Comença el pont de Mahoma, amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Caviat.
En Amambul fue la puesta del sol, arriba a 8.000 metros. Fuimos los primeros hombres de ver una puesta del sol a 8.000 metros.
Fue un momento fantástico. Y con Giulitalis llegar a la cumbre del Cados, también no hemos visto nada o casi nada.
Fue grandiosa porque nosotros sabemos, esa es la cumbre de la nuestra montaña de sueños, del grande cristal,
este enorme cristal que es el Cados, 8.611 metros. Es la segunda montaña del mundo, después el Everest.
Pero el Everest con la su forma no me impresiona mucho. No es muy bonito, el Cados es fantástico.
Moments que queden gravats per sempre a la retina. Una puesta de sol a 8.000 metros, us ho podeu imaginar.
Són moments de somni, com deia aquesta veu, que gràcies a la tenacitat i força d'alpinistas com ell,
com el Kurt i en Berger, han quedat enregistrats per tots nosaltres, i no només pels seus privilegiats ulls.
Són alpinistas de primera, exploradors, però també càmeres de muntanya.
Un altre exemple és Jordi Pons, pioner amb les pel·lícules de 8 mil·límetres a l'Himalaya
i bona part de les grans parets, grans, grans parets i altes muntanyes.
Amb Pons podíem parlar, teníem la sort de poder parlar-hi, ara fa uns programes.
O el mateix company d'aquest programa, l'Òscar Cadià, que també ha posat l'objectiu de la seva càmera,
per sobre dels 8.000 metres.
Amb tota la tecnologia actual, és cert que hi ha moltes més facilitats a l'hora de filmar,
per sobre de 7.000, però les pel·lícules d'aquests pioners continuen sent referent del cinema de muntanya.
Avui explorarem, de fet, la necessitat de deixar constància d'aquestes gestes,
de desenvolupar, per tant, la faceta d'alpinista, però també alhora la de fotògraf i càmera a gran altitud.
Ho farem amb un altre referent, aquest dels nostres temps, més contemporani.
80.000 fotografies de viatges, 30.000 de les quals són del Nepal.
Aquesta ja ha estat una bona carta de presentació.
Ha estat càmera de TV3 i alguns dels seus documentals han sigut seleccionats
i premiats en certàmens tan reconeguts com el de Trento o el de Toralló.
Un home que també s'ha especialitzat en fotografia d'esquí, que segons ell, diu, resulta més rendible.
El 170 va participar en diferents expedicions.
La primera a la Serrada Blanca als Andes, després l'Indu Kush i també diverses vegades a l'Himalaya.
Una persona fascinada no només per les muntanyes, sobretot, diu, pel contrast ètnic i cultural.
Diu que la treu molt més conèixer la gent que no pas la gent que hi viu, que no pas les pròpies muntanyes.
Ha estat en tres ocasions als peus de l'Everes, el 82, el 88 i el 93,
en la que va ser el primer intent per part d'una expedició catalana al Sostre del Món.
El mal temps i la maldorada mort de dos gerpes se'ls va fer recular.
Diu que el més important d'una muntanya, de fet, és tornar sa i estalvi a casa.
Avui parlem amb Jaume Altadill.
I també conversarem, o escoltarem, si més no, la veu de Marcos Joubès.
Ell és el guanyador del Campionat d'Espanya de Boulder d'enguany d'aquest 2015,
celebrat al març el Climbat La Fuixarda de Barcelona.
Ell, doncs, que està a París, està a punt de fer un viatge,
i avui, doncs, l'escoltarem des d'allà, des de París.
I també avui, com els companys del programa, us farem recomanacions
perquè pugueu fer escapades de muntanya i excursionisme per aquí ben a la vora,
per aquí per les nostres contrades.
I, a més a més, Ricard Fernández, com sempre, ens deixarà un text de muntanya,
d'un clàssic de muntanya, d'un llibre clàssic de muntanya.
Avui, del polèmic Saint-Loup, del seu llibre,
La muntanya no va voler.
Benvinguts al Pont de Mahoma.
La muntanya no va voler.
Com esteu?
I saludem el Jordi Mena, que no està aquí nosaltres,
però sempre el tenim present, eh?
El Jordi Mena, també, que està a l'altra banda de la zona sarsiana,
escoltant el programa, per això un altre dels companys de cordada.
Escolta'm, 80.000 fotografies, eh?
80.000 fotografies,
és el nostre convidat, que de seguida el trucarem, no?,
del Jaume Altadill,
que, a més, ahir ens comentàveu, quan fèiem producció,
que, a banda d'un bon fotògraf i alpinista, és una bona persona,
que això també està molt bé, no?, que ho diguem?
Sí, sí, sí, és una persona encantadora,
és, realment, és molt agradable de conviure amb ell,
és una persona tremendament afable,
i molt humil, molt humil,
tenint en compte, realment, doncs,
qui és, no?,
perquè, realment, penso,
jo penso que és un dels grans referents
de la fotografia de muntanya en el nostre país,
dels contemporanis,
perquè ha tingut unes fotos,
jo me'n recordo a l'expedició del 82,
una foto que es va publicar a la Vanguardia,
portada, espectacular,
espectacular, espectacular,
i segueix tenint aquest ull
per seguir, per fer fotos, encara, eh?
Fantàstic.
Quina relació ha tingut, Òscar,
perquè ha col·laborat, no?,
també amb ell, amb el Jaume.
Moltes vegades
hem participat amb el Jaume,
o el Jaume ha participat amb nosaltres,
i jo crec que és el referent
de la gent de muntanya,
que sempre voldríem tenir,
estar envoltats d'una persona
com és el Jaume.
L'any passat, concretament,
vam participar ja amb el trekking del Valtoro,
i ell va ser un dels encarregats, doncs,
de manifestar la gran disposició
que hi havia entorn a tota la gent
del trekking i de muntanya,
com tant pel tema de fotografia
com pel tema d'il·lusió
que hi posa en els seus viatges, no?
Ell parla, ara hi parlarem,
el trucarem, però parla de la muntanya,
que el fascina, eh?
Però també parla de la part etnogràfica,
de la muntanya, de la gent que hi viu,
de la convivència, doncs, amb el món,
que hi ha al voltant d'aquestes grans muntanyes,
dels xerpes, de la població autòctona,
d'aquest intercanvi cultural,
d'aquesta riquesa cultural,
també una mica nutrir-se
d'allò que es viu, allò com vas, no?
Sí, sí, i tant.
En un dels viatges que vam fer a l'Everest,
va fer dos vessants de les seves imatges,
de les multitud d'hores d'imatges,
va fer dos pel·lícules,
i una era en referència, doncs,
a la gent del país, no?
Ell que, jo crec que tots els trequins
més coneguts del Nepal,
com el del Rawalink,
el dels Tres Colls,
el del Makalu,
el de l'Everest, el de Gokyo,
el del Lantang,
tots aquests,
el del Dolpo,
tots són trequins que ell ha recorregut,
i que crec que, ja ens ho dirà ell,
concretament, un dels títols de les pel·lícules
que té és Nepal,
gent i etnies, no?
I es refereix moltes vegades,
no sols a les grans muntanyes,
al paisatge que decoren aquests països,
sinó que la gent que existeix
i que habita en el peu d'aquestes muntanyes,
que en referència són els que donen vida,
perquè les muntanyes
il·lustren aquest paisatge
i les vivim,
però les muntanyes, tant allà som la gent
les que ens belluguem, no?
Ja el tenim, eh?
Jaume Altavill, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Què tal, Jaume?
Com estem?
Molt bé.
T'ha agafat de sobte això
que et truquem des del pont de Maume, eh?
Sí, de fet, no...
Bueno, no sé de què va això,
el pont de Maume,
què és el pont de Maume?
A part de la cresta que porta la Neto.
El Ritchie t'ho explicarà,
això del pont de Maume.
Molt bé.
Bueno, ja sabem.
Primer és el programa que portem nosaltres,
després és el de la Neto, no?
Evidentment.
Evidentment és en una horda
a la muntanya, doncs,
que tenim al Pirineu, no?
És obvi.
I tenim com a referent, no?
I a part, doncs, bueno,
això ho hem comentat alguna vegada,
el motiu pel qual es diu això
i el pont de Maume
és l'equivalència,
el pont dels justos
de...
de l'islam, no?
O sigui que tu has travessat
aquest pont dels justos,
benvingut al pont de Maume
i aquí és temps per parlar.
Pensa, Jaume,
que per aquí a pont de Maume
ha passat de, doncs,
des del Cur,
des del Migma,
des del Jordi Pons,
des de l'Anglada,
doncs, faltes, faltes...
Ens faltaves, ens faltaves.
M'has faltat de gent molt important.
Escolta'm,
ara dèiem a l'introducció del programa,
Jaume,
que parlàvem del teu arxiu
de 80.000 fotografies, no?
Més o menys, eh?
Perquè suposo que és difícil
de comptabilitzar, no?
Sí, no,
ara ja són unes quantes més,
però amb el digital
cada vegada es fan més fotos,
però...
Sí, sí,
moltes, moltes.
En bona mesura,
moltes d'aquestes
del Nepal, no?
Sí,
sí,
una bona part,
potser el 80%
de fotografies que tinc
són de l'Himalaya,
de fet, sí.
Tant del Nepal
com del Pakistan,
Indukush,
Karakoram.
Parlàvem justament
de la vessada etnogràfica,
també, una mica,
dels teus viatges, no?
I de la més importància,
més rellevància
si cap a la gent autòctona,
a la gent que viu,
a conviure amb la gent,
no?,
que no passa la primera muntanya.
Sí,
jo sempre,
bueno,
sempre he dit
i ho hem comentat
amb els companys,
els predicionaris,
que si les muntanyes
de l'Himalaya
no es té,
si no en són,
no tindrien
ni la meitat d'interès,
perquè,
a banda que són molt interessants
perquè són molt altes,
el que ens crida molt
és la diferència
de la cultura
de la gent
que viu
al peu d'aquestes muntanyes,
que són tan diferents
de nosaltres
i, a banda que són de diferents,
doncs,
que a vegades
el que passa és per allà
sembla que sigui
la mitja,
no?,
tots a peu,
sense carreteres
i sense la tècnica
que hi ha
en el món occidental,
o sigui,
és un viatge en el temps
a l'hora que
hi ha les altres cultures
i això fa que sigui
molt més interessant
una marxa d'aproximació,
per exemple,
doncs,
a qualsevol 8.000
de l'Himeraia
que la Concagua
o el McKinley,
no?,
per dir alguna cosa.
Jaume,
ara m'has recordat,
Nepal,
únic i divers,
te'n recordo?
Sí,
aquest és el títol
d'un documental
que vaig fer
sobre el Nepal,
que,
com diu el títol,
Nepal únic,
no n'hi ha cap altre
com aquest país,
i divers
perquè hi ha
28 ètnies diferents
que conviuen
sota d'aquelles
muntanyes tan grans,
no?
Jaume,
tens algun viatge
amb mena
ara properament o no?
Perquè ara comencen
les grans expedicions
cap allà,
doncs,
ja arrenquen,
no les de primavera,
on en veurem?
Ara mateix no tinc res en ment,
però si em preguntessis
què m'agradaria fer
ara mateix,
seria tornar
ara mateix
al caracòrum
que vaig estar l'estiu passat
precisament
amb l'Òscar
i el Ricard
i en vegada molt
vam estar
fins a la jovea
del Valtoro
fins al peu
del K2
i el Broad Peak
i em vaig quedar
totalment fascinat
per aquelles muntanyes
i ara mateix
per ganes
i tornava ara mateix
perquè
em va quedar
molta feina per fer.
Com definiries
el Valtoro?
Com jo a vegades dic
la màxima concentració
de muntanyes
i de roques
glutinades
allà
en el caracòrum,
no?
Sí,
és la màxima concentració
de muntanyes altes
que en un sol viatge
puguis veure
tantes muntanyes altes,
altes,
de bo,
no només ho pinc dins
que n'hi ha quatre,
sinó
dotzenes de set mils
allà
al voltant,
però a més
és que és un lloc únic,
no?
Perquè
alhora que és un desert
perquè no hi ha vegetació
i no hi ha gent
qui viu
és la natura
a la seva màxima expressió,
és la grandiositat,
la immensitat
d'una gelera
que té gairebé
cent quilòmetres de llarg,
que això
costa molt
d'imaginar,
no sé,
si estem parlant
des de Tarragona
i jo des de Barcelona,
doncs,
una gelera
que anés pràcticament
de Tarragona
a Barcelona,
com ens la podem imaginar
si una cosa tan gran
i quan hi poses els peus
encara veus
més immens,
no?
i més
més increïble,
no?
Sí,
i també
el sorprenent
del Nepal
que deu tenir,
ara canviem de país,
però deu tenir
una amplada
d'uns 200 i escaig quilòmetres,
és com si parléssim
de Tarragona
fins a Girona.
Tarragona està
al nivell del mar
i Girona està
a 8.848 metres,
no?
I, clar,
això crida també
molt l'atenció
al que tu deies
que s'ha de transcorrer
per camins
i corriols
que porten
fins al peu
de les grans muntanyes
i també
dins de les
petites poblacions
que hi ha
al Nepal
i tot això
tu te n'has fet
un fart.
Quants trequins
has fet al Nepal?
Diferents, eh?
Diferents?
Bé,
diferents podent
hagi fet
10 o 12
perquè
alguns
els he repetit,
no?
En total
poden ser
una vintena
però
10 o 12
diferents.
Però com dius tu
al Nepal
sí que es dona
aquesta diversitat
que no hi ha
cap lloc del món
que es doni això
que,
per exemple,
com dius tu,
amb menys de 200 quilòmetres
passes de 0 a 8.000 metres
o de 200,
poc ara,
per exemple,
que és la segona ciutat
del Nepal,
està,
penso que 400 metres
sobre el nivell del mar,
que fa una calor
pràcticament tropical
i a 50 quilòmetres
de distància
de línia recta
i a l'anapurna
de 8.000 metres.
O sigui,
amb 50 quilòmetres
tens un desnivell
de 7.600 metres.
Sí.
De fet,
veus el cim de l'anapurna
des del llac de Pocara
que està passant caló
amb manera curta
a 35 graus.
I amb tan poca distància
que canvia la vegetació,
les formes de vida,
la geografia,
tot,
és la natura
en la seva màxima expressió.
És curiós
perquè sempre que parlem
tu allò
parlem de geografia
i de fotografia,
no?
I jo,
a mi em consta
que tu vas ser
el meu mentor
de fotografia
i de cinema
i sempre estem parlant
de les imatges
que nosaltres captaríem
o que ens agrada
de captar
a través de la càmera,
no?
Ja sigui de filmar
o ja sigui de fotografiar.
i a vegades parlem
de les tres grans depressions
que hi ha en el món
i que les tenim ben a prop.
Una l'has anomenat tu
que és la de l'anapurna
i el de l'Alegri
amb el Kali Gandaki,
no?
L'altra és la del Namche Barba
amb el Llar Lung Sanpó
que és un cim
de 7.800 metres
que està a la vora
del Xomolungma
i que baixa fins
a la depressió
del riu
que atreveça
per darrere del Tíbet,
des del Tíbet
i desemboca
a l'oceà Índic
que és el Bramaputra,
no?
La part baixa
i l'altra gran depressió
la tenim
en el Nanga Parbat
amb l'Indus, no?
Que la vam passar
l'any passat, no?
Sí, sí.
És com tu dius
aquests tres llocs
i l'Indus precisament
o el riu
que baixa de Gilgit
amb el Raka Poxi
que també hi ha
al voltant
de 7.000 metres de nivell
des del cim
del Raka Poxi
al fons del riu
i amb una distància
curtíssima.
És a dir, són els tres grans precipicis
que hi ha al món
a nivell de muntanyes
perquè en lloc més del món
hi ha aquesta gran diferència
entre la vall
on viu la gent
i les muntanyes
que estan
a 6.000, 7.000 metres
per sobre, no?
I tant.
I aquí convergeixen
com el Richi
també comentaria
que com
apassionat
de la geologia
les forces telúriques
les 5 serralades
de la terra
que es troben
en la zona
de Chilàs
Òbviament
és l'impacte més gran
de la història
de la terra
I que encara s'està movent
encara s'està aixecant
I tant
i tant
encara hi ha
doncs
encara
la terra
encara està notant
l'impacte de la Índia
contra tot el continent asiàtic
és veritat
i això s'ha de notar
d'alguna manera
i fins i tot
quan ets present allà
notes aquest telurisme
que diu l'Òscar
no?
Realment ho sents
jo crec que és part
d'aquesta
del que som captius
nosaltres en muntanya
som com una mena
d'antenes
d'aquest telurisme
ens alimentem
en part
d'aquesta força
Allà convergeixen
sensibilitzacions
també per això
com cultures
diferents
des de la raça ària
als muslims
als uigurs
a la Mongòlia
perquè
els hindús
perquè
els bramans
perquè xoquen
en allà
aquestes forces
com són les serralades
com és l'Himalaya
l'Hindu-Kush
el Kunlun
el Pamir
i el Karakorum
vull dir
i convergeixen
en aquest punt
de fet hi ha diverses creences
que situen els déus
de les muntanyes
que creuen
que les muntanyes
són sagrades
sí
bé
a prop també està
la muntanya sagrada
del Kailas
en el Tibet
on neixen els quatre
grans rius
de l'Àsia
i bueno
i al Nepal
també
encara
encara hi ha moltes
de les muntanyes
que estan considerades
com a sagrades
i inclús no s'extenen
permisos per poder-les pujar
com són el Macha Poixare
o com era abans
l'Amada Blanc
com era el Can Xenxunga
que sempre
es va estendre
el primer permís
de la muntanya
en què no es trepitgés
el cim
es donava el permís
però amb el contracte
de paraula
que no es trepitgés
el cim
escolta home
tenim un càmera
que és un càmera
de primera
l'hem d'exportar
tècnicament
l'hem d'entrar el suc
tècnicament
que ens expliqui
molts secrets
molts trucs
de la fotografia
i de la imatge
i de l'audiovisual
en alta muntanya
perquè a partir
de 7.000 metres
la tecnologia
no és com aquí baix
no Jaume
és molt diferent
la tecnologia
és a dir
les prestacions
de la tecnologia
canvien
home a partir
de 7.000
el que és expert
és l'Òscar
que és el que puja
més suelto
a partir de 7.000
jo t'ho parla
de 7.000
en avall
bueno
tu també ets
un gran càmera
d'esquí
també
per tant
estàs especialitzat
en esquí
també
i això també
és un gran
que no
és a dir
esporta el moviment
que això és molt difícil
bueno
ha canviat molt tot
perquè
amb l'aparició
del format digital
i sobretot
amb les bateries
de liti
perquè pensa
que abans
abans no fa tant
als anys 80
anàvem
amb càmeres
de cine
es va inventar
el vídeo
que no fa tant
que es va inventar
i
i les primeres
càmeres petites
de vídeo
en bé aquesta
i a més
a part de la qualitat
era bastant justa
tenien bateries
de níquel
cadmic
que duraven molt poc
i que les afectava
el fred
llavors
als anys 90
cap al 97
98
es va inventar
la bateria
de liti
que és el que
porten també
els mòbils
i que són bateries
que duren molt
i que sobretot
que no els afecta
el fred
llavors
amb càmeres petites
que la tecnologia
informàtica
cada vegada
fa els xips
més petits
i més informació
amb menys espai
ha permès
que càmeres
del tamany
de 20 centímetres
puguin gravar
amb alta definició
i amb unes bateries
que virtualment
no s'acaben mai
llavors
si a això
afegim
que les cintes físiques
han estat substituïdes
per targes de memòria
tenim que qualsevol
alpinista
pot pujar
a un 8.000
i fer unes imatges
fantàstiques
si això
s'hi té ganes
i no se li gel
no se li gel
amb els dits
i fer unes imatges
molt bones
cosa que fa 25 anys
era una proesa
extraordinària
i ara no ho és tant
és més fàcil
tot és més fàcil
ara
sí
el que passa
que
per exemple
si podem filmar
però si posem
per dir
una marca
que és la GoPro
dalt del cap
i no li donem
massa escalfor
potser la bateria
tampoc durarà tant
perquè estarà allà
congelant-se
damunt del casc
jo tinc entès
que les bateries
de l'ITI
encara que no
les portis
encara que les portis
fora
et durarà potser
un 85%
del que et duraria
aquí a nivell de mar
però fins a temps
de 50-60-60-0
s'ha aprovat
a l'Antàrtida
les bateries
de l'ITI
funcionen
i si la càmera
té electricitat
la càmera funciona
i grava
i això és la gran
diferència
que hi ha ara
i bueno
tu ho has pogut
suposo que no s'ha
gelat mai cap càmera
a 8.000
o a 8.500 metres
d'aquestes
d'última generació
no?
no
a mi se m'ha
se m'ha
quasi paralitzat
una càmera
mecànica
que vaig portar
al cim
de l'Everes
i el Nanga Parbat
de la
la Bell & Howell
que era mecànica
i menys mal
que era mecànica
però
també recordo
l'any 88
en què
totes les càmeres
88
que no fa tant
i les càmeres
de fotografia
que portaven
bateries
amb níquel
cadme
el cim
de l'Everes
no em va funcionar
cap
excepte
una càmera
Nikon
que portava
un
que no portava
bateries
que era totalment
mecànica
i és l'única
que va funcionar
d'un grup
de 5 alpinistes
que va pujar
al cim
és un grup
però clar
amb les galeries
de l'ITI
això ha quedat
solventat
i ara les càmeres
funcionen perfecte
jo home
en quant
professional
i expert
de cara
els pobres
mortals
que ens anem
defensant
com podem

fotogràfic
com de vídeo


i portava
un bon
teleobjectiu
doncs clar
estan amb un reflex
i llavors
un trípode
i tota la cosa
es complica molt
llavors en lloc
d'un alpinista
és un fotògraf
cada muntanya
en lloc d'un alpinista
que fa fotos
m'entens?
i tant
a part d'això
que comentàvem abans
recordo perfectament
el teu comentari
jo he de tornar
aquí al Caracorum
per explotar
totalment
les possibilitats
que hi ha
hem passat massa
de pressa
per aquí
a més
que només
quan fas un viatge
en un lloc
i només fas un viatge
clar
un viatge
no et fa sol
cada dia
un dia que t'aixeques
estàs voltat
d'uns paisatges fantàstics
i està
i està tapat
i està anavant
i clar
saps que hi ha
muntanyes interessants
uns paisatges bonics
i no els pots fotografiar
perquè està tapat
doncs clar
l'única solució
és tu
anar-hi
o estar-hi més dies
tu realment
treballes molt
el tema
de localitzacions
i de realment
localitzar un lloc
hores de llum
o així
o ets més d'instantània
jo
a veure
hi ha dues maneres
d'anar pel món
si no tens temps
has de treure
el màxim partit
a la llum que hi ha
i si tens temps
llavors dius
mira, això està bé
aquest lloc
mira, a mi quedo aquí
un parell de dies
a veure si millora la llum
i llavors localitzes
mira, aquesta muntanya
a aquesta hora
tindrà més bona llum
i esperes aquella hora
per fer-la
tot depèn de si tens temps
jo a vegades
he fet algun viatge
al Nepal
en el qual he tingut
per mi sol
diversos mesos
i he arribat
a estar 4 o 5 dies
a un lloc
per explotar
les possibilitats fotogràfiques
en canvi
si fas un viatge
que tens
un dia de sortida
i un dia de arribada
i un itinerari
i passes per un lloc
i no pots
allargar els dies
has d'aprofitar
la llum que hi ha
Jaume
tu has fet fotografies
de muntanyes
inversemblants
quines són les
que més t'han cridat
l'atenció
que t'ha costat més
que has trobat
una fotografia
que gairebé
no la té ningú
a la terra
perquè has estat
la muntanya
la muntanya
que més
m'ha impressionat
de tota l'escrivista
de la meva vida
és el Nupse
el Nupse
és la meva muntanya
favorita
en quant a forma
i en quant a lloc
potser és
potser
algú diria
que està eclipsat
perquè està tocada
però per mi
la forma que té
el Nupse
vista des
des de l'oest
des del Calapatar
és una muntanya
per mi
realment única
aquell pòster
que ens va fer
aquell parell
de pòsters
que ens va fer
que van donar
la volta
tot Nepal
que hasta els taxis
del Nepal
portaven els teus pòsters
i que arribava
abans el menjar
parlant de menjar
tenim el Josep Maria
aquí
que li podríem
explicar l'anècdota
de les llaunes
que abans
d'arribar
a l'expedició
ja venien
els lotges
nepalíes
els serves
ja es pulien
les nostres llaunes
a menjar
i de fet
si nosaltres
volíem menjar
els tres pins
les llaunes
aquelles de tres pins
els havíem de comprar
us revenien
les vostres pròpies
llaunes
això demostra
que són intel·ligents
Josep Maria
has d'enllaunar
menjar
el bon atx
i enllaunar-lo
i cap al Nepal
es poden exportar-lo
cap al Nepal
podríem fer alguna cosa
d'aquestes
tres pins també
Jaume
ara també
estàvem comentant
la faceta
de la nova temporada
del Filó
de l'Impossible
que tu també
hi participes
com no podia ser
d'una altra manera
Estic assessorant
alguns capítols
d'alguns temes
i ara
ara per exemple
un projecte
per d'aquí molt poc
pel mes de maig
és que un esquiador
baixarà
al culoà
Gervasuti
del Montblanc
de Tacu
a la mesquís
que era una clàssica
d'escalada
no extrema
d'escalada
amb gel
i que ara
es baixa regularment
amb esquís
o sigui
allà
si vas a escalar
aquella color
has anat
tant
que no et passi
el tiu esquina
al costat
o pel damunt
com que és probable
suposo que hi ha
el detall
de poder passar
pel costat
ara
en sèrio
és molt difícil
coincidir
perquè un esquiador
que va circular
Gervasuti
sempre té tendència
a baixar-lo
cap a les 11
o 12
del migdia
perquè la neu
s'hagi estuat
una mica
i en canvi
un escalador
començarà
a pujar-lo
a les 12
de la nit
perquè la neu
estigui dura
per tant
no poden coincidir
en el temps
però
et pots imaginar
la situació divertida
de coincidir
però
el que abans
era una ruta
prou complicada
d'escalada
amb gel
doncs ara
és un descens
amb esquís
que es fa
amb relativa freqüència
perquè jo
ja he vist
diverses vegades
gent baixant
amb esquís
o amb planxa
de surf
doncs hi ha la idea
de fer-lo
i filmar-lo
des de dins
filmar-lo
muntar-nos
i fer les escenes
de cordes fixes
perquè un parell
de càmeres
puguin estar
a mitja alçada
i una altra càmera
a l'exterior
i filmar
o sigui
plaçar imatges
això
que era
un color
de 900 metres
de desnivell
amb unes mitjanes
de 55-60 graus
d'inclinació
que és molt espectacular
Déu-n'hi-do
i aleshores vosaltres
això és com
com no?
és una gran essència alpina
fareu el corredor
o fareu
per una altra banda?
no
es tracta
de filmar
l'esquiador
el pujarà
l'esquiador
el pujarà
escalant
i després
el baixarà
i clar
això és
tècnicament
des del punt de vista
de filmació
és una moguda
complicada
segurament s'haurà de fer
dos vegades
muntar cordes fixes
perquè
el que filma
pugui estar còmodament
instal·lat en un punt
i
estem estudiant
les possibilitats
per fer-ho
Déu-n'hi-do
fareu servir algun dron
o alguna història
d'aquestes
que t'han estat molt bé
això
no està clar
perquè
Xaponics
és un lloc
amb molt trànsit aèri
i no crec que sigui
permès
utilitzar drons
per allà
perquè hi ha
molt trànsit
d'helicòpters
de la gendarmeria
de rescat
i de més
l'udial
seria poder-ho fer
des d'un helicòpter
però llavors
també entrem
en el tema
de pressupost
que sempre
és un punt delicat
Per cert
estem veient
ara mateix
a través d'internet
el portal
fotonatura.org
la teva foto
del Nupse
ah sí
escenada per tu
amb la sortida
espectacular
sortida de sol
té història
aquesta foto
o sigui
jo una vegada
em vaig llevar
de nit
des de
Gracxep
que està allà
a un dia a distància
del camp base
de l'Everest
doncs vam llevar
de nit
per arribar al Calapatard
a primera del matí
fotografiar l'Everest
amb les primeres llums
i vaig veure
que el sol
estava a punt
de sortir
darrere del Nupse
era un dia net
de novembre
molt fred
i molt vent
i llavors
el vent aixecava
unes banderes
de neu
del cim
que quedaven
retallades
totalment
a contrallum
i
bueno
jo anava
amb dispositius
perquè estem parlant
de l'any 79
1979
no existia
el digital
llavors era
calcular
ràpidament
quina exposició
havia de fer
i em va donar
temps a fer
un parell
de fotografies
de les quals
una va ser
la més
la que em va quedar
millor
i per mi
segueix sent
la millor foto
que he fet
de la meva vida
sembla mentida
que cada foto
té la seva història
és una llàstima
que no es pugui
realment adjuntar
i és com
unes criatures
que has parit
no?
realment
sí, sí
és fantàstic
això
com et pots
en recordar
de cada foto
que se't parla
no?
bueno
de totes
potser no
però les més
les que tenen
algú
sí que te'n recordes
les que tenen
algú
te'n recordes
com no sé
ara més recentment
me'n recordo
que vam acampar
tornant al
el Baltoro
tornant al camp base
del Broad Peak
vam acampar
a aquell punt
que es diu
Goro 2
i que teníem
el Mascher Room
i des de dins
la tenda
vaig veure com
sortia el sol
el Mascher Room
que és uns 7800
i vaig fer una foto
que també n'estic
molt content
amb un
té l'objectiu
de 500 mil·límetres
amb el trípode
i la càmera
muntat
jo a dintre
al sac de dormir
amb la porta
de la tenda
una mica oberta
tot un luxe
un luxe
és el que t'anava a dir
clar, això també te'n recordes
d'aquesta anècdota
alguna cosa així
te'n recordes tota la vida
i t'has fet
aquella foto
no?
Jaume, et falten
et falten dos 8.000
com ho farem?
no ho sé
no sé, no sé
és una qüestió
d'agafar
agafar i anar-hi
sí, sí
tinc els Gèixers Brum
els tinc pendents
de fet
els Gèixers Brum 2
ja tinc una foto
bastant maca
que ho baita
per darrere
els Gèixers Brum 4
però el Gèixer Brum 1
el tinc pendent
sort que les muntanyes
no ens veuen de post
compartirem
l'adreça
de fotonatura.org
que ho dic
per aquells oients
que ens escoltin
i vulguin veure
aquesta imatge
impactant
del Nubse
la compartirem
al perfil
del pont de Mahoma
al Twitter
arroba pont de Mahoma
i aquí podreu entrar
perquè són fotos protegides
naturalment
un fotògraf
òbviament
ha de protegir
les seves fotografies
com és natural
i signar-les
i podeu entrar
a fotonatura.org
a les galeries
de fotografies
i veure aquesta foto
imponent
d'aquesta sortida
de sol
al Nubse
al Nepal
que de seguida
ara mateix
la compartim
a través del Twitter
ja veureu
que el meu interès
en la fotografia
no es limita
a les muntanyes
sinó que
m'interessa
des de la fauna
a la flora
la gent
que habita
les muntanyes
i les pròpies muntanyes
tot el que els ofereix
la natura
i la muntanya
diguéssim
és la idea
realment
de com
contemples tu
el món
de la muntanya
de manera
molt integral
és així
crec que
s'hauria d'entendre
que no només
és un terreny
de joc
sinó
és un hàbitat
de moltes persones
i de moltes comunitats
animals
vegetals
i minerals
però això passa
moltes vegades
que som un grup
de gent
que anem a la muntanya
i 8 o 9 o 10 persones
i tothom
fa les seves fotos
però llavors
quan es reuneix
sempre veus
que hi ha una persona
que ha fet unes fotos
increïbles
que té un ull diferent
per veure les coses
és el que fan
els grans fotògrafs
de la resta
de persones
que fem fotos
igualment
però no sabem
captar aquell moment
i aquell instant
que està tot perfecte
per fer la fotografia
i quan tu veus les fotos
dius ostres
allà la vas fer
aquesta foto
però si no ho vaig veure
i és una altra manera
de veure les coses
que a vegades
quina és el secret
d'això
el secret és tindre-ho dintre
una miqueta
com una miqueta de dona
això de poder fer
és un do
no sé
potser també l'experiència
també ho fa
perquè si has fet
tota la vida
has fet fotografies
doncs també
a l'ull
també se t'acostuma
a saber
veure la foto
sobre veure l'enquadre
perquè de fet
quan fas una foto
està allà
està allà davant teu
però tu em marcas
i enquadres
aquell trosset
de natura
dintre de l'objectiu
i busques
la manera
que més
tu t'agrada
diguéssim
és que és molt personal
Jaume
que ens agrada molt
parlar amb tu
ja has passat
ben bé
el pont de mama
l'has passat
però ben passat
molt bé
moltes gràcies
recreant i fent fotos
i tot
moltes gràcies
i escolta'm
si mai vens
per aquí
per Tarragona City
ja ens veurem les cares
molt bé
ens veiem personalment
i escoltem
fent també unes fotos compartides
gràcies
Jaume
gràcies a vosaltres
Jaume
una abraçada
adeu
adeu
bon dia
adeu
a veure
a veure Jura Maria
Jura Maria Bonatxer
ajuda'm amb el francès
que tu que el parles
des de fa molts anys
sí
deixes-me aquest títol
va
com es diu aquest llibre
aquest llibre es diu
La muntanya
la muntanya
no ha volgut
o no quiso
si vols dir
en castellà
és el nom
l'any 53
aprofitant
tot el boom
de
perdó
de les grans
expedicions
a l'Himàlaia
de postguerra
l'editorial
joventut
va començar
a vendre
a publicar
llibres
de temàtica
muntanyenca
que després
ja no hem pogut
recuperar
en posteriors
reedicions
i qui té la fortuna
de tenir-ne
alguns d'aquests
sabrà del que estic parlant
i un d'aquests llibres
remenant
sempre em va cridar
molt l'atenció
era aquest tal
Saint-Loup
que no m'havia
molestat mai
en saber qui és
moltes vegades
aquest és el problema
llegeixes el llibre
i no saps la persona
que hi ha al darrere
a vegades la pots intuir
en casos de grans autors
d'altres vegades no
com és aquest cas
i va ser una persona
francesa
que fins i tot
va estar
condemnada
a mort
l'any 48
per col·laboracionisme
amb els nazis
després de la segona guerra mundial
és curiós
però és un llibre
que fa molts anys
em va
em va criar l'atenció
perquè aquest títol
la muntanya no va voler
i el que parla
és d'accidents
que es van resoldre
positivament
per les persones accidentades
o sigui
com autèntics miracles
d'allò
de gent
que en una circumstància normal
doncs
aquella persona
hauria d'haver mort
i havia quedat indemne
o pràcticament ilesa
i són tot anècdotes
molt curioses
però justament
hi ha una part
que em va crear
molt l'atenció
perquè fa referència
a un tema
que a mi
em fa ballar el cap
que és el tema
de l'heroi
i l'equiparació
amb el muntanyeng
i he dit
doncs mira
llegirem aquest trosset
que fins i tot
amb aquest tema
del col·laboracionisme
i les seves
afinitats
una mica
amb la ideologia nazi
això ho ha d'explorar
una mica
aquesta persona
sembla que és una persona
bastant fascinant
amb una evolució ideològica
gran
va morir l'any 90
i vaig dir
doncs mira
llegirem aquest fragment
que sembla interessant
doncs mira
anem a aquest fragment
la muntanya
la va voler
de l'any 1953
amb el Ricard
d'aquest autor
el Saint-Loup
compedeixo
aquells
que no veuen
en la muntanya
i entre ells
grans alpinistes
els noms
dels quals
no vull citar
res més
que un terreny
d'esbarjo
o un problema
per resoldre
la muntanya
ha obert de nou
els antics codis
de cavalleria
i és en ella
on tenim avui
en dia
les probabilitats
més grans
de retrobar
el tipus humà
de l'heroi
és un heroi
el vencedor
d'un gran cim?
pot ser un heroi
de la voluntat
de la temeritat?
però els seus mòbils
segueixen sent
discutibles
si malgrat tot
no fos més
que un competidor
aduc
una simple màquina
d'escalar
a més
una escalada
per exposada
que sigui
mai no planteja
el veritable problema
de l'heroi
el de la seva mort
per un fi
que el supera
l'hem deixat ellu
té raó
en principi
ningú no es cala
una muntanya
per oferir-li la vida
el cim
no dona
la mesura
de la veritable superació
és curiós
un personatge
que caldrà explorar
perquè
no té res a veure
el caràcter anecdòtic
del llibre
amb la profunditat
que pot suggerir
aquest text
l'última frase
Òscar
la muntanya
no dona la mida
de la veritable superació
això
això fa pensar
del que hem de fer
no no
és que és veritat
i l'Òscar
sempre parla
que s'ha de
que no acabes de fer
el cim
fins que no ets
el camp base
entre el camp base
i el cim
passen moltes coses
i tot allò
que fas
és el que
et porta
el cim
vull dir que
l'autèntic valor
és aquest
i és el que
nosaltres hem de pensar
fins i tot
la gent que no fa cim
viu una experiència
extraordinària
no s'ha de valorar tot
per l'èxit
a vegades ja estem preocupats
per això
a vegades ja no és
arribar al camp base
a vegades és arribar
aquí a Tarragona
ja també
vull dir tal
com s'està complicant tot
el tema de la carretera
a vegades
també fa respecte
jo sembla que vas
per una altra banda
no parles només
d'anar en jip
per un camí
salvatge
que cau tot
de dalt
hi ha desprendiments
que ha passat
de fet també
que ja va ser
aquella de tot
amb les pluges torrencials
que va haver-hi
sinó que
hi ha aquesta situació
geopolítica
cada cop més enrabassada
i més estranya
i clar
hi ha certes parts del món
que has de tindre en compte
d'altres factors
i un d'ells
doncs bueno
tenim que valorar
la valor
de la gent que va a veure
al Paquistan
que a part que té
una muntanya difícil
per fer
hi ha un ambient
que clar
fa por
almenys a mi
fa molt de respecte
perquè sempre pots trobar-te
algun boig
que t'ataqui
i que te...
sí però ja no sols
el Paquistan
jo crec que hi ha
com una espècie
de la societat
de lleure
està ara
agreujada
està afectada
per aquests
brots
que de tant en tant
sorgeixen
i que
bueno
la societat aquesta
del lleure
del benestar
està afectada
en moments determinats
i això
està més sensible
que mai
fa una setmana
i un dia
de la tragèdia
dels Alps
d'altra banda
recordem
l'avió
que
que s'ha encastat
en aquestes muntanyes
dels Alps
són les muntanyes
d'una zona
que no és
que sigui alta muntanya
que això ens ho explicaves
no és que sigui alta muntanya
però és una zona
de difícil accés
que han hagut de fer
un camí
han hagut d'obrir camí
literalment
per arribar fins al peu
del lloc de la tragèdia
on hi havia
tres quarts d'hora
tres quarts d'hora
del poble
de les Sents
de les Alps
això són muntanyes
sorrenques
si s'ha fixat
que fa com una mena
de sorra
i qualsevol impacte
que pugui vellir
fa caure
tota una canteta
de terra a sobre
si s'ha fixat
la gent
han d'excavar
per poder treure coses
vull dir
serà complicat
i aquest tipus de muntanyes
doncs clar
vull dir
al Pirineu
en tenim moltes d'aquestes
que potser
no tenen la gràcia
d'altres muntanyes
i no hi va molta gent
però això potser
és una zona
que no hi ha gaire
gaire camins
o gaire senderons
per arribar-hi
perquè vull dir
molta importància
muntanyista
que no tenen
llavors la gent
tira més amunt
o tira persones
on tallen cascades
on tallen llacs
clar vull dir
no t'ha de caure
també en un posto
de muntanya
una miqueta abandonat
i bueno
molta feina
per arribar-hi
sí noia
és l'aspecte dramàtic
de la muntanya
no
és un accident
geogràfic
i un obstacle
doncs
per al transport
aeri
i amb aquestes
circumstàncies
i doncs
bueno
no tan sols
doncs la muntanya
proporciona
alegries
no
els antics
realment consideraven
la muntanya
com un perill
i una nosa
no
i realment
doncs en aquest cas
doncs hem tornat
als temps antics
en què la muntanya
és d'haver un protagonista
dramàtic
hi ha històries
com les de
recordeu-se'n de Xile
la de perill
aquella famosa
vivent
que bueno
al final
va acabar amb algun supervivent
i també són històries
de muntanya
i aviació
que crec que n'hi ha moltes
al llarg de la història
hi ha moltes
accidents d'aquests
que n'ha hagut
però clar
un avió en si
comença a baixar
si troba alguna cosa
potser té moltes possibilitats
el primer de trobar
és una muntanya
de veure on t'estigui
llavors sempre es trobaran
aquests casos
quan és que hi ha
una avioneta
a la moda
de Coll de Jou
a Calmer
a Llevaria
a Llevaria
a Llevaria
a Llevaria
a Llevaria hi ha una creu
que si alguna persona
que ens escolta
que suposo
que deu haver fet excursions
i tal
hi ha una creu
de la 1939
al costat de la Miranda
que costa una miqueta
de trobar
perquè està una miqueta amagada
on va caure un avión
el 1939
va caure un avión
d'una gent de Reus
que van haver
diversos morts
i es va posar
aquella creu allí
i bueno
és molt bonic
anar a excursió
i intentar trobar-la
perquè no és fàcil
vull dir
estar a sota
d'una miqueta
d'una torrentereta
de terra
i no està
d'un cim
on estan totes les creus
aquesta està més aviat
explica algú
perquè hi pugui anar
la gent
a descobrir això
una bona manera
d'arribar-hi
és o sortint
de Lleberia
o sortint
de Col de Jou
pujar de la Miranda
que ho trobareu
de seguida
perquè hi ha
un gran radar
meteorològic
de la Generalitat
hi ha una bola
una esfera blanca
enorme
fins allà
hi ha mil camins
per poder arribar
i llavors
s'agafa un camí
que va des d'aquest radar
fins al Cavall Bernat
que és una altra muntanya
que queda més a l'est
que hi ha un camí
hi ha tots els camins
que estan marcats
amb ratlles blaves
i agafant aquest camí
i amb un mapa
hi ha un de l'editorial
Piolet
que està marcada
a la creu
no és difícil
de trobar
agafant aquest camí
i seguint aquesta ruta
que està marcada
amb color blau
i bueno
si passegeu
per allà dalt
aquesta muntanya
és una muntanya
molt interessant
la de la Miranda
de Lleberia
i crec que la tenim
molt a prop
i dona molt de sí
pots
a mirar
ara que ve el dia
de la Mona
un bon lloc
per anar a menjar
la Mona
és a dalt
la Miranda
de Lleberia
un bon passeig
i agafant
un bon camí
empadrat
és des del coll
del Guix
entre la Miranda
i la Mola
hi ha el PR
que va a Lleberia
que és aquell camí
empadrat
que dius tu
una vegada
arribes a dalt
a l'Aresta
pots anar
per l'Aresta
cap a la Miranda
que trobareu
un pont natural
preciós
sí senyor
cuidador
amb els
amb
les abelles
no
amb les abelles
no
amb els coscolls
que solen esgarrapar
molt les cames
vull dir
els coscolls
són aquests
espècies
d'abrets
que tenen
glans
que són
nanos
i foten
molt de mal
no és recomanable
anar amb
malles
no
millor anar
taxant
en un pantaló
i arribareu
a aquest pont
natural
podeu pujar
fins a la Miranda
i menjar
la Mona
pantalons
de sarga
i calçat
de trec
i per baixar
si hi ha algun intrépido
hi ha un camí
que es diu
la tracera
d'en Ramon
que puja
del Coll Lleguix
directe
a la Miranda
de Lleberia
i és un camí
marcat de color blau
molt dret
però molt xulo
és una bona idea
per anar
a menjar
Lleberia
que és un
dels massissos
oblidats
tothom se'n va
a la mola
tothom se'n va
a Prades
tothom se'n va
al Montsant
Lleberia
les muntanyes
de Bandellós
paguen la pena
també
i són massissos
molt bonics
jo crec que no té res
a canviar
a les muntanyes
de Prades
i és curiós
tenen una altra
morfologia
és el que tenim aquí
és que ho hem d'explotar
no només anar
sempre als llocs
de tota la vida
si ho donen
per aquí a la vora
també podeu anar
fins a la zona
de Roixals
cap amunt
al punt
a l'amunt
de les quatre termes
que també hi ha una vista
impressionant
imponent
dels Pirineus
en un dia clar
estareu a més a més
trepitjant això
a quatre termes
podeu anar tombant
al voltant d'una taula
a la zona
de l'antic refugi
a les Cogollons
que no sé si no funciona
quan això volin desvinar
si funciona
no funciona
però pugeu a Montblanc
de Montblanc
a Roixals
Roixalons
Roixals
cap amunt
i fareu cap
també aquí a la mola
si voleu pujar a la mola
als quatre termes
les tres creus famoses
que hi ha de la mola
i un altre itinerari
molt bonic
per pujar
amb aquesta mola
és a través
de Farena
sortint de Farena
sortint de Farena
puja tot dret
cap amunt
i costa molt poquet
d'arribar-hi
i crec que val la pena
passar per la zona
de Farena
perquè queda tota
una sèrie de parets
vas per un gos
molt xulo
i tenim allà
el restaurant
del nostre amic
el Xavi Pagès
a Farena
que és recuperador
de camins
que algun dia
hem parlat amb ell
aquí a la ràdio
i que us dirà
us explicarà
l'itinerari
segur que us explica
molt bé
com arribar-hi
donarem una altra fórmula
encara
la de la taula
dels tres reis
que tenim
on convergeixen
els tres
tres reines
tres reines
que són
el País Valencià
l'Aragó
i Catalunya
que tenim allà
els ports de Beseit
i que també
és una excursió
molt maca
des del refugi
de la Font Ferrera
on està el Gabriel
Gutiérrez
que us atendrà
amablement
i si no
també podreu fer
una bona
una bona
com se diria
carnassa
allà
a Fredes
o Costellada
a Fredes
i també és un paratge
continental
amb un clima continental
a les serres
del Maestrat
de totes maneres
per la gent
que no vulgui
marxar gaire lluna
no vulgui agafar el cotxe
ho tenim molt fàcil
per anar a menjar
a la mona
camí de ronda
des de Montnars
poden sortir tranquil·lament
el camí està marcat
en ratlles grogues
que els portarà
cap al Mèdul
i a la dreta
a l'esquerra del Mèdul
hi ha la muntanya
del Sant Simplici
que jo i l'Òscar
la coneixem molt bé
i el Ritchie també
que va molt entrant allí
que és un tronet
posem els nanos
amb els nanos
de la ciutat
és un tronet
que hi ha una
que era un vestigio
d'una torre àrab
de vigilància
i des d'allà
hi ha una vista increïble
perquè aquesta gent
sabien ben bé
on posaven les torres
per vigilar
222 metres
o 111
però des d'allà
veureu
tot
es veu
fins i tot
si el dia està clar
es veu
la serra del Montsià
perfectament
que sembla Mallorca
però no ho és
és la serra del Montsià
i des d'allà
ostres
per menjar la mona
increïble
escolteu-me
al tornar
entreu cap al Miracle
i pareu a sopar
a Cal Bonatxí
a la rebessada
a la rebessada
a la rebessada
no m'han vist
la gent a la competència
no no
a la patxa a la rebessada
i entreu
ja un carreró
abans d'arribar al pont
i allà veureu
que posa Cal Bonatxí
i aneu a sopar
i jo us explicaré
qualsevol dubte
que tingui un ullent
i estigui per allí
i vingui al restaurant
jo li explico
com arribar-hi
menjar i assessorament
de muntanya
anem a veure
què fan per París o no?
heu estat últimament a París
heu estat per allà
al Sena últimament
fa bastants anys jo
el Germanito sí
que ha anat per París
jo ara fa temps que hi vaig
perquè hi veien
tantíssimes vegades
que ara no ho sé
no tinc
doncs mireu
tenim allà a París
el Marcos Joves
és el guanyador
del campionat
d'Espanya
de Boulder
d'aquest 2015
que es feia el mes passat
al Climbat
de la Fuixarda
de Barcelona
ell
finalment
doncs es perjudica
el títol femení
a la
Irati Anda
perquè la Maut
en Sade
no té
nacionalitat espanyola
hem pogut parlar
amb ella
amb el Marcos
de fet aquesta matinada
ens han enviat uns whatsapps
d'allà dalt
i li han preguntat
doncs això
com acull aquest campionat
ell portava molts anys
competint
en aquest circuit
de competició
des del 2004
va quedar segona
més a més
el 2004
i portava molts anys
això
a Ferganol
10 anys
a Ferganol Podi
es deia això
hola
molt bon dia
moltes gràcies
per l'invitació
bueno
comentar que
el campionat d'Espanya
no només és un triomf
per la prova que és
què significa
doncs significa
això
que he guanyat
el campionat d'Espanya
sinó
per el meu cas
expressament
porto bastants anys
en el circuit
de competició nacional
moltes vegades
havia quedat de segon
un part de vegades
de tercer
faig competició
des del 2004
que vaig quedar
de segon
i doncs
lo curioso
és que
després de
de quasi
bueno
més de 10 anys
doncs
per fi
aconsegueixo
aquest títol
que bueno
que tant he evitat
i per això
és un títol
que no només
és un títol
sinó per mi
significa més
que això
doncs
he guanyat
per primera vegada
el campionat
després de tants anys
de lluita
doncs això
i també
és a dir
que de cara al mundial
ja es prepara
li diu que va bé
doncs
amb tema
de preparació psicològica
també tècnica
tot i que
hi ha gent
cada cop més preparada
doncs que també
afronten
aquest mundial
de bloc
ara
de cara al mundial
bueno
sóc un
un escalador
o competidor
amb anys d'experiència
ja porto anys
que em dedico
a la competició
a nivell internacional
i doncs
de part psicològica
crec que estic
bastant preparat
i de part tècnica
bueno
ja he fet un rodatge
de moltes competicions
de totes maneres
hi ha molta gent
molta gent nova
que puja amb força
no
gent que tu
no coneixes
i de cop i volta
bueno
dius
qui és aquest
que escala tan fort
doncs
per això dic
que
igualment
em preparo
preparo
com cada competició
i bueno
espero fer-lo
el millor possible
sempre estic
intentant
veure els punts febles
i
posar-me a punt
però de moment
la propera competició
és l'internacional
seria el campionat d'Europa
que es farà
a final de maig
a Ústria
doncs això
a Ústria a final de maig
aquest mundial
i després
d'un parell d'anys
també porta
doncs a més a més
de competir
equipant
equipant
l'espreta
on es fa
doncs aquests
campionats de bloc
o sigui
competeix
però també
també equipa
i ens parlava
també de la dificultat
d'això
d'equipar una paret
per fer una competició
de bloc
ara
després d'un parell d'anys
bueno
una mica més
començo també
a participar
en les competicions
però no només
com a competidor
també com a equipador
el que
equipar vol dir
el que bueno
que deixa
els recorreguts
fets
perquè la gent
pugi per aquí
doncs això
és una feina
bastant difícil
ja que has d'insertar
bé
el que és el nivell
de competició
d'aquí
de
nacional
o català
i doncs
o has de fer
el millor possible
sinó
clar
què passa
que
no puja la gent
o puja molt fàcil
doncs
és una part
que has de tenir
experiència
també
de competició
crec
també d'equipador
i a més
fas creativitat
en el meu cas
també
tinc rodatge
de competicions
intento fer-ho
el més possible
i que s'acosti
més a la part
internacional
coses més abstractes
on la gent
ha de pensar
no només esforça
també és bastant
de tècnica
i doncs crec que
la gent està
bastant contenta
amb el meu treball
i amb això
doncs em dóna
més ganes
de continuar fent-ho
i a veure
les properes
i continuem
fent
les competicions
també
com a equipador
doncs
el Marcos Joves
aquest campió
d'Espanya
de Boulder
2015
és curiosa
perquè si mires
ara estic mirant
amb els companys
desniveu
la classificació
de l'1 al 8
i de l'1
tant en femení
com en masculí
i clar
no hi ha noms
tan coneguts
com passa
amb l'escala esportiva
que si viem
algun dels noms
que ara no sé
diguem-ne un parell
Josep Maria
que segurament
tothom el tindrà
en ment
això és escalador
són noms més
més mediàtics
per dir-ho així
aquí en Jornet no
no, no
el Kiliem
es veu que se'n va
se'n va a l'Everest
no, no
al final hi va no
bueno
entrar dintre del seu projecte
ja ho veurem
a veure
el plantejament
és molt atrevit
ja ho veurem
ja ho veurem
però no es pot colar la cua
que hi ha una cua
per pujar
no, no
el seu plantejament
és pujar per un lloc
que no és l'habitual
que és el corredor Hormein
i bueno
estic veient
potser qui vagi
amb el Coromines
i amb el Tossas
amb el...
jo el Hormein no crec
un Norton
un Norton
diria jo
però ell tampoc ho sé
eh
tampoc ho sé
sí
sé que pujarà
pel Lola
des del segon campament
i d'allà
triarà un d'aquests corredors
és possible
que sigui el Norton
potser
potser sí
bueno
en la qual
l'entrada en un país
a veure si l'enganxen
els xinesos
els xinesos
que tenen
mira a telescopi
que aquells països
són molt malparits
amb el tema fronterer
no estan per històries
les grans expedicions
ja estan començant
a moure fils
llavors que el tindrem
amb el Juny
al Broad Peak
ja
ja que estem a l'abril
abril, maig, juny
queden un parell de mesos
de escatx
bueno
en un programa d'aquests
potser ja assajarem
les comunicacions
que tirarem endavant
en el
en l'expedició
vull dir
l'Òscar ja
farà les seves proves
perquè tot pugui anar
de primera
a veure si tenim
grans
a veure si podem fer un directe
a veure si podem fer un directe
i ho seguim
des d'aquí
com vam fer
una miqueta
amb la relat
en el programa d'avui
penseu que hi ha molta gent
que és de fora
que estan per aquí
de vacances
que ens poden estar escoltant
de fora
vull dir de fora
de Tarragona ciutat
que estan per aquí
de vacances
aprofiteu si voleu
aquest cap de setmana
o aquests dies
que esteu per aquí
a la ciutat
i si passeu
si voleu que us enviïn
una postal
des del camp base
del Bradpick
acosteu-vos
no sé
per exemple
esports cadors
on hi són
i amb altres
elements de la ciutat
és una manera
que teniu de col·laborar
amb aquesta expedició
del Bradpick
amb aquesta Bradpick 2015
amb l'expedició
de l'Òscar
10 euros
la postal
heu de posar
les fostes dades
i aquesta postal
serà enviada
des del camp base
del Bradpick
us arribarà segurament
abans que l'Òscar
torni aquí
a Tarragona
més o menys
o la part
més o menys
jo crec que una mica
abans fins i tot
ho trobareu
en botigues especialitzades
associacions de comerciants
entitats
jo crec que la ciutat
més que mai
s'està volcant
amb aquest projecte
que ja s'està fent
popular
i per mi
doncs
és una
com una
bona oportunitat
com una gran oportunitat
de poder
coronar aquest
14.8.000
que és el Bradpick
de 8.047 metres
bueno
en alguns jocs
posa 8.051
però per mi
segueixent 8.047
traguem-hi 3 metres
perquè no costi
tant pujar
el seu
bueno
deu ser que puja
i baixa
aquesta muntanya
la veritat
és que tothom
que li
jo i el restaurant
ja n'he fet
alguna de postal
el restaurant
cal bona xia
a la platja
de la Rebassada
a tothom
que li ho fer
i li he explicat
una miqueta
de què va el tema
ostres
la gent
ha tingut molt bona
acceptació
els agrada molt
la idea
que tenia idea
de poder col·laborar
i que t'enviïn la postal
i tal
contràriament
que la gent
pugui pensar
que amb el tema
de l'internet
i dels messengers
i de tots els rotllos aquests
que ja no té
cap interès
la postal
doncs no
la gent
la gent
la gent realment
ostres
no cal que m'expliquis més
on he de posar l'adreça
i un plan
i il·lusionat
suposo que ara
aquests dies
una cosa
se n'escalfant més
a veure si podem
vendre més postals
i animar la gent
des d'aquí
que si no troben
el comerç
potser el joc
més cèntric
on poden anar
a buscar aquesta postal
és a la botiga de l'Òscar
al carrer August
que allí segur que hi és
i allà el Jordi
i la botiga
només que li diguin
vinc a omplir
la postal de l'Òscar
i ja està
és un bon lloc
per trobar-la
sí, sí
en vull 10
10 postals
per exemple
per exemple
per regalar
una sugerència
per fer una sorpresa
amb algú
algun familiar
que li vulguis
fer una sorpresa
bromes a part
jo sé que fa il·lusió
jo sé que fa il·lusió
perquè
com deia molt bé
el Josep Maria
doncs ha tornat
amb una fórmula
antiga
que és la de rebre
una tarja postal
i si més no
doncs amb algú
que és simpatitzant
doncs d'una activitat així
o de la muntanya
pugueu rebre
amb signatura pròpia
des d'un país
llunyà i tal
doncs fa
una il·lusió
i especialment
quan en aquell moment
a l'estiu
probablement ja n'hi penses
i que
bueno
i l'altra funció
és que arribin
totes les postals
dono fer
de la feinada
que es pega
a l'Òscar
amb aquestes
o sigui
que realment
és un suport
però
ell ho fa
amb molta il·lusió
i retorna
i sé que
personalitza pràcticament
les postals
vull dir que s'hi passa
hores i hores
i hores i hores
amb aquest tema
vull dir que realment
doncs
agraeix molt
reverteix molt
al començament del programa
amb en Jaume
el Tadill
que hem parlat
vam fer
10.000 postals
10.000 postals
ens va portar
més de 15 dies
de feina
cada nit
ens signàvem
unes 100
200
300
fins que vam completar
les 10.000
Òscar
gràcies
a vosaltres
Gràcies a
Ricard Fernández
gràcies
fins la propera
Gràcies a vosaltres
Fins a Maria
bona xica
Bona xica
Gràcies
Vinga Josep
que ja toques
ja toques escalar
i a favor
Sí, sí
ara ja podem escalar
ja podem escalar
fins aviat
Adéu
Gràcies為
Fins demà!