públic i el que és privat,
aquesta manera de dir que estan gestionant de manera de ser més eficaços,
que ja veiem quina eficàcia és la que tenim, ja ho veiem,
i que al final...
Terra de mútuas.
És una guerra de mútuas, sí, i al final...
Terra de mútuas.
No, i una guerra també d'ells, i entre proveïdors d'ells públics i privats,
i que això a Tarragona té els protagonistes que té,
i tenim la situació que tenim.
Vull dir, parlem de tot, reivindiquem la hemodinàmica,
però reivindiquem també una sanitat pública.
Estem discutint segurament el model.
I el servei de la salut de les persones,
no dels interessos de gent que està fent negoci
amb la salut i la vida dels ciutadans.
No, no, totalment d'acord amb Larga.
Totalment d'acord amb Larga.
No, no, hi ha serveis públics,
hi ha serveis públics bàsics i essencials que no es poden tocar.
La sanitat i l'educació no es poden tocar.
Són serveis que, per molta crisi, que jo entenc que estem en una poca de crisi,
però no justifiquen en cap cas el que ha passat.
Jo l'única cosa que li reclamaria al delegat territorial de la Generalitat,
al senyor Quim Nin, que li digui al conseller
que si vol vindre el dia 28 o 29 que vingui,
però el que ha de fer ja és anunciar l'obertura de la hemodinàmica ja,
no esperar el dia 29.
Doncs queda, Carles Castillo,
no, no, queda dit, eh?
Per cert,
aquest dilluns
explicàvem
que ja es parlava de possibles mobilitacions
pel tema de l'estació de trens
de Tarragona i ahir
l'alcalde anunciava una entrevista
a la xarxa, deia
que aquest dijous ja s'obrirà
la via judicial contra el
Ministeri de Foment, es portarà en definitiva
al Ministeri de Foment, als tribunals,
per no complir amb l'assòbre de l'estació de trens
i també les contraprestacions del tercer fil ferroviari.
Començo pel Carles.
Carles,
per la part que toca...
Més val que comencis pel Carles.
Bé, a veure,
es tracta de que
portem ja molt de temps
reivindicant com a mínim informació,
reivindicant un compromís
que va tenir directament
fins i tot la Ministra
de Foment,
aquí a Tarragona,
i ens estan enganyant,
ens estan enganyant.
No s'acaba de concretar
i de signar
el famós protocol
amb el MADIF
o amb el Ministeri de Foment.
Són unes reivindicacions
molt prudents
i molt petites
que fa la ciutat de Tarragona
a través de l'Ajuntament
per apaivagar
aquesta
vinguda
del tercer fil,
però sobretot
és que tenim
una estació de trens
amb unes condicions
absolutament indignes
i que estem molt farts
i sobretot
estem molt indignats
que ni el Ministeri
ni a DIF
ni ningú de l'Estat
de Madrid
en aquest sentit
s'hagi posat en contacte
amb nosaltres
i ens expliqui
quina és la situació,
quina és la idea que tenen,
quan començaran,
quan acabaran,
en fi,
hi ha una desinformació
total i absoluta
que ens crema ja molt
i per tant
tirarem milles
i estem preparant
fins i tot
algun tipus de mobilització.
Recurs primer,
però,
recurs primer,
via judicial,
recurs via judicial seria...
L'estratègia és
o la tàctica en aquest cas
és atacar,
diguem-ne,
una estació
que no compleix
els mínims d'accessibilitat.
Aquesta és la tàctica inicial.
Jo estaré encantada
que l'alcalde
d'una vegada
per tot
es presenti un recurs
perquè és que ja fa temps
que ho va dir
que tancaria l'estació
perquè no complia
les condicions d'accessibilitat
que és veritat,
fa molt de temps
que ho va dir
i no ho va fer.
De la mateixa manera
que també va dir
que presentaria un recurs
per la licitació
del tercer fil,
per com s'havia fet,
d'amagat del territori,
sense complet...
I va costar Déu i ajut, eh?
Va costar Déu i ajut
i perquè se li va avançar
a l'alcalde d'Altafulla
que al final sembla
que aquí els petits
hagin de fer la feina
que els grans
no s'atreveixen a fer.
Jo estaré encantada
que l'alcalde
d'una vegada per totes
anava a dir una cosa
que no es pot dir
per la ràdio.
No ho dic, no ho dic, no ho dic.
Ja no ho pensem.
Però ho penseu,
ho esteu pensant.
Ho faci
i realment
prengui
totes les accions
que ha de prendre
perquè s'acabi
aquesta situació.
Perquè és que
no pot ser
l'estació de Tarragona,
l'estació urbana
de Tarragona
no té condicions
mínimes
d'accessibilitat.
I això fa molt de temps
que s'està aguantant,
que s'està suportant.
I això és una part
de tots els greuges
que estem patint
en matèria ferroviària,
que per ser aquesta tarda
hi ha un debat
sobre el tema dels trens
molt interessant
que a veure
si una vegada
per totes
aconseguim
mantenir aquesta unitat
que sembla
que havíem començat
a construir
no només a la ciutat
sinó a tot el territori
que és un problema
de territori
i anem a tots
al mateix temps
per vindicar
el que necessitem,
el que és absolutament necessari.
Aquesta és una de les claus.
Una de les excuses
i perdona,
jo, després d'esta seguida.
Una de les excuses
que posa
l'Estat sempre
és que el territori
no estem d'acord.
Però ara mateix
no és veritat això.
No, no, per això dic
jo crec que hem de demostrar
que estem d'acord
que el territori
va a una
i que no tenim
cap dubte
del que volem
i per tant
no podem posar d'excusa
que nosaltres no estem d'acord
que ens barallem
entre nosaltres
o que no estem defensant
el mateix
perquè ara mateix
estem defensant el mateix.
A costat,
però ara sí.
Bé, jo sobre l'estació
totalment d'acord
i Carles,
si fa falta
us ficarem
del costat de la ciutat
com no podria ser
d'una altra manera
però també és veritat.
Us demano ajuda
perquè ja em sembla
molt insultant.
i tu saps
que per part
de la subdelegació
i del govern
sempre l'has tingut.
Hi ha bona voluntat
una altra cosa
és que s'aconsegueixin coses.
La precampanya del 2011
es parlava
que l'estació
anava en un altre lloc.
Això tampoc no ajuda
perquè clar,
hem patit canvis d'estacions.
Aquesta s'havia de tancar.
Això tampoc ajuda
i és un greuge
dels governs
del govern central
mànic i hagin manat.
L'estació de Tarragona
és una cosa pendent
i entre tots
hem d'anar a solucionar-ho.
Jo, com ja s'ha dit
bastanta cosa
sobre aquest tema
i la puc compartir
quasi tota,
jo voldria recordar
que també els oients
que estem en precampanya electoral
i que l'alcalde Ballesteros
és una persona afable,
agradable,
de bon tracte.
Jo sempre dic
que hi ha un llibre
de la història de Tarragona
que va fer un professor meu
d'història del dret
de Tarragona
que és el millor historiador
que parla de l'alcalde Requesens
i parla de l'alcalde Nadal
de l'alcalde Ballesteros
encara no,
deia que l'alcalde Requesens
havia transformat els barris,
és veritat,
l'alcalde Nadal
havia transformat la ciutat
i el dia que l'alcalde Ballesteros
deixi de ser-ho,
que espero que sigui ara el juny,
dirà que era una persona amable,
simpàtica
i atractefable,
vull dir,
perquè clar,
ja està començant a fer
la tàctica del calamar
de tirar tinta
per despistar,
ara me manifestaré,
no ens enganyem,
les coses es fan d'una altra manera,
no es fan això.
Com?
Com els fan?
Es fan d'una altra manera,
Carles,
i no s'han fet.
Com?
No fent canvis d'espacció,
no fent com el mercat central...
Jo pregunto jo.
Perdó,
no fent com el mercat central...
No, no m'agradis,
però escoltem-me,
no fent com el mercat central
dient que ja teníem solució
del finançament...
No em comparis,
sí, sí que comparo.
Quan tu dius que tens les solucions
i vas sobrat...
Escolta'm,
no, sisplau,
jo he demanat reunions,
jo personalment,
he demanat reunions a Adif,
ni m'han contestat la carta.
Tu creus que això
s'ha d'aguantar
per part de l'Ajuntament de Tarragona?
Si tu ho has fet molt malament,
però demana ajuda
als que et puguin ajudar,
però molt malament,
si tu ho has fet,
doncs està.
Però jo torno a dir
que estem llençant tinta
per desfustar com els calamars.
Em sembla que defensis
el que puguis el teu partit,
perquè jo crec que hi ha coses...
Estem dient
que estem en precampanya
i que ara me'n volem manifestar.
Que tu estàs en precampanya,
es nota absolutament,
perquè estem parlant d'un tema
que és de ciutat
i tu estàs dient
que els altres ho estan fent
simplement perquè estan en campanya.
El tema dels tres
és urgent.
Si tu mateix has dit
que no ho farà...
Sí, que ho facin,
que ho facin com més aviat millor.
I aprofitem ara
que realment hi ha un acord
del territori,
que fins ara no hi era.
I ha costat molt, eh?
I hi ha gent
que hi ha treballat molt.
Hi ha treballat molt
i d'una manera molt callada
i amb molta paciència
per aconseguir aquest acord
del territori, eh?
Canviant tres vegades el projecte.
Jo, tu saps quantes vegades
m'han preguntat a mi els periodistes
quin termini donava?
No, donem un altre termini...
però al final te sents...
En fi, tonto,
per no dir altra cosa.
Te sents molt tonto.
El tonto l'heu fet una mica
perquè una miqueta més
de contundència abans
l'havia d'haver tingut, eh?
I estem representant
la ciutat de Tarragona.
Llavors, digueu-me
què hem de fer
si no hem de anar ara
cap a la mobilització ciutadana?
Perquè per l'Agera Quintana...
Si hi ha una sensació d'impotència...
Jo diré el que podíeu haver fet.
Si això,
en vez de ser una estació pública,
fos una empresa privada
que gestionés això,
jo tenia una ordre
de tancament i cessament
fa temps.
Bueno, doncs ho podíeu haver fet.
Dic, escolti, senyors,
o vostès fan això
o tenen un plaç d'un any
a m'arreglar-ho.
Doncs ho podien haver fet, Carles.
Ho podies haver fet.
Perquè a l'empresa privada
no teniu cap problema
amb fer-ho.
Doncs, escolta,
és un servei públic
que no compleix
la normativa d'accessibilitat.
Doncs ho podíeu haver fet.
En vez de parlar tant i tal,
fer una carta d'advertiment
i dir, senyors,
oh, ho podíeu haver fet.
Sí, de veritat, ho podíeu.
Per exemple.
A veure, en tot cas...
això que proposa Javier Quintana,
aquí hi ha tot un seguit
d'amnificats
que són els usuaris del tren...
Esclar, per això Adif
no el deixaria tancar
i s'hagués ficat les piles.
Bueno, de totes maneres,
quan ho va anunciar
l'alcalde Ballesteros,
en un moment donat,
un també suposa
que es donen per assabentat
i que realment
se posen les piles
i no se les van posar.
El que passa,
que com que suposo
que fer aquestes coses
que amenassa
i no lo hace,
doncs al final és allò
de que viene el lobo
que viene el lobo
i la gent no s'acaba
de creure que vindrà el lobo
i això li ha passat
unes quantes vegades
i és una llàstima,
és una llàstima
perquè una miqueta
més de contundència
fa falta.
Doncs deixem parlar
per relacions,
Carles Castelló.
Que ell no és l'alcalde, eh?
No, a veure,
jo crec que
estem parlant
de relacions institucionals,
jo crec que va venir...
Bueno, jo crec que no,
va venir una ministra
i ens va assegurar
que això del protocol
s'acompliria.
Escolta'm,
jo crec que
la meva tendència natural
és creure
la paraula d'una ministra.
ara ja m'estic adonant
que no podem creure
en la paraula
ni d'aquesta ministra
ni de segurament...
I estem parlant de la ministra
però podem parlar també
dels de la Generalitat,
no amb el tema
si vols de l'estació
però sí amb el tema
de la planificació
de com funcionava
tot el tema
de la rodalia,
el tercer fil,
de si la interconexió
havia de ser a l'arbós
que després ens van proposar,
que allò també va costar
Déu i ajut
i jolines,
si costa, eh?
Jolines, si costa.
Sí, sí, sí.
En fi,
ara que estem d'acord
doncs és que de veritat
no trobem...
Recordo que recordes
com va venir el Ricard Font aquí
i després el Santi Imanói.
Sí, sí, sí.
Sembla que sí
i després està surten
amb una altra història.
En principi la Generalitat
i el territori
i la ciutat de Tarragona
anem a una
amb la qual cosa
jo crec que tenim
totes les de guanyar
però efectivament
ens hem de posar
a costat, eh?
A costat, eh?
Amb la Generalitat.
D'augment,
recursos via judicial.
Com veiem,
aquest dixous,
recursos via judicial.
i després, doncs, això,
recollir assignatures,
possibles mobilitzacions.
Per tant, això seria...
Aquest és el context,
eh?
El context
que s'activarà
a partir d'aquest proper dixous,
eh?
Insistim,
segons deia
i d'alcalde
a una entrevista
dels companys de la xarxa
que referis a Ballesteros.
Més qüestions?
Estem a 2015,
pràcticament,
amb aquest any
que és incert
des de molts fons de vista
però un d'ells
tot el que passarà
a nivell de Catalunya.
Estem també
amb l'antena posada
a veure què passa
si hi ha finalment
eleccions
separabilicitàries,
si hi ha eleccions municipals
que sí que seran aquestes
en costa bo cas al maig.
Ahir parlàvem
amb el gremi
de la construcció
de Tarragonès
i ens fixaven aquest any
com un any de recuperació.
Parlaven d'un 5%
de recuperació
i ho situaven
precisament
amb la tornada
d'inversions públiques.
Diuen que això
pot ser una revolució
per a la ciutat.
Parlaven de creació
de llocs de treball
entre més de mil llocs de treball
que es poden crear
aquí al conjunt de la marcació
i entre els projectes
ens veia
tot el tema de Tarragona 2017
a la zona de Camp Clar,
el PP10
ja també el tema de l'IKEA
a la mateixa zona.
És a dir que tenim un any
que en principis
si no canvia res
apunta almenys
per aquest sector important
o econòmic
de la nostra marcació
que hi haurà
ho veuen?
Comencem per l'Arga.
Arga Santés.
Bé, jo la recuperació aquesta
que diuen alguns
que està arribant
i que la xifren
amb uns dades macroeconòmiques
de més inversió i tal
jo no la veig al carrer
ni molt menys.
El que veig al carrer
és que el que creix
el que està creixent
és la desigualtat.
El que s'està incrementant
és la pobresa
però el més preocupant
és que per una banda
s'incrementa la pobresa
i per altra banda
s'incrementa la riquesa
d'uns pocs,
d'uns quants
que fins i tot
van dient
que hi ha indicis
de recuperació
o que ens estem recuperant
econòmicament.
El que veiem
és que cada dia
tenim gent
que es queda sense el pis,
el que veiem
és que hi ha gent
que no té cap ingrés,
absolutament cap ingrés,
el que veiem
són nens sense beca menjador
i el que veiem
és que no tenim solució
per a aquestes situacions
de pobresa
que està patint
molta cada vegada
més gent d'aquesta ciutat
i que tenim cada dia
una ciutat més desigual.
I aquesta és la realitat
que veus al carrer
i és la realitat
de les persones,
no de les xifres macroeconòmiques
que no porten en lloc
i que fins i tot
quan parlen de creació d'ocupació
parlem de la qualitat
d'aquesta ocupació
perquè el que no tenim
és una ocupació estable,
el que no tenim tampoc
és una ocupació,
és unes feines
que permetin
a la gent viure lliurement
perquè ara pot ser
que tinguis feina
però que el que guanyis
no et doni
per viure
amb una mínima dignitat.
Això està passant.
Treballadors pobres.
Treballadors pobres
perquè el precariat,
una nova classe social,
el precariat
i que a més
aquesta és la meta,
l'objectiu
de la majoria dels joves.
els joves més ben formats
que tenim en la nostra història,
molts dels quals
evidentment ja estan marxant.
No, els que no se'n van, exacte.
Els que no se'n van a Alemanya
o on sigui
a buscar-se la vida.
I això és el que tenim.
I el que estem assistint
és a un nou model social,
a la imposició
d'un nou model social.
Ens estan desmuntant
l'estat del benestar
que era incomplet
i ens estan construint
un altre model.
Jo ho a fer-ho.
Bé, jo
si estigués escoltant
la ràdio escoltés
de la senyora
que el sentís
m'agafaria una depressió
de cavall.
Però bueno,
jo,
és el que hi ha per a ti.
Jo crec que
el govern d'Espanya
ha fet una tasca
molt difícil
durant aquests tres anys.
Es va trobar
la situació que es va trobar
i és la que era.
No cal fer retrets
al passat.
S'ha aconseguit
la no intervenció d'Espanya
que va ser un èxit
molt gran.
Ja s'ha vist
com ha anat
a altres països.
Sí, sí,
bufa, bufa,
però és de realitat.
I la realitat
és que s'està creant
ocupació
i no s'estan destruint.
I s'estan creant
empreses,
negocis,
fenyes,
que evidentment
hi ha contractes
de quatre hores
i que la gent
tots voldríem
que la fenya
fos indefinida
però també
el mercat laboral
globalment
ha canviat.
Antigament
quan una persona
entrava a treballar
entrava per jubilar-se.
Ara això ha canviat
però és un sistema mundial.
No ha passat només a Espanya
això.
Ha passat a tot arreu.
Jo crec que les coses
s'estan fent bé
mica a mica
i sortirem de la crisi.
Que hi ha gent
que està patint
i se l'ha d'ajudar
i a tots ens ha creu.
Evidentment que sí,
jo també tinc família
a l'atur
i voldria que trobés fenya
però les dades són bones
i sortirem de la crisi.
Estic convençut
que sortirem de la crisi.
Estic convençut
i estem sortint, de fet.
Bueno,
és qüestió de temps, no?
Clar,
tots els cicles econòmics
són cicles
i no deixen de ser cicles.
Vull dir, clar,
que hi ha més ocupació
doncs té totes les raons
són dades objectives
i hi ha més ocupació.
que n'hauria d'haver
molta més,
que hi ha molta tur a Espanya.
Doncs evidentment,
evidentment que n'hi hauria d'haver
molta més
però també tots hem de ficar
una mica de la nostra part
i ser una mica més positius.
A veure,
de la crisi sortirem, evidentment.
Esperi, esperi,
que li toca a Carles Castells.
A veure,
jo crec que és veritat
que s'està creixent
d'una manera molt desigual
que no està arribant
aquest suposat creixement
de xifres macroeconòmiques
a la gent
que està més desfavorida
però també és cert
que hi ha indicis d'optimisme
i jo fa temps que he dit
alguna vegada
a la tertúlia
o en alguna entrevista
que m'han fet
que a Tarragona
hi havia sensacions
de...
i venen empreses
interessants per la ciutat.
Brotes verdes.
Brotes verdes.
Ho dieu vosaltres.
Ho dieu vosaltres.
No,
hi ha certs indicis
que t'indiquen
que la cosa
s'està començant
a moure
almenys des del punt de vista
urbanístic
relacionat amb la economia.
Jo crec que això
vol dir alguna cosa.
Ara,
que és veritat
que la manera de créixer
està sent molt desigual,
que hi ha una sèrie de gent
que segueix guanyant
molts diners
i d'altres
que no estan
aconseguint guanyar
ni per menjar
i que aquest creixement
no és l'adequat
i el que voldríem,
doncs sí,
també és cert.
Les dues coses
jo crec que són certes.
A veure,
de la crisi sortirem,
evidentment,
perquè de totes les crisis
se'n surt.
El problema és
en quin model surts
d'aquesta crisi,
a quin model social
i en quin model econòmic
surts d'aquesta crisi.
i la manera de sortir
d'aquesta crisi
que s'està imposant
des dels que estan manant,
des dels poders econòmics
i dels despoders polítics,
que el que fan
moltes vegades
és seguir els dictats
dels models econòmics,
és una societat
que és radicalment diferent
de la societat
que estàvem construint a Europa.
És una societat
que no garanteix els drets.
Abans hem parlat
del dret a la salut,
que s'ha convertit
en una mercaderia.
És una societat
que no garanteix
drets bàsics,
és una societat
que no assegura
als ciutadans
la possibilitat
de desenvolupar
una vida autònoma
i que els converteix
amb una mena
de peces
que juguen
en un mercat macroeconòmic
d'una manera precària
per garantir
que uns quants
continuïn tenint guants.
I és el que anem
amb una societat
més desigual.
I aquest no és un problema
evidentment només de Tarragona,
és un problema
de model econòmic
i del model econòmic
que s'està construint a Europa.
Si estem assistint
al debat
de si es donen medicaments
a gent amb hepatitis B
que s'està morint.
És que estem parlant
d'això.
estem parlant d'això.
Estem parlant
de dependència.
Estem parlant
de la llei de dependència.
De la manera
en què no és tota
la llei de dependència.
Estem parlant
que la gent
no té ja l'aspiració
de poder viure
de la seva feina.
Ara que sentís,
ara que sentís,
per cert,
no marxa
perquè després
farem l'entrevista
de...
No, jo entenc
que quan havent-hi partits
com hi ha nous
és que la gent radicalitzi
el discurs
perquè li prenen
el lloc de votants.
el discurs jo, eh?
Sí, sí.
Està molt bé.
Els volia preguntar també,
és que en queden 5 minutes
de tertúlia,
pel tema de França,
de París,
del qual s'han de parlar
molt aquests dies.
Es va fer concentració
a Tarragona també
dos setmanaris
a dir-hi que a Charlie Hebdo.
Demà surt, per cert,
aquests 3 milions
d'exemplars.
També, doncs,
ho pensem que se'n podrà
adquirir, doncs,
en alguns punts
d'aquí del territori.
que estem en això,
com va a veure en el tema
i tot el que s'ha dit
i el que s'ha fet
al voltant d'aquest assassinat,
d'aquest terrorista.
I si això ens farà replantejar,
doncs,
certes qüestions
també a nivell local,
perquè recordem
que es va reforçar
la vigilància
i es va fer en el seu moment
el dia de l'atemptat
a nivell, doncs,
de zones sensibles,
al port,
a Patroquímica,
això ho va anunciar,
doncs,
a l'advocació del govern
i, per tant,
doncs,
això no sé si es replanteix
a algunes qüestions.
I començo pel Carles,
eh?,
en tant que deien
l'alcalde de la Seguretat.
Bé,
jo em veig molt incapaç
de fer un resum
en dos minuts,
però,
en fi,
ha estat una massacre
moguda,
doncs,
per fanàtics
de la religió
i jo crec que tots
estem d'acord
que no podem donar
el més mínim pàbul
a aquest tipus de gent
i que hem de tancar files
absolutament
contra aquesta gent.
Ara,
bueno,
es van donar imatges
certament curioses
a la mobilització,
no?,
d'alguns líders mundials
que en els seus països
sembla que no defensin
massa la llibertat d'expressió,
que era un dels
leitmotivs
de la mobilització
i, bueno,
estaven allà
a la manifestació
defensant la llibertat d'expressió.
És curiós,
no?,
aquesta real política
sempre a nivell internacional.
No,
és per algun dirigent islàmic?
Perquè si em dius
algun país islàmic
que tingui democràcia
te convido a un cafè.
El tema de seguretat.
No m'estirs de la llengua.
No,
som una guerra de religions.
No,
que respecti la democràcia
i que em digui
un país islàmic
que la dona
tingui els mateixos drets
que els homes.
I li pagaré dos cafès.
Però qui ha parlat d'això?
Home,
perquè dius que hi havia dirigents
i ja sé per on te vas
que no respecten la democràcia.
Parlem de la democràcia
amb els països islàmics.
Parlem de la igualtat
de les dones
amb els països islàmics.
Estava parlant d'Erdogan,
eh?
Jo estava pensant en Erdogan.
Abans...
Hombre,
quins picajos com, eh?
No, no.
Perquè aquí la llei mordassa
del PP
és com per parlar-ne, eh?
Hombre.
Ara,
com parla la llei mordassa
amb això?
Jo no he parlat.
No, no,
però perquè t'has picat.
Jo no hi entenc pas
que es referís al Rajoy, eh?
No, no, no,
jo tampoc.
Jo tampoc.
jo pensava que es referia
a l'únic país democràtic
que hi ha.
Bé, jo crec que el llihadisme
no és un problema,
és bé de la religió,
però no té res a veure
amb la religió.
Hi ha moltíssimes associacions
a Espanya
que practiquen l'islam
i tal,
i ells han criticat
i s'han ficat en contra
d'aquests actes.
Entenc que és un problema
que té Europa,
que hi ha cèl·lules radicals
i s'han d'erradicar,
però tampoc hem de barrejar
amb això,
amb la teva de religions,
perquè les religions,
recordem que estem en un país
de lliure elecció de la religió.
Jo crec que aquí la base,
si m'ho permeteu,
és diferenciar molt clarament
i posar una línia
entre els bons i els dolents.
Enteneu-me.
Entre els radicals,
lo que acabes de dir,
entre els radicals
i els que practiquen la seva religió.
I tota la resta,
entre els quals
estan els que practiquen
la seva religió
d'una manera pacífica
i normal.
Jo crec que
no es poden barrejar
aquests dos tipus
de persones.
Jo crec que si tenim molt clar això,
segur que guanyarem
aquesta partida
d'una manera molt complicada,
molt difícil,
però
tirarem endavant.
És un tema molt complex.
Jo insisteixo,
en parlant cinc minuts
d'aquest tema,
se'n fa molt difícil.
Molt, molt.
Se'n fa molt difícil.
Això tens raó,
que és un tema molt llarg de parlar.
És un tema molt trist a banda
perquè és que, clar,
han buscat,
han atacat
una de les coses
que són sagrades
per una societat democràtica,
que és els periodistes,
és la llibertat d'expressió.
També és veritat
que ara surt molta gent,
ara surt molta gent
defensant el Charlie Hebdo,
però recordem
que al Charlie Hebdo
ara li surten molts amics,
però s'hi han patit,
aquesta gent.
Aquesta gent ha patit
moltíssim,
moltíssim,
precisament per aquesta capacitat
d'enfotre-se'n de qui mana,
de riure,
de ridiculitzar,
que és una cosa molt sana
i una cosa
que hem de reivindicar sempre,
encara que se n'en fotin
de naltros.
És necessari,
sempre.
Per lo del crucifijo.
Per lo del crucifijo.
És que, clar,
30 segons.
Que sí.
I que a més això passa
a França,
una societat laica
i una societat
que, bueno,
que tots reconeixem
o identifiquem
amb els valors
de llibertat,
igualtat,
fraternitat
i que allà ha estat
un sotrac terrible
i per això
el que cal
és una unitat
per reivindicar.
precisament aquests
valors republicans,
la llibertat,
la igualtat
i la fraternitat
i sobretot
la llibertat d'expressió
que s'agrada.
Totalment d'acord
amb la unitat de tothom
però no perguem de vista
que hi ha un problema seriós.
I el problema hi és.
Bé,
és que amb tots
el problema hi és
però és un problema
de molt poques persones.
Ja ho ha fet
molt poques persones.
Carles Castelló,
gràcies per acompanyar-nos.
Ara que la sentit
que se'n baixi molt lluny
que farem entrevista a Porta Deus
d'aquí poca estona.
Gràcies, fins ara.
Gràcies.