El matí de Tarragona Ràdio comença amb Entitat,
un espai dedicat al teixit associatiu de la ciutat, amb Entitat.
I avui parlarem de Càritas diocesana de Tarragona
perquè compleix en guany el seu mig segle de vida,
aquest dimecres l'antiga audiència acollirà la inauguració d'una exposició,
d'una mostra sobre aquests 50 anys.
De fet, hi ha també preparada una conferència de tots aquests actes
dels 50 anys de Càritas.
Avui en volem parlar amb el seu director a Tarragona, el Francesc Roig.
Francesc, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una vegada més a la sintonia de Tarragona Ràdio.
N'havíem parlat ja a l'inici d'aquests actes, que de fet ja van començar,
i que dèiem ara també que s'allargaran gairebé fins l'abril del 2016.
És a dir, que és moment, suposo, que per fer balans, per fer valoracions,
per celebrar aquest mig segle de vida i de servei de Càritas, no?
Sí, en realitat, celebrar 50 anys, tot i que fa goig i és una efemèride important,
perquè és mig segle, en realitat el que nosaltres commemorem avui
és els 50 anys des de la inscripció al registre d'associacions
de Càritas, diu-se Santa de Tarragona, l'any 1965,
perquè el fet de l'acció caritativa que porta terme a Càritas ja ve de lluny
i portem 2.000 anys d'existència en aquest aspecte.
Per tant, l'exposició que ara, avui, inaugurarem,
a les 18.30 a l'antiga audiència, com molt bé has dit tu,
recull una mostra d'aspectes amb quatre espais
que corresponen als quatre acords de l'anagrama de Càritas.
L'espai d'església, l'espai d'organització, l'espai de solidaritat
i l'espai d'acollida i acompanyament.
A través d'aquests quatre blocs, que són els quatre acords de Càritas,
la persona que s'hi atenci podrà tenir una visió retrospectiva
del que fèiem fa 50, 30, 20 anys
i el que pretenem fer a partir d'ara,
perquè el canvi de les formes, el canvi de les modalitats
de l'atenció a les persones, tot i que és essencialment la mateixa,
les maneres de fer han de canviar forçosament.
Els pilars continuarien sent els mateixos,
església, solidaritat, acompanyament, acollida, com dèiem.
Potser això no ha canviat tant, sí que potser s'ha modificat
la manera d'assistir a aquestes persones,
de donar-los el servei, d'oferir-los el servei que fa Càritas.
Fa 40 o 50 o 30 anys hi havia una Càritas molt assistencialista,
de beneficència, la que donava la bosseta amb els aliments i tal.
I ara, per exemple, el que pretenem i aconseguim ja
amb moltes Càritas de la nostra diòcesi
és, en aquest cas, l'acompanyament i l'acollida,
bàsicament l'acollida i després l'acompanyament de les persones
per saber què els passa, què necessiten, què els preocupa
i què haurien de fer per sortir de l'atzucac
i per sortir d'aquest clot en el qual la crisi els ha instal·lat.
Però, per fer tot això, el que fem servir és un sistema nou
de servei de distribució d'aliments,
en què la persona pugui triar, pugui decidir què va,
tipus economat.
Per tant, amb un seguit de punts, va, tria, agafa i selecciona.
Això sí que ha canviat, sobretot des dels primers serveis
que oferia a Càritas, ara ho deia vostè, no?
El 65, quan es va constituir com a associació,
tot i que, realment, això ja era un servei
que potser s'oferia abans d'aquest moment, no?
El servei de distribució d'aliments?
O els serveis que ofereix Càritas en general?
Sí, els serveis són, bàsicament, els bàsics,
tot i que hem de reconèixer que l'administració pública
ha anat assumint progressivament aquests serveis bàsics.
I això és el que ens agradaria que fos gairebé el 100%,
que les administracions públiques cobrissin els serveis bàsics
de les persones i nosaltres ens poguéssim dedicar
a qüestions més d'aprofundiment cap a aquestes persones
i no amb una cosa tan bàsica i elemental
com pot ser els aliments, l'habitatge o la roba.
Aquí s'ha aconseguit una fita, com deia vostè,
però, pel que comenta, demanarien més implicació
per part de les administracions públiques, en aquest sentit.
Home, ja n'hi ha d'implicació perquè mantenim molt bones relacions
tant amb ajuntaments com amb la mateixa diputació
amb la qual signem un conveni.
Però el que és important és que les administracions públiques
tinguin clar que un servei bàsic
és una competència a tot el bloc de ciutadans,
no només a aquelles institucions que atenen els més necessitats,
sinó que és bàsic per tots els ciutadans, sense distinció.
Tornem, Francesc, si li sembla, a l'exposició d'aquesta mateixa tarda,
que deia que els eixos centrals o l'exposició,
la mostra gira sobre aquests quatre cors de l'entitat.
Què és exactament el que podrem veure a la mostra?
Home, podrem veure que de cada bloc hi ha un plantejament progressiu.
d'abans al mig, el mig vol dir fa 20 anys,
i el que fem ara, és a dir, des de l'assistencialisme,
passant per la promoció i acabant l'acompanyament,
que és el que pretenem fer o s'està fent des del 2004 fins al 2015.
Per tant, veurem cartells, veurem escrits,
veurem un muntatge audiovisual que reproduirà totes les fotografies
que des dels primers anys, amb el doctor Vives com a primer director de...
doctor Vives com a vicari general de l'Arcabisbat,
va ser el primer director de Càritas,
i el primer director, diguem-ne, seglar, per entendre'ns,
va ser el doctor Atzarà, el doctor Atzarà Martorell.
Per tant, a partir d'allí, veurem moltes fotografies
amb les implicacions dels respectius prelats,
com és el cardenal Arriba i Castro,
el doctor Ponigol, el doctor Torrella,
el doctor Martínez Sistac,
i fins a acabar amb el nostre actual arcabisbe,
el doctor Pujol Ibalcells.
Una mostra que s'inaugurarà precisament també aquesta tarda
amb una conferència.
Sí.
La intenció no és només mostrar unes imatges
o uns objectes, una visió,
sinó que volem que hi hagi una reflexió, també.
I aquesta exposició,
que estarà oberta fins al dia 8 de novembre,
tindrà una conferència avui
a càrrec del responsable
de l'àrea social de cristianisme i justícia
i professor de desenvolupament
de la Universitat Ramon Llull,
sobre el senyor Òscar Mateos,
sobre el tema cap a un nou model social
de càritas, horitzons i propostes.
Aquest és el lema i el tema d'avui,
en aquesta conferència.
El dimecres 4 de novembre
hi haurà una nova conferència,
per tant, uns quants dies abans de tancar l'exposició,
a la mateixa antiga audiència,
del delegat episcopal de Càritas de Vic,
mossèn Ramon Bufí,
que parlarà sobre els reptes de càritas
de cara a aquest futur.
Per tant, com es pot veure,
busquem i necessitem trobar
sortides que donin esperança
a moltes de les problemàtiques
que en aquest moment tenim instal·lades.
Entenc que aquest model social del qual parla
i aquests reptes de futur
es basen precisament també en potencial
d'aquests quatre pilars, potser,
aquest amb el qual estem ara,
l'acollida i l'acompanyament
a totes aquestes persones
que evidentment, doncs,
estan o han creuat, de fet,
el llindar de la pobresa,
ho deia en la darrera memòria,
que s'evidenciava que, novament,
cada cop hi havia més persones
que creuaven aquest llindar,
una pobresa que afecta a una classe mitja,
suposo que els reptes són aquests.
Sí, bàsicament és l'acompanyament,
però sobretot l'acollida.
L'acollida.
I ara que tenim tota la problemàtica
dels imminents refugiats
que ens puguin arribar,
això s'afegirà a les necessitats
ja existents al nostre territori
amb unes necessitats sobrevingudes
a partir de tots els exiliats de Síria.
El tema dels refugiats,
com l'abordaran des de Càritas?
A veure, l'estem abordant, ja.
Tot i que en aquest moment
l'estat espanyol encara no s'ha definit
sobre la quantitat exacta de refugiats
que voldrà assumir,
aquí, des de Càritas Catalunya,
però cada Càritas diocesana,
i en el cas nostre,
Càritas diocesana de Tarragona,
coordina totes les aportacions
que han fet les parròquies
i han fet les càritas parroquials
a través dels seus voluntaris.
Això no vol dir
que els respectius ajuntaments
també facin les seves activitats
d'aportació de recursos,
però nosaltres,
que participem en aquesta comissió tècnica
dels refugiats de Catalunya,
i participem a través de la comissió d'immigració
i aleshores aportem tots aquests recursos
que són considerables,
els que moltes parròquies del nostre arcabisbat
han posat a l'abast, doncs,
algun pis,
alguna mateixa rectoria
on no hi viu el rector
i està en condicions,
o bé s'han unit
tres o quatre parròquies
i han aportat uns diners
per poder fer un lloguer
d'un pis
en una població propera
on la persona que arribi
i la seva família
pugui trobar més facilitat, feina
i, per tant,
una inserció social més pràctica
i, per tant,
amb això hi estem.
Aquests són recursos
que Càritas ja hi està treballant
i ja ha posat a l'abast, diguéssim, no?
Estem recollint
tot el buidat de les ofertes
i a partir que tinguem aquest buidat
quan sapiguem
quan arribin aquestes persones
que probablement a Catalunya
seran al voltant d'unes 3.000
doncs, ja,
com que des de Barcelona,
des del comitè tècnic,
la comissió tècnica aquesta
ho estaran treballant,
doncs, ja aniran redistribuint
aquestes persones
en funció
de les necessitats que tinguin
i les disponibilitats de cadascuna
dels territoris.
I tot aquest suport
i tot aquest recolzament
es fa possible,
i ara vostè també ho posava sobre la taula,
amb aquests voluntaris,
amb més de 1.600 voluntaris
de Càritas, no?,
que continuen treballant
i actius
allà on hi ha més necessitat social, no?
Sí, sí, sí.
Jo,
en nom de totes les persones
que estem
al servei de Càritas,
agraeixo moltíssim
la desinteressada tasca
que setmanalment
fan aquestes 1.600 persones
que d'una manera activa,
constant
i amb un compromís ferm
assoleixen
i fan
possible
que l'atenció
als més necessitats
no es trenqui.
Aquesta mostra,
per relacionar-ho
tot d'alguna manera,
també pot fer
que gent
s'acosti,
s'atenci
a Càritas
i vulgui també participar
de l'entitat
i amb aquesta xarxa
de voluntariats
que ara comentava?
Sí,
la finalitat
de l'exposició
és,
i la fem
a l'antiga audiència,
és per obrir-la al màxim
a tota la ciutat.
Per tant,
Càritas
és
una entitat
d'església,
certament,
però és una entitat social
oberta
a tota la societat,
a totes les persones
i a tothom
qui tingui
i vulgui
participar
d'aquesta acció social
que portem a terme.
Senyor Roig,
per continuar analitzant
una miqueta
el moment actual,
encara estem en aquell punt
on encara no hem tocat sostre?
Com dèiem
en alguna conversa anterior,
comentàvem això,
que la...
Dèiem fins i tot
que una part
de la classe mitja
havia desaparegut
arran de la crisi
i arribàvem
precisament
en aquest segle,
en aquest mig segle
de vida,
com ara comentàvem,
acompanyant
o amb el propòsit
d'acompanyar
les persones necessitades,
però en quin punt,
en quin moment
estaríem ara?
En quin moment?
Estem en el moment
més accentuat
de la desigualtat,
si em permets dir-ho
d'una manera
pràctica
i ràpida.
Cada vegada
són més ostensibles
les diferències
entre els que
aglutinen
molt
i els que
cada vegada
disposen
de menys.
per tant,
aquell segment
mitjà
d'una societat
estable
que podia
fer
de
flux
entre
la part
de dalt
i la part
de baix
pràcticament
s'està diluint
però s'està
diluint
a la baixa.
A la baixa.
I aquesta dificultat
és el que
ens preocupa
a nosaltres
perquè és el que
crea
més desigualtat.
i en una societat
desigual
els conflictes
també
s'accentuen.
L'esclitxa
de la desigualtat
doncs
continua
oberta.
Continua oberta
i com molt bé
deies tu
si hem tocat sostre
jo et diria
que no hem tocat sostre
encara estem
a cel obert.
Tornem
al tema
d'aquests 50 anys
d'aquest mig segle
de vida.
Ara jo estava
repassant també
iniciatives
que van anar engegant
per exemple
als anys 70
els anys 60
a les colònies
d'estiu
als anys 70
amb l'estructuració
ja més
completa
de Càritas
on apareixin
nous projectes
com la Casa
dels Transeuns
alguns projectes
que actualment
continuen funcionant.
Sí, naturalment
el Robè Filigrana
és un dels
projectes
més consolidats
que tenim
a més a més
l'hem anat
renovant
ara hem signat
un conveni
en formació
i treball
amb roba amiga
per tal
d'aglutinar esforços
i anar
a una
amb tot el procés
de reutilització
d'aquesta roba
per poder-la
per poder-li
donar
més utilitat
sobretot
i enviar-la
als països
subsaharians
per tant
moltíssims
projectes
que encara
funcionen
naturalment
i el d'acompanyament
i l'acollida
i el d'aliments
és encara
lamentablement
el més bàsic.
Acompanyament
acollida
a aliments
però també
no hem de deixar
de banda
senyor Roig
el suport emocional
que també dona Càritas
a moltíssima gent
que s'acosta
a l'entitat
que també és molt important
amb els dies
que
amb la situació actual
en aquest context
actual que tenim.
El suport emocional
intentem donar-lo
a través de l'acompanyament
però a més que emocional
és emotiu
empatia
diríem
amb les persones
per saber
què els passa
què necessiten
i què els preocupa
però a més a més
hem afegit
també
un projecte
que és
el d'atenció psicològica
que ja vam comentar
en una altra ocasió
i que
ens pensàvem
que tindria
molta
molta
requesta
però en canvi
tenim
poca demanda
potser
perquè
les persones
que necessiten
una atenció
psicològica
tenen
unes certes
ruborositats
a l'hora
de venir
i de dir
el que els passa
o el que tenen
però
tot i que
en l'estadística
de les necessitats
era
la cinquena
de necessitats
d'atenció psicològica
veiem
que
tampoc
han estat
tantes
fins avui
les persones
que
han demanat
l'atenció
gratuïta
d'aquesta
atenció psicològica
que portem
a través d'un professional
de la psicologia
Aquestes són algunes
com dèiem
de les fites
aconseguides
per Càritas
fins ara
és la feina
del present
i també hem de parlar
de cara al futur
no sé si
tenen previs
posar en marxa
nous projectes
ampliar
d'alguna manera
els espais
d'atenció
ara deia vostè
el tema
dels Roberts filigrana
no sé si
s'han d'incrementar
o fins i tot
aquests punts
de distribució
d'aliments
també continuaran creixent
bé
el que fem
és dignificar
els punts
de distribució
d'aliments
posar-los a l'abast
de les necessitats
i l'operativitat
present
però sí que voldria
recalcar
un projecte
nou
de l'inserció
sociolaboral
que és
una de les finalitats
que pretenem
a partir
que ja ho vam fer
l'any passat
però que
aquest curs
li donem
continuïtat
hem posat en marxa
un curs
d'atenció
per aquells alumnes
d'inserció
laboral
per entendre'ns
per aquelles
persones
jo ara en deia
alumnes
perquè
no han estat
alumnes
avantatjats
no van poder
acabar els seus estudis
quan calia
ara tenen
doncs 25-30 anys
i per tant
són persones
que necessiten
un certificat
per poder
tenir una
acreditació
laboral
a l'hora
de demanar
feina
per tant
a través
de la
Fundació
Nendessa
patrocina
un curs
que
Càritas
Diocesana
va organitzar
l'any passat
amb 16 alumnes
i que aquest dilluns
vam donar
les credencials
dels certificats
d'aprofitament
i
de
formació
tècnica
teòrica
i pràctica
doncs
sobre
auxiliars
de muntatge
d'instal·lacions
electrotècniques
i de telecomunicacions
en edificis
això
aquest curs
l'hem tornat
a començar
i dilluns passat
ja es va iniciar
i són
16
persones més
que
s'han apuntat
a fer
aquest curs
en total
són
unes
500 hores
de formació
380
que és una
formació
tècnica
teòrica
i
hi ha una part
pràctica
amb
120 hores
de formació
transversal
a través de les empreses
i diria que són ja 16
les persones que s'han apuntat
a aquest
curs
són les seleccionades
són les seleccionades
perquè
n'hi ha hagut una trentena
aturats de llarga durada
que podran gaudir
d'aquest curs
que com vostè deia
és ja la segona
edició
és a dir que
el segon curs
és a dir que suposem que
que l'any passat
va ser productiu
amb la fundació
Endesa
no?
Sí
i a més a més
jo et diria que
dels 16
nois
o persones
que l'any passat
van
finalitzar
el taller
del sector
d'electricitat
dues
ja tenen feina
tres
van trobar
feina
justament
han tingut feina
ara fa poc
per tant
n'hi ha són cinc
i estan treballant
en l'actualitat
aquests cinc
i n'hi ha cinc més
que estan en fase
d'entrevistes
o
amb empreses
que els han cridat
per tant
jo crec que
és la línia
de la inserció laboral
en uns moments
en què
la persona es dignifica
a través
del treball
persones que fins i tot
en aquest curs
els permet fer pràctiques
en empreses
que també és important
després a l'hora
de trobar
aquesta feina
un curs
que com anem
també s'imparteix
al Comte de Rius
a l'Institut Comte de Rius
sí
aprofitem
l'experiència
i el bon fer
que té
aquest institut
amb el tema
de la formació dual
i per tant
Càritas
ha apostat
per un
un cavall
experimentat
en aquest aspecte
per fer un galop
que sigui rendible
curs que comença
dilluns vinent
dèiem
no
que ha començat
aquest dilluns
ha començat
aquest dilluns
sí
el dia 19
ha començat
aquest dilluns passat
i és també
un altre
dels projectes
i les propostes
tornant als actes
o a la celebració
d'aquests 50 anys
parlàvem abans
de l'exposició
que s'inaugura
aquesta sí
aquesta tarda
que es podrà veure
fins al 8 de novembre
però abans
dèiem que hi haurà
actes fins a l'abril
parlàvem també
de la possibilitat
d'editar un llibre
no sé quins són ara
els actes programats
que queden
la programació d'actes
més o menys
vindrien a ser
així
a grosso modo
i ràpid
el 21 de novembre
que és un dissabte
celebrarem
el centre cultural
del seminari
Terraconense
la jornada
diocesana
del voluntariat
de Càritas
amb una conferència
que farà
el secretari general
de Càritas
espanyola
el senyor
Sebastián Mora
el divendres
11 de desembre
per tant
passat
el famós pont
de la Constitució
i la Puríssima
tindrem
el concert solidari
al Teatre Metropol
commemorant
els 50 anys
de Càritas
diocesana
amb actuacions
diverses
de
Luis Guitarra
i la rapçó
de Carme Sara
o
el grup
Canta
la teva fe
per tant
els beneficis
obtinguts
es destinaran
als programes
socials de Càritas
i l'entrada
doncs
evidentment
sempre és
no cal dir
una aportació
voluntària
al final
del
recital
aquest solidari
o del concert
solidari
procurarem
celebrar-ho
amb un refrigeri
al jardí
del mateix
Teatre Metropol
i el dijous
7 d'abril
que és el que
comentaves tu
també faríem
la presentació
del llibre
commemoratiu
dels 50 anys
de Càritas
que intentem
que reculli
doncs
els diversos
capítols
fets
i escrits
per les
persones
que van ser
directors de Càritas
i que encara
són vius
per tant
a més a més
també hi afegirem
escrits
des de la banda
dels voluntaris
per tant
no serà un llibre
fet
des de la cúpula
sinó que serà
una
o intentarem
que sigui
un llibre
que
del qual
en tindrà cura
el periodista
Josep Sabater
per poder
coordinar
una mica
tot plegat
i aleshores
procurarem
que a través
de les
200 pàgines
que pot tenir
hi hagi
el recorregut
d'aquests 50 anys
de Càritas
perquè el lector
se'n faci capaç
i on entenem
que els testimonis
com vostè deia
tindran un pes
importantíssim
en aquest llibre
i ens donaran
bon compte
de totes les
fites
aconseguides
durant aquests
50 anys
d'història
avui ho hem repassat
amb l'acte més imminent
que serà aquesta tarda
amb la inauguració
d'aquesta exposició
amb la conferència inaugural
i actes que
s'allargaran
com dèiem
fins l'abril
que serà
llavors
quan es presenti
aquest llibre
avui n'hem parlat
de tot plegat
amb el director
de Càritas
Diocesana
de Tarragona
el senyor
Francesc Roig
a qui li agraïm
una vegada més
la seva presència
als estudis
de Tarragona Ràdio
senyor Roig
l'enhorabona
per aquests 50 anys
l'enhorabona
a tots els que
l'han fet possible
perquè
ja han estat
moltes
les persones
que encara hi treballen
que hi han treballat
i que
algunes
que ja no hi són
també
ens agradarà
retre'ls un homenatge
perquè formen part
de la història
d'aquesta institució
avui a dos quarts
de set de la tarda
a l'antiga audiència
en qualsevol cas
per la feina
i per la tasca
ben feta
senyor Roig
moltíssimes gràcies
a vosaltres
bon dia