Fins demà!
Fins demà!
Vull dir que podem fer una repassada si voleu, podem parlar-ne, però de fet, durant tot l'any es fan dos programes, bàsicament, que és la Primavera Literària i la Tarda Literària,
i després també coincideix el mes de maig amb el lliurament dels premis, però tot just els acabem de convocar,
que també tenen relació, evidentment, perquè els premis es diuen Pini Soler, són els premis literaris de la Ciutat de Tarragona,
i el lliurament es fa amb una altra joia de la ciutat, com és el museu, és com un museu, però és del Teatre Metropol.
Per tant, tenim això, patrimoni, lletres, no?, tot a la mà.
I l'Horca, per aquí també, l'Horca també...
Sí, i tant, l'Horca...
Com ni present enguany, eh?
Encara no s'ha acabat del tot, vull dir, pràcticament enclausurat, però encara estan fent a la Sala Trona alguna representació que durarà aquest cap de setmana.
A veure, l'interès del museu és oferir activitats que afavoreixin la visita amb unes altres condicions al museu.
Hem de ser activitats culturals que, d'alguna manera, estiguin vinculades amb el patrimoni, l'expliquin, el difonguin o donin una visió diferent sobre el patrimoni.
I amb això tenim la sort de comptar amb la participació de la Casa de les Lletres i d'altres iniciatives culturals.
Jo recordo, per exemple, que va estar molt encertat i va ser un èxit, ara va ser primers d'any, que el grup de teatre Teglesmith, per exemple, ha fet tot un cicle de dones del teatre clàssic, no?
Dones Smith, sí.
Dones Smith.
Sí, van representar uns quants clàssics i ho van fer precisament a llocs patrimonials.
Al principi havien de tenir la seu de la Casa de les Lletres, que és l'antic ajuntament, però per problemes amb la coincidència d'una altra exposició no vam poder fer.
I finalment es va fer al Pretori, tres representacions de fet i una altra al Museu Nacional Arqueològica en col·laboració.
I va ser tot un èxit, la veritat és que van morir d'èxit perquè van haver de posar un munt de cadires.
Ells molt contents perquè la veritat és que dius, ostres, els clàssics segons som els facis i la difusió que abarquis, doncs pots pensar que hi haurà poca gent.
I fent-lo d'aquesta manera, vull dir, fent tots una mica d'esforç amb la difusió, vam fer uns cartells a la Rambla, es van fer uns dítics i la veritat és que el públic va quedar contentíssim
perquè no és el mateix, evidentment, representar un clàssic amb un escenari fred que no passa en un lloc com aquest, com el Pretori, amb els llums, les paraules.
Exactament, vull dir que tots, en certa manera, es va produir com una catarsia a l'hora d'escoltar aquelles dones mites i estem molt contents tots, tots plegats, vull dir, naltros i ells i elles i les actrius.
Val advertir que el públic és limitat perquè els espais del museu, a excepció de l'amfiteatre, que té un aforament enorme, apareix per altres coses, els altres són més reduïts.
Però ja és aquesta la cosa que busquem, no? Un públic motivat, un públic que s'interessa per la cultura, per la història i totes aquestes activitats s'adrecen a aquest tipus de gent.
Teniu alguna cosa que esteu preparant o que s'estigui treballant?
Bé, jo crec que podríem parlar del que hem fet ara, que és el cicle aquest de l'Horca i l'últim acte, un dels últims actes que va ser la Ruta a l'Horcada,
que sí que, evidentment, van anar per un munt de llocs patrimonials i que va ser tot un èxit, no només al final d'aquest cicle, sinó des del començament.
Vaja, i aquest cicle, bueno, tots us sabeu, n'hem parlat, va començar o va impulsar el Josep Maria Rosselló a través d'una notícia que, bueno,
ell de fet ja han escrit dos llibres sobre la visita de l'Horca a Tarragona el 1935.
Es creu que en va fer més d'una, però una la tenim documentada per Lluís de Salvador.
i a través d'aquí, doncs, s'han anat sostenint una sèrie de, des de conferències, des d'exposicions, també en llocs patrimonials,
evidentment, perquè a l'antic ajuntament encara es pot veure una exposició que són molts l'Horcats del col·lectiu Display
i, evidentment, també al Teatre de Tarragona n'hi ha un altre i a diferents, bueno, a l'antic, ai, a l'Hemeroteca, perdó, a l'Hemeroteca i a l'Arxiu encara també està vigent.
i des que vam començar amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que es van fer una sèrie de conferències d'especialistes
i que n'han acabat ara fa poc, s'han anat fent durant gairebé dos mesos un munt d'actes al voltant d'aquesta visita.
I l'última va ser, precisament, aquesta ruta a l'Horcada, que, basant-nos en les fonts i en la interpretació que va fer el Josep Maria Rosselló
dels llocs que va visitar l'Horca i que va dir aquella frase que ens ha quedat, que és Roma pura,
perquè, segons diu les fonts de l'Hemeroteca, les notícies del diari, doncs es va quedar enamorat
perquè va veure que era una petita Roma del nostre patrimoni, es va quedar enamorat de la seva llum,
de la seva cultura popular, perquè va venir durant les festes de Santa Tecla.
I llavors el que van intentar reproduir al final com a cluenda d'aquest congrés que es va fer a la Universitat Rovira i Virgili
és aquesta ruta per diferents llocs patrimonials.
Llavors, doncs, van començar explicant a l'arxiu, a l'Hemeroteca, l'exposició,
que ho va explicar l'Helena Virgili, que va estar molt bé, van quedar tothom encantat.
Van venir professors de la Universitat, per exemple, de Granada, especialistes,
l'Antonina Rodrigo, que és la biògrafa de l'Horca, també va assistir,
i aquells professors i alumnes i ciutadans en general que es van voler fer així.
Llavors, després, a continuació, van anar a la necròpolis romana,
van fer també una petita explicació,
després ens va esperar un autobús que des d'aquí donem les gràcies a la MT
perquè, desinteressadament, ens va transportar des de la part baixa de la ciutat a la part alta
i ens va deixar al passeig arqueològic, perdó,
i llavors, doncs, bueno, ens van fer tota la ruta, ens van aturar August,
ens van aturar Minerva i l'Òscar Marín, que és de la Real Societat Arqueològica,
ens va fer tota la ruta i van continuar després, doncs, des de l'asseu de la Real Societat Arqueològica
a l'exposició que tenim a l'antic ajuntament.
No van poder entrar a l'asseu de cultura, que hi ha una altra exposició sobre el Pedro Alba,
que va fer un vídeo molt interessant també perquè estava tancada,
però es va explicar des de fora i després van acabar...
No, perdó, van passar també pel museu d'art...
d'art modern, perdó.
El carrer Santana.
Sí, el carrer Santana i llavors, doncs, tant la...
Ens van explicar les activitats que havíem fet amb la canalla,
al voltant també de l'obra pictòrica o dels dibuixos de l'Orca
i després van acabar al Teatre Tarragona,
amb l'exposició que hi ha del Rosselló.
Què destacaries, Rosa, o què destaca Rosselló,
perquè Rosselló parla i força de l'Orca,
de la seva obra en podem entrar-hi o no,
és a dir, ens pot agradar més o menys,
però de la seva personalitat,
perquè a ell en parlaven de l'Orca,
no sé si recordo algun llibre,
d'una personalitat que entrava a una sala,
si d'entrer-se aquí, per exemple,
ompliria la sala amb la seva personalitat,
tenir aquesta personalitat, allò que en castellà en diu una rotlladora,
és a dir, transmetia molta vitalitat, una gran vitalitat,
una gran simpatia també, no?
És a dir, se'n parla d'aquest vessant més personal,
més senyorat que es pugui parlar també de l'obra?
Sí, això el Rosselló ho explica molt bé,
perquè ell és un enamorat de l'Orca
i llavors de la seva passió a l'hora d'explicar realment
el que li va impactar,
no només li va impactar els tresors que anava trobant,
en quant a monumentalitat,
sinó que es va enamorar perquè ell tenia una gran cultura,
llavors es va enamorar de la cultura popular,
va estar en contacte amb Graiers,
va veure els xiquets, va veure el ball de bastons,
va veure part del que era la Santa Tecla en aquell moment,
del seguici que en aquell moment hi havia,
i llavors diu que,
i això ho diu precisament
les fonts de la premsa, no?
De l'època, eh?
Sí, de l'època, de l'època.
La premsa escita de l'època, sí.
De quan va visitar,
que va estar,
es veu que va estar amb els Graiers,
va estar al Café,
ho diu per aquí,
va estar...
Bé, si diu...
les notes folclòriques dels nans,
els xiquets de Tarraona, els Graiers,
el ball de bastons...
És que ara és molt petitet i no ho puc llegir.
Vos que obrirem línies,
per si ens escolta'm des d'aquest bar que truquen i que ens expliquen.
Sí, però bàsicament això,
vull dir que...
Que es va, en certa manera,
es va enamorar del so de la graia,
de tot el que era la cultura popular,
la manera com tenien els Graiers
i la gent del poble de parlar,
perquè ell era un estudiós del flòclòri,
llavors el que expliquen les fonts és això,
que va tenir contacte,
més enllà d'estar buscant
algun lloc de representació per la xirgo,
que és el que volien venir a fer,
sinó que, a més a més,
va tenir...
Perdona, sí, aquí ho està.
Diu que va estar al Café de la Unió,
que estava allà a la cantonada de la Rambla Vella,
que ara és la Caixa Tarragona,
si no m'equivoco, la Caixa Catalunya,
i diu que va voler asseure's al costat dels Graiers
per tal d'interrogar-los,
de descobrir-los l'ànima pròpia
i l'ànima del seu art,
la graia i la tonada genuïna de la graia.
Va fascinar García Lorca,
el que ha fet peregrinatge a través d'Espanya
i ha estudiat el seu tresor flòclòric.
I per això, precisament,
i mentre parlava amb ells,
diu el poeta,
tenia a una banda un Dionysos
i a l'altra un Bacus.
Llavors, ja podem pensar
que el que realment tenia
era un gotet de xartrés, segurament,
i a l'altre costat un gotet de vi,
que és el que el podem interpretar perfectament.
Quin any ho dic que era?
El 1935, va estar.
El 1935.
El 1935.
És a dir, just un any abans de la guerra.
Un any abans que l'assassinéssim.
la guerra era que l'assassinéssim.
Per tant, l'any abans de morir,
era assassinat pel franquisme.
És a dir, just un any do.
Com a anècdota,
quan preparava Josep Maria Rosselló
la ruta aquesta
i ens explicava els llocs
on s'havia d'anar
perquè havia estat l'orca,
acabava el Mèdol.
I li vam dir,
home,
això és excessiu, eh?
perquè no sé quina hora vau acabar.
Sí, van estar més de tres hores.
No s'ha anat.
Sí, sí.
Hauria estat bé
perquè el Mèdol és un dels llocs
i a més a més,
que bé,
com ja sabem que es feien
en aquesta època
i abans de la guerra,
es feien els concerts.
Els concerts.
De natura.
La Chirgo també van estar pensant
que es podia representar.
Ja volia fer la Medea
que en aquell moment
s'havia estat fent
a Extremadura,
al Teatre de...
Sí.
De Mèrida.
Sí, de Mèrida,
que no me'n recordava.
Al Teatre de Mèrida
llavors estàvem buscant,
estàvem pensant
que podria ser un lloc ideal
el Clot del Mèdol,
però, clar,
tenia una sonoritat especial,
es feia un concert,
era força conegut,
però era una mica difícil
de poder justificar
després la taquilla,
pel temps,
i també per...
Clar,
es volia fer una representació
en força públic.
Però sí, sí,
el Clot del Mèdol
és un dels altres indrets
especials
i molt literaris, de fet, no?
És molt diferent,
ha canviat molt,
la fesomia de l'entorn,
sobretot de l'entorn,
anem a aquelles diferents terrasses,
no?,
de conservar,
bueno,
amb fusta,
fetes amb fusta,
una mica de sostres
i tres lúcids,
no?
Vull dir que ha canviat molt dur
el torn per la perifèria,
la part també de dintre,
l'interior...
Sí, sí, sí,
l'entorn exterior
ha guanyat moltíssim
amb aquesta reforma
que s'hi ha fet.
Clar,
hi va haver
l'incendi,
que és una desgràcia
que es cremi un bosc,
però per altra part
ens va descobrir
part del Mèdol
que desconeixíem
i que estava allí
que es podia veure.
i amb la intervenció
arqueològica
que es va fer,
a part de troballes importants,
com que l'agulla
és més alta
del que actualment és,
per els sediments
que s'hi han anat posant
i altres coses
interessants,
també s'ha vist
que tot allò
és una immensa àrea
de pedreres.
És a dir,
el clot del Mèdol
és el més espectacular,
però tot al voltant
està ple de pedreres.
Allò,
en època dels romans
havia de ser
com una gran explotació
industrial
de pedra
i que hi havia gent
treballant
per tot arreu.
Una cosa espectacular.
Recordo que l'incendi
va ser un divendres,
un divendres al migdia,
cap a quarta-tres,
migdia cap a quarta-tres
perquè recordo
que plegàvem d'aquí
als que havien fet el matinal
i vam activar
cap allà,
que va durar
a més a més
unes quantes hores.
es va arribar.
Doncs és un incendi
força preocupant.
Deixa'm a fer una cosa,
deixa'm a obrir línies,
perquè si algú recorda,
clar,
fa 80 anys,
però potser
algú que recorda
que son pare,
sa mare explicava
de la visita de l'orca
a la ciutat,
potser algú recorda
en aquests moments
o té algun objecte fins i tot,
alguna signatura,
jo què sé,
és a dir,
algun objecte
o aquell got
amb el que va veure el xartrés
i el conserven,
doncs que ens truquin
al 977-24-4767.
Truqueu-nos
i ens ho expliqueu
que fa 80 anys,
l'any 36.
977-24-4767.
Activitats que ja heu fet,
no heu fet moltes més.
Sí, sí, sí,
abans ho comentàvem
fora de Micres,
que com que fent
aquestes dues semestres,
com si diguéssim,
d'activitats de programació,
fent primavera literària
i fent tardor literària,
entremig fent premis literaris
que just els acabem de convocar.
Llavors,
doncs,
bueno,
hem anat fent
moltíssimes coses,
no?,
però per començar,
doncs podíem dir
que van començar
el mes de maig
amb el Dia Mundial de la Poesia,
que és un alumnès
de l'Escola de Lletres,
van fer allà l'antic ajuntament,
un altre lloc patrimonial,
molt maco,
seu de la Casa de les Lletres,
però també de l'Escola de Lletres
i turisme,
i a la Sala Noble,
que suposo que tothom la coneix,
però que també s'hi fan
aquest tipus d'activitats.
llavors es va fer un recital de poesies,
s'ha fet un homenatge,
perdó,
ah,
i hem de parlar
del passeig del terror literari,
que no se m'oblidi,
sobretot d'aquest cap de setmana.
Vam fer un homenatge
a Madeu Soberanes,
també,
el 14 d'abril,
després fent sempre
el que és la resecció
al món dels escriptors
per Sant Jordi,
amb motiu de Sant Jordi,
però sempre ho intentem fer
o abans o després de Sant Jordi,
perquè es congestiona una mica.
Aquesta resecció
es feia als jardins del Metropol,
però els últims anys
l'hem anat fent
amb llocs patrimonials,
com la Casa Canals,
o ara més recentment
l'antic Ajuntament,
després fent els premis literaris,
que també els fem
al Teatre Metropol,
com ja hem dit,
al Lliurament,
que és el mes de maig,
vam fer el cicle aquest
de Dona Smite,
tot això a la primavera,
i suposo que alguna cosa més
que hi van haver presentacions
de llibres
i altres actes d'aquest estil,
i després ja,
ara el que és la tarda literària,
hem fet el cicle de l'Orcas,
però també de l'Orcats,
que, doncs,
això, no,
vull dir que han anat ocupant
i han anat participant
en diferents organismes
i entitats públiques
que també s'han afegit,
i ara acabarem
el cicle de l'Orca,
just,
és el que estaven dient,
s'acaba ara,
però encara queda l'Orca,
que és una representació,
una interpretació
de l'Orca,
però,
per les de la Trono,
per les de la Trono,
que jo encara no l'he vist,
però que intentaré
en aquest cap de setmana,
i ho han fet
durant dos caps de setmana
diferents,
i just aquest cap de setmana
tenim un dels actes
que jo crec que agrada
moltíssim a la gent,
a la ciutadania,
i que ja anem per al setè
passatge del terror literari,
i en guany està dedicat
a Bram Stoker,
això ho fa a Boicot Teatre,
nosaltres,
doncs,
cedim al lloc,
que és el Pretori
i el Cir,
que la gent no es confongui,
perquè la cua es fa
a l'entrada
de la Rambla Vella
al Cir,
a la capçalera del Cir.
Llavors,
entre les 6
i les 9 del vespre,
doncs,
en grupets de 20,
30 persones,
depenent,
de com estigui
a l'espera,
es van agafant
les persones,
o sigui,
es van fent aquests grupets
i es fan passis
que durant,
doncs,
això,
el temps que dura,
que pot durar 20 minuts,
mitja horeta,
un quart d'hora,
no t'ho sabria dir,
depèn,
cada any maria,
doncs,
es va anar per tot el que és
la capçalera del Cir
i la Volta Llarga
i tot el personal
de tots els actors
i actrius
de Boicot Teatre,
doncs,
ens fan passar por
d'aquesta època,
és una mica més tard
de tots sants,
però jo crec que ho fan
en un moment
que no hi ha tanta congestió
d'actes,
ho fan molt bé
i jo us ho aconsello
perquè la veritat
és que sempre està ple
i cada any,
doncs,
agafen un autor
o una autora literària,
en Guaino de Ican
a Bram Stoker,
o sigui que si us animeu
aquest 21 de novembre
entre les 6 i les 9
feu cua ja
a la capçalera del Cir
i podreu gaudir
del terror literari.
Aquesta és una activitat
molt pensada
o molt adreçada
al públic jove,
que és una manera
d'animar-los
a que vinguin al patrimoni,
a que s'hi apropin
i segurament
un altre dia
vindran
a visitar
en hores normals
de visita.
Naturalment,
no pot ser
un passatge
de terror
en abstracte
com tants
que es fan
a discoteques
i espais lúdics,
sinó
que ha de tenir
una fonamentació
amb algun autor literari.
Cada any
en van
escollint un
i
hi ha l'argument
aquest
que dóna sentit
a les coses
que fa.
No espera nens,
però,
que no es confongueu,
perquè a vegades
pot realment
fer por.
Sí,
ho dic
pels oients,
perquè no s'equivoquin,
perquè a vegades
si vas amb nens
no et diran
que no,
però preferiblement
que siguin
a partir de 16 anys,
15-16 anys,
perquè pot fer por.
jo l'any passat
reconec
que l'ambientació
que fan
és molt creïble
i realment
ho fan molt bé.
Per on
ho fan?
Per quina part
del cirque
van cap a la volta llarga?
Cap a la volta llarga.
Fa dos anys
que hi havia obres,
ho van fer,
també van implicar
part del pretori,
la sala,
la tecleta
i després van fer
tot el que és
la volta llarga.
Però a ells
els agrada més
començar
per la Rambla Vella
i llavors agafen,
l'any passat,
van començar,
jo hi vaig quedar any
i m'ho passo molt bé,
vaja,
i me'n recordo perfectament
de l'any passat.
Comencen la història
allà a les escales,
entren per la capselera
del cirque
i llavors
te van passant,
te van passant
per tot la volta principal
que enllaça
el pretori
i la capselera del cirque
amb tots aquells forats
que vas trobant
per el recorregut
i llavors
te fan passar
per allà,
per les dos o tres clots
aquells
de les parets
i després
t'hi arriben ja
i arribes
fins a la volta llarga
i llavors ja si coneixeu,
recordeu com és
la volta llarga
amb penombra
amb totes aquelles
estances
baixes
que te fan passar
aquí i allà,
la veritat és que
impressiona una mica
i després sortim
tots per els llions,
per la sortida
del passeig
de Sant Antoni.
Doncs ja ho sabeu,
dissabte...
dissabte
entre les 6
i les 9,
diferents passis.
O sigui,
aneu,
és una activitat gratuïta,
demanen un donatiu
perquè és gent jove
que s'ho fan tot,
nosaltres col·laborem,
doncs intentem
fer tota la difusió
que podem,
evidentment el Museu d'Història
col·labora
amb aquests
la sessió de l'espai
i tot l'ajut
que els hi podem fer,
però que és una activitat
que organitza
i que fan ells,
ells sols
i llavors doncs
al final
demanen un donatiu,
però vaja,
que no és obligatori,
no és una activitat
que es pagui,
pots donar el que vulguis.
Fa 7 anys que ho fan,
pot ser 7 anys?
Sí,
sí,
i els últims anys creieu-me
que no cal que esperis gaire estona
perquè és bastant dinàmic,
però no cal que hi aneu a les 6,
sinó que entre les 6 i les 9
hi podeu anar,
qualsevol moment.
Doncs recordeu,
aquest dissabte
de 6 a 8
al Circa Romà,
entrada per la...
Capçalera al Circa.
Capçalera de la Rambla Vella.
Rambla Vella.
Allà podeu entrar
i doncs
els faran aquestes coses.
Abans pensava,
quan heu dit això
del jovent,
no sé si s'ha fet mai,
un concurs d'Instagram
a dintre del...
Sí,
aquestes coses
les fa la Rosa Comas,
una companya
de l'àrea de cultura
que porta
rexarxes socials
i coses d'aquestes
i està fent el cicle
el batec del temps,
que és convidar
a un artista
i que intervingui
sobre un monument
donant-hi
la seva pròpia visió.
Al Fòrum de la Colònia
i a la Capçalera del Circa
hi va penjar coses
el Pep Escoda.
I a l'amfiteatre,
ara lamento no recordar
quin va ser l'artista,
però també va ser
molt impactant
del que es va fer.
Hi ha uns codis QR,
a través d'un iPhone
o una cosa d'aquestes,
tu pots baixar
i pots veure
la recreació que fa
o la reinterpretació
que fa l'artista,
què li aboca
l'espai aquell.
I en tot cas,
sempre és una visió
molt interessant,
molt personal
i que et fa pensar
que hi ha altres coses possibles,
altres maneres
d'apropar-se
al patrimoni històric.
M'he deixat de dir
que també es fan
dues rutes literàries,
que s'han fet
el Vicent d'Andrés Estellers,
però que cada any
es fa la ruta literària
de Josep Pini Soler.
Sabeu que Josep Pini Soler
és un dels nostres autors
tarragonins,
més il·lustres,
que tenen el nom dels premis,
i la Pell organitza
cada any una ruta
que coincideix
per Santa Tecla.
Llavors,
aquesta ruta també
es fa una visita
a través de tot el patrimoni
i tots els llocs
vinculats sobretot
a la família dels Garrigues
i a la seva trilogia.
Després també es va fer
la ruta Vicent d'Andrés Estellers,
que aquesta també
es va organitzar,
la mateixa Anna Gispert
des de la Pell,
també van impulsar
perquè es fes
i també es va donar,
conèixer la vinculació.
De fet,
d'escriptors n'hi ha moltíssims
i que hagin tingut
vinculació a Tarragona també,
però jo crec que heu de convidar
el Joan Cavallet
que va escriure un llibre
precisament sobre això
i que us ho explicarà molt millor.
L'hi recordarem,
l'Espai de Lletres
quan el tornem a tindre aquí
la setmana que ve
l'hi recordarem.
En qualsevol cas,
aquest binomi,
patrimoni i lletres,
funciona.
I més amb el que deia abans,
aquesta màgia,
aquesta mena de catars,
que es produeix
en un entorn que és diferent.
Suposo que psicològicament
has preparat allò
predisposat
a deixar-te aportar una mica més.
Hi ha un plus.
Sí,
a més,
patrimoni i art
funciona.
perquè hem tingut
diferents experiències
i en general
totes són molt bones.
A Espais del Patrimoni
hem tingut fotografies,
per exemple,
una col·lecció,
una persona
que va presentar
fotografies
del camp de Mauthausen
i es va fer
precisament
a la sala
del sarcòfag
d'Hipòlit
pel simbolisme que té.
Hem tingut
petites audicions musicals,
de música de cambra
i, naturalment,
totes les activitats literàries.
i totes,
en general,
totes aquestes activitats
artístiques,
el marc
dels nostres monuments
arqueològics
és extraordinari.
Funciona molt bé
en tots.
Jo crec que és la història
viva,
no?
És no saber
només que tens
aquests monuments
que s'han de cuidar
i s'han de preservar,
sinó que realment
conviven
aquesta simbiosi,
conviven amb ells,
que els poden utilitzar
i que sempre s'ha fet,
de fet,
que les fonts
ens diuen això,
com l'exemple aquest
que posaven del Clot del Mèdol,
no?
Sí.
Que ja, si m'agrada
ara que em parlava,
m'agrada ara fa una setmana
i vaig veure com està
musicalitzat
i, a banda de totes
aquestes tanques
que has dit,
també és interessant
el que ha fet Avertis,
l'audiovisual,
que n'explica una mica
tot el que és
l'evolució del monument,
el que s'ha fet,
com s'ha preservat
i tot això
és interessant de veure.
Jo ho vaig estar veient
perquè és un lloc
que m'agrada molt.
Superior,
explica molt bé
el paisatge,
explica on estava
l'embarcador
per endur-se
la pedra
per mar,
vull dir,
és una visita
molt més rica
que no pas abans.
Llàstima
que no s'hi pugui baixar,
no?
Llàstima,
perquè això
és una decisió
de Avertis
que pot ser discutible
però és molt raonada,
és molt raonada
perquè hi els perills
de caiguda
d'objectes
des de dalt
són molt forts,
tant de manera natural,
d'espremiments
que hi puguin haver,
o arbres
que ha passat
que han caigut
a baix del clot
i coses d'aquestes
i aleshores
ells prefereixen,
ja dic,
jo crec que d'una manera
molt raonada,
el ser molt curosos
i molt selectius
quan s'entra allí,
qui hi entra
i per a què hi entra.
No,
de fet ara
de la delimitació
i la musealització
de la tanca
està ben pensada,
pots veure
des de diferents angles,
és molt bonica
veure, no?,
sobre la pedra
les diferents canteres
que no només n'és una
sinó que n'hi ha moltes més
i llavors tal com s'ha deixat
el descobert
doncs es pot apreciar
i després,
doncs això,
el fet que puguis mirar
l'audiovisual
està molt bé
perquè entens
i coneixes tot el que s'ha fet,
no?
Sí, sí.
Seguirem així, eh?
No, home,
seguirem,
no amb edul,
sinó impulsant allò,
bé,
buscant sinòpsi, eh?,
buscant sinèrgies
entre actes literaris,
no?,
i actes de...
i actes i entorns patrimonials,
i ens deixem coses segur,
perquè...
Sí, sí, ara,
dius que es m'ha passat,
li vam fer la inauguració
de Lletres Llegades,
que és que parlem
del patrimoni literari
de Tarragona,
que vam fer una exposició
a l'Arxiu,
juntament amb...
col·laboració de l'Arxiu
i la Hemeroteca,
i és una de les exposicions
que en parlen,
precisament,
d'això, no?,
i que volem començar
a rodar properament,
i només ho deixo aquí, eh?
Molt bé.
Què ha dit?
No truca ningú de l'Orca, no?
Ah, no, no truca ningú.
No, dèiem, clar,
algú que recordés
o que li haguessin explicat...
Hi hagués alguna relació, no?
Sí, jo crec que si parléssim de Dalí
segur que algú se'n recordaria.
Sí, bueno,
jo l'agradaria i me'n recordo molt,
perquè vam fer el documental
i van investigar durant molts anys
i llavors...
Però això és una altra història.
No, però el tema de l'Orca
és el que dèiem, eh?,
que jo crec que si algú va estar...
Clar, estem parlant d'algú
que hauria de tenir ara
per que ho recordés
més de 90 anys,
clar, sí, sí, sí.
Perquè fa 80 anys,
per tant, si era joven
tenia 12, 13,
clar, més de 90 anys
hauria de tenir per recordar-ho.
Clar, és difícil.
Però si va estar amb l'Orca
segur que ho recorda.
Sí, segur.
Si va estar a prop de l'Orca,
segur, segur.
Segur, eh?,
perquè són d'aquelles persones
amb molta personalitat,
amb molta empatia
i que no deixen indiferent,
que ho deien, eh?,
entrava a una sala
i omplia la sala
i sol omplia la sala.
Sí, tenia un canvi especial
i podria ser sovint una...
persona molt passional,
tenia una gran cultura,
però era un enamorat
d'això, del folclore,
de la gent
i aquesta observança
que tenia,
doncs, omplia els llocs
i és veritat que en parla.
El Rosselló ho fa molt bé
quan en parla.
O sigui,
el Rosselló està documentadíssim.
Documentadíssim,
ha escrit els dos llibres,
o sigui que
em penso que n'ha parlat ja.
Doncs, sí,
Jura Maria Rosselló
que vam tenir també
en un dels espais de lletres
parlant precisament
doncs d'aquest any
l'Orca
amb tot el que gira
al voltant de l'Orca,
són moltíssimes activitats
d'aquí a la ciutat.
Avui parlem de patrimoni
amb el Museu d'Història.
El Museu d'Història
doncs crec que té
aquest perfil
doncs
de visitants
que són fonamentalment
familiars, no?
Bé,
va variant
durant l'any.
L'hivern
el gran gruix
de visitants
són grups,
grups escolars
i grups d'imxerso.
I a l'estiu,
en canvi,
doncs són grups familiars.
Ara funciona l'imxerso, no?
No,
deien que l'any que ve
que no...
Que ens han tret els russos
i l'imxerso i tal
ens faran baixar
l'estadística.
Però vaja,
el perfil en general
ve a ser aquest.
A l'hivern,
majoria de grups,
el que no vol dir
que no hi hagi
visites individuals,
però hi ha majoria de grups
i a l'estiu
s'inverteix.
Molt poquets grups
i
predominen
les visites familiars.
Encara és una gran
desconeguda,
Terragona,
amb la ruta a l'Orca,
parlant amb gent de fora,
sobretot de la Universitat de Granada,
que es van sorprendre moltíssim
quan els van portar
per tot el...
I hi ha gent de fora
que ve aquí
i quan veuen
els monuments romans
ens diuen
vostedes no saben
el que tenen.
I diem
sí que ho sabem,
potser no ho sabem explicar bé,
però saber-ho sí que ho sabem
el que tenim.
O treballs com el
d'ingeneria romana,
això és un gran
diguéssim,
un gran plus,
un gran punt d'inclusió.
A veure,
la incorporació
de les tecnologies
d'aquestes d'imatge
és absolutament imprescindible
i bona mostra
és això,
l'ingenieria romana,
l'aplicació
aquesta
d'imagen,
perquè el que nosaltres
hem d'intentar
és que el públic
no especialista
tingui la visió
de l'especialista,
és a dir,
un arqueòleg,
un arquitecte,
un no sé què,
un historiador,
quan veu
les ruïnes,
per als models
que ja té presents,
que ha estudiat,
que coneix i tal,
ja s'imagina
com era allò,
a nou.
I un públic
no especialitzat
ni en té l'obligació
ni té per què.
La nostra obligació
és intentar
reproduir
aquesta visió
de l'especialista
i això,
jo crec que
amb la incorporació
que estem treballant
molt ara per fer-ho,
de tecnologies
d'aquest tipus,
d'imatges en 3D,
de realitat
augmentada i això,
podrem aconseguir
que la gent
s'apropi més
a com eren els monuments,
vius,
amb gent dins
i amb les activitats
que s'hi feien.
L'aplicació
està disponible
per telèfon mòbil,
Imagen,
no sé si s'hi haurien
dues o dues o dues,
ara no recordo,
però si busqueu,
dues ses al final.
Imagen,
la busqueu
i us fem veure
això que deia el Lluís,
veure,
per exemple,
el pla de la seu
tal com és ara
i llavors
passar el dit
a la pantalla tàctil,
si ho poden fer
els vostres fills,
i veure'l
de com era fa 2.000 anys,
però veure-ho en moviment
a més a més,
perquè en aquesta aplicació
també veus
gent de l'època
del Fòrum Romana,
de fer gent
tombant per allà
de l'època.
Si es fa el cert...
Com te fa la idea,
jo vaig fer un viatge
fa 20 anys
per a Itàlia
i recordo que a Roma
vaig comprar un llibre
que m'encanta
i que ara
es veu obsolet,
es veu ja antic,
però és un llibre
de transparències,
o sigui,
se superposa,
com la guia
que hi ha arqueològica
que ho van fer,
se superposa realment
com era,
com la veus en realitat
i com era,
de manera viva.
I llavors
és un llibre fantàstic,
perquè clar,
veus totes
aquelles runes,
veus tot allò
i no t'hi pots imaginar
realment.
I d'aquesta manera
jo crec que ens estem
familiaritzant també
amb el patrimoni
tarragoní,
no?
I a més està assenyalant
una virtut
que és que ni que la tecnologia
quedi antiquada
si el treball
s'ho mereix
per viu.
És a dir,
que el que no es pot
és implantar tecnologia
perquè sí,
més pantalles,
més coses i tal,
sinó coses
plenament justificades,
de manera
que si inevitablement
aquell treball
envelleix,
continuïa tenint valor
pel contingut.
Però bueno,
això ja és una mica antic,
però segueixo veient
el circ
i segueixo veient
el temple
i mira que és interessant,
no?
El de la plaça
de la Font
també és molt
administratiu,
perquè veus
tot el...
l'amplada
de la plaça
no té res a veure
amb l'amplada
del circ,
exacte.
És molt més gran.
La plaça de la Font
és aproximadament
una quarta part
del circ.
Per tant,
era més ampla,
era més llarg...
De fet,
només és una part
de l'arena,
no?
És una part de l'arena.
La meitat seria
l'espina,
no?
I la resta...
Aproximadament,
les cases de...
Si mires cap a l'Ajuntament,
les cases de la dreta,
per allà estaria l'espina
i les altres
serien la graderia.
Bueno,
que hi ha
aquella
oficina bancària
que és un model
que és un model
de com es recupera
l'agraderia
i es pot explicar
com aquelles cases
estan fetes
sobre la volta romana
cadascuna d'elles.
Sí, sí.
Doncs ja ho veieu.
Busqueu, eh?
Imagen
amb dues S
al vostre telèfon mòbil
d'escarreu l'aplicació
i podreu veure
aquests monuments
i altres
tal com són ara
i tal com eren
fa 2.000 anys,
fa més de 2.000 anys.
i si no busqueu
l'Engeneria Romana,
la sèrie que està penjada
de Radio Trevisió
a la Carta,
a la Carta,
també poder veure
els documentals
imponent,
també impressionant
que van fer
que ja es va metre
ara fa alguns dissabtes
i que també és impressionant
de veure.
I més amb explicació,
que a més ho expliquen
i si tu, no?
De com han de parir en tot.
Sí, sí.
És fantàstic
que ha fet molt favor
a la divulgació
de Tarragona
aquesta sèrie,
aquest documental.
Doncs vinga,
avui n'hem parlat
i hem parlat també
d'aquestes activitats.
lletres i patrimoni,
per cert,
abans que marxis,
estan arribant
molts originals
pels premis de...
S'estan rebent.
El que passa
és que el pic més alt
és a partir del pont
o sobretot
al pont de la Puríssima.
És quan la gent
s'anima més.
I llavors,
el termini que tenim
és fins al 15 de gener
del 2016,
doncs clar,
hi ha treballs
com els del Vidal Alcubé
que la gent
s'hi espera a última hora
perquè és un projecte
i llavors
sempre s'hi esperen.
Els altres,
els tinets,
en rebent cada dia
moltíssims
perquè és narrativa curta
i és el més participatiu.
I de novel·les
anem fent,
portant un bon ritme,
però vaja,
com que ja ho sabem
d'altres anys,
sabent que la gent
espera una mica
a última hora
per presentar-los tots.
això és que s'ho rellegeixen,
abans d'entregar-los,
és que això
els escriptors
ho fan molt,
de rellegir.
Què passa?
Una vegada
m'ha explicat un escriptor
allò fora del micròfon
que ho ha deixat de fer
perquè deia que no acabava mai,
mai acabava.
Així que cada cop
que s'ho relleixia
o revisava
ni tornava a veure coses
i al final deia
prou.
Prou, clar.
Sí, sí.
Ja el deixo aquí.
Sí, sí, no.
De fet,
no esperem
tenir una participació
tan alta
perquè és que això,
el que ens va passar
l'any passat,
van tenir 116 novel·les,
van tenir gairebé 300,
perdó,
300 i pico,
305 tinets
i gairebé 20
Vidal-Salcó
projectes de traducció,
és moltíssim,
sobretot de novel·la,
o sigui,
cap altre premi
a nivell català
i a nivell estatal,
m'atreviria a dir,
assumeixen una participació
tan alta.
Per tant,
no esperem tampoc
anar cada any pujant,
vull dir,
no és aquesta,
no,
la finalitat,
però sabem
que és un premi
molt participatiu,
per tant,
doncs,
esperem.
això,
rebre'ls,
ara,
a partir d'ara.
Doncs vinga,
Teresa León,
gràcies per acompanyar-nos.
De res.
Que vagin molt bé,
ens veiem dissabte
al cirque,
m'ha passat una mica de por.
Sí, sí,
tant,
allà estarem.
I us al·lar també,
gràcies per com sempre,
el Tragona Història
i ens veiem d'aquí uns dies.
Adéu,
bon dia.