...
Ensetem a Tarragona Ràdio, un nou programa a la greia d'aquesta casa
que posarem en sofà tot el llegat modernista que tenim,
no només a la ciutat, sinó a nivell de tot el territori.
Volem parlar en aquest nou espai, la Tarragona modernista,
d'edificis que tenim aquí d'aquest estil.
Repassarem la història i la singularitat d'aquests edificis
considerats en aquest corrent.
Parlem d'una setantena llarga d'edificis.
I a més a més ho farem en conversa, programa rere programa,
amb els seus propietaris i seus responsables.
Parlarem, per exemple, de l'única peça de l'arquitecte Antoni Gaudí
que hi ha el conjunt de la demarcació i que la tenim aquí a la nostra ciutat,
com és l'altar i l'ustentori del Santuari del Sagrat Cor.
El programa, aquest programa de la Tarragona modernista,
el conjuirà, estarà amb nosaltres cada primer divendres de mes,
l'arquitecte tècnic i president de la Comissió del Modernisme de Tarragona,
Josep Maria Boqueres.
Ja està aquí amb nosaltres, Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Narbona per l'iniciativa, que hem de dir que és seva.
I avui, a més a més, amb un convidat de luxe
per obrir aquest primer programa de la Tarragona modernista.
Precisament amb una persona que va tenir molt a veure,
al més en concret del seu pare, amb el que parlava ara, amb Antoni Gaudí.
Va ser molt més condexeble, va ser de seva mà dreta.
Parlem de Josep Maria Jujol i avui tenim els estudis.
Josep Maria Jujol, fill de l'insigne arquitecte,
autor de tantes i tantes obres,
no només aquí a Tarragona, com al Teatre Metropol,
sinó arreu del país.
Josep Maria Jujol, molt bon dia.
Bon dia tingui.
I benvingut, eh?
Gràcies.
D'entrada li vull preguntar què li sembla que fem un programa
sobre modernisme, i a més a més començant amb el seu pare.
Home, em sembla esplèndid,
perquè el modernisme és un moviment artístic molt important a Catalunya,
per tant, també a Tarragona,
i que es parli del modernisme és importantíssim.
I que el programa, precisament, fet a la ciutat de Tarragona,
es parli d'un arquitecte fill de Tarragona,
que estimava Tarragona, com era el meu pare,
doncs em sembla molt bonic,
i per la família això ens omple de satisfacció.
Ara aprofundirem, eh?
Josep Maria, amb la figura de son pare, eh?
El Josep Maria Jujol, però ja dèiem, eh?
Que la voluntat és anar parlant més arrere més, doncs,
de cadascun d'aquests més de 79 edificis que tenim, eh?
Bueno, sí. A veure, jo el que vull dir d'en Tubi és que, esclar,
hem de ser conscients, i a més d'un ja m'haurà sentit més d'una vegada,
que jo dic que la Tarragona romana s'ho menja tot.
Jo no pas discutiré que Tarragona són patrimoni de la humanitat,
declarada per l'UNESCO,
inclús ara començament llestiu,
s'es va declarar inclús com ciutat amb excel·lència romana,
doncs el que he llegat que tenim, la ciutat.
Però també és cert, eh?
I això ha fet amagar potser altres elements importantíssims
que tenim patrimonials en la nostra ciutat, eh?
Perquè a part també de l'arquitectura medieval,
de l'època dels segles XV-XVI, doncs, esclar.
Doncs, bueno, però jo estic contentíssim
que avui encetem aquí a Tarragona Ràdio
aquest programa que dedicarem una vegada al mes
sobre el modernisme.
Llavors, esclar, però també vull fer una puntualització.
Amb el tema aquest dels 70 i escaig obres,
encara, esclar, vull dir, ara ha sortit aquest any
per Sant Jordi el llibre del modernisme a Tarragona,
que per cert el presento al Centre de Lectura de Reus
el dimarts que ve.
Esclar, allà surten dintre d'aquesta època,
perquè, esclar, qui és el...
A mi no m'agrada pontificar, no m'agrada dogmatitzar,
on acaba el modernisme i on comença el nou santisme,
on acaba l'historicisme, l'eclecticisme,
i comença el modernisme.
Això és molt complicat.
I llavors allà sí que en aquest llibre
reculleix 78 referències d'edificis del nostre patrimoni
i que després, per ser més concrets,
doncs, d'un inventari que vam fer una comissió del modernisme
formada per quatre arquitectes
i el historiador, Josep Maria Jujol,
que tenim present aquí avui als estudis,
i jo mateix, doncs, vam inventariar 55 peces modernistes,
entre els quals hi ha 31 edificis,
16 elements d'edificis i 8 més mobles.
El que sí que podríem dir,
que amb aquest llibre,
perquè tothom sigui conscient,
tots els que són modernistes
estan a dintre del llibre,
però no tots els que estan al llibre
són modernistes.
Perquè ja dic,
hi ha alguns que potser són més noucentistes,
però precisament per això en l'inventari
vam destacar,
i vam diferenciar el que és un element modernista.
Element modernista,
per donar un exemple que tothom entendrà,
la Càmera de Comerç és noucentista,
però en canvi tota la punxa
és modernista.
I així hi ha altres edificis de Tarragona.
Però avui m'agradaria centrar-nos
en la figura,
jo crec,
de la mateixa manera que la Tarragona modernista
és encara bastant ignorada
i bastant començant pels tarragonins,
doncs jo crec que també,
encara que la figura més coneguda
fora del nostre territori
com a arquitecte és el Jujol,
però encara jo crec que
encara hem de fer molts esforços,
començant per la ciutat,
i quan dic la ciutat,
sobretot cultura de l'Ajuntament,
doncs encara hi hem de,
jo espero que amb aquesta legislatura
doncs s'encalli d'una vegada per totes,
per no dir una paraula més greuillera,
amb el tema de l'arxiu Jujol,
però jo vull profunditzar
en les obres que tenim,
sobretot al Teatre Metropol,
la Casa Ximenis,
tot el patrimoni modernista
que té el Gremi dels Pagesos,
a Tarragona,
i també al cementiri hi ha algunes
i algunes panteons,
algunes làpides,
que són també modernistes,
com hi ha alguna altra,
també hi ha al clofta de la catedral.
Això al cementiri està bé que ho digui,
perquè hi ha persones que els agrada
fer tombs pels cementiris
i amb temps,
i mirar també aquestes obres.
A Jujol era també,
naturalment,
arquitecte,
però també pintor,
gran pintor,
gran dibuixant.
Era de tot.
En Jujol,
o sigui el meu pare,
va començar sent dibuixant,
ja de petit,
quan tenia 9 anys
ja va començar a destacar
amb el dibuix,
dibuix infantil,
lògicament,
als 9 anys.
Però després ja es conserven,
es conserven alguns dibuixos
de quan tenia 16,
que ja es veu
que té un taranà
de bon dibuixant,
que ja és un bon dibuixant,
tot i tenir 16 anys.
Llavors això es va perfeccionant,
i es va perfeccionant,
i resulta que,
de més de dibuixant,
de seguida ja comença a agafar els pinzells,
i llavors ja és dibuixant,
pintor,
després més endavant agafa el fang,
i llavors ja es converteix
també en escultor,
i tan bon escultor
que hi va ser,
que inclús va ser professor d'escultura
a l'Escola del Treball de Barcelona,
a la secció d'oficis artístics.
Per tant,
podem dir que Jujal era un artista complet.
Ell es lamentava que no sabia música,
perquè si n'hagués sapigut,
llavors ja totes les belles arts
les hauria tingut assimilades,
això ho havia comentat més d'una vegada.
Per tant,
tenim un artista
que potser agafa el pinzell,
com agafa el llàpix,
com agafa,
com projecta una casa
amb tots els ets i uts,
perquè està demostrat
que va ser un bon arquitecte.
Per tant,
era un arquitecte
que feia arquitectura
i sentia la necessitat
de posar-hi la decoració,
o l'element distintiu,
a la pròpia arquitectura,
i això ho veiem precisament
al Teatre Metropol,
aquella magnífica columna
que hi ha així que s'entra
a la sala,
que està decorada
a nivell del primer pis.
Si anem a la platea,
aquella columna
està treballada
de tipus escultura,
amb aquells peixos
que hi ha gravats
a la columna.
Veiem una barana,
en la barana
hi ha unes incisions,
hi ha uns gravats.
Per tant,
és l'artista
que s'ha de manifestar
i com que té vocació d'arquitecte,
fa arquitectura
i art tot barrejat.
Per tant,
jo sempre dic,
Jujol, arquitecte artista,
tota una paraula,
que precisament
l'exposició
que vam fer
i tinaran,
el títol era aquest,
Jujol, arquitecte artista,
perquè on acaba l'arquitecte,
on comença l'artista,
o viceversa,
és una barraigia.
Jujol era això,
era una barraigia
de tot això.
Sí, no,
a veure,
ja que has dit això,
aquesta exposició
i tinaran
d'arquitecte artista,
hem de pensar
que ha estat
amb setge poblacions,
dos de fora
del territori de Tarragona,
que va ser Barcelona
i Sant Joan d'Espí,
però després,
que jo recordi ara,
va estar a Bràfim,
Constantí,
Creixell,
els Pallaresos,
Rodobrà,
Arreus,
a Tarragona també va estar,
la darrera va ser a Guillemets,
abans havia estat també
a la selva del camp,
Bràfim,
Bonferri.
Jo crec que és una exposició
que està per l'arxiu Jujol,
i el dia d'arxiu Jujol
és pràcticament
el Jujol Marí Jujol
i algun col·laborador
no és molt ben planificada,
perquè a través d'uns panels,
aquests rògers,
doncs allà veus això mateix,
doncs el dibuixant,
l'escultor,
el pintor,
l'artesà,
i després ja per poblacions,
les obres que té cada població,
per tant,
i després també va acompanyada
la majoria d'aquestes exposicions
amb un vídeo,
doncs que també es veia
com un documental,
doncs tota la trajectòria,
tota l'obra.
Per tant,
t'adonaves compte
i s'acomodava
depèn dels metres quadrats
de la sala
i la forma que tenia en planta,
però va ser un tema
molt interessant
perquè era per donar a conèixer.
Jo també el que voldria
profunditzar en aquest tema,
ja aprofitant que tenim
el Jujol Marí Jujol,
que ell ens expliqui,
perquè jo sé que ara
ell ja fa anys
que resideix als Pallaresos,
que tens visites,
tens visites
amb certa freqüència.
Parlem de Casa Bufarull,
eh, que...
No, bueno,
Casa Bufarull,
no, no,
a casa seva,
ell viu en la família,
eh,
doncs viviu...
Visco a ratos perduts.
A ratos perduts,
però m'agradaria
que expliquis
de les últimes visites,
o de les darreres,
vull dir,
dels últims anys,
de gent que et truca
i et ve a visitar,
que siguin japonesos,
americans,
o gent de Barcelona,
o espanyols,
o el que sigui,
explica.
Sí, sí, sí.
La família,
la família Jujol,
anys en darrere,
encara vivia la meva mare,
estem parlant d'un grapat
d'anys en darrere,
30 anys en darrere,
vam començar a rebre
visites d'estudiosos,
que llavors
nosaltres treballàvem
a Barcelona
i per tant aquest fenomen
el vam viure a Barcelona.
Però és clar,
com que treballàvem,
doncs no ens podíem
dedicar a l'arxiu
i l'arxiu estava
doncs amagatzemat,
diguem-ho així correctament,
amagatzemat a casa.
I llavors vam pensar,
això s'ha d'organitzar,
s'ha d'organitzar
a fi i efecte
que els estudiosos
puguin estudiar la figura
o algunes determinades obres
del nostre pare.
I llavors,
precisament tot això
ja va coincidir
en que jo em vaig retirar
de la fenya
abans d'hora,
precisament pensant en tot això,
bueno,
vaig tenir la sort,
l'oportunitat
de poder-me jubilar
abans d'hora,
i llavors
vam organitzar
de la forma següent.
Com a un acord
amb el Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya,
vam depositar,
continua sent
propietat nostra,
però està depositat
tota la documentació
arquitectònica
del pare
al Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya,
és a dir,
a Barcelona.
El que fa referència
a la província
de Barcelona.
Però la nostra estimada
ciutat de Tarragona
i província,
nosaltres som
tarragonins,
i per tant vam dir,
no,
això de moment
ens ho guardem
naltros.
I llavors vam tenir
la sort,
fa uns quants anys,
de poder adquirir
una casa
vella,
els pallaresos.
I llavors,
sí,
allí ho hem organitzat.
Per tant,
tota la part
que fa referència
a la província
de Tarragona
la tenim
degudament
organitzada,
organitzada
dintre de les limitacions,
som sis persones
les que estem treballant.
Sí,
catalogades,
sí,
sí.
Bon amour a l'arte
amb aquest tema
i llavors
a la golfe
d'aquesta casa
hem organitzat
l'arxiu.
A l'arxiu,
com he dit,
hi ha tot el que fa referència
a Tarragona,
Tarragona ciutat
i Tarragona província.
I fins i tot
una mica més enllà
de la província
perquè també tenim
Guimarà
que forma part,
és clar,
és una obra suelta,
la província de Lleida
però com que és
bisblet de Tarragona
doncs el tenim
inclòs
dintre d'això.
A partir d'aquí
des de fa 15 anys
exactament
des de fa 15 anys
les visites
són freqüents.
En aquest moment
ja podem dir
amb molta satisfacció
que
de l'arxiu
d'estudiosos
que han vingut a l'arxiu
hi han sortit
tres tesis
doctorals
d'arquitectes
que a més
tenim la satisfacció
d'aquests
estudiosos
han sigut estudiosos
de veritat
i han treballat el tema
i han tingut
la nota màxima
que es podia tenir
amb una tesis doctoral.
Tesis
que
unes són
de la Universitat
de Barcelona
altres són
de Tarragona.
A part d'aquests
estudiosos
de tesis
hi ha hagut
consultes
d'arquitectes
però potser
la majoria
de consultes
són
d'historiadors
de l'art.
És un fenomen
curiós
que l'hem pogut
detectar
des de l'arxiu
que la figura
de Jujol
potser
en aquest moment
potser
crida més l'atenció
als historiadors
de l'art
que no pas
als arquitectes.
Potser els arquitectes
estan més pendents
de construir
cases
i
no es preocupen
tant
d'aquest tema.
és un orgull
que per la família
pugui rebre
aquestes persones
aquests historiadors
aquests arquitectes
i pugui mostrar
aquest arxiu
què destacaria
de tota la documentació
que hi deu haver
de tots els planells
els dibuixos
de quan era petit.
no?
A l'arxiu
tenim
inclús
bé
fem una llista
intentem
fer una llista
ordenada
primer que tot
tenim planos
tenim planos
d'edificis
alguns tenen
un interès
artístic
altres no tant
perquè són cases
doncs
diem-ne senzilles
no?
de poc pressupost
però llavors
esclar
tenim els planos
de la famosíssima
casa de Bufarull
que per cert
ara
doncs
és una casa
que es pot visitar
que crida molt
l'atenció
dels visitants
tenim planos
de
aquesta mena
aquesta cúpula
que va fer
a l'eglésia
del Carme
d'aquí Tarragona
que precisament
ara
es pot veure
ara
que està
a la casa
enderrocada
al carrer
i el que es veu
i el que es veu
precisament
és que està
embolicada
amb una mantellina
diguem-ho i sí
perquè
requereix
és clar
estem parlant
d'una obra
que deu tenir
a prop dels 100 anys
i llavors
ara es veu
permetim
es veu des de la
Rambla Vella Baixant
amb Esquerra
perquè s'ha derrocat
la casa
que havia davant
i es veu
esplènida
allà al fons
és una obra
és una filigrana
una autèntica filigrana
però clar
el que dà
dintre de la mançana
doncs té
la pega
que no es veu
ara en aquest moment
sí
i precisament
es dona la circumstància
que
els Ferraris Carmelites
doncs
un arquitecte
de Barcelona
bueno
perquè la central
dels Carmelites
és a Barcelona
li han confiat
li han dit
que faci un estudi
sobre la restauració
i casualment
avui
aquesta tarda
aquest senyor
vindrà
a l'arxiu
Jojol
a veure
quins dibuixos
quins planos
tenim nosaltres
d'aquest tema
a part d'això
de tot
aquests
planos
pròpiament
arquitectònics
tenim dibuixos
tenim dibuixos
des de la seva joventut
des de
fins al final
fins que es mora
hi ha un dibuix
precisament
que està signat
i datat
que diu
1949
perquè Jojol
mor a l'any 1949
per tant
podem dir categòricament
que aquell dibuix
precisament
és una vaca
perquè en aquell moment
és clar
és un home
de molta imaginació
li van confiar
una construcció
d'una estable
per vaques
llavors
ell
no es contenta
en fer el plano
sinó que
a part
dels planos
dibuixi una vaca
que és
en fi
és un dibuix
d'una potència
d'una força
tremenda
el qual és interessant
perquè
és clar
si tenim en compte
que el pare
mor als 69 anys
per tant
és un home
molt madur
malalt
des de l'any
1930
i pico
doncs
comença a patir
durant la guerra civil
comença a patir
de l'estómac
i això
se li va agravant
però ell
era optimista
era un home
ple d'esperança
i de vitalitat
i llavors
veiem que
la vitalitat
artística
que tenia
quan era jove
es manté
fins que mora
que a més
va morir ràpidament
o sigui que
deixant
diverses obres
a mig fe
com va ser
precisament
l'altar major
del Vendrell
que després
ho va acabar
la meva germana
que ara precisament
no fa gaire
es va morir
bé
doncs a més
d'arquitectura
dibuix
tenim algunes pintures
malauradament
deia
quan me jubili
em dedicaré
a la pintura
es va morir
abans de jubilar
i per tant
no s'hi va poder
diguer
però tot i així
tenim alguna pintura
tenim escultures
ell precisament
era un home
que ho feia tot
llavors
quan s'havia
de fer
una estàtua
una figura
una imatge
ell
prèviament
en fang
feia
el modelet
relativament petit
de 30-40 centímetres
d'alçada
com a màxim
i llavors
l'escultor
a partir d'aquell
modelet
feia l'escultura
el tamany
que correspongués
ja sigui en fusta
ja sigui en pasta
ja sigui en la matèria
que sigui
llavors
per sort
no totes
però
algunes
d'aquests
modelets
d'escultures
també els tenim
per tant
el escultor
està representat
en l'arxiu
a part d'això
tenim un altre
un divertimento
podríem dir
dels seus
que eren
filferros
filferros
vells
filferros
que havien
utilitzat
havien sigut
utilitzats
per lligar
el que fos
un embalatge
el que sigui
paquets
ell els
diem-ne
els recuperava
els guardava
i llavors
els treballava
és el que en diem
el jojol artesà
i d'això
hi ha poques peces
perquè a més
era un home
que va treballar molt
i per tant
no tenia gaire temps
però en alguns ratos
perduts
havia fet
alguna filigrana
d'aquestes
i per això
en tenim
em sembla que en tenim
tres
per tant
és un altre
aspecte
de jojol
bé
tot això
doncs ho tenim
ben situat
ben col·locat
i després tenim
una secció
que és molt important
que la va començar
ell mateix
en vida
que és
l'hemeroteca
l'hemeroteca
és a dir
l'hemeroteca
és tot el que s'ha publicat
amb diaris
és a dir
retalls de diari
que hi ha tota una sèrie
de notícies
precisament
la primera notícia
que tenim
és d'un diari
tarragoní
que llavors
encara és estudiant
d'arquitectura
està acabant
la carrera
i un diari
que ja no existeix
aquest diari
bueno
va ser un diari
bastant efímer
d'aquells que hi havia
en aquelles èpoques
l'any
estem parlant
de l'any 1906
o 1905
1905-1906
diu
el jove
tarragoní
que promet
molt
com a arquitecte
ojo eh
és un diari
que nosaltres
l'estimem molt
perquè
que un periodista
que Jujol
encara no ha acabat
la carrera
i que ja ens parli
d'això
doncs clar
crida l'atenció
i llavors
on diu
com és
que Jujol
ja crida l'atenció
quan encara és estudiant
llavors esclar
aquí hem d'anar
a una activitat
de Jujol
quan era estudiant
precisament
i llavors
ens hem d'anar
al curs
1904-1905
què passa
aquell curs
aquell curs
ja està
de delineant
que delineant
de Cida
es va convertir
en ajudant
de l'arquitecte
Foni Gomà
de Barcelona
i li confia
en l'obra
de l'Ateneu
barcelonès
a Foni Gomà
i Foni Gomà
que era un arquitecte
que tenia molta fenya
tenint aquell magnífic
ajudant
que era en Jujol
la major part
de l'obra
de l'Ateneu
barcelonès
precisament
la va fer
en Jujol
planos
que es conserven
tots signats
d'en Jujol
per tant
és un document
interessantíssim
aquests planos
com que són
de Barcelona
és clar
que estan
al col·legi
de Catalunya
a partir d'aquí
hi havia
un ateneïsta
que
li va cridar
l'atenció
l'actuació
de Jujol
i aquest ateneïsta
era precisament
amic
d'en Gaudí
i llavors
li parla
amb en Gaudí
diu
escolta'm
aquí hi ha un xicot
que és una meravella
és un dibuixant
extraordinari
però paral·lelament
hi ha un professor
d'en Jujol
el professor
Balló
arquitecte Balló
que era germà
del contratista
de casa
Batlló
que en aquell moment
l'estava fent
el senyor Gaudí
que en Bení parla
i diu
escolta'm
aquí tenim en Jujol
aquest xicot
et podria ajudar
perquè és
en matèria de color
és extraordinari
perquè a l'escola
d'aquí
va destacar
aquells 5 anys
que va ser a l'escola
tots els alumnes
en aquell moment
els alumnes
n'hi havia 15
a cada classe
com a màxim
però tots
formaven com una família
i tots
sabien
d'aquen Jujol
era un dibuixant
extraordinari
i atrevidíssim
amb el color
bé
això li diu
no de Gaudí
i Gaudí
doncs clar
diu
que vingui
presenteu-me'l
li van presentar
i precisament
en aquell moment
la casa estava
molt avançada
la casa Patlló
estava molt avançada
però faltava
fer el revestiment
de la façana principal
i en Gaudí
li parla
diu
mira
ara
jo tinc
la idea aquesta
d'aquí fer
una cosa
ben vistosa
i tal
i qual
i en Jujol
s'engresca
i amb tota la seva
senzillesa
humilitat
i respecte
perquè era molt
respectuós
amb les persones
més grans
que ell
i amb tothom
doncs
li devia dir
això es podria fer
d'aquesta manera
clar
va veure
que aquell xicot
s'identificava
amb la fenya
seva
amb la fenya
de Gaudí
i llavors
des del primer moment
i això ja ho sabem
seguríssim
perquè això ja són
explicacions
del nostre pare
a la seva esposa
bueno
llavors no tenia
ni nòvia
però posteriorment
doncs
ja ho explica
la seva esposa
ens ho havia explicat
en autos
per tant
és una cosa
que no és
aquest està fent llegenda
no no no
sabem sabem sabem sabem
el testimoni
personal
del propi
Jujol
és a dir
del meu pare
es van venir tant
que li va confiar
la fachada
la idea
primera
és de Gaudí
cadascú
ho seu
però
la realització
la materialització
d'aquella idea
i la millora
m'atreveixo a dir jo
i alguns estudiosos
també ho han dit
i la millora
de la idea
gaudiniana
és
sens dubte
de Josep Maria
Jujol
arquitecte
que en aquell moment
no és arquitecte
està acabant la carrera
li falta un curs
per acabar la carrera
però comença
a treballar amb en Gaudí
esclar
això
aquestes notícies
aquestes activitats
que la gent
de Tarragona
doncs miraven
què feia en Gaudí
perquè ja
aquí
precisament
doncs
en Gaudí
estava involucrat
ja amb les obres
de la seva família
i tot això
doncs
se'n parlava
a Tarragona
per tant
no ens ha d'estranyar
doncs
que hi hagi un periodista
a Tarragona
doncs
que conscient de tot això
es preocupi
de qui és aquest Jujol
què és el que feia
en Jujol
perquè en Jujol
es comença
a destacar
i a fer-se famós
precisament
treballant
amb l'obra
de Gaudí
heu parlat
de la Casa Valldó
però també
podríem parlar
de la Casa Milà
de la Pedrera
també de Barcelona
també amb l'arquitecte
Llinàs
que també intervindria
després amb el Teatre
a Metropol
és a dir
que parlem
clar
és que parlem
el que dèiem
parlem de tot Catalunya
bueno
esclar
jo he parlat
de la Casa Valldó
perquè és la primera
en què Jujol
hi treballa
la Casa Milà
que és la Pedrera
el nom oficial
és la Casa Milà
el que passa
és que el nom popular
és la Pedrera
i ara
s'ha quedat ja
que hi ha gent
que diuen
Casa Milà
quina casa és aquesta
no sap en quina casa
ells diuen
la Pedrera
ah sí home
la Pedrera sí
bé
és posterior
hi ha uns anys
de diferència
per tant
no n'han parlat
el pare acaba la carrera
evidentment
l'any 6
concretament
1906
és quan li donen
el títol
d'arquitecte
però ell segueix
treballant
amb el Gaudí
perquè
a més
quan un xicot
acaba la carrera
normalment
no té clients
per tant
no en tenia
en aquell moment
i precisament
la primera obra
la primera casa
de pisos
que fa a Barcelona
li proporciona
un company
vamos
l'arquitecte
Font
que diu
home
pobre noi
que treballi
i li passa
una obra
que l'hauria
pogut fer ell
però la passa
amb el seu
ajudant
bé
però en Gaudí
continua treballant
perquè és clar
en Gaudí
home
es dona compte
que li millora
hi ha un arquitecte
hi ha un arquitecte
professor
japonès
perquè els japonès
ho han estudiat molt
aquest tema
el doctor
Irie
que aquest diu
una frase molt bonica
jo me l'he après
de memòria
a més
és una frase
molt curta
Jujol
dona color
a l'obra
de Gaudí
i és veritat
aquell esperit
observador
dels japonesos
es va donar
compte
que fent
un estudi
rigorós
de l'obra
de Gaudí
és a dir
del Gaudí
anterior a Jujol
et dones
compte
que quan
en Gaudí
es torna
més colorista
més atrevit
amb el color
és precisament
a partir
de l'any 5
és a dir
a partir
de Jujol
llavors
veurem
treballant
el Pargüell
aquell gran banc
això sí
que ja
a la seva època
ja es va escriure
ja es va dir
per tant
és una cosa
ja sapiguda
que és obra de Jujol
cuidat
la forma del banc
no
tot el que és
estructura
és gaudir
cada un lo seu
tot el que és
estructura
és gaudir
però tot el que és
decoració
el que es posa
a sobre
de l'estructura
el trencadís
llavors és en Jujol
i en Jujol
treu partit
de la runa
perquè en realitat
el trencadís
és això
i llavors
carros i carros
perquè llavors
en aquella època
es anava en carro
de
això
les trencades
ja siguin
de fàbriques
per tant
eren rajoles noves
però que sortien
trencades
pel amagatzament
per la fabricació
pel que sigui
es portaven cap
al pergüell
d'obres que s'havien
enderrocat
per tant
rajoles de segona mà
es portaven cap allí
i llavors
en Jujol
les anava combinant
i amb l'ajuda
dels paletes
doncs els deia
poseu això així
això i això
en fi
dirigint l'obra
no les col·locava ell
físicament
lògicament
però
però els paletes
estaven
un parell de paletes
estaven
a les ordres
d'ell
i hi ha unes peces
a la gran
barana
perquè és clar
aquell banc
és banc i barana
és tota l'hora
però hi ha unes peces
que aquelles són
fabricades expressament
que és el passamà
el passamà
la part superior
de la barana
del respaldo
del banc
doncs que allí
hi ha unes incisions
que són precisament
fetes
d'en Jujol
això explicat d'ell
quan nosaltres
hem patit d'ots
doncs havíem anat
moltes vegades
a jugar al pergüell
i ell ens feia
explicacions
i per tant
no sabem de primeríssima mà
i estudiant
tots els estudiosos
doncs després
ho han deduït
claríssimament bé
i després
més endavant
doncs vindrà
la pedrera
i a la pedrera
precisament
hi ha una sèrie
de
de baranes
de ferro
que
que són
dissenyades
en Jujol
i d'això
en tenim testimonis
jo encara
vaig tenir la sort
doncs anys en darrere
molts anys en darrere
els anys 60
d'haver parlat
amb gent
amb contemporanis
perquè és clar
ara ja tothom s'ha anat morint
però en aquella època
els anys 60
encara quedaven
contemporanis
de l'obra
i per tant
m'ho havien explicat
no?
de les baranes
dissenyades
vam-vos
allí més que dissenyades
era anar al taller
del serraller
i anar dirigint
retorçant
ferros
fent aquelles
espectaculars
baranes
per complementar
la pedrera
i a dintre
a dintre
en els pisos
de la pedrera
doncs trobem
tota una sèrie
de sostres
que
s'agermenen
perfectament
amb els sostres
que tenim
al Teatre Metropol
que són dissenyats
d'en Jujol
i va ser
un dels testimonis
que va ser
un arquitecte
també
del Camp de Tarragona
en Martinell
que ho va veure
que ho va viure
en primera persona
perquè ell anava
llavors era estudiant
en Martinell
i seguia
fidelment
doncs
el que feia en Jujol
perquè en Jujol
ja era professor
a l'escola llavors
quan feia la pedrera
i tenim el seu testimoni
en Martinell
ja havia tingut
moltes converses
a casa seva
i per tant
ho sabem
de primeríssima mà
i a més
ho té escrit
en alguns dels seus llibres
que va publicar
que en Jujol
pujava a la vestida
i amb el guixaire
li anava dient
com havia de retorçar
aquells
aquells
aquells
gossostes
aquells guixos
per tant
donar-li aquella forma
que ens recorden
alguns d'ells
ens recorden
les onades
del mar
precisament
hi ha una idea
que a mi m'agrada molt
ara tornant endarrere
i és que
quan un
a Tarragona
va
a tocar ferro
guaites ell i el mar
a primera hora
del matí
un dia de sol
el sol
el sol
es reflecteix
sobre les zones
i si el mar
el mar sempre belluga
però de vegades belluga més
que altres dies
fa uns reflexes
molt interessants
i molt bonics
i si on se'n va
al passeig de Gràcia
de Barcelona
de bon dematí
quan el sol toca
a la fatxada
de casa
Batlló
potser jo tinc
molta imaginació
però jo veig
el mar
Tarragoní
aquells reflexes
és el que jo veig
a la fatxada
de Can Batlló
per tant
aquesta sensibilitat
artística
i aquest amor
a Tarragona
amb en Jujol
es posen sempre
de manifest
sempre
bé potser m'estic
i no sempre
quedant amb aquesta imatge
jo crec que Jura Maria
Boqueres
i que s'hi fixi
com una conferència
Josep Maria
ho has fet molt bé
és que jo l'haurem de convidar
un altre dia
jo crec que l'haurem de convidar
el que volia comentar
i per anar acabant
suposo
Josep
el tema
amb l'arxiu
de tot el tema
que teniu
jo crec que no pas
podem obviar
és tots els mobles
que hi ha
al Museu Nacional
d'Art de Catalunya
que estan depositats
per la família
i que és una joia
visitar el museu
i veure
tot el
si per
col·locar sombreros
etcètera
i després
una altra cosa
que també volia dir aquí
que també m'agrada
sempre recordar
que l'any internacional
Gaudí
amb unes conferències
amb unes jornades
que va organitzar
el catedràtic
Antoni Salcedo
aquí a l'Universitat de Rovira
del Virgili
al Paranif
de la Universitat
allà
al edifici del rectorat
doncs
el Carles Flores
un arquitecte
mèrit
de l'Escola
d'Arquitectura
de Madrid
va dir
que ho va repetir
en una sessió
que també estaves tu
i estàvem allà
en altres components
al Círculo de las Artes de Madrid
que del segle XX
hi ha tres grans artistes
que són
en Gaudí
en Picasso
i en Jujol
per tant
vull dir
que hem de posar
no en valor
únicament
el modernisme
que tenim
a la ciutat de Raona
sinó
la figura
del Jujol
que encara és
com he dit
al començant
encara molt desconeguda
molt ignorada
però bueno
però
me n'alegro molt
que hi hagi arquitectes
que facin
les seves tesis
doctorals
i cada vegada
ja comença a haver
bastanta bibliografia
sobre el teu pare
sí
tenim la satisfacció
aquesta
que podríem dir
que en Jujol
ara
s'està promocionant
intensament
Josep Maria
Jujol
fill
gràcies per acompanyar-nos
en aquesta estrena
jo crec que ha estat
una estrena
de luxe
d'aquest espai
de Tarragona
modernista
n'haurem de parlar
un altre dia
com que la temporada
s'allarga
ja convé
un altre dia
també
el Josep Maria Boqueres
que és el mestre de cerimònies
i crec que valdria aprendre
també
por una mica més
amb la història
d'aquest gran artista
del segle passat
que va ser Jura Maria Jujol
i que tant li devem
aquí a nivell de Tarragona
però també a nivell
de tot Catalunya
jo em fixaré en això
a les sonades
de la Casa Balló
m'hi fixaré
miraré primer
el balcó al Mediterrani
miraré el mar
sí
primer s'ha d'anar
el balcó
em quedaré amb la imatge
gravada
i aniré a Casa Balló
a veure aquesta façana
Josep Maria Jujol fill
gràcies
i un pla
fins aviat
el que convingui
Josep Maria Boqueres
anem parlant
anem parlant
d'aquí un mes
avui primer capítol
i seguirem parlant
home de Martínez
també en parlarem
algun dia
sí home
esclar
també
gràcies
i fins la propera
fins aviat
gràcies