Avui, al Toquem Pedra, parlem de dues troballes arqueològiques
més o menys recents fetes a la ciutat.
La primera ens portarà fins als treballs arqueològics
dirigits per Marc Jimeno i Moisés Díaz
en un solar del carrer Vidal i Barraquer.
Van treure a la llum un important conjunt arquitectònic
relacionat amb les infraestructures portuàries
de la façana fluvial de Tàrraco, d'època tardoantiga.
En alguns punts, però, van poder documentar evidències constructives
detallades en els anys anteriors a l'inici del Principat d'August.
La segona troball arqueològica en situa a l'entorn del Mercat Central
entre el 2008 i el 2010,
identificada com una taverna lusòria.
En parlem amb la investigadora adscrita de l'ICAC,
Imma Daixell,
que ha fet el seguiment de les excavacions
amb codirecció de Josep Francesc Roig,
arqueòleg de l'empresa Còdex d'Arqueologia i Patrimoni.
Ells dos encara ho estan investigant.
Toquem Pedra, comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració
amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Què tal?
Molt bon dia, benvinguts a Toquem Pedra.
Un dia més és de la seu talicac a la plaça d'en Rovellat.
I avui, com escoltàu, en aquesta introducció,
parlant d'aquestes dues excavacions arqueològiques,
però també de la feina que hi ha al darrere.
Només parlarem de la feina in situ,
de la feina arqueològica, sinó també la feina que hi ha després
per poder processar tota aquesta informació
que s'arriba a través de les excavacions,
però que després hi ha molta feina també d'aquesta al·laboració
d'ortenar tot allò que s'ha descobert
i també de posar-ho en valor i en context.
Avui en parlem, quan dèiem, amb dos investigadors,
saludem d'una banda la investigadora d'escrita a l'ICAC,
l'Imma Teixell.
L'Imma, què tal? Molt bon dia.
Hola, bones.
I a més a més amb el Moïssès, amb ell, amb el Moïssès Díez,
heu coincidit, a més a més amb moltes intervencions.
Moïssès, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Heu treballat plegats, a més en una ocasió, a més en dues.
I tant i tant. Fa uns 5-6 anys estàvem fins i tot a la mateixa empresa
i durant una època vaig estar a la seva jefa,
així pobret, així està.
I ara mantenim igualment, són companys de l'ICAC,
i també companys de la vida, no?
Sí.
Bé, teniu bona relació, d'entrada.
Parlem d'aquestes dues excavacions,
però ens centrem primer a Vidal i Barraquer,
us sembla que comencem per aquí,
expliquem la rellevància d'aquesta troballa,
que hi ha alguns titulars a nivell informatiu,
perquè és important.
Fins a quin punt és important, Moïssès?
Bé, el que hem trobat aquí és una ocupació
que no creiem fins ara que podia ser tan avançada,
que la detenem més o menys en vèpoca als anys anteriors
a l'emperador August, entre el 50 i el 25 abans de Cris,
i el tema és que el que vam trobant allà va ser com un pou votiu
amb una ofrena,
i a partir dels paral·lels que hem anat trobant,
aquí ens va ficar una mica en la pista el professor Ruiz Darbulo,
que té paral·lels amb altres llaciments similars,
com per exemple les fonts del Sena,
a prop de Dijon,
i són relacionats, diguem-ne,
oferint les votives de santuaris salutífers.
Allà, per exemple, el que tenim a Dijon
és uns dipòsits votius com aquests,
una sèrie d'escultures de fusta,
semblant-se als que hem trobat nosaltres,
molta més quantitat,
perquè la nostra intervenció és una intervenció urbana, d'urgència.
Llavors està molt limitada, diguem-ne,
a l'espai que pots excavar.
Però vam trobar la sort de trobar aquest pou votiu,
i el que dèiem, per paral·lels,
allà el que es va trobar va ser un jaciment força més gran,
relacionat amb una mena d'ofrenes
de la gent que anava allà
per intentar guarir-se d'algunes malalties,
en honor a una mica la divinitat del riu,
del Sena, que era la deessa Saquona.
És habitual això, Imma?
És habitual trobar aquestes ofrenes,
aquests materials d'ofrena,
en un lloc com aquest?
Aquest, especialment, res habitual,
i menys a Tàrrago.
Altra cosa, sí que tenim ofrenes votives
i rituals votius que quan parlem, per exemple,
del que ens porta aquí, de la taverna a l'Osòria,
també els tenim, però exactament el del Moixés
és el que t'ha dit.
Vull dir, s'ha hagut d'anar fora de la península
a buscar paral·lels,
i, a veure, no és molt comú trobar-ho.
Existia, però altra cosa és que tinguis l'esord de anar-hi,
la conservació, etcètera.
No sé si en aquest espai, Moixés,
el fet d'estar excavant també,
en nivells freàtics i tal,
ha permès la seva conservació.
Això és possible o no ha sigut així?
Sí, segurament, perquè, per exemple,
allà també es conservava en un nivell de...
era com a fangs, però tot barrejat amb aigua,
i una mica aquest aigua,
també parlant amb els tècnics del casc,
el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya,
que va ser qui va fer el tractament
de totes aquestes peces de fusta que van sortir,
és un dipòsit votiu, bàsicament,
dèiem abans, de figures i peces,
però fet amb fusta.
Clar, se n'han conservat totes,
gràcies al que deia ara la Imma,
que ens trobàvem dintre del nivell freàtic de l'aigua,
que l'hem tingut, diguem-ne, així,
fins que vam arribar nosaltres,
allà vam estar excavant la direcció,
la va portar allò amb el company Mar Jimeno,
i clar, quan es ven trobant allò,
per excavar primer, cada dia havien de treure
amb una bomba de xica tota l'aigua que s'havia acumulat,
i després anar traient una mica el fangueti com podíem,
i va ser una sorpresa, no?,
trobar aquest pou amb tot aquell dipòsit allà.
Una pregunta que s'està fent molts oients,
per què aneu a excavar en aquell punt en concret?
Què sabíeu d'aquest punt, d'aquesta zona,
almenys, de Vidal i Barraquer,
i en quina altura està aquest jaciment?
Bé, estem allà, a Vidal i Barraquer,
el que seria, diguem-ne,
al sud de l'actual Tabacalera,
on hi havia la necròpoli de Palau Cristiana,
allà es va excavar,
una mica com quasi tot el que s'ha excavat
els últims 20 anys de Tarragona,
per vergetisme dels promotors, constructors.
S'havia de fer un bloc de pisos,
i llavors el punt exacte d'excavar en aquell lloc
era perquè s'havia de conèixer la realitat arqueològica
de cara a plantejar la construcció dels fonaments
del nou edifici,
i que haguerim baixat tant en aquell punt,
que va ser un dels punts que vam arribar a més profunditat,
va ser pura xiripa,
i era perquè allà havia d'anar un dels fonaments
de l'edifici,
amb la qual cosa resulta que és que vam allà
i ens trobem aquesta troballa molt singular,
que no vol dir que no n'hi hagi d'altres,
segurament, a la península ibèrica,
però no és només que n'hi hagi,
és que al final hem de tenir la sort de trobar-les,
i aquí n'hem tingut la sort.
I per què es feia en aquella zona,
antigament,
per què feien en aquella zona aquesta mena de ritual,
en quin punt en concret a la vora del riu,
per què es feia això?
En aquest cas,
per el que diu el Moïsès,
és el fet del ritual dels banys,
o no aquí?
Hem d'acabar una mica de lligar tot això,
però segurament deu estar això relacionat una mica
amb les aigües del Tulquis,
del Francolí,
i no sabem si aquí també tindrem un santuari,
diguem-ne, de guariment amb aquestes aigües,
el que sí que tenim és un depòsit botiu
que sembla que estigui relacionat amb el riu.
No sabem com es deia la divinitat del Tulquis,
el Sena era la Sequana,
però aquí tenim una mica de sort
i potser continuem excavant,
ens apareix alguna inscripció,
que es la pugui mirar la Diana Gorostidi
i que ens aclareixi una mica més.
És anar fent allò amb peces
i intentar al final muntar tot el puzle.
Mira, ara m'has fet recordar amb la inscripció,
ja també fa uns anys,
i amb l'entorn de les excavacions pel Mercat Central,
us sonarà el santuari dedicat a les ninfes.
Nosaltres no hem pogut excavar
al punt exacte on ell va excavar,
simplement vam veure l'entrada
per qüestions de seguretat i tal,
no vam poder continuar l'excavació
encara que queda allí per el futur,
però nosaltres sí que vam tindre la sort.
Vam trobar la inscripció
que ficava
Santuari de les ninfes,
en Jatí, evidentment.
I per tant, allò sí que ho sabem.
Són dues maneres d'identificació.
Normalment, una arqueologia,
normalment,
hi ha notables excepcions,
no tenim tots els elements
per dir segur que ho tenim.
Perquè, per exemple,
una moneda,
allò que jo portaria molta informació, no?
Home,
una de les principals per mi,
si aquí poguéssim
trobar alguna de les monedes
que n'és associada
a la construcció del pou botiu,
per exemple,
o amb l'obliteració del pou,
doncs ens ajudaria segurament
a tancar la cronologia aproximada.
També has de tenir sort amb la moneda.
Una sola
o és molt especial,
o aquesta època també
que està tractant el Moisés,
normalment a Tàrrago
no tenim molta moneda
i per tant costa tancar,
però si ja és un conjunt,
ens va perfecte,
com ja t'he explicat alguna altra vegada
i com t'ho explicaré després.
Parlem,
fem una avançada,
parlem d'aquesta troballa
de la zona del Mercat Central,
després tornem,
anem parlant,
de fet,
entre els tres,
però anem a aquesta troballa
del Mercat Central.
Què significa
i quina és la importància
d'aquest taverna a l'Osòria?
Doncs haver-la identificat
o atrevir-nos a dir
aquesta hipòtesi,
aquesta importància,
doncs mira,
identificada,
que n'hi havia,
n'hi havia moltes,
però identificada
a Tàrrago
no en tenim cap.
I després també,
doncs perquè és un comportament
que els paral·lels que tenim
ens hem d'anar
a Hòstia
i sobretot
a Pompeya
i Herculà,
que allí sí que coneixem
en el sat,
que és la taverna,
que s'identifica
perquè, per exemple,
s'han trobat
gots,
gobelets,
que es diuen gots
per tirar els daus,
coses així,
per jugar-hi,
i s'ha dit
que és una taverna
lusòria,
un casino de l'època,
anem a dir-li així.
I després també,
això és molt difícil
poder identificar-ho
si no és
pels elements
mobles,
què és aquesta paraulota?
Aquesta paraulota
és
les fitxes de joc,
els daus
si en tinguéssim
i també les monedes.
Clar,
si tu estàs jugant,
allí tampoc jugaven
en època romana,
diguéssim,
per a Mora Lara
i amb el tuburi
que vam trobar,
el Moixés també el coneix,
doncs havia de ser un lloc
que els diners
anaven i corrien
i n'hem trobat
molts de perduts.
Perdó,
em vau trobar
a un tuburi
on?
I explicàvem
a les famílies
on va ser això?
No,
sí,
és el que explicava
ara l'Aima,
aquí al Mercat Central
també vaig poder
col·laborar
amb aquesta intervenció,
llavors,
això,
era com una mena
de...
baixaves com una mena
de semisoterrani,
era com baixar
a la discoteca Tòtem,
quasi.
Llavors,
sí,
tenia beguda
i havies de tenir
xiques que et venien allà
a oferir els seus serveis.
Però és la part,
diguem-ne,
d'una mica,
més de la vida quotidiana,
de la societat del moment,
que són aquests elements
que costa,
el que deia la Ima,
molt d'identificar,
però hem tingut la sort
d'ajuntar
una sèrie de troballes,
ficar-les en comú
i d'aquesta manera
podem anar identificant
que amb aquell sector
una mica
ja tocar fora de la muralla,
doncs hi havia
un varet on anava la gent
a jugar-se al sou.
Era així,
eh?
Doncs sí,
ara,
perdona d'haver-te interromput,
però és que és això,
a veure,
nosaltres acabem la feina
quan ens ho permet,
perquè a alguns
ens costa últimament,
però anem a prendre alguna cosa,
anem a parlar amb un amic,
o tal,
ells també ho tenien,
aquella imatge
de sempre tot és bonito,
no existeix,
per tant,
d'algun lloc hem d'anar-hi.
I nosaltres,
amb la cronologia
que tenim,
que és el tercer terç
del segle I després de Cris,
estem en un moment
que s'estan fent
moltes reformes de Tàrraco,
estem a prop del fòrum,
fora muralla,
la llum se'n va,
ens hem d'anar cap a casa
i potser passem
per aquest tuguri
o aquest bar,
digue-li com vulgui.
Hi ha molts noms
en llatí,
i segons
que llegeixes
no li acaba de posar
moltes diferències.
Taverna Lusòria,
nosaltres,
el Joan Francesc Roig
i jo,
que som els que hem fet
aquest article,
aquest estudi,
doncs,
li hem posat
Taverna Lusòria
perquè és el que més s'identifica
amb el joc,
però sol d'un espai,
de tota una casa.
El Moixés ho ha dit,
estem en un semisoterrani,
una característica
que no ens permet
buscar paral·lels
fora de Tàrraco,
perquè normalment,
quan tu vas a construir un bar,
avui en dia també,
el fas
de carrer cap amunt,
però mira,
com havia un forat allà ja fet,
que era l'argilera,
on s'havien estat argiles
i materials per construir coses,
van aprofitar això.
Per tant,
hem de pensar això,
que els romans
també s'adivertien,
dic el romans de peu,
els patricis ja ho sabem,
que ens passen moltes pel·lícules
i moltes sèries.
¿A què jugaven?
¿A cartes?
¿Jugaven al dòmino,
a la garrafina?
¿Se sap això o no?
Bé,
eren molt,
molt,
molt aficionats als daus,
moltíssim,
i hi ha pintures
que provenen pràcticament
de Pompeia
i d'altres llocs
una mica més orientals
que veus,
doncs,
dos personatges
asseguts jugant,
hi ha altres pintures
que al voltant
s'estan mirant,
quan s'estan mirant,
hi ha apostes,
torno a lligar
el tema de la numismàtica,
i si véssim,
segurament,
si véssim pogut
retrobar
el revestiment
de les parets
que ens marca aquesta habitació,
aquesta taverna,
segurament haguéssim trobat
grafits
i moltes altres coses,
pintures ja
d'alta qualitat,
no crec,
pel tipus d'atuguri
que estem,
però sí que,
igual que trobem
Pepito Estado aquí,
ells també ho posaven,
aquestes coses,
vull dir,
jugaven
tot el que es podia apostar.
Carai,
Moixés,
doncs,
quina feina ara,
d'interpretar aquesta informació,
de posar-la en ordre,
d'explicar-ho,
de donar-li un relat
que tingui,
doncs,
això,
un comencement i un final,
no?
Sí,
de fet,
sobretot això comença
a fer el treball de camp,
diguem-ne,
de la manera més exhaustiva possible
i fer una bona recollida de dades
i amb tot això,
després,
sí que es pot començar a treballar
i el que dèiem,
de vegades tens la sort,
com a la font de les nínfes,
que trobes la inscripció
que et diu el que és,
però, bàsicament,
el que treballem,
sobretot,
és buscant paral·lels,
és a dir,
exemples d'altres llocs
de l'imperi
on es conserva molt més bé
que el que tu has trobat
perquè ja t'indica
una mica el que pot ser.
Llavors,
clar,
és després de,
finalitzar l'excavació
de posar tot això en comú,
posar totes les dades
ben ordenades,
explicar l'evolució històrica
perquè el que intentem fer
és història de l'antiguitat
a través dels objectes
que anem trobant
i a partir dels paral·lels
buscar una significació,
diguem-ne,
dintre del context social
i d'aquell moment
d'aquí de la ciutat.
De fet,
això,
el que explicava la Imma,
és molt freqüent
dintre del que cap
trobar les excavacions d'aus.
Trobes sobretot allò,
fets d'os i tot això.
de fet,
van sortint de tota mena.
D'aus,
fitxes,
vull dir que
aquesta evidència hi és.
Tenim l'evidència
de les pintures,
tenim evidència també
de la literatura antiga
que també ho explica.
De vegades,
sobretot,
els militars
que una mica
el follón
era de tenir-los controlats
perquè es jugaven
tot el salari,
apostant als daus
i gastant son vi,
no?
I això comportava un problema.
Afegir,
el que deia
tota la reflexió
molt ben feta
de Val Moïssès
és el fet també
de les fonts jurídiques.
Bueno,
com ens vam haver de posar
les piles,
vam començar a llegir-ne,
no?
Hi ha tantes referències
i tantes prohibicions
que no es neixin els tuguris,
que si anaves als bars,
a les caupones,
a les tavernes,
que si anaves,
vull dir,
ja no et podies dir,
home,
que ja fins i tot,
recordo un,
i no me'n recordo
qui ho escriu,
que diu,
i fins i tot
és com si entrés una dona
allà,
bueno,
ja sabem de què se la tilda
directament,
no?
Quan hi ha tanta referència
escrita d'època
és que n'hi havia molt,
però moltíssim,
o sigui,
vol dir,
que és normal,
alguns llocs
havien de divertir,
no?
i per tant no era ben vist.
Fins i tot,
recordo amb les lectures
que hi ha un tipus de tavernes,
de caupones,
que ja era per gent també
dedicada a gent d'alt nivell,
però clar,
que no se'ls podia veure entrar
i que descrivia a l'autor
que es ficaven al bosc,
fora de la ciutat,
a prop,
però que pogués anar,
entrar,
fer el que tingui idea que fer,
no hi penso entrar amb això,
i tornar a sortir,
no?
I tornar a casa
i no ha passat res.
Per tant,
a veure,
la doble moral també
ja existia,
eh?
Fa més de 2.000 anys,
no?
Ja existia Moisés.
Com s'identificava?
És a dir,
si ja poguéssim retrocedir
que això,
els que es treballava en una arqueologia,
a vegades us va imaginar,
no?
Com era allò,
tenim el 3D,
que a vegades,
potser algun dia,
doncs,
no ens ho permetrà fer,
no?
Però,
com ho veiem?
Si passem per allà,
com ho visualitzem?
Com veiem que hi ha una taverna allà
i no un altre establiment?
Una verduleria,
per dir alguna cosa?
que hi havia un rètol,
una llum vermella,
un verd a groga?
Home,
no ho sé,
suposo que tindria la seva marca,
igual que,
no sé,
si encara si ens passegem per aquí,
pels carrers de la part alta,
no?
Encara hi ha algun fanell de color vermell,
algun símbol hauria de tenir
a l'entrada d'aquest estil
i per identificar-lo ara
en el moment en què es troba
és el que et deia,
tu en el moment en què ho trobes
moltes vegades
tu excaves
i no saps el que estàs excavant,
no tens ni idea
del que t'has trobat,
el que fas és això,
és una bona documentació,
una bona recollida,
excavació exhaustiva
i a partir d'aquí després
és quan comences a estirar el fil
i pots identificar,
de vegades sí que és molt fàcil,
no sé,
excaves en una zona portuària
que saps que n'has de trobar
magatzems d'aquells tipus òrria
per guardar mercaderies,
etcètera,
i vas trobant
una sèrie d'estructures
que a més ja coneixem tots
dels ports d'Hòstia
o de Roma,
etcètera
i comences a veure una mica
com és la forma
a nivell de la planta
del que vas trobant
i ho pots identificar
més o menys ràpidament,
però moltes vegades
és que no sabem el que tenim.
Afegir,
perquè clar,
el Jofre no jo ho hem fet,
el Moixés no,
en tanta lectura,
l'única cosa
que podia identificar
que està mig explicat
a Pompeya
és que havia a vegades
pintat o incís
al costat de l'entrada
un gubilet
per jugar als daus,
però això no vol dir,
no es pot identificar directament
que sigui en una taverna al·lusòria,
sinó simplement
podia dir
que se juga als daus,
també en tavernes,
tavernes,
i me refereixo a tavernes,
les botigues,
o on puguem menjar
alguna cosa calent
o el que fos,
tenien un rerefons,
tenien una cambra a darrere,
normalment petita,
o a dalt,
que allà pujaven
i jugaven
als daus.
No sabem molt bé
com ha dit ell
com se podia identificar.
Has parlat ja
en diferents ocasions
de fer un treball exhaustiu,
en territori,
l'excavació arqueològica,
aquí hi ha tota una metodologia,
en alguno que se n'hem parlat,
més o menys ho hem apuntat,
tot un procediment important
de pautes,
seguir de pautes
de coses a no fer,
imagino també.
Sí,
bàsicament és això,
es tracta d'aplicar
de manera exhaustiva
la metodologia,
i a partir d'aquí
va sortir tot.
El senyor Harris
ja més o menys
ens ho va deixar tot fet,
i nosaltres el que hem de fer
és seguir-lo,
és excavar,
seguint el sistema estratigràfic,
tenir-lo tot ben codificat,
numerat,
relacionat,
i a partir d'aquí
quan s'estudia el material
es poden veure una mica
les tratacions,
les fases,
i ja marcar l'evolució històrica
i una mica interpretar tot.
Això també moltes vegades
requereix d'un bon equip
de professionals,
no només tècnics,
sinó els auxiliars
o oficials
que estan treballant allà.
Jo, per exemple,
ara he deixat l'excavació
on estic ara
a fer un treball d'urgència
i he pogut sortir d'allà
no sé,
mitja o una horeta
tranquil·lament
perquè tens un equip
que saps que,
bé,
que sap fer la seva feina,
és professional
i llavors,
doncs,
aplicarà aquesta metodologia
que tu t'encarregues
de registrar
i després
de poder avaluar.
Doncs és això,
la feina d'aquelles empreses
que estan en aquest món
aquí a Tàrraco,
aquí a Tarragona,
i que suposo que el tenir,
tot el patrimoni
que tenim aquí a l'entorn
també afavoreix
que aquestes empreses
puguin,
vaja,
pugueu,
doncs,
tirar endavant,
no?,
i garantir el futur,
no?,
i el present.
Sí,
ara una mica més de problemes
que fa uns anys,
fa uns anys era una cosa
excessiva,
podríem dir,
el nivell de volum
que es movia
per la construcció,
que és el que una mica
anem sempre supereditats
i ara està la cosa
com a molt aturada.
Però, sí,
sempre tindrem,
no?,
aquesta mena de reserva
aquí,
que sempre que es vagin
fent coses,
doncs,
tindrem coses a documentar
i coses a trobar,
perquè,
fins i tot això,
no?,
grans monuments,
recordo,
per exemple,
amb la Ima,
quan vam estar treballant
també a l'antic
Bèter i Sant Domènec,
doncs,
la troballa
d'aquella volta soterrània,
no?,
que connectava a l'exterior
amb l'interior
de la plaça de representació,
vull dir,
és una cosa que,
i ens fèiem unes abraçades
perquè ja ens pensaven
que amb aquestes alçades,
no?,
els Serra Vilarós,
els Sánchez Real
i tota aquesta gent
ja ho havia descobert tot,
els Houshils,
etcètera,
i, bueno,
i de vegades
et trobes sorpreses
que, ostres,
mira,
van sortint coses que,
ja que,
diguem-ne,
a nivell,
perquè,
és una professió
que no permet viure
i prou,
ja que no t'enriqueix
a nivell monetari,
que els que ens hi deiquem
ja ho teníem present
que això no ho voldríem,
però,
com a mínim,
t'enriqueix,
no?,
a nivell de,
no sé,
com a nivell professional,
a nivell d'investigador,
anar trobant
aquest tipus de coses
que fins ara,
doncs,
restaven desconegudes.
És així,
no?,
a més,
de monedores d'en troben molt poques,
eh?
Ja t'ho vaig dir,
sol una,
bueno,
una en context,
i que jo sigui coneixedura,
evidentment,
val?,
una que va ser
les excavacions
de l'any 2009,
aquí al costat,
a l'ICAC,
a calagar-se,
eh?,
quan van se va excavar,
va sortint en context,
clar,
quan va sortir a les mans
de l'excavador,
que era,
no recordo el,
bueno,
del cebre,
que era el David Bea,
doncs,
va durar 10 minuts,
perquè ràpidament
va tindre que ser lliuret
al Museu Arqueològic
com marca la llei,
i així ha de ser,
eh?,
però,
clar,
és allò que ràpidament,
normalment d'or no se'n troben,
no.
En el línio que hi ha el Moisés
encara queda molt
per descobrir,
hi ha grans incògnides
encara aquí
on som a nosaltres,
a Tàrregó?
Jo crec que sí,
hi ha grans incògnides,
però suposo
que en queden encara
grans excavacions
i grans descobriments,
però sobretot
grans revisions.
Moltes vegades
estem treballant
amb apriorismes,
i això em sembla
que el Moisés
ho coneix perfectament.
ah,
he après,
m'han dit
que aquí hi ha això,
i ja treballes amb això,
i potser el que s'ha de fer
és revisar.
Bueno,
jo crec que el bon investigador
ho fa,
però a vegades,
a veure,
tot s'ha encaigut.
i com diem,
investigar
no vol dir
anar en contra
del que han dit
els d'abans,
o el que jo mateix
he pogut dir
fa un temps,
uns anys,
sinó que és evolucionar.
Potser també
les tècniques
que tenim avui en dia
ens faciliten moltes coses.
jo ara ja temo
aquests senyors
que estan,
el que és l'excavació
que està fent el Moisés,
com li he demanat,
sisplau,
la numismàtica
per poder mirar-me-la,
i ja em temo
quan comença
a parar-me
de certs segles
que abans dèiem
que aquesta ceràmica
era d'un altre segle,
no?
Dic,
això tindré
que anar darrere
i canviar moltes coses,
no?
Però això
és evolucionar.
Hi ha coses
per descobrir
a Tàrrago
i sobretot
a nivell d'investigació.
Moneda,
s'en tens aire,
allò polint-les
per portar-li a l'aïma,
no?
Home,
en tenim preparades
poder,
no sé,
una vintena.
Van sortint.
El problema és això,
que monedes d'or
pràcticament
no en trobarem
i les altres,
de vegades,
l'estat de conservació
és força bo,
però d'altres vegades,
l'aïma ho ha patit
moltes vegades,
és que el que tens allà
és, no sé,
un cúmul de rovell
que et dona poca informació.
Però bueno,
per això
tenir una mostra important
i treballar,
diguem-ne,
de manera acurada,
revisant bé
totes les palades
que van al carro
abans que vagi aquest
a la terrera,
doncs això és important,
recuperar el material,
recuperar no només
la ceràmica,
recuperar la fauna,
recuperar la numismàtica,
perquè al final
és el que diem.
En el moment que ho trobes
no li pots donar el valor
perquè no ho saps,
però quan fas la revisió posterior
i tot això ficat en conjunt
i és el que deia la Imma,
s'han de fer moltes revisions
de coses que tenim
excavades,
però que s'han de ficar
una mica al dia
i en conjunt
perquè el que ens falta
sobretot
és les mancances
que tenim bàsicament,
perquè jo a nivell
professional treballo,
jo excavo
i quan acabo l'excavació
he de fer la memòria
administrativa
i aquí en teoria
s'ha acabat
el meu compromís
burocràtic,
el que passa és que
clar,
sempre ens ha d'anar
una mica més enllà
i això,
treure-li un rendiment
a nivell científic
i retornar una mica
també tot això
a la resta dels investigadors
i a la gent
perquè vagin coneixent
les novetats
de la història
de la nostra ciutat.
Sí,
bueno,
està totalment d'acord
amb el Moixés
amb el de les monedes,
tampoc es penseu
que la culpa
és de com ho trobem,
a vegades també són
els aliatges
que utilitzaven
els mateixos romans,
és a dir,
també la inflexió
provocava,
com ha provocat
d'una manera cíclica
en tota la història,
que s'utilitzessin
metalls
amb més,
que no s'haurien
d'utilitzar
per l'aliatge
i per tant això
quan apareix la moneda
si li afegeixes
el contacte directe
de l'humitat
de l'aigua
de la terra àcida,
que jo no sé
què tenim a Tarragona,
però ja,
és veritat,
vull dir,
al mercat,
a la taverna
de l'Osorien
s'ha aparegut,
em sembla que són
gairebé
unes 70 monedes
a les quals,
no,
90,
perdó,
90 i pico
de les quals
he pogut identificar
14 i 15
perquè les altres
són boles
de bronze,
per tant això
també depèn una mica
de la terra,
depèn de l'aliatge
que es va utilitzant
en el seu moment.
Doncs avui hem volgut
parlar d'aquestes dos descobertes
i també d'aquest món
de les monedes
que un dia en parlàvem
també en Lima
i que és un món apassionant,
si algú troba una moneda d'or
que ens ho digui.
Moïsès Díaz,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
I mateix també gràcies
per acompanyar-nos una vegada més.
Gràcies a vosaltres.
I tanquem el Tocant Pedra
aquesta nova
Diceu Tocant Pedra
programa número 26 avui,
com sempre,
en producció de Carme Badia,
Jo Maria Bertran
a la part tècnica
us ha parlat de Josep Soñé.
Tornem d'aquí 15 dies.
Adéu-siau.