.
Dilluns no us vam poder oferir l'espai dedicat al Caixa Farum
en el seu horari regular.
Per cert, que tornem a començar temporada
i tornem a fer el que farem durant totes aquestes setmanes.
Saludar el Carles Marqués, director de Caixa Farum Tarragona.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Això, dilluns teníem plenari, no us vam poder oferir,
però aquesta setmana l'havíem de fer a l'espai Caixa Farum sí o sí,
perquè comenceu avui mateix un cicle d'aquell que ja molta gent està esperant.
I tant, i tant.
Ja és el tercer cop, si no m'erro, i si m'erro, doncs ja em corregirà qui m'hagi de corregir.
Tenim la Laura Borràs, en aquest cas, per parlar-nos des de la paraula poètica,
des de la força de la paraula poètica.
Un cicle de cinc setmanes, de cinc dimecres, que comença avui,
i després només saltem el dia 21 d'octubre,
i els altres dimecres, 7, 14, 28 d'octubre i 4 de novembre,
doncs la Laura ens parlarà de la poesia, un gènere literari que no deixa ningú indiferent.
Laura Borràs és directora de la Institució de les Lletres Catalanes,
però a part d'això és una asidua del Caixa Fòrum
i sobretot és una boníssima lectora i molt, molt, molt comunicadora.
T'ha de fer ganes de llegir tot el que explica.
Laura Borràs, bon dia.
Hola, molt bon dia.
T'atreveixes amb la poesia aquesta vegada?
Mira, què et sembla?
Veus que això de la poesia normalment fa respecte
i sembla que hi hagi més gent que se'n senti més distanciada.
La gent a vegades a priori pensa que podrà connectar millor
amb una història narrativa, amb una ficció, una novel·la.
I en realitat, doncs, l'aposta del Caixa Fòrum,
que s'ha mostrat molt ferma, molt valenta,
de la qual cosa jo n'estic molt, molt contenta,
per una aposta, un cicle sobre clàssics
que s'ha vingut repetint en el temps, com ara explicàveu,
doncs s'ha fet amb clàssics de tots els temps
i majoritàriament de narrativa
o també hi ha hagut algun tema de tragèdia,
per tant, de teatre.
Però aquest any, doncs, l'aposta del Salt
està per fer-lo íntegrament sobre poesia
i esperem poder demostrar
que també la poesia interpel·la la gent
i també la poesia interessa.
Però, a més, ho triat,
ara parlarem dels temes de les diferents conferències.
Poesia que ens remet fins i tot a la poesia medieval
o a la poesia de Dante, per exemple?
Per tant, no estrictament contemporània,
sinó que fas un repàs per temes i per temps històrics, no?
Sí, aquesta és una fórmula que jo penso que resulta interessant
per a un públic que vulgui tenir una mirada una mica més àmplia
i que pugui tenir una mica de dimensió històrica.
Al final, els temes en poesia acaben sent sempre els mateixos,
tot i que han estat plantejats de maneres molt diverses
al llarg de la història.
Llavors, sí que fem exercicis gairebé d'acostar
o intentar fer present discursos poètics de tots els temps.
Comencem amb un mite que ja neix a la mateixa Bíblia
i, per tant, com en aquest cas, a partir d'un episodi
d'un llibre fundacional com és la Bíblia,
després hi ha hagut moltes reescriptures com un tornaveu
de mirades sobre aquest tema, amb la poesia també contemporània,
però després, com tu ara deies,
sense renunciar a una mirada històrica
perquè la gent coneix poques coses de la poesia dels trobadors
o què representa la poesia de Dante
i llavors sí que hi ha poder fer un salt a qüestions temàtiques
que ens interpreten molt directament a cadascun de nosaltres com a persona
i que la poesia ha plantejat amb respostes que ens podem fer nostres.
I, finalment, una mena de carrossel poètic
on també hi haurà fins i tot mostres de literatura digital.
Per tant, de l'última poesia a la més contemporània que s'està fent.
O sigui, que intentarem donar una pinzellada
que pugui ser força àmplia i esperem que pugui agradar.
Com ens hem de plantejar aquestes sessions?
Hem de llegir alguna cosa abans?
No sé, com ho fem?
La novel·la era molt fàcil perquè diem
Anna Karenina, vinga, tots el llegim abans.
Això era més...
Ara el temari és més complicat.
Ara sí, perquè vols més convidar-los a deixar-se seduir per la poesia.
I llavors la poesia té l'avantatge en aquest sentit
que pots començar-la i acabar-la durant la sessió.
És evident que poder parlar d'Anna Karenina en una novel·la de més de 800 pàgines
és inestolible en una conferència d'una hora.
I llavors jo faig els meus itineraris de lectura
i compto que hi haurà gent que ja l'haurà llegit
i per tant has de parlar també pels que ja l'han llegit.
Però en canvi, compto que hi ha gent que no hi haurà entrat encara
i a partir de la xerrada pot ser que se li obrin les portes.
En el cas de la poesia sí que permet
que el que no hagi llegit mai literatura trobadora
és que cap problema perquè aquí llegirem i comentarem
de manera articulada tota una antologia de poemes.
Per tant, serà una manera de viure, de sentir i de comprendre la poesia
amb aquesta triple dimensió.
Una cosa molt emocional o de pell, de plaer, estètic
i també alhora aspirant a la part de coneixement
que vagi donant eines a la gent per saber valorar la nostra tradició literària.
En definitiva, Laura, les teves conferències, les teves xerrades
pretenen directament fer-nos entrar a gust per llegir.
En aquest sentit, et trobarem amb un registre diferent, suposo.
No és el mateix comunicar això quan parlem això de prosa que de poesia?
Perquè en la poesia hi entren altres components?
Home, de fet, també apareixeré com a rapsoda, per exemple.
Jo sempre intento que jo d'allò que parlo sempre soni, no?
I en totes les conferències sempre hi ha hagut algun moment en què aflora el text,
el text literari, sigui en el format que sigui.
Però, clar, en aquest cas, amb la poesia ens trobem davant de...
Jo sempre que parlo de poesia intento una mica respondre al que deia Oden d'un poema...
Deia Oden, un poema difícil se'ns torna clar quan el sentim llegir a una persona que l'ha entès, no?
Llavors, una mica la meva missió seria aquesta, intentar vèncer les resistències que normalment hi ha al voltant de la poesia
perquè sembli una cosa inaccessible o difícil d'assolir, intentar, doncs, fer-la assequible a tothom
i fer-ho des del cor de la mateixa poesia.
Per tant, que el que sonarà en aquests textos, hi haurà aquesta dimensió, també, com si vols, de recital,
però, alhora, doncs, com fem els professors, que a vegades agafem el bisturí, no?,
i disseccionem els poemes per mostrar itineraris de lectura,
que al final és el que fa que la sobirania del lector aflori.
Jo sempre parlo del que jo trobo en els textos i convido, doncs, a que la gent hi entri
i experimenti a veure què hi troba.
Jo crec que és un format que pot ser innovador i que pot ser, també, atractiu
perquè convini, doncs, les gotes de coneixement juntament amb l'emoció estètica
d'assistir a un recital, diríem.
Possiblement, Carles, tu que has anat a més d'una xerrada de la Laura, no?,
aquí potenciarem allò que ja passa en els actes del Caixa Fòrum, que la gent participi.
Ah, exactament, sí, sí.
Perquè serà, com a més, subjectiu, tot plegat.
Sí, a més, aquell torn de preguntes que sempre hi ha al final i tal, aquí...
Que més que preguntes són afirmacions del públic.
Afirmacions, sí, exacte, moltes vegades...
Sí, sí, sí, moltes vegades n'hi ha que fan la tesi personal, em sembla fantàstic
i els hi permetem, no?
Però, a més, amb un gènere especialment subjectiu, com és la poesia,
jo només penso, jo he presentat alguns llibres de poesia al llarg de la meva vida
i és una cosa molt curiosa, perquè, vull dir, allò...
Després, la gent que et ve a parlar i tal...
Jo he de confessar que és el gènere que m'agrada menys,
o sigui, Laura, hauràs de començar per convèncer-me a mi.
Ja t'ho dic, hi he presentat llibres de poesia.
Però el que sí que em sembla curiosa és la relació del lector o lectora de poesia
amb l'obra, que és molt directa i és molt agosarada en les interpretacions,
que em sembla que és divertit.
Cosa que et permetrà que aquests cicles que ja són molt pròxims,
com deies, doncs sempre hi ha aquest moment de portar el text a l'escenari,
a qui, clar, cobrarà una importància, bueno, la força de la paraula poètica,
ja ho diu el títol.
Laura, et faré sintetitzar molt, eh?, per què hem de llegir poesia,
aquest era especial, sent a més que hi ha aquest tòpic que moltes vegades se cerca,
costa segons com d'entrar-hi.
Doncs jo crec que hem de desmuntar aquest tòpic,
perquè la poesia forma part de la nostra vida, diríem, gairebé des de temps immemorials,
perquè el llenguatge poètic també el trobem en la música
i molta gent que no podria, que potser li costaria acostar-se a la poesia,
en canvi no pot prescindir de la música, no?,
i la música apel·la aquest doble discurs, l'emocional, no?, del que aporta la música,
però després a l'intel·lectual, el racional, que és el que aporta la dimensió lingüística.
Jo crec que la poesia, la literatura, els orígens, és poesia precisament perquè és un cant,
perquè és un relat oral i col·lectiu,
i jo crec que ara també s'està demostrant en que molts dels actes darrerament
que tenen més èxit dels actes literaris són, per exemple, recitals de poesia,
per tant que es torna una mica, en aquest sentit, els orígens, exacte.
Llavors jo crec que fent algunes estades en alguns episodis que poden ser aparentment difícils,
com els trobadors o Dante, i que en canvi sorprendrà a la gent, jo espero,
la manera en com hi entraran amb moltíssima facilitat i d'una manera,
doncs a vegades a partir del sentit de l'humor, d'altres elements que potser no,
aparentment no es troben a la poesia.
Darrerament, i d'aquí va venir la proposta,
em passen moltes coses quan parlo de poesia.
A la gent li passen coses, la gent s'emociona,
o la gent, i per tant, jo crec que això també és molt interessant
de poder-ho aportar en el cicle, apel·lar a aquesta redescoberta de la poesia
i a la vivenciació del que representa, perquè ens interpel·la molt profundament,
perquè el jo que llegeix, en el fons, sempre es llegeix una mica,
es projecta en allò que llegeix,
i per tant, la impersonació que permet fer la poesia
potser no la permeten tant a altres gèneres literaris.
I quan tu veus un jo i un tu, immediatament ets perfectament capaç
de suplantar aquest jo i en tu amb qui tu estiguis pensant.
Jo crec que aquesta és una de les grandeses de la poesia,
que ens permet fer davant trílogs, els poetes ens han guardat els mots
i també ens els deixen en préstec, per dir-ho d'alguna manera.
I llavors jo crec que serà bonic descobrir les moltes coses,
els secrets ocults que encara la gent no ha trobat en la poesia
i que a través d'aquest cicle esperem que reconcili a molta gent
amb un gènere literari que, en el fons, és l'original,
amb el que ens remet a aquests orígens.
I amb això treballem i ho intentaré fer amb tot l'entusiasme
del qual sigui capaç, que ja sabeu que ho deixo tot a cada xifrada.
Sí, sí, sí, sí.
I en aquest cas, doncs espero que la gent pugui respondre
perquè els interpel·li molt directament.
Espero que passin coses aquí.
Sí, passin coses.
M'ha agradat molt això que deies de fer de ventrílogs,
o sigui, parlar pels altres.
Què representa?
Què és el...
Nosaltres què fem de ventrílogs del poeta?
O al revés, el poeta que fa...
A veure, que el poeta pot...
Per exemple, un exemple, no?
Que l'any 2013 celebraven molts centenaris,
però també el de Rosselló Portsan.
I jo recordo que el dia que era el dia del seu aniversari
va expiular un dels versos que a mi em sembla més meravellosos
de la història de la literatura catalana.
Un autor que va escriure tan pocs llibres
i va poder publicar tan pocs llibres
perquè la malaltia se'l va prendre
amb una edat absolutament escandalosa de jove.
Doncs jo crec que només en aquest vers
hauria entrat a formar part del cànon de la literatura catalana
perquè diu aquest vers
tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.
I recordo que quan el vaig escriure,
molta gent el va repiular
i hi havia gent que em preguntava
Laura, qui és aquest tu del poema, no?
És l'espriu?
Perquè eren amics, tal.
És la nòvia que semblava que es disputaven tots dos, tal.
Quiqui és la Màlia Tineu, que és una amiga comuna.
Quiqui és aquest tu?
I clar, jo vaig respondre
aquest tu és qui nosaltres volem que sigui, no?
És a dir, a partir del moment
en què nosaltres som capaços de sentir
què representen aquests versos
i projectar-los respecte de la nostra dimensió humana,
ja és qui nosaltres vulguem que sigui.
Ara, aquests versos són al final d'un sonet a Mallorca
i quan Rosselló, la Guerra Civil,
l'agafa estudiant a Barcelona,
doncs la seva imatge ve d'això, no?
de la guerra com la nit, no?
Tota la meva vida es lliga a tu, Mallorca,
com a la nit les flames a la fosca.
Aquesta imatge tan poderosa del foc, no?
enmig d'una nit,
que és com ell va viure, diríem, en aquest cas, la Guerra Civil.
Però això no opsta
perquè cadascú de nosaltres, quan llegeix aquests versos,
doncs estigui pensant en aquella persona
o en aquell paisatge o en aquella ciutat
o en aquell país o en aquell...
a qui sigui, aquest tu pot ser qui nosaltres també vulguem que sigui.
Això és una de les grandeses, en aquest sentit, de la poesia.
Aquesta capacitat que els poetes ens donen els mots
i ens els cedeixen perquè nosaltres hi siguem capaços
de projectar-hi altres sentits.
Ja veieu, en quin sentit aniran aquestes xerrades
de la Laura Borràs, que hi deixa la pell, com diu ella.
Cada dimecres al Queixa Fòrum.
Cada dimecres a les 7 del vespre
la força de la paraula poètica.
Laura, no podem acabar sense preguntar-te
quin és el teu poeta o el teu vers preferit,
que a vegades... o la teva època, no sé.
Que difícil, perquè justament
i em costa sempre quan he de fer les seleccions
d'allò, el que incorporo a les 5 conferències
o el que deixo fora, no?
Sempre fas amb mal de cor perquè és molt, molt difícil.
La veritat és que Catalunya és un país de poetes
i tenim tants grans poetes
que seria molt, molt injust triar-ne algun.
En aquest moment, un dels degans
de les lletres catalanes en el sentit poètic
és Màrius Sanpera,
que a més a més està a punt mateix.
Avui mateix també es presenta a Barcelona
el seu darrer llibre de poesia,
un llibre absolutament renovador i trencador
d'una veu poètica que ja és molt poderosa i molt potent.
Potser si n'hagués de dir
algun dels poetes vius catalans que tenim,
doncs m'inclino ja que avui coincidim
en el temps de publicació
per Màrius Sanpera,
però la veritat és que és molt, molt difícil
perquè n'hi ha tants i tan bons
en totes les èpoques
que no vull haver de triar.
Els vull tots i aquí intentarem
oferir un bon ventall
perquè la gent també faci alguna descoberta.
No, no, jo no tinc res a dir.
He fet una mica de trobar al·lusió avui.
Molt bé!
Molt bé aquesta al·lusió de trobar duresa.
Exactament, de la segona conferència, sí.
Vaja, m'he preparat una mica.
Per l'entrevista.
Laura, comences avui parlant de les dones de l'Hot,
com deia, fent referència a la Bíblia
i després com s'ha escampat, eh?
O s'ha reescrit aquesta història que ja és mítica.
Doncs així comencem avui a les set.
Laura Borràs, ha estat un plaer, com sempre,
conversar-te esperem a Tarragona.
Gràcies a vosaltres.
Fins al vespre.
Fins al vespre. Adéu-siau.