This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Comencem, quan falten uns vuit minutets per la una,
l'espai a realitat o ficció, amb el mac Gerard.
Gerard, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé, molt bé.
Sí? Què farem avui?
Avui farem màgia a través del WhatsApp.
Una cosa increïble que explicarem com sorprendre els amics, familiars i parents d'aquesta Setmana Santa.
Mira, d'entrada jo el que faré és enviar-te un WhatsApp amb una predicció, però tu no l'obris, eh?
Jo no l'obro.
Tu no has d'obrir què és el que passarà.
I la gent podrà escoltar com reps la meva predicció, que ara mateix l'estic escrivint.
A veure, a veure, sí, sí, sí.
Jo crec que pot ser aquesta.
A veure si t'arriba el WhatsApp.
Ai, que ràpides les connexions!
Ai, que ràpides!
I mira que estem al costat, eh? Estem al costat mateix, eh?
Ja, ha de passar pel Wi-Fi, això, pel repartidor...
El repartidor de WhatsApp no està molt per a la vora.
Bé, però t'estarà... T'ha arribat, t'ha arribat.
T'ha arribat el WhatsApp.
Així que no l'obris, perquè hi ha una predicció que passarà en un futur immediat
i que després expliquem en l'apartat de màgia científica.
Què necessiten els oients per fer aquest truc?
Mireu, necessiteu daus.
Ho podeu fer amb tres o quatre daus.
Si només en teniu dos a casa no passa res.
La gràcia seria fer-ho amb tres o quatre.
Daus de números.
Daus normals que teniu a casa de qualsevol joc, de local, parxís, qualsevol cosa,
o fins i tot de jugar als daus amb el gobalet,
doncs els poden buscar amb aquests minuts que parlarem
i tindre el telèfon mòbil a la mà.
I la gràcia és això, que podeu fer la predicció com vulgueu,
però si la feu aprofitant el WhatsApp, doncs millor, no?
Sí, sí, és a dir, que és més interactiva.
Uns daus tan xulos, m'ha portat el Mac Gerard, superenormes.
Aquests són de casino, eh?
Casino i venen de Las Vegas, aquests daus.
Ah, sí? Són d'aquells que omplen la mà.
De Las Vegas te'ls has portat?
De Las Vegas. Els mags viatgem molt, ja ho saps.
No, i Las Vegas és un, jo crec que és un punt de referència.
És a dir, els passes de Toledo no,
però daus a Las Vegas et pots trobar.
A veure, Gerard, estem expectant amb aquest truc de màgia científica,
però abans parlarem d'altres qüestions.
Avui ens presentes un mag que es diu Dante.
Dante és un dels mags de la gran època daurada de la màgia,
és a dir, les superproduccions en els teatres,
i això ho parlarem de Dante.
A l'apartat de màgia científica,
Màgia a través del WhatsApp i daus,
que ho comentarem després.
I a les recomanacions màgiques,
l'última pel·lícula, Will Smith,
que té tocs de màgia.
Comencem?
Comencem.
Avui a la fantàstica i meravellosa història de la màgia,
que recordem que aquesta secció es fa conjuntament
amb el mag Daniel Arbonés de la web magia.cat.
Si ara podeu entrar a la web de magia.cat,
el Daniel ens ha preparat un post fantàstic
amb vídeos, fotografies i cartells del Dante,
que és el mag que us explicaré ara.
Mireu, el Harry August Janssen, més conegut com Dante,
va néixer el 1883 a Copenhague, és a dir, Dinamarca.
Els seus inicis van ser com a constructor d'aparells de màgia,
és a dir, que ell de molt jovenet
construïa il·lusions per altres mags.
Però de seguida va debutar als escenaris
i el seu nom artístic era el gran Janssen.
Antigament, al segle passat,
i més o menys pel culatànis en aquella època,
tots es diuen el gran, el gran Udini,
el gran Dante, el gran Tharson,
tots eren molt modestos.
És a dir, que el gran Janssen
era el primer nom artístic del Dante
que va estar cinc anys de gira.
Un culatàni de l'època, el Tharson,
que en vam parlar fa uns mesos d'aquí,
que era un dels mags més importants,
li va posar el nom artístic de Dante.
Diu, home, tu Janssen,
que una mica està per casa,
en que em dius Dante, Dante el mag,
té una sonoritat més Dante, no?
Sí, no, no, sí, sí.
Que aquí imposa, no?
Aquest mag a principis del segle XX
tenia una companyia d'entre 25 i 40 persones.
Imagineu la companyia de màgia,
és a dir, que tenia ballarines,
gent que estava entre cametes a l'escenari,
entre bambalines, que s'acostuma a dir,
per poder treure i posar escenografies,
grans aparills de màgia, etcètera.
Escoltes, te'l representa pel que veig en els cartells i tal?
Com a un dimoni, no?
Sí, exacte, és a dir, portava el tipus de bigoti,
la típica cara així, però realment...
La cara allargada, la barpeta, aquella punxeguda...
Exacte, també en aquesta època, a principis del segle XX,
doncs molts dels cartells de màgia
anaven acompanyats de dimonis, no?
Que eren una mica els que, entre cometes,
ajudaven a fer els espectacles de màgia,
que era tot molt teatralitzat en aquesta època, eh?
Tot era molt teatralitzat.
I això és l'anècdota que la gent recordarà
del que estic explicant avui.
Va ser qui va popularitzar
o qui va impulsar les paraules màgiques
Sim Salabim.
És a dir, coneguda Sim Salabim,
que tothom les coneix, són gràcies a Dante.
I ell les va treure d'una cançó per a nens.
Sí.
És a dir, hi havia una cançó per a nens que Sim Salabim
era una mica el títol de la cançó,
però no estava relacionat amb la màgia.
Així que el Dante li va fer molta gràcia i va dir,
home, Sim Salabim té un toc màgic, no?
I va ser qui va impulsar aquestes paraules
i un dels seus espectacles es deia Sim Salabim.
El Dante, què més?
Doncs mireu, amb la seva carrera va treballar
al Bodevil, al Burlesque, al teatre, al cinema i televisió.
En cinema va fer una pel·lícula
amb el Stan Laurel i l'Oliver Hardy.
És a dir, que va tindre una carrera
força...
es va estendre en totes les arts
de cinema, teatre, televisió, etc.
Quins són els seus jocs més destacats?
Doncs mireu, un que a mi em fa molta il·lusió
perquè jo el tenia en repertori
i molts mags el tenim,
que s'anomena Cores of Fantasy,
el nom anglès, no?
I en què consisteix?
En que agafes unes cordes,
les lligues amb una vareta
i a més a més les lligues amb uns mocadors
i les poses al voltant d'un espectador.
De manera que dues persones es tiren fort
i les cordes atreveixen el cos de l'espectador
i la vareta i els mocadors
queden completament lliures
i l'espectador queda viu.
És a dir, que és la gràcia perquè sí.
Ai, però què dius?
Això sembla una tortura.
No, no, no, que va, que va.
És una cosa molt divertida.
És a dir, que el lligues amb unes cordes
i amb una vareta i tot això,
estires i plup i queda completament lliure
i és una mica la metàfora aquesta
d'arribar a la llibertat.
És a dir, que està encadenat
i poder ser lliure.
És una mica la metàfora d'aquella época.
que era el seu gran truc.
Sí, després...
que va fer famosos.
Sí, aquests dos, aquest i un que comento ara,
que és el Backstage Illusion,
en el que el mac, aparentment, explica com fer aparèixer
una noia de dintre d'una capsa
i ensenya la part del darrere.
I sabeu com la noia es posa dintre la caixa, no?
Això ho explica el mac.
Veieu? El joc és així.
Però és d'aquells jocs que, després,
hi ha un final que no explica.
I el final que no explica és que obre la caixa
i surten dos senyors
i la noia és aparegut.
I dius, però si m'ho estava explicant, aquest senyor,
com fer aparèixer una noia dintre d'una caixa
i a l'obrir la caixa em surten dos senyors
que no tenen res a veure
i la senyora què ha fet?
I els senyors d'on t'han sortit?
Doncs aquest joc, el Backstage Illusion,
era un dels que va popularitzar el Dante
i que, després, Màxim, el David Copperfield
o d'altres, l'han fet en els seus espectacles.
El Dante va morir el 1955,
10 anys abans s'havia retirat
i va agafar el relleu el Lance Burton,
que en vam parlar aquí fa gaire,
i a Las Vegas el Lance Burton
va presentar un espectacle tipus Dante,
és a dir que amb un gran teatre,
amb molts ajudants d'escena,
bailarines, decorats espectaculars,
grans il·lusions.
Així que avui sabeu que
les paraules màgiques Sim Salabim
són gràcies a Dante,
que les va treure d'una cançó per a nens.
Molt bé, molt bé.
Si aprenem de coses, escolta,
si voleu posar imatge també
i una mica més d'explicació,
amb això que ja us hem explicat molt,
a qui era Dante,
aquest mag de l'època d'Obrada,
de la màgia,
visiteu, doncs això,
la pàgina magia.cat.
Magia.cat,
del mag Daniel Arbonés,
que, com sempre,
fa un fantàstic post,
molt acurat,
amb la història de la màgia,
i, a més a més,
amb vídeos inèdits,
cartells,
fotografies,
fantàstic,
com sempre,
el blog del Daniel Arbonés.
Va,
anem a treure-li profit amb aquests daus.
Anem a fer màgia científica.
Núria,
què tinc damunt la taula?
Quatre daus.
Quatre daus.
Enormes.
Enormes,
que són de diferents colors,
però això és igual.
Això és igual.
L'important és que vegi
que els daus són de veritat,
que són,
com he dit,
venen directament de Las Vegas.
Oh, fan aquell soroll tan xulo
dels daus quan toquen la fusta.
Oh, oh.
Fantàstic.
El que has de fer
és obrir la calculadora
de l'ordinador.
Sí.
Perquè tu seràs la persona
que doni fe,
que realment tot el que fem
seràs no el notari,
sinó la notària,
en aquest cas.
Agafes els quatre daus?
Sí.
Agafes els quatre daus?
Poden ser dos, ja ho hem dit.
L'Oriol són tres, poden ser dos.
Tres o quatre està bé,
avui ho farem amb quatre.
Recordeu que al començament
li he enviat un WhatsApp
amb una predicció a la Núria
d'alguna cosa que passaria.
Sí, no l'he vist,
no l'he mirat.
Tu barreja els daus,
com vulguis,
i els hauràs de deixar
a poc a poc damunt la taula.
Tots junts?
Sí, tots junts.
De manera que estaràs d'acord amb mi
en que jo no sabia
com tiraries els daus.
No, clar, clar.
Evidentment.
Clar.
Mira, el que faràs ara
amb la calculadora
és sumar les cares
que han quedat
a dalt dels daus.
Sí?
Dels que es veuen.
Dels que es veuen.
Tenim el primer dau.
Quin número tenim?
Tres.
Un tres, sumem un tres.
Vinga.
Què tenim més del segon?
Un quatre.
Un quatre.
Que no trobo el segon de sumar.
Ho farem així.
Ho farem així.
Sí, ho fas amb el ratolí.
Vinga, quatre.
Quatre i tres, set.
Aquí és fàcil, eh?
Sí, és que clar,
tant no cal.
Més dos.
Vinga, nou.
Nou.
Molt bé, tenim nou.
I el quart dau,
la cara de dalt, quin és?
És el número sis.
És el número sis.
El que fa quinze.
I el resultat és?
Quinze, vinga.
De moment és quinze.
Ara el que farem
és sumar les cares
que no es veuen,
les que queden en contacte
amb la taula.
Els hi afegim a quinze.
Exacte.
suma-li quatre.
Sí.
El segon dau,
li donem la volta
i qui hi ha?
El tres.
Un tres.
Li sumes tres al resultat.
El tercer dau,
el girem
i què podem veure?
Un cinc.
Li sumem cinc.
I, finalment,
l'últim dau,
quin és el que està mirant
en contacte amb la taula?
Un un.
Un un.
Quin és el resultat?
Vint-i-vuit.
Vint-i-vuit.
Fixa't-hi bé
que hi ha milers,
milers no,
però centenars
de combinacions possibles, sí.
Ara és quan tu obres el WhatsApp,
que t'he enviat
fa una estona,
si la meva predicció
és correcta o no.
A veure,
mira, tinc un WhatsApp
del Mac Gerard.
Quina gràcia.
Què em diu?
El número serà el 28.
El número 28?
Com ho sabies
abans que jo tirés els daus?
Perquè avui m'he aixecat molt bé,
m'he aixecat molt inspirat
i he dit,
mira,
avui el joc serà el 28.
El 28 i punt.
Demà serà el 32,
però avui és el 28.
A veure,
això té una explicació numèrica clara, no?
Sí.
I funciona,
el que flipo és que funciona
tant amb quatre daus
com amb tres com amb dos?
No.
És a dir,
hi ha una cosa
que molta gent no sap,
molt poqueta gent sap,
i és que
les cares oposades
d'un daus
sempre sumen set.
Sí,
per exemple,
de fet amb els sis es veu molt clar.
Exacte,
sis i un,
set,
quatre i tres,
set,
cinc i dos,
set,
sempre sumen set.
Però això és una cosa
que la gent desconeix,
de manera que si tu tires
quatre daus
i les cares oposades,
és a dir,
la de dalt
i la de sota
sempre sumen set,
i tens quatre,
set per quatre,
vint i vuit.
si tinguéssiu,
per exemple,
tres daus,
quin seria el resultat?
Set per tres?
Vint i un.
I si en tinguéssim cinc?
Set per cinc?
Tremta cinc.
És a dir,
és a dir,
que si ho fèiem dos daus
potser quedaria més pobre,
la gràcia és fer-ho amb tres,
quatre o cinc daus.
No importa,
poden ser petits,
poden ser més grans,
no és necessari
que tots siguin del mateix tamany,
però és un divertiment matemàtic
molt divertit,
molt graciós,
sobretot si fas la pressió
per WhatsApp,
no l'obren,
i després el que fas
és que amagues els daus
i ja perds.
Això de la màgia,
a vegades et donaria
l'embolcall,
no?
Exacte,
és a dir,
el que sempre estem explicant aquí
perquè la gent pugui aprendre
a fer màgia molt senzilleta
són coses molt fàcils
que es basen sempre
en principis matemàtics
o físics
i que els hi poseu
en una presentació màgica
perquè sigui més divertit
i més misteriós.
Molt bé,
té nom aquest joc?
Aquest joc,
l'anigma dels quatre daus
i el WhatsApp.
Molt bé!
Per exemple,
podria ser.
Vinga,
per si no n'hem tingut prou de màgia
encara podeu anar al cinema
a gaudir d'una pel·lícula màgica.
Avui,
recomanacions màgiques.
Doncs mireu,
si aneu al cinema
podeu veure
la darrera pel·lícula
de Will Smith
que s'anomena Focus
i està protagonitzada
per Will Smith
i la Margot Robbie.
D'aquest tracte?
Mireu,
és la història d'amor
entre un professional
de l'estafa
que ja podeu imaginar
que és el Will Smith
i una guapíssima dona
que s'inicia
en el món de l'estafa
i vol ser estafadora professional
i la feina al final
que produeix
és l'amor
entre aquesta parella,
no?
Per què en parlem
a la secció de màgia
de la realitat o ficció?
Doncs mireu,
perquè l'assessor,
aquesta pel·lícula
tenia un assessor de màgia
que és el mag
Apollo Robbins,
un mag dels Estats Units,
que ell és mag
i pickpocket.
Pickpocket
són els que
en un escenari
et prenen la cartera,
el rellotge,
les ulleres,
el mocador,
el llapis,
tot el que portes
en un escenari.
Exacte,
és a dir que
en un espectacle
treuen a l'espectacle
i diuen
què tal,
com estàs?
Bé,
molt bé,
i ja t'ha fotut el rellotge.
Què tal,
molt bé,
sí,
tens la cartera,
tens apunt?
Sí,
ja no la tens.
Això és una especialitat
des de la màgia.
És el pickpocket,
pick d'agafar
i pocket butxaca.
Aquí realment
el que convé
per fer el pickpocket
és ser àgil amb els dits.
Àgil amb els dits
i també molt la psicologia,
són les dues coses,
un entrenament
i la psicologia
perquè la persona
no es doni compte
que li poses
la mà a la cartera
i li prens.
I així ha assessorat.
Ha assessorat
perquè el Will Smith
fa l'estafador
i es veu com marcar cartes,
com robar carteres
dins la pel·lícula,
es veuen imatges
i aquest mag,
l'Apolo Robbins,
doncs va assessorar
el Will Smith
perquè fos més creïble
el que feia.
La podeu veure al cinema,
una pel·lícula molt divertida
amb aquests petits tocs
d'estafes
entre cometes
relacionades
amb la marca cartes
i aquestes coses d'aquí.
Això és Focus,
nova pel·lícula
de Will Smith,
que avui és
la recomanació màgica
del Mac Gerard.
I ja aquí som,
hi ha moltíssim
que em preguntem
com funciona el llibre
als 100 jocs de màgia
per deixar-los bocabades?
La veritat és que molt bé,
molt contents
perquè s'estava anent molt,
fins i tot ahir em va escriure
un senyor de València
i diria,
ostres,
que bé,
un llibre en català,
de màgia,
que feia molts anys
que no sortia un llibre en català.
De manera que ja sabeu
que si voleu sorprendre
el personal
amb màgia,
mestris d'oficina,
mestris de cuina,
de forma improvisada,
els 100 jocs de màgia
per deixar-los bocabades,
del Mac Gerard,
que sóc jo,
editat per Cossetània,
el podeu trobar a les libreries
i a més a més
als centres comercials.
Pot ser un bon regal de Mona,
per aquests dies,
no?
Jo tenia un fillol.
Bueno,
Sant Jordi,
clar,
evidentment,
no?
Sí, sí,
però per Mona també.
Mac Gerard,
moltíssimes gràcies
i bona setmana santa.
Bona setmana santa,
que vagi molt bé.