Fins demà!
11 sobre les 11, sintonia de l'Espai Curar-se en Salut.
Cada dimecres es acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb els tres proveïdors sanitaris de la ciutat.
Avui per presentar-vos una nova unitat funcional territorial,
concretament la d'atenció sociosanitària i malalties cròniques.
Saludem el coordinador de l'Aliança Estratègica TGNSalut, el doctor Albert Pons.
Doctor Pons, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Saludem també el doctor Carlos Alonso Villaverde,
ell és coordinador de la unitat de subveguts i cronicitats de l'Hospital de Santa Tecla.
Doctor Alonso, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos.
Doctor Pons, de seguida entrem en aquesta unitat funcional territorial,
però veiem que en van apareixent i que encara ens en queden per conèixer,
que no han passat encara pel nostre espai.
portem feta molta feina, encara ens en queda molta, però ara també es va multiplicant la feina,
perquè el repte ja no és només fer noves accions, sinó intentar consolidar tot allò que hem anat treballant.
Per mi avui és un dia, i ho vull dir abans de començar,
per mi avui és un dia important, perquè al començament, quan vam engegar tant el que feia referència
a l'atenció continuada i urgent o a l'atenció domiciliària, que ja feien palers que eren unitats més complexes,
doncs avui en trobem un nou exemple, perquè no només és coordinar serveis,
en definitiva dispositius i àrees de coneixement, sinó que aquí afegim diferents nivells assistencials,
diferents professionals, entren en joc també infermeria, treball social, psicòlegs...
És a dir, jo crec que realment aquestes unitats són l'esperit de la col·laboració i de la cooperació,
i és imprescindible que hi hagi aquesta integració entre els diferents professionals, nivells i disciplines.
Per tant, jo crec que avui estic personalment molt satisfet que estiguem presentant aquesta unitat funcional.
Aquesta integració d'aquests objectius comuns de moltes unitats funcionals territorials,
en anem parlant a través de les setmanes.
Avui, com dèiem, volem conèixer aquesta nova unitat d'atenció sociosanitària i malalties cròniques,
és una especialitat, doctor Alonso, que està també lligada o està també relacionada amb els canvis
precisament que experimenta la nostra societat, sobretot amb el tema de l'envelliment de la població, no?
Sí, sí, és cert.
Ens enfrontem a l'envelliment com a concepte.
Hem de pensar que l'envelliment encara no és un àrea del coneixement que tingui un avenç tan important,
però hem d'entendre que tenim nosaltres un programa genètic al nostre cos
i que ens determina una edat possible biològica que podria ser fins als 130 anys, no?
Ara, si mirem les mitjanes d'edat d'expectativa de vida, veurem que estem al votant de 85.
O sigui que aquest concepte d'envelliment hem d'entendre que és un concepte dinàmic
que a mesura que passin els anys també anirà evolucionant i això ja ho podem veure,
que el que considerem ara, o que es considerava abans persona vella, ara és persona jove
i ara ens enfrontem cada vegada més a malalts a prop que tenen, que són centenaris, no?
Tenint en compte que aproximadament un 20,3% de la població té més de 65 anys,
suposo que, clar, les patologies, les malalties també canvien i s'ha d'adaptar la manera de tractar
també amb aquestes persones, no? Abans era potser impensable.
Completament. Hem d'entendre que tota la indústria farmacèutica fa els seus assajos clínics
amb un criteri d'inclusió que són els 75 anys.
És a dir, que la majoria de fàrmacs no estan dissenyats ni pensats per gent que tingui més de 80 anys.
Ens trobem amb una incògnita terapèutica i amb una incògnita de tractar a persones
que no són velles, que simplement tenen una altra biologia.
Evidentment, canvis amb les malalties, canvis amb la manera de tractar-les
i quin és l'impacte d'aquelles malalties que són cròniques en la població,
en aquesta població que, evidentment, com dèiem, ha patit aquest canvi
i aquest envelliment, no?, que ara comentàvem.
L'impacte és radical perquè no estem preparats, no?
Llavors, hem d'entendre que la perpetuació de les malalties cròniques
porta al malalt o a la persona a ser fràgil, no?
I això és el que hem d'evitar, la fragilitat de les persones, en global.
Llavors, no estem preparats per evitar aquesta fragilitat.
I ara ens trobem amb una càrrega de fragilitat en el social
que és més del que podríem suportar.
Són, suposo, que grans reptes, no?
No només aquesta càrrega social que comentes, sinó les repercussions,
no només socials, sinó també sanitàries i econòmiques, no?,
que se'n deriven d'aquest impacte.
Fonamentals.
Aquest impacte és social perquè la fragilitat porta a la marginalitat.
per una altra banda, l'impacte econòmic sanitari
s'ha de reforçar aquesta idea d'entendre la cronicitat de les malalties
per evitar el deterioro del malalt.
Doctor, pots grans reptes que s'han d'afrontar també
des d'aquestes unitats funcionals territorials, no?
Sí, sens dubte.
Jo crec que ho estava explicant molt bé el doctor Alonso
i realment, bé, doncs és a poc a poc
que hem d'anar trobant sortida amb aquesta...
Jo ara recordo el dia quan començàvem a treballar amb aquesta unitat
el dibuix de la piràmide d'edat, no?
Que veiem que hi ha una franja que en aquest moment
ens movem entre els 60 i 80 anys
i que és el gruix en aquest moment d'aquesta piràmide
que va pujant i com molt bé explicava ara
aquí hi ha alguna solució i hem d'aportar, no?
I com prevenim aquesta fragilitat que realment explicava el doctor Carles Alonso.
Fragilitats i reptes especialment complexos, doctor Alonso,
perquè no només hem de tenir en compte la malaltia del pacient
sinó també tot el tema de l'entorn social,
de l'entorn familiar, del grau de dependència, no?
Sí, no, el problema del malalt fràgil és que es torna depenent
llavors ja entrem en noves complexitats
que no són a si mateixos la malaltia crònica
sinó s'afegeixen a això, no?
I hem d'entendre punts essencials, no?
El malalt fràgil que viu sol
el primer pas que s'enfronta és possiblement no només a la solitud
i a un estat espiritual o vital més complex,
sinó que s'enfronta a la desnutrició, a les polinfeccions, a la immunodepressió,
o sigui, a l'agreujament de la seva malaltia crònica
que fa molt més difícil
entendre
perquè un continua visquent.
Quines serien les línies
que s'haurien de seguir
o que vosaltres us plantegeu també per intentar
aconseguir apaipagar
aquest repte que ara comentava?
Tenim tres fases, no?
La primera és aturar el cop
que tenim ara al damunt,
que és una càrrega de fragilitat
i malaltia crònica molt considerable.
La segona és a mig termini,
que és evitar que les malalties cròniques
continuïn el seu deteriorament
de l'estat biològic del malalt.
I la tercera, a llarg termini,
és apostar pel coneixement
per entendre que l'envelliment
és un repte de futur
i que ho hem d'entendre
i hem de transformar una societat de futur
en persones que tenen edats
molt més grans que les que ara podem veure.
La tipologia de pacient
l'hem anat definint,
però quina seria exactament?
Bueno, tenim essencialment...
Està canviant, no?
Però tenim la malaltia respiratoria
i la malaltia cardíaca.
Això és una mica una herència
de l'època on n'hi havia més fumadors,
on n'hi havia dietes
i factors de risc cardiovasculars
menys controlats, no?
Llavors tenim aquestes dues eixos fonamentals.
Després tenim una altra variant
que és la infecció
com oportunista global,
hem d'entendre així la malaltia.
Però vindran altres, no?
Tens mínim el deteriorament neurocognitiu.
Li anava a preguntar si en un futur
preveuen un canvi de paradigma,
en aquest sentit, o...
òbviament el futur
amb gent més gran
tindrem més neoplàcies,
més deteriorament neurocognitiu
i el sistema vascular
es deteriorarà d'una altra forma,
no per la via tradicional
del colesterol aixecat,
sinó per la inflamació crònica
i és un altre repte de futur.
Parlem només pel que fa a tipologia
i a tipologia
i a aquestes afectacions
que potser tenim en un futur.
Parlem només de persones grans?
No, no, no, no.
Vull dir, com diu el doctor Ponsi,
hem de mirar les piràmides poblacionals.
Òbviament n'hi ha gent gran,
però també tenim gent
de l'utal de 65 anys
que es considera crònica
i fràgil, no?
I aquesta gent
continua sent
gent que pot ser activa
i que s'ha de curar, no?
Són aquests els que anomenem sub-beguts?
Sub-begut és un terme
potser nou
per al nostre entorn,
perquè hi ha diverses confluències,
no tenim
escola nord-americana
i escola australiana.
L'escola nord-americana
és, jo crec,
la que també s'impacta
perquè s'ha agafat la malaltia
que no té
un criteri
de risc,
d'intervenció
d'intervenció
per a unitats
de cures intensives
o semacrítics
i que els dones
al malalt
més confortabilitat
i una capacitat
de curació
més adequada
a l'entorn,
més adequada
al domicili,
amb intervenció social
de forma
més precoç,
un altre tipus
d'enfoc
on
la complexitat
l'estableix
el malalt
i no els recursos
sanitaris
és diferent.
És a dir,
que aquí sí que es tenen
molt en compte
les necessitats
precisament
d'aquest pacient,
no?
Sí,
òbviament,
el pacient
ara podem
tindre
o veure
que quan té
una exacerbació
de la seva malaltia
a domicili
no li cal
passar per urgències
perquè el dispositiu
fa que pugui
ingressar directament
a una unitat
d'hospitalització
per resoldre
abans
i de forma precoç
la complicació
de la seva malaltia crònica.
El que veiem
és que hi ha
una atenció
o que aquestes necessitats
precisament aquest repte
del qual vostè parla
requereix una atenció
multidisciplinar,
no?
Des de diferents branques
des de diferents àmbits.
Sí,
és una atenció multidisciplinar
que dona al malalt
més perspectiva de vida
i això fa
que el sistema
té un repte,
no?
Quan tu poses dispositius
per millorar
la qualitat de vida
i l'experiència de vida
dels malalts
hem de continuar,
sí?
llavors el subvegut
és una unitat
que comença ara,
és un primer recurs
que s'està imposant
jo crec
a la majoria
de circuits sanitaris
però que s'haurà
d'implementar
com tu dius
amb l'evolució
de l'expectativa
de vida.
Déu menys
en aquest sentit
que parlàvem
què creu
o què aportarà
la unitat
funcional territorial?
Doncs l'agilitat
de poder
atendre
tots els malalts
de la ciutat
de Tarragona
i de l'entorn
de Tarragona
que crec que és fonamental
l'agilitat
en l'atenció
sanitària
és el que ens dona
futur
si no
no n'hi ha futur.
Aquest és un dels objectius
específics
que comentava
juntament
amb aquelles tres línies
d'actuació
que també deia
al principi
seran els objectius
també comuns
de la unitat
funcional.
una cosa són els objectius
biològics
sanitaris
i una altra
objectius
de circuit
que és
òbviament
millorar
l'agilitat
dels recursos.
Dèiem
al principi
també
d'aquesta conversa
que són unitats
que es van constituint
nosaltres aquí
n'hem anat coneixent
moltes
en quin moment
es troba
ara mateix
aquesta unitat
funcional?
Home
ja hem avançat
molts plans
i circuits
en pal·liatius
en distribució
de malalts
subaguts
en les diferents
unitats
des dels serveis
d'urgències
l'atenció
ràpida
sociosanitària
o social
perdó
els serveis
d'urgències
i implementarem
més circuits
més específics
com
circuits
de
malalt
desnutrit
de malalt
que necessita
en concret
el peu diabètic
bueno
n'hi ha diversos circuits
és a dir
que el malalt
notarà
evidentment
aquesta
millora
i aquests objectius
que anirà
assolint
la unitat
funcional
sí
és el nostre
desig
que el malalt
tingui
respostes
ràpides
i clares
no només
el malalt
també li pregunto
per l'altra banda
per la part
del professional
que suposo
que també
obtindrà
evidentment
beneficis
per la creació
d'aquesta
unitat
funcional
amb camps
com la recerca
com la docència
home
jo crec que
el benefici
s'ha d'invertir
en el benefici
de recerca
i coneixement
perquè és el futur
estem parlant
d'un canvi
qualitatiu
brutal
de dimensió
desconeguda
però
òbviament
tindrem
beneficis immediats
en el que és
l'atenció
ja s'estan
gestionant
serveis crítics
com urgències
o serveis
d'hospitalització
però això
és un impacte
d'ara
un impacte
actual
hem de veure
a diversos anys
vista
com impactarà
això
en l'atenció
sanitària
hem de pensar
que
potser
de cara a un futur
podem entendre
que una persona
de 95 anys
es pot considerar
una persona
madura
i no vella
llavors
hem de veure
que
els recursos
potser
s'implementin
de cara al futur
és un altre repte
d'aquests recursos
i de com canviarà
també l'atenció mèdica
en un futur
amb aquesta població
i amb aquestes malalties
més cròniques
que comentàvem
Sí, sí
no, jo crec que
haurà de canviar tot
fins i tot
el sistema educatiu
d'entendre
que proporcionar
expectativa de vida
s'ha de començar
a racionalitzar
des d'aquests petits
la majoria de nosaltres
quan vam néixer
els nostres savis
estaven vius o morts
però a edats
al voltant de 70
ara els nens
veuran que tenen
de savis
de cent i pico d'anys
no?
Llavors
és una altra realitat
que s'ha d'implementar
des de
des de
des de la docència
des de la infància
Sí, sí, sí
volia reforçar
el que acaba de dir
ara el doctor Alonso
i que ho hem anat veient
amb les diferents unitats
funcionals
està clar
que segurament
el més visible
i el de més impacte
és totes aquelles actuacions
que fem
en l'àmbit assistencial
i en la prestació
del servei
però
no ens podem
quedar aquí
perquè
si no dediquem
recursos
a fer
formació
a fer recerca
a fer
desenvolupar
el coneixement
aquesta és la inversió
de futur
d'altra manera
ho podrem fer molt bé
ara
ens en sortirem
el malalt
veurà
que el tractem millor
però
aquesta és l'eina
invertir ara recursos
és l'eina
que ens permetrà
aconseguir reptes
i afrontar aquests canvis
que es presenten
que són
com a mínim
amb més solidesa
perquè estàs garantint
o intentant garantir
que el que ara adoptis
pugui ser millor
en un futur
doncs avui hem conegut
aquesta unitat funcional
territorial
d'atenció sociosanitària
i malalties cròniques
com sempre
de la mà del doctor
Albert Pons
i també
avui ens ha acompanyat
el doctor Carlos
Alonso Villaverde
aquí els agraïm
a tots dos
us agraïm
la vostra presència
i a continuar
se'ns presentem canvis
i segur que els assolidem
i aconseguirem
aquests reptes
doctors
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
fins a la propera
bon dia