Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ens considerem una empresa, som més un projecte autogestionari a base de col·laboració i d'una participació activa i tirem endavant però sense aquest criteri mercantil.
Fins demà!
Efectivament, i de bassa, bàsicament.
Ara ens presentareu més en profunditat lo diable gros.
Ens acompanya també la Mercè Toldrà, ella és la responsable del Museu del Port de Tarragona.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb la Mercè ja parlarem d'activitats del Museu del Port, de tot plegat, d'aniversaris, però avui ens presentes la part editora també del Museu del Port.
No és exactament el Museu del Port que és l'editor, sinó que és el Servei de Publicacions del Port de Tarragona.
El que passa és que aquest és un projecte que fem amb col·laboració a la Biblioteca Pública de Tarragona i al Museu del Port per tal de recuperar el patrimoni material del barri del Serrallo.
Però l'edite el Servei de Publicacions del Port de Tarragona.
Estem parlant d'aquests llibres i ens portem ja tres?
Sí, la col·lecció Petit Museu, que és una col·lecció de contes, que és mitjançant entrevistes als pescadors o la gent que viu al barri del Serrallo,
doncs entra ja amb les seves vivències i mitjançant una anècdota o unes vivències treballades de manera que es pugui fer el conte,
doncs d'aquí anem recuperant els diferents aspectes de la vida al barri pesquer.
Jesús, quin llibre ens proposaràs pel final de la secció?
Sí, és una novetat. El llibre es diu Terres i vents i l'autora és Conxita Jiménez, és un llibre de poesies.
És un poesia molt interessant, diu moltes coses i les diu bendites.
I com acostuma a passar amb les tries que fa el Jesús, té un punt d'actualitat, diguem, no?
És que es presenta...
Sí, aquest llibre justament es farà la presentació aquí a Tarragona, perquè ja s'ha fet a Barcelona i amb altres indrets,
aquí a Tarragona, dijous que ve, a les 8 del vespre, al Cafè Museu, que és dalt al carrer de Sant Llorenç, a la part alta, a les 8 del vespre.
Molt bé.
Farà la presentació a la Lourdes, malgrat, perquè tant una com l'altra, la Lourdes com la Conxita,
formen part de l'Escola de Lletres, la Lourdes com a directora i la Conxita Jiménez com a alumna.
Doncs al final de la secció, el Jesús Figueres de la Pell ens presentarà tres residents de Conxita Jiménez.
Pots intervenir quan vulguis, eh?
D'acord, gràcies.
No ho fa mai, però sempre l'hi dic i està tot callat escoltant.
M'agrada molt escoltar.
És un home pacient, el Jesús, diria jo.
Nois, a veure, Lo Diable Gros, per on comencem?
Quan va sorgir aquesta editorial, amb quina finalitat, qui sou?
Bé, doncs som un editorial d'un recorregut molt curtet, perquè vam néixer al voltant del 2011,
i diguem-ne que les primeres publicacions comencen el 2012, i en realitat som un grup que ens hem animat,
de muntar un projecte editorial, però des d'una perspectiva crítica respecte a la societat,
d'una perspectiva fins i tot militant, i bé, doncs també respon una mica a una necessitat que havíem identificat
de donar la passa, de donar a conèixer materials, autors i perspectives que, bueno,
que no s'endinsen dins d'un àmbit comercial o mercantil, però que veiem que són necessaris, no?
Esteu ubicats en el territori, teniu un llest territorial, diguem.
Sí, sí, de fet, el nostre àmbit d'acció pretén ser tot el que són els presos catalans,
al nostre àmbit lingüístic, però, evidentment, les nostres arrels són el camp de Tarragona,
i Tarragona particularment, que de fet és on la majoria de la gent de l'Odiable som...
O residim.
O residim, si més no, sí.
Som molta gent, eh? Esquerra parlàveu de gent, i sí, hi ha molta gent impulsora,
a part dels autors que pugueu anar plegant, és un projecte molt col·lectiu.
Bueno, sí que és un projecte col·lectiu, llavors, diguem-ne que les responsabilitats estan repartides,
i, bàsicament, el nostre funcionament és assembleari i autogestionari,
i pel que fa justament a l'Adrià, doncs, diguem-ne que ho consultem entre tots i totes
i, finalment, triem el que pensem que és més oportú.
Es pot sobreviure d'aquesta manera?
Home, és una activitat més vocacional que una aposta per cap supervivència.
Sí, és a dir, jo ara et giraria la pregunta i et diria,
la pregunta ens la fas a nivell personal o a nivell col·lectiu?
És a dir, la pregunta, si la fas de supervivència com a projecte,
sí, es pot sobreviure perquè, de moment, anem tirant, anem cobrint despeses,
que, de fet, la finalitat, la intenció és aquesta.
Tampoc no volem arruïnar-nos, evidentment,
però si ens parles a nivell personal, nosaltres no hi guanyem.
I si alguna vegada hi hem guanyat, han sigut molt, molt, molt poc,
perquè, de fet, com deia l'Eduard, és un projecte autogestionat,
i, per tant, no tenim un afany lucratiu darrere de tot això.
Molt bé. Quins són els llibres que porteu publicats, de moment,
des del 2012, no? Va ser la primera publicació?
Sí, efectivament. El primer llibre que vam treure és un recull d'articles
del periodista Roger Palà, Mots Incendiaris,
a continuació també, dins de l'àmbit de periodisme crític i compromès,
un altre recull d'articles, d'en David Fernández, Foca a la Barraca.
Això, diguem-ne, que conformaria fins aleshores la línia editorial
o la col·lecció del Martell.
Després hi ha un altre vessant que ens interessa força,
que és la recuperació crítica de la memòria històrica,
i també, doncs, hem impulsat una revista,
la Corbella, d'estudis llibertaris del Camp de Tarragona,
i ara, d'aquí uns mesos, sortirà el segon número d'aquesta revista.
I, a més, tenim una altra línia,
seria una línia de guies de turisme alternatiu,
també en el sentit d'exploració dels estirabots
que hi ha hagut a la ciutat de Tarragona,
en concret, es tracta del llibre Grans Runes de Tarragona,
i, bueno, finalment, hem encetat una darrera línia editorial,
la celleta, de temàtica literària.
Va, doncs, quatre línies d'actuació, pel que ha dit.
Bàsicament.
I caldria afegir-ne unes quantes més que tenim a la butxaca,
però, bueno...
Sí, les tenim al tinterí i estem...
Això depèn de l'assemblea.
Sí, s'estan cuinant, a poquet a poquet,
perquè ho anem fent així, també, tot, com deia ell, consensuat.
Com funciona això de la publicació, almenys, de llibres?
Entenc que la revista No, la Corbella,
ja té el segon número, doncs, a funcionament.
Per tant, és un projecte que ha de tenir continuïtat.
però, quan aneu a buscar, aneu a buscar llibres per publicar,
us els presenten, encarregueu...
De fet, una mica de cada, diria jo,
perquè hi ha hagut gent que se'ns ha ofert
i, de vegades, hem sigut altres que hem anat i hem dit,
escolta, mira, tu fas coses que ens interessen
i la gent ens en respon.
I, per tant, són aquestes dues o tres línies de funció.
Sí, de vegades, només cal burxar una mica
perquè aquest oferiment sigui explícit
i, bueno, acabi traduint-se en una publicació.
En funció, justament, de les xarxes
o del coneixement o de la relació,
doncs, hem identificat que hi ha una quantitat
d'espectaculars de materials que potencialment són interessants
i que potser es queden una mica al calaix
i això que falta una petita empenta
per engrescar els autors que puguin publicar-lo.
Pel que fan les guies aquestes de turisme alternatiu,
les runes de Tarragona,
les runes que es veuen al patrimoni
que han deixat a nivell polític,
enteniu que tenim només una publicació?
De moment, sí.
Sí, però també hem descobert que, efectivament,
aquestes grans runes, doncs,
és com una mena d'estratificació.
hi ha una primera capa més visible,
més evident, més fins i tot insultant
per les seves característiques,
però gratant una mica la superfície,
hi ha un segon nivell de petites runes
i ara estem mirant d'ampliar el recorregut.
Vols dir que dóna per una col·lecció, sencera?
Home, doncs, de moment, segur que per un parell de publicacions.
Déu-n'hi-do.
Per què publiqueu en paper?
Sou gent jove, sou, a més,
bueno, coneixeu les eines, les xarxes,
coneixeu internet,
tracteu uns temes que, a més, jo crec que internet
és una boníssima plataforma,
són temes d'actualitat i tal.
Per què heu decidit publicar això en paper?
Jo ho tinc molt clar,
sinó a nivell personal
i suposo que el col·lectiu, més o menys,
deu coincidir.
En el fons és un romanticisme pur.
És a dir, el llibre
no deixa de ser, en el fons, també un objecte.
I aquest objecte
té unes característiques materials,
un tacte,
colors, olors,
i, en el fons,
també no deixa de ser això.
També, en el fons,
som gent de costums
perquè no deixem de ser humans
i el llibre en paper
té molta, molta, molta tradició,
té molt de recorregut a darrere.
I, de fet, en certa mesura,
el llibre electrònic
sí que acabarà explotant,
sí que acabarà arrencant,
però jo crec que
és una cosa que anirà
pas per pas
i segons en quin sector,
és a dir, potser en literatura,
potser en assaig,
potser en teatre, en poesia,
ja ho veurem com anirà,
potser portarà ritmes diferents.
I, a més a més, el risc que hi ha,
que ha passat
amb la música,
suposo que els grans grups editorials,
els grans i ells,
la indústria,
parlant amb propietat,
potser estan més preocupats per això,
amb la música passat, de fet.
I els músics
ho han patit, diguéssim, això.
Clar, no parlava tant
en el sentit de llibre electrònic,
com de penjar, doncs,
els articles,
les publicacions a internet.
Bé, també potser és que
això sempre queda, diguéssim,
és a dir, hi ha arxius físics,
és a dir, quan tu publiques,
evidentment, doncs,
has de fer un dipòsit legal,
un ISBN,
i això va a la Biblioteca Nacional de Catalunya,
sense anar més lluny.
Com a mínim,
aquells exemplars
suposa que allà queden.
En un servidor,
en un blog,
en un web,
sí que pots fer còpies,
evidentment,
però te les pots quedar,
tu diguéssim,
en privat.
No seran sempre excessibles,
entenc.
També hi ha una mica
el fet que
l'estat en paper,
té un punt de credibilitat,
sobretot quan es parlen
d'aquests temes,
que ja ho sorgeixi allà al darrere,
un aval al darrere,
perquè internet publica tothom.
Sí,
en certa mesura,
també vol dir que
hi creiem una mica més,
perquè...
L'impressió en paper
dona certa contundència
als arguments
que fem servir,
i ens agrada,
bueno,
potser sí que hi arribarà el moment
de penjar continguts,
però, bàsicament,
a partir de...
o amb el criteri
de compartir sensacions,
i aquestes sensacions,
de vegades,
en un paper,
doncs són més...
o comuniquen
d'una forma més evident.
Per exemple,
el que fa la guia
Grans Runes de Tarragona,
per exemple,
està acompanyada
d'un mapa
doncs
prou interessant
per identificar
els indrets
d'aquest escàndol urbanístic,
llavors,
per això,
són coses que,
bueno,
que difícilment
en una altra forma
es podrien fer,
no?
Però...
Que és fàcil,
heu trobat facilitats
avui en dia
per imprimir,
per treure un llibre d'impremta,
perquè pots fer-ne
tirades mínimes
i tot plegat.
Òbviament,
penso que...
El món editorial
és més accessible
avui en dia?
Jo diria
que les possibilitats
de portar a l'impremta
un original
i treure'l,
doncs,
és una tasca
molt senzilla,
però que és complicat,
efectivament,
és arreglar-se
i mirar
de consolidar
una distribució
que, efectivament,
arribi al públic,
no?
La distribució
és més difícil
que la publicació?
Sí, sí,
jo crec que,
des del meu punt de vista
personal,
per mi el que em costa més,
que és el que hem dit
moltes vegades,
per mi, personalment,
és la distribució.
Això és el que costa més.
Perquè on els podem trobar
les vostres publicacions?
És clar.
Per exemple,
del Camp de Tarragona,
posem per cas.
Essencialment,
al Camp de Tarragona
ens podeu trobar
llibreria de la Rambla,
llibreria a la Capona,
a Reus a Galatea
i a la llibreria Gaudí.
Però, clar,
som conscients
que són quatre punts
en dues ciutats
del Camp de Tarragona
i això és el que és més complicat
perquè, independentment
que la distribució
té uns costos,
no tothom arriba
a tot arreu.
Per tant,
de vegades,
també el que hem procurat,
i això encara és així,
és accedir al web
Productes de la Terra,
que és un portal
que comercialitza
diversos elements
com són discos,
músiques,
samarretes,
merchanditge,
però també llibres.
i allà hi podreu trobar
alguns dels llibres
de l'Odiable Gros
i, per tant,
és una manera
que tenim
també d'arribar
potencialment
a més gent
perquè si,
posant pel cas,
hi ha una persona
que viu al Coi
i diu
vull aquest llibre,
doncs,
és tan fàcil
com entrar al web,
fer la comanda
i amb un sobrat
li arriba a cas.
Per què passa
amb la distribució?
Per exemple,
si us voleu posicionar
en llibreries de Barcelona,
què passa?
No aneu allà
amb la carta de presentació
o la que tal,
us portem uns quants llibres?
No n'hi ha prou amb això.
Bueno,
això es podria fer
però també treballem
en una distribuïdora
que també és alternativa,
diguéssim,
i evidentment,
i no és la nostra pretensió,
no trobaràs
els nostres llibres
a l'AFNAC.
No els trobaràs
per molts motius
però també
perquè hi ha
certa saturació,
grans segells,
grans marques
però és que,
a més a més,
la política d'empresa
el tracta
amb els treballadors
que hi ha
que té AFNAC
no són precisament
properes.
i un altre factor
és que
ens interessa també
promoure
trobades
directes
amb els autors
per intercanviar
idees,
arguments
i compartir coses.
Llavors,
aquesta tascada
de presentacions
és una vessant
que volem
activar una mica,
més com a exercici
diguem-ne
deliberatiu,
de trobada directa
entre
lectors,
autors
i idees al voltant.
Parlem-hi,
ara entrem
amb el Museu del Port.
Mercè,
que t'ho tenim aquí.
No,
no dic res.
El teu és un cas
totalment diferent.
Però,
per anar
ja
fent via
també
i per feina,
la Sageta,
aquesta darrera
col·lecció
que de moment
ha començat
amb molt bon peu
publicant
un llibre
del Magí Sunyer.
Sí,
que seria
la col·lecció
literària,
no?
Sí,
i és tot un luxe
començar
evidentment
amb un autor
i amb un títol
que ha fet
el Magí Sunyer.
Acaba de sortir
fa mes i mig,
si no recordo malament,
perquè el vam presentar
a finals de novembre
aquí a Tarragona.
I aprofito per dir
que el dia 27 al vespre
es presentarà
al Centre de Lectura
de Reus,
que hi haurà
una lectura
i també servirà
de presentació.
Entrarà
que hi ha el Centaura,
ja en van parlar,
però tu s'han de dir.
Sí, exacte.
Què fareu
a partir d'aquí?
Reforçareu
aquesta línia
de la Sageta
més literària?
Continuareu,
no sé,
quins projectes teniu?
Sí, a veure,
evidentment
la intenció
no és començar
allò
cada vegada
una línia nova,
evidentment,
sinó el que es tracta
d'anar obrint portes
i a partir d'aquí
anar aprofundint
en cadascuna
d'aquestes línies.
Evidentment,
aquesta col·lecció
l'hem creat
perquè hem vist
que teníem aquesta necessitat.
La literatura
no deixa de ser
una altra
de les eines
que des de l'odiable
concebem
per intentar
canviar una mica
les coses,
o si a més no,
que la gent
es posi una miqueta
en dubte
tot el que hi ha
i la literatura
és i ha estat
i confio que serà
també una d'aquestes
eines
per obrir una miqueta
el cap
de les persones.
Metafòricament
parlant,
evidentment.
Però explícitament
parlant també,
com a eina
de transformació social
tenim força present
que la literatura
és fonamental
en la creació
d'aquest imaginari
transformador
i bueno.
Seguireu,
o teniu ja
alguns títols
al palai?
Tenim
algunes coses
que són molt
incipients
i que per tant
ens reservarem
una miqueta,
però ens agradaria
recuperar
alguns títols,
alguns autors
que han sigut crítics,
que creiem
que són interessants
i que paguen
la pena
de recuperar.
i a banda
d'això
també ens agradaria
comptar
amb algunes
veus noves,
és a dir,
hem començat
amb una persona
que ja està
consolidada
al món
de les lletres,
però també
ens agradaria
anar cap
a una altra línia,
que això
evidentment
no tanca
les portes
a aquestes persones,
però
sinó que es tracta
de fer
una conjunció
de persones
més conegudes
amb coses
molt interessants
i persones
que no ho són,
però que també
tenen coses
interessants
que esperem
que algun dia
les acabin consolidant,
però que de moment
no són conegudes
i per aquí
volem anar.
Sí,
es podria dir
que tenim
les butxaques plenes
no precisament
de diners,
però sí
d'idees
i d'iniciatives
i fins i tot
d'investigacions
que estem mirant
de tirar endavant
i potser
al seu moment
publicar.
Quantes publicacions
teniu
pensades
per aquest 2015?
No,
es podria dir
que un bon grapat
des de llibres
de fotografies,
il·lustracions,
seria un altre
avessant potencial
que podríem mirar
d'encentar
d'aquesta provisió
que tenim a la butxaca,
podríem dir,
i gairebé
tindríem ja
una mitja
dotzena
de títols
gairebé
que tinguem endavant.
Ara estem parlant
d'un llibre
cada dos mesos,
podríeu arribar
a fer una publicació
cada mes o què?
Sí,
però el problema
és el que dèiem.
Tenim realment
una llista,
un dia vam fer allò
de dir,
seiem i posem un comú
i realment
hi havia una llista
de coses que ens interessaven
que ja teníem
fins i tot originals,
que els tenim
al tinter,
però el problema
és que tenim
la capacitat
que tenim.
És a dir,
de coses
per publicar
que són interessants
i que hi creiem,
n'hi ha moltíssimes,
moltíssimes.
I si ho poguéssim pagar tot,
realment,
seria un ritme
com el que tu has dit
o potser superior i tot,
si ens ho poguéssim permetre.
però com que és un projecte
que anem treballant
poquet a poquet,
tampoc no volem enganxar-nos
als dits,
evidentment.
Ho acompanyeu a vegades
també d'actes,
com dieu,
és només la publicació
del llibre,
és la xerrada amb l'autor
i tota l'activitat cultural
que es pugui fer al voltant.
Exacte.
I ens interessa precisament per això
eixempleu una mica
l'assemblea editorial,
o sigui que acceptem
noves incorporacions,
col·laboracions
i gent disposada
a treballar-hi.
No hi ha cap editorial,
cap grup editorial
com vosaltres
aquí al Camp de Tarragona?
Que coneguem?
No,
a Barcelona sí,
que hi ha altres editorials
que tenen més
una línia semblant
a la nostra.
Però,
perquè al Camp de Tarragona,
que almenys coneguem
o que ara mateix
si jo recordi,
no sé si n'hi ha cap.
Comtes per nens
n'acabareu fent?
No se'n sap mai,
però en principi
no,
de moment no.
De fet,
el Port
o els companys de Piscina
en Petit Oceà,
ells ja fan
i ho fan molt bé,
més a més,
o sigui que endavant.
Mercè Tuldrà,
de nou bon dia.
Bon dia.
N'hem parlat diverses vegades,
però a més,
ara tenim la notícia
que fa poquet
es va presentar
el Saïtonet,
Joan,
el Saïtonet,
pescador de nit.
Estem parlant
d'aquesta col·lecció
de comptes,
el Serrall,
un lloc de comptes,
i la memòria dels pescadors.
Comtes per infants
que recullen
la memòria viva
dels pescadors
del barri mariner.
Sí, a veure,
això és un projecte
que vam iniciar
amb la Biblioteca Pública
de Tarragona
l'any 2011.
Vam començar a fer,
des de l'any 2009
tenim un conveni
de col·laboració
en el qual
fomentem la lectura
i divulguem
el patrimoni marítim.
Llavors,
doncs,
una d'aquestes activitats,
a part de la nit literària
que fem tots els anys
al Far de la Banya,
una de les altres activitats
era el cicle de comptes,
la març de bressol de comptes,
comptes des del bressol.
I fèiem diferents activitats,
ballmanetes,
taller,
laboratori de lletres,
llavors també fèiem
explicació de comptes,
però llavors ens vam plantejar
de dir,
comptes d'explicar comptes,
per què no creiem
nosaltres el conte, no?
És a dir,
tenim el serrallo,
tenim un munt d'històries
que podem explicar.
Llavors,
mitjançant les entrevistes
amb diferent gent del serrallo,
en traiem unes vivències,
una activitat,
o sigui,
anem anant intentant
recuperar
el que era la vida
al serrallo
entre els anys 50 i 70,
més o menys, no?
Llavors,
això es transforma
en un conte oral
que explica la Imma Pujol
de la Biblioteca Pública
de la Sala Infantil
i llavors,
mitjançant aquesta explicació
del conte,
durant un any
l'anem anant transformant,
l'anem anant revisant,
l'anem anant adequant
perquè sigui un conte
per a nens,
però no només per a nens també,
perquè el format conte,
o sigui,
el que editem,
té dos apartats,
un conte amb il·lustracions
de l'Antonio Latre,
del Port de Tarragones,
és a dir,
el projecte és tot
Biblioteca Port de Tarragona,
Biblioteca Museu del Port,
i llavors,
entre tots,
ho fem tot,
i l'editorial
és el servei
de publicacions
del Port de Tarragona,
llavors,
és unificar esforços
perquè, doncs,
també,
tingui,
sorti,
doncs,
molt millor,
no?
I llavors,
doncs,
és això,
hi ha les il·lustracions
amb el que és
el conte pels nens,
però també l'acompanya
un altre conte més ampli,
on no hi ha les il·lustracions,
sinó una petita indicació,
que hi ha tota una sèrie
de vocabulari,
vocabulari molt més tècnic,
molt més vinculat
amb el món de la mar,
que s'explica
amb un glosari final,
perquè així,
doncs,
tant els pares
com els nens més grans
que el puguin llegir
puguin saber
el que es va explicar,
no?
I cada vegada
anem incorporant també
algun altre dibuix
que pugui donar,
o alguna altra il·lustració
que pugui donar a entendre
més
el que s'explica
al conte,
no?
Perquè,
bàsicament,
el que hem estat explicant
fins ara
ha estat
la pesca de l'arrossegament,
la pesca de l'encerclament,
la gastronomia,
o sigui,
els principals pilars
que hi ha hagut
durant tots aquests anys
al barri,
no?
Des de quan
que teniu les publicacions
en marxa?
Des del 2012,
o sigui,
el primer conte oral
el vam explicar
el 2011,
i el primer conte publicat
sempre surt
un any
després,
no?
De fet,
és especial
que el Servei de Publicacions
del Port
tingui aquesta línia
per la canalla,
no?
Sí,
això va sortir
a través d'aquest projecte
en la biblioteca,
el Petit Museu,
és una col·lecció,
evidentment,
el Servei de Publicacions
del Port de Tarragona
té altres col·leccions
que tracten temes més
de temàtica portuària
o temàtica de la ciutat
i altres temàtiques
que van anant desenvolupant,
però aquesta silla
se li va donar
el nom
de Petit Museu
perquè fos
aquesta línia
vinculada
amb el Serrallo
i amb els nens,
no?
I després,
a part de les il·lustracions
i el que anem explicant,
també intentem recuperar
el que és
el vocabulari
i els manlleus
que s'utilitzaven
durant aquestes dècades,
els 50, 60, 70,
al Serrallo.
Tots els títols
de cada conte
porten el nom,
però tots porten
el renom.
El renom, sí.
Perquè és que el Serrallo
això encara existeix ara,
tu no preguntis
pels cognoms a la gent,
sinó dius
que és de tal cas
o de tal altre, no?
Llavors,
doncs això creiem
que és una manera
també de mantenir
amb aquests contes.
És igual
que hi ha el títol,
doncs que indica
una mica de què va,
però sempre hi ha
un subtítol
que és el que realment,
doncs quan a la primera
dèiem
Per el vermell
es fa a la mar,
com anar a una barca
al Serrallo.
És a dir,
intentem
especificar
de què va cadascun,
no?
La cuina de barca
quan parlàvem
de gastronomia
o anar al llum
al Serrallo.
O sigui,
sempre volem
que surtin
una sèrie
de paraules
perquè hem de pensar
que això,
doncs,
ho fem aquí,
però nosaltres
ho distribuïm
a totes les...
quina distribució
teniu?
O sigui,
nosaltres,
evidentment,
al museu,
a totes les escoles
que venen
a fer activitat
al museu,
doncs quan acaben
l'activitat,
els que són
els de primària
i infantil,
els donem
per la seva classe
perquè ho puguin
tindre,
perquè ho puguin
treballar.
I llavors,
també,
juntament amb la biblioteca,
ho distribuïm
a totes les biblioteques
de Catalunya.
Ho fem a Catalunya
i al País València
algunes,
perquè els contes
estan escrits
en català.
Llavors,
també ho distribuïm
a tots els museus
marítims,
perquè nosaltres
estem a la xarxa
de museus marítims
de la costa catalana,
ho distribuïm
a tots.
I la idea
que tenim ara
en el projecte
que continuem
els contes
és intentar
fer d'aquests contes
un projecte
pedagògic
per a les escoles
al museu.
Estem ara
començant amb ells.
Bé,
que ja teniu
molts projectes
pedagògics,
teniu moltes activitats
pedagògics
al museu,
però ara què voleu?
Fem-ho basat en els contes.
Volem que aquests contes
tinguin una continuïtat,
a part de tindre'ls físicament
en paper,
que també puguin estar
en un temps
al web,
que es pugui
treballar des del web
i que també
nosaltres puguem
plantejar activitats
a les escoles
per tal que coneixin.
Sí que tenim una activitat
que és o pesques,
que es fa a les tardes
perquè és quan
es pot anar a veure
a la subhasta del peix,
però clar,
el que volem
és que la gent
conegui més aspectes
del serrallo,
i llavors aprofitant
que tenim aquest punt
de sortida
que creiem que és important
i que es va alimentant
cada any
amb una nova publicació,
doncs el que volem
és fer aquest projecte educatiu
que, bueno,
ara estem
una mica allò
a les beceroles
d'aquest projecte,
però doncs
que creiem
que pugui tindre
una continuïtat important
i que es pugui relacionar
entre ells
i que tinguin
aquest suport,
ja tindran un suport
que ja ha sortit primer
que és el conte.
De moment
a tres contes,
a tres contes físics,
el Pere Vermell
es fa a la mar
sobre la pesca d'arrossegament
em sembla que és,
la mana al ranchero
sobre la cuina a bordo
i el darrer
ha acabat de presentar
el Joan el Seitonet
que és pescador de nit
la pesca de llum
al serrallo.
I el conte oral
que hem fet aquest any
és la Dolores
la remendadora
que és el treball
de la dona
a vora mar.
Sí.
I aquest és el que
l'any que ve
sortirà
com el número 4
de la col·lecció.
Molt bé,
per tant la cosa continua,
no?
De moment
mentre tinguem temes
i puguem anar
continuant
aquesta col·laboració
que fem biblioteca
i museu
i que el servei
de publicacions
del port
es pugui
permetre
poder treure
aquesta col·lecció
doncs
continuarem endavant.
Molt interessant
aquesta línia editorial
també per a infants.
Doncs,
Mercè,
ara donem pas
al Jesús,
al Jesús Figueres.
Digue'm, digue'm.
No, només volia dir una cosa
que estem explicant
que això ho fem
en aquestes entrevistes
i que traiem tot això
però veritablement
els que són els protagonistes
són els serrallens
perquè gràcies
a les seves històries
nosaltres les transformem
i les podem passar
però els protagonistes
són ells
i gràcies a la seva ajuda
ho podem fer.
Jesús Figueres,
llibre recomanat.
Sí,
tal com us he comentat abans
tenim el llibre
Terres i vents
que si mirem el títol
és un petit manller
o és un petit
està penjat
d'Aus i Esmarc
de Beles i Vents.
Això,
parlant amb ella
un dia amb la Conxita
és molt important
parlar amb els autors
o amb l'autora
en aquest cas
perquè t'expliquen
moltes coses.
Bé,
amb el títol
es pot ja entreveure
que hi ha aquest penjament
d'Aus i Esmarc
i llavors ella
em va comentar
que és un dels seus poetes preferits
l'Aus i Esmarc
i el Vicent Andrés Estallés.
Parlem una miqueta
del llibre
i de l'autora.
Una miqueta de l'autora.
La Conxita
ha conreat
narrativa de ficció
i sobretot poesia
des de fa anys.
La primera publicació
en poesia
és una publicació
col·lectiva
de l'any 2003.
Tal com he comentat abans
és alumna
de l'Escola de Lletres
és una de les alumnes
més veteranes.
Va néixer a Girona
però ha viscut
pràcticament sempre
a Tortosa.
De fet,
quan parles amb ella
veus
i sents
el parlar tortosí
i actualment
viu a Tarragona.
Aquest poemari
ha guanyat
un premi
que es diu
Llibreria Serret
de Vall de Roures
és a dir,
aquí de la franja
de Ponent
de la varietat
de poesia
en català.
I està editat
per Edicions
Saldonà
que és una editorial
petita
que és membre
de l'associació
d'editorials
independents
que es diu
Llegir en català.
Hi ha una sèrie
d'editorials
que es mouen
en aquest nom.
L'obra que presentem
és un poemari
on l'autora
dóna veu
a una part
de les terres
de l'Ebre
concretament
a la riba
del riu
tant pel que fa
al delta
és a dir
la part
del regadiu
com a la part
de Sacà
la part muntanyosa
per tant aquí
trobem
els dos aspectes.
El paisatge
es manifesta
amb tota la força
aparentment
el protagonisme
és el paisatge
de les terres
de l'Ebre
duresa
amplitud
però també
hi ha el cicle
dels elements
que marca el moviment
d'aquesta naturalesa
és una naturalesa viva
el sol
la lluna
el vent
l'aigua
el foc
tots aquests elements
es confabulen
perquè la roda
de néixer i morir
no s'aturi
és a dir
això es veu
d'una manera bastant clara
amb els poemes
que hi ha
per exemple
el riu
que fa una inundació
que plou molt
i s'inunda
i ho arrasa tot
és la mort
diguéssim
però després
ja despunta la vida
és a dir
és un retorn
continu
de la vida
a la mort
que també
estaria
una mica
explicat
o marcat
per les estacions
de l'any
la tardor
que és l'ocas
diguéssim
al final
l'hivern
que és la mort
però després
la mateixa mort
anuncia la vida
ja
que és la primavera
la mateixa mort
porta la vida
el títol
Terres i Vents
ens donen
algunes pistes
Terres de l'Ebre
i Vent
de Dalt
el Vent de Dalt
és el que nosaltres
coneixem com
el mestral
o Vent Serè
jo reivindico
sempre que puc
que és molt poques vegades
el nom de Serè
Serè
és el nom
que donen els pagesos
al vent
el vent
que els mariners
en diuen
un mestral
i Serè
perquè deixa el cel
completament serè
l'atmosfera serena
etcètera
és un vent
més endivern
un vent del nord
un vent fred
a l'Ebre
en diuen
vent de dalt
que seguint
la canal del riu
pentina
i més d'una vegada
embulla
el bas territori
del sud de Catalunya
territori i persones
també es fa pensar
en veles i vents
d'Eusias Mar
que de Bracet
en Vicent Andrés Estellers
són els poetes preferits
de l'autora
tal com he comentat abans
voldria fer una mica
de referència
al que he dit abans
La naturalesa
que explica Conxita
de Terres i Vents
conformada
per paisatge
i pels elements
és canviant
cíclica
de manera que
després de posar
sobre el paper
una situació
d'eixutesa
cremor
inundació
o desolació
tot relacionats
amb situacions
aparentment negatives
despunta
i ressorgeix
amb una força nova
la vida
que hi ha
sota de qualsevol
mort aparent
podríem dir
que la poesia
de Terres i Vents
és simbolista
és una pregunta
jo diria
que símbol
i realitat
van de Bracet
jo sé
perquè ella m'ho ha explicat
que aquesta concepció
cíclica
de la vida
està emparentada
amb la filosofia
i la medicina
orientals
concretament
de la Xina
però jo diria
que a casa nostra
trobem també
mostres d'aquest pensament
i ara em venen
a la memòria
aquells versos
de Màrius Torres
que diuen
com un foc invisible
meravellós
intern
sota la terra
nua
batega
el crit etern
de la larva
la rel
i la semença
que és d'una poesia
que es diu
Fabré
d'un poema
que es diu Fabré
bé
amb això acabaria
ja aquesta presentació
no sé com ha anat el temps
ja ha anat
ja ha passat
només l'última cosa
que per les osos
me relaxo
només l'última cosa
recordem
que el dijous 15 de gener
el cafè en Museu
Museu
es diu
del carrer de Sant Llorenç
a les 8 del vespre
es farà la presentació
i estem tots convidats
aquest dijous
el dia 15
al museu
recordem el títol
Terres i Vents
Conxita Jiménez
exactament
molt bé
moltíssimes gràcies
fins la propera
agraïm també a Mercè
toldrà responsable del Museu del Port
Mercè moltes gràcies
ja et tornarem a convidar
perquè ens parlis
avui es parlà de les publicacions
dels contes per infants
ja parlem de les activitats
del museu
i hem tingut l'Eduard
a l'Aguens
i també l'Albert Ventura
del Diable Gros
gràcies i felicitats
per aquesta iniciativa
moltes gràcies
Sí, sí, fins aviat
Gràcies