Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que clínicament des de fora es veu igual.
La persona s'afectarà sense poder parlar, sense poder moure un costat,
però si no podem veure què està passant en el cervell des de fora,
no ho podem distingir.
Per això una mica agrupem la paraula ictus
per entendre l'atac que està patint.
Diguéssim que els símptomes, el quadre clínic des de fora,
seria igual.
Correcte.
Amb els dos tipus d'ictus.
La pregunta més lògica seria què causa aquests ictus?
Quines són les causes?
L'ictus, al ser una malaltia de la circulació,
ja podeu imaginar-vos que té a veure amb totes aquestes coses
que a vegades parlem que afecten la circulació.
Un petit gran problema,
i per això l'atenció que reben aquests pacients
ha de ser molt curosa, especialitzada,
és que té moltes causes.
A l'ictus isquèmic es produiria aquesta obstrucció,
i normalment això pot ser una malaltia
que vingui de les artèries, que estan brutes,
aterosclerosi,
o algun problema del cor
que faci que s'origini un trombo al cor
i aquest viatgi fins al cervell.
Aquestes serien potser les dues causes més importants,
però després tenim causes rares, poc freqüents,
que poden originar una obstrucció en una artèria.
Clar, aquestes causes de les quals en parla
sovint no provoquen símptomes,
és a dir, que a nosaltres és possible
que aquest ictus arribi d'una manera sobtada.
Correcte, sí.
Malauradament el debut de l'ictus
acostuma a ser brusc, sobtat
i sense cap preavís.
I potser patim una mica,
jo crec que avui en dia ha anat canviant,
però un cert desconeixement d'aquests símptomes.
Tothom sap,
quan nota una pressió al cor,
doncs ja pensa en el pitjor
i consulta.
En canvi, l'ictus potser,
al ser símptomes més diferents,
més sútils,
si no és molt greu d'entrada,
molta gent a vegades pot passar desapercebut.
o inclús no consultar.
I com ens en podem adonar?
Quins serien, per exemple,
aquests símptomes que ens podríem posar
en prealerta o en preavís,
si és que hi són,
perquè no sé si sempre hi seran, no?
Habitualment un ictus important
ens donarà símptomes.
Els símptomes típics més freqüents
són la debilitat,
la pèrdua de força brusca
d'un braç,
d'una cama,
o del braç i la cama,
i també la desviació de la boca.
Això són símptomes que més o menys,
habitualment tothom una mica té la percepció.
Si això es produeix d'una manera brusca i instantània,
s'ha de pensar ràpidament en un problema d'aquests.
Un trastorn de la parla,
dificultat per expressar-se de cop i volta,
una persona que estava tan tranquil·la
prenent el seu cafè i de cop i volta
es queda quasi muda
o comença a dir coses que no tenen sentit.
i també la pèrdua de la visió
normalment d'un sol costat,
d'un sol ull o d'un sol costat.
A vegades, mal de cap,
quadres de mareig,
d'inestabilitat,
junt amb aquests altres símptomes,
més o menys,
també ens faran pensar monictus.
Són símptomes menys freqüents
i potser menys específics.
Davant d'aquests símptomes,
doncs,
podríem interpretar,
per això això ho hauria de fer ja
el nostre metge,
però sí que hauríem, potser no,
d'apropar-nos i assistir a la consulta, no?
Correctament, sí.
Es recomana davant d'una sospita
no tenir vergonya, diguéssim,
no tenir demora
i consultar davant del dubte.
S'ha divulgat un acrònim,
una mica,
que ve de fet dels americans,
que fan servir un acrònim que es diu FAST,
per pensar en els símptomes de l'ictus,
i s'ha traduït,
la Fundació d'ictus,
el pla director,
bé,
treballem conjuntament a nivell de tot Catalunya
una mica per aquests temes,
i s'ha traduït a ràpid,
i diem una mica la R,
si no pots riure,
l'A,
si no pots aixecar el braç o la cama,
pot ser,
la P,
pot ser un ictus,
la I d'ictus,
per tant,
de pressa,
avisa,
doncs,
el 112.
riure,
aixecar,
pot ser ictus,
de pressa.
Correcte,
correcte,
s'ha intentat traduir,
diguéssim,
com s'ha pogut,
i bueno,
la idea seria aquesta.
A més és la,
també,
la manera de reaccionar,
amb celeritat,
amb rapidesa,
també aquest FAST,
aquest ràpid,
perquè clar,
abans estàvem parlant de que,
amb qualsevol de les dues possibilitats,
amb aquests dos tipus d'ictus que hem comentat,
l'actuació ràpida,
ho és gairebé tot,
perquè clar,
entenc que com més temps estigui el cervell sense rebre oxigen o sang,
en aquest cas,
després poden quedar més seqüeles i el tema pot ser pitjor.
Molt bé.
Ha canviat amb els anys,
per això no ens agraden els noms antics,
dèiem feridura,
abans es deia s'ha ferit,
ja no podíem fer-hi res més,
o ha tingut un accident vascular,
no,
no s'ha ferit ni és un accident,
és una malaltia.
Cada minut que passa,
es perden dos milions de neurones,
per sort en tenim moltes,
però es perden,
no podem perdre el temps.
Gràcies a Déu,
teníem molts pocs tractaments abans,
però per sort,
cada cop en tenim més,
tenim més eines,
i podem fer moltes coses.
Per tant, sí, és cert,
és fonamental contactar amb el sistema sanitari,
servei d'urgències, diguéssim,
està centralitzat a través del 112,
davant d'una sospita,
també tenen com un xequeig de preguntes
per veure si la sospita té prou entitat,
i en cas d'activar-se,
doncs tot això anirà vehiculitzat al centre
on pugui rebre l'atenció més adequada
per distingir si això és un ictus
i requereix segons quins tractaments.
Davant d'una sospita,
o d'un cas d'ictus,
o en el cas que ho presenciem,
perquè potser nosaltres mateixos
no ho podem fer,
però sí que podem ajudar
una persona que ho estigui patint,
que estigui afectada en aquell moment,
trucar al 112,
i des d'allà ja ens derivaran
i fins i tot posaran en marxa
aquest codi ictus,
que també podria ser interessant comentar-lo.
Correcte, exacte.
Aquesta és la idea.
En cas d'una cosa que sospitem una urgència,
i hem d'entendre que un ictus
és una urgència,
s'avisa al 112.
112 té uns criteris
i en principi,
si aquella sospita és raonable,
es compleixen una sèrie de condicions,
s'activarà el que es diu avui en dia
el codi ictus.
Codi ictus no és res més
que un sistema de trasllat,
on s'actua preferentment
amb aquest pacient
que pot ser tributari
d'alguns tractaments.
Això vol dir que serà rebut
en un centre
on se li puguin aplicar tractaments
per recuperar aquest ictus,
i això en el nostre entorn sanitari,
el centre de referència és Joan XXIII,
i això implicarà en aquell moment
una tensió ràpida,
haurem de fer una prova d'imatge,
un TAC,
hem de diferenciar si hi ha sang,
si és aquest ictus isquèmic,
i en funció de les característiques
del pacient,
potser podrem optar
algun tractament
per desfer aquest quall,
per destapar aquesta artèria obstruïda.
Quines serien
les diferents tipologies del tractament,
entenent que cada cas també requerirà
un o altre tractament
i una actuació personalitzada,
individualitzada gairebé.
Molt bé, sí,
sempre la dificultat
sempre és que,
malauradament,
tots els pacients no són iguals,
l'edat,
les malalties,
els tractaments que prenguin,
i sobretot el temps que porti aquell ictus
ens poden condicionar molt els tractaments.
El tractament principal
que tenim avui en dia,
que ha canviat
l'evolució d'aquests malalts,
és el que en diem la trombolisi.
és un fàrmac,
posem a la vena,
i intenta desfer aquest quall,
aquest trombo,
que tampona l'artèria.
Això ja fa
10-15 anys
que està
aprovat en pràctica,
tenim experiència,
l'apliquem aquí
al nostre centre,
i això, doncs,
té un marge
de benefici important.
Sabem que és beneficiós
en determinats pacients,
el que passa una mica,
el risc és
que al fer la sang més líquida,
doncs,
podries fer dany
provocant un sangrat.
Llavors, evidentment,
la tria del pacient
que compleixi els criteris
és molt important.
Aquí tenim
un marge de temps
molt estret.
Aquest fàrmac
gairebé només
el podem posar
amb 4 hores,
4 hores i mitja.
Des del moment
que s'ha produït
l'ictus, eh?
Correcte.
Això, encara que pugui semblar molt,
doncs,
entre que la persona
s'adona que passa alguna cosa,
que avisa el sistema sanitari,
nosaltres, evidentment,
la valoració,
tot això també requereix
un mínim de temps,
doncs,
a vegades,
és molt menys
del que ens agradaria.
En aquests moments,
des que això es va començar
a Tarragona,
es tractaven al principi
poquets pacients
i en aquests moments,
bueno,
des d'allà fa uns anys
es van triplicar
gairebé les xifres
i estem tractant
60 pacients l'any.
No és molt.
Molts pacients,
malauradament,
arriben tard
o per sort és més lleu
i no cal tractar-ho,
m'explico,
però,
doncs,
ens agradaria,
evidentment,
poder administrar
aquest tractament
a molts més pacients.
Estaríem parlant
de 60 pacients l'any
que es tracten
amb aquest fàrmac,
que deia.
Correcte.
I què passa
amb els altres pacients?
Hi ha alguns
que no cal
el tractament
o que són altres tipus,
altres diferències
a l'hora de tractar-los?
Exacte.
Aquí estaria una mica...
Estem amb unes xifres,
en aquests moments
a Catalunya
està tractant
amb aquest fàrmac
el 15% de pacients,
nosaltres potser
estem entre el 10
i el 15
en el millor dels casos,
depèn una mica de l'any.
Bueno,
són xifres
que a nivell europeu
són molt excel·lents,
però evidentment
hem d'intentar
millorar
i augmentar
la quantitat
de pacients
que podem tractar.
Es poden donar
diferents circumstàncies.
La més desgraciada
és que no sabem
que porti massa temps
o que no sapiguem
el temps d'inici.
Una quarta part
dels pacients
no han sigut presenciats
per ningú,
potser el pacient
no ens ho pot dir,
o ha passat
mentre es dormien.
I com que l'ictus
no fa mal,
no podem saber
l'hora que ha començat.
en aquests moments
estem intentant
amb tècniques
de neuroimatge,
de ressonància magnètica,
participant
en un assaig
clínic europeu,
determinar pacients
que s'ha produït això
si poguéssim tractar-los.
Per exemple,
en el nostre centre
en aquests moments
ho estem fent,
junt amb algun altre centre
de Catalunya
i amb això
som pioners
i amb tècniques
de ressonància magnètica
aquest percentatge
de pacients
que no sabríem
quan s'ha produït l'ictus
intentaríem determinar
si fa poquet,
si està dintre d'aquestes 4 hores
i llavors
podrien rebre el tractament.
Precisament per augmentar
el nombre de pacients
que podrien rebre
aquest tractament
si és que responen
a dintre d'aquest
en aquest forat
de 4 hores.
Exacte,
però això seria un pas
endavant.
Es pot donar
a altres pacients
que per sort
el dèficit és lleu.
Hem dit que és un tractament
que té uns riscos
quan tenim indicis
que el dèficit és lleu
i que la recuperació
serà molt bona
potser no plantegem
a córrer aquests riscos.
Després també s'ha de dir
que des de fa
des de quasi bé aquest estiu,
vaja,
des d'aquest any
el que sí que ha sortit
en el món
diguéssim
de l'ictus
de la neurologia
és
s'ha demostrat
també l'eficàcia
dels tractaments
que en diem
endovasculars
o de la trombectomia
que seria la idea
molt semblant
a el que heu sentit
en cardiologia avui en dia.
Vol dir posar
un catèter
com un fil ferro
per dir-ho d'una manera
a través de les artèries
i amb un tirabuixó
s'extreu el trombus
que obstrueix l'artèria.
Això en aquests moments
s'ha vist
que entre 6-8 hores
d'evolució
en casos greus
en què s'obstrueix
una artèria
que hi podem arribar bé
s'ha vist
que és molt eficaç
potser el doble
el doble d'eficàcia
que el tractament trombolític
sent també segur
i reduint la mortalitat.
Això en aquests moments
diguéssim
a Catalunya treballem
amb xarxes
està tot coordinat
i en aquests moments
aquests tractaments
s'estan fent
a dos o tres centres
de Barcelona
i quan tenim un pacient
que pot ser tributari
d'aquests tractaments
la idea és
enviar-lo ràpidament
per fer una trombectomia.
Això sobretot
es planteja
quan el tractament trombolític
ha fracassat
diguéssim
quan l'hem posat
i ha sigut insuficient.
El que veiem doctor
és que els tractaments
també a poc a poc
van millorant
i també es treballa
doncs això
perquè es puguin aplicar
el major nombre
de pacients
sigui
quina sigui
el temps
que faci
que ha patit
aquest ictus.
Correcte, correcte.
És una mica
això que dèiem
des de fa temps
ha canviat
la visió
d'una patologia
que no s'hi podia fer res
a una patologia
amb què avui en dia
tenim tractaments
aguts
aquests que ara
explicàvem
però això no és
el final del carrer.
El malalt
que hagi tingut un ictus
però malauradament
doncs perquè és massa tard
o perquè
les malalties
que té
impedeixen
posar un d'aquests
tractaments
de totes maneres
sabem que si avui en dia
ingressa
en una unitat
especialitzada
rep les atencions
acurades
una infermeria
que sap
el que està fent
diagnòstic
precís
tot això millorarà
molt més
el seu pronòstic
i la seva recuperació
en aquests moments
els pacients
que surten
d'alta
d'una unitat
d'ictus
aproximadament
el 60-70%
surten
autònoms
és a dir
que aquestes seqüeles
són molt més
recuperables
té un paper
molt important
també
els nostres companys
de rehabilitació
aquestes seqüeles
després
poden necessitar
ajuda
i potser
adaptar-se
i tot això
és feina
dia a dia
o sigui
no només
ens hem de centrar
en aquests tractaments
seguts
hem d'intentar
que la gent
arribi ràpid
administrar-los
al màxim
de gent possible
fer-los a més segurs
però no hem de deixar
de tractar
els nostres pacients
de la manera
més correcta
possible
perquè sabem
que funciona
això
entenc
que les seqüeles
van lligades
al temps
que s'ha pogut
aplicar
aquest tractament
és a dir
com més tardem
potser les seqüeles
després seran
més acusades
la gravetat de l'ictus
malauradament
per sort
no tots són iguals
hi ha ictus més greus
amb més afectació
més lleus
i després
els tractaments
el maneig
que puguem fer
també canviarà
l'evolució
d'aquest ictus
i després
entra en joc
la rehabilitació
com vostè deia
perquè
quines seqüeles
pot deixar
per exemple
un ictus
exactament
en què ens hauríem
de rehabilitar
després
aquí depèn
una mica
de l'afectació
el cervell
és molt ample
regula moltes funcions
però normalment
això que parlàvem
els principals problemes
els més limitants
seran els de
els de la debilitat
una hemiplegia
una afectació
d'una part
d'un costat
del cos
que impedeixi caminar
que faci
que aquell braç
ja no pugui escriure
llavors la rehabilitació
aquí té un paper
fonamental
aquest ictus greu
que doncs
malauradament
no hagi pogut
rebre tractaments
o no hagi evolucionat
prou bé
aquí
el paper
després
de la rehabilitació
serà fonamental
per intentar
aconseguir
el màxim
de mobilitat
d'autonomia
per una persona
estar
en una cadira
de rodes
o poder-se posar
de peu
i caminar
en una crossa
és un canvi
abismal
llavors aquí
la rehabilitació
la teràpia
ocupacional
tots els professionals
de rehabilitació
tenen un paper
fonamental
doctor
ha augmentat
la incidència
de casos
dictus
les dades
de l'any passat
per exemple
ens parlaven
que a Catalunya
es produeixen
prop de 12.500
nous casos
dictos
cada any
no sé si són xifres
que es mantindrien
o que han
pujat
en els darrers temps
bueno
jo crec que aquí
probablement
ens estem
barrejant
diferents
conceptes
no som acurats
a l'hora de mesurar-ho
no pot ser
bueno acurats
hi ha diferents
diferents factors
però
la millora
del sistema sanitari
cada cop
ens recollim
aquestes dades
també millor
i probablement
estem recollint
estem atenent
millor aquests pacients
identificant-los
i recollint
correctament
tots aquests casos
sí
la incidència
de Catalunya
seria al voltant
d'aquests
10.000 casos
ja te'n recordo
tenen dades
per exemple
a la nostra demarcació
ara dades així
concretes
però estem al voltant
d'uns 1.000 ictus
a l'any
més o menys
entre 800
1.600
podem rondar
una mica
s'ha vist
una mica
que amb les societats
occidentals
estem millorant
això potser
no hi hem entrat
però millorant
el control
dels factors
de risc
de les coses
que sabem
que podem
tractar
i això
ha fet
una mica
disminuir
la incidència
en els casos
previsibles
però en canvi
probablement
aquesta millora
dels sistemes
sanitaris
i tot això
fa que trobem
més casos
d'aquests
que diem
de causes
més rares
o amb edats
no tan esperables
que creiem
que potser
passaven igual
abans
i potser
n'hem ben
identificats
que les millores
del sistema
sanitari
d'una banda
possibiliten
que els factors
de risc
que hi hagi
més prevenció
més conscienciació
fins i tot
però després
també ajuden
a descobrir
altres casos
que passarien
desapercebuts
amb el tema
dels factors
de risc
clar
prevenir
un ictus
és possible
coneixent
aquests factors
de risc
correcte
sí
sí
aviam
l'ictus
potser
pot haver-hi
casos
algunes malalties
més rares
però
la gran majoria
de casos
controlar
l'atenció
és fonamental
identificar
si som
hipertensos
i si ho som
tractar-ho
amb el sucre
la diabetes
diguéssim
el colesterol
són factors
també importantíssims
i ja no parlem
de factors
hi ha potser
més
de cada persona
el sobrepès
la poca
activitat física
i sobretot
el tabac
tots aquests factors
els tenim ja
clàssicament
identificats
i tenen un paper
fonamental
amb el risc
de tot aquest tipus
de malalties
hi ha un perfil
per una major
predisposició
és a dir
en qüestió
de sexe
gènere
edat
potser un perfil
no
sí que
es diu una mica
doncs
sembla que
el sexe femení
hi ha una mica
més de predisposició
a patir
malalties
a patir ictus
i potser
una mica més
de gravetat
tot s'ha de dir
també s'ha de dir
que
en el sexe femení
i sobretot
en el nostre país
també hi ha hagut
un canvi
diguéssim
cultural
diguéssim
avui en dia
doncs trobar
una àvia
de 70-80 anys
que hagi fumat
que hagi begut
o hagi portat
una vida
diguéssim
més estressada
en el sentit
laboral
o així
no és habitual
i en canvi
doncs les noves generacions
van entrant
això
a altres països
ja d'Europa
doncs
ja s'ha vist
que tota aquesta exposició
als factors de risc
en aquests moments
estan fumant més
en el sexe femení
que en el sexe masculí
curiosament
això té unes conseqüències
al final
i a nivell edat
hi haurien diferenciacions
l'ictus habitualment
és una patologia
més d'edat
una mica més adulta
avançada
seria més freqüent
més o menys
a partir dels 60
i endavant
però val a dir
que és una malaltia
que es pot produir
fins i tot
amb recent nascuts
amb infants
que poden tenir
determinades malalties
de la sang
que augmenti el risc
i doncs
com hem dit
o com ahir
molt bé parlàveu
no em sembla
gent jove
d'edats
que potser no seria
tan esperable
vull dir que pot afectar
totes les edats
i n'hem de ser conscients
També parlàvem
les dades d'anys anteriors
doctor Estrell
que molts d'aquests casos
parlàvem d'un 40%
acabaven en invalidesa
i un percentatge més baix
en defunció
o sigui
això també ha variat
també al variar
aquests tractaments
Sí
sí
tota la millora
de l'atenció global
a l'ictus
doncs home
ha disminuït la mortalitat
abans era una patologia
molt catastròfica
diguéssim
no hem de baixar
la guàrdia
però és cert
que l'atenció precoç
l'atenció especialitzada
les unitats d'ictus
i els tractaments
que en diem
de reperfusió
la fibrinolisis
això de la trombectomia
ha millorat molt
disminuint mortalitat
disminuint dependència
i aconseguint xifres
de pacients independents
molt més elevades
És una afectació
que es pot repetir
en un mateix pacient?
Correcte
Tota persona
que hagi patit
un ictus
una mica
per definició
té un risc
més elevat
de patir
un altre ictus
Aquí és fonamental
tant el fet
de cuidar-se
prendre totes aquestes
mesures
ja més en sèrio
que mai
realment el tabac
l'atenció
el sobrepès
un exercici
suau
moderat
un bon passeig
l'exercici de tota la vida
que era el sa
caminar
i la dieta
del nostre entorn
que tenim la sort
de tenir aquesta dieta
bona i sana
que és la dieta mediterrània
l'oli d'oliva
i aquí el paper
del professional
també serà fonamental
Hem dit que l'ictus
era multifactorial
que pot tenir
diferents causes
i el nostre paper
aquí buscant la causa
la teologia
i per tant
el tractament específic
més adequat
per aquell tipus
d'ictus
serà fonamental
per evitar
aquest risc
de repetició
Doncs avui
hem parlat
de l'ictus
de les seves causes
de com intentar
prevenir-lo
dels factors
de risc
de la incidència
entre la població
amb el doctor
Xavier Estrell
aquí li agraïm
que ens hagi acompanyat
durant aquests minuts
de Ràdio
Doctor Estrell
moltíssimes gràcies
i serà fins la propera
molt bon dia
que ens hagi acompanyat
que ens hagi acompanyat
que ens hagi acompanyat