Fem un punt, 20 minuts falten per les 10 del matí.
Fem aquell canvi de veus, aquell relleu al matí de Tarragona Ràdio.
Una salutació de qui us parla el Miguel González,
que us acompanyarà de moment fins les 10.
Després tornarem amb altres continguts al matí de Tarragona Ràdio,
però ara és moment d'estiuejar, d'agafar la maleta,
d'agafar les bosses, d'agafar els bàrtols, com diuen alguns,
i anar a moure'ns per les nostres contrades,
arreu de l'estat o fins i tot a nivell internacional.
Avui però ens quedarem ben a propet de casa,
marxarem cap a Salou i ho farem amb la Teresa Valls.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Sembla que marxem a prop de casa,
però potser hi ha punts o llocs molt macos i ben xulos per descobrir,
també a Salou, no?
Bé, a Salou jo fa 50 anys que vaig a Salou cada estiu
i ens estem a vora de dos mesos o una mica més fins i tot.
No vol dir que estem dos mesos i mig de vacances,
vol dir que anem i venim durant dos mesos.
Molt bé.
Estic en una urbanització que aquest any complim 50 anys.
Són uns apartaments que es diu Enseionara,
que està en un carrer que es diu Priorat
i cantonada en un altre carrer que es diu Serefi Pilarba.
A la zona, és un carrer paral·lel a Carles Buigas,
la zona de la platja dels Capellans,
aproximadament perquè us situeu una mica.
Aleshores són uns apartaments els que són molt familiars,
perquè gent com jo, que fa tants anys,
la meva família fa tants anys que hi va,
doncs hi ha molts apartaments també en aquesta situació.
Per exemple, som gent de quarta generació
i fins i tot n'hi ha algun de cinquena generació.
Aleshores és com una mena de segona família
que tens durant un parell de mesos.
Que us heu anat trobant durant molts estius,
que heu anat fent també pinya
i al final és com una mena de família gran,
d'urbanització.
Us coneixeu tots.
Clar, es coneixien els pares, els fills i els nets,
i tothom es va...
I a partir d'aquí es crea un clima familiar
molt bonic, molt interessant
i que proporciona moltes coses, no?
Això amb aquest turisme que no sortim en cap estadística.
De seguida parlem d'aquest altre turisme
i d'aquest altre salou,
però com deies que hi fa tants anys
que hi estiueixeu allà, Teresa,
tens records d'allò de quan eres més jove?
Ostres, què passa, no?
Què recordo d'allò, d'aquells estius?
Sí, home, recordo ara que hem fet 50 anys
i que a més a més hem hagut de buscar papers i coses
perquè hem fet fins i tot una petita pel·lícula de tot això.
Sí, bueno, hi ha hagut un dels veïns
que ha fet una feinada recollint fotografies i pel·lícules
i llavors encara no l'hem vist,
però aquí esta setmana fem un sopar
i passarem aquesta pel·lícula.
Clar, jo recordo, doncs això,
els dies de festa sobretot,
saps que el 15 d'agost és la festa major de Solou
i nosaltres a partir d'aquí
nosaltres sempre vam començar un bon dia
fent una petita festa.
Bueno, doncs baixem un toc a discos i ballem, no?
Molt bé.
I és això, el típic.
I a partir d'aquí allò es va anar fent gran, gran
i 50 anys no, però 40, no sé quants,
perquè és clar que 50 anys darrere
jo no podia anar de verbena,
però això encara es manté,
no tan sols es manté,
sinó que s'ha fet molt més gran,
que hi col·labora gairebé tothom,
que hi ha una comissió de festes...
De la pròpia urbanització.
Sí, que durant tot l'any treballa per això,
hi ha una comissió de festa,
que no és gaire gran,
però que són gent que s'hi dedica,
que els hi fa molta il·lusió,
i que actualment,
ara estem ja al punt de començar el 50 aniversari.
Però és un efecte curiós,
el que ens comenta la Teresa, no?
En un lloc on hi vas de vacances,
hi vas estiuejar,
allò que hi va semblar, no?
Que podria semblar que molta gent hi va descansar,
que hi va desconectar.
I finalment acabes creant aquesta petita família que dius,
acabes fent aquesta pinya,
i acabes fins i tot muntant una festa,
una comissió de festes,
i en fer 50 anys muntes fins i tot una pel·lícula,
un recull de fotografies,
que sembla que quan vas de vacances
passes una mica més de tot,
i en aquest cas el que es crea és això,
un clima fantàstic.
Allà es crea un clima,
pensa que durant...
Però això durant anys, aquest any és una mica especial,
però durant anys sempre hi ha
pràcticament una setmana
d'activitats
que van des d'un bingo familiar
Serien com unes festes de barri,
les que podríem parlar d'unes festes de barri aquí a Tarragona.
Sí, sí.
Tenim una piscina,
per tant hi ha unes curses de natació,
hi ha un campionat de ping-pong,
hi ha un campionat de futbol...
I m'imagino que dirigir des de tothom,
els més petits, a la canalla,
potser la gent més gran que hi ha, també.
Sí, sí, sí, jocs de canalla molt petita,
un concurs de dibuix...
Llavors, clar, cada veí col·labora
amb el lloc que sap fer, no?
Tenim unes persones, per exemple,
que saben dibuixar molt bé,
doncs són les que organitzen el concurs de dibuix
i el jurat, etcètera.
Després hi ha un dia
on es fa el repartiment de premis,
de medalles, de tot això...
Després tornarem a l'urbanització, Teresa,
però...
I no és pla...
No, tampoc és qüestió de confrontar-ho
ni d'enfrontar-ho de cap manera, eh?
Però, clar, això, aquest ambient,
aquest caliu, aquest organitzar les festes,
aquests 50 anys de família,
potser a l'altre tipus de turisme
no el tenim o no l'acabem de tenir.
No, clar, si tu vas a un lloc
i estàs una setmana,
està clar que no pots arribar...
No estàs a les relacions, evidentment.
No, evidentment que no,
fas un altre tipus de coses.
A sol·lou hi ha gent de tota manera.
Evidentment, cadascú pot escollir
el que més li convinc.
I tant, hi ha gent que no li redarà,
jo que estic dient jo.
Exacte, exacte.
Dirà, jo vaig de vacances
i vull desconectar i ja està.
No, no, allà anem
i aleshores cadascú col·labora
amb allò que sap fer.
Hi ha una noia, la Tina Colomer,
que és professora de dansa
i aleshores munta un...
el que en diem el seionara show,
que és...
els apartaments es diu un seionara, eh?
Sí, sí.
I aleshores és que cada veí fa...
bueno, una cosa,
amb un espectacle.
Aleshores, davant de la piscina
es munta un escenari
on una nit
es fa tot el xou,
que pot ser llarguíssim, eh?
Perquè s'estrena vestuari,
s'estrena escenografia...
Déu-n'hi-do.
Bueno, de tot llum.
És que és curiosíssim
i em sembla curiosíssim
la preparació que hi ha darrere de tot això.
Una feinada,
uns assajos impressionants,
que pots imaginar.
Exacte, i sospito, Teresa,
que també hi hauràs participat tu
en aquest seionara show.
Sí, clar, però bé, com molta gent.
Sí, sí, esclar, com tothom.
Vull dir, es tracta de fer el que saps fer
i amb una mica de gràcia
i llavors, si a més a més resulta que hi ha un argument
on tu pots intervindre en aquell punt
perquè dius, mira, això sí que tal,
doncs fas.
I després hi ha la rebel·la
que fem cada any el dia 14
i aquest any, a més a més,
hi haurà un sopar,
que és aquest dissabte,
on...
Que aprofitarà per veure la pel·lícula, no?
Què deies?
Sí, i a més a més aquest sopar
no el fem allà,
sinó que el fem en un hotel de davant,
a l'hotel Marinada,
que és el que tenim a davant,
que té unes instal·lacions fantàstiques
i que col·laboren
deixant-nos en el seu menjador
per gairebé, no sé quan som,
però pots comptar que serem uns 200.
Déu-n'hi-do.
Sí, a veure,
hi ha l'aquest urbanitzó
de 108 apartaments,
tots no estan oberts,
però el 95% sí,
i d'aquest 95%
potser n'hi deu haver un 10%
que estan llogats,
o menys.
Però fins i tot em deies abans, Teresa,
que la gent que lloga els apartaments
sol repetir
i al final s'integren també
amb aquesta mena de comunitat,
no d'urbanització.
Hi ha gent que,
bueno,
hi ha el 500,
hi ha el Sergio,
que és de Madrid,
i ve cada any
amb la seva família
i som molt amics,
però hi ha altra gent,
per exemple,
que ve per primera vegada
i es treballa amb un fandango
que dius,
bueno, això,
va amb mi una, va amb mi.
Això t'ha de dir,
i la gent que ve
per primer cop?
S'integra,
cap problema,
els convidem.
Perquè vosaltres ja ho deveu propiciar també,
ho deveu ser molt oberts.
Ja està fet d'una manera
en què tothom hi pot participar,
vull dir,
no és una cosa tancada
per uns quants
que s'ho van inventar
fa uns quants anys
i són només per ell,
sinó que aquí
tothom que vol,
evidentment hi ha gent
que potser no li agrada anar a la festa,
doncs, bueno,
aquests es queden a casa.
Clar, lògicament,
és el que veiem cada moscoll.
El que vol pot baixar al jardí
i fer quant se vulgui
de les activitats que es fan.
Estaríem parlant,
com deia la Teresa,
sobre unes 200-200 persones,
evidentment a Salou,
a Salou superen les 26.500
i evidentment a l'estiu,
doncs, això,
aquesta xifra creix gairebé exponencialment,
però, clar,
aquesta banda
que ens explica la Teresa
és pot ser la menys coneguda
o la més desconeguda
d'una ciutat com Salou, no?
Sí,
perquè som un tipus de turisme a Salou
que em temo que no sortim
en cap estadística
perquè no estem en cap hotel
ni arribem en cap autobús
ni coses d'aquestes, no?
Aleshores,
som uns propietaris
d'uns apartaments
que paguem la nostra contribució
durant tot l'any
i que després hi ha una queixa, també, eh?
Vull dir,
no tot són flors i violes.
A la zona on estem,
per exemple,
hi ha una cosa que és la neteja.
La neteja és molt deficient,
molt deficient.
Perquè no esteu dintre
del radi turístic,
seria, per exemple,
o d'influència...
Estem en una zona turística
perquè és molt turística
aquella zona
però no està clar
que no votem a Salou.
Hi ha gent de Tarragona,
de Barcelona,
de Lleida,
de Girona,
ai, perdó,
de Reus,
de Madrid,
del País Basc,
de l'Aragó,
tota aquesta gent,
tothom voteu en un altre lloc,
no?
Però sí que paguem
tot l'any.
Aleshores, clar,
aquella zona
s'omple de gent
a tope
durant
un parell de mesos.
Després ja
no hi ha ningú,
però quan dic ningú
és...
Bé,
hi ha algú que vi,
o sigui,
hi ha alguns apartaments
que estan habitats
durant tot l'any,
però molt poquets.
Aleshores,
allà no es consumeix,
només es consumeix
durant dos mesos.
Doncs jo crec
que durant dos mesos
l'Ajuntament de Salou
hauria de reforçar
el servei de neteja.
almenys en aquella zona.
A les altres zones
jo no ho sé.
Segur que el centre de Salou
està perfecte,
però no estem
al centre a centre.
Tampoc estem tan lluny,
tampoc estem en una urbanització
fora del casc,
però jo crec que aquí
sí que si m'escolta
algú de l'Ajuntament de Salou
ho agrairíem molt.
a més un centre turístic
com és Salou
que a més s'ha consolidat
ja en part
per molts atractius,
però hi ha PortAventura a prop,
tenim...
Tenim a darrere.
Exacte,
tu vas a Salou
en qualsevol moment,
ara a l'estiu
o en cap de setmana
i ho veus de seguida,
el gruix turístic
i el moviment que hi ha.
Però també,
per exemple,
la gent que busca
més tranquil·litat
seria el vostre...
aquest ambient
també seria més propici?
Jo,
en el nostre cas,
és un ambient
molt familiar
i molt tranquil·la.
Amb píxols
de l'urbanització
és una altra història.
Però també tenim
urbanitzacions al costat
com la nostra
que també són igual
de tranquil·les.
Vull dir,
al costat tenim uns veïns
que som una mica
més grans que nosaltres.
És a dir,
que podem anar a Salou
i fer turisme també
de tranquil·litat
i de...
El que passa és que
s'ha de cuidar
i jo crec que no estem
prou cuidats
perquè si es busca
un turisme familiar
i és una de les coses
que es diu,
clar,
doncs els que som
unes famílies
que anem allà
durant tants anys
ens haurien de cuidar
una mica
i no ens cuiden gaire.
Clar, clar.
Però...
En canvi,
a la fi vosaltres repetiu.
És a dir,
que cada any aneu allà,
no?
Des de fa 50 anys,
per això ho dic.
Per això ho dic,
per això ho dic,
que no som un turista
de passada.
No, no, no.
A veure,
jo reconeixo
que els hotels
que hi ha al voltant
també hi ha
un turisme familiar.
que no tot és
quan surt
les notícies
en segons quins canals
de televisió,
molt coneguts tots,
que només sortim
quan hi ha això,
al Salou Fest,
que algú us ha passat
alguna cosa,
no sé què.
No, no,
hi ha un altre turisme
molt tranquil
que senzillament
pretenen anar a la platja
i segurament...
Clar, no, no,
nosaltres no jutgem
ni valorem,
simplement ho comentem
i després cadascú
es cull el tipus de turisme
que vol
i una altra cosa,
i el tipus de turisme
que vol promocionar.
Evidentment,
evidentment,
això no està a les meves mans.
No, no,
ni a les nostres.
Però està clar
que hi ha
un tipus de turisme
que evidentment
si només ofereix
sol i platja
i un preu molt barat
doncs passa això,
no?
Clar,
fins durant molts anys
l'oferta era
sol i platja,
el dia que plou
ja no saben què fer,
ja se'ns ha acabat.
Llavors,
el dia que plou
a la meva zona
és...
dius,
bueno,
què fem avui?
Jo recordo de petita
que era el típic dia
de jugar cartes.
T'ho anava a dir.
Sí,
perquè és que no saps què fer.
El dia de recolliment,
no?
Sí,
actualment,
bueno,
hi ha altres històries,
no que jo ve cartes,
però vull dir,
si no,
clar,
tu vas a Salou
a aprendre
a anar a la platja
o anar a la piscina,
el que sigui,
però si es vol
promocionar
també una altra cosa,
jo crec que Salou
també té uns altres atractius,
uns racons,
no només
o les urbanitzacions,
que cadascú té la seva
i segur que cadascú
la seva és la millor,
perquè això que et deia,
al costat
n'hi tenim una altra
que es diu
Reus Camp i Mar,
i és una finca fantàstica,
vull dir,
preciosa
i amb molt més apartaments,
és molt més gran,
però
és un tipus de gent
igual que el que
al Sayonara,
vull dir,
és un tipus de gent familiar
que té un apartament allà,
que hi va,
siguin d'Arreus
o siguin d'allà on siguin,
és igual.
Doncs com aquests,
jo calculo que a Salou
n'hi ha més d'un,
però això
no funciona,
no es diu res,
no es diu.
Fins i tot això
t'és a costa de trobar
quan busquem turisme.
Jo abans he fet
una recerca molt bàsica
a internet
i he posat Salou.
I clar,
no m'ha sortit
cap d'aquestes urbanitzacions.
A primeres pantalles,
diguéssim,
si m'hi posés a buscar-ho,
evidentment ho trobaria.
I amb el nom,
suposo que també,
i fins d'on podria
llogar un apartament
per venir a fer companyia
i per venir a actuar
al Sayonara Show,
això està clar.
Com vulguis,
et convidem.
Però
de principi no surt,
és a dir,
de principi costa una mica
trobar aquest tipus de turisme,
no?
Bueno,
perquè, clar,
hi ha unes empreses turístiques
que suposo que són molt més potents
que una comunitat
de propietaris
i que...
I també hi ha després
la manera
com estan llogats
els apartaments.
Aquesta és una altra història
que jo no hi entro,
no?
Però que...
Bueno,
ja no sigui per llogar apartaments.
Senzillament que existim,
no?
Existim.
Estem allà
i pots caminar.
Hi ha camins molt bonics.
Ara, per exemple,
han arreglat tot allò
del camí de ronda,
que és molt maco,
i des dels acantilats
fins a la platja llarga,
passant pels llenguadets,
la platja dels capellats,
és uns espais molt bonics,
que són molt malmesos,
perquè hi ha una construcció
dels anys setanta,
però està matxacada a la costa.
Però hi ha espais que no,
hi ha unes panoràmiques fantàstiques.
Recomana'ns racons de Salou,
perquè ara parlaves
de la platja dels capellans,
la cala dels llenguadets,
per exemple,
totes aquelles cales
del cap de Salou,
tot aquest...
Sí, però inclús abans d'arribar
a la platja llarga,
per exemple,
que és abans,
és molt bonica,
vull dir,
la platja llarga és un lloc
que està tocant els terrenys
de Port Aventura,
però que sí,
pot anar perfectament,
bé,
però des de la platja llarga
fins als acantilats,
que hi ha un mirador a dalt,
que hi ha tota la platja
de Llevant i Ponent,
és una visió fantàstica
de tota la costa,
amb tots els exiguts
de l'amatxacamenta aquestes,
però encara hi ha molta gent
que ha conservat el seu trosset,
intentar-lo,
però,
bueno,
la platja dels Capellans,
jo recordo,
quan hi vam arribar,
que hi havia un camí
per anar a la platja,
i ara,
esclar,
ara ja fa molts anys,
els apartaments toquen
fins a l'aigua,
com ho dic qui diu.
Ja no hi ha camí,
no?
No,
que va,
no,
era un camí amb un pinar
que estava ple de sorra,
que anaves relliscant
i havies d'anar
de pi en pi
fins a arribar abans,
no?
Sí,
realment,
tota aquella zona ha patit
una transformació.
tremenda,
tremenda.
Ràpida,
tremenda.
Davant teníem un pinar,
un bosc,
el nostre fantàstic,
i ara hi ha un hotel molt maco,
s'ha de dir tot,
i que el pinar que tenen
el conserven,
vull dir que,
també crec que el fet
que hagin construït,
el lloc on s'ha construït,
es manté net,
per exemple,
perquè, clar,
el bosc brut també
assabent totes les coses que passen.
Els pros i els contres
de cada cosa.
Però no,
tot en mesura,
tot en mesura.
Hi ha qui ha tingut coneixement
i aquí no.
Clar,
evidentment,
això,
ho comentem
i en aquest cas
la Teresa ens vol donar
aquesta altra visió
de Salou.
Sí,
sí,
és un Salou diferent,
segurament,
perquè moltes vegades
quan dius
no,
estic a Salou,
ja diuen,
a Salou,
of,
quina cosa,
no?
Quin comí és que estàs allà al mig,
no?
Quin roc,
quin roc...
Bueno,
doncs no,
hi ha un Salou diferent.
I potser ho associem
amb alguns casos,
com tu dius abans,
també pel que veiem
o pel que predomina
els mitjans de comunicació
en alguns mesos,
com per exemple
el Salou Festa,
que no vol dir que no hi sigui,
que hi és,
però tampoc no sé
si és l'únic,
evidentment l'únic no,
però i que tampoc no sé
si és el més elevat
o el més massificat.
No,
però és que a més a més
a l'hora de promocionar Salou
aquest turisme
no el promociona Salou,
vull dir que...
No,
el doctor que els hi convini.
Clar,
però és veritat
que hi ha unes zones
on només se surt
en els mitjans
quan hi ha un problema,
no?
Quan hi ha,
quan passen coses bones,
no,
no,
vull dir,
que el passeig
de Jaume I
és fantàstic
perquè és un passeig
bueno,
és ample
i pots,
bueno,
hi ha de tot per allà al mig,
vull dir que pots,
no?
Ja pots fer qualsevol
tipus d'activitat,
això no surt,
surt quan passa alguna desgràcia
a la platja.
I fins i tot aquest,
aquest altre turisme
o el passeig
o anar a prendre alguna cosa
o anar a posar-nos més al mig,
com tu ara deies,
també ho podem fer alguns dies,
és a dir,
estar a la urbanització,
en un moment ens hi plantem allà.
Clar,
no,
ens quedem enclaustrat.
No,
clar,
això et vull dir,
és a dir,
què fer,
podem tenir totes les possibilitats.
No,
i pots anar fins al centre
perfectament caminant
des d'on estem nosaltres,
es deuen haver 10 o 12 minuts
i arribes al carrer Barcelona
i tot el centre aquest més antic
de Salou
que hi ha botigues
i que pots anar a comprar
qualsevol cosa.
Teresa,
si t'haguessis de quedar
amb un racó de Salou
o de tota l'eshora aquesta,
amb quin quedaries?
Mira,
a mi m'agrada molt
el mirador que hi ha
als acantilats,
que fa molts anys
que hi és,
no és nou,
que ara,
a més a més,
amb el pas del Macamí de Ronda
s'ha revifat tot allò,
però m'agrada
perquè es veu
tota la platja,
el Club Nàutic,
tota l'altra platja
de Tallevant,
Aida Ponent,
i veus tota l'esplerada,
és molt bonic,
a mi ja m'agrada molt.
i hi ha molta gent,
però tu pots allà
seure tranquil·lament,
inclús a baix
als acantilats,
hi ha una mena
d'escullera petitona
on tu pots allà
assegurar-te,
relaxar-te molt bé,
sense fer absolutament res.
És l'altra mirada
de Salou
que avui ens ha portat
la Teresa Valls.
Teresa,
ens ha fet curt,
o sigui que haurem
de venir a veure-us
a l'urbanització
per poder-ho gaudir
de primera mà.
Moltíssimes gràcies,
Teresa Valls,
per venir a apropar-nos
a aquesta altra cara
de Salou.
L'enhorabona
també per aquests 50 anys
d'urbanització
i que us ho passeu bé
dissabte i a les festes.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Menys d'un minut
i arribem a les 10 en punt del matí.
Farem una petita aturada
per escoltar les notícies
amb els companys de Catalunya
Informació
i després continua
el Matí de Tarragona Ràdio.