Fins demà!
21 minuts i seran les 12 del migdia.
Ja ha acabat, ha conclòs aquest ple a l'Ajuntament de Tarragona
i el matí de Tarragona Ràdio pren el seu caire habitual de cada dilluns.
Com sempre, amb aquesta hora fem aquest espai Tarragona saludable
i, com sempre, saludem Cinta Daufí.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
I avui saludem també les dues convidades que avui acompanyen la Cinta,
que són Clara Berman. Clara, bon dia.
Hola, bon dia.
I Coral Quadrada. Coral, molt bon dia.
Molt bon dia.
Són elles, psicòlogues, Cinta, que ens presentaran un taller
que impartiran al Col·legi Oficial de Psicologia de Tarragona.
Sobre quin tema, Cinta? Sobre què parlem avui al Tarragona Saludable?
Bé, avui al Tarragona Saludable parlarem de noves maternitats.
Fixeu-vos, no de maternitats, sinó de maternitats.
I avui ens acompanyen dos professionals,
diríem que la Clara és psicòloga del Col·legi de Psicòlegs
i la Coral és historiadora.
Elles dos, amb dos professionals més,
que crec que hi ha un altre psicòloga i una llevedora,
han constituït el grup Magenta.
Que ens han dit que abans mos comentàvem que es pot trobar Facebook.
Llavors, el curs és un dels projectes en els que està treballant,
en els que vol continuar avançant, aquest grup.
Però jo voldria que ens expliquessin què és Magenta
i quins projectes teniu en cartera.
Bé, tu explica, Magenta, jo explica.
Bueno, a veure...
Coral, digues.
Sí, sí.
Magenta va ser un grup que ens vam reunir ja fa més d'un any
i llavors vam començar a debatre entre nosaltres.
no és sola i exclusivament pensat de cara a les noves maternitats,
sinó sobre l'abordatge de les dones en general.
El que passa és que, esclar, és lògic que una llevedora
i que dues psicòlogues, doncs, que fan clínica,
o sigui, doncs, que es trobin en aquesta situació,
perquè, bé, la Clara ja us ho explicarà després,
però vull dir que la maternitat clàssica o conservadora
o tradicional, per dir-ho així,
doncs, avui en dia, doncs, s'està canviant moltíssim, no?
I els models de les noves mares també estan canviant moltíssim.
Però, de totes formes, jo el que vull dir,
i amb això ja res és només un apunt,
no és sola i exclusivament aquest curs.
Aquest curs és una de les activitats que fem.
L'any passat ja vam anar a dos congressos internacionals
i ja vam començar a plantejar hipòtesis i alguns resultats
i després també està previst, ja estem preparant també un llibre
també que parli d'aquest tema.
Exacte.
Doncs, i ens vam conèixer, bé, potser ens vam conèixer abans,
però vam treballar juntes en GEMA,
que és el grup de la dona del Col·legi de Psicòlegs.
Del Col·legi de Psicologia, com vas dir abans, no?
Doncs allà també es nota l'imprompte del gènere.
Ara és Col·legi de Psicologia.
Sí, ara ha canviat, de fet, fa poc la denominació és Col·legi de Psicologia.
Exacte. I també, en aquest sentit, també són maternitats.
No hi ha una sola maternitat.
No hi ha una sola mare, inclús, ara, no?
Hi ha mares diverses, hi ha diferents maneres de ser mare
i hi ha diferents formes d'abordar la maternitat.
Doncs nosaltres, en aquests tallers, que els farem des del Col·legi de Psicòlegs,
i hem convidat, doncs, la Caterin Galamant i jo som psicòlogues i psicoanalistes,
i hem convidat a Coral, amb la que comptem sempre,
i a Susana Abajo, que és matrona,
per poder treballar sobre aquest tema,
per poder col·laborar amb tota la gent que avui dia està treballant
en torn al, jo diria, fenomen que ens desborda de les maternitats.
Per aquesta qüestió, perquè ja hi ha moltes maneres de ser mare,
hi ha els pares que, si toca ara, està al costat, també,
i a vegades no saben com, si ha fet com de mare, com és fer de pare,
si hi ha diferència, si no, com s'ha de fer,
i per una quantitat de fenòmens que, per a mi, almenys,
són una crida d'atenció.
Hi ha tot el tema de la lactància avui dia,
tot el tema del somni,
o del compartir el llit amb el bebè, etcètera.
Hi ha molts temes a treballar amb la gent que està aquí al costat d'això.
Respecte a això que comentaves,
últimament han vist com una mena d'explosió de grups,
o sobretot grups que sentiu de criança respectuosa,
que voguen per tornar una miqueta a...
Suposo que més per retornar a les dones un patrimoni
que, d'alguna manera, entenc jo,
des del sistema sanitari oficial, se'ls havia pres.
com durant...
Suposo que quan parleu del model de...
No sé si em desvio, però ja em diràs.
Durant bastant temps,
qui marcava la pauta de lo que era ser una mare,
una bona mare i fer-ho correctament,
era el pediatra, o la infermera, o la llevadora.
Se partia més o menys
que la mare no sabia,
i qui li havia de dir
què tocava fer, quan tocava fer-ho
i com tocava fer-ho, era el professional.
Suposo que...
Clar, l'exemple més...
Si voleu més cru de tot això,
era com es plantejava l'atenció al parc fa uns anys.
Això crec que, afortunadament, va canviant.
La dona era un objecte passiu,
en la majoria dels casos,
arribava a l'hospital,
el que en diuen el parc medicalitzat,
absolutament.
no era per a res protagonista
del seu parc, no?
Vull dir, inclús,
això també s'ha comentat moltes vegades,
la posició en què es posava la dona per parir
no era la més còmode per a ella,
sinó la més còmode per a la llevadora o per al ginecòleg.
Ara han començat a sortir
tot això, que sí,
el parc respectat,
la criança respectuosa,
la defensa
i la reivindicació de la lactància materna.
Com ho veieu,
altres...?
Bé, sobre això tenim molt a dir,
però ens portaria molts programes
i ens portaran molts tallers.
En tot cas,
només per començar,
diria,
la nostra companya,
Susana,
la llevadora,
va viatjar fa poc a l'Àfrica
perquè allí hi ha un grup
que ella es col·labora
amb un grup de dones i mares
i la seva...
Quan va tornar,
ens va dir com
les dones a l'Àfrica
volen parir com a Europa
i les dones a Europa
ara volen parir com a l'Àfrica.
Doncs haurem de trobar
alguna manera
de poder apropar,
per dir-ho així,
les dues.
No sé si són dues maneres
o hi ha moltes,
però sí,
una manera de
poder utilitzar
la ciència
i la tècnica
al servei
del subjecte
i no
tampoc deixar-se
portar
per tots els discursos
que hi ha
a tot arreu,
perquè sobre la vida,
la mort
i la sexualitat,
que és el tema
de la psicoanàlisi,
diguem-ne,
hi ha molta cosa a dir
i em sembla
que hem de preparar
la gent
o a les que
s'apropin a nosaltres
perquè puguin tenir
el seu propi pensament
també,
que puguin pensar
el que volen
de tot això
i com ho volen fer.
Perquè oferiments
hi ha,
bueno,
hi ha molta oferta
avui dia
respecte d'aquest tema
i d'altres,
no?
Què vols dir?
Que ara potser això
ha pogut ser
com una espècie de moda,
no?
Sí.
Que ara hi ha
com molta oferta
d'aquest tipus d'associacions
i dius, bueno,
calma, no?
A veure,
jo ho miro tot
des d'un punt de vista
distoriadora,
perquè esclar,
cada maestrillo
tiene su librillo,
no?
I a vegades
ens dona la impressió
que descobrim
les Amèriques,
saps?
Perquè
la reivindicació
de la lactància materna
no és una cosa d'ara,
eh?
La reivindicació
de la lactància materna
és del segle XIX,
però és del segle XIX
i a més a més,
i principis del segle XX
en contra
del que era
la lactància
de lloguer.
O sigui,
les dides,
les dides
han estat
fins fa quatre dies
i la gent
no lactava
perquè la gent
que podia
doncs tenia una dida
o dos
o els que fessin falta,
per favor,
només faltaria.
A més,
per una qüestió també
d'estatus, eh?
D'estatus.
És a dir,
no només
com una qüestió estètica,
sinó
perquè com que
sabien
que hi ha
un període,
diguem-ne,
de...
que costa més,
no dic jo que sigui
estèril del tot,
però que costa més
de quedar-se
embarassada,
doncs,
si lactes,
no?
Naturalment,
o sigui,
biològicament,
doncs llavors
les famílies potents,
les famílies aristòcrates,
doncs donaven
els fills
a la dida
precisament
perquè la dona
es pogués quedar
embarassada abans.
Perquè
una mostra
de poder
era tenir més fills,
saps?
I llavors,
doncs,
està clar
que totes aquestes coses
ens donen la impressió
que descobrim,
no sé què descobrim,
i en realitat
descobrim molt poc.
És a dir,
que nosaltres
no crec
que tinguem
que dir
en aquests tallers,
la Clara
ho ha dit
bastant bé,
no?
Jo no
crec
per res
en que hi hagi
normatives
a donar,
ni modes,
ni missatges,
ni discursos,
perquè
jo crec
que
fent
aquests tallers
o d'altres,
però vull dir
d'aquí tipus,
és una mica
obrir la ment,
no?
I de dir,
per què no
comencem a actuar
amb llibertat?
La que vulgui fer-ho així,
que ho faci així,
la que vulgui fer-ho aixà,
que ho faci aixà,
però que no hi hagin
uns dictats,
uns dictats
que llavors
resulti
que abans
resulta que tot
es fèiem
medicalitzat.
Ara,
per una banda,
es parla molt
del part natural,
però mai a la vida
hi havia hagut
tantes cesàries
com hi ha ara.
O sigui,
que ens trobem
amb unes paradoxes
i amb unes contradiccions,
que aquestes contradiccions
cal posar-les
evidents
i després
que cadascú
amb tota aquesta informació
triï
el que li sembli.
I suposo que és
per on van aquests tallers,
no?,
en abordar d'aquesta manera
el tema de la maternitat,
fins i tot explicant
o reflexionar
al voltant
de totes aquestes possibilitats
que estem parlant ara
i després que cadascú
decideixi
amb la llibertat
que pugui,
no?
Sí,
a més a més tenim
entre nosaltres,
diguem-ne,
la multidisciplina
el fet
que cadascuna
li diu a l'altre
ei,
espera't,
perquè tu dius això,
però des de la història
ha passat això,
això i això.
O jo parlo
de l'inconscient
i l'amor
i la culpabilitat
durant la maternitat
i la Susana
em diu
sí, sí,
però hi ha el cos,
i el cos
i això és també
una realitat,
no?
Vull dir que això
ens ha permet
anar avançant
sobre aquest tema
i també
poder donar
el que es diu
ara eines,
diríem,
però sí,
la informació
que potser cal tenir
de que,
a més a més,
encara que un digui
jo vull tenir
un part
o d'aquesta
o d'aquella altra manera,
a vegades,
diguem-ne,
sigui la realitat,
sigui el nostre propi cos,
respon d'una altra manera,
doncs cal estar preparats
perquè
això
que
pensem
que podria passar
no passi
o al revés,
no?
Que la realitat
no sigui
igual a les fantasies
o els ideals
que ens hem plantejat
i que això
no signifiqui
que s'ha acabat
que ja no puc ser mare
perquè no ha sigut.
Jo voldria afegir
una qüestió
perquè
jo parlo
de teories
feministes
en el meu
petit espai
i
de la mateixa manera
que avui en dia
sembla que estigui
utilitzant paraules
teva cinta
de moda
segons què
jo que soc
de les mares
dels setantes
també estava de moda
altres coses
i llavors
hi havia un discurs
antimaternal
brutal, no?
Per què?
Perquè nosaltres
no podíem
no teníem
que ser
com les nostres
mares franquistes
que deien
que jo
tindré
tots els fills
que Déu m'enviï
m'entens?
Llavors
què passa?
Que anant allà
també hi havia
un discurs
imposat
i la gent
va tenir
menys fills
perquè hi havia
un discurs
i una moda
i tot el que vulguis
però jo crec
que
s'han de tenir
totes les eines
t'has de tenir
la ment oberta
i llavors
sapiguent-ho tot
tria
el que tu et sembli
però
que la teva decisió
no et repercuteixi
després
amb culpabilitat
i amb tota una sèrie
de coses
perquè avui en dia
i ho coneixem
la pobra
que no pot
no té llet
és
és
és un d'altaballs
és un d'altaballs
és un d'altaballs
sí, sí
i això
bueno
és a dir que això
no ho hem aconseguit encara
encara tenim aquesta mena de
no sé si dir-li
prejudici
estigma
no sé
exactament com li hem de dir
però
sí, sí
que hem anat d'una banda a l'altra
això ho trobo molt interessant
el plantejament que feu
de dir
bueno escolteu
no hi ha una maternitat
hi ha maternitats
la importància
de la perspectiva històrica
crec que és
molt adient
que en un curs com aquest
que semblava
que hauria d'estar
potser
se podria estar sent
molt en lo biològic
i en lo psicològic
també hi ha una perspectiva històrica
que la veritat
és que porta molta llum
perquè és el que dius
bueno
no ens pensem que ara
aquí estem descobrint
la sopa d'all
sinó que hi ha
i a més en la història recent
com tu ara comentes
com també va haver
una temporada
que la moda
entre cometes
era
rebutjar la maternitat
i ara
doncs bueno
em caigut una mica
idealitzar-la
idealitzar-la
i ara dir
no
l'alletament matern
va
i la pobra
que no pot
per la raó que sigui
doncs que
se sent com a molt
culpabilitzada
tot i que el tema
suposo que això
Clara
ho abordareu
el tema de la culpa
exacte
sembla que és algo
que va enerent
com l'amor i la culpa
a vegades van junts
el fet de ser mare
això és que ser mare
vol dir
de vegades tens la sensació
que en el moment del part
segregues una hormona
que és la culpabilina
i això
ja no t'abandonaran
tota la vida
i ademàs
en la teoria mateixa
psicoanalítica
i altres
hem de tornar
a mirar
això
que dintre
del que és
la psicopatologia
la mare
sempre és culpable
tot el que li passa
al nen
apareix la mare
com culpable
de diferents maneres
més teoritzades
menys teoritzades
però sempre està allí
bueno
cal treballar
sobre això
també
i abans
ens deies
de la pediatria
que potser
en aquest taller
no té lloc
però que més endavant
com que seran
en continuïtat
aquests comencen ara
però suposo
que en farem més
ja donarem
un lloc
això
però ara
no podíem
començar
a parlar
també dels nadons
que n'hi ha
ara sí
de moltes procedències
si el segle passat
d'alguna manera
va ser
les adopcions
que s'han normalitzat
completament
ara veurem
nadons provenients
de totes
no?
de tota mena
vull dir
d'inseminació artificial
d'embryones
de bueno
de mares de lloguer
de mares de lloguer
etc.
no sé si és un tema
o és un
bueno
un tema
que potser
és molt del segle XXI
que és el tema
de les mares
que decideixen ser mares
soles
sense una figura paterna
per inseminació artificial
i clar
és un nou model
de maternitat
i de família
que potser fins ara
no el teníem
que es vea
com a alguna cosa excepcional
i suposo
que és una cosa
que a poc a poc
necessitarà
la seva normalització
no sé si cada cop
serà més freqüent
sembla que sí
però sembla que sí
jo crec que mares soles
la coral pot dir
i ha n'ha hagut
sempre
ara mares soles
que no sigui producte
al nen
d'una relació sexual
això sí que és una novetat
diguem
que els fills
siguin fills de la ciència
és una novetat
doncs
que no hi hagi
pare real
no vol dir
que no hi hagi
una figura
X
que el pugui representar
això és el que intentem
que hi hagi algú
que trenqui una mica
aquesta dualitat
mare fill
que a vegades
pot ser perillosa
que hagi vist la pel·lícula
que passa amb Kevin
ho sap
no voldria acabar el programa
sense que ens doneu
una miqueta més de dades
sobre els tallers
aquest primer taller
que fareu
crec que comenceu
la setmana que ve
sí
comencem
aquests tallers es faran
el dissabte
7 i 14 de febrer
a la delegació
del col·legi de psicologia
d'aquí de Tarragona
i llavors
duraran tot el matí
i la veritat
és que bé
són 4 hores
no?
4 hores
cada dissabte
llavors
aquestes 4 hores
estan partides
o sigui
tenim
el primer dissabte
parlo jo
bueno parlo
faig el taller jo
i després el taller
el fa la Catalina
Galamant
i després l'altre
el partegen
entre la Susana
i la Clara
a qui va dirigit
aquest taller
qui s'hi pot apuntar
quin és el públic
objectiu
del taller
bueno
hi ha
ja dèiem abans
tota mena de professionals
que treballen
entorn al part
des de metges
com sempre
psicòlegs
treballadors socials
llevadores
és aquest caire multidisciplinar
també no?
exacte
de la manera d'impartir-lo
fins a la manera de rebre-lo
i a més a més
com ens entusiasma molt
estem esperant
que la gent s'apunti
i vingui
perquè tenim molt a dir
i fer
si entreu a la pàgina web
del Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya
trobareu la informació
i també per inscriure-us
exacte
i allà veureu
que realment
va dirigit
a un públic molt ampli
perquè també inclueu
gent que es dedica
a l'educació infantil
professionals
dels serveis socials
i benestar
tothom
que d'una manera o altra
tingui relació
amb tot el que és
la maternitat
i la criança
creiem que és la manera
de trencar el discurso únic
també no?
que hi hagi molta gent
de diverses disciplines
que aportin
les seves inquietuds
i suposo que aquest primer taller
és com la punta
de l'iceberg
de tot aquest projecte
no?
que dèiem al principi
que això donaria
per molts programes
o per molts tallers
al cap i a la fi
buscant
aquest abordatge
de la maternitat
des de tants punts de vista
això continuarà?
suposo que sí
que el col·legi de psicologia
ens permet fer-ho
i ens dona marxa
per continuar
i ens cedeix als locals
o sigui que sí
perquè tenim un col·legi
avui dia molt
mogut
jo voldria destacar
que
per la relació
que tenim
amb la Coral
i amb el vostre president
que coincidim
que realment
el col·legi de psicòlegs
de Catalunya
aquí a Tarragona
és molt dinàmic
feu moltes coses
esteu posat
en molts projectes
crec que és un
un recurs molt important
per la salut
de la ciutat
i sobretot
els que treballeu
tota l'àrea
de gènere
crec que és un actiu
per a la salut
de la població
de Tarragona
jo crec que sí
que s'està ajudant molt
Cinta Clara
Coral
ho hem de deixar aquí
perquè ens apropem
a les notícies
de les 12
si no ens passarem
de temps
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Cinta
fins dilluns vinent
fins dilluns vinent
i a vosaltres
fins la propera
moltíssimes gràcies
gràcies