Fins demà!
Fins demà!
I toca més fer tertúlia, hem pensat aquesta setmana justament amb els editors, els editors de proximitat de casa nostra, els que hi fan possible amb la seva aposta més o menys arriscada, que el dia de Sant Jordi també trobem llibres de proximitat, llibres fets amb carinyo als estants de les parades i també a les llibreries.
Hem convidat per fer tertúlia diferents editors, com dèiem, de proximitat, els vaig saludant a tots i encara ens en falten.
Mireu, tenim amb nosaltres el Joan Rioner, Piscina en Petit Oceà, és el nom de la seva editorial.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Quants anys fa que tens l'editorial? Que funcioneu, dos, tres?
Que tenim uns tres anys i mig, aproximadament.
Va, sou els més jovenets, doncs, de la taula.
I som la canalla, sí.
Som la canalla.
Manel Rivera, Silva Editorial. Manel, bon dia.
Bon dia, m'agrada molt això d'editor de proximitat.
M'agrada aquesta expressió.
Kilòmetre zero, no ho sé.
També està molt bé.
Silva Editorial ja són dels veterans, eh, també, i dels militants, com el Josep Maria Oliver, Cossetània.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
Com anem, per valls?
Molt bé, aquests dies enfeinats, però és el que toca.
Enfeinats, sí, esteu tots enfeinats, però feu prou bona cara.
Sí, i tant.
Aquesta setmana esteu més tranquils? O ja és, vull dir, la feina ja està feta?
Els llibres de Sant Jordi ja fa un mes que els tenim acabats, eh, vull dir, com a mínim.
Ara toca promocionar-los també, perquè un cop s'acaba de produir-los, de fabricar-los els llibres,
no s'ha acabat la història, sinó que comença la segona part, diguéssim, eh.
Saludem també a dos habituals de l'Espai en Lletres, el Jesús Figueres de la Pell,
qui és el nostre crític recomanador literari.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Digue'ns avui dos, eh?
Sí, avui farem doble...
Doble recomanació.
Doble recomanació.
Sí, farem un llibre que no és novetat, que és Entre el cel i la terra,
que és el 2013, del Josep Santes Mases,
i un d'enguany, de l'any del 2015, Platja llarga, de Roser Guasc.
Tots dos d'Aroli Editors, que justament no hi és l'Alfred avui aquí.
Tenim per telèfon, m'acaben de dir que el tenim per telèfon.
Ah, d'acord, d'acord.
Ara, ara el saludem.
Alfred Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com anem per l'editorial?
Enfeinats, enfeinats aquests dies.
Enfeinats també.
Ara us preguntarem per les novetats.
De fet, si et sembla, començarem parlant de la teva llista de novetats,
la d'Arola Editors, i així ja et deixem acabar de fer feina.
Deixem però abans que presenti el Joan Cavaller, tècnic de cultura,
i una mica el mestre de cerimònies també d'aquest espai.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem amb un apunt sobre el que va passar dissabte, Joan, a la Casa de les Lletres.
A la Casa de les Lletres hi va haver una jornada de portes obertes,
que era un format nou que vam provar,
perquè durant aquell dia hi hagués diferents activitats,
però sobretot al migdia vam fer la recepció que anualment es fa al sector literari.
Aleshores, allí ens vam reunir autors, editors, llibreters, etc.
I va haver els parlaments habituals, la tinent d'alcalde de cultura,
en aquest cas com a novetat l'Escola de Lletres,
i la Rosa Guàs com a representant del col·lectiu d'escriptors.
Què tal la sensació en general de com va anar?
Respecte també a l'any passat, que era la novetat, no?
Estrenava en Casa de Lletres.
Sí, l'any passat estrenava en Casa, en guany ja la teníem, representa.
Hem de continuar veient quin és el moment més adequat.
Jo crec que la idea està bé,
però hem de parlar amb més antelació als diferents agents,
perquè ho tinguem en el calendari el dia.
S'ha produït un fet en guany que jo crec que és saludable,
però que és que diferents empreses i institucions
han pensat en aquesta idea.
Per exemple, el dissabte mateix,
Arola feia, amb motiu dels seus mil, que no són pocs, mil llibres,
feia també una mena de jornada intensiva al refugiu del Port.
I avui la llibreria La Capona fa també una trobada amb escriptors
i signatures i coses d'aquestes.
Vull dir que és un format que sembla que altres persones i empreses hi han pensat.
I aleshores, per evitar tanta coincidència,
ens haurem de, suposo, parlar i pactar i acordar prèviament
quin és el dia més adequat per fer això i que tothom vagi bé.
Sou conscients que a partir de divendres ja no passarà res a la ciutat de llibres?
Ja no se'n parlarà?
Això també...
Comencem la crítica, que fins ara hi havia aquí massatges.
Ara comencem la crítica.
Això dependrà també molt dels mitjans de comunicació.
Que tinguin clar que la cultura i els llibres i la literatura
i la lletra impressa, electrònicament i en paper, és una cosa important.
Llegir és un acte central de la cultura.
I a més, és divertit.
I a més, estimula l'esperit crític.
I llavors, moltes vegades, els mitjans de comunicació,
no vosaltres, periodistes, els que manen i tot això,
és més important altres coses.
Que si un polític li diu una altra una cosa i contesta,
si un futbolista s'ha trencat la cama o no se l'ha trencat,
llavors està bé, que surti de tot.
I l'economia, el món també són els números,
i la ciència, l'educació.
Però és que la cultura és importantíssima.
Ja sabem que ningú, ja sabem que la indústria cultural no és molt forta,
però que existim, i a la gent li interessa.
Quan es fan programes de llibres a la ràdio i a la televisió,
tenen molta audiència.
El que passa és que a vegades es posen uns horaris,
jo me'n recordo d'aquell tan famós, no dic pel personatge,
Sánchez Dragó, que lo feien per la nit, molt per la nit.
La gent lo sentia i lo escoltava,
però demanava que els directius ho posessin a una bona hora.
I ja acabo que m'enrotllo.
Hi havia un programa apostrof a la televisió francesa
que era el programa més seguit de la televisió a França,
i era de llibres.
Però llibres, no només parlar dels llibres,
de nosaltres, de l'editorial, de l'autor,
sinó que està connectat amb la vida.
O sigui que després del 24...
Seguis la vida.
Seguis la vida.
A veure si és veritat.
Doncs bones notícies pel que fa, no?,
amb aquesta recepció d'autors a la vida del públic, també.
Com?
Perdona, digues, digues.
Ja que has fet aquesta pregunta i Manolo ha intervingut en aquest sentit,
jo crec que tots plegats ens hauríem de fer el plantejament
d'una crema de tots els barcos,
un permís, per Sant Jordi.
Començant pels editors i els autors.
Hi ha molts autors que de vegades tenen la il·lusió de ser a Sant Jordi,
a les parades de la Rambla,
i demanen als seus editors,
va, a veure, fem un esforç i que per Sant Jordi estigui el llibre.
De vegades això és cosa que fa l'editor.
I aleshores resulta que per Sant Jordi
hi ha una invisibilitat total de molts llibres,
de molts llibres perquè per Sant Jordi,
desenganyem-nos, és molt publicitat.
I per tant, hi ha sobretot el predomini de llibres
que tenen molt de màrqueting al darrere,
sigui per premis, sigui per mitjans de comunicació, etc.
Per tant, estaria bé que penséssim en diversificar el calendari
i potser en buscar algun altre tipus de data
per llibres de proximitat.
Ah, doncs mira, no està malament,
ho podríeu impulsar, no?
Sí, sí, una idea que...
El Sant Jordi i Tarragoni.
Jo m'apunto, eh?
O sigui que...
I trobar la data.
Això no ho fa ni la lliberia sols,
ni Cultura i lletres de l'Ajuntament,
ni la responsabilitat que tingui la Generalitat
a altres estaments públics,
afecta tot un sector.
Però té un efecte reduplicant.
L'altre dia, el Ferran Mascarell,
que va venir al Consell de Cultura de la Generalitat,
ho deia, la cultura té un efecte econòmic
que no es mesura, després no es medeix, no?
Que no se mide.
Jo, com soc una mica catalús andalà,
a vegades m'agrada, costa traduir, no?
Tu fas una cosa i això té un efecte,
no ho sé, una tarraco viva, per exemple.
o un festival de música contemporània a Barcelona.
Això venen milers de visitants.
Això és economia, també.
O sigui, la cultura, a més de ser una cosa espiritual
i tot això, és economia.
Això era la seva tesi central,
que estava totalment d'acord.
Llavors, Sant Jordi és veritat, Joan,
que és un excés.
És un excés que ho portem cadascú com pot.
Com podem.
Però està bé, és una festa que, a més,
copien fins i tot al Japó.
O sigui, està bé, no molesta.
Nois, després continuem amb els adalats,
una mica de base, que teniu totes les editorials
i els que us dediqueu a aquest món.
Però primer, si us sembla, fem la part descriptiva.
Una mica de llistat dels llibres.
No tots, no ens hi cabran tots,
però sí dels que traieu aquests dies
i els cuideu una mica, els porteu en cotofluix.
Comencem amb Arola, que el tenim al telèfon,
l'Alfred Arola, i així ja el deixem, l'alliberem.
Alfred Arola, com estem per a l'editorial?
Jo veig aquí un catàleg immens, enorme.
Bé, és un catàleg, com més o menys cada any,
una cinquantena llarga de llibres,
però tampoc em va enganyar la gent.
És de Sant Jordi, Sant Jordi.
I tots els llibres que hem tret,
és el Sant Jordi passat.
Molt bé, amb temàtiques molt diverses, eh?
Sí, perquè nosaltres,
com que estàveu parlant,
de ser una editorial tarragonina,
creiem que han de donar veu
a totes les disciplines que fan,
que hi ha gent que fa coses aquí a Tarragona, no?
I això ho hem fet des del principi,
creiem que és important.
Creiem que també ens hauríem de,
perquè el que estàvem dient tant el Manolo com el Joan,
que són persones sàvies i saben el que viuen,
però jo crec que, a més a més,
afegiria que s'haurien de descomplexar una miqueta.
Si això passés a Girona, per exemple,
la mirada és molt més segura
i, en canvi, aquí té raó.
Crec que no ens ho creiem ni nosaltres,
que tenim gent que fa coses molt bé fetes.
Què destacaria?
Em digues alguns títols, Alfred.
O algunes col·leccions que continuen,
que en veig moltes, també.
Sí, jo destacaria, així, un llibre general
per tots els públics i per tots els terragonins.
És una història de terror en imatges
que és de les fotografies que va fer la saga Chinxilla
durant el segle passat.
Aquest és un llibre que crec que pot funcionar molt bé per Sant Jordi.
això en quant a llibres d'imatges i llibres de reunir,
en quant a llibres de narrativa,
destacaria en català
«Cent dòlars i una cabra» del Francesc Valls
i «Viatjant amb cendres» de la Natalia Rodríguez.
I en castellà destacaria «La jugada perfecta»,
que és una traducció d'un alemany,
del Herbert, ja no recordo el nom,
disculpeu-me,
però que és un gran llibre, una gran novel·la,
i de poesia destacaria «La platja llarga» de la Roser Guas,
que crec que és un gran poeta,
i mantenint-lo sempre amb la nostra línia de teatre,
que anem per tant fort.
Herbert Gensmer.
Gensmer.
Gensmer, sí.
D'acord, gràcies, Joana.
La col·lecció de teatre, com dèiem,
de fet, continueu, no?
Algunes col·leccions que es veuen nodrides,
especialment la de teatre es veu bastant nodrida.
Sí, no sé si per bé o per mal,
m'assembla que som pràcticament els ulls
que hi tenim teatre ara aquí en català, a Catalunya,
i això, vulguis o no, ens ha donat més canxa,
i per tant estem editant tot el que es fa per aquí
i que sigui interessant.
Alfred, abans de deixar-te anar, ja ens he dit alguns títols,
de fet, a molts dels vostres autors també els tindrem el dia de Sant Jordi,
intentarem tenir-los durant aquesta setmana,
o per Sant Jordi i la Rambla,
perquè ens expliquin de què va cadascun dels seus llibres.
però, en general, com està aquest Sant Jordi 2015
per l'editorial Arola?
Diferent de l'any passat?
No sé, com el veieu enguany?
Diferent de l'any passat, no,
perquè jo crec que el cas de Sant Jordi més o menys és molt repetitiu.
Jo, amb els anys que portem com a editors,
la veritat és que no he vist Sant Jordi dolents.
Crec que és una festa que la gent surt al carrer,
sí o sí,
s'hi cauen setmanes antes, s'hi cauen domenges,
s'hi cauen un dia laboral.
Per tant, que crec que si no fa un xàfec
d'aquells que no es pugui sortir al carrer,
la gent serà un Sant Jordi bo, com tots.
Més enllà, però, del 23, Alfred,
és a més carrer a nivell editorial.
Com arribeu amb aquest Sant Jordi?
Home, arribem amb la llengua fora.
Hem de ser francs,
perquè portem molts anys de crisi,
hi ha una crisi econòmica molt potent,
i, a més a més, el món del llibre
està experimentant canvis molt ràpids,
quedant ràpids amb la tecnologia digital,
però part de la tecnologia digital també el concepte de llibre,
que jo crec que està passant a ser més un bé de consum,
on la publicitat hi té una incidència importantíssima,
on juguen els poders fàctics d'una manera cada vegada més escandalosa,
i la vessant més cultural jo crec que està deixant-se una mica de banda
i cosa que m'ha entestat,
i crec que estem retrocedint a marxes forçades,
francament és el que penso.
Doncs ja us deixes un punt de debat per continuar a partir d'aquí.
El Jesús Figueres et volia fer una pregunta.
Sí, el Fèlmur, et volia fer un petit comentari.
Jo tinc un encàrrec de la Casa de les Lletres
per fer petits comentaris cada setmana sobre una novetat, un llibre,
i em trobo que, bueno, això és un tema que he parlat amb el Joan,
em trobo que a les editorials hauríeu d'enviar les novetats que teniu,
el Joan, perquè me les faci arribar a mi,
perquè jo ara justament, això és una anècdota,
però que sigui que ho vull comentar,
jo ara presentaré dos llibres d'Arola,
i els dos llibres d'Arola me'ls he comprat jo pagant de la meva butxaca.
Però no em sap greu comprar llibres, diguéssim,
però si fas una fanyeta, ni que sigui...
Això al final, jo sempre arribo al cap de mes i faig números,
i dic, això m'ha sortit car, de quartos i de temps.
I llavors dic, no, això és una crida...
Això és militància pura.
Mana?
Això és militància pura i dura.
Sí, llavors sí que jo penso que ara,
a més a més hi he pensat avui,
a totes les editorials que dieu de proximitat, no?
Doncs de fer aquest esforç,
de fer arribar a la Casa de les Lletres les novetats,
i llavors el Joan dona joc,
que és un home que dona molt de joc,
i dius, bueno, avui presentem això,
podríem presentar això, això, això o altre,
i llavors tot va una mica més bé, diguéssim, no?
La promoció, la promoció.
Em prenc nota.
Gràcies, Alfred, gràcies.
Em prenc nota i intentarem que arribin.
Gràcies.
El problema és que tenim poques mans
per tantes tecles que s'han de tocar, sabeu?
i, però bé, procurarem esmaneu.
La promoció també és una de les facetes, no?,
en el món editorial, que jo suposo que us plantegeu.
Bueno, i que cadascú gestiona com vol o com pot.
O com pot, clar.
O com pot.
Exacte.
Clar, i la relació després amb les llibreries i tot plegat.
Alfred Arola, mira, et deixem, si vols,
moltes gràcies per atendre'ns aquesta estoneta,
per parlar-nos de les novetats.
Gràcies a vosaltres.
Contactarem amb els vostres autors també
per convidar-los per Sant Jordi.
Molt bé, doncs molt amables.
Moltes gràcies, Alfred.
A veure.
Ens ha deixat l'Alfred un munt de tema sobre la taula
per parlar-ne.
Ell deia que els llibres cada cop són més un bé de consum.
Entenc que això vol dir, doncs,
que té més importància el format,
després obrir el tema dels altres formats digitals...
No ho sé, per on comencem, nois?
Però no ho ha estat sempre un bé de consum al llibre?
Jo crec que sí.
Jo diria que sí.
Vaja, jo pregunto.
Jo ho he entès.
El que passa és que, clar,
és un tòtem de la nostra cultura,
té un valor especial,
és un dels grans invents de la humanitat.
Quan inventa la imprenta,
l'orfebre d'Alemanya,
que el Gutenberg,
va haver-hi una revolució.
És a dir,
la cultura ja no estaria només
als palaos i als monestirs,
sortiria fora.
Fins i tot el primer llibre,
se'n recordeu,
era la Bíblia protestant de Lutero,
que va ajudar a difondre aquestes idees.
És a dir,
és alguna cosa més.
Però hi ha molts objectes,
no només amb el llibre,
el disc també ho era.
Mira,
el disc, en canvi,
la revolució digital,
fins i tot l'ha fet més que nosaltres.
Nosaltres resistiríem
i hi haurà gent
que llegirà en paper tota la vida.
Això ho tinc ja.
No he encarregat
a cap empresa d'enquestes,
jo faig les meves pròpies enquestes.
Però, clar,
tampoc és tan important.
Jo crec que sí,
que és un bé de consum.
Seguim fent llistes,
doncs vinga.
Consum intel·ligent.
Intel·ligent o intel·lectual.
A veure,
anirem intercalant temes que surtin
amb sobretot el que ens interessa molt saber,
que són les vostres novetats.
Joan.
Hola.
Piscina, un petit oceà.
Molt bé.
Piscina, un petit oceà.
Poca lletra i molta il·lustració.
Bé,
la lletra justa.
O de vegades procurem dir
el màxim amb el mínim.
Explica'ns quina filosofia.
Hi ha llibres amb molt de text, també.
Quina filosofia porteu?
Bé, doncs som un projecte
amb editorial, petit.
Diem que som un projecte,
perquè amb una editorial
encara no ens atrevem a definir-nos com a tal,
que anem molt de la mà
amb un grup de teatre,
de Tarragona, també,
i moltes de les històries
que fa el grup de teatre,
doncs les passem a conti il·lustrat,
on, efectivament,
la importància del text
es combina amb la importància de la imatge.
Mirem de fer llibres subjectes,
on, efectivament,
el llibre tingui
en sum valor,
doncs, per el que és,
doncs, com a llibre, no?
Potser mirem de fer llibres bonics,
però que diguin coses interessants,
i que es puguin llegir,
però que també es puguin mirar.
presentem dues novetats,
un és aquest,
que ja se'ls passo per aquí,
perquè vosaltres,
que podeu,
doncs el podeu tocar també,
que es titula
Inventari de contes.
És que jo crec que els vostres llibres, Joan,
són l'estereotipo,
o són la màxima expressió
d'això que dèiem ara, no?
El llibre com a bé de consum,
com a objecte,
diu, els podeu tocar,
realment són una edició acurada,
cuidada, estètica,
això és impossible,
no és el mateix,
això amb un e-reader.
No es pot passar, això?
Jo crec que no.
D'aquí 20 anys no,
sé què és el que s'inventaran,
però ara de moment no.
És important, això de veure'ls tocar-los.
Inventari de contes.
Sí.
És una de les novetats.
Aquest és un recull de 24 històries,
n'hi ha de 24 contes,
n'hi ha de curts,
n'hi ha de més llargs,
hi ha contes poema,
hi ha contes per pintar,
hi ha contes absurds,
i fins i tot hi ha contes
tan tan breus
que amb el títol en tenen prou
per explicar-nos una història.
Bé,
m'està il·lustrat per el Julio Liau,
que és un noi molt, molt jove,
i està escrit per el Joan Mitjons,
que és un escriptor nascut vora el riu Corp,
de la Conca de Barberà.
I bé,
la segona novetat és aquest altre,
i es titula L'amic,
il·lustrat també per una noia molt, molt jove,
la Berta Artigal,
que amb dos il·lustradors
són alumnes de l'Escola de l'Art,
d'aquí a Tarragona,
i aquest està escrit per la Joana Pijama,
que és una escriptora nascuda a Rio de Janeiro,
però que treballa per aquí a Tarragona.
I aquest sí que,
més que un recull de contes,
aquest és un únic conte,
és un álbum il·lustrat,
on el pes de la imatge i del text
aquí sí que són exactament iguals.
I com a novetat,
hem fet una segona edició
d'un petit clàssic ara ja nostre,
que és el de Formigues a la cuina,
de Marta Contreras.
Sí, sí, sí.
Segona edició ja?
Sí, sí.
I una editorial,
l'edició en Vella Terra,
ens l'ha trobat el castellà.
Ah, sí?
Formigues a la cuina?
Sí,
però amb un entretítol que és
Ormigues en la cocina.
Ai, mira,
que ben traducit.
Està molt ben traducit.
Ho hem trobat.
Explica'ns una miqueta
de què va cadascun
l'inventari de contes.
Doncs l'inventari de contes
és un recull de 24 històries,
n'hi ha 3 que són pròleg,
però que funcionen també
en forma de conte,
i 21 històries,
n'hi ha de més breus,
n'hi ha de més llargues,
però on se proposa
una lectura com a joc.
I on sí que s'aconsella
és que la lectura
que sigui compartida.
Com que sembla que són llibres
que estiguin destinats
a públic més infantil,
tot i que creiem que no,
són llibres que funcionen
tant per nens com per adults,
per tietes,
per avis,
per gent soltera
de 21 anys.
i el que sí que aconsellem
és que la lectura sigui compartida.
I si és amb nens, millor, no?
Perquè s'estableix, doncs,
un diàleg i una comunicació
entre l'infant i entre l'adult
de preguntes que són recíproques
i de reflexions que són sorprenents,
tant del petit com del gran, no?
Perquè sí que és veritat
que hi ha alguna paraula
que el petit no pot entendre,
doncs li ho pot explicar el gran.
Però les conclusions
que treuen els petits,
si més no,
són més divertides,
això sempre.
Escolta, i l'amic?
L'amic?
Amb aquestes il·lustracions tan...
De la Berta Artigals,
molt...
Tan acolorit?
Sí, sí.
Mira,
com que fem llibres de dos en dos,
no sé si es plaquem seran els bessons,
mirem que siguin
com més diferents possibles, millor, no?
Si com inventari de contes
és un llibre que a nivell visual
és molt neutre
i amb molt predomini de blanc
i amb molta pàgina avui,
doncs en aquest sentit,
el de l'amic vam anar a buscar
un llibre amb molt de color
i per això
l'hi vam encarregar
a la Berta
perquè sabem
que té una paleta
que és la color
molt, molt, molt viva.
Molt viva.
I de què va?
Bé,
doncs és una història
que parla sobre coses importants
des del punt de vista
d'un nen,
sobre coses
com l'amistat,
sobre coses
com l'amor
i sobre coses
com la traïció.
Perquè no perquè siguin nens
doncs els hem de destinar
històries per nens, no?
Vull dir que els nens
es fan preguntes
contínuament
i el que intentem
és fer llibres
que els ajudin
a fer-se més preguntes.
I Formigues a la cuina
doncs és una història
més clàssica
sobre un esdeveniment
que pot ser quotidià
però que potser ens han trobat
tots a casa nostra, no?
Que és el fet
que te trobis
una fila de formigues
que apareix a casa teva
i quina reacció
té una nena
que la seva màxima característica
és que és molt curiosa
i bé
i que no s'ho explicaré
aquí al final
perquè nosaltres vetllaríem
però sí que us anunciaré
que estem preparant
ja una segona
és com el Rambo
o com el Rocky
que estem fent
com el que és una segona part
que es titularà
Formigues a l'aspirador
també
sí
una mica gore
no, bueno, no
potser un final feliç
ni que acabin d'ins
doncs aquests són els tres títols
que trobareu
a part dels ja publicats
per part de piscina
un petit oceà
quants en teniu ja en total?
set
set llibrets
molt bé
us va anar molt bé l'any passat
recordo per Sant Jordi
l'any passat
com han dit per aquí
que és un dia important
però que hi ha vida
després de Sant Jordi
i és important
tenir-ho present
que s'acaba el dia 24
però que els llibres
segueixen
i a la ciutat
ja se fan esforços
hi ha la tardor literària
i altres esdeveniments
però
quan vaig cap a les llibreries
em diuen
Joan
recorda que hi ha vida
després de Sant Jordi
que no ho concentreu
tot aquí
però
si més no
és com més feina tenim
de presentacions
d'anar a explicar els contes
o de
distribuir
seguim endavant
vinga
que com sempre
ens hem quedat sense massa temps
ràpidament
Cossetània
Josep Maria Oliver
resumeix-me les
vintena llarga
de novetats
per Sant Jordi
sempre costa
resumir tot
i cada un dels llibres
hi tens una estima
i dius
com ho resumeixes
jo ara
estava pensant
en la idea
que ha anat sortint
perquè a vegades
sembla que
qüestionem
Sant Jordi
perquè
Sant Jordi
hauria de ser
tot l'any
en el sentit
que l'estima dels llibres
i que el llibre
agafi un protagonisme
està molt bé
que es agafi tot l'any
però si no existís
l'hauríem d'inventar
això també ho hem de tindre clar
és molt important
que tinguem un dia
que més val tindran un
de dir així
i que no pas
no tindran cap
però vaja
les editorials
ja ho sabem
també hem de posar els esforços
perquè
això sigui tot l'any
ha anat molt bé
que el Joan
m'ha agradat molt
que digués el Joan Cavaller
que a vegades
als autors
se'ls ha de convèncer
també
agraeixo aquest cop de mà
perquè a vegades costa
que a vegades
passa més desapercebut
un llibre presentat
sobretot
aquests llibres de proximitat
presentat per Sant Jordi
que no presentat
el maig
o el juny
o presentat
en un altre mes
nosaltres això
ho tenim
bastant clar
i
bé
com a anècdota
un dels llibres
que és una de les apostes
fortes
d'aquest Sant Jordi
per nosaltres
que és una coedició
amb TV3
que és del programa
Ja t'ho faràs
però el cas és que
aquest mateix cap de setmana
anem a una fira
de productes fets a mà
a promocionar aquest llibre
ja serà el post Sant Jordi
però
el post Sant Jordi
immediat
voldria parlar
dels altres llibres
també vull fer esment
de llibres de més èxit
d'aquests que
figuren a les llistes
dels més venuts
com el de cuina
de divendres
també coeditat
amb TV3
o sucs verds
font de salut
bellesa i benestar
que també figura
en el rànquing
de llibres
amb més èxit
però potser
em centraré
en aquests
de més proximitat
per exemple
el que
el llibre
ens farem humans
d'Eudal Carbonell
del qual
és un llibre
que estem molt
molt contents
d'haver publicat
amb el subtítol
d'Un homo sapiens
amb consciència crística
d'espècie
vull esmentar
també
que per exemple
tenim la col·lecció
de 100 en 100
i bé
evidentment
és una cosa
que com a tema
no és tant
de proximitat
però per exemple
ens trobem
un dels títols
que és
100 jocs de màgia
del mag Gerard
d'un tarragoní
amb aquesta mateixa col·lecció
també presentem
aquest any
100 moments estel·lars
de la ciència
100 motius
per ser independentista
100 qüestions
d'economia
d'un altre tarragoní
que és Agustí Sagarre
professor d'aquí
de la Universitat
Rubí i Virgili
o un llibre també
de cuina
d'una torranca
de torranbarra
que és la Neus Moya
que és 50 receptes
amb cupcakes
aquest he sentit de dir
que és el primer
que hi ha de cupcakes
n'hi ha un munt
n'hi ha mil
però és el primer en català
pot ser?
ah
sí
em sembla així
l'altre dia
la presentació
em sembla
sí
exactament
així és
també de cuina
unes tarragonines
gent de les nostres comarques
que és l'home
el malà de la cuina
més de 100 receptes
que té
fetes per Mireia Jordana
Bet Carbonell
i Nani Nolla
que és la fotògrafa
els fruits saborosos
possiblement ho són
i són les
els fruits saborosos
sí
és l'empresa
l'empresa
i ben coneguda
de malades
de proximitat
doncs això
sí
efectivament
i
anem passant
pàgina
per exemple tenim
Barcelona
50 meravelles
del modernisme
l'autor és la
Tate Cabré
que és una
rosenca
i
això és una
passada ràpida
després tenim
tenim els llibres
del
del
Patufet
el
Patufet i les
tradicions
n'hem tret
n'hem tret un de nou
però a més a més
n'hem tret un
els autors són
el Ballen
Roger Roig
i el Tarragoni
o a Prades
i ara n'hem tret un
que és en format
àlbum
que és
Patufet
on ets
tipus Wall-E
és la versió
Patufet
del Wall-E
exactament
sí
és la manera
d'entendre
sí
efectivament
en general
línia continuista
apostant
també com dèiem
des de Cossetània
pels autors
del territori
i també
per altres
contents
de com
heu arribat
a Sant Jordi
de com es preveu
la diada en guany
contents
contents de moment
els
a veure si tenen èxit
eh
sí
sí
ni que costi
a vegades ser optimistes
jo crec que hem de ser optimistes
eh
tot i les dificultats
que no
encara que hi hagi ministres
que diguin que la crisi ja està acabada
a veure
encara són moments difícils
però el llibre
per pocs diners
ens dona moltes oportunitats
de ser feliços
jo crec que ho hem de saber
transmetre
seguiu encara
les editorials
com explicàveu l'any passat
que la tendència ara
és fer edicions més curtes
sí
sí
sí
evidentment
i si convé ja
reeditem
això ho permet la tecnologia digital
hi ha dos tipus d'impressió
offset
que és la tradicional
més qualitat fins i tot
i la digital
que ha arribat a molta qualitat
i tu pots fer ràpid
una reedició
de 50
100
200 llibres
o un cor raonable
no
hi ha coses que han millorat
la tecnologia
els preus
de producció
són més barats
molt bé
Silva
t'he deixat pel final
Manel
perquè aquest hombre
tindrà cheixa
i avisa'm
que t'hi quedi poc
perquè jo
enrotllo
vinga
5 minutets
oh
a mi em sobrarà
a més que me'ls porta
ja me'l recordo
els porta físicament
a mi m'agrada parlar
molt de mi mateix
encara que no ho sembli
tothom parlem
de nosaltres mateixos
però el Sant Jordi
també serveix
a les empreses
perquè els autors
acabin
i les autores
acabin el llibre
perquè si
és com els premis
si no tens un termini
se te pot allargar
la veritat
Pep
que passa això
i el temps nostre
val diners
o sigui
val diners
està en una empresa
cultura
llavors no acabes
no acabes el llibre
el Pep i jo
compartim
el Pep de Cosetània
Pep Oliver i jo
compartim
que estan embarassats
no?
estan embarassats
però cert
que la paraula
ditava
el llatí
donar llum
és una cosa
que repeteixo
totes les presentacions
la paraula
editar
prové
termològicament
donar llum
doncs els autors
estan embarassats
suportem
amb els seus nervis
fent de quatxers
és gairebé heroic
per això
hi ha pocs editors
a les comarques de Tarragona
hi ha poquíssims editors
en premsa editorial
per què?
perquè és difícil
ser heroic
t'ha d'agradar molt
nosaltres
que hem arribat
no tant com a
a Rola i Cosetània
perquè fent també
tasques de comunicació
nosaltres hem fet ràdio
hem fundat emissores municipals
fent premsa
fent webs
això sí
el diner se va tot
en els costos
tot això
del temps
i el personal
i tot això
editen de tot
de tots els gèneres
com a Rola
i com a Cosetània
estan més especialitats
rioner
però no sé com serà el futur
i molt macos
ara tenen una prestància
molt bona
quina enveja
nosaltres
procurem combinar
qualitat
però també
un cost raonable
i un preu de venda
al públic
a la gent
que sigui assequible
jo soc una mica
així
de no pujar
el preu
llavors
comencem
per la poesia
abans editava més poesia
però aquest llibre
és especial
tens complet
obra poètica
1971-2014
de Francesc Rosqueral
que oficialment
és el cap d'inspecció
de la Generalitat
però que és poeta
i molta gent no ho sap
i té una obra dispersa
molt gran
i és membre
integrant
del col·lectiu
Espiadimonis
la van fundar
amb la Olga Sirinax
i l'Emili Carles Molina
i altres
i era un grup
que se reunia
un col·lectiu de poesia
que publicaven llibres
col·lectius
i que
són els grups
de referència
l'altre era la gent
del Llamp
que per ser
el Joan Cavalli
era un integrant important
de la gent del Llamp
que no sé si continua
bueno
el Llamp
continua
les col·leccions
però no sé si
com a col·lectiu
continuem
bueno
el temps ha passat
d'això fa
gairebé 40 anys
30-40 anys
poca broma
poca broma
deu-n'hi-do
deu-n'hi-do
deu-n'hi-do
del 82
bé
el Francesc Roig
hem reunit
tota la seva obra
completa
i aquí està
temps complet
el títol és
idea d'ell
després
hi ha un autor
de Reusen
que viu a Barcelona
que es diu
Vicenç Bernet
i ha fet
dos llibres
un en català
i un altre en castellà
en l'estat editorial
és bilingüe
alguna vegada
fent alguna cosa
en italiana
anglès
però poca cosa
un es diu
una novel·la
que es diu
Relàmpagos i l'alma
i un altre
Les vores del foc
que són relats
ho van presentar
a Barcelona
jo com
hi ha coses
que li dic
i a vida
després de Sant Jordi
ho presentarem
també aquí
a casa nostra
no sé si a la Capona
o a una sala
i a Reus
ho presentarem
per aquí
el escateràtic
de literatura
allà
a Barcelona
era a mi
meu
perquè això també
se basa molt
la relació personal
un altre grup
que era important
va sortir després
en la revista
que era de la universitat
ell era un integrant
d'aquesta revista
bé
una sorpresa
una consellera
o regidora
de Tarragona
Victoria Pelegrín
callada calladament
me la van portar
a una novel·la
d'una manera
així humil
es diu Xenay
la van presentar
l'altre dia
al Palau de Congressos
no acostumo
a presentar llibres
al Palau de Congressos
però ella volia
fer-lo allí
va ser un acte
molt maco
molt entrañable
ella no es repeteix
com a consellera
i un llibre
que és d'aventures
d'amor
amb les novel·les de sempre
com eren les del segle XIX
Xenay
és madràs
en la ciutat índia
després passem
a la divulgació
no he portat tots els llibres
he fet unes
25 novetats
però no
no m'ha donat temps
a portar-les totes aquí
un llibre
que jo crec
que quedarà
bona vista
una biografia social
l'autor
és Federico Bardagí
o Federico Bardagí
Bio Tarragona
ha viscut a Madrid
és un antropòleg
de l'escola d'antropologia
de Pujadas
del Prat
de tota aquesta gent
de comelles
de la universitat
van fer un llibre mític
fa 30 anys
que era
els barrios de Tarragona
que tothom copia
tothom consulta
perquè quan vols saber
la història
de Torrefort
a Bona Vista
has de consultar-lo
has de consultar-lo
està esgotat
algun dia
l'actualitzarem
algun dia
l'actualitzarem
a veure
ell és una persona humil
però que treballa molts anys
en això
és un llibre
de més de 400 pàgines
a imatges
milers de referències
és un llibre
serà un llibre referèntia
el vam presentar
l'altre dia
a Bona Vista
se va convertir
en un acte emocional
i maquíssim
perquè aquesta gent
que també construï país
que construïs la ciutat
que construïs la seva pròpia casa
també vol ser reconeguda
Bona Vista
és un barri
amb molt de carisma
vam en les lluites polítiques
més fortes
de la transició
fins i tot
venien els digents comunistes
Carrillo
Camacho
tenien unes precarietats
no tenien aigua
no tenien
s'ha fet molta feina
la democràcia municipal
a Bona Vista
primer pels propis veïns
i després
per la sensibilitat
de l'Ajuntament
però a nivell d'estudis
a nivell
és un anglicisme
a l'àmbit de l'estudi
no s'estudia
sempre estudien
els centres de les ciutats
i el segle XVIII
i la burgessia
i la noblesa
i el comerç
i tot això
i els barris
també existeixen
les perifèries
també existeixen
i hi ha gent
que té moltes històries
interessants
que comptar
perquè la cultura
a vegades
moltes vegades
la cultura
és la cultura
del poder
i la cultura
no és només
la cultura
del poder
sinó
és la cultura
de la gent
bé
continuo
ja me fa pressa
un mes
vinga
ara telegràficament
el Pilar Caminant
de Joan Boronat
un fenomen tarragoní
no hi havia cap llibre
del Pilar Caminant
i Tarragona
és destacada
recul
Antoni Jordà
tota la seva obra
petita
reunida
conferències
pròlegs
tot això
una memòria
Cinta Belmunt
petjades tarragonines
a Catalunya
biografia
de Miquel Barberà
feta per una periodista
Cinta Belmunt
i un llibre reusenc
però interessant
perspectiva de gènere
en veu de dona
política municipal
i dones a Reus
des del 79
a 2015
d'una periodista
els periodistes
són bons escritors
estan acostumats
a escriure a més
d'una manera molt àgil
i entreguen a termini
és que tenim molt de temps
tenim molt de temps llibre
ja està
ja està
molt bé
uf
mira i encara no han sobrat
100 minuts
fins a la una
a veure en general
perquè clar
potser és la pitjor setmana
també per portar-vos
per parlar del món editorial
perquè com que hi ha tanta cosa
de què parlar
i a mi m'agrada molt
tirar cap els temes generals
us deixeu la pell
en la promoció
heu o no
vull dir la promoció
o la signatura pendent
o el que us treu molta energia
per aquí s'ha insinuat
el tema dels autors
dels escriptors
no?
que els heu d'anar estirant
la relació entre l'editorial
i l'escriptor
com ho porteu
amb els llibreters?
o sigui
l'altre pas
que seria el vostre llibre
a les llibreries?
o el vostre llibre
a l'abast del públic?
nosaltres hem de tindre clar
i hem d'esforçar-nos
i ho estem fent
cada vegada
que
formen part
d'una mateixa estructura
o sigui
els llibres
a vegades
sobretot
els llibres
que dèiem abans
de quilòmetre zero
hi ha el costum
d'una tradició
mira
de pensar en el dia
de la presentació
i començar
pensant en el dia
de la presentació
i a partir d'aquí
fer el llibre
i veure si el llibre
pot estar en aquesta edat
i no, no
quan el llibre
està fet
s'acaba
la primera part
del llibre
diguéssim
però en queda una segona
que és importantíssima
que és tota la seva promoció
que és que el llibre
sigui els llocs
que es distribueixi bé
i que totes aquestes baules
de la cadena
doncs han d'estar
han d'estar ben rígides
però flexibles
i les llibreries
formen part
d'aquesta mateixa cadena
on som els editors
ho hem de tindre clar
que es publiquen massa llibres
en general
hi ha un assaig d'anagrama
que és los demasiado libros
la veritat
mira
Espanya, Catalunya
Espanya és una potència
mundial
en número de títols
s'edita
ha baixat
uns 60.000 títols
cada any
no hi ha cap llibreria
d'Espanya
que pugui absorbir això
i a Catalunya
en llengua catalana
se publica
ja no sé com a les xifres
igual Joan
les coneix
perquè jo a vegades
no estic pendent
però s'editaven
se van arribar
gairebé a editar
8.000 o 1.000 títols nous
i això
per una cultura
en una llengua
com la catalana
és molt important
és la producció editorial
més important del món
d'una segona
o una tercera llengua
d'un estat
i a nivell de qualitat
creieu que està bé
i que és bona cosa
ho dic perquè
potser es publica més
més títols diferents
perquè hi ha facilitats
per fer-ho avui en dia
però en detriment de la qualitat
o no?
o és que hi ha molts autors
que val la pena publicar-los?
què creia?
jo crec que no és que es publiquin
massa llibres
sinó que falten lectors
i que falten lectors
el que se publica massa
és sobre futbol
d'això sí que se'n publica massa
i fan masses partits
i masses programes
per la tele
i masses programes
per la ràdio
si invertíssim
la meitat
d'aquestos mitjons
d'aquestos mitjons
d'aquestos mitjons
m'has donat una idea
mitjons de comunicació
doncs si ens esforçéssim
a invertir la meitat
dels mitjans
del que s'inverteix
en futbol
en promoció
a cultura
i ja no llibres
sinó dansa
teatre
xicos
però és que potser
és el que vol el públic
s'ha de reducar
el públic
si és públic a futbol
potser és perquè
el públic vol futbol
jo tinc els meus dubtes
perquè de petit
vivim
en un globus
i acabem fent
el que ens acostumen
torno a dir el mateix
panes i circenses
sempre assistim
aquesta dita latina
panes i jo circenses
molt bé
però després el poder
també fa
el que pot
i el poder s'equivoca molt
la crisi econòmica
és que s'ha equivocat
el poder a nivell mundial
en el món occidental
i s'equivoca moltíssim
i s'hi gasten molts recursos
en propaganda
que ningú atén
o sigui
s'hi fan moltes coses inútils
llibres
hi ha de tot
hi ha de qualitat
menys qualitat
nosaltres per exemple
procurem
que sigui
quan
quan un llibre li falta
convertir-lo en producte digne
perquè també hi ha una cultura
popular
popular
que és interessant
no editem massa
si un llibre s'ha de fer
si un llibre s'ha de fer 50 o 100 exemplars
se fan 50 o 100 exemplars
o sigui no
no
és que massa llibres
està molt bé
rionest
estic d'acord
que el que falta són lectors i lectoras
i això és una tasca de tots
és una tasca educativa
que això sigui divertit
que també clar
tenint la competència
tenint la competència
de
de les aparells electròniques
les cònsoles
el videojoc
les xarxes socials
que a vegades competència
a vegades no
però clar
estem preocupats
jo estic preocupat
perquè la gent trobi un temps
per llegir
és igual
que llegeixes una PDA electrònica
un llibre en paper
però buscar un temps a la setmana
per llegir
no cal saber-ho tot
i cada dia llegir el diari
i saber tots els llibres
les novetats
cal que ho facis
i això té una recompensa molt alta
te fa viure el doble
Joan Fuster deia
que llegir
no sé
el dicionari per acció
és a dir
llegint
no és viu
diu
sí
llegint és viu
dues vegades
dues i tres vegades
perquè té una capacitat
d'amplificació de vida
nois
ja per anar acabant
no he oblidat de tu Jesús
Jesús pobre
avui
havies d'anar a fer el dinar a casa
no?
sí
sí
bueno
per acabar
perquè clar
jo he dit a informatius
escolteu-nos bé
l'entrevista
sempre s'ho escolta
en tot el que fem al directe
que avui tinc els editors
i traurem una notícia
de veure com veu en Sant Jordi
i per la sensació que jo tinc
és que aquest Sant Jordi
per vosaltres
el preveieu
de continuïtat
com l'any passat
fins i tot
amb millor
amb més optimisme
bé
no hi ha cap canvi
és un ritus
respecte a l'any passat
a veure
la percepció que tinc jo
dels que hem fet nosaltres
és que és un Sant Jordi
amb què tot el que
jo no sé si s'edita massa
o no
nosaltres sempre diem
hem de seleccionar
molt el que publiquem
més en aquest temps de crisi
no?
no et pots permetre
gaires castanyes
amb algun títol
però
és un Sant Jordi
en què hem editat
molt el que publiquem
almenys nosaltres
no?
i cada
cada un dels llibres
n'estàs orgullosos
no tinc la sensació
d'estar en un catàl·leg
de llibres
que hem fet
perquè toque
no, no
és un conjunt
de títols
cada un dels quals
ha estat molt meditat
més que l'any passat
jo diria que sí
segur que sí
a veure si m'encertem
la dà se millora
se suposa
que la dà se millora
sí, sí, sí
exacte
Manel
sí, jo us veig
com a molt
molt satisfets
Manel
la cultura
deixa-me alegria
la cultura
és una cosa avorrida
les presentacions
no són divertides
hem d'afrontar la vida
veure el got
mig ple
no, mig buit
no
hi ha bastants
de gràcies
al món
i llavors
és un dia d'alegria
de molta alegria
i és un ritus
només una crítica
només una crítica
passa que va
per barri
i per ciutats
arreu
el Sant Jordi
és d'una manera
Tarragona
és d'una altra
va als pobles
a les escoles
em pregna
a mare
a tot el país
Sant Jordi
una crítica
a Tarragona
per exemple
crec que no es cuida
prou bé
els autors
i les autores
locals
o de fora
però bueno
dominen els locals
no es cuida
aquesta cosa
és culpa dels llibreters
no lo sé
col·laborem molt bé
són fonamentals
són que
aquel dia
tenen més feina
és culpa
de cultura
de l'ajuntament
és culpa
de la editorial
és culpa
d'ells
no
però
haurien de posar
més en contacte
la gent
amb els autors
locals
i no com els posen
no me dieu
si s'ha de fer
una jaima
o s'ha de fer
jo què sé
això potser un altre dia
i serà un altre debat
el Joan segur que sap moltes coses
i té la seva opinió
i tot això
però és que
se posa
i és una llaura
de gent
això no està bé
i manen els llibreters
està claríssim
però no haurien de manar
només els llibreters
Joan
Joan Riuner
com ho veieu des de piscina
des de piscina
quines sensacions teniu de cara
aquest Sant Jordi
Sant Jordi
com el que és
com una festa
i com a editors
però com a lectors
també
en què gaudirem
i anem a passejar
i possiblement
ens deixarem
meitat del nostre sou
comprant llibres
doncs
ja està
Joan
no us he intervingut gens
al final
he intervingut al començament
quan m'has demanat
sí
però com que
tenien moltes novetats
i he deixat que parlessin
perquè si no
els hauríem escurçat
el seu temps
i venim poc
no es queixem
però venim poc
a la ràdio
a les mitjans de comunicació
no és una caixa
només que estigem molt enfeinats
abans Jesús deia
portem-me el llibre
doncs això ens costa
això logísticament
ens costa molt
no és culpa de ningú
és l'heroicitat
de fer cultura
o sigui
però és una mica
per completar
el que vosaltres mateix demaneu
és a dir
el que comentava el Pep
que el llibre
no s'acaba fent-lo
editant-lo
sinó que és
portant-lo a les llibreries
fent promoció
té molta artesania
Jesús
molta artesania
tot fa una pinya
que fa
que el llibre
rodi
també estàs
invitat
a tu
i Joan
i tot això
que vingueu
a la nostra editorial
no sé si
ja veieu vingut
a la nostra
però esteu
invitat
a la part baixa
carrer 9
de Santa Tecla
14
gràcies
coses que te'n vagis
a buscar el llibre
no no
si més no
un dia
no
si més un dia
és com la universitat
me porta gent
en pràctiques
jo me comprometo
els professors
no venen
allí a veure
com aquella gent
els seus alumnes
fan pràctiques
perquè hi ha un problema
de la transició
de l'escola al treball
hi ha un problema
ja ja ja
Jesús
vinga va
que has d'anar
a fer els macarrons
a veure
que avui fem una provatura
que jo sempre presentava
una novetat
o un llibre
o un objecte cultural
relacionat amb les lletres
un sol
i aquesta vegada
farem un acte de valentia
i en presento dos
però comprimirem
sí dones
sí sí sí
mirem el temps
vinga
mira el primer
que vull comentar
és entre el cel i la terra
de Josep Santes Mases
ja ho he dit abans
tots dos són d'erola
i aquest
el que té d'original
és que
hi ha
53 artistes
que il·lustren
les 53 poesies
de l'autor
i he buscat
un autor
o sigui
un il·lustrador
un pintor
un artista
per cada poesia
i això a sol
penso que aval
un impedi
diguéssim que té
un gran valor
el llibre es diu
entre el cel i la terra
si preguntem
què hi ha entre el cel i la terra
el mateix autor
amb l'última poesia
ens diu
tot s'esdevé
entre el cel i la terra
tot
entre el crit
de la terra
i el misteri del cel
bueno
amb una poesia
diguem-ne molt
curteta
ens explica
doncs tot el que hi ha
entre el cel i la terra
aquesta poesia
és l'última del llibre
en el cas de la poesia
podem començar
pel final
és diferent
d'una narració
o d'un compte
que no convé
diguéssim explicar
el final
perquè això
perd interès
aquest darrer poema
que us he llegit
és una mica
la síntesi del llibre
que tracta molts temes
que es tracta
tot el que passa
entre el cel i la terra
des de l'amor
al pas del temps
que s'expressa
a través de les estacions
de l'any
i de les hores del dia
hi ha molta referència
a l'aigua
a l'aigua
tant en presència
com en absència
és a dir
la sacada
i les pluges
i també
fa moltes referències
als productes
del camp
de les terres
properes al poeta
espigues
patates
préssecs
desacar
vinya
raïm
oli
humelles
etc
ell
el Josep Santes Mases
és de Vila Rodona
i és una persona
és un activista cultural
a part d'autor
ja el coneixem
a part d'autor
doncs és una persona
que és
fundador
va ser president
del centre d'estudis
ballencs
fundador dels centres d'estudis
del Gaià
i actualment
és president
de la coordinadora
de centres d'estudis
de Parla Catalana
bé
amb això
faríem una mica
la presentació
és de l'any 13
aquest llibre
no és novetat
però penso que paga la pena
en teníem una exposició
ja s'ha acabat
i teníem l'exposició
a dalt
a la casa de les lletres
ja es deu haver acabat
sí
l'altre és
platja llarga
que l'ha esmentat
l'Alfred
quan ha parlat
dels seus horitzats editorials
és un llibret
d'unes altres mides
és de la Roser Guasch
que és del Penedès
de Banyeres del Penedès
és professora
de llengua i literatura catalanes
té obra publicada ja
amb Arola
i obra de poesia
i també és autora
d'articles
de crítica literària
i d'estudis d'investigació
jo me l'he llegit
el llibre
i començo
amb una pregunta
es pot dir que un poemari
és tranquil?
perquè la impressió
que m'ha fet
és d'una tranquil·litat
voler definir un llibre
amb una paraula
és una mica complicat
perquè et pots equivocar
o no la pots encertar
ara
la mateixa Roser
amb una mena d'introducció
d'aquí
diu
diu una paraula
que em penso
que pot ser interessant
que és repetitiu
pot ser una altra
definició d'aquest llibre
que l'agafa
de la mateixa autora
el tema és la platja llarga
el títol no enganya
identifiquem els lliris de mar
estimem les dunes
ara que a més a més
a la platja llarga
hi ha aquesta recuperació
que van eliminant
aquelles plantes
que són
com se'n diu
sí
aquelles plantes
que són de fora
invasores
i que es van menjant
la flora
de per aquí
i ara
ho han tret tot
i es veuen els lliris
aquests lliris blancs
etc
també hi ha altres
paraules
que identifiquen
la platja llarga
com quan parlen
per exemple
de la pedrera romana
arran del mar
sabeu que al final
de la platja llarga
quan anem cap al bosc
de la marquesa
hi ha
una estesa
de pedres
totes tallades
que era una pedrera romana
ja està
llavors
també parla
de la creació literària
i ella diu
ella mateixa
i acaba amb això
diu
escriure pot ser un acte
de recerca
de la realitat
més amagada
la sorra
on s'amaguen
els crancs
o sigui la sorra
on s'amaguen els crancs
els crancs dins de la sorra
seria la tasca
que fa l'escriptor
en el moment de la creació
i dins del poemari
hi anem darrere
els crancs
i els crancs
s'escapen
que seria la voluntat
de creació
que a vegades és fugir
llibre de poemes
tranquil
que es diu
platja llarga
jo crec que per molta gent
això ja serà un reclam
tots aquells amants
de la platja llarga
de la Roser Guas
i dius que tranquil
i moltes coses més
sí Jesús
t'agraïm moltíssim
que des d'aquest temps
que hagis fet l'acte
de comprimir
tota la informació
molts llibres
compraràs per Sant Jordi
o què?
ja tens una llista
o tu els que remenes
vas i remenes
jo en tinc una llista
però bé
com que llegeixo tot l'any
diguéssim
no m'espero per Sant Jordi
jo crec que hi ha gent
que aquell dia
passeja per veure l'ambient
però no compra
perquè és impossible
els lectors habituals
doncs ja
compren altres
altres dies
això passa
no?
no és el millor dia
no és el millor dia
hi ha gent que demana
la tercera edició
del Quixot
i clar
dius un llibre rar
aquell dia no és el millor
aquell dia no el trobarem
a les parades
la gent no la pot saturar
tampoc
i bueno
l'ambient és l'ambient
i nosaltres també hi serem
el dia 23 a la Rambla
espero que ens veurem per allí
si esteu per allí
veieu l'estam d'aterrar
d'una ràdio
podeu venir a saludar
fins i tot a micro oberta
dic qualsevol cosa
dic el content que esteu
d'acord
avui ens han acompanyat
editors de casa
Joan Rioner
responsable de piscina
un petit oceà
moltes gràcies Joan
a vosaltres
el Manel Rivera
de Silva Editorial
gràcies Manel
gràcies a tu
m'ho passat bé
aquesta estoneta
una hora o una estoneta
parlarem de platja llarga
després parlarem de platja llarga
Josep Maria Oliver
de Cossetània
moltes gràcies
per venir també
gràcies a vosaltres
ens ha acompanyat
via telefònica
l'Alfred Arola
i hem tingut amb nosaltres
dos regulars
dos de la casa
el Jesús Figueres de la Pell
Jesús gràcies
per venir una altra vegada
gràcies a tu
i el Joan Caballé
tècnic de cultura
gràcies a tu
bon Sant Jordi a tots
gràcies a tu