Fins demà!
Fins demà!
Doncs avui ens ho explica íntegrament.
La veu del Lletres d'avui és Jesús Figueres.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Jesús Figueres, un dels representants de la Pell,
que normalment, Jesús, et relleguem-ne al final del Lletres
perquè ens facis una recomanació literària,
però avui ens volies recomanar una ruta dedicada a Teresa Rovira
i hem dit calla, que parlarem dels actes en general d'homenatge.
Així que tot el Lletres per tu avui, eh?
Caram, quina satisfacció i quin èxit.
Això és un guany, eh?
Perquè de cinc minuts a passar tot el programa, Déu-n'hi-do.
Això deu ser a causa de les eleccions que va haver ahir,
que també hi va haver molts canvis.
Sí, es veu que sí.
I llavors a mi també m'han canviat el temps.
Avui no em veuràs fent allò a cara de pressa, no?
Dient-te, corre, corre, corre, Jesús.
Avui tenim temps i anem tranquils.
I de fet necessitarem temps per parlar de Teresa Rovira.
Sí, sí, sí.
Mira, trenquem l'ordre que ens havíem fet inicialment.
Qui era?
Perquè jo crec que així podem fer veure els nostres oients
de la importància de fer un homenatge.
Qui era Teresa Rovira?
Sí, mira, Teresa Rovira és...
Teresa Rovira Comas és filla d'Antoni Rovira i Virgili,
que és un tarragoní de pro,
que justament ahir, el diumenge, van fer...
El dissabte, perdó, una ruta literària,
van passar per la sala dels penjats de l'Ajuntament de Tarragona.
Hi ha un quadre, la sala dels penjats.
és una manera popular de parlar de la sala
on hi ha els tarragonins il·lustres.
Hi ha el Rovira i Virgili.
Diguéssim, pare i filla, o filla i pare, van lligats, diguéssim, eh?
Perquè Teresa Rovira no és tarragonina,
no és nascuda a Tarragona,
va néixer a Barcelona l'any 18.
Però son pare sí que és...
Si vols, perdem una lleu pinzellada de son pare, ràpidament.
Son pare és nascut a Tarragona l'any 1888,
d'una família menestral,
va estudiar dret, però no en exercici de dret,
perquè va sentir la crida del periodisme,
de la historiografia i de la política.
És on ella es va, diguéssim, abocar a tota la seva activitat.
Va anar a viure a Barcelona,
on va, diguéssim, realitzar tota la seva vida,
diguéssim, política, d'historiador,
va escriure la Història Nacional de Catalunya,
que és una obra monumental,
va fer molta activitat de periodisme,
pensa que Rovira Virgili és autor de 12.000 articles
i més d'una seixantena de llibres.
O sigui, és una persona d'una gran producció històrica i periodística.
També fa alguna incursió a la literatura,
que té la Collita Tardana,
que és el recull de la seva obra poètica,
i també va destacar com a polític,
que va ser vicepresident del Parlament de Catalunya,
president del Parlament de Catalunya,
i després també a l'exili va ocupar càrregs de responsabilitat.
Aquest seria una mica la visió.
Rovira i Virgili,
tot i viure a Barcelona,
tenia molt de lligam en Tarragona,
de manera que van comprar una finca,
un petit terreny a prop de la platja de la Rebessada,
i van construir un mas,
que es diu el Mas Blanc,
o el Maset,
i als estius venia aquí i es dedicava a escriure,
allà mirant el mar, la platja de la Rebessada, etc.
I la Teresa Rovira, sa filla,
va continuar venint a Tarragona als estius
a partir de l'any 53, 1953,
quan ella va tornar a Catalunya.
És a dir, ella va acompanyar a son pare a l'exili,
i l'any 53 va vindre aquí ja com a bibliotecària
i va exercir la seva tasca bàsicament de bibliotecària.
Abans ho comentàvem,
ella té molt poca obra escrita,
pràcticament no en té,
té unes memòries,
que ara en parlarem una miqueta
quan parlem del tema de l'homenatge.
L'homenatge està relacionat,
ella va morir l'any passat,
pel dia de Santa Tecla,
llavors s'ha considerat de fer-li un homenatge.
D'on surt l'homenatge?
Sí, d'on surt l'homenatge?
Qui l'organitza?
Sí, l'homenatge està organitzat
pel Departament de Cultura de la Generalitat
i concretament per tres, diguéssim, grups,
per tres entitats,
que són la Biblioteca Pública de Tarragona,
la Central de Biblioteques
i la Direcció General de Política Lingüística.
Ells se n'han cuidat a través de la Central de Biblioteques
i a través, justament, de la Teresa Comas.
la Teresa Comas és una neboda de la Teresa Rovira
i han tingut una vinculació,
o sigui, tenen un coneixement ben profund de la seva tia.
Llavors, ella ens va facilitar el guió
i comentaris i una tria de textos.
Aleshores, per tant, diguéssim,
la Central de Biblioteques intervé a través de la Teresa Comas
i de sa germana, la Dolors, també.
Ja tenim, per una banda, un element important.
Després, tenim la Biblioteca Pública
que farà, diguéssim, una petita edició
d'un document per poder seguir la ruta,
és a dir, els textos,
de manera que els que participen a la ruta
podran seguir els textos llegits.
I després tenim Òmnium, com una altra entitat,
que és qui fa la difusió.
Sí.
I llavors hi ha el Joan Xavierria i jo mateix
que hem fet el redactat,
hem escrit la ruta, diguéssim,
amb totes aquestes aportacions.
Aleshores...
Des de la pell.
Des de la pell.
Des de la pell i des d'Òmnium,
perquè tots dos participem de les dues entitats.
Per tant, estem parlant de la ruta
i la ruta és un dels actes d'homenatge.
Sí, et sembla com que la ruta
és l'acte en què estàs més implicat, eh?
Sí.
La deixem pel final.
Si et sembla, fem una pinzellada
dels altres dos actes que hi ha, no?
Que ja vindran a explicar els responsables
en propers programes.
D'acord, farem un tast només, no?
Un tastet, sí.
Una mica de tast.
Dimecres mateix.
Exacte.
Dimecres hi ha una tala rodona,
que es diu Teresa Maria Rovira Comas,
la dona dels llibres,
perquè està relacionat directament
amb la seva professió de bibliotecària.
En aquesta ruta intervindran Montserrat Duc,
la coneixem com a historiadora
d'aquí de la Universitat Rovira i Virgili,
Josep Lluís Corot Rovira,
que també té una vinculació amb la Teresa Rovira,
perquè és el marit de la Teresa Comas,
que és el que ens ha proporcionat
tota la informació,
un gruix d'informació interessant
per muntar la ruta.
Després hi ha l'Assumpció Estivill,
que és historiadora,
i després també vindrà,
aquest és un fitxatge de luxe,
el Ferran Mascarell,
el conseller de Cultura de la Generalitat,
que parlarà del valor i el significat
del personatge de la Teresa Rovira
en la cultura catalana.
I per il·lustrar-lo parlarà del premi
Teresa Maria Rovira i Comas
a la innovació a les biblioteques públiques.
Per tant, dona nom a un premi prou interessant.
Val la pena això tenir en compte,
que ens referim a Teresa Rovira
com a filla d'en Teresa Rovira i Virgili,
i a més cuidadora,
a tenir cura sempre de que es mantingués,
de que es difongués el llegat del seu pare.
Això també és important.
I també, però, la dona bibliotecària,
la dona dels llibres,
que diuen, i per aquí enganxem
amb aquest esperit literari.
Exacte.
Aquest acte es farà aquest dimecres,
el dia 27,
al Serveis Territorials de Cultura,
al carrer Major, número 14,
a les 19.30, que són dos quarts d'avui.
Dos quarts d'avui, una taula rodona,
dimecres, a dos quarts d'avui,
al Serveis Territorials de Cultura.
De fet, com que és l'acte que organitza
la biblioteca, entre altres,
la Biblioteca Pública de Tarragona,
en parlarem demà a l'espai de la biblioteca.
Demà a les 12 donarem més detalls
sobre aquesta taula rodona pública,
tothom hi és convidat.
Molt bé, un altre testet.
L'altre acte és la ruta,
que en parlarem després, com has comentat.
I després, esclar, jo ara aquí potser m'avanço,
potser pitjo un terreny una mica poc segur,
perquè no tinc prou informació,
però ho sé perquè m'ho va comentar l'altre dia
la Dolors Saumell,
que és la directora de la Biblioteca Pública,
que estan mirant
d'aconseguir fragments
de les memòries de la Teresa.
És a dir, com hem comentat,
la Teresa no té obra pròpia, diguéssim,
però sí que té unes memòries que són inèdites.
Llavors es veu que la idea,
això ja em parlarà,
si de cas més bé demà,
em parlarà amb més profunditat
la Dolors Saumell,
de fer una lectura
de les memòries,
de fragments de les memòries
de la Teresa Rovira,
fragments relacionats amb Tarragona,
amb la seva vinculació amb Tarragona.
Per això encara jo no sé més coses
ni més dates,
si de cas demà ja es parlarà amb més amplitud.
Molt bé, doncs demà en parlarem.
Ara sí, parlem d'aquesta ruta literària,
ruta dedicada a Teresa Rovira,
que la fareu el dia 6 de juny.
Això és dissabte, no?
Sí, o sigui, de dissabte en 8.
Deu ser això, no?
De dissabte que ve, l'altre.
No és aquest dissabte, és l'altre.
De dissabte en 8.
Sí, sí, sí.
En 8 dies.
A les 10 del matí,
sortint des del carrer Major.
Molt bé.
Sí, inscripció prèvia?
Sí.
Vaja, fem bé de dir-ho amb temps, doncs.
Exacte.
És a dir,
la gent que li interessi participar en aquesta ruta
s'ha de posar en contacte amb Òmnium
o a través del telèfon o del correu electrònic
per poder participar.
Clar, aquesta ruta, pensem...
L'altre dia ho estàvem enraonant això,
que vam tindre una reunió conjunta
amb Òmnium i amb la biblioteca.
Quina quantitat de gent
és el màxim
que pot participar en una ruta
amb un mínim de garanties
que pugui funcionar?
són una quarantena de persones.
O sigui, les 40 primeres persones
que s'inscriguin
seran les que hi participaran
i que podran seguir la ruta.
Abans d'entrar a la ruta,
escolta, també fora de guió,
Jesús, per què...
quin avantatge té
organitzar una ruta literatura?
O sigui, difondre la literatura
a través d'una ruta,
allò de caminar,
d'anar a visitar els llocs emblemàtics,
per què és una antiguitat de difusió cultural
que triomfa,
que agrada,
si és que ho creieu així,
que està com de moda, no?
Se'n fan moltes.
Sí, sí, sí.
Quin avantatge veieu,
els que et programeu,
els que es dediquen a la difusió cultural?
Sí, amb aquest tema,
sí, és interessant la pregunta que em fas
perquè des de la pell
justament també tenim
unes rutes organitzades.
Jo considero,
com a punt de partida,
que el text,
els textos literaris,
per si sols,
ja tenen prou,
s'aguanten prou
com per llegir-los,
entendre'ls,
viure'ls,
emocionar-t'hi, etcètera.
Però si, a més a més,
afegeixes un recorregut
pels llocs
on hi ha una vivència
particular
sobre aquell text,
sobre aquell personatge,
penso que és allò que en diuen
un valor afegit, diguéssim, no?
I a més,
és una manera també de conèixer
la ciutat.
Molt sovint la ciutat
la passem
o la traspassem
a mil per hora
de pressa i corrents,
no et saps ni els noms dels carrers
i saps que has d'anar a un lloc,
saps l'itinerari
i s'ha acabat.
A més a més,
hi ha molt de costum
per anar a quatre passes
i agafar el cotxe,
és a dir,
que el coneixement de la ciutat
es potencia
i els seus valors,
també,
es potencien
a través d'una ruta literària,
una ruta que puguis
caminar,
veure els edificis,
llegir la placa
on ha nascut tal persona,
fer unes reflexions
o una lectura de textos
sobre aquell moment
que va viure aquella persona.
Jo penso que és un guany
per tot,
pel personatge,
perquè l'incorpores més
a una geografia concreta
i per la persona
que segueix la ruta
perquè enriqueix
el seu bagatge cultural.
No veu la ciutat
com un conjunt de carrers,
sinó que veu la ciutat
com un conjunt de carrers,
places i carrerons,
però amb vida,
amb una vida cultural,
intensa,
és important això.
Doncs ja està,
tu volia demanar
aquelles reflexions
que val la pena fer
perquè veiem
que cada cop n'hi ha més,
sembla una manera
més habitual cada cop
i que agrada,
a més,
de difusió cultural,
implantada ja
en altres ciutats d'Europa
i que, bueno,
que sembla que sí que funciona.
A més, m'havia oblidat una cosa,
té un valor social també,
perquè et trobes amb gent,
parles amb gent
i a més a més
potencia una sèrie de valors,
la comunicació
i a més a més
et trobes amb gent
que pots parlar
de la ruta,
d'aquell personatge
o de coses
també
que estiguin al marge
i pots establir
i afirmar
llaços
de coneixença,
d'amistat,
etcètera.
Per tant,
és perfecte.
Doncs anem a fer la ruta,
ja ho sabeu,
us heu d'apuntar,
recordeu,
serà el dia 6 de juny,
dissabte aquest,
no l'altre,
a les 10 del matí
se surt del carrer Major.
Per on passarem?
Què ens ensenyareu?
També et volia dir una cosa,
una prèvia abans d'entrar en això.
Ja hem contemplat
la possibilitat,
això va ser una iniciativa
de la Teresa Comas,
de la neboda
de la Teresa Rovira,
que els participants
de la ruta
puguin llegir
algun text.
Llavors,
d'aquesta manera,
hi ha unes persones
que la guiaran,
que en aquest cas
serem
Joan Xavier
ria jo,
però hi ha l'opció
que llegeixin els textos
i llavors,
per fer això,
el que ha de fer
el que s'inscrigui
és donar el telèfon
i el correu electrònic
perquè se li pugui enviar
prèviament el text
i se'l pugui preparar
una mica
abans de llegir-lo
davant de tots els que
participen en la ruta.
Textos?
Que no seran d'ella,
o sí?
Clar,
aquest és el gran tema.
Què farem?
Això també ens vam trencar
una mica el cap
a veure com havíem
de resoldre el tema
i llavors vam
solucionar el tema
dient
sala de ruta
Teresa
i Antoni Rovira
i Virgili
entre Claudatos
perquè Virgili
és el segon cognom
de son pare.
Llavors,
esclar,
com que la vinculació
de Tarragona,
de la Teresa Rovira
a Tarragona
és a través del seu pare,
hem pensat
que ella pot
explicar Tarragona
a través de les paraules
de son pare
i pensem
que és una situació
ben lògica
i ben legítima.
De tota manera,
ja anirem parlant d'això.
Bé,
començarem,
la pregunta que m'has fet
és el recorregut,
l'internetari.
El recorregut, sí,
què ens explicareu?
Sí,
començarem al carrer Major,
al número 20.
Això està més o menys?
Això és a la meitat
del carrer Major.
El carrer Major,
mirant la catedral
a mà esquerra,
ara hi ha una botiga,
no sé de què,
ara no m'ho facis dir
perquè a la part alta
hi ha botigues
i botiguetes
i canvien a vegades
cada dos per tres
i ja no saps què hi ha,
però hi havia hagut
fa molts anys
una merceria,
una merceria
i ara hi ha
una altra botiga.
Però és de molt bon trobar
perquè és a mig carrer Major,
el número 20,
es tracta de mirar,
sense ganes de fer publicitat,
em penso que és al costat
de la joieria Blasques,
no és que vulgui fer publicitat
dels joiers Blasques,
però és per allà mateix,
a més a més ja hi haurà gent,
ja serem gent,
ja ens trobarem allí,
no hi haurà gaire problema.
I per què heu quedat aquí?
Què va passar en aquest lloc?
És on va néixer
en Toni Rovira i Virgili.
Hi ha una placa, veritat?
Hi ha una placa, exacte.
Sí, d'aquelles que no mirem,
que dius tu, no?
Que anem ràpid i no les veiem.
Doncs sí,
allà hi ha una placa
i allà començarem,
farem una mica d'introducció,
explicant una mica
el motiu de la ruta,
explicant qui l'organitza,
que ja ho he dit, no?
És a dir, biblioteca,
el central de biblioteques,
política lingüística,
Òmnium i la pell,
i després sí que,
ara que me n'enrecordo,
perquè després a vegades
ja et passes
i no te n'enrecordes,
voldria fer,
reservar un petit espai
pels agraïments.
Els agraïments serien
primer els organitzadors,
diguéssim,
que ja els he comentat,
la Teresa Comas,
que és la neboda,
que és la que ens va facilitar
el guió,
o sigui,
la ruta,
els itineraris
ens els va marcar ella.
I algun comentari
i la tria d'alguns textos.
Llavors el Joan Xavarrí
i jo vam acabar de fer la tria,
vam muntar els altres comentaris
i hem fet amb escrit,
diguéssim, físicament.
per tant seria això.
Després també
no em vull oblidar,
si no m'estigaran les orelles,
la neta de la Teresa,
que és Maria Calvet,
i la jove de la Teresa,
que és Eloïsa Anglada,
que elles ens han facilitat
que puguem accedir
al Mas Blanc,
que és el final de la ruta.
Ja en parlarem d'això
després al final de tot.
Acabarem allà al Mas de les Rebassades?
Exactament, sí.
Hi ha hagut molt d'interès
acabar la ruta allí,
perquè és el lloc
quan Robert Virgili va escriure molta obra,
a més estava enamorat
de tot aquell espai
que abans era una Garriga,
és a dir, Garriga és un espai,
un terreny amb vegetació baixa,
fet de mates, llentiscles,
margallons, etcètera,
que és molt propi, diguéssim,
de la costa nostra,
del camp de Tarragona,
és aquest tipus de costa
de vegetació baixa.
Així ja sabem que començarem
allò com va néixer
Antonio Robert Virgili
i acabarem
el Mas Blanc,
amb el que de la Rebassada.
Tenim ja el començament
i el final.
Tenim l'alfa i l'omega.
I ara entremig
anirem veient
tot el que sí que haurà.
Fixa't-hi.
Llavors, allà llegirem,
al Carre Major llegirem una poesia
que es diu
Carre Major de Tarragona,
que ell explica, diguéssim,
allò com va néixer,
La Catedral, és a dir,
és una poesia molt interessant,
és d'aquest llibre
que t'he comentat abans,
que és
La Collita Tardana,
perquè ell això també
val la pena de comentar
el de Rubí Virgili.
Rubí Virgili
té poca producció literària
de creació,
però ell era un gran escriptor.
Llavors,
amb els seus textos,
sobretot
amb el llibre aquest que té,
que és
El Teatre de la Natura,
que ens explica
el paisatge,
els ambients tarragonins,
tu llegeixes aquests textos,
són proses poètiques.
Llavors,
esclar,
hi ha un crític literari,
que és Domènech Guencer,
que diu,
esclar,
si una persona té molta traça a escriure,
costa poc de passar
un text en prosa
en poesia,
que és això, no?
Llavors,
ens explica això,
clar,
aquesta poesia
també és una mica
l'Alfa i l'Omega,
perquè ens explica
el començament
i ens explica,
ens l'escriu des de l'exili,
per tant,
que desitja tornar
a anar a Trebada a Tarragona.
És molt interessant,
perquè el tema de l'exili
li pesa molt
al Rubí i Virgili
amb les seves ganes
de tornar.
Molts anys, no?
Va estar a l'exili.
Sí,
del 36 fins que va morir,
que va morir
l'any,
aquí ho tenim,
repassem papers.
49.
O sigui,
del 39 al 49,
són 10 anys,
no?
Molt bé.
Molt bé,
tenim això,
després passem pel...
Ara t'hauríu de dir
que vagi ràpid,
mira quina hora
se'ns ha fet,
a la plaça de la Font.
Veig el dossier
que és molt gran.
Passem...
No, no.
Anem a la plaça de la Font.
Sí,
a la plaça de la Font,
després passem pel carrer de l'Hospital,
perquè ell hi va viure
molt de temps,
a la seva família,
van viure al carrer de l'Hospital.
El carrer de l'Hospital,
el carrer Conte de Rius,
sí,
molt bé.
van fer el convit de noces
a l'hotel internacional,
que hi ha un cartell
que posa edifici internacional,
que era allí,
allí llegirem també
uns quants textos,
passo ràpid,
eh?
Després,
passem pel carrer Mendes Núñez,
que allí hi ha la casa
on va néixer Domènech Gonzé,
que també és un personatge de Tarragona,
un escriptor periodista
molt important,
que és el que et comentava abans,
que va fer una crítica
sobre la seva obra literària,
sobre la seva obra escrita,
dient que tenia molts tocs literaris
i, per tant,
paga la pena
de tenir l'opinió
d'un crític literari
que parli de l'obra
del Rovira i Virgili.
Després anem
a la Biblioteca Pública.
A la Biblioteca Pública,
allà llegirem
un...
llegirem la biografia,
un fragment de la biografia
de la Teresa,
per saber qui és ella.
Molt bé.
Biblioteca ja és terreny
al 100% de la Teresa Rovira,
no del seu pare.
Exacte.
És escrita pel Josep Lluís Carot,
el fet de Tarragona,
que és bastant molt interessant.
Val a dir que això es traurà
d'aquest article,
que la Josep Lluís Carot Rovira
va escriure pel fet de Tarragona.
El fet de Tarragona,
de fet, publicarà,
també sumant-se
amb aquest homenatge,
tres articles.
Aquest és el primer,
publicarà un parell més
en els seus propers números.
Està molt bé.
Llavors,
hi ha un petit text
de Teresa Rovira Comas,
que parla de la seva experiència
com a bibliotecària,
un text petit,
i després parlarem
de bibliotecàries
que van ser deixebles
de la Teresa Rovira
i expliquen la seva experiència
com a bibliotecàries.
Per tant,
com pots veure,
donem veus
a diferents personatges.
El pare,
com a punt de referència,
el Domènech Guancé,
a bibliotecàries,
a ella mateixa.
Serà una,
diguéssim,
una ruta a l'ovió,
que hi ha aportacions
de diferents veus
i de diferents experiències.
Passem pel volcador mediterrani,
llegirem dos textos seus,
un que es diu
La nostra mar
i un altre que es diu
Tarragona la blava.
Textos d'aquí, perdona.
Perdó,
de Rovira i Virgili,
de l'Antoni,
del pare.
No ho havia especificat.
Després anem al camí
de la costa,
que és de la Rebassada,
i allà,
abans d'arribar a la platja,
hi ha un punt
que la vorera s'enxampla,
hi ha uns pedris
i uns bancs,
aprofitarem per seure allí
i llavors
llegir
textos
del pare,
de Rovira i Virgili.
Les barques franques,
dues ciutats màrtirs
que parlen dels bombardejos
sobre Reus i Tarragona.
Les barques franques
és un text interessantíssim,
perquè l'any 34
hi va haver
el Lluís Companys,
que va proclamar
l'estat català,
el van posar a la presó
i tots els que volien
la sobirania de Catalunya
els van posar en presons
i Tarragona
els van tancar
amb un barco,
que deien el barco.
I els mariners del Serrallo,
els pescadors del Serrallo,
acompanyaven de franc,
és a dir,
sense apagar,
és a dir,
d'aquí ve el títol,
barques franques,
els familiars dels presos
que els anaven a visitar
el barco.
I és un article molt maco.
Després n'hi ha un
que és del llibre
de Rubí i Virgili,
que és els darrers dies
de la Tarragona Republicana,
que parlen de la caiguda
de Tarragona
i després de Barcelona
a mans de les tropes feixistes.
Això ho farem
al Camí de la Rebassada.
I després arribarem
al Mas Blanc
i allà llegirem
un text de Rubí i Virgili
que es diu
Necrologia d'un pescador.
La mort d'un pescador
que els ajudava amb ells
els hi venia peix,
els hi conreava
el tros de terra
que tenien allà al Maset,
etcètera.
Llegirem
Paisatge de Tarragona,
que és també
de Rubí i Virgili,
que és poesia.
Faig via, eh?
Ja ho veus, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Però ja ens estem fent la idea, eh?
I després
llegirem textos,
un text,
dos textos
de dues bibliotecàries
també,
que parlen de l'experiència
d'haver anat al Mas Blanc
perquè aquest Mas Blanc
estava obert
a molta gent,
polítics,
intel·lectuals,
bibliotecàries...
Sí, no?
Sembla que,
a part de la producció
que han de fer
l'Antonio Rubí i Virgili
des d'allí,
sembla que t'haverà un lloc
de trobada.
Sí, sí, sí.
I al final
es tanca la ruta
amb el jurament
de l'exiliat,
que és el desig
que manifesta
el Rubí i Virgili
ha tornat a Tarragona.
Això és...
Comptem que durarà...
Sí, ara t'ho anava a dir,
és un bon recorregut
sobre la caminada, eh?
Clar, sobretot
el més fort
és des del Balcó del Mediterrani
fins a la platja
de la Rebessada.
Que si vas de pressa,
de pressa, de pressa,
en 10, 12 minuts...
Però no crec que aneu
de pressa, de pressa,
40 persones.
No, perquè anirem colla.
Clar.
Gent gran, també,
comptem que hi ha gent gran.
Clar, marxareu,
sortireu, vaja,
la trobada és a les 10,
dia 6 de juny
a les 10 del carrer Major,
3 hores, 2 hores, 3 hores.
Es recomana portar barret
i aigua.
Molt bé, crema solar
i tot anar preparats pel sol, no?
Un barret amb una bona ala
així que et tapi el sol.
Molt bé.
I això, això és això.
Això és la ruta aquesta.
Molt bé.
Que està bé, està...
Quan comences a fer una ruta
no saps massa on agafat,
però vaja,
després vas veient,
vas estirant fils
i vas veient com pots completar,
com pots omplir,
com pots vestir
una ruta
en homenatge
a la Teresa Rovira.
Jo crec que
estava clar
que havíeu de sortir
del carrer Major,
que havíeu d'arribar,
perquè a més ha estat possible
i és una bona cosa,
havíeu d'arribar
al Mas Blanc, no?
Exacte.
A la revessada
i havíeu de passar
per la biblioteca pel mig.
Clar.
Sí, sí, això
no es podia perdre.
Clar, clar.
Doncs aquesta és
una de les activitats,
la ruta literària,
la ruta ciutadana
adreçada
a formar part
d'aquest homenatge
a Teresa Rovira
i evidentment
en Antoni Rovira i Virgili,
que era el seu pare.
Serà el dissabte,
dia 6 de juny,
aquest dissabte no l'altre,
sortir de les 10
des del carrer Major
i inscriviu-vos abans
a la biblioteca,
a Òmnium...
A Òmnium, a Òmnium.
Sí?
Sí, sí, sí.
Val, val.
Demà continuarem parlant
dels actes d'homenatge
a Teresa Rovira,
serà però ja des de la vessant
de la biblioteca pública
perquè dimecres
hi ha una tabla rodona
en què esglosarà
la figura de Teresa Rovira
com a bibliotecària.
Jesús Figueres de la pell,
moltes gràcies.
Segur que t'has deixat
amb ganes de...
Sí, sí.
Gràcies per donar més temps,
més veu, gràcies.
Home, ja m'agradaria sempre
que poguéssim xerrar tant així,
però clar,
normalment hi ha moltes coses.
Avui, mira,
ho hem fet amb tranquil·litat.
Molt bé.
Fins dilluns vinen.
Fins dilluns.
Fins dilluns.