Comença el pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí,
Ricard Fernández i Òscar Caviach.
I avui en aquest programa el número 34
seguirem parlant del Nepal,
aquí al pont de Mahoma.
Ens acompanyarà un opinista i cooperarà
Guillermo de la Figuera.
Ell acaba de tornar del país devastat pel terratrèmol
on ha estat un any cooperant amb l'ONG Namlo.
Hi ha tot un drama humà que setmanes després
de la catàstrofe i de les múltiples rèpliques persisteix.
Hi ha pobles sencers afectats pel terratrèmol,
un terratrèmol que ara, mentre es reconstrueixen
o poc ha quedat, tenen necessitats bàsiques d'aquest poble,
necessitats de primer ordre.
Ara més que mai, el país, el Nepal,
necessita ajuda internacional i també de tots nosaltres.
Parlarem del Nepal,
parlem amb Guillermo de la Figuera,
coneixerem també una altra visió del terreny.
Més enllà del que ha aparegut aquests dies
als mitjans de comunicació generalistes,
ell ha viscut a Capmandú,
ha vist la ciutat devastada,
però també una part d'ella que pràcticament es troba intacta.
ens explicarà també com va viure el terratrèmol
i també com van viure persones que són allà,
tant els nepalesos com també turistes,
que també n'hi ha i de molt particulars,
i també alpinistes, que també, com sabeu,
es van veure afectats per aquest terratrèmol.
En un programa d'avui,
amb el qual també parlarem d'una altra iniciativa solidària,
de fet n'hi ha moltíssimes i el company Ricard Fernández
ens en parlarà de moltes tales que hi ha,
especialment en el món de les nenes muntanyes
i dels alpinistes que tothom s'ha abocat
amb aquesta catàstrofe que ha viscut al Nepal.
Avui en parlarem també,
conversarem amb una persona que està fent campanya
i a més a més explícitament per Nepal,
perquè arribin allà els fons d'emergència
amb polars i pobles pràcticament devastats
i que necessiten tendes de campanya,
roba pels infants,
diners també per poder construir.
Avui de tot plegat en parlem.
Tenim per un programa també
en el que us proposem fer una ascensió,
d'altra banda, el Coma Pedrosa,
ho farem amb els companys Josep Maria Bonacci
i Ricard Fernández.
Podrem veure marmotes,
tot i que no tan agosserades,
com les que hi ha a la Vall de Molleres,
que també visitarem,
i això serà la recta final del programa.
El Jordi Mena també ens parlarà
d'una via de més de 500 metres
que estan equipant a Oliana,
amb més de 14 llargs.
I el Ricard, com sempre,
ens portarà un text clàssic,
però avui un text absolutament
actual de trets clàssics al 100%,
llegint el mur de Facebook,
de la xarxa social de Nicolás Reis,
el pinista nord-americà,
amb qui va concedir més a més l'any passat
al camp base del Burat Pic.
Benvinguts al Pont de Maoma.
Josep Maria, bona txí, bon dia.
Bon dia, Josep.
Com estem?
Bé.
Ja va ser en mania curta,
el Joan Maria és valent,
ja va ser en mania curta.
Bueno, tu no.
Jo en mania llarga,
però bueno,
perquè estem formals,
hem de fer entrevistes formals,
i tot això.
Molta política últimament.
Sí, no?
Que n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
Està tot impregnat, eh, de política.
Ricard Fernández, bon dia.
Ei, bon dia a tothom.
Escolteu-me, que a la recta final ens explicareu què va passar,
jo vull saber-ho,
què va passar al Molleres.
Bueno, no va ser exactament al Molleres,
va ser el truc de la tallada.
Et costa el micròfon, que si no et sentim.
Va ser el truc de la tallada,
és la vall de Molleres,
però no és ben bé al Molleres.
Ja t'ho explicarem,
que no té desperdició.
Se serà al final, eh?
Va ser greu o no?
No, va ser greu,
perquè el Josep Maria i jo ens entenem molt bé
anant per la muntanya
i en cap moment va sorgir cap situació de tensió,
però la veritat és que en un moment determinat
ens vam trobar en un horari molt ajustat,
fent-se ja tard,
en un lloc que no hi havia manera de trobar,
una mena d'arretera on no podíem trobar la sortida
i descendre uns 300 o 400 metres de desnivell
fins a la vall de Salenques.
per un tema que explicarà el Josep Maria després
i com vam aplicar fil per randa, diguem,
tot el que hem après al llarg de tots els nostres anys,
la cosa va sortir perfecta
i vam poder arribar amb les últimes llums del dia
a la carretera,
però realment persones potser que no estan tan al cas
i potser no portant el material que duiem nosaltres,
que fins i tot vam acabar fent servir la corda,
doncs poten passar malament per un tema realment estúpid.
Quants metres portàveu la corda?
Era una corda auxiliar petita de 30 metres.
30 metres, sí.
En principi no s'havia de fer servir,
és el que passa sempre,
però quan anem a llocs que pots preveure un mínim de dificultat,
la porta sempre, no?
Una eina més.
De fet, per exemple, com a guia de mitja muntanya
no estic autoritzat a portar persones,
en el cas que hagués de portar algun client,
però portem sempre una corda auxiliar
per si hi ha situacions extremes
en les que realment és útil.
I realment la corda és útil quan la saps fer anar, evidentment.
Mira, ara us trobo un tema que és discutible, eh?
I si voleu podem discutir-ho.
Sou partidaris de, per exemple,
passar el pont de Mahoma, que dóna nom a aquest programa,
en corda?
Clar que sí.
Sí?
Si no ho veus clar, per què no?
Tu què dius, Ritja?
Hi ha tècniques amb una cresta
que realment poden donar seguretat a una persona
que no se sent al 100% fiable al pont de Mahoma.
És un lloc molt transitat
en què tot el que està descompost ja ha marxat,
però és molt aèri i pot donar molta inseguretat.
Un encordament de confiança curt,
que això demana realment una certa parícia
per la persona que està dominant la situació,
amb l'altre company,
pot ser molt, molt, molt útil.
Molt útil.
Ara, són tècniques que s'han de fer servir
en persones que saben fer-ho.
Però realment la corda sempre és útil
si la saps fer servir.
No s'ha de tenir vergonya de fer servir la corda.
De fet, ara que parles del pas del pont de Mahoma,
jo vaig anar fa uns anys amb un company
i jo sabia que li feia molt de respecte,
sobretot al buit,
i vaig col·locar un passamans,
era entre setmana,
vol dir que hi havia gent a la neto,
però no tampoc les aglomeracions dels diumenges
o dels caps de setmana.
Vaig fer un passamans amb diversos punts d'enclatge,
perquè mantinguis una miqueta amb la tècnica
com una via ferrata,
amb una cinta, agafat el passamans,
i va passar perfectament.
I allí es va quedar,
no la vaig retirar perquè vaig dir,
bueno, pugem i baixem.
Creu-te que hi havia unes 20 persones
abans del pas de Mahoma,
a la plaçoleta que hi ha abans,
on la gent s'atreveu les motxilles i tal,
que em van demanar permís per poder-se agafar
perquè si no, no podien, no passaven.
I aquella gent va fer, sí.
Vull dir que utilitat sí que té,
però com diu el Ritchie,
ho has de fer bé,
i no de qualsevol manera,
perquè llavors l'únic que poden,
amb una corda mal feta servir d'una manera imprudent,
en vez de matar-se un,
se maten dos.
Aquesta.
Sí, sí.
Recordem que la llei d'activitats del medi natural
de la Generalitat,
de l'any 93 crec que és,
93 o 97, ara no me'n recordo,
va venir motivada per un accident,
per un mal ús d'una tirolina,
que va causar la mort d'uns quants nois,
ofegats en un riu,
per un mal ús.
Clar, això realment s'ha de controlar molt,
la Generalitat potser,
com sempre aquestes lleis es fan
amb una certa urgència
quan hi ha un cas tan greu,
però no fa més que reflexar
que hi ha una necessitat
d'un ensinistrament
i un coneixement
de les tècniques de seguretat
com no podia ser d'una altra manera.
Ho dic per allò que deia el Jura Maria,
perquè a vegades,
en temporada alta no,
si en temporada baixa no,
però en temporada alta a la Neto
i el Pont de Mama,
els suïents que no hi heu estat mai,
és un corredor estret
amb percepícia a banda i banda,
és a dir, molt estret,
que potser fa d'amplada
30-40 centímetres,
no en fa més d'amplada,
potser 50 en algun tram,
i d'uns dos metres,
si és caix,
no arriba,
una mica més potser.
De llarg,
no?
De llarg fa uns 20 metres.
Sí, sí.
No, per dir que el pas aquí tan exposat,
que tens percepícia a banda i banda.
Bueno,
hi ha una llosa
que es passa per damunt.
La llosa que hi ha qui la passa caminant
i aquí la passa com si anés a cavall,
per entendre'ns,
que és on hi ha la part més exposada,
potser, no?
Que és on la part més estreta.
Aquella llosa es passa caminant,
eh?
El problema està abans d'aquesta llosa
que hi ha una mena,
em sembla que se li diuen a Llunque,
em sembla que li diuen,
que hi ha una llosa travessada,
que està travessada precisament
i l'has de rodejar una miqueta
i t'has de posar-hi cara al buit.
Sí, és aeri,
el que passa és que la roca és granit,
és sòlid i dona confiança,
el que passa és que és el que dius tu, Josep,
és aeri,
i per tant això dona una certa inseguretat
a la gent que no està acostumada.
Jo també m'he trobat amb persones
que han arribat allà...
Donen el cimper fet.
Sí, sí, donen el cimper fet,
però aviam,
d'aquí el nom del pont de Mahoma,
vull dir, és per on passen els justos
i aquest és un tema que hem d'insistir,
vull dir,
la idea de la muntanya,
a veure,
no és a tota costa,
però tu has de fer cim
i si hi ha una dificultat,
realment has d'aplicar els teus coneixements
per fer-la.
Si no tens prou coneixements,
està molt bé
que no decideixis pujar per seguretat teva,
però no diguis que has fet cim
perquè t'has quedat una mica
i és més o menys igual.
No, no,
vull dir,
el pont de Mahoma
és aquest pont dels justos
i tu,
un dels valors de la muntanya
és justament
aquesta autoavaluació
que tens tu
per saber si ets capaç
de superar l'última dificultat
abans d'arribar al cim.
I és el mèrit
perquè justament
quan ho superes
i tornes i baixes,
perquè això és el que diu l'Òscar
i crec,
jo estic absolutament d'acord amb ell,
no s'ha acabat de fer mai una muntanya
fins que no ets a baix.
però aquest és el valor,
el valor,
no el valor d'aquest
de ser la supone de la legió,
sinó el valor
de la teva pròpia honestedat
en saber
si has estat capaç
de pujar a una muntanya o no
i saber-ho dir,
si has pujat o no.
de totes maneres
també t'he de dir
que jo m'he trobat
amb la situació
conduint jo a una companya
que li va agafar un atac de pànic
al pas del cavall
al Valladierna
i una persona
que s'enfronta
al pas de Mahoma
al pas del cavall
o qualsevol pas
és aquest del Pirineu
sense estar massa segura,
si li agafa un atac de pànic
al mig del pas
és un marron
però molt gordo.
Jo me'n recordo
aquesta noia
vaig tindre la sort
de primer passar una acordada
i assegurar-la
i vaig tindre sort
perquè si no hagués estat assegurada
es deixava anar.
Amb un atac de pànic
la persona
es deixa anar.
Sembla que el buit
el cridi
i s'ha d'anar molt al tanto
amb això.
Jo aconsello
a qualsevol persona
que vulgui anar a la neto
si l'arriba allí
no ho té clar
no ho té gens clar
o veu que
algú li tira enrere
doncs que no passi.
És una de les virtuts
de la muntanya
la honestedat
forçada
fins i tot
per les condicions.
Hem de pensar
que estem en un ambient hostil
no és el nostre
és el medi natural
allà mana la muntanya
i per tant
no podem estar
per convencions socials.
Si realment
tu veus
honestament
que no
pots fer cim
no el fas.
Per el motiu que sigui
nosaltres justament
el Jose Maria i jo
allà
a l'ascensió
del Toc de la Tallada
vam decidir
renunciar al cim
perquè vam mirar el rellotge
i vam dir
que era massa tard
i ens podia comprometre
el descens.
Vam triar un descens
diferent
perquè a nosaltres
ens agrada
complicar-nos la vida
però si no haguéssim
pres aquesta decisió
segurament
haguéssim hagut
de fer nit
per allà
enmig de la muntanya.
Tant de vol
això també
ho pensessin moltes
que van a fer
la pica d'estats
i surten tard
que n'hi ha els quants
que es pensen
que la pica
no calculen
que la pica d'estats
són més a sis hores
de puxada
des del refugi
i que va surten tard
pensant que
està aquí al costat
i no, no, no
està al costat
està bastant llarg.
És el problema
de la trivialització
de la muntanya
els mitjans de comunicació
a vegades han fet
molt accessibles
determinades muntanyes
l'altre dia
parlàvem amb el Josep Maria
que potser
tard o d'hora
la pista
que porta
cap al refugi
de Vallferrera
la tancaran
perquè és un terreny
particular
i ja hi ha hagut
altres trifulques
bueno
doncs escolta
s'haurà de plantejar
realment
una altra vegada
l'ascensió
la pica
amb molt més temps
del que es fa servir
ara
i a mi no em sembla
malament
la muntanya
és com
l'slow food
que ara tothom ha descobert
que menjar a poc a poc
és sa
bueno
pujar a la muntanya
a poc a poc
també és sa
no cal
no cal
no cal córrer
no cal córrer
que també
que també hi ha que córrer
Ritzi
què està passant
al Nepal
què t'arriba
que són les informacions
que t'arriben
per a de seguida
escoltar una conversa
amb el Guillermo
de la Figuerà
què està passant
al Nepal
força setmanes
ja després
del terreny
perquè com dèiem
hi ha
Camandú
la capital
però hi ha moltes zones rurals
hi ha moltes valls
amagades
on no arriba el turisme
i ho estan passant
francament malament
no?
la veritat
és que comença
a ser esgarrifós
anar sentint
els drames personals
primer
ens assabentem
dels drames col·lectius
de tot el col·lectiu
del poble del Nepal
que ha patit
doncs
aquesta situació
sobretot
a les valls altes
que són els llocs
potser més desvalguts
perquè els accessos
són molt complicats
però
quan ens arriben
hi ha notícies
personals
per exemple
de xerpes
que ens van acompanyar
a l'expedició
al Brot Pic
persones estimadíssimes
que van prendre cura
jo recordo
arribar al Camp 2
esgotat
i els xerpes
doncs
un traiem-me l'Ernest
l'altre traiem-me les botes
preparant-me
alguna cosa per beure
anant-me a buscar
el sac de dormir
que estàvem en una altra tenda
no van deixar
de cuidar-nos
i això
tots els companys
de l'expedició
podem donar fe
el cap dels xerpes
amb qui
doncs a mi
em tractava
com si fos un pare
era una persona
extraordinària
no em deixava de petge
en cap moment
i de fet
es va jugar a la vida
per aconseguir
acompanyar-me
en el meu descens
en solitari
cap al Camp Base
des del Camp 2
aquesta persona
fa dos dies
em va enviar un missatge
angoixant
que el seu poble
de la Vall del Macalú
estava absolutament
a terra
hi havia un fotimer
de persones
sense cap mena
de sostre
els monzons
estan a punt
de començar
i em demanava
sisplau
sisplau
us heu d'imaginar
una persona
que és enorme
és un tros d'armari
un tio sapat
i fort
i orgullós
demanant sisplau
suplicant gairebé
roba per nens
per joves
tendes
perquè estan
absolutament desbordats
ara mateix
també
tenia notícia
d'un altre company
de l'expedició
l'Oriol Ribes
que porta
gestiona
l'ONG
de Muntanyens
per l'Himàlaia
i m'explicava
la informació
que li arriba
des de Dorné
Passavant
que està sobre el terreny
i em parla
d'autèntica
devastació
a totes les valls
en aquest cas
de la vall del Maneslú
tot a terra
ells
aquesta ONG
se dedica
bàsicament
al tema
d'educació
i em deia
estic desbordat
no puc fer més
intentaré
fer arribar roba
cap a la vall del Macalú
però hem de pensar
que fins a arribar
als últims pobles
de les valls
hi ha 50 pobles
abans
que també estan
en les mateixes condicions
aleshores
personalitzar
moltes vegades
jo vull enviar
ajuda a Temba
Temba viu
al final de tot
de la vall
però és que
pel mig també
hi ha altres
poblats
exactament igual
gent
a fora
heu de pensar
que ara comencen
els monzons
són 3 mesos
de pluges
intenses
neu
és terrible
vull dir
i ells saben
perfectament
el que els ve
al damunt
és angoixant
jo ara mateix
he estat
intentant
recollir
diners
roba
com aconsegueixes
enviar-ho
com aconsegueixes
que arribi allà
és que no hi ha helicòpter
que arribi
moltes vegades
has de fer-ho
a través de
portajadors
la tasca
és descomunal
no hi ha
suficients
mans
ni braços
ni ajudes
ni ONGs
per auxiliar
aquesta gent
i és angoixós
perquè de debò
que són persones
que es fan estimar molt
el que ens explicava
el Guillermo
de la Figuerra
ell va seguir a Tarragona
aquest també cooperant
d'una altra ONG
en el cas de Namlo
Namlo és l'ONG
de la Magda Nost
també gran opinista
que està allà
també treballant
des de fa temps
a la zona
el Guillermo
ha estat un any
al Nepal
ahir estava aquí
i va vindre
amb l'Òscar
vam anar a la botiga
al K2
vam poder conversar
amb ells
també amb el Jordi Maria
que també era per allà
i amb el Jordi Mena
ho sembla que escoltem
i després comentem
i també intentarem parlar
amb algú
Ricara
de la recta final
de programa
perquè faig també
aquesta altra iniciativa
de recollida
del que sigui
de material
de tenets de campanya
de roba infantil
per enviar-la
fins allà
de la vall del Macalú
perquè això
el Guillermo també ens ho explicava
que clar
l'ajuda
la que arriba
de forma més governamental
arriba a una carretera
no arriba
dalt
a les banys
i això és una
dificultat afegida
anem a la botiga K2
a escoltar la conversa
amb el Guillermo
de la Figuerra
doncs som aquí
a la botiga K2
i des d'aquí farem una part
del Pont de Mama
avui parlant
doncs en Guillermo
de la Figuerra
un alpinista
que acaba pràcticament
d'arribar de Nepal
i també s'ha cooperat
en Danlo
una ONG
que fa molts anys
és la ONG
de Magna
que fa molts anys
que també està
en aquesta zona del país
i també tenim a la resta
de companys
el Jordi Mena
Jordi, què tal?
hola, bon dia
hola, bon dia
hola, bon dia
l'Òscar Cadíac
bé, home
ha fet alguna cosa
últimament o no?
home, sí
vam acabar una via oliana
de 500 i escaig metres
que ens portava ja mesos
enrederits de feina
però sí, sí
al final l'última jornada
de quasi 16 hores
de paret
500 metres
són molts llargs
eh, molts
14
14 llargs
i dificultat
la tenim ja cotada
més o menys?
sí, la dificultat
obligada
serà 5 i més 6 A
a 2 sub
material
bueno
15 pitons
jocs de frients
de més
i el secret
és haver trobat
una cova
a peu de paret
per fer
bivac
i poder equipar
els 4 primers llars
i després
baixar a terra
i remuntar
aquesta corda
i acabar
el resto de la via
el dia següent
no es pot acabar
la via amb el dia
és massa laboriosa
anirem parlant
eh, si no
també un dia
anem a provar-la
Òscar Cadillac
bon dia
bon dia
com esteu?
tot a punt?
bueno
més o menys a punt
no estic fent
aquests 500 metres
que acaba de fer el Jordi
però estic fent
entrenos
de 14 o de 16 hores
que em permetin
estar en bona forma
amb una activitat
continuada
i
i també
de resistència
no?
sense ingerir
massa líquid
que és el que em trobaré
allà a les alçades
de moment
estem doncs optimitzant
la posta a punt
no?
tenim ja bol
avisats
permisos
per anar al Pakistán?
tinc avisat
tinc els permisos
i tinc el bol
i això serà
mitjans
del mes
de juny
o sigui que
ja estem
a menys d'un mes
de marxar
també tenim avui
aquí
el Josep Maria
o sigui que
tenim un bon
pont de Mahoma
i el Guillermo
que acaba d'arribar
del Nepal
no?
Josep Maria
bona xic
què tal?
bon dia
hola bon dia
com estàs?
què fèieu aquest dilluns?
on estàveu aquest dilluns?
tu i el Richi?
aquest dilluns
estava amb el Coma Pedrosa
a Andorra
una mica de neu
molt bé
estava molt bé
comparat amb el dilluns passat
que ja ens explicarem
l'aventura
va estar bé
això ho explicarem després
quan els oients
que hem d'escut
aquesta connexió
et parlem d'aquesta experiència
et vau veure llúdrigues
la zona del Coma Pedrosa?
sí llúdrigues
i potser alguna cosa més
no sé
no sé el que era
però era grossa
després ho expliquem
Guillermo Lafiguera
què tal?
bon dia
bon dia
com estàs?
bon dia
molt bé
recién llegado
adaptándose al mundo occidental
i a les montañes d'aquí
que són un poquit més reducidas
hablemos un poco
de la ONG NAMLO
con la que cooperas
hace tiempo ja
cuéntanos un poco
què hacéis allà en Nepal
jo he estat con NAMLO
en Nepal
com
bueno
llevando el primer projecto
constructivo
que està fent
en NAMLO Europa
hemos construït 4 nuevas aulas
para la escuela
en Lower Camp
de New Secondary School
que està en el distrito
de Tanaju
està siendo
bueno
ha sigut un projecto
muy bonito
como primer projecto
constructivo
para lo que es NAMLO Europa
para lo que es la sede europea
de NAMLO
un poco de caos
pero bueno
lo hemos gestionado
algunas voces
y todo ha ido para adelante
aquí nos han llegado
imágenes
crónicas
de Nepal
de estas últimas semanas
y días
todo y que el foco
ya digamos
que ha desaparecido
de allí
el foco mediático
por lo menos
ya no está allí
generalmente
¿cómo lo habéis vivido
vosotros
y qué nos puedes contar
la situación en Nepal?
bueno
esto es para
nada para largo
a ver
ahora mismo
la situación
no se ve
pero es bastante fea
hay que tener
que tener en cuenta
yo he desconectado
desde antes de ayer
pero tenemos que tener en cuenta
que esta gente lleva
20 días de réplicas
yo estuve allí
los 3 días de alerta
volví con mi vuelo
el martes 28
y estuve los 3 días
de las 72 horas de alerta
posteriores al primer terremoto
y en 3 días ya
es una situación
muy estresante
que todavía pesa
pues bueno
te puedes hacer la idea
lo que puede suponer
para la gente
que vive allí
que llevan 20 días
terremotos todos los días
con réplicas
aquí nos hemos enterado
del primer terremoto
las réplicas
de los primeros días
y la semana pasada
que hubo una réplica
otro terremoto
por sí mismo
de 7,2 Richter
esto fue el martes pasado
el miércoles
hubo una réplica
de 5,2
durante 30 segundos
esto no se ha visto
y esto es lo que
bueno
deberíamos tener
un poco de conciencia
al respecto
la situación inicial
por muy estresante
que fuera
y por muchos
8.000 muertos
que haya habido
no era tan dramática
como se ha pintado
o sea Katmandú
yo tuve que cruzarla
andando de norte al sur
cuando llegué
porque estaba de viaje
el día del terremoto
y a ver
la zona norte
está bastante afectada
pero la zona sur
está bastante bien
Baktapur
que es otro distrito
dentro del valle
de Katmandú
está mucho más afectado
porque son construcciones
tipo Neuari
y ladrillos
pero en lo que es Katmandú
propiamente dicho
Katmandú Patán
podemos hablar
que el 90%
de los edificios
hasta donde yo he estado
estaban bien
con daños menores
vamos
si es un ingenio civil
y algo
sé poco
esperamos
no era una situación
tan caótica
como lo hemos visto
aquí ha parecido
que aquello
se había quedado plano
y no era realidad
y sin embargo
ahora
la situación
es muy comprometida
en AMLO
ahora está
bueno
estamos desarrollando
un proyecto
de ayuda humanitaria
no es a lo que se dedica
en AMLO
con lo cual
no está siendo fácil
sin embargo
contamos allí
con Pablo Castro
un chico peruano
que tiene muchísima experiencia
en emergencias
ha aparecido
caído del cielo
de nuevo voluntario
y lo está organizando
y bueno
queremos ayudar
a la comunidad
de Yarmacín
y bueno
invito a todo el mundo
a colaborar con AMLO Europa
porque
bueno
pues esta comunidad
por ejemplo
es una comunidad
en la zona
de la frontera con Tíbet
la zona de Kodar
y demás
tenemos que tener en cuenta
que esta gente
han tenido
o sea
con el primer terremoto
estaban montando
un pequeño campo
de refugiados allí
y ahora visto
el nivel de réplicas
directamente
se han ido de la zona
porque está en la ladera
con mucha inclinación
y pues ahora son refugiados
o sea
como lo que se puede ver
en un anuncio
de Intermonoxfam
en África
pues están en esta situación
y el problema
es que esto es lo que ya
no se ve
y no está
y no está llevando la ayuda
esa es la realidad
o sea
no es fácil
para nosotros
imaginarnos
lo que es el gobierno
de Nepal
por mucho que aquí
nos quejamos de corrupción
de presencia
lo que es
lo que llega al ciudadano
y demás
estamos hablando
de que vamos
España es un país
que organizado
y selecto
allí
los dos primeros días
no paraban de llegar
aviones de ayuda humanitaria
incluso
bueno
y cuando llegué aquí
el AECID
ha mandado otro avión
de ayuda humanitaria
tenemos que entender
que esto nos ha hecho bien
o sea
no se puede poner
cosas en las manos
de un gobierno
tan débil
sin una
o sea
no se puede dar
sin que haya una gestión
detrás
y esto
creo
en mi opinión
no soy ningún experto
de ayuda humanitaria
ni gestión
de estrés
pero creo que ha sido
un grave error
la situación ahora
es complicada
a mí
todo lo que he hablado
con compañeros de allí
y demás
pues bueno
en Katmandú
se está restableciendo
bastante la vida
por lo que tengo entendido
o sea
el suministro de agua
está garantizado
etcétera
etcétera
pero en zonas remotas
es que ni se sabe
lo que hay
porque al final
lo que hemos visto
en la tele
son los accesos
a las carreteras
más importantes del país
nadie se ha metido
cinco días
a andar para adentro
que bueno
Oscar, Jordián
está en Nepal
y sabéis lo que hay
o sea
es que no es representativo
lo que se ve
mi pregunta era
si las aldeas
también han sido afectadas
o no
o zonas que sí
como el Lantán
o Campo Basel-Everest
por detrás
porque tengo entendido
que la luz
que sobrevino
a Campo Basel
vino de la zona
del Pumor
y de Goraxep
no vino precisamente
de la cascada
del Kumbo
por esto se ha hablado
tanto
de las expediciones
afectadas
pero en realidad
las aldeas
han estado afectadas
o tú crees
que las casas
más sencillas
pobladas
que igual
son cubiertas
de paja
y tal
esto no ha provocado
tantas víctimas
aunque sí
destrozos importantes
¿no?
A ver
esto hay de todo
yo tampoco
he podido recorrer
el país a fondo
en la situación
post terremoto
hay de todo
por ejemplo
nosotros
donde ha estado
trabajando
en AMLO Europa
en Denum
en la comunidad
Denum
hemos tenido
muchísima suerte
y la comunidad
bueno
hay grietas
por lo que me han dicho
yo volví al mismo día
al terremoto
con lo cual
yo lo vi bien
por ejemplo
la escuela que hemos construido
me han dicho
que está intacta
que no tiene una fisura
y la información
que yo tengo
del primer terremoto
es que bueno
que habían caído
algunas chozas
de ganado
pero que en general
estaban muy bien
hay otras
Yarmazín
donde está
que es la
donde vamos
en AMLO Europa
con este programa
de ayuda humanitaria
está plano
o sea
no ha quedado nada
hay de todo
al final
los terremotos
o sea
la sismología
es una ciencia compleja
entonces
por lo que sea
una aldea
está sobre un estatus
de rotka
que produce un rebote
ahí la onda
del terremoto
y demás
y se viene abajo
o lo contrario
lo absorbe
y no pasa nada
el problema
es que yo
lo que creo
es que no hay
una monitorización
correcta
de esto
hay zonas muy afectadas
por ejemplo
Gorka
está muy afectado
Tanahu
todo lo que hablo
de estos nombres
son distritos
Nepal está dividido
en distritos
Gorka está muy afectado
Tanahu está muy afectado
Gulmi está muy afectado
zona del este
entiendo
que con este segundo
se ha quedado muy afectada
porque el epicentro fue allí
pero hay zonas
en el mismo instituto Tanahu
esto
la comunidad de Nung
está intacta
el grave problema
es que
no se sabe
viene el monzón
es muy importante
que esta gente
restablezca su vida
es decir
que puedan cultivar
sus campos
porque ahora viene
es la época
del cultivo de arroz
con el monzón
entonces
si esta gente
que se han quedado
en situación de refugiados
no pueden
cultivar los campos
ahora
en este mes que viene
la situación
se va a comprometer
mucho
ya hablamos
a muy largo plazo
hasta el monzón
del año que viene
en Nepal
la mayoría
es una economía
de subsistencia
se vive
de los campos
de arroz
y el arroz
que tienes
es la comida
es el pan
de cada día
para el año entero
si esta gente
no es capaz
no puede
plantar
sus cosechas
la situación
va a ser
muy caótica
y además
el problema
es esto
que no llega
es que nosotros
aquí tenemos
una perspectiva
que claro
que es que
lo que vemos
es estarla
de la carretera
que es que
eso no es Nepal
lo que es
el núcleo
de lo que es
la población
nepalí
claro
aún
muy diseminada
y con muchos
campos
lo que tú dices
si estas terrazas
ahora no están
en condiciones
no las pueden
anegar
con el agua
pues se les va
toda la cosecha
y entonces
si no tienen cosecha
es el caos
cuando viene el caos
¿no?
sí
o sea
puede ser
por ejemplo
a ver
yo no soy un experto
pero puede ser
el problema
es decir
si alojamos
ahora
todos los refugiados
que nos ponemos
en el valle
Katmandú
por decir algo
en el valle
Pokhara
porque hasta menos
ha perfectado
o sea
las terrazas
esto lo arreglan
esa gente
tiene una capacidad
para trabajar
que es hermosa
o sea
lo habéis visto
los porteadores
si se pueden echar
30 kilos
a la espalda
a 100.000 metros
que hay en chanclas
que cultivar
lo cultivan
pero claro
si la ayuda humanitaria
te llega a la carretera
y todo el mundo
se desplaza a la carretera
ya no tienen
o sea
no pueden andar
tres días
para cultivar
y tres días
para volver a por comida
entonces
esto es un pueblo
importante
que se gestione
las cosas bien
bueno
parlant sobre
el tema
dels otros pueblets
fuera de Katmandú
por ejemplo
yo recuerdo
la carretera
que es el pas fronterer
amb China
amb Tibet
l'últim poble
fronterer
que real
Kodari
la población de Kodari
que realment
hay en situaciones
normals
y a per si sol
es que van
blocs
gairebé
de la mida
d'un cotxe
y se empotren
contra las viviendas
claro
eso ni ha sortit
pero
aquel pueblo
puede estar
totalmente destruido
y todo el pueblo
puede estar al rio
porque yo
incluso
cuando me han ido
al Choyo
el 2003
va caure un bloc
que se va empotrar
contra la puerta
principal
y va entrar
hasta el menjador
cuando entres
de Kodari
a Zagmú
que es el segundo pueblo
y que el separa
solo el rio
claro
te encuentras
que en época
monzónica
que es lo que
ya a finals
quan vas al Choyo
o a la tardor
que está plovent
cada día
a Botge Barrals
clar
mig poble
té corriments
de terra
baixades de fang
en situacions normals
en situacions normals
que en situacions
extraordinària
que ha passat ara
realment
el poble
pot haver
mig desaparegut
i això no
i això no s'ha vist
i està dins
de les xarxes
comercials
i només s'ha focalitzat
sobre la vall
de l'Antang
i sobre la vall
de Katmandú
altres pobles dispersos
per exemple
molt proper
a l'Antang
nosaltres vam estar
l'any 2000
a la vall
del Ganeshimal
que és just
la vall
de davant
que allà no hi ha
ni lotxes
ni el trekking
és un trekking comercial
però per exemple
a nivell de
turisme nepalí
hi ha un poblet
que es diu
Tatopani
igual
que el del
recorregut de la Napurna
que són unes fonts
on la gent
van a fer banys
d'aigües termals
els nepalís
aquest poble
pot haver desaparegut
també
és una mica
el que deia el Guillermo
que realment
la situació
a nivell turístic
sí que s'ha adonat
però no és real
no és real
justament
Guillermo
hi ha turistes
hi ha alpinistes
gent que fa trekking
gent que fa
con mucho dinero
o sea
hi ha un poc de tot
no?
sí
bueno aquí
la fauna
y flora
del turismo
nepalí
és diversa
perquè tens
el que és un entusiasta
de los derivados
del cannabis
i és el que és
el que fa
en Katmandú
tens
els hippies
tens
la gent que busca
un recorregut espiritual
tens
uns alpinistes
i els altres
aquí
els trekkers
els trekkers
és que ja hi
entran todos
claro
esto
pues oye
alpinistes
habrá habido afectados
muchos
pero estoy convencido
que no han sido
la gente
que ha salido
en la tele
besando el suelo
cuando llegaba a España
o cosas por el estilo
al final
se ve
incluso
en los trekkers
que yo he hecho
cuando ves
personas preparadas
que han estado en la montaña
y van a Nepal
porque les gusta la montaña
pero saben a lo que van
entonces
bueno pues es que Nepal
es uno de los 15 países
más pobres del mundo
entonces
bueno pues llevas potabilizadores
de agua
llevas un botiquín
llevas un poco de comida
llevas una ropa de abrigo
de emergencia
a el turista opuesto
que digamos
que es el que
está en Tamil
en Kathmandú
va ahí
está todo el día
un poco despistado
por algún efecto
y encima
van en chanclas
se piensan que
exigiendo
y eso
y dando
órdenes
y no
van a adaptarse a la cultura
esta gente
claro
esta gente ha tenido que vivir
en el terremoto
ha tenido que ser durísimo
para ellos
primero Tamil es una zona
que todos son calles estrechas
en las que
pues el riesgo es altísimo
pero es que además
es gente que ha entrado en pánico
pues claro
ellos no iban preparados
ellos iban como el que se va
la ribera maya en México
y entonces
se han concentrado todos
en un sitio
todos los turistas
todos del mismo pelo
todos en pánico
esto me tienen que resolver
que es una cosa que nos pasa
un poco aquí
o sea aquí
todo nos lo han resuelto
y nos pensamos
que en todo el mundo es así
no es así
entonces
en el aeropuerto
pues claro
todo el mundo se fue al aeropuerto
el primer día
hombre no creo que fueras
el primero que se te ocurrió
pues claro
el aeropuerto yo me imagino
que tuvo que ser un suicidio
estar ahí
porque estás tú imagínate
rodeado de 5.000 personas
en absoluto pánico
claro es que por muy tranquilo que seas
y muy experimentado que estés
vas a entrar en pánico igualmente
estaba Carlos Soria
compañero y amigo de Oscar
pues estaba en Anapurna
ya se le estaba complicando
por tiempo
y aún así
pues todos los miembros
de la expedición
todos los miembros de médicos
y más gente que puede ayudar
porque te digo mismo
quedarse ahí ahora mismo a ayudar
si no eres una persona especializada
estás perdiendo el tiempo
y creando problemas
más que solucionándolos
pues el equipo médico Carlos Soria
o sea
ellos han tardado
10 días más
de lo que esperaban
en salir de la zona de los Anapurnas
pero bueno
han salido por su propio pie
los médicos se han quedado a ayudar
es otro perfil
el perfil del turista
que bueno
hace un dinerito
y se va dos meses a Nepal
porque es un país muy barato
y la gente es muy amable
a ver
hay que entender
tenemos que tener los pies a la tierra
sobre dónde estamos yendo
o sea
si yo me voy
pues la gente está en Langtan
o sea
de verdad que lo siento muchísimo por ellos
pero
estamos asumiendo unos riesgos
o sea
no podemos ir
lo que pasó en noviembre
en el circuito de Sanapurnas
murieron 50 personas sepultadas
es que estamos en 5.400 metros
es que no es un sitio para ir en chanclas
es que si está nevando
no debes salir
o sea
son cuestiones que yo no soy
ningún alpinista profesional
ni mucho menos
yo hago montaña
y me gusta la montaña
pero es
son cuestiones básicas
o sea
si el día no está para ir
no está para ir
o sea
el año
¿qué me encontraste en esta salida
de yendo hacia el Torungla
que muchos decidieron
ir hacia el Torungla
y que de repente
hubo un cambio repentino de tiempo
una bajada de temperaturas
bajas presiones
y una
bueno
una
tremenda ¿no?
una nevada
pues esto es la misma situación
yo estaba allí
cayó
me di metroníbe por la noche
me levanto
abro la puerta
del lodge
pues vale
no tengo días
pues está para ir para abajo
todo el mundo se quedó
y la gente va para arriba
pues estamos en las mismas
o sea
esto que pasa
en el circuito de Anapurna
¿por qué?
porque es donde va el turismo
de no
es barato
no, no
no te os preocupéis
a mí me han dicho
que esto está
que lo han hecho
un millón de personas ya
vamos para allá
vas a un trekking
en Manaslu
ya
hay una gente
o sea
que le gusta la montaña
que no son
no son expertos
pero son gente
que le gusta la montaña
y ya
o sea
las conversaciones
un poco de refugio
de cualquier parte del mundo
de la montaña
estás
o sea
pues te das cuenta
con quién estás hablando
tienes desde el que tiene
todo el material
y no tiene ni idea
al que va en chanclas
le sabe mucho
pero que
por mucho que sepas
no debes ir en chanclas
pero ya es un ambiente
de montaña
en Anapurna
es un ambiente
de camino de Santiago
y te metes en Narfu Valley
y es un ambiente
de alpinismo
de ya gente
con expediciones
con preparada
etcétera
claro
la reflexión
es un poco
el decir
hasta qué punto
la montaña
va a estar abierta
o sea
yo entiendo
que la montaña
va a estar abierta
pero hasta qué punto
o sea
el límite
eso tiene que poner
lo mismo
yo creo que
que Nepal
sabrá recuperarse
porque se ha recuperado
de estas miserias
del mismo país
¿no?
que debe ser
uno de los países
más pobres del mundo
pero creo que
necesitan un poco de tiempo
y también
el turista
o la persona
que quiera realizar
ayudas humanitarias
pienso que
como tú dices
tiene que ser moderada
y poco a poco
ir ayudando
a reconstruir
lo que es
lo social
¿no?
lo humano
los pueblos
las gentes
¿no?
y reconstruir
su misma
su misma
trayectoria
que en definitiva
es este turismo
también de
de montaña
¿no?
y creo que lo conseguirá
pero un poquito lentamente
hay que dejarles
un espacio de tiempo
y además
no hay que olvidar
que venimos
de dos años consecutivos
de desgracias
en el ambiente
de la alta montaña
¿no?
que parece que es
lo que más se habla
pero que realmente
habrá afectado
es a lo básico
que es la población
¿no?
hombre yo creo que
a ver
yo lo siento mucho
por la gente que ha muerto
pero creo que es los que
menos han sufrido
yo creo que lo que viene ahora
y esto suena un poco fuerte
decirlo
pero creo que es la realidad
ahora es muy importante
ayudar a Nepal
y ayudar a Nepal
de verdad
todo el mundo
que ha hecho donaciones
que no se piense
que están tirando el dinero
o sea
las ONGs
son
yo he cooperado
con muchas ONGs
y las ONGs
en el 90% de los casos
son serias
e invito a la gente
a que siga ayudando
y ayudando
no es solo donar
es interesarse
es informarse
donde donas
y que la ayuda
que ahora la situación
es drama
pero que en 6 meses
también
entonces
oye ahora no dispongo
de nada
no puedo donar nada
pero en 6 meses
hago un dinerillo
que por poco que sea
bien va a ir
y saber
e implicarse en el proyecto
incluso
oye que a lo mejor
tú no puedes cooperar
con dinero
pero puedes
en ambos
no deja abierta a todos
oye puedes estar
sencillamente promoviendo
una recolección de fondos
o lo que sea
yo invito a todo el mundo
a ir de lo que pueda
porque Nepal
es un país maravilloso
invito a todo el mundo
a ir
o sea esto que digo
el turista
además
que nadie
se quede sin a Nepal
porque es un país
que es maravillosísimo
y a nivel
a todos los que nos gusta
la montaña
aquello
es que despertarte
y ver aquello
ya
en cualquier parte
ya es una
o sea
es un placer
lo que pasa
es que
vayamos con cabeza
y lo mismo
ayudemos con cabeza
y demás
o sea
no nos dejemos
el cerebro en avión
como decía mi jefe
o sea
al llegar
tenemos que saber
dónde vamos
y bueno
si podemos ayudar
mejor que mejor
Guillermo
¿tú cómo viviste
esos tres días
más críticos
del terremoto?
yo he tenido mucha suerte
porque yo estaba
bueno siempre tengo mucha suerte
yo estaba de viaje
de vuelta del distrito
de Atranju
a Katmandú
me pilló en el epicentro
yendo en autobús
no me enteré de nada
porque los autobuses
en Nepal
se mueven mucho
o sea
aquello es una
es Fórmula 1
bueno
luego ya
en el trayecto del viaje
cuando paré de comer
ya me pillé una réplica
un buen susto
y llegué a Katmandú
llegué a la estación
de autobuses de Katmandú
que está al norte
yo vivía al sur
tuve que cruzarme
toda la ciudad andando
luego conseguí
pillar un autobús
a mitad de camino
y demás
pude ver bastante
la zona norte
la más afectada
que la verdad
es que aquello
pues hombre
te toca el alma
el ver edificios caídos
aunque sean pocos
es un edificio que se ha caído
o sea
impresiona
y luego tenía mucha suerte
yo he vivido
con todos mis vecinos
y caseros nepalís
y los nepalís
son una gente
maravillosa
con muchísimos defectos
tampoco nos quedemos solos
con que sonríen mucho
y son muy educados
o sea
tienen muchísimos defectos
pero en este aspecto
son gente que están acostumbrados
a que no les den nada hecho
y fue impresionante
o sea
en mi barrio
en la casa que estaba yo antes
la casera
que es una señora de 70 años
me contaban que
en dos horas había montado
un campo de refugiados
para 90 personas
porque dicen
no, tú tienes una lona
trátela
el otro no es bambú
déjame esa brida
tráete
tírate una cuerda
si no la fabricamos aquí
y es impresionante
o sea
cómo se organizan
yo no he visto ahí
ni un militar
ni un militar
en mi zona
que es la zona de Alipur
no he visto
y es de las zonas más ricas
y aún así
yo no he visto
ni un policía
ni un médico
ni un bombero
nada
ahí la gente se ha organizado sola
y bueno
pues en las zonas libres
que hay
que son pequeños cultivos
bueno
pues ahí se montaron
pequeños campos de refugiados
yo la primera noche
pasé cerca al edificio
un poco agónica
pues estaba seguro
pero no lo suficientemente
como para dormir
y no tener que correr
y ya a partir del segundo día
pues esto
con todos mis vecinos
montamos una tienda de campaña
ahí
vamos
ultra profesional
con drenajes
todo
había uno que era
ex militar
burka
y aquello parecía
vamos
que muy bien
he tenido abastecimiento de agua
he tenido comida
he comido caliente
nos bajamos un hormillo
o sea
en la atmósfera
de los nepalís
son gente que está muy preparada
que viven con muy poco
entonces cuando viven con muy poco
agudiza
mucho el ingenio
y la verdad
ha sido una situación muy estresante
y tampoco se lo recomiendo a nadie
pero yo no me puedo quejar
por cómo ha vivido el terremoto
o sea al final
pues hombre duerme es incómodo
porque dormíamos ahí
yo dormía con dos niños encima
pero bueno
qué decir
que somos gente de montaña
que dormir en un saco
es una
es una alegría
no es una pena
Guillermo de la Figuera
que ha passat un any
al Nepal
i per tots aquells que vulgueu col·laborar
Josep Maria
ell va deixar
la botiga K2
aquí a Tarragona
la botiga K2
que està situada al centre mateix de la ciutat
tocant a Sant Francesc
una guardiola
per qui vull col·laborar
amb aquesta causa
amb aquesta ONG
que es diu
Namlo
recordem la ONG
que era de la Magda 2
no?
Sí
i tant
allí he deixat
el que deies tu
una mira de guardiola
o de bústia
i bueno
tothom que vulgui col·laborar
a part que n'hi ha 50.000
organitzacions
per poder-ho fer
també tenen aquesta opció
d'anar allà a la botiga
i a la bústia
d'anar amb-lo
doncs deixar
el que creguin
que
qualsevol cosa
en aquests casos
ja saps que sempre
és desvinguda
des de 50 cèntims
està el que vulguin donar
vull dir
és que
aquesta gent necessita
de tot ara mateix
és un lloc
on per desgràcia
no hi ha petroli
si no
suposo que s'hagués anat
més de pressa
i realment
si no se'ls ajudeu
ho passaran molt molt molt
doncs ja ho sabeu
la botiga K2
aquí a Tarragona
tu que mateix
al carrer Sant Francesc
trobeu doncs
aquesta guardiola
per poder col·laborar
amb aquesta ONG
en Namlo
el Guillermo
i per cert
és enginyer de camins
tot i que doncs
està cooperant
amb aquesta ONG
des de fa ja més d'un any
doncs tornarà
a buscar la guardiola
i per tot el que ingresseu
anirà directament allà
en aquest poble
el poble nepalès
des de aquí
de parlar
amb una altra ONG
d'una altra iniciativa
doncs també
per recaptar fons pel Nepal
avui també fem
un monogràfic Nepal
però també
com sempre
com és habitual
tenim un text clàssic
de muntanya
que avui
Ricard es tret
d'un perfil
de Facebook
no?
Sí
aviam
no necessàriament
has de buscar
els llibres antics
per trobar
un text
de tall clàssic
parlant sobre
la muntanya
tots som hereus
d'uns models
antics
no?
que ens han
diguem
estimulat
a anar per la muntanya
i justament
fa poc
potser farà una setmana
vaig llegir
en el mur
de Facebook
d'una persona
que vaig conèixer
aquest estiu
al camp base
del Broad Peak
i que ell va tenir
la fortuna
d'assolir
a l'hora
que l'Oriol
arriba
es van pujar
tots dos
a l'hora
i el Nima
i
bueno
l'he anat seguint
és una persona
bastant cabal
ha fet uns
quants
8.000
és un xicot
californià
i
un dia
un post
seu
em va agradar
moltíssim
perquè
va fer una frase
que ara llegiré
que realment
resum molt bé
el que és
potser
l'esperit
clàssic
de pujar una muntanya
i allò que dèiem
de fer
de fer cim
si voleu
si em permeteu
llegirem una mica
aquest text
mai no pots quedar-te
a la muntanya
per sempre
sempre has de tornar
a baixar
així doncs
per què preocupar-se
per allà dalt
doncs justament
per això
el que està
per sobre
coneix
allò
que està
per sota
però qui està
a baix
mai no sabrà
què hi ha per dalt
un puja
un veu
quan baixes
ja no veus
però has vist
hi ha un art
de la realització
d'un mateix
en les regions
més baixes
a través del record
d'allò
que s'ha vist
més amunt
quan un ja no pot
veure més
si més no
encara pot
seguir coneixent
m'encantat
aquest text
com es diu ell
per cert
Nick Rice
Nicolás Rice
la veritat és
que em va agradar molt
pot ser una mica així
com una mica hippie
no?
però és cert
qui
si més no
i en totes les cultures
han considerat
les muntanyes
com un lloc sagrat
justament
per aquesta intuïció
que tu veus
les coses
més clares
a dalt
i és interessant
que ho digui
d'aquesta manera
tan espontània
a mi em va agradar
moltíssim
en anglès
doncs també sona
molt bé
he intentat
traduir-ho
de la manera
més elegant possible
perquè
la veritat és que
m'agrada
jo penso
que els valors
de la muntanya
han de servir
per baix
però realment
has d'estar dalt
per aprendre
a emprar
aquests valors
que dona la muntanya
moltes vegades
desgraciadament
la nostra societat
fins i tot
és incompatible
amb aquests valors
però
per una persona
ben convençuda
d'ell mateix
el que tu et pot aportar
a la muntanya
és francament positiu
m'ha agradat molt
molt aquest text
Estàs d'acord
la Jura Maria
també has tingut
aquesta visió
de l'ocit
a més que
el Richie té
un don especial
per trobar textos
d'aquesta mena
s'ha de reconèixer
que a vegades
llegeix coses
que millor
nosaltres
passem pel damunt
i no ens donem ni compte
i ell
sempre troba
bueno
per això és el nostre expert
en aquests temes
el nostre recitador
oficial
la veritat és que
textos no en falten
i és
fins i tot divertit
cercar
coses d'aquestes
primer busques
el més conegut
però després ja
quan se t'acaba
la bibliografia pròpia
comences a buscar
i trobes
i trobes
i m'ha agradat
que fos
un text
de fa
una setmana
encara no
vull dir
continuem
amb aquest esperit
és estimulant
el pont de l'home
que com us dèiem
avui té aquest
darrer fons
solidari
vers el Nepal
seguim
doncs
recollint
com van fer-ho
de fet en l'anterior
programa
que també van fer
íntegrament
solidari
parlant
d'iniciatives
per tal
d'ajudar
el poble
avui seguim
parlant
d'aquests
d'iniciatives
i ara
Ricard
tenim una convidada
que parlem amb ella
perquè també
ella
també ha engegat
una campanya
en benefici
del poble
del Nepal
encara no ens coneixem
personalment
és graciós
el que són
les noves tecnologies
jo
després de la crida
de Temba
demanant-m'ajuda
vaig
recordar
els meus companys
d'estudis
del Car de Sant Cugat
on vam cursar
el segon nivell
de tècnics esportius
de Muntanya Mitja
demanant
col·laboració
i sugerències
i un company
em va dir
que la seva dona
havia organitzat
una ONG
amb una altra amiga
per
portar fons
a Nepal
que hi aniran
a l'octubre
elles dues
personalment
i que podíem
canalitzar
les ajudes
cap a la vall
del Macalú
a través
ja de la seva
infraestructura
que ja estaven muntant
i ella
em va comentar
que certament
volien assegurar-se
que és una cosa
que està passant molt
que les ajudes
que arriben
a les seves mans
puguin arribar
íntegrament
a les persones
que ho necessitin
aleshores
es va prestar
per col·laborar
també
a fer la tremesa
i a distribuir
o fer arribar
tot allò
que sigui necessari
ja sigui diners
Temba em va dir
aquesta matinada
m'ha dit
que si són diners
ell ja s'encarregaria
de fer-ho
perquè també
hi ha problemes
per adquirir
material
a Nepal
els preus
s'han encarit molt
però potser
aquesta persona
té maneres
d'aconseguir-ho
i elles
es van prestar
molt amablement
per facilitar-nos
un canal
per arribar
aquí
en aquesta zona
és la Lídia
Lídia Rodríguez
si no vaig errat
Lídia
què tal?
bon dia
hola
bon dia
González
perdona
Lídia González
què tal?
com estem?
molt bé
esperant la teva trucada
parlem d'això
d'ajuda
però que arribi al lloc
que això és molt important
sí
exacte
una mica
la idea
de crear
aquesta organització
nosaltres mateixes
som tres persones
som tres amigues
les que ho vam fer
va ser
escoltant
preguntes
que ens feia la gent
la típica
si realment
l'ajuda arriba on ha d'arribar
bueno
estem en contacte també
amb el cònsul de Nepal
i ell mateix
va ser el que ens va guiar
una mica
dient-nos
que si volíem assegurar-ho
la millor opció
era crear aquesta organització
i així ho hem fet
tot amb ajudes
autogestionades
hem creat l'organització
bueno
hem fet un número de comptes
per poder fer
els donatius
i nosaltres
com tu deies abans
ho portarem
en persona
a l'octubre
tenim previst viatjar
però bueno
estem oberts
a col·laboracions
com aquesta que ha sortit
amb vosaltres
que serà
bueno
el primer enviament
que farem
pensa que fa
dues setmanes
i una miqueta més
que està formada
l'organització
i bueno
ja hem fet bastantes coses
ja hem fet fires
amb material de segona mà
i bueno
i hem recaudat
alguns diners
i bueno
això
si afegim
aquest enviament
és més ajuda
i bueno
estem obertes
a qualsevol tipus
de col·laboració
i bueno
en principi
el que tenim pendent
és acabar
d'engestir temes
com la web
per poder
donar-nos a conèixer
una mica més
i que la gent
arribi a confiar
en nosaltres
sabem que és difícil
perquè ja no hi ha gent
molt més grans
que es dediquen a això
però tenim el contrapunt positiu
que és aquest
que és que
ho portem nosaltres
en mà
nosaltres tenim contacte directe
amb aquella gent
perquè les tres
hem viatjat
diverses vegades
al Nepal
en viatges de cooperació
i bueno
estem molt ficades
en aquest mundillo
i ens encanta
poder col·laborar
amb gent de muntanya
ja que és un país
que està molt vinculat
al tema de muntanya
també
i bueno
no sé si em vols preguntar
alguna cosa més
Bueno, Lídia
sóc Ricard
el què?
sóc Ricard
que vam estar en contacte
amb tota aquesta
trifulca
bàsicament
explica'ns la vostra
experiència ja personal
allà al Nepal
què heu viscut allà
què és el que
us ha portat
realment
a estimar aquest país
Vale, mira
nosaltres hem fet
viatges de cooperació
fent
el que és
tasca amb nens
bàsicament
la meva companya
és professora
de l'institut
jo la conec d'això
ella em feia classes a mi
i ara ens hem ajuntat
i jo he fet psicologia
i bueno
sempre hem fet tasques
relacionades amb nens
doncs de formació
de reforç escolar
tallers
ha sigut una mica així
el que hem fet
a banda
doncs coneixem
les associacions locals
coneixem
diverses escoles
que són
diguem
els que rebran
aquesta ajuda directament
i els que s'encarregaran
allà de distribuir-la
nosaltres estimem
el país
perquè ens sembla
que és un país
que sempre ha tingut
molts problemes econòmics
però té una gran fortalesa
que és
com és la seva gent
les ganes que tenen
de somriure
de tirar endavant
de sortir de qualsevol problema
d'un terratrèmol
de dos terratrèmols
i bueno
sortiran
sempre que tinguin
una mica de col·laboració
internacional
com és el cas
perquè si ens hagués
tocat a nosaltres
per exemple
néixer allà
doncs ens agradaria
igual que ens ajudessin
suposo
certament
això és una cosa
que sempre comentem
que quan juguem
a la loteria
la loteria més gran
és haver nascut
en aquesta banda del món
i tant
això potser
és el més difícil
que la gent entengui
que sí
que aquí tenim problemes
econòmics
però és que no té res
a veure
amb aquell país
és que aquell país
ja estava empobrit
era dels més pobres
del món
i oixant
encara està molt més
és com
tornar a reconstruir
és com fer reneixer
un país
el que hem de fer ara
tinc un...
bueno
estem en contacte
amb altres CNGs
i per exemple
una d'un amic meu
no sé exactament
una d'un amic
és un company
que es guia també
de Màlaga
i bueno
ell va estar
després del primer terratremol
va anar en persona
la portàbomba
es potabilitzadores
estem en contacte
amb totes les nenes
que hi ha allà
sabem que algunes estan bé
hi ha gent que ha mort
bueno
tenim un contacte directe
vull dir
ho patim
doncs molt de prop
i per això
estem tan implicats
Lídia
donant-se
algun contacte
perquè dius
que esteu enllestint la web
com podem contactar
algú
amb vosaltres
algú per exemple
que vulgui també
no sé
per exemple
fer una cursa solidària
recaptar fons
i destinar-los a la causa
o recollir tens de campanya
o roba infantil
o diners
com poden contactar
amb vosaltres
ara mateix
vale
mira jo
us deixo
el mail de contacte
si voleu
sí
sí directament
de totes maneres
l'associació
es diu
Maya Nepalí
està previst
que avui probablement
ho estic fent jo també
acabi d'ingestir
la pàgina
del Facebook
llavors
sent aquí
posarem
totes les dades
de totes maneres
el número de compte
si
et vols encarregar
tu
de facilitar-ho
distribuir-ho
jo et dono
el meu mail
i que es posin
en contacte directament
amb mi
per mail
i després
directament
a la pàgina
de Facebook
de Maya Nepalí
Maya
amb escrita
en mi llatina
que és una paraula
nepalí
que significa
amor
que per això
ho van posar
amor al poble
de nepalí
Maya Nepalí
seria el contacte
el perfil
que tindreu
properament
al Facebook
Maya
Maya
Maya
mi llatina
i si vols
et facilito
el meu mail
digue'ns el mail
sí
és molt senzill
lluna d'estiu
tal com sona
tot junts
sense
amb una E només
sense apòstros
ni res
llunadestiu
arroba hotmail.com
doncs el repetirem
llunadestiu
arroba hotmail.com
d'estiu
sense apòstrof
eh
sense apòstrof
tot junts
tot seguit
escoltem
enhorabona per la iniciativa
seguim en contacte
a través del programa
també a través del Ricard
ja sabeu
tota l'ajuda
que convingui
doncs aquí també
intentarem articular-la
i aquests micròfons
també són vostres
d'acord?
Molt bé
moltíssimes gràcies
per la vostra col·laboració
de totes les persones
que estan col·laborant
d'una manera
o d'una altra
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
per prendre iniciatives
d'aquesta mena
perquè crec que aquestes persones
s'ho mereixen de debò
doncs sí
una abraçada
molt agraïda
una abraçada
bon dia
a reveure
adeu bon dia
a veure
que tenim
a la setmana
a la recta final
i tenim com a patrosa
i les marmotes
que no llodrigues
que continuen per allà
i un mapa
aquí sobre la taula
que vau estar mirant
però que
escolta'm
no sé si coincideixen
les línies
Josep Maria
ataca
no no no
aviam
jo crec que
val la pena informar
la gent
que surt a la muntanya
hi ha molts mapes
aquest mapa
precisament
és d'una marca
molt coneguda
que és l'editorial
d'Alpina
és un mapa
de la Ribagorça
que estiguin malament
els camins
no és greu
perquè és un mapa antic
el fotut
realment
és que estigui encara
a la venda
i encara es distribueixi
per què?
perquè aquest mapa
per una persona
que realment
sigui
de poca experiència
o
si aventuri
seguint
un d'aquests itineraris
que estan marcats
amb aquest mapa
es pot trobar
amb un marrón
bastant gordo
cosa que ens va passar
a mi
i al Ritchie
explica
explica
però que seguiu
bueno en fi
això era una ascensió
al duc de la tallada
que està a la vall
és un pic
que és la serralada
que separa
la vall de Salenques
i la vall de Moilières
és un pic
que es puja
per un corredor
que era
bastant senzill
com a corredor
només la part final
era bastant perillosa
que bueno
l'experiència
del Ritchie
anava al davant
va veure
que era molt perillós
perquè hi havia
molta pedra suelta
damunt del glas
i que en un moment donat
podíem prendre mal
i quan vam arribar
a dalt
i vam coronar el collet
doncs vam decidir
que ja que portàvem el mapa
i els GPS i tal
que potser era convenient
ja que no fèiem cim
perquè no ens donava temps
per fer el cim
perquè ens havia fet tard
era baixar
per la vall
de la vall
de la vall
de Molières
de fet
de Salenques
de Salenques
perdona
de fet és un barran
que es diu
el barranc blanc
que ja sabíem
que era un barranc difícil
que molta gent
per allí s'havia enredat
que no és una zona transitada
però
degut que inclús
des del collet
amb el Ricard
havíem vist alguna pedra
que queia des del cim
que queia damunt
del corredor
i que realment
per l'hora que era
podíem córrer
un perill
considerable
vam decidir
anar tirant
ja que en principi
que després no va ser així
ens sobrava
alguna cosa de temps
al no fer cim
doncs baixàvem
per la banda sur
i fèiem aquest
vall
que tanta fama
tenia de perdedora
la fama de perdedora
potser és perquè
en aquest mapa
l'itinerari que està marcat
en traça vermella
i guionet ampla
que en principi
vol dir corredor
de certa confiança
ja sabem
que el Pina marca
els camins
senderons marcats
o senderons ben fresats
amb línia vermella
i els itineraris
orientatius
amb línia negra
amb la qual cosa
ens va donar
la idea
que això era un camí
segur
que podíem anar baixant
practicable
vull dir un camí
amb sender
sí
mirant les cotes d'altitud
com sempre fem els muntanyens
sabíem que
una determinada cota
aquest camí et marca
cruçar el barranc
ens vam quedar
molt parats
quan vam veure
que aquell barranc
tenia una considerable
alçada
era un penya-segat
tant una banda
com l'altra
i que allò
no havia deu
que ho pogués creuar
no sé que fos volant
després de donar
moltes voltes
es van
es van
fent tard
ja
jo i el Ricard
teníem clar
que potser hauríem de passar
la nit a la muntanya
perquè tornar
al collet
on havia el corredor
ja havíem baixat moltíssim
i era
també se'ns faria tard
i ens faria tard
a la neu
vull dir que vam dir
hem de quedar-nos per aquí
llavors el Ricard
portava un altre mapa
un mapa de Viella
portava un GPS
amb un altre mapa carregat
que era el de la Vall d'Aran
i en aquest plànol
hi constava un altre sender
just per la banda oposada
del que marcava
el plànol
de l'arriba a Gorça
el traçat
tenia un aspecte
així com sinuós
doncs com fos
una mica detallat
en canvi
el que estava marcat
en vermell
semblava així
com més pel dret
i deies
bueno
doncs potser és
i certament
aquí va ser
quan
ens en vam sortir
i les marmotes
les marmotes
és fantàstic
aquesta època de l'any
és espectacular
perquè
són molt afaneres
són molt cridaneres
però a mi m'agrada
molt fotografiar-les
és un animal que a mi em cau molt simpàtic
i estaven allà
i són molt afaneres
venen allà en su Marta
i què tal
de totes maneres
quan vam sortir
crec que ho hem de fer una segona part
perquè l'aventura era molt més llarga
era molt més llarga
si convé truquem a la Pina
al bosc
ens va sortir alguna cosa
que era més gran que una marmota
sí
tot i que no el vam veure
però
no el vam veure
però en un moment donat
vam pensar els dos el mateix
jo a Ricard vam dir
collons si en surt un os
ara és l'únic que falta
que surti l'os
la remetada
vull dir que era gordo
el que havia allí
recomanem aquestes rutes
la de Coma Pedrosa
i també la de la Molleres
el Coma Pedrosa
és una ascensió
que no té res a veure
fantàstica
aquesta sí que es pot recomanar
és un gaudi
i al pic de l'estiu
sense neu
molt recomanable
Josep Maria Bonacci
gràcies
gràcies a tu Josep
i a tots els ollets
aneu a dinar al Bonacci
a la platja
si teniu gana
ja ho sabeu
del Miracle
Miracle
perdó
a la rebassada
ha passat el pont
abans d'arribar al pont
Ricard
treballem
i anem parlant
i anirem seguint
aquesta iniciativa solidària
vers el Nepal
i també saludem els companys
el Jordi Mena
i l'Òscar
l'Òscar Cadiat
que avui estan a la muntanya
doncs que no
no han pogut ser aquí
però veiem
els saludem
que vagi bé
Lluís com és la part tècnica
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau a tots
a l'Òscar Cadiat