Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja comença. I el que hem fet
és, bueno, per la gent que no ho sàpiga,
de fet, fins i tot nosaltres
no en sabíem venir, el REC fa 15 anys
que es celebra en totes
les seus pujades i baixades
i els seus ets i uts.
I, bueno, hem volgut fer una petita
celebració
reivindicant, en certa manera, el que diem
que és el REC, no? Aquella plataforma per donar
a conèixer nous autors. Què passa? Que de vegades
aquests nous autors
són autors consolidats
i això és una mica el que recuperem.
Tornen a venir
alguns d'aquests autors que ens han visitat
i ara són noms més que consolidats.
En 15 anys els hi han passat de tot, no?
Fins i tot casos que deies tu molt cridaners
com alguna pel·lícula que tot just
després de passar pel REC
se'n va a festivals i ho guanya tot.
Ara està passant, per exemple, això amb una de les
pel·lícules que més va impactar
l'any passat, que va anar a concurs, que és el
camí més llarg per tornar a casa, que ara
acaba de guanyar Premi al millor
actor al Festival de Nova York.
Cinema independent de Nova York i es va estrenar
i aquesta pel·lícula es va estrenar aquí al REC.
Però l'exemple que crec que tu volies posar és la pel·lícula
que passem aquest divendres, que és 10.000 quilòmetres,
que va una de les pel·lis catalanes de l'any,
que va anar molt bé també als cinemes,
a taquilla, i vam tenir aquí el Carles Marqués Marcet, el seu director, com a jurat i explicant com s'havia fet la pel·lícula i com es va presentar, i després d'estar aquí, doncs, va guanyar Premi al millor director jove a Esgolla, millor director novell, i cinc gaudís, no, quatre gaudís, disculpa. Millor pel·lícula, millor director.
És a dir...
Es projectarà aquesta nova...
Vaja, aquesta pel·lícula es projectarà de nou aquest divendres,
i així doncs us donareu un mica el tret de sortir de les activitats prèvies.
Es projectarà a Caixa Fòrum.
Exactament.
A les vuit del vespre.
A les vuit. I després aniran succeint durant el mes de novembre també altres.
Tot una sèrie. Sí, sí.
Sí, qui més? Vols que el diguem tots?
Si vols, sí.
Bé, jo crec que tornarem algun dilluns més per anar repassant,
perquè la col·laboració que està amb Caixa Fòrum serà consistent i llarga,
i de fet el que succeeix és que...
No és que sigui una col·laboració amb Caixa Fòrum,
és que Caixa Fòrum passa a ser una de les seus del festival, no?
O sigui, ja estem una mica acostumats a algunes de les altres,
tipus l'antiga audiència, el Metropol, la Sala Cero, etc.
I el Caixa Fòrum passa a ser una de les seus del festival.
Llavors aquest divendres, qui no l'hagi vist encara o qui la vulgui recuperar,
projectarem a les 8 de la tarda, 10.000 quilòmetres,
amb la presència del director.
Després tenim d'altres...
Mira, ja que estem parlant d'una pel·lícula catalana,
també una de les pel·lícules catalanes més importants dels últims anys,
Tres dits amb la família,
que es va presentar...
Va ser la presentació en societat de Marc Hoy,
que ara és una de les directores així més de referència del nou cinema català,
que també es va estrenar aquí al Rec.
I d'altres vells coneguts del festival, com en Borja Coveaga,
que es va presentar a Pagafantes,
en el seu moment sí que feia coses a la tele,
però no era gaire conegut.
Ja ens va visitar el primer cop el 2006,
i ha continuat venint,
i ara ens presenta la pel·lícula que va presentar aquí en el seu moment.
O d'altres vells amics del festival,
com en Javier Ruiz Caldera,
que va vindre aquí a Mersos Curs,
va tornar com a jurat,
i ara és un director de comèdies molt consolidat.
va fer l'any passat...
Bé, ara mateix té en cartellera Anacleto,
Agente Secreto,
o sigui que ja estem parlant de cinema pràcticament mainstream,
o mainstream total,
i ens presentarà el que fins ara,
bé, una de les seves millors pel·lis,
o la seva preferida,
que és Tres Bodas de Mas.
Venen tots, eh?
Venen els directors i parlen.
És allò que deia el Javi,
diu al començament,
ens havíem d'esforçar quan venien, no?
Quan presentàvem la pel·lícula,
ens havíem d'esforçar a explicar qui eren
i per què la pel·li valia la pena.
Diu, i ara ja...
Sí, sí.
Venen ja com estranyats.
Ara el que ha costat és...
Que vinguessin.
Que vinguessin.
I això ho sap bé el Carles,
que quadrar l'agenda de tothom
i que poguessin aquell dia i què tal,
perquè qui no està fent això,
està fent això altre.
I, bueno, el que ha costat quadrar
és que poguessin venir.
Us canvia bastant el públic, eh?
Amb aquestes projeccions del RE,
que és un públic que potser no és l'habitual
del Caixa Fòrum.
Bé, però que esperem que...
En part sí, en part sí,
però esperem que aquest públic
acabi convertint-se en habitual.
O sigui, una de les idees bàsiques
d'aquesta col·laboració
justament és aconseguir arribar
a un públic llevat de casos...
Bueno, ara mateix l'exposició d'Emèlia
segurament arriba a aquest mateix públic.
però llevat això de casos excepcionals
i quan l'educació s'ho mereix,
doncs és un públic que només és compartit
això en part i volem que s'hi acostumi més a venir.
Això passarà sempre els divendres?
Sí.
Sí, els divendres?
El Caixa Fòrum sempre és divendres, sí.
A partir d'aquest divendres,
a les 8 del vespre,
projecció d'aquestes pel·lícules.
És el que no m'aneu focusint.
Seria una...
Bueno, aquest l'hem dit de manera genèrica,
l'hi diem 15,
amb una admiració al final,
com per...
És una celebració especial, no?,
de totes aquestes pel·lícules.
El Focus Inn...
Sí, és una altra història.
És un programa especial
que diguéssim que amb la selecció de pel·lícules
que van a competició
no ens deixa espai
com per destacar alguna cosa
que creiem que està passant
i que és important destacar.
Coses que entre la creació jove
o en el nou panorama del cinema
que s'està creant,
creiem que és destacable
i que el públic ho ha de saber.
I bueno, ja en parlarem d'això,
però en guanya és una altra qüestió
perquè, bueno,
fem aquest 15 aniversari
i era una mena de celebrar-ho
i com que el Caixa Fòrum
s'està consolidant com una seu nova,
ho volíem destacar.
Bueno, de fet,
ara parlàvem de públic
i és ben curiós
perquè la idea
no era afegir públic nou,
sinó que també el públic habitual
del Caixa Fòrum
també s'hi va afegir.
Que gaudís, no?,
d'aquesta proposta.
I la col·laboració que veus
va iniciar l'any passat
va succeir això,
que el seu públic habitual
no va desaparèixer,
però es va sumar
a un públic nou
i aquesta barreja
de generacions
va ser molt maca
i va funcionar molt bé.
Què passarà,
tot i que ja hem dit
que tornarà el llavi,
que ja en parlarem,
però la setmana
del pont de desembre,
ja quan estiguem
en ple rec,
my first time.
Sí, aquí...
Això és molt important,
que passi el Caixa Fòrum
perquè és una de les seccions
així com a consolidades,
xules, no?
Sí, aquí ens visiten...
Bé, és una secció,
va començar a fer un parell d'anys
i va ser una de les claus,
diguéssim,
de la consolidació
del rei Calaterdor,
no com abans que es feia
la primavera,
i bé, de moment
ens han visitat, doncs,
directors com l'Agustí Villaronga
o...
Aquí es tracta
que directors ja consagrats
mostrin la seva primera pel·li.
Sí, s'atreveixin
a tornar-la a mostrar
que de vegades...
I a mirar-se-la...
Sí, sí, que de vegades
alguns diuen
no sé, no sé com ho farem, això.
I, bueno,
la projecció de la pel·lícula en si,
el que és l'acte central
del My First Time,
es farà com es va fer
fa un parell d'anys
al Teatre Metropol
i serà la inauguració
del festival pròpiament.
Però al Caixa Fòrum
tindrem un acte previ
que serà una trobada
amb aquest director.
Sabem ja el director,
encara no es pot dir, suposo.
Sí, ho sabem, però...
Però no es pot dir.
Ben fet, ben fet.
S'ha de notificar quan toca.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
No ho sé,
què més podem explicar del REC?
No sé si hi ha alguna novetat
en guany especial
respecte a l'any passat,
aquests 15 anys,
comentaves ara...
Sí, això,
que farem una sèrie d'actes,
això per celebrar aquests 15 anys,
actes no...
no pirotècnics,
per dir-ho així,
perquè tampoc és que
el pressupost hagi crescut,
continuem en aquest format
que ja fa uns anys
que m'hem pres,
però sí elements molt simbòlics,
com recuperar alguns d'aquests autors.
També hem fet un concurs d'imatge
per fer la imatge
del 15 aniversari,
que l'anunciarem demà,
o sigui,
vam fer tres finalistes...
Ah, molt bé,
demà ja serem el guanyador.
Sí, abrem el guanyador
i veurem la imatge.
Que és xula,
de què va?
Sí, sí, està molt bé.
Ha costat molt decidir-se,
ha costat molt decidir-se.
De fet,
l'hauríem d'haver dit fa una setmana
i el jurat ha estat allà deliberant
perquè les propostes
que es van rebre
van estar molt bé.
I què més?
Doncs també s'intentarà...
Serà una setmana molt musical,
també,
perquè amb aquest esperit
del 15 aniversari
volem recuperar allò
que passava
quan es feia el RECA
a la primavera
que cada nit
hi havia concerts
o actuacions en directe
i ho volem traslladar
també ara aquesta setmana.
O sigui que hi haurà
més d'un concert.
Molt bé.
Pots reservar
tota la setmana
per...
Ja ho deies,
hem de manifestar la feina.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Ja sé que no me'l pots dir
però tindrem alguna sorpresa
tipus un nom propi
que dius
uala,
hem aconseguit portar-lo?
Clar,
jo crec que sí,
jo crec que sí,
però aquí
s'ha de valorar
el que dèiem al principi,
que principalment
els noms
que visiten el REC
faràs uala
al cap de tres anys
o de dos
o en algun moment
de mig,
no?
Però jo crec que sí.
Hi ha qualitat,
Enguany,
també.
Com cada any.
Com cada any.
Doncs ja ens han explicat
prou coses.
A compte gotes
arriba el REC Enguany
també,
de moment amb activitats prèvies.
Demà coneixerem
quin és el logo d'Enguany
amb motiu
d'aquest 15è aniversari
i recordeu
ja aquest divendres
comença la col·laboració,
els actes prèvies
del REC Col·laboració
amb Caixa Fòrum
amb la projecció
d'aquesta primera pel·lícula
que ja es va projectant
al seu dia
i que torna
10.000 kilòmetres.
Carles,
no te'n perdràs ni una, no?
Evidentment que no,
evidentment que no.
Només faltaria.
Com funciona l'exposit?
De fet,
he muntat el cicle
per poder-la...
Per poder-la...
No tinc temps d'anar al cine.
Exactament.
Que vingui al cine a casa.
Ha muntat el cicle
per trobar-se amb el Carles Marquez
i dir-li...
I tu què?
Deixa d'etiquetar-me al Facebook
perquè...
Clar, tothom se pensa
que faci cinema, Carles.
Estupendo.
Tinc cap problema,
tinc cap problema.
A veure si iniciem una col·laboració
i aleshores director i guionista
i que sigui allò el mateix nom
i diferents personals.
Això és molt americà, no?
Sí, exacte.
Allò Carles Marquez
i Carles Marquez.
És molt curiós.
No et sabeu ser júnior o segon?
Bueno, no, no.
No, Mercè.
De fet m'ha trucat ara
el director
i jo veig...
Anava a dir el de veritat.
Ja, el de veritat.
I l'agafo
i li anava a dir
que sí, que ja vaig a la ràdio
que estic anant,
que arribo temps.
I era l'altre.
Escolta, aquest divendres
dic, bueno...
Però encara puc explicar
una intimitat
encara més friqui ràpidament.
Ràpid, ràpid.
El protagonista
de l'última pel·lícula
del Carles Marquez
és Carles Martínez
que com deu saber
el company Xavi
té casa a Torredambarra
i som molt amics
i aleshores
per companys
buscaven...
Exactament.
Buscaven extres.
I jo vaig enviar un correu
a la productora
i, clar,
vaig afegir una cosa
que els hi havia
molt friqui
que és
soc molt amic
del protagonista
em dic com a director
i per tant
em faria molta gràcia
i vaig pensar
això no...
I surts d'extra?
No, no.
Perquè amb una declaració
tan friqui segurament
jo tampoc
no m'ho hagués cregut.
Tu no t'ho haguessis cregut.
No m'ho hagués cregut.
Carles Marquez,
director de Caixa Fronta,
Arragona,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Javi García-Porto,
moltes gràcies
i felicitat
per 15 anys de rec.
Gràcies.