El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
I de fet aquest llibre potser l'estiu caldrà ampliar-lo, posar un capítol més perquè l'Òscar pot convertir l'estiu en el primer català en coronar els 14 cinc principals de més de 8.000 metres sense oxigen artificial de la Terra amb aquesta expedició a l'Obroat.
Òscar Cadillac, molt bon dia.
Què tal? Bon dia, com esteu?
Ja tocava que tinguéssiu el llibre i avui encara que amb 3 anys de retard és un dia especial perquè s'acosta al Sant Jordi i està especialment dedicat a Tarragona Ràdio, amb tu, Josep, tots els que en seguiu i tota la cadena d'associacions de ràdio.
perquè al final aquest brot pic jo penso que es convertirà en el suport popular en desitgem que sigui el cim que esperem i que jo també espero que pugui fer els 14 a 8.000 sense oxigen artificial.
Doncs tu, Gré, jo estava llegint ara la dedicatòria, efectivament, Tarragona Ràdio, el Pont de Moa també, que ja en portem uns quants.
I escolta'm, i l'he dut a sa gent, que ell ens explicava precisament en un dels programes, ara ho escoltarem, com va anar aquest procés d'elaboració del llibre.
Clar, tothom s'esperava potser que comença amb l'Everes, l'emblema de l'any 85. No, no, no, l'he aconsellat jo.
Jo el que vaig tenir molt clar és el primer dia, que vaig començar a posar-me en aquests projectes, va ser que jo era un boli, jo era un boli, era el...
Saps, era una mà i un boli que escrivia. Jo era una... diguéssim, era la persona que transmetia, però els principals protagonistes, els que tenien importància, eren ells, no?
Jo, diguéssim, era una mà i un boli, i la importància d'aquells textos o d'aquelles ratlles havia de recaure 100% a ells, perquè eren ells els grans alpinistes, no?, els que havien fet aquestes gestes.
Em va agradar poder començar amb aquesta, perquè no era una aventura pròpiament de muntanya, i era com sorprendre una mica amb l'actor, també, no?
T'esperaves una barea, tot així, d'entrada, i t'arrenca amb això, no?
Va ser complicada aquesta, perquè, clar, hi havia una quantitat d'informació, ja es veu, eh? Brutal.
Parlava d'aquesta experiència d'inici del llibre.
Clar, les primeres travesses, Òscar, no?, de fa allà alguns dies, no?, que eren per la zona del Marroc, no?, que un dia vol dir marxar...
Sí, no, sí, parlava l'Edu, clar, hi ha un erudit, perquè ha fet ja, no sé si, cinc llibres, i la seva pluma, el seu boli, que ell deia, i el paper, o el llapis, queda molt remarcat en presència, en llibres que han estat premiats, com la Dama Blanca, no?,
i que és una vessant que ell va viure en una gran muntanya, que és el Nanga Parbat, que precisament és el primer que jo vaig pujar.
Però, parlant ja de la meva història, sí, perquè, clar, els relats vam...
L'Edu i jo vam participar junts en una expedició, ens vam conèixer allà, a l'ama d'Ablam, que també surt aquest capítol en el llibre,
i precisament allà va ser quan, esperant el bon temps per atacar el cim, quan estàvem a l'últim camp de l'ama d'Ablam,
doncs li vaig estar relatant el que havia sigut la meva travessa per Àfrica, perquè va ser molt llarga, va durar tot un estiu,
i vam travessar tot Àfrica, amb dos vehicles tot terreny, i això fa molts anys, vam viure moltes aventures,
quan no existia el París d'Àcar, i llavors allò li va frapar molt, i va ser arrel que vam parlar allà,
que vam quedar un dia, i tot i així vam tardar encara uns anys a publicar el llibre,
però llavors ja amb una altra expedició, que allà també vam participar junts,
jo li vaig relatar bona part de tot el meu bagatge, i al final vam dir,
ha de ser els passatges més rellevants, els capítols més rellevants,
llavors el llibre recull aquests deu capítols, encara que els dos últims són de mà meva, diguéssim,
que potser són també un dels èxits catalans, com és el K2, la Magic Line,
però també un dels capítols més tristos, no?
Llavors jo penso que és una lectura, sí, pels amants de la muntanya,
però també els amants que siguin una mica abasats a la lectura,
i que els agradi no sols el punt crematístic de les cotes i les alçades i els èxits,
sinó també una mica les vivències i entrar dins d'una muntanya una mica més romanticona també,
perquè està explicada amb diferents persones i diferents vessants, no?, com poden ser.
I novel·la, de fet novel·la, la història.
Sí, i clar, li dóna un toc especial, llavors fa que cada capítol sigui, doncs,
jo penso que atractiu, no?, diferent, si més no diferent.
És el camí dels estels, eh? El camí dels estels que aquest estiu ens porta cap al Bratpic.
El Bratpic, el Bratpic famós, el Bratpic que tenim aquí molt a la vores,
ha tornat a passar un altre any i estem amb els preparatius ja,
serem una colla, en principi això d'anar sol a la muntanya és complicat,
si més no tampoc és que pensés anar sol, el que passa que pensava anar amb un equip reduït,
però per un tema també de costos, a mi em convé ajuntar-me, doncs, amb una expedició,
en aquest cas no m'hauré de responsabilitzar d'ella, són 10 persones que són alemanys,
per ells és el seu primer gran viatge i per mi, doncs, m'ajudarà amb el conviure d'aquesta expedició, no?
I a part, doncs, vindran també entre 4 i 5 persones d'aquí, de casa nostra, no?
Doncs, no va ser a cara al juny, eh? De cara al juny seran del nord, del sud, de l'est, de l'oest...
No, no, de les comarques de Girona hi ha el Carles Figueres i en Jordi Bosch,
el Barraques, després hi ha el Patxigonyi, que també és del nord,
i que és un vell company també d'altres experiències,
com va ser el Gassebrum 1 i el Gassebrum 2 i el Can Gentjunga,
i, bueno, sempre tenim la porta oberta per si ve la metge de l'expedició,
que l'any passat va ser l'ànima i el pulmó d'aquella expedició,
que vam estar a punt, que només van faltar aquests 20 metres,
però aquests 20 metres s'han de tornar a recórrer des del nivell del mar,
des del pont de Maume fins a dalt del cim, no?
Bé, són 20 metres, que ja ho hem dit moltes vegades, però ho repetirem,
poden ser dues hores de pujada i dues de baixada, eh?
És a dir, clar, és que 20 metres a nivell terrenal,
a nivell de mar són 20 metres,
però ja poden ser dues hores de pujada i dues de baixada,
perquè ens fem una idea de què representen aquests 20 metres, eh?
Que és l'avant cim, eh? Una mica per sobre l'avant cim.
Enguany hi ha aquesta estratègia diferent que ja hem anunciat, no?,
de fer un camp 4, no?
Sí, a través del pont de Maume,
amb aquella roda de premsa que vam convocar a tots els mitjans,
per si no hi estaven presents,
ara que venen dates celebratives, no?,
que s'acosten dies, esperem que molt gloriosos per tots,
vam anunciar que faríem un camp 4
i que seria l'estratègia ideal, no?
I aquesta és una mica la meva idea.
Però també puc incorporar que, com que les expedicions,
els 8.000 metres, poden ser una mica complexes,
volia dir que tenim previst,
i si més no, sí que ja ho he comunicat amb els companys alemanys,
que tenim previst un accés directe per arribar al cam 1.
Des del camp base aniríem directament per una espècie d'esperó corredor
fins a l'ombro del cam 1,
estolviant-nos la part més senzilla,
però que pot ser molt perillosa,
perquè quan es projecta una allau des dels cèrrecs de 7.000 i 7.500 metres
que té el Broed Peak,
moltes vegades arriba fins al fons d'aquest corredor,
que és on nosaltres acostumàvem a deixar l'equip,
el material,
ens posàvem els grans ponts
i deixàvem tot el superfluor
i des d'allà ja còmodament
anàvem fins al camp base,
encara que havíem de travessar
aquell riu tan perillós
que aquest any es havia convertit en dos o tres rius,
però el passatge més perillós
era el concret, el del riu,
que havíem de fixar un pont,
aquest pont la gelera es belluga i se l'enduïa.
Aquest tram, el riu el passarem igualment,
però anirem directament,
estarem protegits per la mateixa muntanya
per poder arribar a l'ombro
i des d'allà poder accedir al camp.
Crec que serà una bona iniciativa.
No pots prendre la decisió una mica sol
si arribes una mica tard,
perquè la majoria d'expedicions que hi hagi
suposo que aniran pel vell recorregut,
però crec que si tenim prou força
per arribar allà en un punt d'hora
i poder tenir bastanta influència sobre tot allò,
crec que primer poder pujar per un lloc més segur
i accedir després ja al camp 1,
camp 2, camp 3
i ara aquest any establiríem un camp 4.
Al Brodpig no ens oblidem,
la part de dalt és complexa,
molta gent, per el que em consta,
ha arribat a l'avant cim
i no ha fet el cim
i el donen com ha fet.
Al Brodpig, precisament,
a dalt és llarg,
no és tècnicament molt difícil,
però això fa que es converteixi
en un anar i un tornar,
que el que tu has comentat, Josep,
poden ser unes 4 hores
i això cal tenir-ho en compte,
cal arribar allà dalt amb un punt de frescor
per poder anar i tornar
i arribar amb un horari dolç al camp 4.
D'aquest camp 4,
a quina hora?
A quina hora?
Vaja, dependerà de molts factors,
però quina és una mica la previsió de sortida
d'aquest camp 4?
A mi m'agradaria que fos ja la sortida
dins del dia que es farà el cim,
no com els altres cims
que moltes vegades de sortir el dia abans.
Això fa que el desgast nocturn
sigui també molt intens
i això et dona també un punt més d'aclimatació.
He pogut descansar unes hores més
en aquest camp 4.
Això l'any passat no va existir,
va ser el nostre principal error,
però no el vam poder esmanar
perquè no hi va haver segona opció
i esperem que aquest any pugui ser.
Ja veurem després com serà el temps,
ja veurem com estarà l'estat d'ànims,
ja veurem com reaccionarem
mentre tota la gent que tornarem a estar allà
i depenen també molts altres factors.
Si més no, coincidirem
amb un grup important d'alpinistes,
no sols el meu grup,
sinó que també hem estat en contacte
amb en Juan Ollarzabal i amb Alberto Cerain,
també vells companys d'altres expedicions
i que tots plegats,
no sé si sumarem 40 o 58.000,
però hem de fer que aquesta experiència,
aquesta experiència entre tots,
sigui un grau al moment d'afrontar aquesta muntanya.
Ja que parles del Juanito Ollarzabal,
a l'últim pont de Mò,
vam parlar amb ell,
i és d'això, escolteu.
Ah, sí?
Totalmente asequible,
és a dir,
que quan lleguemos allí,
vamos a ir nosotros con un día o dos días
de adelantó,
pues lógicamente,
que estemos allá catalanes
y vascos,
lógicamente nos vamos a juntar,
y vamos a hablar,
y vamos a comentar,
y seguramente el día de cumple
hablaremos juntos,
¿no?
vamos a hacer una cosa,
pues muy natural,
como lo hemos hecho,
como lo hacíamos hace muchísimos años,
bueno,
tampoco es cierto,
¿no?
Porque ahora el Himalaya ha cambiado tanto
que vamos para atrás,
¿no?
El otro día hablaba en otra entrevista,
pues yo que sé,
en el año 85,
cuando yo subo mi primer 8.000,
el Chooyu,
a mí ni se me pasaba por la cabeza
utilizar oxígeno,
¿no?
Ni se me pasaba,
y sin embargo,
hoy en día,
que es una de las montañas
del Chooyu más demandada
de los 14,
pues el 80% de la gente
que sube a la cumple
lo hace con oxígeno,
¿no?
Es decir,
se está aprendiendo un poco
ese espíritu de aventura
y esa ética que,
de alguna forma,
entre comillas,
teníamos nosotros
cuando éramos más jóvenes,
¿no?
En el Broat
ocurriría,
ocurrirá un poco lo mismo,
porque hay muchas,
habrá varias expediciones comerciales,
de hecho,
hay una grande,
que la inmensa mayoría
de los alpinistas
o himalajistas
que van en esa expedición
pues van a utilizar
oxígeno artificial,
¿no?
A mí se me va a hacer
muy extraño ver
en una montaña
como es el Broat
pues a gente
como tirando oxígeno.
Doncs és el que nos deia
el Juanito,
¿no?
El tema del oxígeno,
¿no?
Sí,
és un canvi
que, bueno,
es ve visquent
des de fa molts anys
cap aquí,
perquè,
clar,
i nosaltres
també,
em sento una mica
responsable,
o sigui,
nosaltres creem
afició
i llavors
tothom és lliure
d'anar,
però, bueno,
vosaltres veieu gent
corrent la marató
o el triatlo
amb oxígeno.
de moment,
de moment, no,
però, bueno,
tot pot arribar,
no és que estigui
prohibit,
no,
de moment.
Doncs,
cadascú fa el que vol,
llavors,
les bones paraules
del Juan,
parlant sobre
l'ètica,
doncs,
clar,
això és un punt de vista
de tenir en compte,
no?
I la meva ètica
no és precisament
anar amb oxígeno,
que l'oxígeno es pot fer servir
per un tema
mèdic
i per un tema
de salvar una vida,
doncs,
sempre s'ha contemplat,
no?
Però, clar,
llavors també cal portar-lo,
o sigui,
cal portar-lo també pesa
i llavors tot això
jo penso que es pot aconseguir,
doncs,
si ja es va demostrar
que el cim més alt
de la Terra
des de l'any 78
es va demostrar
que es puja
sense oxígeno artificial,
jo la meva actitud,
la meva ètica
en quant a això,
quan jo feia el cim
de l'Everès
l'any 85,
doncs,
era el de fer
el sense oxígeno
i després també
el repeteixo així,
no?
Com a primer,
primer d'aquest país,
no?
També de fer-ho així,
no?
Bona part de la culpa,
culpa entre cometes,
que el Juanito
estigui fent la segona volta,
la té l'oxigen,
perquè ella,
quan va fer els 14,
tenia l'Everès
que a la part de dalt
va haver d'utilitzar oxigen,
no?
Tenia aquesta espina clavada,
també ens ho deia l'altre dia,
no?
I que va ser una mica
detonant, no?
Per tornar a repetir
el cim del sostre del món.
Sí,
bueno,
és que aquí
ens trobem
que el cercle
d'aquests 14 cims,
que això s'està,
bé,
es podria dir,
doncs,
igual que el Gran Slam
o que el gran,
que el circuit de Fórmula 1,
que són diverses carrers
en diversos punts,
no?
S'està convertint
en que
el que ha afrontat
l'Everès
la primera vegada
amb oxigen,
després s'adona
que això pot fer
altres cims
i a la meva
els ha fet sense
i es dona compte
que, clar,
que en aquell moment
que estava afrontant
el més alt
i que ell pensava
que no podria aconseguir
sense oxigen,
a la millor
sí que el havies
pogut aconseguir,
però si tu ja vas
amb una mentalitat
diferent,
predisposada,
jo ja vaig anar així
amb aquesta idea
de què es podia aconseguir
per l'Utant,
se'n va adonar bé,
però també
estem parlant
de molts anys
i que les coses
capgiren
i la vida va canviant
i un no està sempre igual.
Al contrari,
jo aquests darrers anys
potser he tingut
no sé
com diu,
tenen l'espurna al cul
i he pogut fer
6-8.000
tots seguts
i espero
que es pugui
mantenir encara
aquesta espurna
per aquest proper
brot pic,
de l'espurna
també en parlava
el Juanito.
Ah, sí?
Sí, sí.
Mira, escoltem, escoltem.
L'espurna.
En el cas d'Oscar
va a ocurrir lo mismo,
perquè ell no ha utilitzat
oxígeno en ninguna
de sus montañas
i això tiene
un plus añadido.
El terminar
los 14-8.000
sin utilizar
medios artificiales
os puedo asegurar
que es un plus
tremendamente importante
i tiene un mérito
no es porque
lo haya hecho yo también
i más gente,
sino porque
hay que reconocer
las cosas.
No es lo mismo
subir
los 14-8.000
utilizando oxígeno
en algunos
de ellos.
No tiene absolutamente
nada que ver
que terminar
este proyecto
sin utilizar
medios artificiales.
Por lo tanto,
una vez que termine
Óscar
conociéndole
como le conozco
a Óscar,
no va a seguir
como lo hago yo
subiendo 8.000
porque lo mío
fue toda una casualidad
con el programa
El Filo del Imposible
y eso me permitió
que repitiera
montañas
a los 8.000 metros.
Hoy en día
es muy complejo,
es costoso,
las lesiones
se tienen que respetar,
y sobre todo
te tienes que
mantener vivo
porque ya digo
que no es fácil
después,
en mi caso
de 45 expediciones
al Himalaya,
mantenerte vivo.
Tienes que tener
mucha suerte
en la vida
y mucha suerte
en el Himalaya.
Así que
Óscar cuando termine
se le pasarán
muchísimas cosas
por la cabeza
y tendrá
una sensación
de libertad
pues para hacer
a partir de ese momento
lo que le dé
la ganan.
Porque muchas veces
la presión
también juega
una base
importante
en este proyecto.
No,
andabas
que sí
amb el cap.
Sí,
sí,
sí,
sí,
perquè té
molta raó.
Aquí està
l'experiència
d'una persona
que ho ha fet
i ha parlat
de la pressió,
ha parlat
de l'oxigen,
llavors,
clar,
és que,
és que,
clar,
jo
haig de ser
fidel
a les meves idees
i aquestes
idees
passen
per l'ètica
i l'ètica
jo ja vaig fer-ho així
i ara no em plantejaria
si no pogués
jo no se'm plantejaria,
vamos,
és que no,
és que no hi ha opció,
ni el portaria l'oxigen,
vull dir,
que no em plantejaria
si no pogués
hauria d'estar batut
per la mateixa muntanya,
a més,
el meu repte
és amb la muntanya,
no és amb la gent,
vull dir que no,
que nosaltres som
companys de muntanya
i jo penso que
en tot moment
i amb molts amics,
vull dir,
en tot moment,
doncs prevaleix
tot això
i no tot el,
el tema
de que s'hagi de fer
el cim
al preu que sigui,
no?,
que aquest és un dels problemes
que molta gent
que ha anat a l'Everest
precipitadament
s'ha de fer
al preu que sigui
i llavors
s'han utilitzat
l'oxigen
i després
en un parell
i després
crec que no és
un veritable
muntanyeng,
només per figurar
en la tàrgia
que hem pogut pujar
al cim més alt
de la terra,
no?,
vull dir que
són visions diferents,
eh?,
tot és respectable.
Una part
del que deia el Juanito,
allò,
i després que,
i després que,
a veure,
hi ha un projecte
que està allà,
que es diu
Via Llàctea,
ja en Junquant,
no?,
ja en Junquant
que allí està,
no?,
és a dir,
no sé.
sí,
però aquest projecte,
doncs,
bueno,
està allà,
segueix estant allà,
ja ho veuríem,
ja ho veuríem,
o si les coses anessin
molt interessantment bé
i hi hagués un ressò
i d'això
es cregués en un futur,
en fer un projecte interessant,
evidentment que estic obert
a fer aquest projecte,
i si m'entenc bé
i si les legions
em respecten
i si seguim vius,
que tot,
el que ha dit el Juan,
doncs,
està molt,
molt,
molt correcte el tema
i jo penso que,
que bueno,
que està obert,
està obert
i llavors,
de totes formes,
tampoc s'ha d'esperar molt,
vull dir,
perquè les coses van canviant
i també,
hi ha altres projectes,
potser no tan ambiciosos,
però també siguin relacionats
amb la muntanya
i que em permeten
donar aquesta llibertat
sense fora d'aquesta pressió,
que la pressió també compta,
sobretot hi ha com una pressió
de,
no seria la paraula
com d'enveja,
però com una pressió
que algunes coses
se't puguin torçar,
i en canvi
hi ha una pressió
molt maca
popular
que és la que fa
també continuar,
i prefereixo tenir
aquest ambient popular
que a vegades
és una persona
que te'ls soluciona tot
en aquest sentit
i que només
et deus amb ella
i llavors a vegades
no és el camí adequat.
Ja que parles
d'aquest suport popular,
us recordo
que hi ha la campanya
oberta
per tal de recolzar l'expedició
a través del micromecenatge,
a través d'una postal
que podeu emplenar
en les vostres tratades,
una postal
del Brot Pic
i que l'Òscar
us enviaran
des del camp base
del Brot
a casa vostra.
És una postal,
contribuïu
amb 10 euros
a l'expedició
i us enviaran
la postal
al camp base,
pot ser que arribi
la postal abans
que l'Òscar,
que això a vegades passa,
que el seu correu es va bé,
si van més enllaços,
pot ser que arribi abans.
Lo seu és que arribés abans,
però
a vegades tarda
un mes
en arribar.
Doncs la postal,
el llibre també,
el Camí dels Estels
els trobareu aquí
a Tarragona,
a la botiga C4,
però també la postal
està en d'altres zones,
amigues de la ciutat,
altres botigues
col·laboradores,
no amigues,
on troben aquesta postal
d'Aurà Pic,
no?
Sí.
Sí,
és una manera propera
i que la gent,
en certa manera,
se senti identificada
amb el projecte,
ho trobaran
botigues,
entitats properes
de la ciutat,
associacions
de comerciants
i, bueno,
i punts,
punts de venda
rellevants
relacionats també
amb la muntanya,
com el K2,
tu has dit.
El llibre,
el Camí dels Estels
el tens allà,
també el tinc allà,
a Idulial de Sant Jordi,
també tenim les samarretes,
bueno,
els amants
de la muntanya,
doncs jo he seguit
donant conferències
per les escoles,
acabo de parlar
amb l'escola
del Miracle,
després ahir vaig estar
a Pons
donant una xerrada
també
pels alumnes
de motivació,
de projectes,
uns alumnes
que em van acompanyar
dos alumnes molt macos,
el Joan i el Girbé,
que em van acompanyar
a fer la pica d'estats
i vaig dir
quan vulgueu
vinc a la vostra escola
i ahir
hi vaig anar
i amb el professor
d'educació física,
no ho direm pas
gimnàstica,
doncs
vam estar
tots allà
i vam parlar
de projectes
que volien ser
quan fossin
més grans
i quines expectatives
i els hi vaig passar
un documental
amb el qual
podien agafar
moltes idees
des de la fotografia,
la psicologia,
l'arquitectura,
l'enginyeria,
els projectes
i també he estat
fent sortides
al Marroc
per això
forma part del meu
interès.
Parles d'aquesta,
amb els del Filo Impossible
la setmana passada.
Sí,
i també
amb la Casa del Mar
he estat
a Montserrat
el dissabte,
tot just
arribar del Marroc
i el vespre
doncs
donant la conferència
Santa Coloma
de Caral
per al Centre Excursionista
de Santa Coloma.
i bueno,
d'això
és la meva
activitat,
no diríem frenètica
però hi ha moments
que sí
de cara
al Brad Pitt,
no?
I clar,
tot això
hi ha que tenir
un punt,
un peu també
a terra
i l'altre punt
d'agafar el vol
però sense
patir
xocs
traumàtics,
depressions
ni
lesions
perquè
bueno,
i ara estic
preparant
una neto
per aquest cap de setmana
una neto
amb esquís
un pont de Malma
un pont de Malma
sí
si vols
fer-me una
una gravació
des del pont de Malma
doncs ara
aquest cap de setmana
cap a la neto
a mi que hi ha molta neu
he vist imatge
de la Ranclusa
i hi ha molta neu
sí,
vaig estar també
per Setmana Santa
molt molt proper
vaig enviar
em sembla
alguna
una imatge
i
i bueno
sí, sí
s'està convertint
en un
en un camí
el pont
s'està convertint
en un camí
cap als grans
cims
de l'Himalaya
tindrem
Òscar
la permissió
més o menys
és cap al juny
marxar
no?
mitjans de juny
mitjans de juny
sí
mitjans de juny
cap al
entre el 10 i el 20
més o menys
cap al 15-20
no?
sí
dependrà dels vols
i això
sí
i bueno
i serem un grupet
com ja et dic
hi haurà un grup
que surt
des de
des d'Alemanya
i que són 10
i d'aquí sortirem
entre 4 i 5 persones
te'ls he comentat
no?
sí, sí
el Carles Figueres
el Jordi Bosch
el Patxigonyi
basc també
és a dir que hi haurà
com un dia entre
Cranes i Bascos
allà que serà
el que em fa ser
no?
sí, potser predomina això
però bueno
són situacions
que es viuen
no?
a les grans muntanyes
i aquest any
toca el Brotpig
portaràs una parella
a la butxaca
no?
que si tot va bé
sí
podríem fer una
podríem fer una trucadeta
al Pont de Maume
no?
sí
sí
sí
estarem en connexió
ja sabeu que
és el meu suport
la meva
el meu suport
el meu segon
piolet
és el Pont de Maume
i Tarragona Ràdio
doncs a veure si podem
fer aquest broc en directe
el primer mes de juny
i complir l'objectiu
seria molt emocionant
per tots
jo penso
recordeu
demà
Sant Jordi
el Camí dels Estels
d'Edu Segent
aquesta biografia
d'Òscar Cadillac
novel·lada
més a més amb una ploma
que deia
l'Edu
un bolígraf
que escriu molt bé
l'Edu
per tant val la pena
Òscar gràcies
i ens veiem
moltes gràcies a vosaltres
que tingueu una bona diada