.
Què tal? Molt bon dia.
El saludem avui des de la plaça de la Font,
des on farem aquest programa especial,
des d'ara i pràcticament fins a dos quarts de dues,
un programa especial a propòsit d'aquest Dia Europeu
per la Igualtat Salarial, la qual Payday.
Avui en parlarem, des d'ara, i com deia,
fins a dos quarts de dues fins al final,
amb diferents convidats, amb un bloc central
que anirà de 10 a 12, en el qual conversarem
amb molts convidats, com us deiem,
i que ja hem explicat a través del sumari.
Però avui també hem volgut fer des d'aquí la tertúlia,
tertúlia darrere de més i, per tant, tertúlia de portaveus.
I ja podem saludar, doncs, els que estem aquí,
davant mateix del Palau Consistorial,
en aquest estudi mòbil de Tarragona Ràdio.
El saludem a Parquetorra Tarragacentís,
la portaveu del grup municipal,
la d'incidió de Parc d'Augunya Verge,
Esquerra Unió Alternativa, Argamo, bon dia.
Hola, bon dia. Una miqueta de fred, aquí.
De fet, no tenim sol, eh?
Sortirà, però sortirà el sol.
Jou Acero, nom del grup municipal de Partit Popular.
Jou, què tal? Bon dia.
Molt bon dia i comparteixo les paroles de grans sentits,
de que fa molt de fred.
Amb bufanda, Jou Acero i Argamo també, amb bufanda.
Sí, estem aquí tots tapadets.
Victòria Forn, esportaveu del grup municipal de Convergència Unió.
Què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Jo, Déu, sé que m'hi he averigat més, eh?
Però el dia no acompanya.
Certament, el sol avui no llueix a Tarragona.
Tenim aquest núvol d'aquí dalt,
que jo crec que marxarà, eh?
Abans que puguem acabar la tertúlia.
Esperem que no plogui, perquè no tenim això ploc, eh?
No, no, això és veritat.
No?
Estem a l'intempèrie.
Bé, podrem saludar d'aquí una estona
també la portaveu de l'equip de govern,
la tindem d'alcalde, Begoña Floria,
que s'incorporarà en breu aquí també la tertúlia de portaveus.
I d'entrada, els plantejo,
som en aquest dia europeu per la igualtat salarial,
aquest Equal Payday,
com veuen en tres generals la situació?
Perquè fa, doncs, això, la paritat, la igualtat...
Parlem, són, evidentment, polítics,
des de l'àmbit de l'arc polític, eh?
Hi ha algunes xifres, hi ha dades,
que són prou clarividents, no?
I que, tot i que s'ha avançat
en els últims 30 anys de democràcia,
encara, doncs, queda molt per fer, no?
No sé si coincideix amb aquesta, sí, Arga.
Home, evidentment que coincideixo amb aquesta anàlisi.
De fet, el fet que hi hagi un dia dedicat a alguna cosa
vol dir que hi ha una problemàtica,
que és un tema que tenim pendent.
La veritat és que, tot i que si comparem
la situació actual amb la vida de les nostres àvies,
evidentment, podem trobar moltes millores.
El cert és que estem en una situació
en què hauríem de recollir els fruits
de la llei d'igualtat, per exemple,
o la llei del Parlament de Catalunya
del dret de les dones a erradicar la violència de gènere,
i el que ens trobem, precisament,
és que el balanç que en aquests moments podem fer
no és ni molt menys positiu.
No és només que no hàgim aconseguit
tot el que havíem d'aconseguir,
sinó que estem patint uns retrocessos,
que si vols ja en parlem més endavant,
però que realment impliquen un retrocess
d'una situació que ja semblava
que només podia tirar cap endavant.
Ara no només no va cap endavant,
sinó que els darrers anys tira cap enrere.
quan se celebren dies,
com apuntava a l'arga,
per alguna cosa serà.
L'ideal seria que no se celebressin dies,
que tot fos normal.
És veritat que han avançat molt.
Els diferents partits polítics que estem nosaltres,
doncs mira, aquí hi ha dos portaveus
i són dues dones.
El meu partit, la presidenta de Catalunya,
és una dona.
Nosaltres tenim comunitats autònomes
governades per dones,
a Castella, a la Cospedà, a l'Aragó, a la Rúdil.
La primera presidenta del Senat
era del Partit Popular,
era va ser una dona,
l'Esperanza Aguirre,
la meva política preferida,
i és una dona, evidentment,
tinc sento admiració per ella,
i estem d'acord amb què hem avançat
i hem avançat més.
I que jo, amb això de les quotes,
que no se mantengui malament,
no és que no hi creguis,
l'ideal seria que no hi tingués que haver quotes
i que tot fos normal.
Victòria.
Jo crec que hi ha coincidència absoluta,
amb les intervencions dels meus companys.
Certament, sí, les islem
és perquè hi ha una desigualtat,
i aquesta diferència que s'ha establert
entre gèneres, homes i dones,
que a més a més els efectes de la crisi han fet,
i això hi ha estudis publicats recentment,
han fet que la distància salarial entre homes i dones
s'hagi aguditzat,
s'ha intensificat amb la crisi,
vol dir que alguna cosa segueix passant.
Si tenim necessitat encara de fer lleis de la igualtat,
lleis de la paritat,
vol dir que no tenim,
en aquest moment,
els drets assegurats.
Estem en un estat absolutament democràtic,
en un estat de dret,
però sembla ser que ni la nostra Constitució
ni la legislació que tenim
és encara suficient
com per arribar a aquesta situació.
I em penso que ho deia
algun dels meus companys,
de normalitat,
de normalitat.
El món en què vivim és un món
de dones i d'homes,
i per tant hauríem d'estar
igualment representats,
i hauríem de tenir
les mateixes possibilitats,
no només en qüestions salarials,
sinó en temes de representació,
i en cotes de poder,
i per tant en grans preses de decisió.
El company Joe Acero
parlava que aquí tenim
dues dones portaveus,
esperem una tercera,
això a partir dels comissis del 2015
pot canviar molt i molt,
i això vol dir que alguna cosa
no està funcionant,
no està funcionant.
I no parlo només
amb pròpia persona,
sinó certament encara els partits
tenim moltes dificultats,
les dones,
per arribar als nivells de responsabilitat
dels nostres companys homes.
I tenim molt de camí per recórrer,
i estem convençuts
que això ho hem de fer,
no només les dones,
ho hem de fer també els homes,
els homes i les dones.
I això vol dir
que ja segueixen havent-hi diferències
i les diferències viscutes
des de la màxima desigualtat.
Tinc unes dades oficials
de l'Institut Català de les Dones,
precisament,
que diu que a nivell de Catalunya,
en general,
a nivell de Catalunya,
alcaldesses, per exemple,
s'ha passat d'alcaldesses,
s'ha passat de les 21 alcaldesses
de la dècada dels 80
fins a les 135 alcaldesses actuals.
Parlaríem d'això.
O sigui,
que hi ha una progressió evident.
També si parlem, per exemple,
del nombre de regidores,
també es veu aquesta evolució
dels anys 80 fins a l'actualitat
de 372 dones regidores
catalanes a 2.945 en l'actualitat.
No tinc l'edat de Tarragona
de la demarcació,
però suposo que la tendència
és més o menys equitativa, no?
Sí, però hem de tenir en compte
també que pel que fa a les llistes,
a la confecció de les llistes electorals,
hi ha una llei de paritat
que obliga també que les llistes
es facin d'una determinada manera,
amb una determinada proporció
d'homes i dones.
Si això hagués seguit
el seu curs habitual,
no sé com estaria.
I a l'hora de la veritat,
quan aquestes dades les passes
al que són els càrrecs
de màxima responsabilitat,
doncs te trobes el que trobes
que no és gaire diferent
del que trobes en altres àmbits,
en l'àmbit de l'administració,
que evidentment hi ha moltes dones
treballant a l'administració,
però els càrrecs de responsabilitat
continuen estant majoritàriament
en mans dels homes,
el que passa a les empreses, etcètera,
etcètera, etcètera.
Però més enllà de la representació
de les dones a les feines,
a la vida pública,
hi ha un altre tema
que també és important,
que a banda d'hi haver homes i dones
hi ha estils que són estils masculins
i estils que són estils femenins.
Vull dir que pots tenir una dona
que de fet pugui actuar
d'una manera com molt masculina
o masculinitzada,
que és el que trobes sovint
amb dones que accedeixen
a càrrecs de responsabilitat,
que imiten o adapten
o pensen que per fer-ho
han d'imitar la manera de fer dels homes.
També te trobes homes
que actuen com a dones, evidentment.
en el sentit aquest de cuidar.
És un tema molt...
De supervivència, eh?
Sí, és un tema complicat
i és un tema que val la pena que parlem.
Què vol dir, però?
Què vol dir una dona actua com un home?
Sí, que potser...
amb un afany de...
De major notorietat...
De competitivitat,
un ego...
Hi ha una manera d'actuar, diguéssim.
Tot això és molt complicat de parlar
i s'ha de fer tranquil·lament.
Hi ha un estil masculí
i un estil femení de fer política.
Menys dialogant,
menys del consens,
menys del pacte...
Per tant...
I jo no les culpabilitzaria,
no les assenyalaria, eh?
No, jo no les culpabilitzo.
Dic que és una estratègia de supervivència
en un entorn hostil.
Ah, exacte, és una estratègia de supervivència
perquè si no aquestes dones
segurament no arribarien
a aquestes cotes de responsabilitat.
I precisament,
jo crec que s'ha de poder fer
des de la feminitat.
Absolutament.
Des de la màxima feminitat.
Ara, actualment,
Alemanya té una...
la primera ministra que es dona,
Dinamarca...
Doncs és un bon exemple.
És un bon exemple
de la mateixa manera
que la senyora Thatcher
també era un exemple
d'una senyora
que actuava
en un estil molt masculí.
Per mi,
és una de les millors polítiques
que hi ha hagut amb diferència.
Bueno, és normal que pensis.
Igual que la senyora Merkel
també la considero una gran política.
És normal que pensis.
Jo l'admiro molt
i no li va faltar cap quota.
Hi ha una manera de...
Clar, bueno,
en un món
en què primes l'agressivitat,
doncs potser no cal.
Hi ha una manera de fer femenina
que és cuidar,
buscar els consensos,
no entrar a l'atac personal,
no entrar a la desqualificació
i una manera de fer
que és més agressiva,
que és més pròpia
d'un comportament,
diguéssim,
que podem categoritzar
com el comportament
de mascle,
de machito,
que és més agressiva,
de buscar la confrontació,
etcètera, etcètera.
Les dones poden tenir
aquest comportament, eh?
I els homes
poden tenir l'altre comportament.
Deixem-me saludar Begoña Floriat
i l'alcalde Portaveu
en el del president.
Begoña, bon dia.
Bon dia i disculpes.
El dia que parlem d'aquestes coses
just vinc per un tema domèstic
que pot ser d'home o de dona,
però he de dir
que sóc jo la que m'encarrego
dels dinars
i he tingut un petit problema.
Volem parlar també
de conciliació,
que també és un tema
que ja també...
Sí, en aquest sentit,
el meu home
és el que s'encarrega
dels dinars.
No, jo,
gairebé no.
El fil del que deia Larga,
certament,
i jo ho he dit al principi,
crec que aquesta és una feina
que hem de fer
les dones i els homes,
els homes i les dones.
I, per tant,
també és veritat
que hem de destacar
i posar en valor
aquells homes
que en una posició
d'igualtat absoluta
en la relació
amb el femení
participen absolutament
de tot,
de lo domèstic,
també de lo afectiu,
de la cura,
de les persones grans,
dels fills,
dels dependents,
perquè en tenim.
I jo he de dir...
El meu.
Jo també ho he de dir.
El meu és així.
Jo, en aquest sentit,
la meva dona
és fantàstic.
Que potser per aquí
estem aquí,
la Victor.
I jo li enveixo
a la meva dona
no poder gaudir
dels meus fills
com gaudix ella,
perquè, clar,
hi estic dedicat
moltíssim a la vida.
A Vic participa,
no col·labora,
que és molt diferent.
Jo participo,
però clar,
explicar les tasques
que faig a casa
cada dia una mica.
Amb la mateixa responsabilitat.
És la pitjor de tot.
T'ajudo no serveix.
Jo, per exemple,
sóc el que va a comprar
que m'agrada anar a comprar,
però bé,
té les seves tasques.
I és veritat,
i deia a l'arga,
segurament perquè tenim
aquests homes al costat,
nosaltres ens hem pogut
dedicar al que ens hem dedicat.
Sempre amb dificultats,
perquè és veritat
que encara no està ben conciliat
i perquè també fas
determinades renúncies
quan et dediques
a la cosa pública
amb la intensitat
a la que ens dediquem.
Els que som servidors públics
ens dediquem a la política
perquè ens apassiona,
perquè ens agrada
i perquè estimem
els ciutadans
i la ciutat.
Però hem de reivindicar
aquests homes,
però el que hem de fer
és que, bueno,
què compta l'exemple?
Vull dir,
que n'hi hagi molts més.
Perquè el que és evident
és que la societat igualitària,
la societat del 50%
la construeixen homes i dones
que creuen en això,
que creuen en la igualtat.
No la podem construir
sols les dones,
sinó els homes i les dones
que creiem que ens mereixem
una societat
en què ser diferents
no impliqui ser desiguals.
I això ho hem de fer
amb els homes,
amb els nostres i amb els nostres fills
educant-nos en la igualtat.
A final...
Ens fa una foto...
Perdó,
és que fan alguna foto...
Déixim-ho dir això.
Tenim un gran fotògraf
de Tarragoní,
doncs,
Xinxilla,
que ens està fent una fotografia
ara mateix,
Ramon Següí,
que suposo que correrà,
aquesta fotografia correrà.
Sí,
el Facebook és una persona
molt activa.
Déixim-me dir només una dada
per posar en context.
Fins l'any 75
no va haver-hi
la primera dona política,
l'any 75.
Parlem d'això.
Jo ja hi era.
Jo ja hi era.
Nosaltres ja hi érem tots.
Sí,
jo ja hi havia nascut.
No et vull portar a la contrària,
però sí que hi havia dones polítiques
des de molt abans,
des del 36 i des de sempre.
El que no tenien
és un càrrec institucional.
Les dones sempre han participat
a la vida política,
sempre.
Renuncien a moltes coses
i treballen al costat
dels seus companys
i fins i tot donen
un suport aquest
dels moments més difícils.
Moltes vegades
organitzacions,
per exemple,
com Comissions
o com el Sur,
que s'han aguantat
moltes dones,
moltes dones
que han renunciat
a moltíssimes coses
per aguantar-les.
Volia dir la primera dona policia.
No, no,
però que està molt bé
que ho diguis.
Ah, policia.
I primera dona jutge,
també,
perquè parlem
amb una notària
aquí a les 11.
No em quadrava,
però t'estàvem donant
un vot de confiança.
Però vaja,
és un món encara
tradicionalment masculí,
el de la policia.
Molts són mons masculis,
també fins fa molt poc
no hi havia directores
de mitjans.
Hi havia moltes periodistes
i molt poques
directores de mitjans.
Hi ha hagut dos presidentes
de banc,
ara també.
I parlo en nivell genèric.
I seguim trobant fotografies
que a més això
és com que les dones
que estem en el món públic
ens hi fixem molt
en fotografies
d'esdeveniments
on majoritàriament
són homes.
I tu mires les taules
presidenciades,
les primeres filles,
tot són senyors.
Fem una cosa,
Ramon, Ramon,
no marxer,
mirem capellatós
que ens faran la foto,
Ramon.
Ah, molt bé.
Ramon segur,
perquè sí que darem...
Posarem la foto
mentre parlem
anem parlant
perquè els oients
tampoc no...
Fem-li posada.
Així és el multicanal,
a més a més,
està molt bé.
A més la ràdio
ho està fent molt bé
amb el treball
amb xarxes
i multicanal.
Jo volia destacar això,
dir que al final
estem parlant
d'una societat
cada cop més igualitària,
això és cert,
però és una societat
en la que seguim veient
moltes taules presidencials
i moltes primeres fileres
només amb corbates.
I aquest és un tema
que jo crec
que hem de resoldre
perquè al final
d'experts i expertes
en moltes coses
n'hi ha moltes.
I això,
fins i tot,
mira,
en l'àmbit tècnic
me'n recordo
una de les últimes coses.
No faig moltes vegades
això perquè al final
també acabes
semblant allò
al que estàs tot el dia
posant el dit
apuntant, no?
Però me'n recordo
una taula de Google
a Madrid
fa un any i mig
o dos
que ho van penjar
a la web
i parlaven
de temes
de xarxes socials
de...
Bueno,
no me'n recordo
què era,
però era un tema tècnic
que es feia a Madrid
i era una jornada.
Tota la taula
hi havia cinc persones
expertes en teoria,
tot eren senyors.
I jo vaig enviar
un tuit
dient,
escolta,
estic segura
que
a Espanya
ha d'haver expertes
en temes
de xarxes
i no vol dir
que les hagis d'anar
a buscar
perquè siguin dones
sinó perquè
sigui una taula
normal.
és que no és un tema
d'haver de posar dones
perquè sí,
sinó per donar normalitat.
I per tant,
home,
al final és un tema
que és el que hem d'anar treballant.
Per cert,
perdó,
amb bé Tom
i de fet
una dona,
una gran lluitadora,
podríem destacar
uns Carme Casas,
per exemple,
que s'ha de saber
un nou carrer
senyor.
tenim un carrer
a Tarragona
que és un carrer
paritari.
Sí,
el primer.
El primer.
El primer.
El primer.
en van calça
de carrers
de dones
i bé,
ara tenim el carrer
de la Carme
i el Leandra
que em sembla
que a més
és molt bonic
que estiguin junts
perquè a més
és que em sembla
que representen molt
això,
el fet de com són dos
els que fan
les mateixes coses
i com els homes
i les dones junts
amb els mateixos objectius
realment és quan la cosa funciona.
He d'anunciar,
tot i que no està anunciat
públicament,
que el 30 de març,
espero,
si no s'ha canviat la data,
també inaugurarem
el carrer
de Nuri del Clos.
Molt bé.
En aquest cas,
a Tamarit
que també és un lloc
molt vinculat
a la seva història
i que també va ser
una persona
que va portar
moltíssim
a la cultura de Tarragona.
Jo hauria d'anunciar
que l'alcalde
va fer una petita broma
de l'esquerra a la dreta
i clar,
com era el representant
del meu perill
que estava lluit,
tothom em va mirar
i a l'acabar l'acta
vaig anar a saludar
la filla dels homeratjats
i li vaig dir
soc de la dreta
i em va dir
segur que els meus pares
s'haguessin entens amb tu
perquè eren molt dialogants
i em va agradar molt
a la resposta
de la filla.
Aleandre
s'entenia fins i tot
amb el policia
que l'anava a detenir
com que sempre
anava al mateix
a detenir-lo
i ja es coneixia.
Era una persona
bastant excepcional
en aquest sentit.
Està molt bé
que els recordem
i que hi hagi memòria
perquè al final
el que es tracta
és de recordar
aquestes coses
i això també
a mi em va agradar
ahir
de l'acte
de comissions obreres
de dir
hem de fer un reconeixement
però també
recuperar la memòria
no per ara
perquè al final
el carrer
és per futur
i per ser justos
amb la història
com les dones
també participen
i la història
també s'escriu
amb nom de dona
i jo crec
que en aquest sentit
tenim molta feina
encara per fer
perquè també té
cara de dona
rostre de dona
perquè la història
l'escrivim les dones
el que passa
és que escrivim
aquesta petita història
de cada dia
que no surt als llibres
que no surt als mitjans
de comunicació
que no es veu reconeguda
però és la història
de veritat
la que aguanta
la que aguanta
les societats
al final
tenim una societat
que és del 50%
i un 50%
de dones
un 50%
d'homes
i no només això
sinó que el 50%
d'homes
com diu una amiga meva
els hem parit nosaltres
és veritat
bueno sí
certament
i llavors clar
quan parles
del tema de quotes
de no sé què
de no sé quantos
que no creuen les quotes
home jo el que no crec
és en una societat
que el 50%
estigui amagat
no es vegi
perquè evidentment
aquí del que partim
és una situació desigual
d'un patriarcat
d'uns costums
d'una cultura
que està amagant
les dones
i com no posem
els instruments
per remoure
això
no ens en sortirem
perquè estem patint
les conseqüències
d'una cultura secular
que les dones
ens col·loca
en un segon lloc
i en realitat
amb unes feines
que no tenen
reconeixement en públic
avui ho té una mica difícil
jo voldria dir una cosa
en relació també
que abans parlàvem
de com
hi ha determinades dones
que per un tema
de supervivència
i d'arribar
a solucionar
els seus projectes
personals
i professionals
han de masculinitzar
també les seves actituds
els seus patrons
i els seus comportaments
però jo també voldria
reivindicar
les dones
de criteri
les dones
les dones
de caràcter
les dones
que tenim
principis
i aquí en som tres
acompanyades
d'un senyor
que també té
totes aquestes qualitats
perquè sembla
que
quan un té criteris clars
i té principis forts
i té caràcter
vist en una dona
des dels homes
que decideixen
això no és
precisament
un valor
no és un valor
per a mi sí que ho és
per a mi sí que ho és
però no és vist
com un valor
i aleshores
que una dona
tingui caràcter
és que té mal caràcter
i quan un home
té caràcter
és que és un home
que té una potència
a l'hora de prendre
la decisió
no no no
és un tòpic
no és un tòpic
no és un tòpic
els tòpics
els tòpics
quan un home
quan un home
quan un home
perquè mira
veus
que diguis
que diguis
suñe defiéndeme
ja implica
ja implica
una certa manera
de fer
perquè t'hauria
de defensar el suñe
perquè és un home
deixa'm dir
una darrera cosa
Josep
hem construït
o s'ha construït
i això és en la lluita
en què estem
moltes de nosaltres
i moltes de les que ens hem precedit
des d'un segon pla
que som aquestes dones
que el que volem
és aquesta normalitat
que ho hem dit
des del principi
però la volem
volem una societat normal
som dones
i homes
i homes i dones
i volem aquesta societat
absolutament normalitzada
però aquesta situació
de relacions de poder
i de sotmetiment
existeix encara
i és transversal
existeix
existeix en el quotidià
existeix en el professional
i existeix en el polític
i encara es construeixen
les relacions
des d'aquests patrons
i això és contra el que lluitem
i per això encara tenim
lleis d'igualtat
i lleis de la paritat
i no parlem de tema de sous
que també en podíem parlar
i tema de llenguatge
i jo aquí sí que vull dir
per exemple
quan un home té aspiracions
són legítimes
i tal
quan una dona té aspiracions
és ambiciosa
i aquest llenguatge
és matador
té una càrrega de profunditat
que ens costa molt de trencar
t'estan desvetllant
tots aquests arquetipus
masclistes o patriarcals
que defineixen un sexe
o l'altre
i quan mires les qualitats
positives d'una dona
t' surt que ha de ser dolça
que ha de ser tendra
que ha de cuidar
que ha de ser humil
en canvi amb un home
el que es valora
és que sigui valent
que sigui ambiciós
que et pugui protegir
nosaltres no necessitem
que ens protegeixin
en absolut
i a més normalment
som nosaltres
les que protegim
i tant
però ho fem
ho fem
ho fem
ho fem
te farem un petó
quan acabem
i ho fem cuidant
que és una de les
de les coses
que s'ha de fer
perquè tota la vida
ens ha tocat fer-ho
i no hi volem renunciar
perquè jo crec que aquesta funció
de cura
de reproducció social
jo crec que nosaltres
la valorem moltíssim
i que vulguem ser
unes bones professionals
unes bones polítiques
no vol dir que no vulguem ser
igualment mares
dones
filles
i cuidar dels nostres avis
dels nostres pares
ara bé
sempre compartit
el que passa
és que el que no pot ser
és que continuem
amb aquest repartiment
de les tasques
que fa que les tasques
de cura
tot allò que té relació
amb tenir cura
de les persones
tot el que és
les tasques
de reproducció social
siguin responsabilitat
de les dones
i estiguin relegades
a l'àmbit privat
i els homes
siguin els que s'han d'encarregar
del que se'n coneix
com a economia productiva
que en realitat
a veure
aquesta és una falsa
manera d'enfocar-ho
perquè l'economia de veritat
és la que permet
la reproducció social
i és aquesta economia
que sempre han portat
les dones
en l'àmbit del privat
i aquí entraríem
en com afecta
la retallada
dels serveis socials
ara en època
de crisi
a aquesta distribució
de les tasques
i de quina manera
les dones
es veuen obligades
a tornar
a casa
i agafar els rols
que la cultura patriarcal
secularment
les havia atribuït
Deixa'm introduir
el nom
precisament d'una dona
que és actualitat
i que també té un càrrec
doncs actualment
i que ja no el tindrà
a partir del maig
que és Carme Crespo
que ahir anunciava
a través d'un comunicat
pel temps que han comparit
amb ella
des de l'equip de govern
des de l'oposició
una magnífica política
i una magnífica
professional
i ahir va
ahir que ella mateixa
va recordar
bueno
ja ha fet una
ahir ho comentàvem
entre els companys
hem après molt de la Carme
perquè a més a més
la Carme
va començar
en èpoques molt complicades
que era l'oposició
el mandat del 2003
i a més a més
li ha tocat
en l'àmbit de cultura
jo que l'he succeït
després
la gestió
de la part més difícil
que és
dir que no
a moltes coses
que històricament
s'havien fet
i a més a més
una persona apassionada
pel que feia
pel que fa
perdó
no pel que feia
pel que fa
i que jo crec
que a més a més
com ella va dir ahir
des de la universitat
seguirà treballant
per Tarragona
des de diferents àmbits
i a més ella seguirà
és militant
del PSC
i vaja
té voluntat
de seguir-ho sent
evidentment
quan deixes un rol
professional
i polític
en un lloc
i canvies de l'altre
aquesta és la grandesa
també de les nostres
organitzacions
no deixes
de treballar
quan entres en política
canvies una mica
el teu rol de fenya
a mi m'ha passat
i tractes amb gent
que a vegades
no són del teu partit
jo és públic i notori
la relació
bona relació
que tinc amb la Carme Crespo
perquè amb alguna tertúlia
ho hem dit
d'estar públicament
a mi em va tocar
per part del meu partit
ser interlocutor d'ella
com ara ho soc
amb la senyora Feria
en temes de cultura
i tot això
i he tingut una relació
extraordinària amb ella
vull dir
comparteixo tot el que
ha dit la Begoña
des de la discrepància ideològica
evidentment
perquè la tenim
i molta
i li desitjo
que vagi molt bé
que segur que l'anirà bé
i em sap greu
perquè clar
és una de les persones
que li vaig comentar
que el dia
que no estiguem aquí
perquè aquí estem
una temporada
i marxem
és de les persones
que m'agradaria
tenir relació
i que crec
que he fet una mica
d'amistat
amb tot i no ser
el meu partit
i jo us recomano
que la mantingueu
de tertuliana
a la ràdio
jo m'he divertit molt
ara no
al setembre
la nova temporada
ara ja és regidora
fins final
i a mi m'agradava molt
una cosa
d'ella
m'agradaven molt
dos coses
d'ella
una
que era una persona
que anava molt directa
al gra
jo sempre l'hi he reconegut
i la broma
que quan presentava
els actes
li agradava ser molt curta
jo li deia de broma
haz un Carme Crespo
i deia de broma
jo
mira
jo precisament
a la Carme
allò que dèiem abans
de les qualitats
o dels qualificatius
que posaves
als homes
i a les dones
la Carme
és una dona
que és molt valenta
que és molt decidida
i que té caràcter
que té aquestes qualitats
que normalment
en una dona
no són valorades
i que precisament
jo penso
que és el que caracteritza
més a la Carme
i que per mi
és molt positiu
pots estar més d'acord
o menys
amb el que ella fa
pots pensar
que algunes coses
les fa millor o pitjor
però el que no li pots negar
a la Carme
és que és decidida
i que s'arrisca
i pren decisions
jo li tinc molt de carinyo
perquè és una persona
molt clara
i això em sembla
que sempre és un valor
i crec que fan falta
persones com ella
amb la vida pública
perquè és valenta
i les persones valentes
sempre fan falta
jo fixeu-vos
que estem parlant
de valors
de valors i política
i de dones amb valors
en política
i jo crec que una d'aquestes
és la nostra companya
Carme Crespo
que encara ho és
fins al 24 de maig
i després serà
el 20 de juny
o així
deu ser
són 15 dies
després
jo volia destacar això
que fixeu-vos
que estem entrant
en els valors
en política
i de dones
amb determinats valors
i jo dic
la Carme
jo crec que també
és un exemple
d'una dona
com dèieu
els companys
que és una dona
que té caràcter
que és una dona
que és decidida
prendre decisions
és difícil en política
perquè clar
entre diferents alternatives
en tries una
i sempre n'hi ha
que estan més alineats
amb les que deixes de banda
per tant
això vol dir
que hi ha gent
a la que li agrada
i hi ha gent a la que no
però jo crec
que en política
hem de ser valents
i s'han de prendre decisions
i precisament
el que esperen els ciutadans
de nosaltres
és que prenguem decisions
perquè només
des de la presa
de decisions
es pot tirar endavant
i després jo crec
que és una dona
que no t'enganya
t'agradarà més
o t'agradarà menys
el que et digui
però no t'enganya
i és lleial
jo quan he pactat
amb ella
emocions
o acords
en les nostres comissions
la veritat és
que quan tu arribes
a un acord amb ella
aquell pacte
és fins al final
no et falla
i això és molt important
això de que
no ens fallem
perquè a més a més
no només no ens fallem
en el personal
sinó que no acabem fallant
ni en política
ni en la
vas de cara
vas de cara
és anar de cara
això és important
la Carme és un exponent
de la manera de fer
majoritari
de les dones
d'aquest ajuntament
que és anar de cara
que anem de cara
anem de cara
no no
no tenim
això és veritat
això és veritat
cadascuna
veu el seu posicionament
però anem de cara
totes anem de cara
i jo no sé
si ens va molt bé
a les que anem de cara
però en la vida política
en la vida en general
va molt bé anar de cara
i t'ho agraeixen
els que t'acompanyen
en la vida
i això és així
a la llarga anar de cara
t'ho agraeixen
els que t'acompanyen
en la vida
i jo només dir
una darrera cosa
de la Carme
el darrer ple
me la vaig trobar
abans d'entrar
a l'Ajuntament
i potser em va fer
una petita insinuació
i li vaig dir
doncs Carme no pateix
jo ens trobarem
a la Universitat
a la nostra Universitat
Pública de Tarragona
perquè jo també hi tornaré
jo espero veure-la
en moltes coses
és una dona
que a més a més
també està lligada
a la societat civil
i al moviment ciutadà
per tant
estic convençuda
que ella no deixarà
no deixarà de tenir presència
a la ciutat
i ella jo crec
que és una apassionada
per Tarragona
igual que ho som els quatre
que avui estem
en aquesta tertúlia
i més enllà
del nostre compromís
com a regidors
o regidores
tenim un compromís
com a ciutadans
i com a ciutadanes
i estic convençuda
que ella el maltindrà
igual que el mantindrem
i el mantindrem
al llarg de les nostres vides
perquè això no és una cosa
que sigui per una temporada
el compromís
hi és o no hi és
i per tant
jo crec que amb això
és un tema de principis
i jo crec que ens caracteritza
i a la Carme
li caracteritza
ser una dona també
de principis ferms
estar a les institucions
de fet
és una part
d'aquest compromís
però no és l'única manera
ni segurament
és la manera més important
de moltíssimes maneres
exacte
gràcies per acompanyar-nos
Arga Santis
gràcies per acompanyar-nos
Lleu Acero
Victoria Forç
Begoña Floria
gràcies
el sol encara no ha sortit
no
no
m'he trobat molt a cosa
acompanyat
però encara
no està bé dir-ho
jo que t'estimo molt
de totes maneres
ara et sabem
que vingués l'Alejandro
a la tertulia de Portaveu
si volen
podem fer la tertulia
de Portaveu
sempre des d'aquí
és ara que el sol
pot fer a l'extérieur
home
quan passi una miqueta
més de calat
gràcies
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau