Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
I en aquesta edició recordarem els anys 713-714, parlem de la invasió musulmana,
una etapa que els historiadors consideren que va ser la fi del món antic
i al principi de l'edat mitjana que es va anar succeint a partir d'aquest any.
La invasió ara per la península ibèrica, després de desembarcar Gibraltar,
parlarem, per tant, de disputes dinàstiques, parlarem de l'entrada musulmana
que es va anar donant de forma progressiva cap a terres que actualment configuren Casa Nostra
a través de diverses escaramusses tant àrabs com berberts.
Encara que la presència islàmica no va impedir la pràctica del caturcisme,
sí que va suposar, per exemple, la destrucció de la majoria de les basíliques de l'Església Visigoda.
Avui en parlem i ho fem en conversa amb en Lluís Balard, director del Museu d'Història
i amb arqueòleg municipal Joan Menchon.
Lluís Balard, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Joan Menchon, bon dia, benvingut.
Salam.
Salam, alaikum es diu? Salam, alaikum, salam, no?
Escolta'm, bé, partim d'aquest any, 711, 13, 14, no? Més o menys.
Més o menys no. O sigui, és més o menys o no? Està més o menys quantificat?
Més o menys. Sembla que arriba, l'invasió ara a Boberèva, arriba per aquí cap al 714,
però costa determinar exactament en quin moment es produeix, diguem,
la desaparició de Tarragona com a ciutat, com a urbs.
És a dir, que encenderem molt també amb el que vam suposar per Tarragona, eh?
Tota aquesta invasió musulmana, perquè tothom té com a referent i en ment, per exemple, la siurana,
del que se'n parla sovint, l'últim reducte, el musulmà, el sal de la reina mora, no?
És a dir, que ja tenim una mica de mita al voltant d'això, però vull dir que
Tarragona, la ciutat, tenim vestigi també, tenim presència, no?
N'hauríem de parlar.
Avui venim a parlar precisament d'aquest gran buit històric que hi ha.
Parlem de gairebé tota la història d'aquesta ciutat, però quan arribem aquí ens aturem
i no ho reprenem fins al segle XII, que si ve el Robert d'Aguiló i tal, mentrestant, què passa aquí?
El dubte és una terra de tan bon conreà com tot el que hi ha al voltant, una plana alubial,
que el que hi planti es creix, es queda tant de temps buit, no hi ha ningú aquí, desapareix totalment,
no tenim rastres o no el sabem veure.
Les cròniques dels regnes cristians no diuen res, però què passa amb les cròniques de regnes musulmans?
En parlen o no en parlen de Tàrraco, Joan?
No en parlen, no?
És complicat perquè, aviam, hem de partir d'una base.
La història l'escriuen els vencedors.
i el que se'ns ha explicat a escola o inclús a la universitat de la reconquesta de la península ibèrica
és l'argument base per la justificació de la creació del que després serien els estats de la península ibèrica.
És l'argument o la base o l'excusa per explicar el naixement dels contats catalans,
per explicar el naixement dels contats aragonesos, del regne de Navarra, d'Astúries, de Galícia, de Castella,
i recordem que tot aquest procés que se'ns expliquen de reconquesta
acaba amb la conquesta de Granada dels Reis Catòlics.
O sigui, tot això s'ha utilitzat per uns i pels altres
per justificar, per exemple, el procés del que s'aconeix com la unitat nacional,
com els reis catòlics,
o el procés de la generació dels diferents regnes que després creen
són la base de les grans sentiments nacionalistes de la península ibèrica.
Catalunya, País Basc, els regnes del nord o inclús Portugal.
Llavors, poder destriar el gra de la palla és molt complicat.
Les fonts són escrites pels guanyadors, com bàsicament són dels textos dels contats i dels regnes,
diguem-ne, cristians, expliquen una part de la pel·lícula.
I el que coneixem de les fonts àrabs o musulmanes ens expliquen molt poc
o a vegades són textos molt repetitius, bastant complicats d'entendre.
A partir d'aquí, que més hi sàpiga, més hi digui.
El que passa és que hi ha una sèrie d'elements
que ens ajuden a començar a reinterpretar tot aquest trencaclosques.
I això no és fàcil.
Primer de tot,
al segle VII a la península ibèrica,
al segle VII a Hispània,
sabem que aquí hi ha els regnes visigots,
som la capital de Toledo,
amb un procés, diguem-ne,
de desintegració
o de problemes de manteniment d'un estat fort
que crea problemes successors,
que vol dir problemes de successió dinàstica
són problemes de tipus polític,
hi ha un descens important de la població,
hi ha problemes perquè aquests regnes aguantin.
Però paral·lelament,
des de 70-80 anys abans,
hi ha un fenomen que ve de la península ibèrica
lligat amb el tema religiós,
però també amb un procés d'expansió política,
que són una sèrie de tribus
del centre de la península iràbiga,
que van conquerint el nord d'Àfrica,
els territoris de l'imperi bizantí,
que també està en un procés de debilitat,
van conquerint i van arribant fins a l'estrat de Gibraltar.
Per qüestions religioses,
escolta'm,
la religió pot ser un argument,
però no és l'argument únic,
és un nou imperi amb expansió.
Arriba l'estrat de Gibraltar
i aprofita les circumstàncies que permeten en aquell moment
de debilitat de l'aparell polític visigot,
perquè amb el sistema de fer guerres en aquells moments
aprofitem la debilitat de l'altre per saltar,
ens aliem amb un dels seus enemics,
els meus enemics són els meus amics,
i comença el que es coneix com la invasió arabo-barber.
711,
Taric,
després Musa,
creuen l'estrat,
i en pocs anys estan,
fixem-nos,
els 720 i pico estan al centre
d'un altre estat
que hi era molt més fort,
que eren els regnes francs.
Imaginem-nos que
amb 10, 12, 13, 14 anys
estan conquerint un contingent
de 4, 5, 6 mil homes
amb les seves famílies i tot això,
en conquerir la península ibèrica
i estan conquerint
mitjà estat francès.
Això és molt ràpid.
Què és?
Fruit de la potència militar d'aquesta gent
o fruit del pacte?
Els textos musulmans
i els textos musulmans
ens estan dient que
quan aquesta gent arribava a les ciutats
és un procés de conquesta
bàsicament de ciutats
arribaven a la frontera
t'ho faig gràfic
i dius
bueno, què fem?
Arribem a un acord
on s'espatossem?
Clar.
O surts escaldat.
Si et conquerim la ciutat
i perds la...
saps que la curta o la llarga
perdràs,
tota aquesta ciutat
entrarà a formar part
del nou estat islàmic,
de l'amirat.
si no arribarem a un acord,
et respectarà la religió,
en pagaràs uns impostos,
perquè ets una de les religions del llibre,
les religions del llibre
són el cristianisme,
el judaïsme
i l'islam,
et respectarem
i continuarem vivint
en...
digue-li en un acord.
I això és
la gran causa
de la...
expansió ràpida.
...la rapidesa
amb unes vies de comunicació
que són les romanes
i, per exemple,
tens textos
que et parlen
que hi ha un tal
Teodomirus
que seria
digue-li
un cap visigot
del sud
de Llevant
que podíem parlar
de la zona de València,
Alacant,
Múrcia,
que arriba a un acord
amb els musulmans
i el pacte escrit
que ens ha arribat.
I d'aquest Teodomirus
acaba dient-se
Tutmir.
o tens gent
de la Vall de l'Ebre
com els Banu Qasi
o els Banu Qut
que Banu Qasi
són els fills de Cassius
que és un nom romà.
Són gent d'aquí
que es va
aliar amb aquesta gent
i a la curta
o a la llarga
per interessos
que o sigui
que es converteixen
a l'islam.
I es van incorporar
en aquest nou estat.
Això no quadra gens
amb aquella història
que ens havien explicat
de la gloriosa reconquesta
que d'on pelar
i on com va d'onga
surt d'una cova
i tot això.
I veiem que la cosa
és molt més rica.
Sí,
per exemple,
el procés
d'incorporació
d'hispans
a l'islam
es produeix
fins i tot
en les zones
agràries.
no tan sols
a les ciutats
perquè
la cristianització
de la població
del camp
és molt feble
i els costa molt
de diferenciar
entre el cristianisme
un únic déu
i no sé què
i l'islam
que està dient
el mateix
i que segurament
té un ritual
més fàcil
i més còmode.
d'on serà?
Hi ha una incorporació
de població
tranquil·lament
a l'islam
que en tot cas
no és el problema
perquè hi ha el fenomen
també
d'expansió
d'aquests tribus àrabs
quan arriben a Síria
bona part
del funcionariat
de l'imperi bizantí
es passa
amb armes i bagatges
al costat
dels àrabs.
Per què?
Doncs perquè estan creant
un nou imperi
l'estan consolidant
i veuen
la continuació
de l'imperi
doncs mira
una altra dinastia
una altra gent
i són els que ajuden
a estructurar
tot aquest vestit
els homeies
són gent d'aquesta
tradició oriental
no religiosa
sinó
són grecs
sí, sí
això ho canvia molt
és que canvia molt
la pel·lícula
el que deia abans
hi ha vestit
a Tarragona
hi ha noms
hi ha elements
identificatius
d'aquest període
d'aquest període
fosc
o no escrit
quan parles de Tarragona
a què et refereixes?
a la ciutat
o al territori?
Parlem primer
de la ciutat
comencem
pel que ens ocupa
pel lloc on trepitgem
ara mateix
la ciutat
primer de tot
és que coneixem
molt poc
com seria
la Tarragona
del segle VII
i partim
de la base
la Tarragona
del segle VII
és una seu
episcopal
metropolitana
i important
però el pes demogràfic
el pes econòmic
el pes polític
ja no és
aquesta vella capital
de l'imperi
la capital
és Toledo
i després
la ciutat
que ha agafat
pes específic
perquè ha sigut
seu reial
i per les circumstàncies
que siguin
ha sigut
Barcino
Barcelona
aquesta ciutat
vinguda menys
però encara que té vida
que té un porc
que funciona
que hi ha
una parella
clasiàstic
que hi ha un comés
és a dir
un responsable
polític
militar
és el que es troben
els musulmans
aquí
que no sabem
encara ben clar
si arriben
al 713-14
o al 717
i aquí
comença
el primer
problema
hi ha
algunes fonts
àrabs
que diuen
que quan els
musulmans arriben
o els àrabo-berberts
que els berberts
la majoria
eren cristians
alerta
arriben a Tarragona
la destrueixen
hi ha altres fonts
que parlen
que quan arriben
al Llevant
destrueixen
una ciutat
de quatre portes
deducció
Tarragona
és destruïda
pels àrabo-berberts
però l'arqueologia
no ha trobat
aquests vestigis
de destrucció
els vestigis
de destrucció
què vol dir?
escolta'm
quan fas una excavació
et trobes
al nivell
de cendres
d'una destrucció
implica incendi
o el tio
ha travessat
per un arma
o un edifici
enderrocat
amb gent sota
aquestes coses
que són
frapants
i aquí
no els hem trobat
clar
ja tens un dubte
que vols
una interpretació
aquesta destrucció
de Tarragona
és real
o és un tema
de prestigi
dels àrabo-berberts
d'haver
conquerit
a la força
una ciutat
com la vella
Tàrraco
no és el mateix
dir
si he arribat
a Tarragona
m'han donat
les claus
i he firmat
l'acusament
de rebut
que he arribat
a Tarragona
amb unes muralles
esplèndides
uns edificis
esplèndids
els he palat
a tots
i m'he fet
l'amo
el prestigi
militar
és la segona
quan arriben
aquí
què es troben?
el pacte
amb qui pacten
han de pactar
o amb el comte
o amb el bisbe
i bàsicament
les ciutats
qui mana
és el bisbe
sabem si hi havia
pacte o no
no ho sabem
o potser
el bisbe va fugir
perquè hi ha la llegenda
també molt potenciada
a partir dels estudis
en Serra Vilaró
com un paral·lel
a la seva vida
quan marxa
per la guerra civil
que Sant Prosper
que era el bisbe
de Tarragona
fuig de Tarragona
amb les relíquies
de Sant Fructuós
i se'n va a Itàlia
però tampoc està clar
i llavors podria ser
que això ho deia
el Coll i l'entorn
i altres investigadors
que pacten amb el bisbe
i després de la conquesta
el que hi ha són tensions
polítiques molt fortes
entre els diferents
conqueridors
perquè hi ha gent que et ve
de la península iràbiga
hi ha gent que et ve
del nord d'Àfrica
hi ha gent que són del Yemen
hi ha gent que són àrabs
hi ha gent berber
que són cristians
però no són àrabs
i aquests es subleven
a la frontera
que la frontera
és el Pirineu
i es subleven
contra l'Estat
i es lien amb gent d'aquí
com per exemple
poden ser caps locals
com poden ser bisbes
com el bisbe de Llívia
i llavors
el poder
ara
pel poder estatal
que s'està en formació
el sufoca
i maten bisbes
però no perquè fossin cristians
sinó per soblevats
després s'abasteix
amb els anys s'abasteix
com una cosa diferent
i entre ells maten
el bisbe de Llívia
podria ser
que en aquest moment
el bisbe de Tarragona
fugis per potes
com podria ser
que en aquests moments
de confusió
entre els uns i els altres
perquè
l'últim rei
és en Vitiza
dels bisigots
i llavors hi ha un conflicte dinàstic
que acaba en guerra civil
entre els seus fills
i altra gent
un d'ells
és Àquila
o Àguila
aprofiten els araborbers
per aliar-se amb un d'ells
i entrar
igual dintre d'aquests conflictes
el bisbe de Tarragona
s'equivoca de banda
i perd
no ho sabem
el que és cert
tot sembla ser cert
és que en el moment
que desapareix
l'autoritat política màxima
de Tarragona
que seria el bisbe
Tarragona
deixa de tenir
importància
política
per què?
perquè desapareix
el seu episcopal
imaginem-nos
que ara de Tarragona
desapareix
tota la parella
administratiu
provincial
comarcal
autonòmic
estatal
i desapareix
la patroquímica
i desapareix
la universitat
i l'Ajuntament
et queda sense cap
això
se va morint
per si mateix
i aquesta és la impressió
que hi ha
és per això
que no hi ha vestigis
és a dir
que no
no queden assentats aquí
passant de llars
en van a siurana
què fan?
d'entrada
hi ha
hi ha una ciutat enorme
pràcticament
abandonada
pràcticament buida
si algú decideix
quedar-se a viure aquí
té on triar
i poca obra
necessita fer
altra cosa
és que tampoc
sigui agradable
viure en una ciutat
gran
enronada
i d'això
i que s'instal·lin
doncs
un altre
un altre indret
que encara hem de
determinar
alguna
alguna
peça ja
però molt
escassa
i molt poc
significativa
algun bocí de ceràmica
alguna coseta
però clar
vull dir
enterraments
per exemple
enterraments
des d'hauria morir
algú
el problema
és identificar-los
fins fa 15-20 anys
identificàvem
fins al segle 5è
els materials
de les excavacions
arqueològiques
ara
els estem
identificant
fins al segle 6è
al 7è
començaments
del 8è
però són
materials
de producció
local
bàsicament
ceràmiques
que es produeixen
aquí
que són
quelles
terrisses
de color gris
grulleres
o algun altre
producte
d'importació
que és molt difícil
saber
si és de finals
del segle 7
o és de
començaments
del segle 8
o mitjans
del segle 8
amb el temps
ho sabrem
clar
es fa difícil
d'identificar
una gent
que fins avui
al matí
eren cristians
i morien
avui a la tarda
canviar dia
el ritual
d'enterrament
tan ràpidament
també és molt difícil
fer-ho
perquè les coses
no es canvin
un dia
per un altre
són processos
en aquest moment
l'arqueologia
té aquesta mancança
de poder identificar
això
seguint els mètodes
tradicionals
ara bé
hi ha coses
que t'apunten
que sí
hi ha una torre
damunt del mèdul
que és la torre
de Sant Simplici
que està dalt
d'un turonet
que és una cosa
molt petita
que podria ser
una torre
de vigilància
de la via Augusta
la via Augusta
continua
funcionant
però no
fins a l'actualitat
que és l'AP7
i podria ser
un punt de control
d'aquest
primer estat
musulmà
controlant
la comunicació
perquè
el primer que fa
un exercit
en conquesta
és
controlar
les comunicacions
hi ha altres
construccions
que s'havien pres
fins fa poc
com d'època medieval
que ara
a partir d'analítiques
de Carboni XIV
ens estan donant
que són del segle VII
o del segle VIII
per exemple
la torre de Santa Perpètua
de Gaià
clar
hi ha enflatxos
que s'estan encenent
que ens estan dient
tot això
ho hem de replantejar
cap on anem
encara no ho sabem
i a nivell territorial
una mica
ja ho has dit
si obrim una mica més
el ventall
sí que hi ha
aquests pastigis
aquests llums
i en els topònims
la pobla
de Mafumet
Mafumet
és la forma
catalana
de dir
Maoma
a l'edat mitjana
Mohamed
el Morell
el Tafulla
possiblement
sigui un topònim
musulmà
la riba
que pot ser
ripa
o un ribat
exacte
o un ribat
un ribat
no deixa de ser
un monestir
de monjos militares
jubilats
o la versió
islàmica
dels templers
i l'orografia
del terreny
ajuda
quadra
el muster
vol dir
el monestir
siurana
aquest és molt divertit
siurana
pot venir
de severus
o de severianos
però
siurana
amb àrab
què vol dir
és l'arabització
de severianos
és un nom llatí
falset
segurament
també és musulmà
hi ha topònims
que et diuen
que pot haver
implantació
de gent musulmana
un margalef
exacte
o el barca
també
el coll
les borges
burgh
vol dir torre
l'alaixà
el muster
tens noms
que t'estem dient això
a Riudoms
fa una sèrie d'anys
que es va escapar
a una vila romana
i apareix
un enterrament
enterrat de costat
que és el que en diem
els arqueòlegs
el decúbit lateral
quan s'enterren de costat
mirant a la meca
normalment això
és un element
que t'indica
aquesta persona enterrada
és de religió musulmana
però està damunt
d'una vila romana
que et fa pensar
que potser
algunes d'aquestes
viles romanes
continuen
no com a viles
sinó com a establiments
agrícoles
fins molt més tard
hi ha gent enterrada
són flaixos
són coses
que et fan pensar
en això
o els documents
escrits
que et parlen
a partir de la conquesta
diu que
el senyor tal
té aquest castell
o compra
aquestes terres
en el lloc
dels horrors
i de les grans solituds
no hi ha ningú
però diu
que limiten
el nord
amb una vinya
el sur
amb un camp
conrauat
l'est
amb un molí
i l'oest
amb un nord
si no hi ha ningú
si no hi ha ningú
que fa una vinya
que han conrauat
un morillo nord
aquesta de les cròniques
dels senyors cristians
és la constant
ocupem territori
perquè està buit
no hi ha ningú
però després resulta
que veus
que en fi
tan buit
no estava
de Ciurana
això està
no sé
pregunto
està documentat
que va ser l'últim
reducte ara
a la península
a la península
a la península
no
a Catalunya
a Catalunya
van conquerir
abans
la Tortosa
la taifa
de Tortosa
i clar
els pobres de Ciurana
es van quedar allà
envoltats
i per tant
era qüestió
de temps
que els poguessin
pensa
entre 1148
i 1149
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV
és el gran comte
que
conquereix
tot el que seria
l'actual
Catalunya
que fa
atac a Tortosa
i atac a Lleida
primer atac a Lleida
perquè així
la illa Tortosa
de l'Aragó
de la gran capital
que és Saragossa
conquerir de Tortosa
conquerir de Lleida
aconsegueix
rèdits econòmics
suficients
al botí
que li permet
tot un tema
ja de finançament
del comptat
repartir
premis
als grans
cavallers
que el van
recolzar
o sigui
grans senyors
de la guerra
que el van
recolzar
i deixen
aïllada
una bossa
que és
el districte
de Siurana
bàsicament
priorat
però són
de muntanyors
etcètera
etcètera
que saben
que si toquen
de front
no se'n sortiran
llavors
és qüestió de temps
van
estrenyent
el cercle
i entre
1153
i 1154
conquereixen
Siurana
i ho finiquiten
sí que és cert
que el 1167
una miqueta
després
hi ha rebel·lió
de musulmans
que són
sufocats
a escornar el bou
però bueno
una rebel·lió
una revolta
doncs gent
que se rebota
i que no vol
estar sota
els nous senyors
feudals
perquè no eren
precisament
pacífics
i la conquesta
com Siurana
va acompanyada
de deportacions
i d'execucions
de fet
el 1171
tenen problemes
conflictes
de propietat
de
on començava
i acabava
el districte
de Siurana
o el territori
de Siurana
i van a buscar
amb un vell musulmà
que vivia
a Garcia
que era fill
de Siurana
què passa
quan van arribar
el van fer fora
el van deportar
ara qui són els dolents?
això amb la història
sempre estem
sempre ho comentem
que depèn
de qui escriu
si està una banda
o l'altra
doncs bé
l'enfoque és diferent
o potser no hi ha dolents
o potser
exacte
o potser és que
són igual
de dolents
uns que altres
és la història
d'aquesta conquesta
doncs
musulmana
i amb aquests vestigis
per tant
és a dir
queda molta tinta
per escriure
estem a les Bessaroles
estem a les Bessaroles
ara
podem preguntar
com queda la ciutat?
doncs possiblement
els primers anys
Tarragona
pot ser una base militar
pel control de la via
pel control d'aquest territori
i després
quan comencen a baixar
els carolingis
i cambien les comunicacions
la zona de Tarragona
és un territori
molt ampli
molt difícil
de controlar
amb poca població
i amb poca estructura militar
i al final queda la cosa
digue-li desestructurada
o en terra de ningú
és quan se parla de desert
se parla d'abandonament
per això vol dir
que no té estructura política
o potser no estava
conreguada
però podia ser
una zona perfecta
per embarcar-se
per anar fent la pipiu
per anar tirant
amb la gent
que havia aquí tota la vida
o amb la gent
que ha vingut
o una zona
de ramaderia
de pastura transhuman
tu quan fuges
no te pots emportar
el que tens plantat
a l'hort
però quan fuges
te'n pots emportar
les ovelles
o les cabres
hem de fer un capítol
un altre capítol
d'aquesta etapa
del 713
714
però va més enllà
com dèiem el 8
historiogràfic
és bastant més gran
bastant més ampli
i per tant
en voldríem parlar
escolta home
estem demanant aquests dies
per avisar Sant Jordi
a tothom que es recomadi
algun llibre
d'aquest tema
no sé si d'aquest tema
o d'alguna altra
de molts que hem parlat
durant aquests dies
de Tarragona Història
quin és el que ara mateix
us ben menys
i que voldríeu recomanar
de cara a aquest proper
Sant Jordi
d'aquest període
n'hi ha un
que és el de la Dolors Bremont
la Dolors Bremont
és la primera dona
de l'Ernest Lluc
que és professora
és professora
de filologia
àrab
a la Universitat de Barcelona
i té un llibre
molt interessant
que és
de quan eren
o no eren musulmans
que fa un recull
de totes les cites
dels textos àrabs
que es coneixen
que parlen de
l'actual territori
de Catalunya
fa un bon treball
explicatiu
perfectament classificades
i et dona
una imatge
molt interessant
de com se veia
aquesta part
de la xarca
parlant de l'ús
pels musulmans
i tota aquesta evolució
des dels fets polítics
a la producció agrícola
d'un territori
com el Tamp de Tarragona
un llibre gruixut
té 432 pàgines
exacte
però és de fàcil lectura
sembla mentira
doncs mira
feta la recomanació
de Dolors Bremont
de quan érem
o no musulmans
amb aquests textos
del 1713
al 1010
i el Lluís
que ens recomanes
Lluís
jo em que ve a presentar ahir
que
és una cosa
que ha publicat
això és un cop baix
ho ha redactat
al centre d'estudis
de l'Hospitalet de l'Infant
i els autors
és el Joan Menchó
i tal
i altres
perquè segur que me'n deixo
algun
i no els vull comentar
a veure
és un recull d'articles
on
per exemple
el Joan Menchó
i el Jaume Massó
comenten
i recuperen
un original inèdit
de Bonaventura Hernández
de Sanauja
que parla
de l'Hospitalet de l'Infant
i
és una localitat
doncs petita
però hi ha una extensíssima
ocupació territorial
des de fa
molts
molts anys
i aquest és un treball
molt interessant
de com
de molt poqueta cosa
es pot
es pot
treure
moltes conclusions
de la història
d'un poble
doncs
queda recomanat
el llibre
de Joan Manchón
com es diu
l'Hospitalet
l'Hospitalet
de l'Infant
abans de l'Hospitalet
l'Hospitalet
de l'Infant
abans de l'Hospitalet
que consti
que Lluís
no s'emporta comissió
no ho he parlat abans
això
doncs també queda recomanat
Joan Manchón
Lluís Valar
gràcies per acompanyar-nos
el Targona Història
ja farem capítols
ja anirem parlant
perquè hi ha molta cosa a dir
i que de fet
la recomanació
bona dia de Sant Jordi
també per a vosaltres
aquest dixous
igualment
igualment